˘ ˇˆoriol balaguer, jaume boix, el tradicionàrius, el festival de músiques d’arrel...

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

2 3març-abril 2005

Aquesta primavera, els llibres són els protagonistes. I l’Any del Llibre i la Lectura ho és també d’aquest nou número de la revista, juntament amb el balanç de la cultura que es va fer el 2004.

L’abril ens porta cada any una cita amb els llibres, i aquest Sant Jordi de l’Any del Llibre promet ser més intens que mai. La celebració es perllongarà tota una setmana i oferirà múlti-ples propostes que convertiran Barcelona en la capital de les lletres. Els més petits podran explorar el Món Llibre durant tot un cap de setmana, i els grans podran viure una nit de Sant Jordi màgica en què les portes dels museus i les biblio-teques s’obriran i els deu districtes de la ciutat programaran pel·lícules basades en llibres. Això només és un tast de totes les activitats que ofereix l’Any del Llibre aquest bimestre i que podreu conèixer a través de l’agenda i dels articles dedicats a la setmana de Sant Jordi i a l’exposició “El Quixot i Barcelona”. I també a través de la conversa amb l’escriptora Carme Riera, comissària d’aquesta exposició, una mostra que explora les estretes relacions de la novel·la, el personatge i el seu autor amb la nostra ciutat.

El Tradicionàrius, el festival de músiques d’arrel tradicional, arriba a la seva divuitena edició amb un programa que combina la música d’aquí amb la d’altres cultures. La dansa contemporà-nia fa temps que té un lloc indiscutible al Mercat de les Flors. I, per acabar, quatre exposicions ben diferents: al Palau de la Virreina, “Antonio Miró a través del temps”, un repàs per la prolífica trajectòria d’aquest dissenyador polifacètic, i “Eugeni Forcano. Fotografies 1960-1996”, destacat fotògraf barceloní conegut per les seves portades de la revista Destino durant els anys seixanta; “Pedralbes. Els tresors del monestir”, exhibida a l’antic dormidor del monestir, i la retrospectiva de l’artista Jean Hélion, al Museu Picasso.

El retrat de Bilbao, una ciutat pròxima que aposta per deixar enrere el seu passat industrial per convertir-se en fàbrica de cultura, com-pleta les propostes d’aquest número 20 de Barcelona Cultura.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezJosep SànchezXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluís Salvat Interventor delegat

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta: Gravat de Gustave Doré que representa el Quixot i Sancho Panza davant Santa Maria del Mar (1862).Col·lecció Rossend Casanova

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, Carles Giner, Carlos González, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella

RedaccióMontse Cabrero, Jesús Ochoa i Jordi Canyissà

TraduccióRicard Bonmatí i Carl Mac Gabhann

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

Sumari

El 2004, tot un any de cultura

Premis Ciutat de Barcelona 2004

Carme Riera parla del Quixot i Barcelona

L’Any del Llibre i la Lectura: abril

“El Quixot i Barcelona” al Museu d’Història de la Ciutat

La setmana de Sant Jordi

“Antonio Miró” al Palau de la Virreina

“Jean Hélion” al Museu Picasso

Retrat de Bilbao

Els tresors del monestir de Pedralbes

Agenda cultural abril

Dansa al Mercat de les Flors

Tradicionàrius, Festival Folk Internacional 2005

Eugeni Forcano

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Equipaments de l’Any del Llibre i la Lectura

març-abril 2005

4

7

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

25

26

28

29

30

31

33

39

4 5març-abril 2005

El 2004, tot un any de culturaEl 2004 ha estat un any intens per a Barcelona, un any en què la cultura ha tingut un paper actiu per al desenvolupament de la ciutat. Des de l’Institut de Cultura s’ha treballat, dia rere dia, per fomentar i difondre el pols vital i creatiu de les activitats culturals de Barcelona en un any marcat pel Fòrum Universal de les Cultures i per altres esdeveniments que us resumim en aquestes pàgines.

Durant l’any 2004, els museus de Barcelona van rebre més de deu milions de visites, una xifra que representa un increment del 18% en relació amb l’any anteri-or, generat en gran part per les activitats organitzades en el marc del Fòrum Ciutat. En destaquem tres grans exposicions: “Guerra i pau” (Museu Picasso), “El pri-mer eros” (Palau de la Virreina) i “En guerra” (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El 2004 va ser, precisament, un any important per al CCCB: va celebrar, el 25 de febrer, el seu desè aniversari. El Museu Frederic Marès tampoc no oblidarà el 2004, any en què va ser escollit un dels “deu millors museus desconeguts del món” per la prestigiosa revis-ta nord-americana ArtNews. L’any passat, així mateix, van ser decla-rats museus d’interès nacional el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i el Museu d’Art Contempora-ni (Macba). Cal recordar també que durant el 2004 Barcelona va acollir un bon nombre d’activitats emmar-cades en l’Any Dalí; es van obrir al públic les excavacions arqueolò-giques de l’antic mercat del Born;

la Fundació La Caixa va reobrir al públic el Museu de la Ciència, reba-tejat com a CosmoCaixa, i es va inaugurar el nou Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que acull en un mateix espai les obres més representatives de l’art català d’entre els segles XI i XX i la Col-lecció Thyssen-Bornemisza.

El Festival d’Estiu de Barcelona Grec 2004 es va incloure en el marc del Fòrum de les Cultures i va esdevenir un gran aparador de les arts escèniques, amb la par-ticipació de noms tan rellevants

com Cesárea Évora, Peter Brook o Henri Salvador.

Amb referència als festivals, cal destacar el Primavera Sound, que l’any 2004 es va consolidar com una de les cites més destaca-des de la ciutat en convocar qua-ranta mil espectadors. També el Sónar, que va reunir vuitanta-cinc mil persones, va viure un gran any. Aquesta darrera edició va ser qua-lificada per alguns experts com la millor de la seva història.

La tradició i la innovació van marcar el ritme de la festa

als carrers de Barcelona al llarg del 2004, que va començar amb una Cavalcada de Reis dedica-da a la diversitat cultural. Molts barcelonins recordaran el 2004 per l’èxit de convocatòria del Carnaval brasiler encapçalat per Carlinhos Brown, o l’espectacular Piromusical, llançat des del litoral barceloní, que va servir de cloen-da de les Festes de la Mercè i el Fòrum de les Cultures.

També la Festa de la Música ens va oferir propostes singulars, com ara una gran cercavila forma-da per més de tres mil músics, o la Naumàquia, un concert inter-pretat per les sirenes dels vaixells del port i les campanes de les esglésies.

Al llarg del 2004, Barcelona Plató va estar present als princi-pals festivals i mercats de l’audi-ovisual europeu amb l’objectiu de promoure la ciutat com a lloc actiu de rodatges, i va incremen-tar la seva activitat respecte al 2003 en un 45%. La nostra ciu-tat va acollir unes nou-centes filmacions, i la localització més sol·licitada va ser, un any més, el parc Güell. Barcelona Plató va organitzar, en col·laboració amb les escoles de cinema de la ciu-

tat, el plató més gran d’Europa a la plaça de Catalunya. La ciutat també va acollir l’any passat la XVII Edició dels Premis de l’Aca-dèmia Europea, amb la presèn-cia d’importants personalitats nacionals i europees del món audiovisual.

El Festival Internacional de Poesia de Barcelona va celebrar, el 2004, la seva vintena edició. La programació, amb nombrosos recitals i espectacles, es va poder escoltar a diferents espais de la ciutat, entre els quals hi havia el Palau de la Música Catalana, i va donar a la poesia un caràcter mul-tidisciplinari i d’identificació amb l’espai urbà.

El reconeixement de la ciutat a les seves figures més destacades també es va manifestar en dife-rents àmbits, com per exemple la col·locació de plaques als edificis on van néixer els escriptors barce-lonins Terenci Moix i Manuel Váz-quez Montalbán, que van ser actes emotius que fixen en la memòria històrica de Barcelona tots dos escriptors. També l’any passat es va fer la concessió de medalles al mèrit cultural, artístic i científic a personalitats com ara Miquel Por-ter Moix, Josep Corredor-Matheos i Antoni Escribà, i a empreses com ara El Periódico de Cataluña.

L’any 2004, mitjançant la coordinació i el suport del seu

”“Durant el 2004, els museus de Barcelona van

rebre més de deu milions de visites, una xifra que representa un increment del 18% en relació amb l’any anterior

El Born

Foto

: Per

e V

ives

Primavera Sound

Foto

: Xav

ier

Mer

cad

é

6

Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Joan Fuster Sobrepere Jurat: Josep Fontana (president), Pere Gabriel, Josep M. Muñoz, Manel Risques i Mary Nash

Arquitectura i Urbanisme: José Antonio Lapeña i Elias Torres Tur Jurat: Lluís Cantallops (president), Itziar González Virós, Anatxu Zabalbeascoa i Enric Batlle

Arts Escèniques: Lluïsa Cunillé Jurat: Gonzalo Pérez de Olaguer (president), Joan Anton Benach, Magda Puyo, Marcos Ordóñez i Jacinto Antón

Arts Plàstiques: Francesc Abad Jurat: Rosa M. Malet (presidenta), Juan Bufill, Lourdes Cirlot, Glòria Picazo i Catalina Serra

Assaig: Romà Gubern Jurat: Lluís Izquierdo (president), Jordi Llavina, Dolors Oller, Manuel Cruz i Antoni M. Espadaler

Audiovisuals: Jaume FigueresJurat: Lluís Bonet (president), Quim Casas, Àlex Gorina, Andrés Hispano i Elisenda Nadal

Dansa: Jordi Cortés i Damià Muñoz Jurat: Carmen del Val (presidenta), Rosli Ayuso, Toni Mira, Montse G. Otzet i Joaquim Noguero

Disseny: Rafael Cáceres i Antoni Rosselló Jurat: André Ricard (president), Ramon Benedito, Xavier Costa, Oriol Pibernat i Ives Zimmerman

Investigació Científica: Pedro Alonso Jurat: Gonzalo Casino (president), Jordi Camí, Ricard Guerrero i Óscar Vilarroya

Investigació Tecnològica: Raimon Jané, Jordi Solà, Pere Artís, José Antonio Fiz i Josep Morera Jurat: Alícia Casals (presidenta), Josep Piqué, Josep Casanovas, Francesc Xavier Gil i Marc Lloveras

Literatura en Llengua Catalana: Dolors Miquel Jurat: Ramon Pla (president), Vicens Pagès, Antoni Puigverd, Joan Josep Isern, i Flàvia Company

Literatura en Llengua Castellana: Roberto Bolaño Jurat: Ana Maria Moix (presidenta), Mihály Dés, Ignacio Echevarría, Juan Antonio Masoliver Ródenas i Domingo Ródenas

Mitjans de Comunicació en Premsa Escrita: J.J. Navarro Arisa Jurat: Alfredo Abián (president), Albert Sáez, Álex Salmon, Andreu Missé i Albert Montagut

Mitjans de Comunicació en Ràdio: Joan Barril Jurat: Josep M. Martí (president), Roser Garcia, Enric Frigola, Elisenda Roca i Josep M. Francino

Mitjans de Comunicació en Televisió: Josep Mulet i Alba Casals-Potrony Jurat: Josep M. Girona (president), Ricard Domingo, Francesc Escribano, Albert Rubio i Joan Tàpia

Multimèdia: Ramon Folch Jurat: Vicent Partal (president), Antoni Abad,Antoni Esteve, Carmen Garrido i Lluís Reales

Música: Maria del Mar Bonet Jurat: Agustí Fancelli (president), Mari Carmen Palma, Joan Oller, Pep Blay i Lourdes Morgades

Projecció Internacional de la Ciutat de Barcelona: Esade-Iese Jurat: Leopoldo Rodés (president), Josep Caminal, Josep Ramoneda, Ion de la Riva i Francesc Santacana

Traducció en Llengua Catalana: Narcís Comadira Jurat: Maria Pilar Estelrich (presidenta), Joan Sellent, Mercè Tricas, Sean Golden i Xavier Pàmies

Premis Ciutat de Barcelona 2004

març-abril 2005 7

programa de cooperació cultural, l’Institut de Cultura de Barcelona va treballar per enfortir i difondre la cultura a tot el territori, en col-laboració amb els deu districtes de la ciutat i a través de la progra-mació dels cinc cicles de “Més a prop”. Els equipaments especi-alitzats en art contemporani van consolidar la seva programació i van obrir noves vies de suport a la creació, com en el cas del Premi Miquel Casablancas, el Fòrum Can Basté, Can Felipa, Barceloneta i Golferichs.

Durant l’any 2004, les biblio-teques de Barcelona van batre un rècord de visitants: els diferents recintes de la xarxa de bibliote-ques de la ciutat van rebre unes 4.200.000 visites, una xifra que representa un augment del 15% respecte a l’any 2003. El nombre de préstecs, indicador de l’activi-tat a les biblioteques, va créixer de manera notable i va assolir un total de 3.150.000 llibres: un 23% més que l’any anterior. També es van obrir dues biblioteques: la remodelada Francesca Bonne-maison, a Ciutat Vella, i la del Bon Pastor, a Sant Andreu.

Les lletres són importants per a una ciutat que ara viu plena-ment l’Any del Llibre. El festival biennal de totes les literatures, Kosmopolis, va dur a terme, el 2004, la segona edició i va rebre més de deu mil visitants. Ja al final del 2004, es va fer la presentació del programa de l’Any del Llibre i la Lectura a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (Mèxic).

Centrant-nos en l’àmbit inter-nacional, cal parlar de l’Agenda 21 de la Cultura, que es va presentar durant la celebració del Fòrum Urbà Mundial a les agències de les Nacions Unides Hàbitat i la Unesco. L’Agenda 21 és una ini-ciativa sorgida dels ajuntaments de Porto Alegre i Barcelona i re -

presenta el compromís de les ciutats del món de lluitar per la inclusió social a través del des-envolupament cultural. També el 2004 Barcelona va ser escollida a Venècia per presidir durant els prò-xims dos anys el Comitè de Cultura d’Eurociutats, la xarxa que aplega les grans ciutats europees.

Barcelona dóna un ferm su -port a la promoció de la cultura científica; de fet, l’ha convertit en una línia estratègica del govern municipal a través del Pla espe-cífic de difusió “La ciutat per a la ciència”, que es va iniciar el 2004. Un any en què es van engegar les col·laboracions amb universitats, empreses, fundacions, instituci-ons acadèmiques i museístiques, associacions professionals i altres agents involucrats en la interre-lació societat-ciència. Un exem-ple d’aquestes col·laboracions, el trobem en la creació d’una Xarxa d’Agents Locals de Cul-tura Científica, en col·laboració amb la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia. Per estimu-lar els nous científics, també es va desenvolupar, un any més, el programa de l’Observatori Cien-tífic de la Ciutat Mediterrània, que va adreçat especialment als joves investigadors i que pren el nom de Tardors Científiques.

”“El 2004, les biblioteques van

batre un rècord de visitants: 4.200.000 usuaris, un 15% més respecte el 2003

Ventura Pons, durant el rodatge d’Amor idiota

Foto

: Jord

i Ser

ra. B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

om

issi

on

8 9març-abril 2005

Entrevista: Carme Riera

Premi Josep Pla i el Nacional de Narrativa amb Dins el darrer blau (1994), acaba de traduir al castellà La meitat de l’ànima, una novel·la que barreja intriga i memòria.

Carme Riera (Palma, 1948) és la comissària de l’exposició “El Quixot i Barcelona”, que es pot visitar al Museu d’Història de la Ciutat fins al 9 d’octubre dins del

programa de l’Any del Llibre y la Lectura 2005.

Què l’ha portat a ser comissària de l’exposició “El Quixot i Barcelona”?L’exposició surt d’una conversa amb en Ferran Mascarell, regidor de Cultura, en què li vaig explicar que estava investigant com Barcelona va acollir la publicació del Quixot i com aquesta ciutat va fer una proposta de celebració del tercer centenari ara fa un segle. En aquella iniciativa l’Ajuntament va estar-hi molt involucrat, i li vaig demanar si ara voldrien fer alguna cosa amb motiu del quart centenari.

Justament, a l’epíleg del llibre El Quixot a Barcelona, publicat recentment, vostè recorda que el diari La Veu de Catalunya va dir fa un segle que l’homenatge a Cervantes era qüestió de “justícia” i de “gratitud”.I així és. Perquè Barcelona es fa internacional amb Cervantes. La Barcelona entesa com a ciutat lite-rària, que ara sembla estar tan de moda i que fa que tants autors ambientin aquí les seves

obres, comença amb el Quixot. Tots aquells que el llegeixen, saben que Barcelona té una entitat de ciutat literària, i això és significatiu perquè el Quixot és el llibre més traduït després de la Bíblia.

I quin consell li donaria a qui té por de comen-çar el llibre?Diria el mateix que diu Martí de Riquer a aquells que no han llegit el Quixot: “Felicitats, perquè ara té l’oportunitat de passar-s’ho molt bé.” El Quixot no se l’ha de veure com un llibre canònic, sinó com un llibre normal que et dóna molt bones hores de lectura i molta diversió.

Quins són els objectius de la mostra “El Quixot i Barcelona”?Volem mostrar el Quixot, però també la ciutat que descriu, així com la recepció que aquesta novel·la va tenir a Barcelona. Va ser aquí quan, el 1617, un llibreter va decidir publicar per primer

“”

El Quixot no és un llibre canònic, sinó una obra que dóna molt bones hores de lectura

Foto

Jor

di C

anyi

ssà

italianes i que feia que fos un territori de bandolers. Una ciutat molt capacitada per a l’aventura.

De fet, la violència de la novel·la apareix a Barcelona.Sí. El Quixot troba la violència amb el personat-ge del bandoler Roca Guinarda i amb la batalla naval que té lloc al port. A Catalunya es vivien més ensurts que a Castella en aquell moment. Barcelona li plantejava a Cervantes l’aventura real. Per això la part més intensa i més tensa del Quixot succeeix a Barcelona.

cop en un sol volum les dues parts del Quixot perquè va entendre que era una obra única. Des d’aleshores sempre s’ha publicat així.

Des del principi, Barcelona va entendre el valor d’aquesta obra. Fins i tot aquells que s’oposaven a celebrar el tercer centenari reconeixien que Cervantes era un amic nostre. Cervantes ha estat absolutament indiscu-tible a Barcelona. No a Castella, curiosament, on sempre s’ha reivindicat més l’esperit quixotesc que l’esperit cervantí. Jo sóc absolutament cervantina però poc quixotesca. En aquest sentit, em sento molt catalana.

Expliqui’ns-ho.Cervantes era una persona amb un tarannà absolutament lliberal i tolerant, defensor de les llengües vernacles. Em sento propera a la seva actitud. Cervantes és un símptoma de l’Espanya tolerant i no de l’Espanya tancada, que no m’in-teressa gens.

Com resumeix l’actitud de Cervantes?Hi ha una paraula que m’encanta perquè és un invent seu: baciyelmo, suma de les paraules bacía i yelmo. És una manera de dir que la realitat és múltiple, que les coses no són ni blanques ni negres, que sovint són grises i tenen molts matisos. Cervantes tenia una actitud oberta que recull l’actitud d’Erasme i que avui qualificaríem de ponderada i tolerant. Tan tolerant, que fa que el Quixot deixi la seva bogeria i es torni sa per -què els bojos, deien, no podien anar al cel.

Com és l’escenografia de l’exposició?Es fa al Saló del Tinell, un espai emblemàtic i im -ponent. L’escenografia és de Dani Freixas, i crec que el visitant sortirà d’allí amb ganes de llegir el llibre i amb la sensació que ha vist la Barcelona de l’època.

Com és aquesta Barcelona del segle XVII?A diferencia de Valladolid, és una ciutat amb balcons, que els imita d’Itàlia. És una Barcelona portuària amb molts hostals, un escenari per on passaven els metalls preciosos que anaven a terres “ ”Barcelona es fa internacional amb Cervantes

Vostè és també coordinadora del Congrés “Cer-vantes i Barcelona” que es farà a la Pedrera del 7 al 9 d’abril.Reunirem especialistes de primera categoria, com Jean Canavaggio, Anthony J. Close o Martí de Riquer, per parlar precisament de la relació entre la ciutat i el Quixot. Estarà obert al públic i espero que ens puguin donar algun element desconegut.

Queden per descobrir moltes coses de Cervan-tes i Barcelona. Per exemple, determinar quan va venir a la ciutat. Sí. D’una banda, se sol citar una visita fugaç de joven-tut, l’any 1569; de l’altra, Martí de Riquer assenyala una nova data: l’estiu de 1610. Crec que Riquer té raó; però, a més, jo n’afegiria una altra: passa per la ciutat quan el terç de Miguel de Moncada, amb el qual combat a Lepant [1571], es replega a Barcelona.

10 11març-abril 2005

“El Quixot i Barcelona”Barcelona és una ciutat estretament lligada al Quixot. Al llibre i al personatge. Les claus d’aquesta relació es presenten, fins a finals d’octubre, en una exposició al Saló del Tinell.

En el marc del IV Centenari de la publicació de la primera part del Quixot, una de les obres mes-tres de la literatura universal i amb la qual neix la novel·la moderna europea, el Museu d’Histò-ria de la Ciutat presenta l’exposició “El Quixot i Barcelona”, un dels actes centrals de l’Any del Llibre i la Lectura.

El Quixot dedica paraules d’elogi a Barcelona i, de fet, és la única ciutat real escenari d’uns episodis del cèlebre llibre: és aquí on el Qui-xot veu el mar per primera vegada, visita una impremta i assisteix a un combat naval. L’obra va tenir bona acollida per part dels impressors i llibreters ja des del segle XVII, i, tot i que han passat quatre-cents anys des de la seva primera publicació, la relació entre la novel·la i la ciutat manté viu el seu interès.

El fil conductor de la mostra segueix l’itinerari per les pàgines del llibre, des del capítol 60 fins al 65, que són els que corresponen a l’estada del Quixot a la ciutat. El muntatge expositiu incorpora ambientacions escenogràfiques inspirades en els llocs i els espais en els quals es desenvolupa l’ac-ció. El resultat és una posada en escena atractiva, suggeridora i de gran força evocadora que treballa amb imatges i sons relatius a l’activitat d’aquella Barcelona de la qual parla el llibre, de la Barcelona descrita per la ploma de Cervantes, i que es concreta en escenaris com ara la platja, el port, Montjuïc, la impremta, etc.

“El Quixot i Barcelona” pretén mostrar també com la ciutat acull l’obra i es converteix en el marc

dels més importants estudis cervantistes, alguns dels quals han tingut una destacada repercussió a escala internacional. La polèmica celebració del tercer centenari, l’any 1905, de la primera edició del llibre, que va suscitar un intens debat polític i social sobre la dualitat Catalunya-Espanya –una qüestió encara vigent actualment– també queda recollida en l’exposició.

Objectes tan diversos com cromos, segells, caricatures o naips creats amb motiu del tercer centenari, també s’exposen en aquesta mostra, juntament amb les més importants edicions del llibre, gairebé totes procedents de la col·lecció del gran bibliòfil Bonsoms, que a la fi del segle XIX va aplegar la biblioteca cervantina més important de l’Estat espanyol, avui cedida a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

L’exposició també ofereix tot un seguit d’acti-vitats complementàries, com ara la visita gastro-nòmica “Assaboreix el temps del Quixot”, durant la qual s’ofereix un tast de productes inspirats en les menges del segle XVII; la ruta “Un hidalgo a Barcelona”, que segueix els passos del Quixot per la ciutat, i els tallers adreçats al públic fami-liar “Ventures i desventures d’Onofre Lledó a la Barcelona del Quixot”.

“El Quixot i Barcelona”Fins al 9 d’octubre al Saló del Tinell(Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona)www.museuhistoria.bcn.es

Agenda de l’Any del Llibre i la Lectura

AbrilDurant tot l ’any. . .“Vine a fer un cafè amb...”

Espai de trobada amb els protagonistes del món del llibre: autors, llibreters, crítics, periodistes, traductors, editors i agents.Diàriament fins al desembre a la Biblioteca Francesca Bonnemaison

Exposició “Quixot/tàrium”, olis de Rosa Galindo

“Visions del Quixot”

Exposició de gravats i dibuixos sobre l’evolució iconogràfica dels personatges del Quixot i Sancho Panza al llarg de quatre segles. Obra d’artistes de la talla de Doré, Daumier, Picasso, Dalí, Ponç, Matta i Saura. Fins al 12 de juny al Centre Cultural Caixa Catalunya, la Pedrera

Itinerari “Un hidalgo a Barcelona”

Un personatge obsessionat amb l’obra del Quixot fa viure les seves trifulgues barcelonines a través dels espais que la novel·la recrea. Comprèn la visita a l’exposició “El Quixot i Barcelona” al Museu d’Història de la Ciutat.Fins al 8 d’octubre des del Museu d’Història de la Ciutat

“Escriptors del món, món d’escriptors’

Mostra de retrats d’escriptors fets per Francesco Gattoni (Roma, 1956)De l’1 d’abril al 15 de maig a l’FNAC Triangle

Ken Follett i l’art del suspens

Col·loqui amb aquest autor per parlar sobre l’art del suspens. 5 d’abril a l’Auditori Random House Mondadori

Congrés “Cervantes i Barcelona”

Amb la participació de prestigiosos estudiosos: Martí de Riquer, Alberto Blecua, Francisco Rico, Carme Riera, etc. Del 7 al 9 d’abril al Centre Cultural Caixa Catalunya, la Pedrera / Acadèmia de Bones Lletres

Converses a Barcelona: llibres que han mogut el món

Cicle de conferències debat que examina un seguit de llibres que van contribuir a canviar les idees sobre el món, l’home i la història: El príncep, Utopia, Emili o l’educació, L’origen de les espècies... Del 12 d’abril al 7 de juny al Palau de la Virreina

“Llibres de fotògrafs”

Exposició amb llibres d’artista de la col·lecció Rafael Tous.

Del 14 d’abril al 28 de maig a Metrònom

“Personatges a la vista! Llibres que fan lectors”

Exposició que aplega els millors títols de la literatura per a infants i joves i proposa un recorregut a través de l’univers d’objectes, animals, bruixes, ogres, herois i superherois.De l’abril al novembre al Palau Robert

Selecció

Encara es pot veure i part i c ipar

“Mestres de la crítica literària del s. XX: repensant la Weltliteratur”

Cicle de conferències amb els teòrics de la literatura més importants del món, sobre el paper de la literatura i de la crítica en un món immers en el caos i la fragmentació. Fins al 5 d’abril a CaixaForum

“Factoria d’humor Bruguera”

Exposició sobre aquest segell editorial i l’estil propi d’humor sobre la vida quotidiana.Fins al 10 d’abril al CCCB

“La gran novel·la sobre Barcelona. De Narcís Oller fins avui”

Curs a l’entorn de les novel·les sobre Barcelona. Fins al 4 de maig a l’Arxiu Històric de la Ciutat - Casa de l’Ardiaca

Itinerari “La Barcelona de Carvalho”

Itinerari interactiu que ofereix una visió nostàlgica de les històries i els perso - nat ges associats al cèlebre investigador Pepe Carvalho, de Vázquez Montalbán.Fins al 25 de juny del 2005

Exposició “Deu portades imaginàries”Del l’1 al 30 d’abril a la Galería Punto Arte

Foto

: Per

e Sa

linas

www.anyllibre2005.bcn.es

10

Dau

mie

r


Sant Jordi 2005,

més festa del llibre que mai

L’Any del Llibre i la Lectura tindrà un Sant Jordi excepcional. Una gran celebració literària amb múltiples facetes que, sota el lema “Barcelona pren la paraula”, durarà tota una setmana i ens sorprendrà amb les seves originals propostes.

Des d’una festa literària per a nens i nenes, fins a passeja-des literàries d’autor, passant pel pregó de la lectura, la projecció de pel·lícules basades en novel-les als barris, les portes obertes a alguns museus i centres culturals, l’itinerari per biblioteques insòlites, els concerts i lectures a les bibliote-ques, Barcelona viurà vuit dies de celebració dedicada al llibre.

El Sant Jordi dels nens, el 16 i 17 d’abrilEl cap de setmana abans de Sant Jordi, els més petits de la ciutat seran els protagonistes amb una festa pensada especialment per a ells: “Barcelona pren la paraula al Món Llibre”. Alguns dels espais del CCCB, la plaça Joan Coromines i l’Auditori del Macba esdevin-dran el territori “Món Llibre”, on els infants trobaran conta contes, jocs, tallers, exposicions, espais de maquillatge, cinema, espectacles, mercat d’intercanvi de llibres i un màgic laberint de miralls i ombres que homenatjarà l’escriptor H.C. Andersen. Un territori sense fronte-res on aprendre a explorar i estimar els llibres, la paraula escrita.

El Pregó de la Lectura, el 22 d’abrilAquest divendres, el Consorci de Biblioteques de Barcelona torna-

rà a organitzar per tercer any con-secutiu el Pregó de la Lectura, al Saló de Cent de l’Ajuntament, a càrrec d’un escriptor de recone-gut prestigi vinculat a la ciutat. La música se sumarà també a l’acte, de la mà de la Banda Municipal, amb un concert que tindrà lloc a la catedral, i que girarà a l’entorn dels llibres com a font d’inspiració de diferents compositors.

La nit de Sant JordiDesprés d’haver passat el dissab-te 23 passejant per les parades tot triant i remenant, després d’haver comprat el llibre i la rosa, la nit de Sant Jordi ens ofereix la possibilitat d’arrodonir l’experiència literària. Algunes biblioteques i museus obriran excepcionalment les seves por-tes, mentre que els districtes de la ciutat organitzaran la projec-ció de deu pel·lícules basades

en obres literàries que tenen Barcelona com a protagonista o escenari.

La música i la literatura d’ar-reu del món ompliran aquesta nit especial de les biblioteques, nit de lletres temàtiques acom-panyades de sons inspiradors. Així, la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat presentarà Papasseit i cançons marineres, un recital de poemes i música a càrrec de Joan Garriga, ex-cantant de Dusminguet; la Biblioteca Vila de Gràcia tindrà una nit dedica-da a la màgia de les llegendes atlàntiques amb O retorno dos homes mariños i la música galle-ga, a càrrec de Xurxo Souto; la Biblioteca Sant Pau i Santa Creu explorarà les aventures dels Nous quixots sota els sons de la músi-ca hip-hop de Tremendo i amb una xerrada del periodista Luis Hidalgo; el Vallenato de “Cien años de soledad” combinarà, a la Biblioteca Francesca Bonne-maison, els contes i les músiques arribades de Colòmbia de la mà de l’acordionista Antonio Rivas i del cuentero Alekos, i la Bibliote-ca de Catalunya es transformarà en l’escenari per a la representa-ció d’El Misantrop, de Molière. Prèviament, a partir del dissabte 16 d’abril podrem descobrir les biblioteques i arxius més insòlits i d’accés restringit, a través d’un

itinerari guiat. La Biblioteca de la Fundació Tàpies, la de l’Ateneu Barcelonès, o la de l’Arxiu Histò-ric de Protocols, entre d’altres, ens mostraran els seus atractius habitualment ocults.

En una nit de Sant Jordi única com aquesta, també obriran les portes fins a les dotze de la nit alguns museus. Podrem visitar l’exposició “El Quixot i Barcelona” al Museu d’Història de la Ciutat; la mostra dedicada a Jean Hélion, al Museu Picasso; el Museu Marítim farà dues visites comentades al voltant de la Barcelona del Qui-xot; al Palau Moja es podrà veure l’exposició de fotografia “Qui és qui...”, i al Palau Robert, la mos-tra “Personatge a la vista!”; i les exposicions “Visions del Quixot” a la Pedrera, “París i els surrealis-tes” al CCCB, i “Robert Frank” al Macba són altres propostes per a la nit del 23.

Més Sant JordiAl matí del diumenge 24 sortirà de cada seu de districte (llevat de Sarrià - Sant Gervasi, on es farà el dissabte 23) una passejada “d’au-tor” pels llocs literaris més emble-màtics. L’itinerari començarà a les

onze del matí i es perllongarà fins a les dues del migdia i comptarà amb una parada aperitiu.

Aquest Sant Jordi, la celebra-ció de la paraula omplirà tota la ciutat i arribarà als teatres i, fins i tot, a un escenari inusitat: el Nou Camp. Els teatres de la ciutat se sumen a la festa, del 18 al 24 d’abril, amb preus especials de les seves entrades, que es podran adquirir a l’estand d’ADETCA si tuat a la plaça de Catalunya. I el diumenge dia 17 d’abril, dues hores abans de començar el partit Barça-Getafe, les rodalies del camp s’ompliran de parades i activitats relacionades amb el món del llibre. Tots els assis-tents al partit rebran una selecció de textos d’onze escriptors que relacionen el món de l’esport amb la cultura.

Del camp del Barça a les places, dels museus a les bibli-oteques, a través del cinema, la música i les arts plàstiques, per tota la ciutat, el llibre pren la paraula i es prepara per festejar un Sant Jordi sense precedents. El Sant Jordi de l’Any del Llibre. “ ”

Món Llibre és el territori on els infants aprendran a explorar i estimar els llibres “Barcelona pren la paraula”

Del 16 al 23 d’abrilwww.anyllibre2005.bcn.es

Princeses amb el drac de la clínica Sant Jordi, districte de Sarrià - Sant Gervasi TBWA\

Drac de la porta dels Pavellons de la finca Güell, districte de les Corts TBWA\

Lectora a la platja de la Mar Bella, districte de Sant MartíTBWA\

Lectora i drac, bar Versalles, districte de Sant Andreu. TBWA\

15març-abril 2005

Antonio Miró Amb l’exposició “Antonio Miró a través del temps”, l’Institut de Cultura de Barcelona tanca el cicle “Moderns contemporanis”, pel qual han passat perso-natges que ens han convidat a conèixer la fotografia, el dibuix, l’arquitectura, l’escultura, etc., en suma, diver-ses facetes creatives d’una ciutat que ha crescut gràcies a l’impuls d’institucions i de persones la idiosincràsia avantguardista de les quals ha fet de Barcelona una ciutat diversa i cosmopolita.

En aquest context, Antonio Miró no tan sols ha estat observat a través de la moda, sinó pel treball que ha fet en diverses disciplines: cinema, música, teatre, interiorisme, disseny d’objectes i joies, etc. A l’exposició el dissenyador mostra la seva enorme capacitat no solament creativa sinó de treball, conformant un artista complet i exqui-sit. Encara que crec que el que més sorprendrà el visitant és que, lluny de trobar-se davant una successió d’aparadors de la seva emblemàtica boti-ga de la rambla de Catalunya –amb vestits sobris en color i forma–, trobarà un Miró que omple la dona de color i sensualitat; un músic compromès i un dissenyador total les claus del qual resideixen en la seva enorme curiositat intel·lectual, en la seva capacitat d’absorbir i reinterpretar diverses cultures –sent les més evidents l’anglosaxona i l’oriental–, i en la delicadesa i exigència que es percep en tot el seu treball.

L’espai d’“Antonio Miró a través del temps” no ha estat dissenyat perquè el visitant hi faci una lec-tura cronològica, sinó que, llevat dels anys seixanta i setanta –en els quals hi ha una clara intenció de fer reviure una època que la moda va estar marcada per un abans i un després darrere de la llibertat d’expressió a través del cos i, en conseqüència, del vestir–, a partir dels vuitanta, i també superada aquesta etapa, es mostra no només una evident

pluralitat en les propostes, sinó que Miró es va avançar sempre al seu temps i mai no es va deixar influir per cànons establerts, sinó per les seves pròpies muses: Frida Kahlo, Balthus, Jacques Tati, John Cassavetes, Leonardo da Vinci, Frank Lloyd Wright, Oscar Wilde, Bach, Debussy, Miles Davis, Luis Buñuel, etc. figu-ren entre els referents, siguin plàstics o intel·lectuals, dels quals Miró s’ha nodrit.

L’exposició mostrarà, així mateix, una síntesi de totes les seves desfilades, en les quals Miró ha mostrat sempre la seva capacitat com a escenògraf. La suma de tots aquests components facilitarà al visitant no tan sols el recorregut vital i professional de Miró a través de quaranta anys, sinó també l’evo-lució d’una Barcelona que va comptar amb alguns personatges que avant la lettre es van integrar a Europa abans que Espanya entrés formalment al Mercat Comú. Mèrits als quals l’Institut de Cultura els va donar reconeixement amb el cicle “Moderns contemporanis” i que ara Antonio Miró tanca com a coronament de luxe.

Susana FrouchtmannComissària

Col·lecció hivern 1972

Jean HélionEl Museu Picasso de Barcelona presenta una retrospectiva de l’artista Jean Hélion (1904-1983), organitzada amb motiu del centenari del seu naixement pel Centre Pompidou - Musée National d’Art Moderne, on s’ha presentat amb anterioritat. Aquesta exposició aplega vuitanta pintures i una vintena de dibuixos d’aquest artis-ta, i reuneix, per primera vegada, totes les seves Composicions abstractes de gran format. Després de Barcelona, la mostra es podrà veure també al National Academy Museum de Nova York.

L’obra d’Hélion ofereix, jun-tament amb l’exercici creatiu, un component intel·lectual profund i ric, que confereix a la seva obra una complexitat i una riquesa que el situen al capdavant de les figures que van ajudar a configu-rar les avantguardes artístiques del segle XX. El reconeixement que va fer de l’obra de Torres-García –de qui fa un any el nostre museu va presentar una retrospectiva– i la revelació que va significar per a tots dos el neoplasticisme de Mondrian i Van Doesburg, amb qui Hélion va fundar, entre d’altres, la revista Art Concret, el van situar com un dels defensors dels postulats que argumentaven a favor de l’abstracció com a eix d’un art d’avantguarda. No obstant això, la llibertat i l’anticonformisme d’Hélion el van incitar, al cap de deu anys de ser un dels capdavanters de l’abstracció, a abandonar la reducció de les for-mes a una geometrització volumètrica per tornar a l’essència de la figuració. Segons les seves pròpies paraules, aquesta nova mirada cap al realisme va significar que, “en obrir de sobte la finestra al món, va entrar un adorable cop d’aire, del qual mai més no vaig poder prescindir, [...] per això a partir del 1939 he intentat desxifrar la naturalesa, enumerar les maneres que té de proposar oposicions que la

* Fragment del text de presentació de Maria Teresa Ocaña, directora del Museu Picasso de Barcelona, per al catàleg de l’exposició.

meva abstracció no trobava. He vist en la figuració el màxim de lliber-tat, de riqueses, de relacions, de proposicions, de formes”. Hélion manifesta la gosadia del traspàs de l’abstracció a la figuració a la recerca d’una modernitat renovada, en una època en la qual, segons Eugeni d’Ors, “calia un gran valor per no ser revolucionari”.

El component literari, les seves incursions en el món de la poesia, doten l’obra d’aquest artista d’unes dimensions i d’un camp oberts a mil suggeriments. Ancorat en la

seva personalitat combativa, no dubta a plantejar-se constantment reptes pictòrics que no comporten, precisament, una acceptació fàcil de la crítica i del públic. La seva concepció de la modernitat el porta a fondre els temes de la tradició pictòrica amb l’en-torn quotidià, el classicisme amb l’actualitat. Com Cézanne, com Picasso, com Léger, transforma la mitologia clàssica amb la creació d’una mitologia moderna, ancorada en les imatges quotidianes, en la qual el fet popular arriba a la grandiositat reservada als déus de l’Olimp.*

“Jean Hélion” Del 18 de març al 19 de juny al Museu Picasso (Montcada, 15-23)

El Museu Picasso ha ampliat la seva oferta de cap de setmana obrint les tardes dels diumenges. El nou horari: de dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 h; dilluns no festius, tancat.

Foto

: Toni

Ber

nad

“Antonio Miró a través del temps”Del 23 de març al 5 de juny al Palau de la Virreina (la Rambla, 99).

14


Retrat de BilbaoL’actual política cultural de l’Ajuntament de Bilbao, cal entendre-la en el context dels can-vis viscuts a la ciutat en les darreres dècades.

Durant els anys vuitanta vam viure moments durs. La fortíssima reconversió industrial i el tanca-ment generalitzat d’empreses van dibuixar un panorama descoratja-dor, que va significar el punt final del nostre caràcter de ciutat del ferro, de ciutat industrial.

Com a resposta a aquesta greu situació, les institucions van aprovar al començament dels noranta diversos plans integrals de revitalització, una de les línies clau dels quals era aconseguir la centralitat cultural.

Esgotada la puixança indus-trial, Bilbao havia de cercar una nova posició competitiva bo i transformant-se en ciutat de serveis, prenent la cultura com a imatge de marca, com a nau capitana de la nova ciutat.

La nostra aposta de futur ha estat passar del Bilbao del ferro al Bilbao del titani, tot sortint d’un passat industrial per convertir-nos en fàbrica de cultura.

Aquesta nova imatge de la ciutat té com a emblema el Mu seu Guggenheim. Ha estat el catalit-zador del procés de canvi i ha aconseguit posar Bilbao en el mapa internacional. Ha assolit, així mateix, atreure un turisme de qua-litat, bo i induint un importantíssim

impacte econòmic. I, el més impor-tant, ha permès que la ciutadania s’espolsi el pessimisme i recuperi la confiança en la seva ciutat.

No obstant això, el nostre treball com a Àrea Municipal de Cultura no acaba amb el Gug-genheim, sinó que precisament comença amb aquest.

Bilbao no vol ser un parc d’atraccions; és una ciutat viva, plena de ciutadans àvids de crear i consumir cultura. La nostra opció de política cultural no passa única-ment per atreure turisme, sinó per inserir la pràctica cultural dins de la qualitat de vida de la ciutadania.

En aquest context, l’Àrea Municipal de Cultura va aprovar el Pla cultural estratègic 1999-2003, que ha tingut continuïtat en la Reflexió estratègica 2003-2007.

La Reflexió estableix una sèrie d’idees força per al quadrienni, entre les quals destaquen la pro-moció de la nostra identitat i de l’èuscar, el foment de la creació i producció cultural, el reforçament de la xarxa d’equipaments, l’as-sentament de la nostra imatge internacional o l’impuls de la parti-cipació ciutadana, entre d’altres.

La Reflexió ha anat acompa-nyada d’una important dotació humana i pressupostària. A títol d’exemple, el pressupost cultu-ral municipal del 2004 va ser de 28.540.000 euros, tot disposant de 233 persones en plantilla.

Si bé l’Àrea Municipal de Cultura és el principal agent, també la Dipu-tació Foral de Biscaia i el Govern basc duen a terme una important tasca cultural a la ciutat.

Tot això s’operativitza en una sèrie d’equipaments i programes, dels quals destacarem els més rellevants.

En el sector de les arts escè-niques destaca el Teatro Arriaga, equipament centenari amb una oferta teatral, musical i cinema-togràfica que arriba anualment a més de 180.000 espectadors.

El Palacio de Congresos y de la Música Euskalduna acull una prestigiosa temporada operística i una programació escènica i musical puntual però d’ampli impacte.

Actualment, i gràcies a un conveni amb la SGAE, s’està rehabilitant el Teatro Campos Elíseos, que servirà de comple-ment a l’Arriaga. El teatre de base rep una atenció específica, amb el Centre de Recursos Teatrals i diversos festivals.

Pel que fa a la música, brillen amb llum pròpia l’Orquestra Simfò-nica de Bilbao i la Banda Municipal de Música. L’Escola Municipal de Música i el Conservatori cobreixen la formació des del sector públic.

El pop-rock s’atén des de Bil-borock, equipament pioner que aplega sales d’assajos, local de concerts i arxiu musical.

Pel que fa a museus, la brillant irrupció del Museu Guggenheim no pot fer oblidar que Bilbao té un destacat Museu de Belles Arts, amb una de les col·leccions més prestigioses de l’Estat. La xarxa es completa amb els museus Etnogràfic, Marítim i de Repro-duccions, entre d’altres, amb un volum total de visitants anuals de prop d’un milió.

Bilbao Arte serveix de planter de nous artistes plàstics, als quals presta espais, formació i opor-

tunitats de promoció. A això se sumen diverses sales públiques d’exposicions, entre les quals destaca la Sala Rekalde.

El sector audiovisual manca momentàniament d’equipament específic, i es treballa amb festi-vals (especialment Zinebi, Festi val Internacional de Curtmetratges i Documentals). La propera implan-tació a Bilbao de la seu central d’EITB (radiotelevisió basca) im -pul sarà el sector.

La Xarxa Municipal de Bibli-oteques consta de quinze cen-tres, que anualment acullen més de 860.000 visites i fan més de 300.000 préstecs.

Les festes patronals (Aste Nagusia) són, al costat del Gug-genheim, l’altre gran aparador de Bilbao. Un gran festival de festi-vals, que suma als seus quatre-cents actes culturals gratuïts un impressionant ambient ciutadà i que genera ni més ni menys que el 0,21 del PIB de la província.

No oblidem que els barris també són ciutat, i per això s’or-

“”

La nostra aposta de futur ha estat passar del Bilbao del ferro al Bilbao del titani, tot sortint d’un passat industrial per convertir-nos en fàbrica de cultura

ganitza una important programa-ció descentralitzada als centres de districte.

A mitjà termini està prevista l’obertura del Centro Alhóndiga, macrocentre de lleure, cultura i esport de més de 40.000 m2 que completarà el nostre catàleg d’equipaments de centralitat.

Exterior del Teatro Arriaga

Estructura municipal• Àrea de Cultura:– Programació cultural (1.700 actes anuals, amb 350.000 assis-

tents), festiva (450 actes anuals, amb 670.000 assistents) i xarxa de biblioteques.

– Organismes culturals paramunicipals, amb entitat jurídica pròpia: Teatro Arriaga, Fundación Bilbao Arte, Bilbao Musika

• Altres àrees amb competències culturals: Joventut (Bilborock), Promoció Econòmica (Turisme), Relacions Ciutadanes (centres de districte), Alcaldia (projecte Alhóndiga), Fundación Bilbao 700 (grans esdeveniments).

• Entitats compartides (en diferents graus) amb la Diputació Foral de Biscaia i el Govern basc: museus Guggenheim, Belles Arts i Reproduccions, Orquestra Simfònica de Bilbao.

Pressupost cultural municipal del 2004: 28.540.000 ¤www.bilbao.net

Actuació de teatre de carrer

Tot això, en una ciutat de 350.000 habitants, la programa-ció cultural de la qual està molt per damunt del que li correspon-dria per grandària de població.

Jon Sánchez Regidor de CulturaAjuntament de Bilbao

18

“Pedralbes. Els tresors del monestir”L’antic dormidor del monestir de Pedralbes torna a obrir com a sala d’exposicions, després del trasllat de la Col·lecció Thyssen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per presentar “Pedralbes. Els tresors del monestir”, una selecció de seixan-ta-cinc obres –escultures, pintures, manuscrits i peces d’orfebreria– d’entre les més ben conservades en la comunitat religiosa de les clarisses durant més de set segles.

La mostra permet contemplar excel·lents exem-plars d’imatgeria gòtica, mobiliari medieval, taules flamenques, obres procedents dels tallers de Della Robbia i Damià Forment i una sèrie de pintures modernistes de Josep Llimona. Són obres poc cone-gudes, la majoria de les quals romanien ocultes a la zona de clausura del monestir de Pedralbes, i que han estat associades a la vida diària de les religioses.

A través del muntatge cronològic, es recull la relació de les monges clarisses amb el món de l’art i la història d’un monestir que sempre ha estat molt connectat a la ciutat. El recorregut arrenca en l’art dels segles XIV i XV, dominat per la figura de la reina fundadora del monestir, Elisenda de Montcada. Continua en el segle XVI, quan la clausura es fa més estricta i comença a entrar pintura flamenca, molt de moda a l’època, de la mà de les famílies castellanes. D’aquesta època és el retaule de terracota vidriada i daurada del taller d’Andrea della Robbia. Les obres dels segles XVII i XVIII, en ple barroc, són testimo-ni del període de recolliment del monestir, però també del moment de renovació artística que va permetre reemplaçar els altars de l’església. D’aquesta època hi ha interessants pintures i escultures de factura catalana molt vinculades a la Contrareforma catòlica. El recorregut es tanca amb alguns exemples del renaixement econòmic i cultu-ral del segle XIX, que és representat amb L’arcàngel Rafael i el dos Tobies, de Josep Llimona. És en aquest moment de la Renaixença catalana, que els mecenes de la burgesia s’interessen pel monestir i

que es modifica de manera radi-cal l’interior de l’església amb una interven-ció d’inspiració neogòtica.

Amb aques-ta exposició a l’antic dormidor de les monges, el Museu d’His-tòria de la Ciu-tat de l’Institut de Cultura, de qui depèn el Museu Mones-tir, inaugura una nova línia d’exposicions, sobretot d’art religiós, una disciplina que ha portat el Museu a establir vincles de col·laboració amb el MNAC. Aquesta nova oferta als visitants va acompanyada d’activitats familiars, i a l’estiu, amb l’ampliació de l’horari d’obertura al públic.

“Pedralbes. Els tresors del monestir”Fins al final del 2006 al Museu Monestir de Pedralbes (baixada del Monestir, 9).

Nous horaris:Fins el 31 de maig: de dimarts i dissabte de 10 a 14 h, i diumenges i festius de 10 a 15 hDe l’1 de juny al 30 de setembre: de dimarts a dissabte de 10 a 17 h, i diumenges i festius de 10 a 15 h

març-abril 2005

Abrila BarcelonaAquesta selecció recull una mostra de les activitats culturals més destacades organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres entitats. Informació exhaustiva i permanentment actualitzada a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

Festival de Cinema AsiàticCicle dedicat a les cinematografies de l’Àsia oriental que està considerat un dels millors festivals de cine oriental d’Europa i que és l’únic de la seva especialitat a l’Estat espanyol.

Del 29 d’abril al 8 de maig al CCCB (Montalegre, 5)

AUDIOVISUAL

19

Disfigure Study

Reflexió sobre els problemes de la societat contemporània a càrrec de Meg Stuart.

Del 7 al 9 d’abril a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Teatre Mercat de les Flors

Solo por placer

Producció de la Companyia Mudances, direcció, coreografia i interpretació d’Àngels Margarit.

Del 7 al 10 d’abril a l’Espai Lliure del Teatre Lliure (pl. Margarida Xirgu, 1)

DANSA

Prestidigitacions

Espectacle sobre la manca de resistència a la manipulació, a la qual cedim per conveniència. Direcció i coreografia de Jordi Cortés.

Del 14 al 17 d’abril a l’Espai Lliure del Teatre Lliure

“Dansa més a prop”. II Mostra de Peces Curtes de Dansa

Iniciativa dels centres cívics i culturals de Barcelona amb la idea de potenciar la investigació, possibilitar l’experimentació i facilitar la comunicació entre el públic i l’artista.

26 d’abril a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Teatre Mercat de les Flors

Dia Internacional de la Dansa

Barcelona celebra amb nombroses i diverses activitats a tota la ciutat aquesta jornada dedicada a la dansa i el ball.

29 d’abril a diferents espais de la ciutat

Anònim hispànicTobies i l’arcàngel Rafael, s. XVII

Foto

: © J

ord

i Pui

g

Kompanie Jan Ruhl-Arnd Müller

Cia. Melk Prod / Marco Berrettini

20

“Bangkok, Bangkok”

Últimes tendències de l’art asiàtic, construïdes a partir de la densitat urbana i cultural de Bangkok.

Fins al 10 d’abril a la Sala Gran de la Capella (Hospital, 56)

“La línia primitiva”

Una col·lecció de moda que descriu les primeres mil hores de la vida humana.

Fins al 29 de maig al Museu Tèxtil i d’Indumentària (Montcada, 12-14)

“Turner i Venècia”

Exposició que mostra la relació de l’artista amb Venècia. Reuneix més d’un centenar d’obres procedents de les col·leccions de la Tate Britain.

Del 2 de març al 5 de juny a CaixaForum (Marquès de Comillas, 6-8)

“Desacuerdos”

Àmplia reflexió sobre l’art a l’Estat espanyol i les seves relacions amb el mercat i la societat civil, des dels anys setanta, a través d’una sèrie de debats públics i d’una exposició.

Del 4 de març al 29 de maig al MACBA (pl. dels Àngels, 1)

EXPOSICIONS

“Jean Hélion”

Retrospectiva d’aquest artista amb una trajectoria singular dins les avantguardes i recorrent els llenguatges de l’abstracció i la figuració.

Del 18 de març al 19 juny al Museu Picasso (Montcada, 15-23)

“Eugeni Forcano. Fotografies 1960-1996”

Imatges de la Barcelona dels anys 1960-1990 d’aquest fotògraf català, conegut especialment per les seves fotografies per a les portada de la revista Destino en la dècada dels seixanta.

Del 22 de març al 22 de maig al Palau de la Virreina - Espai Xavier Miserachs (la Rambla, 99)

“Antonio Miró a través del temps”

Recorregut per la personalitat i l’obra de Miró en el món de la moda i també en disciplines com el cine, música, teatre, interiorisme i disseny d’objectes i joies.

Del 23 de març al 5 de juny al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

“Tràcia, tresors d’un altre món”

Les darreres dècades, a les actuals regions geogràfiques

de Romania, Bulgària i el nord de Grècia, s’han descobert magnífiques tombes reials decorades amb pintures i plenes de tresors que formen part de l’antiga civilització dels tracis.

Del 15 d’abril al 30 de juliol al CaixaForum

Encara es poden veure...

“Obres mestres del romànic. Escultures de la vall de Boí”. Fins el 28 de març al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (Palau Nacional - parc de Montjuïc)

“Entre Orient i Occident”. Fins el 3 d’abril al Museu de Ceràmi-ca (Diagonal, 686)

“El somni de l’audiència: The-resa Hak Kyung Cha”. Fins el 10 d’abril a la Fundació Tàpies (Aragó, 255)

“Robert Frank. Storylines”. Fins el 8 de maig al MACBA

“Sert, mig segle d’arquitectura 1928-1979”. Fins el 12 de maig a la Fundació Joan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

“París i els surrealistes”. Fins el 22 de maig al CCCB (Monta-legre, 5)

“Dibuixos, del modernisme a les avantguardes”. Fins el 30 de juny a la Fundación Francisco Godia (València, 284)

“¡Abajo las murallas!” Cent cinquantè aniversari de l’ender-rocament de les muralles de Barcelona. Fins el 16 d’octubre al Museu d’Història de la Ciutat (pl. del Rei, s/n)

març-abril 2005 21

La Patètica de Txaikovski

Temporada OBC. Director: Lawrence Foster; violí: Pierre Amoyal. Obres de Montsalvatge, Koëring i Txaikovski.

De l’1 al 3 d’abril a l’Auditori

Paganini alla italiana

“Concerts simfònics al Palau”. Director: Edmon Colomer; violí: Teddy Papavrami.

2 d’abril al Palau de la Música Catalana (Sant Francesc de Paula, 2)

Autors catalans i clàssics amb la Banda

Banda Municipal de Barcelona. Director: Salvador Brotons; solista de violoncel: Damià Martínez. Obres de Lamote, Brotons, Grieg i Liszt.

3 d’abril al Casino l’Aliança del Poblenou (rambla del Poblenou, 42)

Orquestra Filharmònica Arturo Toscanini

Ibercàmera. Director: Lorin Maazel. Obres de Wagner.

4 d’abril a l’Auditori

MÚSICA CLÀSSICA

Quartet de Corda de Venècia

Euroconcert. En el segon centenari de la mort de Luigi Boccherini (1743-1805). Violins: Andrea Vio i Alberto Battiston; viola: Luca Morassutti; violoncel: Angelo Zanin. Obres de Boccherini, Haydn i Mozart.

6 d’abril al Palau de la Música Catalana

Quartet Hagen Ibercàmera

Obres de Beethoven, Kurtág i Ravel.


Glòria de Vivaldi

Temporada OBC. Director: Claudio Scimone; soprano: Anna Moreno Lasalle. Obres de Boccherini, Pergolesi i Vivaldi.

16 i 17 d’abril a l’Auditori

Akademie für Alte Musik Berlin

Palau 100. Director: Daniel Reuss. Obres de Mozart.


Lautten Compagney de Berlín

Euroconcert. Handel i el Barroc anglès. Director: Wolfgang Katschner; soprano: Lynne Dawson.


Paulus de Mendelssohn

Temporada OBC. Director: Jesús López Cobos; soprano: Raquela Sheeran; tenor: Christian Elsner. Obra de Mendelssohn.

Del 22 al 24 d’abril a l’Auditori

Txaikovski

Boccherini

L’elisir d’amore

De Gaetano Donizetti. Òpera en dos actes. Daniele Callegari i Josep Caballé-Domènech, direcció musical; Mario Gas, direcció d’escena; Marcelo Grande, escenografia i vestuari.

Del 18 de març al 7 de juny

El somni d’una nit d’estiu

Òpera en tres actes de Benjamin Britten, basada en l’obra de W. Shakespeare. Harry Bicket, direcció musical; Robert Carsen, direcció d’escena; Michael Levine, escenografia i vestuari; Matthew Bourne, coreografia.

Del 18 al 30 d’abril

Òpera a l Gran Teatre de l L i ceu

Col·lecció estiu 1999.

Foto

: To

ni B

erna

d

22

Dralion, Cirque du Soleil

Fins a l’1 de maig al passeig de Borbó - Espai Zona Nord

L’home de teatre

De Thomas Bernhard. Direcció: Xavier Albertí.

Fins a l’1 de maig a l’Espai Lliure

del Teatre Lliure

TEATRE

Raccord

De Rodolf Sirera. Direcció: Carme Portaceli. La reconstrucció dels records i de les seves combinacions infinites.

Del 12 d’abril al 8 de maig al Teatre Nacional de Catalunya

El professional

De Dusan Kovacevic. Direcció Magda Puyo. Divertida i emocionant metàfora de les ambigüitats i contradiccions de la Iugoslàvia comunista.

Del 14 d’abril al 29 de maig al Teatre Nacional de Catalunya

Fiestas populares

A càrrec de Juan Navarro, Ignasi Duarte i Gonzalo Cunill.

Del 21 al 24 d’abril al Teatre Mercat de les Flors

Lluí

s H

om

ar

Fira d’Abril de Catalunya

Punt de trobada al voltant de la cultura andalusa.

Del 22 d’abril a l’1 de maig als espais del Fòrum (Recinte Fòrum)

MÉS CULTURA

Swod

Stephan Wöhrmann (piano) i Oliver Dorell (electrònica). Música arriscada i alhora tendra, on els elements sintètics i orgànics es conjuguen amb una inesperada naturalitat.

31 de març a l’Espai Lliure del Teatre Lliure

Queen

2 d’abril al Palau Sant Jordi

Mark Knopfler

7 d’abril al Palau Sant Jordi

MÚSICA CONTEMPORÀNIA, JAZZ, POP I ROCK

Nit Cole Porter

Andrea Marcovicci, cantant; Shelly Markham, piano.

8 i 10 d’abril al Foyer del Gran Teatre del Liceu

Interpol

Mescla d’influències de pop britànic dels primers anys vuitanta, punk rock i sons atmosfèrics.

24 d’abril al MACBA

Mercat de les FlorsLleida, 59 • www.mercatflors.org

La dansa, protagonista al

Mercat de les Flors

Rosas, la companyia dirigida per la coreògrafa Anne Teresse De Keersmaeker, representa la seva obra Rain del 2 al 6 de març. Rosas, que ha portat tres coreografies al Mercat de les Flors, no venia a Barcelona des de l’any 1995. Va iniciar la seva trajectòria professional l’any 1980, i des de llavors és un dels màxims exponents de la creació europea. Amb Rain, De Keersmaeker torna a l’essència de la dansa, en un espectacle en què deu ballarins interpreten moviments d’una pulcritud matemàtica i virtuosa, amb música de Steve Reich.

El coreògraf belga Frédéric Flamand i el Ballet Nacional de Marsella porten a Barcelona Silent Colli-sions, on continuen experimentant amb la simbiosi entre coreografia i arquitectura. Les seves creacions, amb unes escenografies espectaculars, mostren una concepció única de l’espai i del moviment dels balla-rins. Es pot veure del 18 al 20 de març.

L’última representació de la dansa belga anirà a càrrec de la reconeguda coreògrafa nord-america-na Meg Stuart, instal·lada amb la seva companyia Demaged Good a Brussel·les. Disfigure Study és una revisió de l’obra que va ser estrenada fa deu anys a Bèlgica i que la coreògrafa ha mantingut vigent fins a l’actualitat. L’espectacle fa reflexionar sobre els problemes de la societat contemporània. Serà del 7 al 9 d’abril.

I dels creadors internacionals, als nostres: Car-melo Salazar, un coreògraf íntimament relacionat amb l’espai de dansa La Porta, presenta del 14 al 17 d’abril la seva darrera creació Espaciales II. Salazar és sens dubte un dels grans investigadors de la dansa contemporània al nostre país i de ben segur

que amb la seva obra plantejarà molts interrogants als espectadors.

També a l’abril, el Mercat duu a terme la II Mostra de Peces Curtes dins el cicle “Dansa més a prop”, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona i que des de fa uns anys es desenvolupa als centres cívics de la ciutat per tal d’apropar la dansa als ciutadans. Aquesta mostra presenta una selecció dels millors treballs realitzats per aquests grups, encara amateurs.

Per últim, el Mercat de les Flors acull la trobada internacional Fabbrica For Choreographers, en la qual participen joves de tot Europa que intercanvien idees i coneixements en un espai comú on poden mostrar els seus treballs.

La dansa contemporània té, des de fa temps, un lloc indiscutible al Mercat de les Flors, que, com a teatre municipal, dóna suport a la creació de les nostres companyies més joves i les que irrompen amb força a l’escena de la ciutat. També aposta per la dansa internacio-nal, sent l’espai referent per a companyies, principalment europees, de gran prestigi.

Silent Collisions

març-abril 2005 23


CAT. Centre Artesà TradicionàriusTravessia de Sant Antoni, 6-8 • www.tradicionarius.com

Tradicionàrius, Festival Folk

Internacional 2005

El Tradicionàrius celebra la seva divuitena edi-ció. Entre el 14 de gener i el 18 de març, el festival internacional de folk combina novetats amb cites que ja són una programació obligada, començant per la primera i més antiga de totes: la cercavila que els Ministrers de la Vila Nova fan pels carrers de Gràcia, des de la plaça de Rius i Taulet fins al CAT, per donar el tret de sortida al cicle. També hi han actuat, o ho faran entre molts d’altres, Marcel Casellas & La Principal de la Nit So Insistent, en la jornada inaugural, La Banda Oficial de l’Eix del Mal, com a preàmbul de la Nit de Carnaval, Jaume Arnella, Joan Garriga i Tramudança, en el cap de setmana de les illes, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Colla Jove de Dolçaires de Tortosa, o Terrer Roig, en la nit de les Terres de l’Ebre, o El Cau del Llop, La Coixinera i Urbàlia Rurana, com a representants de la música del País Valencià.

El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) va ser creat l’any 1993 a partir de la iniciativa de l’Associació Cultural Tram –formada per músics i persones inte-ressades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana– i de la proposta de l’Ajun-tament de Barcelona per assumir la gestió d’un dels centres cívics de la xarxa pública de la ciutat, l’Artesà, al barri de Gràcia.

Tot i que el seu àmbit preferent d’actuació és la música tradicional catalana, la programació del Tradicionàrius incorpora programacions de grups i solistes d’altres tradicions musicals. Enguany tenen

cabuda Contradanza, grup representatiu de la nova música folk andalusa, Antonio Ribas, acordionista colombià, el grup napolità Mescla, o el LampieTron Duo, grup de la regió italiana dels Apenins.

El Centre Artesà Tradicionàrius, a Gràcia, és fins a mitjan de març el punt de trobada i escenari privilegiat per a la música tradicional dels Països Catalans, i un apa-rador excepcional, obert al món.

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

Eugeni Forcano. Fotografies 1960-1996

L’obra d’Eugeni Forcano és extensa i d’una qua -litat molt notable, i gran part d’aquesta roman inè-dita. Tot això ha contribuït a fer que la dificultat més gran d’aquesta exposició, comissariada per Rosa-rio Martínez Rochina, hagi estat la selecció de les imatges. Fotògraf inclassificable i anticonvencional, inquiet, lliure, autodidacte i apassionat, imaginatiu i lluitador, la fotografia representarà per a ell una aventura insòlita tant personal com artística, i en evolució contínua.

La seva etapa en blanc i negre s’inicia l’any 1960 amb una entrada fulgurant a Destino, quan Josep Vergés i Nèstor Luján el conviden a integrar-se en l’equip de la revista i li encarreguen les portades, que farà en llibertat plena durant dotze anys. Al llarg de la seva carrera, ha publicat diversos llibres; els dos primers són Barcelona i Festa Major, i recentment, amb material de la dècada dels seixanta, dos més, Josep Pla vist per Eugeni Forcano i Banyoles en dia de mercat, 1966, amb fotos que reflecteixen una època però, sobretot, que han copsat amb respecte i emoció la gent senzilla tal com és en la realitat.

Audaç, intuïtiu i infatigable, fa les fotografies amb la càmera però també amb el cor.

Entrarà al món de la il·lustració i de la moda d’improvís, gràcies a la popularitat que li han donat les seves fotos a Destino, i en aquesta etapa tre-balla per a les millors firmes. El color el colpeix, i representa un camí obert cap al futur. És el temps de les composicions simbòliques i surrealistes, entre el somni i la matèria, la rebel·lió i la utopia.

Durant anys investigarà les possibilitats que té la fotografia en color, que ell considera infinites. Provocant l’atzar a través de la llum, copsa el que és eteri i profund, pur delit i fascinació. El seu his-torial el situa –ho diuen crítics solvents– com un dels grans fotògrafs que ha donat Catalunya, clàssic i avantguardista alhora.

L’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina presenta, fins al final de maig, un recorregut per l’obra del reporter gràfic Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926), a través d’unes cent trenta fotografies. Caçador d’imatges vocacional, Forcano està considerat com un dels grans fotògrafs del nostre país.

Palau de la Virreina - Espai Xavier MiserachsDel 22 de març al 22 del maig

“Aquestes fotografies són magnífiques, insuperables. Són del senyor Eugeni Forcano, persona que no he vist en la meva vida, però que algun dia espero conèixer per poder-li dir de paraula i amb la màxima cordialitat que és un gran fotògraf, exactament un gran artista, un prodigiós artesà”

Josep Pla

Desesperada esperanza. Catedral, Cristo de Lepanto, Barcelona, 1963

La vida en la mirada

”“Tradicionàrius ha

portat a la ciutat grups de música tradicional d’arreu del món

Entre les actuacions hi ha que destacar, a la nit de la revista Folc, el concert de Rauxa, una nova formació sabadellenca que, amb la seva fusió de ritmes, encomana alegria i implicació festiva al públic; la cloenda del Tradicionàriusamb el cercavila de les Colles de Cultura de Gràcia (CCG) des de la plaça de Rius i Taulet fins al CAT; l’espectacle de música i ball tradicionals Canya al ball del grup Xarop de Canya; i finalment el DJ Mussol i la percussió de Quim Soler que es van encarregar de donar cloenda al cicle, amb un ago-sarat experiment rítmic.


Barcelona...Han visitat

La primera trobada europea de novel·la negra i l’homenatge a Manuel Vázquez Montalbán –un dels inspiradors de la trobada poc abans de la seva mort– ha reunit vint importants escriptors d’aquest gènere a Barcelona, entre els quals Donna Leon, Petros Márkaris, Kjell Ola Dahl, Jakob Arjouni, Patrick Bard, Jean Cristoph Gran-gé, Alexandra Marínina, Erin M. Hart, Filipa Melo i Thierry Jonquet, entre d’altres.

El polifacètic pensador i escriptor alemany Hans Magnus Enzensber-ger, premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats de l’any 2002, ha presentat al CCCB, convidat pel Goethe Institut, el seu últim llibre de poemes Historia de las nubes.

La 42a edició del prestigiós Concurs Interna-cional de Cant Francesc Viñas ha portat al Liceu destacades figures del cant, com ara el famós tenor italià Carlo Bergonzi, o la soprano australiana Joan Sutherland, tots dos retirats, així com la cantant en actiu Raquel Pierotti, a més de destacats repre-sentants d’importants teatres d’òpera europeus i americans.

El bailaor granadí establert a Madrid Rafael Amargo ha presentat Enramblao al Teatre Tívoli de Barcelona, un homenatge als protagonistes anò-nims de la Rambla de Barcelona: les prostitutes, el borratxo, la senyora que demana arrossegant el carret, les estàtues humanes, les floristes, els que van al Liceu... L’espectacle és una barreja molt encertada del flamenc, la música contemporània, la cançó, el cinema i els textos literaris.

Al final d’any, Woody Allen, acompanyat per la New Orleans Jazz Orchestra, ha ofert un concert a l’Auditori, en el qual han interpretat un repertori

dedicat al jazz tradicional. Allen ha manifestat novament el seu interès per venir a rodar una pel·lícula a la nostra ciutat en el futur.

La llegendària cantant madrilenya María Dolo-res Pradera ha tornat a actuar a Barcelona. Fa sis anys va actuar per primer cop en el Festival del Mil·lenni. Des d’aleshores, no ha faltat ni un sol any a la seva cita al Palau de la Música Catalana.

L’actuació de REM, la banda liderada per Michael Stipe, al Palau Sant Jordi, ha estat el primer gran concert de pop americà de l’any a Barcelona.

José Sacristan i Carlos Santos han encarnat els dos protagonistes del muntatge teatral Almace-nados, un text original del jove dramaturg David Desola que s’ha representat al Villaroel Teatre.

Rachid Taha ha presentat, a la sala Apolo, el seu darrer treball, Tékitoi, un disc en què mostra la cara lletja del món globalitzat. Nascut l’any 1958 a la Cabília algeriana i emigrat a França amb deu anys, aquest músic ha defensat sempre una música a cavall entre la tradició magribina i la influència occidental.

Actors i directors de tot Europa s’han aplegat al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona per celebrar la 17a edició dels Premis de l’Acadèmia Europea de Cinema. Entre els assistents a la festa del cinema europeu, destaca Wim Wenders, president de l’Acadèmia europea, l’actriu Liv Ullman i l’actor i director rus Nikita Mikhalkov. També hi han estat presents el director turcoalemany Fatih Akin (premi a la millor pel·lícula amb Contra la paret), Alejandro Amenábar (millor director, per Mar adentro), Javier Bardem (millor actor, per Mar adentro), el cineasta de Hong Kong Wong Kar-Wai (millor pel·lícula no europea per 2046), Pedro Almodóvar, Victoria Abril i Carlos Saura, entre d’altres.

Biblioteques medi ter rànies

La iniciativa que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per modernitzar les biblioteques de les ciutats de Casablanca i Fez, al Marroc, i de Jdeideh, al Líban, serà finançada per la Comissió Europea dins el pro-grama Med’Act de Cooperació entre ciutats mediterrànies. El pressupost global del projecte és de 620.450 euros, dels quals la Comissió Europea aportarà el 72%, i la resta serà aportada per les ciutats associades al projec-te. La Regidoria de Participació, Cooperació i Solidaritat de l’Ajun-tament de Barcelona impulsa aquest projecte, que té com a objectiu millorar els equipaments de les biblioteques de les tres ciutats amb l’adquisició de nous materials, i modernitzar la gestió i la dinamització de les seves activi-

tats, tot fomentant els intercanvis culturals. El projecte liderat per Barcelona compta també amb la participació de les ciutats d’Es-trasburg i Tessalònica.

El cinema barceloní triomfa als EUA

Darkness, la pel·lícula de terror psicològic produïda per la compa-nyia barcelonesa Filmax, dirigida pel director català Jaume Bala-gueró i protagonitzada per Anna Paquin i Lena Olin, s’ha estrenat amb gran èxit de públic durant les passades festes nadalenques i va ocupar el sisè lloc de la taquilla dels EUA. El film de Balagueró va recollir el passat any el premi concedit pel Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya a la millor pel·lícula de l’any.

Reunió internacional de botànics

El Jardí Botànic i l’Institut Botànic de Barcelona participen en el projecte GENMEDOC, destinat a la gestió dels recur-sos genètics del Mediterrani occi-dental. El projecte està impulsat pel Banc Forestal de València, i la resta de membres participants

són centres de conservació del Mediterrani occidental, a més d’una institució de Tunísia que s’ha incorporat com a represen-tant d’un país en vies de desen-volupament. L’objectiu principal d’aquest projecte és crear una xarxa d’intercanvi d’informació, derivada de l’experiència acu-mulada per aquests centres, amb relació als criteris per seleccionar les espècies, recollir les llavors, netejar-les, fer les proves de via-bilitat i homogeneïtzar les seves condicions de conservació. El projecte també inclou un inter-canvi de llavors entre centres per tal d’enriquir les col·leccions dels bancs de germoplasma i les col-leccions vives que es mostren als jardins botànics.

La trobada s’ha portat a terme a les instal·lacions de la nova seu de l’Institut Botànic de Barcelona, amb la participació d’un total de vint-i-cinc representants, corres-ponents a deu centres de con-servació d’Espanya, França, Itàlia, Grècia i Tunísia.

Pintors catalans a Nova York

L’Instituto Cervantes de Nova York va inaugurar al final de desembre l’exposició “Dibuixos espanyols del segle XX”. La col-lecció, que ja ha estat exposada a Madrid, l’Havana, Buenos Aires i Montevideo, presenta obres de pintors tan reconeguts com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró i Juan Gris.

Barcelona al món

27març-abril 2005

Institut Botànic

La ciutat de Fez


Bon inici del 2005 per al cinema a BarcelonaBarcelona Plató Film Commission ha iniciat aquest 2005 amb una activitat sense precedents. Durant el gener, ja ha col·laborat amb més de trenta noves pro-duccions; entre les quals destaquen un llargmetratge per a cinema, una TV movie, quatre documentals, set produccions per a televisió i set curtmetratges.

El rodatge de Sense tuLes productores de Barcelona Bausan Films i La Pro-ductora Vídeo-Comunicació coprodueixen el llarg-metratge Sense tu, dirigit per Raimon Masllorens i protagonitzat per Ana Fernández i Pep Munné, entre d’altres. El rodatge d’aquesta pel·lícula es durà a terme a Barcelona i rodalies fins el 18 de març. Sense tu narra l’experiència vital de la Lucía (Ana Fernández), una dona casada i amb dos fills que perd completament la visió en un accident domèstic.

Els GoyaDe les cinquanta pel·lícules candidates als Goya 2005, onze van ser filmades a Barcelona i van comptar amb el suport de Barcelona Plató. Entre aquestes, hi ha la gran guanyadora amb catorze “goyas”, Mar adentro, d’Alejandro Amenábar. També ho van fer el 2003 les càmeres de Lobo, guanyadora en dues categories, La mala educación, Inconscientes, Romasanta, El maquinista, El séptimo día i El año del diluvio, mentre

Es roda!

29març-abril 2005

Novetatseditorials

que Álex de la Iglesia, amb el seu Crimen Ferpecto, va ser a la ciutat el gener del 2004.

BerlinaleEl mes de febrer passat, Barcelona Plató ha estat present al festival de cinema de Berlín i a l’European Film Market, juntament amb l’Oficina de Promoció Exterior del Cinema i la Televisió de la Generalitat, Catalan Films & TV, diverses empreses catalanes i les entitats estatals ICEX, ICAA i FAPAE. En aquest mer-cat audiovisual s’han presentat produccions dutes a terme a la ciutat. Amor idiota, de Ventura Pons, filmada a Barcelona el 2004, ha estat seleccionada per a la secció Panorama.

Barcelona Plató també ha participat en la 2a Tro-bada de Film Commissions Europees amb la idea de fer un nou pas cap a la creació de l’European Film Commission Network (EFCN) una plataforma per facilitar l’accés als ajuts a l’audiovisual, i posar en comú les necessitats de la producció europea, sovint molt diferents de les del cinema americà.

Producció de llargmetratges a Barcelona (el febrer del 2005)

• En preproducció: – El vigilante, de Lluís Casasayas i produïda

per Just Films– Presuntos Implicados, TV movie d’Enric Folch

produïda per ZIP Films – Sense tu, de Raimon Masllorens i produïda

per La Productora i Bausan Films– Cuento de Navidad, TV movie de Paco Plaza

produïda per Filmax

• En rodatge: – Llibre de família, TV movie de Ricard Figueras

produïda per In Vitro Films – El año que trafiqué con mujeres, TV movie

produïda per Prodigius Audiovisual

Cayetana Guillem Cuervo i Santi Millan, a Amor idiota, de Ventura Pons

Foto

: Jord

i Ser

ra. B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

om

issi

on

Abajo las murallas!!!Cent cinquanta anys de l’ender-roc de les muralles de Barcelona. Catàleg de l’exposició al Museu d’Història de la Ciutat, que refle-xiona sobre les causes i les conse-qüències de l’enderroc del 1854, de com la ciutat va desfer-se del recinte fortificat que la constrenyia per obrir-se més enllà, marcant

l’inici d’un nou període de transformacions urbanísti-ques. Textos d’Antoni Nicolau, Albert Cubeles, Oriol Bohigas, Ferran Puig, Ramon Grau i Ferran Sagarra. Edita l’Institut de Cultura - Museu d’Història de la Ciutat. Català i castellà. 190 pàgines.

Divo Augusto. La descoberta d’un temple romà a Croàcia

Catàleg de l’exposició a Barcelona sobre el conjunt d’estàtues del temple romà descobert l’any 1995 a l’Augusteum de Narona (Croà-cia). Iniciativa del Museu Arque-ològic d’Split, es recull el resultat de la recerca, conservació i difusió d’aquesta troballa arqueològica

excepcional. Editat per Emilio Marín i Isabel Rodà i pel Museu d’Split, amb la col·laboració del Museu d’His-tòria de la Ciutat. En català i castellà. 424 pàgines.

Jean HélionCatàleg de l’exposició al Museu Picasso dedicada a Jean Hélion (1904-1983). Es tracta d’una retros-pectiva, organitzada pel Centre Pompidou amb motiu del centenari del seu naixement, que recorre l’atípica trajectòria d’un artista que, compromès amb l’abstracció més absoluta, se n’allunya, després de la

Segona Guerra Mundial, quan triomfava arreu del món, per dedicar-se a una pintura figurativa oberta a la vida. Textos de Didier Ottinger, comissari de l’exposició; Henry-Claude Cousseau; Matthew Gale i Debra Bricker Balken. Editat en català i en castellà per l’Institut de Cultura de Barcelona - Museu Picasso. 253 pàgines.

Els carrers del PoblenouTercera edició d’aquesta publi-cació que documenta la història i l’estat actual del carrers del barri del Poblenou. Gràcies a la tasca de l’Arxiu Històric del Poblenou, podem apreciar, a través del nomenclàtor dels carrers, la trajec-tòria del barri, des dels seus inicis

com a zona agrícola, com a barri industrial posteriorment, vil·la olímpica el 1992, arribant fins a l’actualitat amb la ini-ciativa del 22@. Edita l’Institut de Cultura. 65 pàgines.

Edicions Any del Llibre i la Lectura 2005

Don Quijote en BarcelonaEdició commemorativa del quart centenari de la publicació del Quixot, que recull els capítols bar-celonins de la novel·la de Miguel de Cervantes, i basada en l’edició de Martí de Riquer, publicada per Planeta el 2003. Pròleg de Martí de Riquer i epíleg de Carme Riera. Edita Destino. 120 pàgines.

BibliomaniaDe Gustave Flaubert. El 1836, va sortir en una revista de París la notícia del procés a Barcelona de Fra Vicents, bibliòman i ex-monjo de Poblet, acusat d’incendiar la botiga d’un competidor per follia llibresca. Aquest succés va inspirar un jove Flaubert aquest conte, on s’intueix la influència del Quixot,

una novel·la sobre la desmesurada passió pels llibres i on Barcelona ocupa un lloc destacat, i que entusi-asmava l’escriptor francès. Inclou dibuixos d’Alfred Kubin. De Laie Edicions, en commemoració de l’Any del Llibre i la Lectura. 28 pàgines.

Les aventures d’en QuixotAdaptació per al lector infantil d’aquesta obra universal de Cervan-tes. D’Anna Obiols i il·lustracions de Subi. Editat per Lumen amb motiu de l’Any del Llibre. 28 pàgines.

30

Clickcultura

Web oficial del IV Centenario del Quijotehttp://www.mcu.es/quijote/index.jsp

El Ministeri de Cultura i la Societat Estatal de Commemora-cions Culturals ofereixen informació relativa a les iniciatives amb motiu de la celebració del IV Centenari de la publicació del Quixot.

Biblioteca Virtual Miguel de Cervanteshttp://www.cervantesvirtual.com/

És un ampli projecte d’edició digital del patrimoni bibliogràfic, documental i crític espanyol i hispa-noamericà que té l’objectiu de potenciar la difusió universal de les cultures hispàniques mitjançant la utilització dels mitjans tecnològics més avançats.

Tots els llibres.comhttp://www.totselsllibres.com/tel/inicio.do

Llibreria virtual creada pel Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya per donar a conèixer els fons de llibreries petites i mitjanes, que actua com a apa-rador comú d’un col·lectiu de llibreters independents estesos per tot Catalunya.

Textos en castellano

Página 4

El 2004, todo un año de culturaEl 2004 ha sido un año intenso en Barcelona, un año en que la cultura ha tenido un papel activo para el desa-rrollo de la ciudad. Desde el Institut

de Cultura se ha trabajado, día a día, para fomentar y difundir el pulso vital y creativo de las actividades culturales de Barcelona en un año marcado por el Fórum Universal de las Culturas y por otros acontecimientos que resumimos en estas páginas.Durante el año 2004, los museos de Barcelona recibieron más de diez millones de visitas, cifra que representa un incremen-to del 18% en relación con el año anterior, generado en gran parte por las actividades organizadas en el marco del Fòrum Ciutat. Destacamos tres grandes exposiciones: “Guerra y paz” (Museu Picasso), “El primer eros” (Palau de la Virreina) y “En guerra” (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El 2004 fue, precisamente, un año importante para el CCCB: celebró, el 25 de febrero, su décimo aniversario. El Museu Frederic Marès tampoco olvidará el 2004, año en que fue escogido uno de los “diez mejores museos desconocidos del mundo” por la prestigiosa revista norteamericana ArtNews. El año pasado, asimismo, fueron declarados museos de interés nacional el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró y el Museu d’Art Contemporani (Macba). Hay que recordar también que durante 2004 Barcelona acogió un buen número de actividades enmarcadas en el Año Dalí; se abrieron al público las excavaciones arqueológicas del antiguo mercado del Born; la Fundació La Caixa reabrió al público el Museu de la Ciència, rebautizado como CosmoCaixa, y se inauguró el nuevo Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que acoge en un mismo espacio las obras más representativas del arte catalán de entre los siglos XI y XX y la Col·lecció Thyssen-Bornemisza.

El Festival de Verano de Barcelona Grec 2004 se incluyó en el marco del Fórum de las Culturas y se convirtió en un gran escaparate de las artes escénicas, con la participación de nombres tan relevantes como Cesárea Évora, Peter Brook o Henri Salvador.En referencia a los festivales, debe des-tacarse el Primavera Sound, que en 2004 se consolidó como una de las citas más destacadas de la ciudad al convocar cua-renta mil espectadores. También el Sónar, que reunió a ochenta y cinco mil personas, vivió un gran año. Esta última edición fue calificada por algunos expertos como la mejor de su historia. La tradición y la innovación marcaron el ritmo de la fiesta en las calles de Barcelona a lo largo de 2004, que empezó con una Cabalgata de Reyes dedicada a la diversidad cultural. Muchos barcelone-ses recordarán el 2004 por el éxito de convocatoria del Carnaval brasileño con Carlinhos Brown a la cabeza, o el espec-tacular Piromusical, lanzado desde el lito-ral barcelonés, que sirvió de clausura de las Fiestas de la Mercè y el Fórum de las Culturas.También la Fiesta de la Música nos ofreció propuestas singulares, como por ejemplo un gran pasacalle formado por más de tres mil músicos, o la Naumàquia, un con-cierto interpretado por las sirenas de los barcos del puerto y las campanas de las iglesias. A lo largo de 2004, Barcelona Plató estu-vo presente en los principales festivales y mercados del audiovisual europeo con el objeto de promover la ciudad como lugar activo de rodajes, e incrementó su actividad respecto a 2003 en un 45%. Nuestra ciudad acogió unas novecientas filmaciones, y la localización más solici-tada fue, un año más, el parque Güell. Barcelona Plató organizó, en colabora-ción con las escuelas de cine de la ciu-dad, el plató más grande de Europa en la plaza de Catalunya. La ciudad también acogió el año pasado la XVII Edición de los Premios de la Academia Europea, con la presencia de importantes personali-dades nacionales y europeas del mundo audiovisual. El Festival Internacional de Poesía de Barcelona celebró, en 2004, su vigésima edición. La programación, con nume-rosos recitales y espectáculos, se pudo escuchar en diferentes espacios de la ciudad, entre ellos el Palau de la Música Catalana, y dio a la poesía un carácter

multidisciplinario y de identificación con el espacio urbano. El reconocimiento de la ciudad a sus figu-ras más destacadas también se manifestó en diferentes ámbitos, como por ejemplo la colocación de placas en los edificios donde nacieron los escritores barcelo-neses Terenci Moix y Manuel Vázquez Montalbán, que fueron actos emotivos que fijan en la memoria histórica de Barcelona a los dos escritores. También el año pasado se hizo la concesión de meda-llas al mérito cultural, artístico y científico a personalidades como Miquel Porter Moix, Josep Corredor-Matheos y Antoni Escribà, y a empresas como El Periódico de Cataluña.El año 2004, mediante la coordinación y el apoyo de su programa de cooperación cultural, el Institut de Cultura de Barcelona trabajó para fortalecer y difundir la cultura a todo el territorio, en colaboración con los diez distritos de la ciudad y a través de la programación de los cinco ciclos de “Més a prop”. Los equipamientos especializados en arte contemporáneo consolidaron su programación y abrieron nuevas vías de apoyo a la creación, como en el caso del Premi Miquel Casablancas, el Foro Can Basté, Can Felipa, Barceloneta y Golferichs. Durante el año 2004, las bibliotecas de Barcelona batieron un récord de visitan-tes: los diferentes recintos de la red de bibliotecas de la ciudad han recibido unas 4.200.000 visitas, cifra que representa un aumento del 15% respeto al año 2003. El número de préstamos, indicador de la acti-vidad en las bibliotecas, creció de manera notable y alcanzó un total de 3.150.000 libros: un 23% más que el año anterior. También se abrieron dos bibliotecas: la remodelada Francesca Bonnemaison, en Ciutat Vella, y la del Bon Pastor, en Sant Andreu. Las letras son importantes para una ciu-dad que ahora vive plenamente el Año del Libro. El festival bienal de todas las literaturas, Kosmopolis, celebró, en 2004, la segunda edición y recibió más de diez mil visitantes. Ya al final de 2004, se hizo la presentación del programa del Año del Libro y la Lectura a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (México).Centrándonos en el ámbito internacio-nal, hay que hablar de la Agenda 21 de la Cultura, que se presentó durante la celebración del Foro Urbano Mundial en las agencias de las Naciones Unidas Hábitat y la Unesco. La Agenda 21 es una

Iberlibrohttp://www.iberlibro.com

Portal del llibre de vell que consisteix a ser un gran catàleg col·lectiu de llibres antics i moderns que abasta tot l’àmbit espanyol i portuguès. Actua com a punt de trobada entre compradors i venedors de llibres.

Lletra. Espai virtual de literatura catalanawww.uoc.edu/lletra

Lletra és un lloc per a la literatura catalana a Internet. És a la vegada portal i web amb continguts propis, i té l’ob-jectiu de mostrar la riquesa, les imbricacions i la textura del cos, del sistema, que anomenem literatura catalana.

Any Hans Christian Andersen 2005http://hca2005.com

Web oficial de l’Any Hans Christian Andersen, que té lloc a Dinamarca entre l’abril i el desembre del 2005. El seu propòsit principal es assegurar la màxima difu-sió de la vida i obra de l’escriptor i dels actes que es realitzaran per commemorar el bicentenari del seu naixement. Des del web mateix es pot accedir a ver-sions en onze idiomes.

Any del Llibre i la Lecturawww.anyllibre2005.bcn.es

Web oficial de l’Any del Llibre i la Lectura.

30 març-abril 2005 31

iniciativa surgida de los ayuntamientos de Porto Alegre y Barcelona y representa el compromiso de las ciudades del mundo de luchar por la inclusión social a través del desarrollo cultural. También en 2004 Barcelona fue escogida en Venecia para presidir durante los próximos dos años el Comité de Cultura de Eurociudades, la red que reúne las grandes ciudades europeas. Barcelona da un firme apoyo a la promo-ción de la cultura científica; de hecho, la ha convertido en una línea estratégica del gobierno municipal a través del Plan específico de difusión “La ciudad para la ciencia”, que se inició en 2004. Un año en el que se pusieron en marcha las cola-boraciones con universidades, empresas, fundaciones, instituciones académicas y museísticas, asociaciones profesionales y otros agentes involucrados en la inter-relación sociedad-ciencia. Un ejemplo de estas colaboraciones, lo encontramos en la creación de una Red de Agentes Locales de Cultura Científica, en cola-boración con la Fundación Española de Ciencia y Tecnología. Para estimular a los nuevos científicos, también se desarrolló, un año más, el programa del Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània, que va dirigido especialmente a los jóvenes investigadores y que toma el nombre de Tardors Científiques.

Página 8

Entrevista: Carme RieraPremio Josep Pla y el Nacional de Narrativa en 1994 con En el último azul, acaba de traducir al castellano La mitad del alma, una novela que mezcla intriga y memoria. Carme Riera

(Palma de Mallorca, 1948) es la comisaria de la exposición “El Quijote y Barcelona”, que podrá visitarse en el Museu d’Història de la Ciutat a partir del 16 de marzo den-tro del programa del Año del Libro y la Lectura 2005.¿Qué le ha llevado a ser comisaria de la exposición “El Quijote y Barcelona”?La exposición sale de una charla con Ferran Mascarell [concejal de Cultura] en la que le expliqué que estaba investigan-do cómo Barcelona acogió la publica-ción del Quijote y cómo esta ciudad hizo una propuesta de celebración del tercer centenario cien años atrás. En aquella

iniciativa el Ayuntamiento estuvo muy involucrado, y le pregunté si ahora harían algo con motivo del cuarto centenario. Precisamente, en el epílogo del libro Don Quijote en Barcelona, publicado recientemente, usted recuerda que el diario La Veu de Catalunya dijo hace un siglo que el homenaje a Cervantes era cuestión de “justicia” y de “gratitud”.Y así es. Porque Barcelona se hace inter-nacional con Cervantes. La Barcelona entendida como ciudad literaria, que ahora parece estar tan de moda y que hace que tantos autores ambienten aquí sus obras, empieza con El Quijote. Todos los que lo leen, saben que Barcelona tiene una entidad de ciudad literaria, y esto es significativo porque El Quijote es el libro más traducido después de la Biblia. ¿Qué consejo daría, pues, a quien tiene miedo de empezar el libro?Le diría lo mismo que dice Martí de Riquer a los que no han leído El Quijote: “Felicidades, porque ahora tiene la oportunidad de pasárselo muy bien.” El Quijote no debe verse como un libro canónico, sino como un libro normal que te da muy buenas horas de lectura y mucha diversión.¿Cuáles son los objetivos de la muestra “El Quijote y Barcelona”?Queremos mostrar a don Quijote, pero también la ciudad que describe, así como la recepción que esta novela tuvo en Barcelona. Fue aquí cuando, en 1617, un librero decidió publicar por primera vez en un solo volumen las dos partes del Quijote porque entendió que era una obra única. A partir de entonces siempre se ha publicado así.Desde el principio, Barcelona entendió el valor de esta obra.Incluso los que se oponían a celebrar el ter-cer centenario reconocían que Cervantes era un amigo nuestro. Cervantes ha sido absolutamente indiscutible en Barcelona. No en Castilla, curiosamente, donde siem-pre se ha reivindicado más el espíritu qui -jotesco que el espíritu cervantino. Yo soy absolutamente cervantina pero poco qui-jo tesca. En este sentido, me siento muy catalana.¿Nos lo explica?Cervantes era una persona con un talante absolutamente liberal y tolerante, defen-sor de las lenguas vernáculas. Me siento próxima a su actitud. Cervantes es un síntoma de la España tolerante y no de la España cerrada, que no me interesa en absoluto.

març-abril 2005 3332

¿De qué manera resume la actitud de Cervantes?Hay una palabra que me encanta porque es un invento suyo: baciyelmo, suma de las palabras bacía y yelmo. Es una manera de decir que la realidad es múltiple, que las cosas no son ni blancas ni negras, que a menudo son grises y tienen muchos mati-ces. Cervantes tenía una actitud abierta que recoge la actitud de Erasmo y que hoy calificaríamos de ponderada y tolerante. Tan tolerante, que hace que don Quijote deje su locura y se vuelva sano porque los locos, decían, no podían ir al cielo.¿Cómo es la escenografía de la expo-sición?Está situada en el Saló del Tinell, un espa-cio emblemático e imponente. La esce-nografía es de Dani Freixas, y creo que el visitante saldrá de allí con ganas de leer el libro y con la sensación de haber visto la Barcelona de la época.¿Y cómo es esta Barcelona del siglo XVII?A diferencia de Valladolid, es una ciudad con balcones, que los imita de Italia. Es una Barcelona portuaria con muchos hos-tales, un escenario por donde pasaban los metales preciosos que iban a tierras ita-lianas y que la convertía en territorio de bandoleros. Una ciudad muy capacitada para la aventura.En realidad, la violencia de la novela aparece en Barcelona.Sí. Don Quijote encuentra la violencia con el personaje del bandolero Roca Guinarda y con la batalla naval que tiene lugar en el puerto. En Cataluña se vivían más sustos que en Castilla en ese momento. Barcelona le planteaba a Cervantes la aventura real. Por eso la parte más intensa y más tensa del Quijote sucede en Barcelona.Usted es también coordinadora del Congreso “Cervantes y Barcelona” que se realizará en la Pedrera del 7 al 9 de abril.Reuniremos a especialistas de prime-ra categoría, como Jean Canavaggio, Anthony J. Close o Martí de Riquer, para hablar precisamente de la relación entre la ciudad y el Quijote. Estará abierto al público y espero que nos puedan dar algún elemento desconocido.Quedan por descubrir muchas cosas de Cervantes y Barcelona. Por ejemplo, determinar cuándo vino a la ciudad. Sí. Por un lado se suele citar una visita fugaz de juventud, en 1569; además, Martí de Riquer apunta una nueva fecha: el verano de 1610. Creo que Riquer tiene

razón, pero yo añadiría otra visita: pasa por la ciudad cuando el tercio de Miguel de Moncada, con el que combate en Lepanto [1571], se repliega en Barcelona.

Página 14

Antonio Miró Con la exposición “Antonio Miró a través del temps”, el Institut de Cultura de Barcelona cierra el ciclo “Moderns contemporanis”, por el que han pasado per-sonajes que nos han invita-

do a conocer profundamente su vida y su obra, sea fotografía, dibujo, arquitec-tura, escultura, etc., en suma, diversas facetas creativas de una ciudad que ha crecido gracias al impulso de institu-ciones y de personas cuya idiosincrasia vanguardista ha hecho de Barcelona una ciudad diversa y cosmopolita.En este contexto, Antonio Miró no sólo ha sido observado en la muestra a través de la moda, sino por el trabajo que ha reali-zado en diversas disciplinas: cine, música, teatro, interiorismo, diseño de objetos y joyas, etc., donde el diseñador muestra su enorme capacidad no solamente creativa sino de trabajo, conformando un artista completo y exquisito. Aunque creo que lo que más sorprenderá al visitante es que, lejos de encontrarse ante una sucesión de escaparates de su emblemática tienda de la rambla de Catalunya –con trajes sobrios en color y forma–, hallará a un Miró que llena a la mujer de color y sensualidad; a un músico comprometido y a un diseñador total cuyas claves residen en su enorme curiosidad intelectual, en su capacidad de absorber y reinterpretar distintas culturas –siendo las más evidentes la anglosajona y la oriental–, y en la delicadeza y exigencia que se percibe en todo su trabajo.El espacio de “Antonio Miró a través del temps” no ha sido diseñado para que el visitante haga una lectura cronológica, sino que, a excepción de los años sesenta y setenta –en los que hay una clara inten-ción de hacer revivir una época en que la moda estuvo marcada por unos años que señalaron un antes y un después en pos de la libertad de expresión a través del cuerpo y, en consecuencia, del ves-tir–, a partir de los ochenta, y también superada esa etapa, muestra cómo se advierte no sólo una evidente pluralidad en las propuestas, sino que Miró se ade-lantó siempre a su tiempo y nunca se dejó

influir por cánones establecidos, sino por sus propias musas: Frida Kahlo, Balthus, Jacques Tati, John Cassavetes, Leonardo da Vinci, Frank Lloyd Wright, Oscar Wilde, Bach, Debussy, Miles Davis, Luis Buñuel, etc. figuran entre los referentes de los que Miró se ha nutrido siguiendo el discurso sea plástico o intelectual de los mismos.La exposición mostrará, asimismo, una síntesis de todos sus desfiles, en los que Miró ha mostrado siempre su capacidad como escenógrafo. La suma de todos estos componentes, por lo tanto, facilita-rá al visitante no sólo el recorrido vital y profesional de Miró a través de cuarenta años, sino también la evolución de una Barcelona que contó con algunos per-sonajes que avant la lettre se integraron en Europa antes de que España entrara formalmente en el Mercado Común. Méritos a los que el Institut de Cultura les dio reconocimiento con el ciclo “Moderns contemporanis” y que ahora Antonio Miró cierra como broche de oro. Susana FrouchtmannComisaria“Antonio Miró a través del temps”Del 23 de marzo al 5 de junio en el Palau de la Virreina (la Rambla, 99).

Página 15

Jean HélionEl Museo Picasso de Barcelona presenta una retrospectiva del artista Jean Hélion (1904-1983), organizada con motivo del centenario de su naci-

miento por el Centre Pompidou - Musée National d’Art Moderne, donde se ha pre-sentado con anterioridad. Esta exposición reúne ochenta pinturas y una veintena de dibujos de este artista, y presenta, por primera vez, todas sus Composiciones abstractas de gran formato. Después de Barcelona, la muestra podrá verse tam-bién en el National Academy Museum de Nueva York. La obra de Hélion ofrece, junto con el ejercicio creativo, un componente inte-lectual profundo y rico, que confiere a su obra una complejidad y una riqueza que lo sitúan al frente de las figuras que ayudaron a configurar las vanguardias artísticas del siglo XX. El reconocimiento que hizo de la obra de Torres-García –de quien hace un año nuestro museo pre-sentó una retrospectiva– y la revelación que significó para ambos el neoplasticis-

mo de Mondrian y Van Doesburg, con quien Hélion fundó, entre otras, la revista Art Concret, lo situaron como uno de los defensores de los postulados que argu-mentaban a favor de la abstracción como eje de un arte de vanguardia. Sin embar-go, la libertad y el anticonformismo de Hélion lo incitaron, al cabo de diez años de ser uno de los que iban a la cabeza de la abstracción, a abandonar la reduc-ción de las formas a una geometrización volumétrica para volver a la esencia de la figuración. Según sus propias palabras, esta nueva mirada hacia el realismo sig-nificó que, “al abrir de pronto la ventana al mundo, entró un adorable golpe de aire, del cual nunca más pude prescindir, [...] por ello a partir de 1939 he intenta-do descifrar la naturaleza, enumerar las maneras que tiene de proponer oposi-ciones que mi abstracción no encontra-ba. He visto en la figuración el máximo de libertad, de riquezas, de relaciones, de proposiciones, de formas”. Hélion manifiesta la osadía del traspaso de la abstracción a la figuración en la búsque-da de una modernidad renovada, en una época en la que, según Eugeni d’Ors, “se necesitaba un gran valor para no ser revolucionario”.El componente literario, sus incursiones en el mundo de la poesía, dotan la obra de este artista de unas dimensiones y de un campo abiertos a mil sugerencias. Anclado en su personalidad combativa, no duda en plantearse constantemente retos pictóricos que no comportan, pre-cisamente, una aceptación fácil de la crítica y del público. Su concepción de la modernidad lo lleva a fundir los temas de la tradición pictórica con el entorno cotidiano, el clasicismo con la actualidad. Como Cézanne, como Picasso, como Léger, transforma la mitología clásica con la creación de una mitología moderna, anclada en las imágenes cotidianas, en la cual el hecho popular llega a la grandiosi-dad reservada a los dioses del Olimpo.*“Jean Hélion”Del 18 de marzo al 19 de junio en el Museu Picasso (Montcada, 15-23).El Museu Picasso ha ampliado su oferta de fin de semana abriendo las tardes de los domingos. El nuevo horario: de martes a domingo y festivos, de 10 a 20 h; lunes no festivos, cerrado.

* Fragmento del texto de presentación de Maria Teresa

Ocaña, directora del Museo Picasso de Barcelona, para el

catálogo de la exposición.

34

English version

Página 4

2004, a year full of cultural activity2004 was an in tense year for Barcelona, a year in which culture played an active role in the city’s life. The Cultural Institute con-tinued its work from

day to day, fostering and promoting the vital and creative pulse of Barcelona’s cultural life. It was a year marked by the Universal Forum of Cultures, together with other events, as set out below.More than 10 million people visited Bar-celona’s museums in 2004; representing an 18% rise on the previous year’s fig-ure. This increase was largely due to the Forum Ciutat programme, and especially its three main exhibitions: War and Peace (Museu Picasso), The First Eros (Palau de la Virreina) and At War (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). 2004 was also a major year for the CCCB, since on 25 February it celebrated its 10th anni-versary. Neither will the Frederic Marès Museum forget 2004 too quickly: the museum was declared one the “Top-Ten Museums you never heard of” by the prestigious North-American magazine ArtNews. 2004 also saw declaration of Barcelona’s Picasso Museum, the Joan Miró Foundation and the Museum of Contemporary Art (MACBA) as museums of national interest. In 2004 Barcelona also hosted a large number of events as part of the Dalí Year; the archaeologi-cal excavations of the old Born market were opened to the public in 2004; the La Caixa Foundation reopened the Science Museum under the new name of Cosmocaixa, and the new Catalan National Museum of Art (MNAC) was also opened to the public, with its col-lection of Catalan art dating from the 11th to the 20th centuries, together with the Thyssen-Bornemisza Collection.

Barcelona’s summer festival, Grec 2004, included within the Forum of Cultures pro-gramme, was an outstanding showcase for stage arts, with participation by such world famous names as Cesárea Évora, Peter Brook and Henri Salvador.Continuing with festivals, Primavera Sound was particularly resounding in 2004, which saw consolidation as one of the city’s major events, drawing an audi-ence of over 40,000. Sónar was another great success, attracting some 85,000. Last year’s event was seen as the best yet by several experts. Tradition and innovation were the two characteristic flavours of Barcelona’s street festivals throughout 2004. First, came the Three Kings procession given over to the theme of cultural diversity. Many of Barcelona’s residents will remember 2004 for the hugely successful Brazilian carnival led by Carlinhos Brown, and the spectacular musical fireworks show along the city’s beachfront which served to close the Mercè festival and the Forum of Cultures.The Music Festival also offered us some truly unique events, like the musical cer-cavila or parade with more than 3,000 musicians, and Naumachia, a concert per-formed by the sirens of the ships moored in Barcelona’s port and the cities’ church bells. Throughout 2004, Barcelona Plató attend-ed all the main European audiovisual festi-vals and fairs working to promote Barcelona as a film setting. Its activity rose 45% on the figure for 2003. Barcelona featured in some 900 films of various types, the most popular setting being, once again, Parc Güell. Barcelona Plató, in collaboration with the city’s cinema schools, organised, Europe’s largest film studio in plaça de Catalunya. The city also hosted the 17th edition of the European Academy Prizes, which saw visits by many major figures of the audiovisual industry. The Barcelona International Poetry Festival entered its 20th year in 2004. The pro-gramme, including numerous recitals and shows, went to various venues throughout the city, including the Palau de la Música Catalana, and conferred a multi-discipli-nary urban feel on the poetry. The city also paid homage to many of its outstanding citizens in a range of fields,

such as for example, the emotional cer-emonies unveiling the plaques marking the birthplaces of writers Terenci Moix and Manuel Vázquez Montalbán, two writers solidly inscribed in the city’s history. 2004 also saw the medal for cultural, artistic and scientific merit goring to such figures as Miquel Porter Moix, Josep Corredor-Matheos and Antoni Escribà, and to a number of companies, including the El Periódico de Catalunya newspaper. The Barcelona Cultural Institute also worked in 2004 to strengthen and pro-mote culture throughout the city, in col-laboration with the ten districts offices and the + A prop programme. The contem porary art facilities consolidated their programmes and developed new channels for supporting artistic creation, including the Miquel Casablancas Prize, the Can Basté forum, and the Can Felipa, Barceloneta and Golferichs centres. Visitor numbers set new records in Bar-celona’s libraries in 2004: some 4,200,000 visitors entered the various municipal library branches throughout the city, a figure 15% higher than the previous year. The number of books loaned also rose significantly to a total of 3,150,000, 23% higher than in 2003. Two new libraries were opened: the refurbished Francesca Bonnemaison Library, in Ciutat Vella, and the Bon Pastor Library in Sant Andreu. Literature is growingly important for a city now firmly immersed in its Year of the Book. The biennial world literature festival, Kosmopolis, was held for a second time in 2004 and was visited by more than 10,000 people. Late 2004 saw presentation of the Year of the Book and Reading programme at the Guadalajara International Book Fair (Mexico).On the international scene, the city’s Cultural Agenda 21 programme was presented to the UN agencies, Habitat and UNESCO at the World Urban Forum. The Agenda 21 initiative was put forward by the city councils of Porto Alegre and Barcelona and reflects the commitment of the world’s cities to work for social inclu-sion via cultural development. At an event held in Venice in 2004, Barcelona was cho-sen to preside over the Eurocities Culture Committee for the coming two years –a network bringing together all the great European cities.

març-abril 2005 35

Página 16

Retrato de Bilbao, del hierro al titanioLa actual política cultu-ral del Ayuntamiento de Bilbao ha de enten-derse en el contexto de los cambios vividos en la ciudad en las últi-mas décadas.

Durante los años ochenta vivimos momen-tos duros. La fortísima reconversión indus-trial y el cierre generalizado de empresas dibujaron un panorama desalentador, que significó el punto final de nuestro carácter de ciudad del hierro, de ciudad industrial.Como respuesta a esa grave situación, las instituciones aprobaron a principios de los noventa diversos planes integrales de revitalización, una de cuyas líneas clave era conseguir la centralidad cultural.Agotado el poderío industrial, Bilbao debía buscar una nueva posición com-petitiva transformándose en ciudad de servicios, tomando la cultura como ima-gen de marca, como buque insignia de la nueva ciudad.Nuestra apuesta de futuro ha sido pasar del Bilbao del hierro al Bilbao del titanio, saliendo de un pasado industrial para con-vertirnos en fábrica de cultura.Esta nueva imagen de la ciudad tiene como emblema el Museo Guggenheim. Ha sido el catalizador del proceso de cam-bio y ha conseguido poner a Bilbao en el mapa internacional. Ha logrado asimismo atraer un turismo de calidad, induciendo un importantísimo impacto económico. Y, lo más importante, ha permitido que la ciudadanía se sacuda el pesimismo y recupere la confianza en su ciudad.Sin embargo, nuestro trabajo como Área Municipal de Cultura no termina con el Guggenheim, sino que precisamente empieza con él.Bilbao no quiere ser un parque de atrac-ciones; es una ciudad viva, llena de ciuda-danos ávidos de crear y consumir cultura. Nuestra opción de política cultural no pasa únicamente por atraer turismo, sino por insertar la práctica cultural dentro de la calidad de vida de la ciudadanía.En este contexto, el Área Municipal de Cultura aprobó el Plan cultural estratégi-co 1999-2003, que ha tenido continuidad en la Reflexión estratégica 2003-2007. La Reflexión establece una serie de ideas fuerza para el cuatrienio, entre las que destacan la promoción de nuestra iden-tidad y del euskera, el fomento de la creación y producción cultural, el refor-

zamiento de la red de equipamientos, el asentamiento de nuestra imagen inter-nacional o el impulso a la participación ciudadana, entre otras.La Reflexión ha ido acompañada de una importante dotación humana y presu-puestaria. A título de ejemplo, el pre-supuesto cultural municipal de 2004 fue de 28.540.000 euros, contando con 233 personas en plantilla.Si bien el Área Municipal de Cultura es el principal agente, también la Diputación Foral de Bizkaia y el Gobierno Vasco rea-lizan una importante labor cultural en la ciudad.Todo ello se operativiza en una serie de equipamientos y programas, de los que destacaremos los más relevantes. En el sector de las artes escénicas destaca el Teatro Arriaga, equipamiento centena-rio con una oferta teatral, musical y cine-matográfica que llega anualmente a más de 180.000 espectadores.El Palacio de Congresos y de la Música Euskalduna acoge una prestigiosa tem-porada operística y una programación escénica y musical puntual pero de amplio impacto.Actualmente, y gracias a un convenio con la SGAE, se está rehabilitando el Teatro Campos Elíseos, que servirá de comple-mento al Arriaga. El teatro de base recibe una atención específica, con el Centro de Recursos Teatrales y diversos festivales.Por lo que respecta a la música, brillan con luz propia la Orquesta Sinfónica de Bilbao y la Banda Municipal de Música. La Escuela Municipal de Música y el Conservatorio cubren la formación desde el sector público.El pop-rock se atiende desde Bilborock, equipamiento pionero que aúna salas de ensayos, local de conciertos y archivo musical.A nivel de museos, la brillante irrup-ción del Museo Guggenheim no puede hacer olvidar que Bilbao cuenta con un destacado Museo de Bellas Artes, con una de las colecciones más prestigio-sas del Estado. La red se completa con los museos Etnográfico, Marítimo y de Reproducciones, entre otros, con un volu-men total de visitantes anuales cercano al millón.Bilbao Arte sirve de cantera de nuevos artistas plásticos, a los que presta espa-cios, formación y oportunidades de pro-moción. A ello se suman diversas salas públicas de exposiciones, destacando la Sala Rekalde.

El sector audiovisual carece momentá-neamente de equipamiento específico, trabajándose a nivel de festivales (espe-cialmente Zinebi, Festival Internacional de Cortometrajes y Documentales). La próxima implantación en Bilbao de la se -de central de EITB (radiotelevisión vasca) impulsará el sector.La Red Municipal de Bibliotecas consta de quince centros, que anualmente acogen más de 860.000 visitas y realizan más de 300.000 préstamos.Las fiestas patronales (Aste Nagusia) son, junto al Guggenheim, el otro gran escaparate de Bilbao. Un gran festival de festivales, que suma a sus cuatrocientos actos culturales gratuitos un impresio-nante ambiente ciudadano y que gene-ra nada menos que el 0,21 del PIB de la provincia.No olvidamos que los barrios también son ciudad, para lo cual se organiza una importante programación descentraliza-da en los centros de distrito.A medio plazo está prevista la apertu-ra del Centro Alhóndiga, macrocentro de ocio, cultura y deporte de más de 40.000 m2 que completará nuestro catá-logo de equipamientos de centralidad.Todo ello, en una ciudad de 350.000 habitantes, cuya programación cultural está muy por encima de lo que le corres-pondería por tamaño de población.Estructura municipal• Área de Cultura:– Programación cultural (1.700 actos

anuales, con 350.000 asistentes), fes-tiva (450 actos anuales, con 670.000 asistentes) y red de bibliotecas

– Organismos culturales paramunicipa-les, con entidad jurídica propia: Teatro Arriaga, Fundación Bilbao Arte, Bilbao Musika

• Otras áreas con competencias cultura-les: Juventud (Bilborock), Promoción Económica (Turismo), Relaciones Ciu-dadanas (centros de distrito), Alcaldía (proyecto Alhóndiga), Fundación Bilbao 700 (grandes eventos)

• Entidades compartidas (en distinto gra-do) con Diputación Foral de Bizkaia y Gobierno Vasco: Museos Guggenheim, Bellas Artes y Reproducciones, Orquesta Sinfónica de Bilbao

Presupuesto cultural municipal de 2004: 28.540.000 €www.bilbao.netJon Sánchez Concejal de CulturaAyuntamiento de Bilbao

Barcelona continues to provide firm sup-port to scientific culture, indeed, promo-tion of science has become one of the municipal government’s strategic action areas with the City for Science (La Ciutat per a la Ciència) programme, launched in 2004. This programme entails collabora-tion between the City Council and univer-sities, companies, scientific foundations, academies and museums, professional associations and other bodies playing a role in society-science interaction; one example being the creation of the Local Agents of Scientific Culture Network in collaboration with the Spanish Science and Technology Foundation. “Tardors Científiques”, the Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània programme to encourage young scientists was once again held to encourage young scientists.

Página 8

Interview: Carme RieraWinner of the Josep Pla and National Prize for Narrative with Dins el darrer blau (1994), Carme Riera has just translated her La mei-tat de l’ànima –a novel combining intrigue and

memoir– into Spanish. Born in Palma de Mallorca in 1948, she is the director of the “El Quixot i Barcelona” exhibition, to be held in the Museu d’Història de la Ciutat from 16 March, as part of the 2005 Year of the Book programme.How did you come to be director of the El Quixot i Barcelona exhibition?The exhibition developed from a conver-sation I had with Ferran Mascarell, the City Hall’s head of culture, in which I mentioned that I was researching Barcelona’s recep-tion of the publication of Don Quixote and how the city had celebrated the third centenary of its publication 100 years ago. The City Hall was actively involved in that commemoration, and I asked him whether they intended to mark the fourth centenary. Interestingly, in the epilogue to the re -cent ly published “El Quixot i Bar celona”, you reminded us that the newspaper La veu de Catalunya wrote 100 years

ago that the homage to Cervantes was a matter of “justice” and gratitude”.And so it was. Barcelona became known internationally as a result of Cervantes’ work. Barcelona as a literary city, as is now in fashion with so many authors set-ting books here, all began with Don Quixote. Every one who reads it knows that Barcelona is a literary city, and that’s important when you consider that Don Quixote is the most translated book ever second to the Bible. What advice would you give to readers who feel apprehensive about starting to read it?I’d say exactly what Martí de Riquer says: “Congratulations, because you now have the opportunity to have a really good time.” People shouldn’t see Don Quixote as part of the classic canon, but rather as a normal book which guarantees hours of good reading and entertainment.What are the objectives of the El Quixot exhibition?We want to focus on Don Quixote the book, but also the city it describes and the book’s reception in the city of Barcelona. It was here in Barcelona that a bookseller decided in 1617, to publish both parts of the book in a single volume, because in his view, it was a single work of literature. Since then, it’s always been published as a single volume.From the outset, Barcelona understood the value of the work. Even those who opposed celebration of the third centenary recognised that Cervantes was a friend. His value has never been questioned in Barcelona; ironically it has in Castile, where they seem to identify more with quixotism than with the spirit of Cervantes himself. I would consider myself a follower of Cervantes, and much less so of Don Quixote. In that sense, I feel very Catalan.Could you elaborate?Cervantes was absolutely liberal and tol-erant in outlook, a defender of the ver-nacular languages. I feel identified with his attitude. Cervantes is a reflection of tol-erant Spain and not that narrow-minded Spain which just fails to interest me.How would you sum up the attitude of Cervantes?There’s a word I love that Cervantes invented: baciyelmo, derived from bacío

36 març-abril 2005 37

and yelmo. The word conveys the idea that reality is multiple; that things are not black and white, but grey and with many subtle shadings. Cervantes was Erasmus-like in his open-mindedness, an attitude we would today classify as measured and tolerant. Indeed, he was so toler-ant that he even had Don Quixote give up his mad ways and recover his sanity, for the mad, they said, could not go to heaven.What is the setting for the exhibition?It will be held in Saló del Tinell, a truly impressive, emblematic setting. Design is by Dani Freixas and I think visitors will leave feeling they must read the book and that they have been given a glimpse of the Barcelona of that time.What was that 17th century Barcelona like?Unlike Valladolid, Barcelona was a city of balconies, which it had imitated from the Italians. It was a port city with numerous inns and lodging houses, a stop-off point for the precious metals that were on their way to Italy and, as a result, prime territory for bandits. A city ripe for adventure.In fact, the violence in the novel takes place in Barcelona.Yes. Don Quixote encounters violence in the person of the bandit Roca Guinarda and in the naval battle in the port. Catalonia was a less peaceful area than Castile at that time. Barcelona provided Cervantes with real adventure. That explains why the most intense and tensest part of the novel occurs in Barcelona.You are also the coordinator of the Cer-vantes Congress to be held in Barcelona’s La Pedrera from 7 to 9 April.We going to bring together world-class specialists of the calibre of Jean Canavaggio, Anthony J. Close and Martí de Riquer, to explore precisely that rela-tion between the city and Don Quixote. The event will be open to the public and I hope it may throw up some new facts.Are there still facts to be uncovered regarding Cervantes and Barcelona? For example, pinpointing exactly when he came to the city? Yes. There is the usual reference to a fleet-ing visit in 1569, when a youth. Martí de Riquer offers a new date: summer 1610. I think Riquer is right, but I’d also add anoth-er: he passed through the city with Miguel

de Moncada’s regiment with which he fought in the Battle of Lepanto (1571).

Página 14

Antonio Miró An exhibition entitled “Anto nio Miró through time” brings Barcelona Cultural Institute’s “Con-tem porary Mo derns” series to a close. The series has provided in-

depth insights into the life and work of its chosen subjects, in photography, drawing, architecture, sculpture or so on; in short, a range of creative facets of a city which has grown thanks to the momentum of the avant-garde institu-tions and individuals that have made it such a diverse, cosmopolitan place.The exhibition presents us with an Antonio Miró who has been active not only in fashion design but also in cinema, music, theatre, interior design, objects and jewel-lery... a range of fields reflecting not only his creative talent but also his enormous appetite for work. The overall picture is one of a complete, exquisite artist. However, I believe that what will most surprise the visitor is that, far from a collection of show-cases from his emblematic Rambla de Catalunya shop –with their sombre pieces, we find a Miró who dresses woman in col-our and sensuality; a committed musician and a total designer, whose key features are his enormous intellectual curiosity, his capacity to absorb and reinterpret differ-ent cultures –the clearest examples being those of the English-speaking world and the Orient– and the delicacy and rigour through all his work.“Antonio Miró through time” has not been designed to give the visitor a chron-ological overview of Miró’s work, since with the exception of the 60’s and 70’s –when there was a clear effort to revive an epoch when fashion was marked by the concept of freedom of bodily expression and therefore, clothing, it shows how, after the 80’s his work was not only clear ly plural in nature but also that Miró himself was always ahead of his time, never allowing himself to be influenced by the prevailing dictates but rather by his own personal muses. Frida Kahlo, Balthus, Jacques

Tati, John Cassavetes, Leonardo da Vinci, Frank Lloyd Wright, Oscar Wilde, Bach, Debussy, Miles Davis, and Luis Buñuel are among his references in either artistic or intellectual terms.The exhibition will also present a syn-thesis of all his fashion shows in which Miró has always shown such a mastery of stagecraft. The sum of all these com-ponents will help the visitor not only to understand Miró’s life and work over the last 40 years, but also how the city of Barcelona has developed and how some of its inhabitants were European “avant la lettre” –well before Spain’s formal entry into the European Community. Thus Barcelona Cultural Institute’s decision to honour them in the “Contemporary Moderns” cycle, which Antonio Miró now brings to a fitting close. Susana FrouchtmannExhibition Director “Antonio Miró through time”From 23 March to 5 June, Palau de la Virreina (Rambla, 99).

Página 15

Jean HélionThe Barcelona Picasso Museum is presenting a retrospective exhibition of work by Jean Hélion (1904-1983) to mark the centenary of his birth. The

exhibition is organised by the Centre Pompidou-Musée national d’art mod-erne, where it has been previously on view. The collection brings together eighty paintings and some twenty drawings by Hélion, and for the first time ever, all his large-format abstract Compositions. After Barcelona, the exhibition will travel to the National Academy Museum in New York.In addition to its purely creative dimen-sion, Hélion’s work offers a deeply rich intellectual seam, which confers it with a complexity and wealth placing him at the forefront of the 20th century’s artistic avant-garde. His recognition of the work of Torres-García –a retrospective exhibi-tion of whose was seen at the Picasso Museum last year– and the impact on both of the neoplasticism de Mondrian and Van Doesburg –with whom Hélion

was to found, along with others, the Art Concret periodical– made him one of the defenders of abstraction as the central axis of avant-garde art. Despite this, Hélion’s sense of freedom and his non-conformism led him, after ten years as a leader of abstraction, to abandon the reduction of form to geometrics and to return to representational art. In his own words, this return to realism meant that “on suddenly opening a window to the world, an adorable breath of fresh air entered, without which I could never again survive, [...] that’s why after 1939 I tried to decipher nature, enumerating her ways of proposing oppositions that my abstraction could never find. I now find realism the high point of freedom, wealth, relations, propositions, forms.” Hélion is a manifestation of the daring move from abstraction to realism in search of a renewed modernism, at a time when, in the words of Eugeni d’Ors, “you had to be very brave not to be revolutionary.” His literary dimension –the poems– con-fer the work of this artist with extra depth and suggestiveness. Firmly anchored in his own combative personality, Hélion never hesitated to take on challenges, which guaranteed anything but instant acceptance by critics of painting and the public. His conception of modernity brought him to merge the themes of tradi-tional painting with those of everyday-life, the classical with the contemporary. Like Cézanne, like Picasso, like Léger, he trans-formed classical mythology by creating a modern mythology, based on the every-day, a mythology in which the mundane becomes grandiose on the scale of the gods of Olympus. (*) “Jean Hélion” From 18 March to 19 June, Museu Picasso (Montcada, 15-23)The Picasso Museum has extended its weekend opening hours and is now open on Sunday afternoon/evenings. New opening hours: from Tuesday to Sunday and holidays, from 10.00 am to 8.00 pm; Mondays (except holidays), closed.

* Extract from the introduction to the exhibition catalogue

by Maria Teresa Ocaña, Director of the Barcelona Picasso

Museum.


Equipaments de l’Any del Llibre i la Lectura. Selecciówww.anyllibre2005.bcn.es

Arxiu Històric de la Ciutat - Casa de l’ArdiacaSanta Llúcia, 1 Tel. 93 318 11 95www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric

Biblioteca Francesca BonnemaisonSant Pere més baix, 7Tel. 93 268 01 07www.bcn.es/biblioteques

CaixaForumAv. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 00www.fundacio.lacaixa.es/caixaforum

Centre Cultural Caixa Catalunya, la PedreraProvença, 261-265Tel. 902 400 973www.caixacatalunya.es

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)Montalegre, 5Tel. 93 306 41 00www.cccb.org

CosmoCaixaTeodor Roviralta, 47- 55Tel. 93 212 60 50www.noumuseudelaciencia.com

FNAC - Illa DiagonalIlla Diagonal - Av. Diagonal, 555-559Tel. 93 444 59 00

MetrònomFussina, 9Tel. 93 268 42 98www.metronom-bcn.org

Museu d’Història de CatalunyaPl. Pau Vila, 3 - Palau de MarTel. 93 225 47 00www.mhcat.net

Museu d’Història de la CiutatPl. del Rei, s/nTel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

Palau de la VirreinaLa Rambla, 99Tel. 93 316 10 00www.bcn.es/virreinaexposicions

Palau RobertPg. de Gràcia, 107Tel. 93 238 80 91www.gencat.net/probert

Random House MondadoriTrav. de Gràcia, 47-49Tel. 93 366 03 00www.randomhousemon-da dori.es

Reial Acadèmia de les Bones LletresC. Bisbe Caçador, 3Tel. 93 310 23 49

Sala ParésPetritxol, 5Tel. 93 318 70 20www.salapares.com

Monument al llibre de Joan Brossa (Gran Via / Passeig de Gràcia

Foto

: Ross

end

Cas

anova

38

Página 16

A portrait of Bilbao; from iron to titaniumBilbao City Hall’s pre -

sent cultural policy must be seen in the context of the changes undergone by the city over recent decades.Things were tough during the 80s. Dra matic industrial reconversion and widespread closures made for a fairly disheartening panorama. It marked the end of our era as a city of iron, an indus-trial city.In response, the city’s institutions pro-duced a number of integrated plans for overall revitalisation at the start of the 90s. One of the main objectives was to make the city a cultural centre.Stripped of its former industrial might, Bilbao needed to establish a new com-petitive position. This it would do by becoming a city of services, in which cul-ture would be its brand, the flagship of the new city.Our challenge was to move from a Bilbao of Iron to a Bilbao of Titanium, emerging from an industrial past to become a fac-tory of culture.The Guggenheim Museum is the emblem of this new city. It served as a catalyst for change and placed Bilbao on the inter-national map. It has also succeeded in attracting high-quality tourism to the city, which has had a major economic impact. And more importantly, it has enabled the city’s inhabitants to shake off their pessi-mism and regain confidence in their city.However, our work in the Municipal Culture Department did not end with the Guggenheim, rather it just began.Bilbao does not want to be a mere Attraction Park; it is a living city, whose citizens are enthusiastic creators and consumers of culture. Our approach to cultural policy is not simply to attract tourists, but rather to incorporate culture as an element of the quality of life of the city’s inhabitants.It was in this context that the City Hall’s Culture Department approved the Strategic Cultural Plan 1999-2003, which then led on to the Strategic Reflection 2003-2007. The latter set out a number of priorities for the four-year period, including promotion of our identity and the Basque language, cultural creation

and production, strengthening current facilities, consolidating our international image and promoting increased public participation, among others.The Reflection also included major funding and staffing resources. The municipal cul-ture budget for 2004 totalled 28,540,000 euros, with a staff of 233.While the Municipal Culture Department is the main agent of the city’s cultural policy, the Diputación Foral de Bizkaia and the Basque Government also play important roles.The overall policy is enacted through a network of facilities and programmes, the chief elements of which will be described below. The century-old Arriaga Theatre is the set-ting for theatre, music and cinema. Total annual audiences are in excess of 180,000.The Palacio de Congresos y de la Música Euskalduna is home to a prestigious opera season and also offers high-profile theatri-cal and musical events.Thanks to an agreement with SGAE, the Campos Elíseos Theatre is currently being refurbished and will serve as a comple-ment to the Arriaga.Grassroots theatre also receives specific support through the Centro de Recursos Teatrales and a number of festivals.In music, especially outstanding are the Bilbao Symphonic Orchestra and the Municipal Band. Public musical education is provided by the Municipal Music School and the Conservatory.Pop-rock is covered by Bilborock, a pion-eering project providing rehearsal rooms, a concert venue and musical archives.The success of the Guggenheim Museum should not let us forget Bilbao’s outstand-ing Museo de Bellas Artes, which houses one of the state’s most prestigious col-lections. The chain of museums is com-pleted by the Ethnographic, Maritime and Reproductions Museums, among others, between them accounting for close to one million visitors per year.Bilbao Arte serves as a workshop for up-and-coming artists, providing them with premises, training and promotion opportunities. In addition, there are also public exhibition halls, especially the Sala Rekalde.At present, the audiovisual sector lacks specific facilities, although there are important festivals (especially Zinebi – The

International Festival of Documentary and Short Film). The upcoming installation of the EITB (Basque Radio and Television) headquarters in Bilbao will serve to boost the sector.There are 15 Municipal Libraries in the city, presently receiving more than 860,000visits per year and administering more than 300,000 book loans.The Aste Nagusia festival celebrating Bilbao’s patron Saint Begoña is, along-side the Guggenheim, the city’s main showcase. A festival of festivals, compris-ing some 400 free events in an incredible atmosphere, it generates nothing less than 0.21% of the province’s GDP.Of course, all the outlying areas are also part of the city, and events are spread out evenly through the municipal district centres.Plans are going ahead for opening of the Alhóndiga Centre, a giant 40,000 m2 lei-sure and sports centre, which will complete the list of the city’s cultural facilities.And this in a city of 350,000 inhabitants, whose cultural and leisure programmes are far in advance of what one would nor-mally expect in terms of its population.Municipal structure • Department of Culture:– Arts and leisure programmes (1,700

annual events, with an audience of 350,000), festivals (450 annual events, attended by 670,000) and the Library Network

– Semi-municipal cultural organisms, with their own legal personality: Teatro Arriaga, Fundación Bilbao arte, Bilbao Musika

• Other departments with responsibilities in the area of culture: Youth (Bilborock), Economic Promotion (Tourism), Citizens Affairs (District Centres), the Mayor’s Office (the Alhóndiga Project), Funda-ción Bilbao 700 (major events)

• Institutions shared (to varying extents) with Diputación Foral de Bizkaia and the Basque Government: Guggenheim Museum, Museo de Bellas Artes, the Reproductions Museum, and Bilbao Symphonic Orchestra

Municipal culture budget 2004: 28,540,000 €www.bilbao.net Jon Sánchez Head of CultureBilbao City Hall

˘ ˇˆoriol balaguer, jaume boix, el tradicionàrius, el festival de músiques d’arrel...

Documents