· compareixença de jorge batesteza penna, arquitecte de l’hospital de sant joan de reus (tram....

Compareixençade Jorge Batesteza Penna, arquitecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus (tram. 357-00108/10) p. 3

Compareixençade Jordi Tous Vallvé, exdirector d’Assumptes Institucionals de Sagessa i exdirector dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Tarragona (tram. 357-00113/10) p. 27

Compareixençade Josep Prat Domènech, exdirectiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, expresident de l’Institut Català de la Sa-lut i exdirector general d’Innova (tram. 357-00097/10) p. 44

Compareixençade Lluís Miquel Pérez i Segura, exalcalde de Reus i expresi-dent d’Innova (tram. 357-00096/10) p. 69

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

X legislatura Sèrie C - Número 134

Segon període 17 de juny de 2013

Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses

Presidència de la I. Sra. Meritxell Borràs i Solé

Sessió núm. 5

S U M A R I

Dos fascicles Fascicle primer

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès a Multitext, SL ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

Sèrie C - Núm. 134 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 17 de juny de 2013

COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA GESTIÓ EN L’ÀMBIT SANITARI, SESSIÓ NÚM. 5 3

SESSIÓ NÚM. 5

La sessió s’obre a les tres de la tarda i sis minuts. Presi-deix Meritxell Borràs i Solé. Assisteix la Mesa la lletrada Anna Casas i Gregorio.

Hi són presents els diputats Albert Batet i Canadell i Ele-na Ribera i Garijo, pel G. P. de Convergència i Unió; Oriol Amorós i March i Alba Vergés i Bosch, pel G. P. d’Es-querra Republicana de Catalunya; Núria Segú Ferré i Jor-di Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialista; Jordi Roca Mas, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Marc Vidal i Pou, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa; José Manuel Villegas Pérez, pel G. P. de Ciutadans, i Isabel Vallet Sànchez, pel G. Mixt.

Assisteixen a aquesta sessió l’arquitecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus, Jorge Batesteza Penna, acom-panyat de l’advocat Joan Bassas Mariné; l’exdirector d’Assumptes Institucionals de Sagessa i exdirector dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Tarrago-na, Jordi Tous Vallvé; l’exdirectiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, expresident de l’Institut Català de la Salut i exdirector general d’Innova, Josep Prat Domè-nech, acompanyat de l’advocat Xavier Melero Medino, i l’exalcalde de Reus i expresident d’Innova, Lluís Miquel Pérez i Segura.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença de Jorge Batesteza Penna, arqui-tecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus, davant la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sa-nitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (tram. 357-00108/10). Comissió d’Investiga-ció sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses. Com-pareixença.

2. Compareixença de Jordi Tous Vallvé, exdirector d’As-sumptes Institucionals de Sagessa i exdirector dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Tarra-gona, davant la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (tram. 357-00113/10). Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses. Compareixença.

3. Compareixença de Josep Prat Domènech, exdirectiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, expresident de l’Institut Català de la Salut i exdirector general d’In-nova, davant la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (tram. 357-00097/10). Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses. Compareixença.

4. Compareixença de Lluís Miquel Pérez i Segura, exalcalde de Reus i expresident d’Innova, davant la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sa-nitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (tram. 357-00096/10). Comissió d’Investiga-ció sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses. Com-pareixença.

La presidenta

Comencem de nou amb una Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses. Avui, doncs, obrim un capítol nou, en podríem dir, que fa referència a tot el que és l’àmbit d’Innova i l’àmbit de Sagessa a Reus.

Compareixençade Jorge Batesteza Penna, arquitecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus (tram. 357-00108/10)

En aquest sentit, avui tenim la compareixença del se nyor Jorge Batesteza Penna, que és arquitecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus, i ho fa davant d’aquesta comissió. Ve acompanyat del senyor Joan Bassas Mariné, advocat, i que, per tant, doncs, estarà aquí a la Mesa amb nosaltres.

En aquest sentit, com els comentava abans d’iniciar la comissió, sap que té un màxim de quinze minuts per explicarnos el que cregui que pot ser d’interès d’aquesta comissió, i una vegada vostè hagi finalitzat la seva intervenció, els diferents grups polítics, començant pel Grup d’Esquerra Republicana i fins al grup doncs, més petit, que en aquest sentit és el Grup Mixt, les CUP, i finalitzarà el grup majoritari, que és el de Convergència i Unió, tindran cinc minuts per ferli preguntes. A cada pregunta aturarem el temps –tenen el temps reglat–, i vostè tindrà tot el temps que cregui convenient per contestarho. Tot el temps que cregui convenient i sigui prudent, eh?, en el sentit que és bo que mirem de ser àgils, eh?, sense que això vulgui dir, doncs, perdre’ns cap informació.

Per tant, quan vulgui, senyor Jorge Batesteza, té la paraula.

Jorge Batesteza Penna (arquitecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus)

Bé, bona tarda. Disculpen..., però em dirigiré a vostès en castellà ja que m’expresso millor. He de aclarar, además, que no soy arquitecto del proyecto del hospital de Reus, tal como se me designa. La autoría corresponde a los arquitectos PichAguilera, Corea, Morán e IPB Ingeniería. Mi participación ha sido...

La presidenta

Pot acostarse una mica més al micro, que em diuen que no el senten prou?

Jorge Batesteza Penna

Sí. Mi participación ha sido como arquitecto asesor de Innova, no como..., no tengo la autoría del proyecto.

Una vez dicho esto, agradezco la oportunidad de aclarar cuál ha sido mi trayectoria profesional, que seguramente contribuirá a esclarecer el motivo de mi comparecencia. Estoy colegiado en el Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y toda mi vida profesional he estado ligado al sector sanitario. En sus comienzos, desde el ámbito privado, como cola



borador en el proyecto del Hospital General de Cataluña, en el año 76, para continuar inmediatamente en el sector público.

Por tanto, en estos años, el 90 por ciento de mi actividad profesional se ha desarrollado en proyectos sanitarios, en los cuales me he especializado, desde planes directores, funcionales y gestión, y ejecución de proyectos, desde el sector público, la docencia, y habitualmente en proyectos internacionales.

En el año 1990 hice las oposiciones para técnico superior de la Generalitat de Cataluña. A partir del año 2007, me he desarrollado como arquitecto liberal. Y soy director académico del Máster de planificación y diseño de centros sanitarios de la Universitat Oberta de Catalunya desde el 2009 al 2013, y director general de Bbats Consulting & Projects desde 2008 a 2013, consultoría, consultora en el ámbito internacional, con agencias en Santiago de Chile y Panama City. Los proyectos más relevantes que hemos hecho son el concurso de proyecto y obra del hospital de La Florida, en Chile, de setenta mil metros cuadrados; el concurso de proyecto y obra del hospital de Maipu, en Chile, 76.000 metros cuadrados, destacando que estos proyectos han sido la primera experiencia a nivel latinoamericano de hospitales construidos mediante el modelo de concesiones hospitalarias.

También hemos ganado el concurso de proyectos y hospitales modulares en casos de catástrofe en Chile en el 2011, el concurso de proyecto y obra de tres centros de asistencia primaria industrializados desmontables en Panamá –en ejecución–, el concurso de proyecto y obra de la policlínica de Penonomé, en Panamá, y el concurso de proyecto y obra de la ciudad hospitalaria de David, en Panamá, de cincuenta mil metros cuadrados. Y, por último, hace muy poco, la ciudad judicial de Veraguas, también en Panamá; y hace muy pocos días, el hospital universitario de Haití, que está en proceso de adjudicación.

Las características del contrato en el cual..., con Innova, son las siguientes. Era un contrato de ámbito ilimitado, en cuanto que especificaba que era una consultoría para la ejecución del proyecto y obra del hospital de Reus y para todos los temas del sector sanitario en que Innova podía actuar. El riesgo era que, al no determinar los proyectos, podía pasar que la dedicación fuera superior a lo remunerado. Segundo, el contrato estaba ligado al éxito; cualquier accidente o problemas en el proyecto o la obra podía ser tema de recisión. Al ser experto en el tema, el riesgo era que Innova podía argumentar con mi contratación que se habían cubierto técnicamente sus responsabilidades, si durante la obra o en su puesta en marcha se verificaran problemas de funcionamiento, falta de cumplimiento de protocolos, errores u omisiones del proyecto o desviaciones importantes presupuestarias. Hay que recordar que existen casos en temas de hospitales de este tipo, y que, el hospital de Reus, su puesta en marcha ha sido impecable.

La contraprestación económica. La contraprestación económica incluía el personal a mi cargo, administrativos y técnicos, que colaboraban en la revisión de do

cumentos y elevación de propuestas. Esto trajo controversias dado que, en una primera evaluación del costo mediante los baremos del colegio de arquitectos, se aproximaba a duplicar el importe y, comparando con consultorías del mismo tipo en el mercado nacional e internacional, símil UNOPS, la remuneración era naturalmente inferior.

La complejidad del contrato de la obra del hospital de Reus. El modelo con el que se abordó el proyecto y ejecución de las obras del hospital de Reus era del tipo proyecto y obra, incluyendo redacción de proyectos, dirección de obra, ejecución de la obra, mantenimiento por dos años, aparcamientos y financiación, mediante el sistema fast track, es decir, la adjudicación se realiza con la presentación de un anteproyecto y una memoria de calidades y la ejecución debe realizarse en paralelo a la redacción del proyecto, a diferencia del modelo tradicional, donde el contratista ejecuta la obra exclusivamente mediante un proyecto que facilita la propiedad, sin agregados de financiación ni mantenimientos, ni haciéndose cargo de los arquitectos o de los honorarios profesionales. Estas características hacían que la constante comparación entre lo ofertado y lo normativamente correcto produjera una negociación técnica y económica diaria.

Los servicios del bloque quirúrgico, laboratorios, esterilización, diagnóstico por la imagen y cocina, que representaban cerca del 20 por ciento de la obra, estaban fuera del contrato; debían entregarse solo como zonas grises, sin acabados ni instalaciones, ya que se pretendía realizar concursos por los servicios mediante el modelo de concesión administrativa que incluyera la obra y el equipamiento. Esto significaba estudiar los correspondientes pliegos y redacción de los planes funcionales de cada uno, el seguimiento de los proyectos y las obras mediante varios agentes.

Finalmente, en lo referente a las concesiones, solo fue adelante la cafetería y cocina, integrando a la obra original el resto de los servicios, teniendo que responsabilizarme de todo lo relativo a planes funcionales y coordinación de equipamientos para estas áreas. Este trabajo se realizó en colaboración con los responsables asistenciales y técnicos de la estructura de Innova.

La determinación del precio total fue el gran caballo de batalla para esta obra, pero el resultado fue excelente, ya que se llegó a un precio euro / metro cuadrado inferior comparado con los contratos en la misma época del Servei Català de la Salut o de GISA.

Encargo y control de trabajos asignados. Técnicamente dependía del director técnico de Innova, quien encargaba los trabajos a realizar y controlaba los resultados. Existían dos órganos de control. El consejo de gestión y técnico, instaurado por Innova, según acta acreditativa que presidía su director técnico, se reunía semanalmente con asistencia obligatoria donde se aprobaban las diferentes propuestas y se daba cuenta del trabajo realizado durante la semana. Asistían todos los involucrados –empresa constructora, arquitectos, ingenieros, project manager, consultores, responsables del control de calidad, etcétera. Había una segunda comisión de seguimiento mensual del Servei Català de la



Salut, instaurada según convenio, obligatoria, con los mismos fines y asistentes, y presidida por el gerente de infraestructuras del Servei Català de la Salut o por sus técnicos delegados. Existen de ambas comisiones ciento once actas oficiales firmadas y con el detalle de los temas aprobados y tratados, semana a semana, durante los años que duró la ejecución.

Los trabajos justificados en el Ayuntamiento de Reus. En nuestra presentación al Ayuntamiento de Reus se entregó la documentación dividida en dos grupos. En el grupo uno: trabajo diario del seguimiento de proyecto y obra y equipamiento del nuevo hospital de Reus, que consistía en verificar las características funcionales y técnicas, destacando que, al tratarse de un modelo de proyecto y obra, el equipo de arquitectos e ingenieros autores del proyecto eran contratados por la constructora, motivo por el cual se había de verificar todos los diseños y especificaciones que se presentaban, asesorar sobre los protocolos de seguridad en prevención de futuros accidentes por errores u omisiones, controlar el cumplimiento de las normativas vigentes, el control del presupuesto para evitar reformados y costos adicionales y verificar las actas y documentos emitidos por los project managers.

Este trabajo que relaciono sintéticamente he de resaltar que fue de una complejidad y volumen extremo. El modelo fast track requirió que se validaran miles de documentos que definían cada sistema o subsistema del proyecto. Todo esto con el referente de tener que acabar la obra en un plazo récord de tres años, mientras que la cifra promedio de ejecución de hospitales de esta envergadura es de cuatro a cinco años. El otro problema era que la envergadura del hospital, que es de noventa mil metros cuadrados, es de una dimensión muy importante.

El segundo grupo de trabajos justificados al ayuntamiento fueron trabajos complementarios al principal del hospital de Reus y otros ajenos al mismo realizados para Innova. En el detalle cronológico que desarrollo a continuación se describe cada uno de ellos.

En el período VI del 2007 hasta el IV del 2008, durante este período, hasta la formalización de las actas en febrero del 2008, se entregan adjuntos a la factura reportes encuadernados mes a mes con descripción de la actividad profesional desarrollada e informes complementarios solicitados, tal como requería el contrato. A partir del II del 2008 al XII del 2010, según acta número VII del 2008, se instaura por Innova el seguimiento de obras mediante las reuniones de cada jueves, cada semana; las actas reemplazan a los reports o informes que hasta ese momento se aportaban con relación al hospital de Reus, ya que las mismas detallaban el avance del proyecto y la obra y el seguimiento de la documentación y validación del proyecto.

En el acta 003 se especifica el sistema de simplificación de firmas de una persona por entidad, pero detallando la existencia de todos los presentes. En el período 20092010, el hospital de Reus ejecuta un cambio de funciones e Innova decide alterar mis funciones y ampliar mi responsabilidad, asumiendo la figura de project manager oficial.

La relación de trabajos independientes al seguimiento de la obra han sido, del período III del 2008 al VI del 2008, estudio para conservar parte del antiguo hospital para usos sociosanitarios, CAP Reus 1 y el impacto que significarían dos torres de viviendas en los terrenos colindantes al antiguo hospital. Fue presentado al director general y al ex alcalde de Reus. La existencia de este estudio, el 1 del VII del 2012, fue reconocida por el señor interventor. Del período VII del 2008 al VIII del 2008, estudio de plantas de ciclo combinado. Del período X del 2008 al II del 2009, segunda propuesta para las torres del antiguo hospital, que fue el seguimiento de un plan especial, que, al demostrarse el gran impacto que las torres propuestas hacían sobre la ciudad, se decidió empezar a estudiar otra alternativa que consistía en la redacción de un plan especial. Se realizaron consultas al arquitecto señor SolàMorales, presentándose una primera idea, la cual desembocó en una propuesta de solicitud de encargo de dicho arquitecto, llevándose el tema al Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Reus. Esta primera idea también está depositada en el ayuntamiento.

En el período VI del 2008 al II del 2009, estudios comparativos respecto a los módulos económicos de metros cuadrados del Servei Català de la Salut. El período XII de 2008 al IV del 2010, comisión de equipamientos. En el acta 044, de febrero del 2009, se constituye una comisión, en la que se detallan los integrantes, entre los cuales formo parte. Actas acreditativas del 024 al 053 y 079 y mails relacionados.

En el período III del 2009 al X del 2009, plan funcional de zonas rojas. Como ya antes dije, el proyecto no definía funcionalmente estas áreas, dado que en sus principios se concesionarían incluyendo construcción y explotación. En el acta 046, de marzo del 2009, la UTE solicita que se faciliten los planes funcionales de estas áreas y se me encarga la redacción en colaboración con el equipo asistencial y técnico de la estructura de Innova. Las actas relacionadas son la 045, la 048 y la 060. Este documento también se encuentra en el servidor de Innova, fue utilizado para el plec de cláusulas técnicas del contrato de ampliación de ejecución de las obras del hospital de Reus y aparcamientos, expedientes 006, 007.

En el período XII del 2009 a II del 2010, informe del modelo mixto de diagnóstico por la imagen y medicina nuclear. El proyecto original preveía separar estas áreas como independientes. Se encargó el estudio de este modelo mixto, que fue el que realmente se ejecutó en la obra. Su valoración se realizó con participación de los responsables asistenciales y técnicos de Innova. Actas de obra 066, 079, 086 y 090.

En el período II del 2010 a V del 2010, estudio de niveles de filtrado en las áreas críticas del nuevo hospital de Reus. A causa de lo delicado del tema, hubo que elaborar un estudio para entregar a la constructora, donde intervinieron la empresa instaladora, el Servei Català de la Salut, los técnicos de Innova y yo mismo. Actas de referencia: 087, 090, 091 y 092. En esta última, la propiedad informa de la decisión de la tipología elegida.



En el período X del 2008 a III del 2010, análisis de sistemas prefabricados para su aplicación en diversos proyectos de edificaciones sanitarias en la ampliación del CAP barrio Fortuny, en la futura residencia del Ayuntamiento de Amposta o en el futuro CAP de Amposta.

En el período II del 2009, plan funcional del helipuerto, que ante la necesidad de poner en marcha un proyecto específico que derivara en una aprobación por AENA se me encarga como primer paso la redacción del plan funcional. Se puntualiza en las actas 007 y 012 la necesidad del informe.

En el período VII del 2010 al X del 2010, un estudio comparativo de hospitales, que encarga el director general para su presentación al Consejo de Administración de Innova.

Todos estos trabajos relacionados se pueden encontrar en el servidor de Innova y en los archivos de la empresa del project manager. Asimismo, de cada uno existen los mails relacionados, tal y como se detalló en el documento de trazabilidad presentado al ayuntamiento el 21 de julio del 2012, que fue requerido por el ayuntamiento para que todos estos documentos que nosotros hemos presentado al ayuntamiento en su día fueran sintetizados en un resumen.

Como conclusión, creo que como profesional atendí y cumplí con cada una de las condiciones firmadas en el contrato, tanto en lo relacionado con la construcción del hospital de Reus como en los temas de edificación sanitaria que Innova tenía en curso.

La presidenta

Molt bé. Doncs, entenc que fins aquí la seva exposició. A partir d’ara són els grups parlamentaris. En aquest cas, és la senyora Alba Vergés, en nom d’Esquerra Republicana, qui inicia aquest torn de preguntes. Quan vulgui.

Alba Vergés i Bosch

Molt bé. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyor Jorge Batesteza, ens ha vingut aquí a fer una intervenció amb un munt de dades; si ho arribem a saber, poder les hi demanem directament a vostè, perquè ens ha costat tenir aquesta informació. El que passa, que aquesta comissió s’ha encetat per demanar transparència, i és tan important rebre informació com ser capaços de donarla d’una manera que sigui entesa per tothom.

Bé, ens ha deixat molt clara una cosa, per això, al principi, que vostè no va ser l’arquitecte de l’Hospital de Sant Joan de Reus, sinó que va ser un arquitecte assessor. Aquesta feina d’arquitecte assessor és la que està lligada amb el contracte que vostè ens parlava ara, a la seva intervenció, amb Innova?


Sí, justamente. Todo este trabajo que de alguna forma he definido es el que estaba relacionado con el contrato, que el contrato lo especificaba específicamente.


És a dir, a vostè el contracta Innova, l’EPEL Innova, o l’hospital...


No, no; Innova.


Innova. D’acord, perfecte. I diu que la seva tasca referent al que és la construcció de l’hospital i tot va molt més enllà del que és la direcció d’obres i el control de les obres. I, per tant, vostè em sabria dir quan va costar aquest hospital en total?


Con el modelo de Innova, que era un modelo muy específico que incluía financiación, mantenimiento, 131 millones de euros. Pero, cuidado, este precio no es un precio, digamos, estándar, porque tanto GISA como el Servei Català de la Salut nunca incluyen dentro de este precio todos estos temas que son los honorarios, el mantenimiento, la financiación, que es muy importante durante el tema de la obra. Si lo hacemos comparativamente a como en el mercado se entiende, la obra sin todos estos complementarios son 113 millones.


Podríem dir que aquests 113 milions són el preu de licitació, per exemple, o el preu d’adjudicació final a la constructora?


No. Como ya expliqué, el precio de adjudicación rondó cerca de los 70 millones de euros. Pero, claro, todas las zonas que no estaban definidas en proyecto no formaban parte del contrato. Por lo tanto, todo lo que estaba complementario se fue adjudicando durante el período. Hubo cuatro complementarios más, hasta llegar a los 113 o 131, según como se mire.


Vostè, doncs, que he llegit en el seu currículum que també és expert en contractació pública, controlava aquestes contractacions a part del projecte inicial? Diu que se’n van fer fins a quatre. Això era responsabilitat d’Innova mateix, del director tècnic d’Innova?


No, tampoco. Nosotros lo que teníamos era asesoramiento sobre los temas técnicos: normativos, temas de gases medicinales, materiales, diseño de los servicios. Bueno, todo lo que hace al proyecto y su buena ejecución, así como también los protocolos para que después no hayan accidentes, como de gases medicinales que no hayan tuberías cruzadas, todo esto. La verificación de qué es lo que se debía usar.



Mi contrato sobre todo lo que definía es que tenía que decir qué es lo que había que hacer, sobre el qué. Todo el tema de contratación es un tema de los servicios centrales. Nosotros lo que hacíamos era verificar precios... Y después todo el tema de contratación lo hacían los servicios centrales vía la asesoría jurídica, y con la empresa constructora nosotros no interveníamos en los concursos.


D’acord. Llavors, entenc que la seva feina consistia a dir què necessita l’hospital de Reus i què s’ha de fer, i, per tant, com ha de ser aquest projecte que posarem a licitació. Aleshores, entenc que no es devia fer del tot bé si després, posteriorment, es necessiten tres procediments de contractació més, perquè falten coses o perquè es modifica.


No, porque ya...


Qui tenia la culpa, doncs, d’aquestes modificacions que hi ha posteriors?


No, porque... Esto es muy propio del modelo fast track. Se hace una..., se adjudica con un anteproyecto y con una lista de calidades, y después se desarrolla el proyecto. Uno de los temas principales porque hubo el aumento de proyecto fue porque las zonas que estaban pensadas como concesión administrativa finalmente no se llevaron a cabo, y hubo que pasar todas aquellas obras que no estaban previstas en contrato, volverlas a poner en el contrato original. De esto es de lo que se encargaba la asesoría jurídica, de gestionar la forma de contratación.


La forma de contractació, sí, però qui els deia: «Això no es farà, i, per tant, s’ha de modificar, s’ha de canviar» éreu vosaltres com a arquitecte assessor.


Estos servicios que no estaban en un principio, se hacían los planes funcionales, se hacía el proyecto, se valoraban, y esto lo que hacíamos era llevarlo a que esto se contrate, con la empresa constructora. Cuantificábamos, digamos.


Ara no ens posarem a fer judicis, però, bé, la impressió és que se’ls encomana una feina que és dir què necessita l’hospital de Reus, i tot això es va modificant amb el pas... El tema és: vostè, que segons el seu currículum també era gerent d’infraestructures d’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut

des de l’any 2000, 2007..., això és correcte; i en algun moment de la seva intervenció abans ha dit que hi havia una comissió de seguiment del Servei Català de la Salut que seguien les obres, presidida pel gerent d’infraestructures del Servei Català de la Salut. Era vostè, doncs?


No, no. Yo en el 2007 ya no estaba en el Servei Català de la Salut, y una vez que estaba como arquitecto liberal, Innova me ofrece este contrato, yo ya no pertenecía a la Administración pública. Era otra persona que había ocupado mi cargo.


Si vostè encara hagués ocupat aquell càrrec com a gerent d’infraestructures del Servei Català de la Salut i li toca anar a una comissió de seguiment d’un nou hospital, en aquest cas de Reus, i es troba que hi ha un projecte inicial que ha de valdre 70 milions d’euros, que es fa el procediment establert de contractació pública, s’adjudica i va anant a reunions i li van dient: «No, doncs, això ara ho traurem d’aquí, ho posarem allà, una altra licitació més i una més i una més i una més», què hauria dit com a gerent d’infraestructures del Servei Català de la Salut, que en el fons és qui també ha d’assumir el pagament d’aquest nou hospital?


Pues, mira, como... Lo que hizo el servei y lo que hubiera hecho yo en su momento es cuantificar cuáles eran todos estos temas que eran ajenos a la primera contratación y ver si estaban dentro de los parámetros del Servei Català de la Salut. Hay que decir que este hospital terminó con una ratio de aproximadamente 1.300 euros / metro cuadrado. Esta ratio es inferior a lo que el Servei Català de la Salut o GISA licitaban en ese momento para hospitales similares. Quiere decir que un ahorro de cien euros que fácilmente se hizo sobre noventa mil metros cuadrados son 9 millones de euros.

La presidenta

Disculpi, senyora diputada. Té una mica més d’un minut, perquè ho sàpiga, eh?


D’acord, moltes gràcies. Entenc que normalment quan es parla de l’Hospital Sant Joan de Reus la gent no es queixa tampoc de l’edifici en si, que sigui bonic i que sigui el que sigui, sinó que es queixa de com d’enorme és. Aquí, quan vas a la web del mateix hospital, hi han frases com: «S’han mogut més de 270.000 metres cúbics de terres, cosa que significa més de 33.500 camions. S’han emprat més de 115.000 metres cúbics de formigó», etcètera; coses com metres quadrats... No estem discutint el preu del metre quadrat, estem discutint si era necessari haver d’utilitzar 33.500 camions per fer una cosa que en el fons és una cosa funcional,



que ha de ser un hospital per donar servei i assistència sanitària a la gent. No sé des del seu punt de vista com ho veu, però...


No, a ver. Este hospital tiene, digamos, para hacer números redondos, noventa mil metros cuadrados. Un hospital muy grande para sus características, era un hospital comarcal. Pero esto viene definido por la población, viene definido por la demanda que se piensa en algún momento, y esto se hace desde el Departamento de Sanidad, que en su día evaluó cuáles eran las necesidades, o las necesidades a futuro –no se puede planificar digamos al día, sino que tienen que planificar a treinta años–, con lo cual a nosotros como arquitectos nos vino una determinación que era lo grande que tenía que ser.

¿Qué puede pasar? Que había unas expectativas en ese momento de crecimiento de población, y creo que lo que se trató de hacer es tener una previsión en metros cuadrados, porque esto era..., se verificaba que todos los hospitales de Cataluña en ese momento todos eran pequeños; todos tenían un plan de reforma, un plan director de inversiones... Bueno, todos los conocemos, ¿no?

Y yo creo que la planificación se hizo sobre estas características, que, después, no sé si ahora con la crisis o no se han verificado o se van a seguir verificando. Realmente es un hospital muy grande.


Dues preguntes, molt ràpid. Entenc, doncs, que si tants metres quadrats són culpa de la planificació d’abans i vostè abans justament estava de gerent d’infraestructures del Servei Català de la Salut, devia participar en aquesta presa de decisió, no?


No, porque... No, no, porque infraestructuras es la parte técnica de arquitectura, y la otra es la de planificación sanitaria, que yo no hago planificación. En el Servei Català de la Salut hay un departamento especial de planificación sanitaria.


Vostè sap que està aquí perquè hi ha una sospita d’haver cobrat dues vegades per supervisar aquestes obres, per fer d’arquitecte assessor, perquè en algun moment hi ha una modificació d’un contracte entre Innova i una UTE, on després es modifica aquest contracte perquè diuen que aquesta UTE subcontracta justament la seva empresa actual, Bbats Consulting & Projects SLP per a la supervisió d’aquestes mateixes obres.

Per tant, per una banda és arquitecte assessor, per l’altra banda el subcontracten a partir d’aquest contracte de la UTE.


A ver. Yo, desde el año..., yo empecé con este contrato de asesor en el 2007. Cuando yo llego a Innova en el 2007, la empresa de project manager ya estaba allí, y ya había un project manager, oficial, con lo cual hasta el 2009 convivimos. Algún trabajo diferente haríamos, porque yo hacía de asesor y ellos hacen de pro-ject manager. Es completamente diferente un trabajo de otro. Y esto, el Ayuntamiento de Reus..., nosotros lo fuimos a explicar, y solo con la lectura de los contratos esto duró cinco minutos. Pero quiero, sí, detallar un poco cómo fue, cómo transcurrió todo esto para que se entienda.

Tal como decía que en el 2007 llegué, había un equipo de project manager con cuatro personas, y este..., un project manager oficial designado. Ya se hizo en el 2009 una primera remodelación y pusieron otro pro-ject manager oficial. Este señor estuvo todo sobre el 2008. Y en el 2009 Innova, que era la época más dura de la obra porque quedaba un año solo para inaugurar, y es donde se definía el cumplir el calendario o no, me propone..., más que «me propone», me pide que, visto que necesitaba más, digamos, experiencia y más músculo y más personal en el tema del project manager..., me solicita, por un lado, sacar dos personas de la estructura ya existente de esas cuatro personas, una de ellas era el project manager, y reemplazarlo por otra persona que había que contratar exteriormente y que tenía que ser de mucha importancia. Para esto juntamente con Innova buscamos un señor con mucha experiencia en project manager y que había hecho Port Aventura, y para incorporarlo al equipo sacaron dos personas, incorporaron dos. Una era este señor y otro era yo.

Entonces, además para darle más efectividad al trabajo, se aunaron..., lo que hicieron es, bueno, aunar..., pedirme que me hiciera cargo del equipo de estas cua tro personas de project manager, y además que siguiera con mi cargo de asesor para estos temas, entendiendo que una cosa es el qué, seguía definiendo y seguía mirando cuáles eran todos los planos y definiendo como asesor, y otra cosa es el trabajo de campo de project manager, digamos, que es el trabajo de trinchera, para entenderlo bien, que es el que está permanentemente allí. Con lo cual lo que se decidió es... Pero además me pidieron otra cosa: para además asegurar que esta persona estuviera las veinticuatro horas allí, y hasta sábados y domingos, porque era una cosa que había que trabajar hasta sábados y domingos, una persona que esté ligada a la zona, un arquitecto técnico de Tarragona que pudiera desplazarse en cualquier momento, que además lo contratara yo, porque como yo era el project manager y yo..., y bajo mi empresa, para que no hubiera ninguna duda de que este señor se dedicara exclusivamente a estas obras.

Yo, como no podía..., yo en ese momento no podía contratar como persona física acudí a la empresa, que como ve empezó en el 2008, en el 2007 esta empresa no existía, y contratamos esta persona y me designaron, o sea, como project manager, con lo cual a partir del 2009, o sea, en el último..., 20092010 lo que hice



fue ejercer dos funciones: dirigir el equipo y seguir con mi cargo como asesor.

Una de las intenciones de leer todos estos trabajos, y cuando digo que son trabajos, que son de más a más a los trabajos de..., además del seguimiento de la obra, que no pertenecen al ámbito del project manager. Con lo cual, y como se ve, son temas además que ni siquiera son relativos a Reus. Quiere decir que en un mismo momento tenía que ejercer dos funciones.

Y la otra parte es la parte económica. Yo al tener que contratar a esta persona, prácticamente no sé si les hice un favor, pero prácticamente esta persona agotaba los honorarios, el 80 por ciento iba para la contratación de esta persona y a mí solo me quedó un porcentaje, ¿para qué?, para hacerme cargo de la responsabilidad, porque a partir de ese momento tuve que firmar como project manager, yo como asesor no firmaba ningún documento, hasta ese momento tuve que firmar como project manager, y poca cosa más. Es una cuestión prácticamente mecánica y para asegurar el éxito de... Innova lo hizo para asegurar en una sola persona que toda la coordinación y todo..., tanto el equipo de project manager como el tema de asesoría estuviera en una misma dirección.

Hay que reconocer que mientras esto no se hizo, como yo no tenía mando directo sobre el project manager, digamos, cuando decía algo que había que hacer o recomendaba, había que mover muchos hilos para que realmente esto se llevara a cabo. De esta manera Innova lo tuvo fácil: el mismo que mandaba después miraba qué es lo que se tenía que hacer y si estaba hecho.


M’ha sonat el temps?

La presidenta

Sí, fa una estona i li he deixat acabar la pregunta, senyora diputada. Ara és el torn del Grup Socialista, i, per tant, del senyor Jordi Terrades. Quan vulgui té la paraula.

Jordi Terrades i Santacreu

Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor Batesteza. La primera pregunta que li voldria formular, més enllà de les explicacions que ja ens ha donat, és..., perquè totes aquestes coses consten en l’acta, i, per tant, he de formularli la pregunta en aquests termes, no? Vostè va treballar en el control de l’obra i el seguiment de l’hospital de Reus, en contra del que ha dit l’alcalde de Reus, que no hi ha treballat?


Bueno... El alcalde... A ver. Todas estas explicaciones que he dado tenían el motivo de explicar si había trabajado o no. Si todo... En primer momento está reflejada mi asistencia en ciento once actas, tanto de Innova como del Servei Català de la Salut, por un lado; por otro lado, están todos los trabajos presentados y,

por otro lado, en julio, tal como demandó el ayuntamiento, se entregó un estudio de trazabilidad donde relacionaba mails, actas, con quién había trabajado, con quién había dejado de trabajar... Bueno, lo tengo aquí si lo quieren ver, es un estudio extensísimo; yo creo que es este.

A partir de ese momento que entregamos este documento, porque fue... Yo me presenté voluntariamente cuando hubo este comentario, y me presenté voluntariamente a explicar qué había pasado, porque el informe del interventor y del señor secretario decían que era a la vista de los documentos que tenían hasta ese momento, y a pedido de él, con lo cual se veía claro que podrían tener o no tener los documentos, con lo cual me personé voluntariamente y ante el volumen de..., bueno, tuve que alquilar una furgoneta. Ante el volumen de documentación que llevé, el ayuntamiento me hizo una propuesta –si no, había que verificar papel por papel–: que haga este estudio de trazabilidad donde relacione actas, mails, visitas de obra y hasta los tiques de autopista que tenían que coincidir con las reuniones a las que yo asistía.

Todo esto está en este documento, que se entregó el 21 de julio. Y a partir de que entregué este documento, nunca más yo tuve noticias del ayuntamiento sobre este tema hasta el día que me llega esta comparecencia. Y tengo que agregar que el alcalde en otra declaración también reconoció que no era tan claro como parecía el tema de lo que había asegurado en el primer momento.


No, li he formulat aquesta pregunta perquè és veritat el que deia la meva companya en la seva anterior compareixença, que alguns dels documents que hem sol·licitat encara no han estat remesos a aquesta comissió d’investigació. Suposo que d’aquí a deu dies sí que deuran estar a disposició, m’imagino que serà així, no?

Una pregunta concatenada amb aquesta. No li preguntaré per l’informe de l’interventor i del secretari –que és l’únic que tenim–, que feia referència a això que no s’havien complert..., que deu ser de les poques coses que ens han arribat. També s’havia afirmat que vostè, per la mateixa feina, havia facturat dues vegades, una com a Jorge Batesteza, una altra com a Bbats Consulting, en el sentit que era l’administrador solidari d’aquesta empresa també de consultoria. Vostè ens pot desmentir o ens pot confirmar aquest supòsit?


No, no, es verdad. Esto también fue..., fuimos al ayuntamiento y lo explicamos. Solo con la lectura de los tres contratos, que son el de asesoría, el de project ma-nager que estaba contratado y el que la empresa de project manager me hace a mí, es evidente que son tareas diferentes y que me encargan tareas diferentes. Y sobre todo si leen mi contrato, el que yo tengo con la empresa es por provisión de personal, que en ningún caso en mi contrato de asesoría hacía que yo tenía



que proveer personal a pie de obra, y esto esta detallado en el contrato de cuánto hay que pagarle, quién tiene que ser, quién tiene..., y estas personas qué dedicación tienen que tener, con lo cual...

Además es entender, que yo creo que es lo que el ayuntamiento en ese momento no entendió, que... Y además, pero lo dicen los contratos. Las diferentes funciones entre un project manager y un asesor. Evidentemente, ser asesor no significa dirigir un equipo de cuatro personas, ingenieros técnicos, y hacerse cargo de todo el project manager del hospital.


Per tant, vostè té alguna explicació de l’informe que va fer el secretari general de l’ajuntament i l’interventor general de l’ajuntament respecte a la seva participació en l’afer de la construcció de l’hospital de Reus? És un informe demolidor, allò...


Nosotros lo aclaramos. Yo creo que tenía dos... Decían que no había contraprestación para las facturas cobradas, y que no se había hecho un procedimiento de contratación. Después de... A ver, depositamos toda la documentación, nosotros... Pero como había esta coletilla que decía que era..., que con los documentos que tenían hasta ese momento..., y el interventor y el secretario lo reconocieron, que no tenían nada hasta ese momento, el alcalde les pidió un informe, hicieron un informe con lo que tenían hasta ese momento. Cuando nosotros fuimos, les demostramos la información, les dimos todas esas aclaraciones pertinentes que tocaban en ese momento. Pues a partir del informe de trazabilidad, que ellos mismos diseñaron y que tuvimos que aportar el 21 de julio, nunca más tuvieron un comentario.

Y vuelvo a explicar que el alcalde admitió en algún periódico que no era tan..., lo que parecía, palabras literales.


Vostè ha estat imputat per l’afer aquest? (Pausa.) Qui el va contractar per fer les feines d’assessorament i de project manager en una altra etapa?


No, a mí me contrata Innova. Yo, cuando paso al régimen liberal, una de las propuestas que me llegan es la de hacer este proyecto, de llevar este proyecto. Yo la verdad es que tenía otra perspectiva, que era ir a trabajar a Chile, pero, bueno, como la tierra tira... Y es un contrato que me firma el director general y que me llega a mí vía una propuesta de la asesoría jurídica de Innova, que vía mail me hace una propuesta, o sea que esto no es un contrato en la clandestinidad, sino que yo, cuando me llega la propuesta de la asesoría jurídica, entiendo que es un contrato que Innova está..., lleva el camino que tiene que llevar.


Quan el senyor Prat era director general del Servei Català de la Salut, recordo que va dimitir, si no ho recordo malament, a principis del 2003, vostè era responsable d’obres del servei?


Sí, era cap de divisió.


Per tant, la seva relació ve de lluny, així.


Siempre una relación, digamos, de jefe máximo, que no es muy directa, porque él era director y yo era solo un cap de división.


El senyor Manté també era responsable d’obres del servei català?


El señor Manté, sí, también. Bueno, como prácticamente todos.


Amb el senyor Prat i el senyor Manté també van coincidir en el consorci hospitalari, o només la seva relació ve del Servei Català de la Salut?


No, no. Con el consorcio hospitalario no tengo ninguna relación.


Per tant, tenint en compte aquesta coneixença, aquesta confiança que el senyor Prat devia tenir en vostè quan era director general del Servei Català de la Salut, podríem dir que el senyor Prat va crear un cercle d’excellència a l’hora de la construcció i l’impuls del nou hospital de Reus?


Yo, por mi parte, creo que, solo en lo que se refie re a mi puesto..., la verdad que creo que sí. Mire, yo tengo una experiencia muy importante en tema sanitario, y yo creo que lo que el señor Prat quiso hacer es –un poco en el informe lo vengo a decir– asegurar un producto final, como después se demostró que este producto final, tanto en precio como en calidad como en duración de obra, fue posible. ¿Por qué? Porque tenía, yo creo –y perdone que sea poco modesto–..., pero tenía un asesoramien to que lo llevó a un producto concreto que es impecable. Pocas obras de hospitales, y pode



mos pasar revista, tanto en Cataluña como en España, han tenido este currículum de precio, calidad.

Otra cosa, estoy de acuerdo con el tema de la dimensión, pero esto es un tema que no corresponde a lo que es la construcción del hospital, lo que es la arquitectura o el diseño del hospital.


Per tant, entenc que vostè ja va ser contractat per assessorar un cop s’havia fet la licitació del projecte i l’adjudicació de les obres i, per tant, no va participar en aquest procés d’assessorar quina havia de ser l’empresa guanyadora d’aquest...


No, esto lo hizo Innova en su consell de administración.


I com a Servei Català de la Salut, que vostè sí que portava la gerència d’obres del servei, des d’Innova es va consultar al servei català a l’hora de fer el procediment de licitació, i vostè va participarhi?


No. A ver, en mi caso no sé si... No sé si el procedimiento de licitación, porque esto lo llevaron los servicios jurídicos del Servei Català de la Salut... Lo que sí nos consultaron es en cuanto al diseño de las distintas propuestas. Yo estuve con la exconsellera Marina Geli mirando los proyectos, y recuerdo que había tres candidatos que, en cuanto a arquitectura, cumplían y podían ser fácilmente adjudicables.

Otra cosa es el tema de la oferta económica, y recordar que en esta licitación entraba en juego en ese momento una permuta que era por los solares PichAguilera, y que hacía que la adjudicación del contrato por el precio fuera muy complicada. Esto fue un tema –el tema de precio– que lo llevó solamente Innova con sus servicios jurídicos, y tanto es así que creo que tuvieron que adjudicar a la empresa que no había hecho oferta de permuta por los solares, porque no tenían la titularidad en ese momento de los solares y no la pudieron hacer.


Per tant, entenc que vostè va participar en la definició del pla funcional.


No. Bueno, en la del plan funcional, no. Esto fue un plan funcional que vino desde Innova y que aprobó planificación sanitaria, y nosotros en lo que participamos es en asesorar sobre los anteproyectos que presentaron cada una de las constructoras.

La presidenta

Ara sí que li queda poc més d’un minut.


En tinc poques ja... Un parell de preguntes més. Per tant, en aquesta fase en què vostè fa d’assessor, i després de project manager, em podria dir quina ha estat la desviació sobre el pressupost adjudicat de la construcció?


Es que esto es muy difícil decirlo, porque..., ya creo que alguien lo ha dicho, ¿no? La desviación no es tal porque de una adjudicación de creo que era alrededor de 70 millones o 60 y algo se fueron haciendo..., uno de los expedientes que acabo de nombrar de expedientes que complementaban la obra porque en el primer momento esta obra, la que se licitó, prácticamente el 20 por ciento de los servicios no estaban dentro de... Por ejemplo, el helipuerto, tampoco estaba en proyecto, se agregó. Fueron obras complementarias. En última instancia de los números que Innova tenía creo que hubo una desviación de un 2, 3 por ciento de sus previsiones.


Per tant, ens està confirmant que la ràtio de construcció / metre quadrat és inferior als estàndards de construcció d’hospitals a Catalunya, el que s’ha fet a Reus, eh?


Sí, en ese momento, sí.


I una darrera pregunta.


Mil trescientos... Como lo cuenta GISA o como lo cuenta el Servei Català de la Salut, 1.300 euros / metro cuadrado, cuando se estaban licitando por 1.490, 1.500, 1.600. Por eso digo que solamente con un ahorro de cien euros por metro..., es un ahorro muy considerable.


Abans s’ha suscitat una pregunta de si l’Hospital Sant Joan de Reus era més gran, menys gran. Si les previsions de creixement de la població que havia fet l’Idescat, que ens deia que al Camp de Tarragona el 2026 hi hauria un creixement de 338.000 persones més –que a hores d’ara ja sabem que per la situació econòmica no es produirà–, els càlculs de dimensionat de l’hospital podien ser correctes per a aquest increment de població que el mateix Idescat ens deia que tindríem a Catalunya l’any 2026?




Yo, los estándares de planificación no son mi especialidad, pero sí que puedo decirle que, lo que sucede día a día cuando estamos en proyectos que nos tocan..., todos los hospitales se hacen pequeños. En crisis o no en crisis. Siempre son remodelaciones sobre remodelaciones. Y si no, miremos el Valle de Hebrón, que es el..., un pegote tras otro, porque la tecnología va progresando...

Entonces, un hospital, desde mi punto de vista, que tenga estas previsiones para que hasta dentro de veinte años, treinta años no tenga que estar en obra, que es lo más caro que hay, que es ir haciendo trocitos... Yo creo que fue una decisión acertada, pero es una opinión nada más, ¿eh?, de política de inversión. Pero no que sea objetivo.

La presidenta

Molt bé. Doncs, si ha finalitzat, ara és el torn del Grup Popular, i en nom seu intervé el senyor Jordi Roca. Quan vulgui, senyor Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, senyora presidenta. Muchas gracias por su comparecencia, señor Batesteza. La verdad es que he iniciado la mayoría de mis intervenciones así: este no es un juicio ni penal, ni civil; esto es una comisión de investigación política para saber qué es lo que se ha hecho mal en la sanidad catalana y qué deberíamos hacer para que no volvieran a pasar determinadas irregularidades, si es que han sucedido.

La verdad es que con cada comparecencia por cada cuestión que aclaramos a veces a mí me surgen todavía más dudas, y el modelo de trabajo que usted nos ha explicado en el caso del hospital de Reus nos muestra, pues, como la autoridad sanitaria tiene por debajo determinadas instituciones, algunas públicas, otras empresas también públicas que a su vez participan en procesos de contratación, en lo que usted llama «fast track», que a su vez le contratan a usted y usted a su vez contrata a otros asesores que a su vez asesorarán a los que tienen que hacer la obra al final. ¿No le da la sensación de que aquí hay muchas capas para hacer un hospital?


No. Mire, yo estoy en muchos concursos internacionales, y la norma es muy sencilla: es una constructora, un equipo de diseñadores y un equipo de..., en el mundo lo que se llama «inspección técnica», que estas inspecciones técnicas... La UNOPS, por ejemplo, lo hace así, ¿no?, junta lo que es asesoramiento con la inspección en obra, que es lo que aquí llaman «project manager», junta todo. Y, aunque le parezca mentira, paga mejor todo este tema –al contrario de aquí– de inspección y de asesoramientos externos que a los que diseñan los hospitales y... Porque la propiedad de lo que quiere estar seguro es de lo que le dan al final. Porque cualquier problema que puedan tener después, el más

sencillo, un pavimento que se levanta, significa parar la actividad sanitaria, que es lo más caro que hay. Entonces, se quieren asegurar de esto.

Mire, yo en Chile, aquí, dieciocho personas nos controlan, para un hospital. Aquí se hicieron con cuatro o cinco. Y entiendo que con mayor calidad las de aquí que las de allí, pero... En Perú, pagan más la inspección técnica que los diseños y los proyectos. Es una forma de tener un seguro de que al otro día no pasen... Hemos tenido aquí casos de estos, de que..., aquí, y en España y en todos lados. Por una tontería, una toma de gases medicinales –y no quiero relacionar, pero es uno de los temas más importantes–..., puede pasar cualquier cosa. ¿Sabe cuántos miles de tomas medicinales hay? Una mal puesta puede causar un accidente muy grave. Entonces, de esto es de lo que se quieren asegurar las propiedades, digamos. No es una superposición de trabajos similares. Y además cada uno hace su trabajo: unos diseñan, otros asesoran sobre lo que es su especialización y otros controlan en la obra que lo que realmente se dijo que se va a hacer se haga con una calidad contrastada.

Jordi Roca Mas

En el caso de un error de construcción, por ejemplo, en una toma, ¿quién sería el responsable dentro de este esquema? Porque el esquema la verdad es que es bastante profundo en cuanto a capas.


Sí. Según dónde se haya dado. Si se ha dado en el proyecto por una mala definición de proyecto, pues es el ingeniero seguramente. Si es por una mala ejecución, seguramente es la empresa constructora con el arquitecto técnico, que son los que están en obra verificando. Y si es por una falta de utilizar protocolos, que no se hayan utilizado los protocolos, por ejemplo, los famosos de tubos cruzados, ¿no?, que si la propiedad no lo ha hecho, en ese caso los asesores que no..., los asesores o la propiedad que no ha hecho los controles, la ITV famosa, ¿no?, que no ha hecho lo que tenía que hacer para controlar que en cada momento todo esté en perfecto estado. Es como lo de los coches: el diseñador, el fabricante y la ITV.

Jordi Roca Mas

Bueno, no sé si el caso de la ITV en este Parlament es el más adecuado. Hay una percepción de que aquí ha habido las mismas personas en diferentes sitios hacien do tareas a veces a la vez, a veces se ha salido de un sitio para entrar en otro, con cambios simultáneos, no cree usted que en la Administración pública –no sé en los países en los que usted ha trabajado– normalmente se establecen períodos de carencia para anular un puesto y pasar a ejercer otro puesto, sobre todo porque, claro, cuando uno sale de un puesto de responsabilidad tiene una información privilegiada, sería incluso una posición de competencia desleal frente a otros competidores, porque usted me está hablando de la contratación de diferentes asesores, en las



que algunos no sé si los contrató usted a dedo o hizo un procedimiento administrativo, como se hace en las administraciones públicas normalmente, o si lo hizo usted a dedo, y a usted también si se hizo un procedimiento administrativo, como se hace en todas las administraciones públicas, o también le...

No es un juicio a su persona, es un juicio al mecanismo político que lleva a su contratación, a la contratación de los asesores que dependían de usted, que tenían que trabajar, porque, claro, al final cuando uno controla determinados mecanismos es aquello de «haga usted la ley, pero déjeme a mí el reglamento». Entonces aquí se presentan serias dudas.

¿Aquí ha habido procesos de selección de directivos, con libre concurrencia e igualdad de oportunidades para todos los candidatos?


A ver, yo cuando dejo mi cargo de función pública y me voy como arquitecto liberal, yo entiendo que podía haber tomado varios caminos o haber, si realmente, esto que se habla tanto de diferentes puertas..., podía haber pedido para ir al hospital de Reus, no sé –«pedido», no sé si me lo hubieran dado, ¿eh?–, comisión de servicios... Hay muchos casos, todos los conocemos. Yo tomé el camino que creo que es el correcto que hay que tomar. Y yo creo que lo tomé, no por..., esto, sino porque yo me iba a Chile a trabajar, yo no... Entonces, me tenía que ir, pedí salir de la función pública, me ofrecieron este contrato, yo en mayo ya había avisado al Servei Català de la Salut que dejaba la función pública.

Entonces, yo creo que en ese momento hice lo que se debe hacer, que es ir a lo liberal, ir a competir, y si alguien te hace una propuesta..., bien. Lo que sí es cierto, que para el caso..., como me ofrecieron el hospital de Reus, lo que yo averigüé es si tenía incompatibilidad. Como yo no era un alto cargo, yo era simplemente un técnico, la asesoría jurídica del Servei Català de la Salut me aseguró que no tenía incompatibilidad y por eso pude aceptarlo. Si no, si hubiera tenido incompatibilidad de dos años, si hubiera sido alto cargo, pues no lo hubiera podido aceptar, me tendría que haber ido a Chile.

Jordi Roca Mas

Gracias. Cuando encargan este hospital, ¿se siguen todos los procedimientos, todos los planes, todas las recomendaciones que define el Servei Català de la Salut o el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya? ¿O se hace un poco a medida de las necesidades del momento? Es decir, ¿se encarga un hospital comarcal o se encarga un hospital siguiendo algún determinado tipo de proyecto?


No. Antes de empezar los proyectos –cualquier proyecto, ¿eh?–, el departamento de planificación del Departamento de Sanidad tiene que aprobar el plan funcional, digamos, en macro, ¿no?, que son tantas ca

mas, para qué población, qué canasta de servicios va a tener, si va a tener radioterapia o no va a tener radioterapia, si va a ser de tercer nivel. Todo esto, la estrategia y la..., esto lo define el departamento antes de empezar el proyecto, y esto es lo que después va trasladado a la dimensión y a los metros cuadrados.

Jordi Roca Mas

¿El proyecto estaba pensado para un hospital comarcal? ¿O estaba pensado para un hospital de un área de influencia mayor que la comarca del Baix Camp, que son 190.000 habitantes? Estamos hablando de un metro cuadrado por cada dos habitantes en el caso de ser un hospital comarcal, no sé si entra dentro de los criterios...


No.

Jordi Roca Mas

...o es bastante más grande de lo habitual.


Con precisión, no es mi campo el de la planificación, sino el del diseño. Y lo que pasa, que por los números podría decirse que es un hospital que es bastante grande. Yo creo que es más por una previsión en cuanto al futuro, que en cuanto a la... No se lo puedo decir si era en cuanto a otros ámbitos..., si excedía lo comarcal.

La presidenta

Perdoni, li queda una mica més d’un minut.

Jordi Roca Mas

Gràcies. Usted sabe que a catorce kilómetros, a menos de catorce kilómetros, hay un hospital provincial, que es el Juan XXIII, ¿se tomó en consideración la presencia de este hospital a la hora de definir las funciones del hospital de Reus?


Yo esto no se lo puedo contestar porque es el tema de planificación y no... Es muy difícil esto saberlo. A los arquitectos estos temas no nos llegan.

Jordi Roca Mas

Bueno, yo creo que es parte del trabajo de un arquitecto definir las funciones y que no se exceda de lo necesario.


A nosotros, una vez que nos dicen esto, sí que participamos en el plan funcional. Por ejemplo, si nos dicen que tiene que tener radioterapia y cuántos pacientes, si ponemos uno o dos búnkeres. Pero si nos dicen que no tiene que tener radioterapia, pues no hay radioterapia,



no es nuestra decisión, porque es muy difícil, nosotros esto no lo entendemos.

Jordi Roca Mas

¿Cree usted que, con los cuatro complementarios, pasar un hospital de un coste de setenta a ciento treinta es realmente un proceso de contratación impecable?


Yo desconozco el proceso de contratación, porque no lo llevábamos nosotros. Lo que sí es cierto es que los resultados han sido muy buenos por la calidad y el precio que se ha conseguido. Si se consigue un hospital barato con calidades muy buenas, y con un diseño espléndido y con un hospital modelo, pues yo creo que cuando uno va por el mundo un poco lo que le preguntan, ¿no?, que cuál es el producto, no... El tema de contratación creo que se lo tendría que explicar más los de la asesoría jurídica de Innova.

Jordi Roca Mas

Pasa que hay una cuestión y es que, en la cuestión del coste de un hospital, contar metro cuadrado es un poco..., aporta poca información, porque, claro, depende de la cantidad de servicios que se tengan, de la cantidad de personas a las que se pueda... Es decir, uno puede tener un hospital muy grande y que no sea tan práctico como uno a lo mejor más concentrado. Es decir, la comparación de precio no sé yo si es justa hacerla respecto a otros sistemas de contratación, que también habría que ver cómo se han hecho en el tema del hospital de Reus.

Usted, en su valoración personal y con la experiencia que tiene usted, después de estar bastantes años..., ¿cree que el hospital de Reus es demasiado grande para las necesidades de la población? Lo de tener unas progresiones de población estimadas, pues, todos sabemos que las estimaciones se las lleva la historia por delante. Pero, para usted, en 2013, 2007, 2009 o 2010, ¿cree usted que el Hospital de Sant Joan de Reus era demasiado grande para ser un hospital comarcal de una comarca de 190.000 habitantes?


Yo lo que creo es que se podría haber hecho más pequeño –se podría haber hecho más pequeño–, pero, claro, con otras previsiones y visto ahora lo que ha pasado con la crisis que no hay la población, el presupuesto... Ahora, vuelvo a repetir, con los parámetros que había en ese momento, no creo que haya sido una mala decisión, porque todos los hospitales que quedan pequeños, ¿cómo terminan?, que es más barato echarlos abajo que arreglarlos. Y de estos tenemos casos los que queramos en Cataluña.

La presidenta

Disculpi, senyor diputat, ha acabat el temps. I en aquest cas és el torn d’Iniciativa per Catalunya Es

querra Unida i Alternativa. Per aquest grup, té la paraula el senyor Marc Vidal. Quan vulgui.

Marc Vidal i Pou

Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor Batesteza. He parlat amb gent de Reus, em diuen que tenen un magnífic hospital, que a més a més se senten molt ben atesos per aquest hospital. Vostè ens diu que, a més a més, és un hospital que va costar més barat en proporció del que hauria hagut de costar en altres llocs.

La primera pregunta que em faig és: què hi fa vostè aquí? (Pausa.) Què en pensa?


Bueno, yo, la verdad, cuando me llegó la citación de comparecencia, en un primer momento pregunté qué tenía que explicar, por qué me había tocado, ¿no?, porque si hacía un año que no se había hablado de lo que en un momento había en el periódico... Pero, claro, como tenía que venir y explicar, pues pensé que lo más lógico era por lo que en el periódico había salido en ese momento. No encuentro otra justificación.

Marc Vidal i Pou

És clar. Li ho dic perquè totes les persones que han vingut fins ara aquí, tothom ha trobat que tot està ben fet, que res s’ha fet malament. I, per tant, estem perdent el temps tots plegats aquí. Nosaltres, i segurament tot aquest rumrum que ha anat apareixent durant uns quants anys, al llarg dels temes sanitaris. Aleshores hi ha alguna cosa que no ens quadra. I per això se suposa que estem aquí, per intentar veure què és el que no quadra. I per això li demano també la seva opinió, perquè, si no, segurament vostè no estaria aquí.

Deixi’m dirli que..., vostè ha donat moltes explicacions, les quals agraeixo molt, però, és clar, jo sóc un pobre diputat mestre d’escola que no entén res d’arquitectura, i molt menys d’arquitectura sanitària, i ja em disculparà, però he entès molt poca cosa del que ens ha explicat. Crec que les persones que puguin mirar el que estem treballant avui aquí fóra bo que també entenguessin una mica més. I, per tant, ja em disculparà si li faig alguna pregunta repetida, perquè me la pugui explicar. A més a més, ja sap que els homes tenim una sola neurona, i, de vegades, dues coses alhora em costa.

Vostè diu que el va contractar Innova, vostè recorda qui va signar el contracte?


Sí, el director general, el señor Prat.

Marc Vidal i Pou

El senyor Prat era qui el va signar. I quina va ser, diguemne, la...? (Veus de fons.)



La presidenta

Disculpi...

Marc Vidal i Pou

Perdoni?

La presidenta

Disculpi, és per demanar al compareixent si pot tornar a acostarse una mica al micròfon, que ara no se’l sent prou bé. Gràcies.

Marc Vidal i Pou

Deia, diguemne, para el hombre de las cavernas, quina seria la fórmula de contractació? Perquè ho entenguéssim tots, perquè a mi m’ha costat molt entendreho.


A ver, yo puedo hacer un símil de cuando estaba al Servei Català de la Salut. También lo firmaba el director general del Servei Català de Salut; todos los contratos –todos– los firma el director general de la Salut. Y, en mi caso, lo firmaba el director general de Innova, con lo cual el símil..., era al que le tocaba firmarlo.

Antes de esto... Bueno, esto es lo único que ve el proveedor. Al proveedor le ponen un contrato de un..., y si viene firmado por el director general, está firmado. Y antes de esto, están los de siempre, el informe de la asesoría jurídica y el informe del interventor. Esto es lo que yo conozco. Pero, esto, el proveedor no se entera de los pasos internos, digamos, de casa. Yo tenía que firmar...

Yo, si no lo firma el señor Prat y lo hubiera firmado otra persona de la estructura de no sé qué nivel, hubiera pensado que..., no sé, podría haber dudado en algún momento del contrato. Pero yo con la firma del director general y la propuesta que me viene dada, me la traslada la asesoría jurídica de Innova, yo entiendo que era el camino correcto.

Marc Vidal i Pou

Ho dic perquè la contractació hauria d’haver estat aprovada pel consell d’administració, a vostè li consta que fos així?


Esto ni me consta ahora, ni en su momento, porque yo no tenía por qué saberlo.

Marc Vidal i Pou

Perquè, si no fos així, vostè creu que podria ser irregular?


Tampoco lo sé, porque no sé cuáles son los controles que tiene que cumplir Innova internamente. Yo, ya le digo, si fuera el Servei Català de Salut, más o menos podría hacer un símil, pero yo, de Innova, qué pasos debían llegar... Yo lo que entendí era que con el informe de la asesoría jurídica y firmado por el director general era un contrato que estaba bien.

Marc Vidal i Pou

En el cas que no hagués passat pel consell d’administració, vostè no se sent pas enganyat, per entendre’ns, pel contracte que va fer.


Esto... Permítame reservarme...

Marc Vidal i Pou

Em podria fer un brevíssim resum de en què consistia la feina per la qual es va contractar? Sé que abans ho ha explicat, però de veritat que m’he perdut ja, perquè... En esquema, aquesta feina, en què consistia?


Primero ponernos en que este es un contrato de esta obra, ¿eh? Nosotros sabemos todos cómo se hace una obra. Hay un proyecto, dibujado y presupuestado, y este proyecto va a concurso y una empresa constructora sobre aquellas mediciones y aquellos precios hace una oferta. Viene luego y construye aquello que ya la propiedad le dice exactamente el día antes de empezar qué es lo que tiene que hacer.

La complejidad de lo de Innova es que se eligió otro camino, otro modelo, que es un modelo mucho más rápido, que es el que se está utilizando en todo el mundo, que es: se hace una licitación, con un concurso de ideas de anteproyectos, con una memoria de calidades y una oferta por esa cantidad de metros cuadrados y por esas calidades.

Además, tiene la diferencia de que, claro, a cargo del constructor están el arquitecto, el ingeniero, el arquitecto técnico, todo..., o sea, es prácticamente como cuan do nos hacemos la cocina llaves en mano con un paleta, prácticamente es un contrato llaves en mano, lo que se llama «llaves en mano». ¿Esto qué quiere decir? Y por eso surgen estas empresas de inspección técnica y de asesoramiento, porque con estos contratos, como el arquitecto, el ingeniero responden y cobran de la constructora, prácticamente diseñan en conjunto, en función de un precio, en función de unas conveniencias. Y esto no quiere decir que la ética de los arquitectos y los ingenieros no influya, porque ellos cumplen. Pero, claro, entre una calidad A y una calidad B usted sabe que hay diferencias, y la constructora –es su trabajo– trata siempre de hacer lo que económicamente le conviene.

Pero esto, claro, como todo queda en manos de la constructora, ¿qué hacen empresas como Innova, o



lo que se está haciendo? Se dotan de un equipo propio que controla todas las propuestas de la constructora, quiere decir... Y ahí describo mi trabajo. ¿Qué tenía que mirar? Primero funcionalidad de los servicios, cada uno de los diseños de los servicios, si la circulaciones estaban bien, si las dimensiones de las habitaciones son las que tenían que ser, porque no es lo mismo una habitación con un metro más o un metro menos, porque después las camas no pasan, o si las puertas son de 1,10 o de 90, porque tampoco pasan; o porque..., si los lavabos están adaptados a minusválidos. Todo esto puede pasar, y una vez construido no hay dios que lo cambie.

Entonces, todo este tema, ya no me meto con el tema de que si las calderas eran levitantes o esto... Mire, solamente, por ejemplo, la definición de los pavimentos, que parece una cosa de lo más tonta, ¿no?, que todos lo podemos hacer. Solo la definición de los pavimentos y cada tipo de pavimento que se pone en cada zona, el tiempo que nos ha llevado por muestras y para conseguir la mayor calidad al menor precio, porque todo esto viene por un tema de precio, porque la constructora da varias alternativas por el precio que ofertó en su momento, y si alguien o nosotros elegíamos una calidad superior había que pagarla, como es lógico.

Entonces, ¿qué hacía Innova? Pues nos hacía hacer un estudio de los pavimentos, tanto si nos pasábamos de precio como los de..., esto. Y lo que nos decía es: «¿Cuál es el mejor en cada caso, calidadprecio?» Este es el trabajo fundamental.

Además de todo esto, mirar que fueran homologados, esto en los pavimentos no tiene mucho sentido, pero sí en otros temas más complejos. Entonces, todo este tema de asesoramiento en lo funcional, en lo especializado, además los arquitectos que contratan las..., en este caso son arquitectos muy buenos, no quiero decir esto... Pero siempre necesita, la propiedad, alguien especializado que sepa el detalle.

Solamente el tema de las cerraduras de un hospital, que parece una tontería. Al haber tantas –hay miles– no puede ser que haya en cada habitación una cerradura distinta, porque después no hay nadie que entre en ningún sitio, tienen que ser maestreadas, tienen que..., bueno. Y de estos hay ejemplos... Bueno, cada una de estas decisiones en la obra de cada elemento que se ponía era mi tarea de asesoramiento, de buscar siempre la mejor solución dentro de lo que teníamos en ese momento, de lo que podíamos económicamente. ¿Que nosotros elegíamos algo que no estaba dentro del precio de la constructora? Pues teníamos que informar al director general o al director técnico de Innova, y estos decidían si se pagaba más o se pagaba menos, o elegíamos dentro del abanico de lo que nos ofrecía la constructora. Esencialmente este es el trabajo.

Y después está todo el otro trabajo que es el tema de normativas y seguridad, sobre todo seguridad, los protocolos de seguridad, recomendar cuál hay que hacer y cómo se deben hacer, y, en base a esto, contratar a la empresa que lo hace y verificar que se haga. Por ejemplo, el tema del que hablaba aquí, el tema del filtrado de aire en las zonas críticas. Cada hospital tie

ne su criterio. ¿Por qué? Porque depende del tipo de enfermo que atiende. Hay hospitales que tienen setenta renovaciones/hora en un quirófano, y, claro, setenta renovaciones/hora, ¿en todos los quirófanos o en uno?, porque solo uno es en el que van a hacer trasplantes.

Claro, todos estos temas... Claro, setenta renovaciones/hora es un gasto energético que no sé si se puede permitir hoy por hoy en todos los hospitales. Claro, en países ricos son setenta, en países pobres, pues, son veinte. Y, claro, pues si se hacen unas ciertas..., con riesgo, esto es un riesgo que después se asume si hay infecciones o no hay infecciones.

A esto es a lo que nos dedicábamos, a determinar qué era lo mejor, calidadprecio.

Marc Vidal i Pou

En cap moment poso en dubte la seva capacitat. I, per tant, resumit en una frase podríem dir que seria el control de les propostes constructores i el control de les normatives, reduït a..., seria aquesta, diguemne, la..., resumintho molt resumit.

Per a aquesta feina vostè entre juny del 2007 i setembre del 2010 cobra 387.000 euros?


Sí, yo tengo un contrato... El primer contrato, la propuesta de Innova que se me hace es por dos años, de 216.000 euros. Este contrato de 216.000 euros ya decía que podía ser renovable en un año, por un año más, que son 109.000 euros más, y se hizo esta renovación de 109.000 euros más. Y después se hizo otra renovación de seis meses, hasta que se finalizó la obra.

Tengo que decir que yo no tengo ni una sola factura que no corresponda a los contratos que se han firmado, o sea, contrato, factura; contrato, factura; no hay una sola factura fuera de lo contratado. Y estos tres períodos con IVA y retenciones suman lo que usted ha dicho.

Marc Vidal i Pou

Per tant, podríem dir que aquestes van ser les seves retribucions i que això era un preu habitual, per entendre’ns?


Mire, el primer problema que tuvimos con Innova fue a la hora de acordar el contrato, porque era un precio..., con los baremos del colegio de arquitectos, que yo ya sé que no son..., son unos baremos orientativos, quiere decir que uno puede contratar por más o por menos. Pero el baremo salía exactamente el doble, con dedicación de dos días por semana, o sea dieciséis horas. Las miles de horas que hemos tenido que dedicar aquí, en este contrato, con subir y bajar..., con lo cual esta remuneración... A nosotros o a mí, era un contrato que interesaba, ya lo digo, por el tipo de hospital, noventa mil metros cuadrados, un trabajo importante, de currículum. Pero, económicamente, bueno, lo acepta



mos, y ahora tengo que decir que..., lo que aceptamos, aceptamos.

Marc Vidal i Pou

I com cobrava? Vostè facturava a l’Hospital de Sant Joan de Reus?


No, facturaba a Innova.

Marc Vidal i Pou

A Innova. I qui aprovava les factures?


Ah, no lo sé. Yo las entregaba en la secretaría, en la secretaría de la dirección general, y las trasladaban me imagino que al director técnico, que las aprobaba, o al director económicofinanciero, no sé. El camino no...

Marc Vidal i Pou

No en té constància. I qui n’ordenava el pagament? Vostè ho sap?


¿Cómo?

Marc Vidal i Pou

Qui ordenava el pagament d’aquestes factures?


Ah, no, tampoco.

Marc Vidal i Pou

Tampoc ho sap. No sap si era el senyor Prat.


Yo las entregaba en la secretaría del director general.

Marc Vidal i Pou

I tampoc sap quin era el mecanisme de control públic dels diners que s’invertien en aquesta contractació?


¿Mecanismo? Bueno, supongo que venía de financiación.

Marc Vidal i Pou

Com es controlava públicament aquesta inversió que servia per pagar el seu contracte?, si ho sap.


No, no lo sé, pero supongo... No, no lo sé. Las suposiciones son...

Marc Vidal i Pou

Per què creu que la regidora actual, Teresa Gomis, va arribar a afirmar –això que hem dit fa un moment– que l’ajuntament no tenia constància de la seva presència en aquests treballs? Per què creu que afirma en un moment determinat això?


Porque yo creo que si en un momento buscan documentación, y así como el interventor y el secretario han dicho que lo que tenían en ese momento es que no tenían constancia documentalmente, después se encontraron los contratos, encontraron todo, y, claro, si lo encontraron... Es que es raro. Yo puedo tener una opinión de por qué, pero tampoco...

Marc Vidal i Pou

Ja la pot donar, eh?, l’opinió, vull dir, li demanava això.


No, no, prefiero no hacer más...

Marc Vidal i Pou

Clar, és que coincideix, a més a més, amb aquest també famós informe que –s’ha parlat aquí– diu això, que no consta cap document justificatiu dels serveis objecte del contracte, ni cap informe, ni cap memòria, ni treball, ni resum d’activitats fetes, ni programació de cap tipus. I ho posa per escrit, vull dir, li sorprèn, això?


Sí. Evidentemente...

Marc Vidal i Pou

I no té cap opinió sobre per què passa això?


Al otro día salí, con mi abogado, al ayuntamiento con todos mis papeles, con la furgoneta... Y digo: «Usted ha dicho esto, pero antes de seguir, mire, que todo está aquí ¿eh?» Porque no podía comprender cómo podían decir esto. Y así fue como después el alcalde dijo que no estaba tan claro, tal como se pensaban.

La presidenta

Senyor Marc Vidal, té una mica menys d’un minut.



Marc Vidal i Pou

Una mica menys?

La presidenta

Menys, sí.

Marc Vidal i Pou

Escolti’m, vostè va formar part del jurat que va decidir el projecte del nou hospital?


No, quería... Hay un tema que el ayuntamiento no conocía, hasta que no lo llevé yo allí, las actas, cuando hicieron este informe..., se llaman las actas rojas y las actas azules. Las actas azules son las de Innova y las actas rojas son las que hacía el Servei Català de la Salut desde la comisión de seguimiento. No tenían las actas. Bueno, es más, no sabían que había la comisión de seguimiento del Servei Català de la Salut mensual. Bueno, esto es lo que me dijeron, que no lo sabían.

Marc Vidal i Pou

Li comentava si vostè va formar part del jurat que va decidir el projecte del nou Hospital de Sant Joan de Reus, que després el va contractar.


No, ya dijimos esto de como asesoramiento a la con-sellera en cuanto a cuáles eran los mejores proyectos, estuvimos con la consellera, es decir, asesorándola, pero no formamos parte del jurado explícitamente, ni firmamos... Esto lo hizo todo la comisión..., lo hizo Innova.

Marc Vidal i Pou

Ho dic perquè a la web de la seva empresa Bbats constava això, constava que vostè havia format part del jurat que havia decidit...


Bueno, pero es una forma en la web de explicar que había participado en jurados, pero desde el punto de vista arquitectónico, no en la adjudicación propiamente dicha, porque fue más económica que arquitectónica.

Nosotros elegimos..., no sé si había cinco o seis proyectos, creo que tres estaban muy bien, y entre estos después fue una definición económica que hizo Innova.

Marc Vidal i Pou

Aleshores, quan l’empresa Bbats és subcontractada per supervisar les obres, vostè és un dels responsables d’aquesta feina, segons ens ha dit. I, per tant –en una frase també, si us plau–, en què consistia aquesta

feina, per diferenciarla de l’altra que m’ha dit abans del control de propostes constructores? O sigui, perdoni, eh?, estem parlant de fer la mateixa feina dues vegades?


No, no. Una es la de asesoría, que ya expliqué. Y otra es un equipo de project manager que está permanentemente en la obra, y que aquello que se define en los proyectos que antes definimos cómo hacer... Primero se define como una recomendación, después se pasa al proyecto, y el proyecto después se ejecuta. El pro-ject manager lo que hace es verificar en obra –a pie de obra– que todo aquello que se había previsto se estaba haciendo. O sea que uno es un trabajo a pie de obra, y otro... Es como un trabajo de despacho y un trabajo a pie de obra.

Yo, evidentemente, ir a verificar si las tuberías, si el hormigón, si todo esto, yo no iba a pie de obra a mirarlo exactamente, para eso estaban los cuatro técnicos, que son los project managers. Los project managers además, ¿qué hacen? Además de verificar todo esto, recopilan toda la información que se produce en la obra, que es infinita, la archivan, hacen como de notarios, organizan las reuniones... Y, ¿qué hacen además? Firman y se responsabilizan de esos documentos, con lo cual tienen una responsabilidad de firma. El señor que es asesor no firma, solo recomienda, después esa solución la firma el arquitecto.

O sea, son temas absolutamente diferentes. Digamos que una es previa a empezar a diseñar, y la otra es posterior al diseño de ejecución, más en ejecución de la obra. Y además están muy separadas.

Marc Vidal i Pou

Ja disculparà la meva ignorància, però no acabo d’entendre si vostè estava contractat, per una banda, per fer un assessorament i, per l’altra banda, per fer l’assessorament a peu d’obra. És el que hem entès.


No, assessorament a peu d’obra, no. Por un lado, estaba contratado para hacer asesoramiento en el diseño de la obra, y otro, después, en la última época, porque antes lo hacía otra persona, o sea, no fue creado porque sí este puesto, ya hubo dos personas antes que yo haciendo este trabajo, o sea, que ya convivíamos... Había un project manager oficial y yo, que era asesor, o sea, que había dos, convivimos.

En un momento, para aunar esfuerzos y para que no haya distintos pareceres, lo que hacen es decirme que también me haga cargo del equipo de project mana-gers, o sea que son dos trabajos diferentes.

Marc Vidal i Pou

Vostè creu que és més eficient ferho d’aquesta...



La presidenta

Perdoni, senyor Marc Vidal, li havia sonat en l’anterior, li he permès fer una altra intervenció, ara sí que ja hem de plegar, si li sembla. I donaria la paraula al senyor...


Perdón, una sola cosa.

La presidenta

Sí, sí, acabi la contesta.


Es lo que se tendría que haber hecho desde el primer momento. No cambiar en el tiempo tres equipos de project managers, según en qué momento de la obra estábamos. En el primer momento se tendría que haber hecho esto: aunar en un solo concurso.

La presidenta

Ara ja és el torn dels Ciutadans; i, per tant, el senyor José Manuel Villegas. Quan vulgui.

José Manuel Villegas Pérez

Gracias, señora presidenta. Por seguir el hilo de la conversación que se ha llevado hasta ahora, ¿en el equipo este de project manager, había una persona que coordinaba ese trabajo a pie de obra? ¿O era usted directamente el que se encargaba de la coordinación del equipo? Ha hablado de cuatro personas, ¿con tareas diferentes? ¿O entre ellas había alguien que fuera el coordinador responsable de project managers como tal?


En la época que yo fui project manager, antes no, porque había otra persona...


Sí, sí, sí.


En la época..., de estas cuatro personas una, yo, era el responsable de project manager, tenía dos arquitectos técnicos y un administrativo. Entonces, yo coordinaba a estas tres personas, y el cuarto era yo.


Y según lo que ha dicho antes, ¿esto lo facturaba a través de una empresa de la que usted era propietario?


Sí. ¿Por qué? Porque..., cuando me pidieron de Innova que el que reemplazaba a una de estas personas fuera

a mi cargo, ¿por qué? Porque así aseguraban mucho más que esta persona solo respondiera a mi mando. Yo era una persona física que acababa de empezar, y el 2008 habíamos creado esta empresa familiar, y fiscalmente era un tema de..., además, esta persona tenía más seguridad si lo hacía bajo la empresa, que ya no tenía otra..., yo no quería seguir facturando como persona física. Es más, le propuse a Innova alguna vez cambiar el contrato a..., y no me lo permitieron.


Perdón, cuando dice esa persona que contrataba, ¿quién es esa persona a la que la sociedad contrata? ¿Qué puesto tiene? La sociedad contrata a alguien, pero usted no quiere contratarlo como persona física y lo contrata...


A este señor que expliqué que es un arquitecto técnico, con amplia experiencia en project manager, que había trabajado en Port Aventura.


Que es el que hace las funciones de project manager, digamos, que la sociedad da el servicio y él hace las funciones rutinarias a pie de obra.


No, no, de project manager, digamos, el que dirigía era yo, y este señor es el que yo tenía, por decir, veinticuatro horas al día, full time, a pie de la obra, dando resultados de todo. Y había otro arquitecto técnico y una administrativa en la caseta de obra. O sea, yo...


Sí, ¿las otras personas –el arquitecto técnico y la administrativa– también las contrata la empresa, o son contratadas directamente por la UTE?


No. Directamente por la UTE, por Euroconsult.


La empresa contrata al arquitecto, y ya está, era la persona contratada. Usted ha dicho anteriormente que la retribución, digamos, de esta persona era aproximadamente..., suponía el 80 por ciento del gasto, con lo cual el 20 por ciento era la parte que le correspondía a usted por coordinar. Y la sociedad, ¿a quién facturaba?


A Euroconsult, al que tenía el contrato original, a Euroconsult, Axxo Euroconsult.




La UTE que se encarga de la construcción del hospital.


No, la que se encargaba del project manager.


Pero usted facturaba como persona física a Innova.


A Innova, y como empresa, a Euroconsult.


Vale. Usted, en su facturación como asesor, ya ha desglosado más o menos los importes, usted ya ha dicho que, como es persona física y que no tiene ninguna estructura, solamente son sus servicios, digamos, personales de asesoramiento lo que se le retribuyen en los 387.000 euros que ha dicho que se facturaban como persona física.


Sí, como persona física, pero ya me dijeron que a mi cargo tenía que hacer todo... Por ejemplo, el tema administrativo de ese contrato tenía que ir a mi cargo. Si tenía que poner técnicos que me ayuden, todo –todo– era como persona física, como arquitecto. O sea, todas las ayudas, todo lo que necesitaba, todo estaba incluido en esto, no podía facturar nada aparte.


Pero, ¿usted tenía personal contratado para hacer esas funciones?


Sí, prácticamente tuve que... Una administrativa la tuve que contratar para estas funciones, y el resto lo distribuíamos en el despacho para que me ayudaran. Y todos estos gastos tenían que ir a mi costa.


Es que no lo entiendo muy bien. Si usted ya tenía personal contratado, que era una administrativa por lo menos y algún..., ¿por qué decide al arquitecto no contratarlo usted personalmente y que se contrate a través de su sociedad?


Porque el arquitecto sobre todo... Primero porque yo había hecho esta empresa, y era nuestra intención pasar todo ya por la empresa, porque nosotros fiscalmente no..., esto de tener algo facturando como persona física y algo como empresa era una cosa que no era práctica. Entonces, teníamos una vocación de pasar

todas las contrataciones que llegaran desde un principio a la empresa. Es como estamos trabajando ahora, todo a la empresa, y ya como persona física no facturamos nada.


El sistema este de por un lado la asesoría y por otro el project manager, lo ha comentado antes, ¿es el habitual? ¿Se utiliza habitualmente en el sector, o normalmente están separadas la contratación del servicio, digamos, de asesoría, el previo, y el de project manager?


En Cataluña es más habitual separarlo, pero en el resto del mundo es más habitual todo en un solo paquete. No quiere decir que aquí también se haga, ¿eh?


Antes estaba separado y había project managers con los que usted compartía la obra. ¿De quién parte la propuesta de unificar asesoría y el project manager?


Parte de la dirección técnica, porque le era mucho más práctico, para tener aunado en un solo técnico todas las decisiones de la obra.


¿No parte de usted?


No.


Usted ha comentado antes que en su proceso de contratación, lo contrata..., bueno, lógicamente el contrato lo firma el director general y hay una oferta previa de la asesoría jurídica, todo eso es lo formal, pero, ¿quién es la persona que se pone en contacto con usted para hacerle la oferta o proponerle que venga?


El señor Prat.


El señor Prat directamente. ¿Usted conocía previamente al señor Prat?


Había sido director general del Servei Català de la Salut, cuando yo era cap de divisió.




Usted tiene conocimiento de que al señor Prat una de las irregularidades de la que se le acusa es de pagarle a usted unas cantidades sin justificación.


No lo sabía. Bueno, sabía lo que dice el informe del..., esto, pero no sé si han seguido sosteniendo...

La presidenta

Diputat, li queda a l’entorn d’un minut.


Un minut? (Pausa.) Usted ha comentado antes que, cuando estaba en el Servei Català de Salut, asesoró a la conselleria sobre el tema del hospital y de la adjudicación, digamos, del hospital y dejó...


De la adjudicación no, de los proyectos.


Bueno, de los proyectos que finalmente competían por la adjudicación, supongo, que había seis proyectos y quedaron tres. ¿No pensó que había algún tipo de incompatibilidades entre ese asesoramiento y que luego la empresa a la que finalmente le adjudica el proyecto le contrate como project manager a través de su sociedad?


No, porque... A ver, primero que yo averigüé si para firmar el contrato del Servei Catalá de la Salut tenía incompatibilidades. La asesoría jurídica me informó que, como yo no era alto cargo, lo podía firmar, porque si no –ya lo vuelvo a repetir– no lo podía haber firmado y se lo tenía que haber informado a Innova. Yo no tenía incompatibilidades. Desde este punto de vista, si no hay incompatibilidades y puedo firmar el contrato...

Ahora, yo creo que el que yo haya conocido el proyecto en una primera etapa es más una ventaja que una desventaja, ¿no?, porque sabía de lo que estaba hablando, cuando entro a Innova; no un desconocido, que se tardan cuatro meses en conocer lo que es el proyecto de un hospital.


No cree que, por ejemplo, las tres empresas que quedan descartadas en este período de asesoría, en la cuestión asesora, desde el Servei Catalá de Salut, pueden ver como algo feo, cuando no irregular, que usted estuviera en ese puesto de asesoramiento y lue go fuera contratado por una de las tres empresas, que si...


No estaba contratado por... No, yo creo que me expliqué mal –me expliqué mal. Se presentaron, imagínese, seis empresas constructoras, cada una tenía su anteproyecto con sus arquitectos. Nosotros asesoramos a la consellera en cuanto a cuáles eran los mejores proyectos de arquitectura. De estos ganó uno, pero por un tema sobre todo económico. A mí no me contrata esta empresa constructora, ni ninguna de estas tres; a mí me contrata Innova para tirar adelante aquel proyecto, digamos, como contraparte a esta empresa. Me hubiera pasado con cualquiera, ninguna de las tres tiene nada que ver con esto. Creo que me he explicado mal antes.


Seguramente yo no lo he entendido bien. Y luego, su empresa, no usted como asesor, sino la empresa, como project manager, sí que cobra directamente de la empresa que es beneficiada de la adjudicación.


No, no, tampoco. Tanto como yo, que yo era contratado como asesor, Innova, no la empresa constructora, tiene contratado a esta empresa de project manager, con lo cual tanto éramos contraparte yo como Euroconsult. El que me contrata a mí como a ampliación de funciones es Euroconsult, que cobra de Innova. Nadie cobraba de la constructora, todos estábamos del lado de la propiedad.


O sea que es falso que haya ninguna factura emitida directamente a la UTE.

La presidenta

Perdoni, se li ha acabat el temps, ¿eh?, senyor diputat. Li havia sonat el dallò.


Ah, no l’he escoltat.

La presidenta

Si li sembla, doncs, ara...


Si quiere responder...


Es que no le entendí.


Facturas emitidas a la UTE, le decía.



La presidenta

Hauríem de mirar d’ajustarnos, ¿eh?, que després tots ens allarguem més del compte.


No, ¿a la UTE constructora? Ninguna, nunca, ni yo ni los project managers, es que es justamente lo que no podemos hacer.

La presidenta

Molt bé, demano que estiguin atents, perquè, si no, en altres ocasions ens trobem amb situacions d’aquestes, i, per tant, jo ja han vist que procuro mirar... (Pausa.) D’acord, deixaré sonar una mica més el timbre, doncs, perquè en siguin conscients.

Ara és el grup de la CUP, i, per tant, en nom seu, la senyora Isabel Vallet. Quan vulgui.

Isabel Vallet Sànchez

Bona tarda. Traslladem i fem nostres les preguntes de diferents companyes que arreu del territori estan treballant per saber què està passant amb la sanitat. I així, jo vull referirme a la situació descrita per l’interventor i el secretari en l’informe, que explica que de 2007 a 2010 vostè està vinculat a l’hospital de Reus com a representant del CatSalut, com a representant d’Innova, com a representant de la UTE. No pot suposar això un conflicte d’interessos?


Bueno, a ver, yo del 2007 al 2010 no puedo estar como representante del Servei Català de Salut porque había firmado... (Veus de fons.) Bueno, ya lo sé, se lo explico. Había firmado mi excedencia voluntaria por motivo de incompatibilidad, se la puedo mostrar aquí, ¿eh? La tengo aquí. O sea, con fecha 1 de junio del 2007, con lo cual esto..., imposible.

La presidenta

De nou li demanem que s’acosti al micròfon, que ens fa difícil la seva... Gràcies.


Este es el primero. El otro es que estoy contratado por Innova, con un contrato de asesoría, y este es verdad, que es el contrato que me hacen por dos años, y después me lo renuevan un año. Y el tercero, ¿qué es?


Es la UTE, UTE Euroconsult.


Bueno, Euro... Bueno, esto ya lo he explicado varias veces, que es por otro trabajo, que no es el mismo de antes, sino que hay que leer los contratos para darse

cuenta de que son trabajos diferentes, y me hacen otro contrato, así de sencillo. Con la única diferencia de que me lo hacen a la empresa que yo ya tenía, porque quería facturar por esta empresa, y además que el que me contrata es la empresa de project manager para hacerle un trabajo determinado. Esto lo he explicado, no sé, parece que no es difícil entenderlo.


No ho deia jo, eh?, ho deia l’interventor de l’ajuntament. De les quaranta factures presentades –sé que s’hi ha referit– només quatre van acreditar que els serveis fossin, de manera efectiva, prestats. Abans algú ha comentat que vostè era expert en contractació administrativa, deu saber que l’acreditació de l’execució del contracte forma part de l’expedient, i, llavors, la meva pregunta és: com és que a les trentasis factures restants no ho va fer de la mateixa manera que va acreditar les quatre? I, en tot cas, si, dels diferents serveis prestats per a Innova i empreses dependents, la seua manera habitual de treballar era aquesta de no acreditar l’efectiva realització dels serveis.


No. Desde junio del 2007 a febrero del 2008, tal como lo decía el contrato, se adjuntaron, salvo por el tema de vacaciones o Navidad, «los reports» –que lo dice exactamente el contrato– «y los trabajos complementarios que justifiquen esta facturación», solo esos meses. Pasa que, en febrero del 2008, el director técnico –y antes lo cité– en un acta instaura el sistema de actas; hasta ese momento las actas no existían.

Entonces, creo que es la 007, se dice que las actas era el único documento válido para validar. Y desde ese momento las actas remplazan a los reports. Entonces, esto está en acta, y es más en la 003 explican el sistema simplificado de firmas, que creo que el interventor en algún momento ya lo mencionó, que algunas no estaban firmadas por mí. ¿Por qué no estaban firmadas por mí? Si se lee el acta 003 dice textualmente que «para evitar que las actas pasen...» –a veces llegábamos a ser treinta y cinco personas para hacer las actas– «solo la firme una persona por cada entidad», con lo cual la firma..., pero se responsabiliza. Había que citar la asistencia de todos los demás.

Por lo tanto, si en las actas figuro como asistente, figuro..., alguien firma, o firmo yo o firma el director médico, según el caso. Y las actas, como las actas tenían el mismo contenido que los reports, que había que explicar mensualmente o semanalmente qué se había hecho..., el acta reemplaza al report. Esto se lo hemos explicado –y yo creo que lo entendió– al interventor varias veces.


Quina opinió li mereix el fet que ni l’interventor ni l’arquitecte municipal tinguessin constància de les obres de l’hospital?




¿El arquitecto municipal? (Pausa.) Del interventor no puedo... No puedo dar opinión, porque no puedo entender cómo no sepan que se hace... Bueno, el hospital estaba ahí, se hacía en Reus, era difícil no saberlo, ¿no?, que se hacía; y el arquitecto municipal, si tramitábamos todo..., hasta los permisos de obra, ¿no?, ¿cómo no lo va a saber? (Veus de fons.) No, pero es que el hospital tiene permisos de obra, permisos de agua, y todos los permisos se tramitaban durante la obra. No sé, es que es muy raro.


Qui era el representant de l’assessoria jurídica d’Innova?


Natalia Torrell, creo que se llamaba.


Quina relació tenia vostè amb Carlos Ferrer, representant de Dragados?


Ninguna, él era gerente y yo..., él, gerente de la UTE, y yo...


Quina relació té vostè amb el senyor Prat –l’ha comentat abans–, com a representant d’Innova i després com a representant de l’ICS?


Yo estuve en relación con el señor Prat cuando fue director del Servei Català de Salut; de Innova, en la época que estuve con Innova, y cuando el ICS, ninguna. Pero siempre una relación de jefe...


L’anterior Govern municipal diu que gràcies a la seua feina es van estalviar molts diners. Això contrasta amb el que diu el senyor Via en un article on comenta que la construcció del nou hospital va costar més diners del compte. Quina opinió té al respecte?


Bueno, yo creo que, primero, el señor Via no es especialista en este tema, y es muy sencillo. Si el señor Via..., hay un número que es irrefutable, que lo puede..., dividido por los metros cuadrados, que también están en el proyecto, en seguida se puede dar cuenta de qué ha costado el hospital, y que lo compare con otros hospitales en Cataluña, y es muy sencillo darse cuento de esto.


En les diferents preguntes que s’han fet, tota l’estona s’ha anat fent referència a un possible conflicte d’interessos, al fet que estant en tants llocs a la part pública i en la part privada, doncs, hagués pogut tenir accés a certa informació que l’hauria pogut situar en una posició millor de cara a accedir a les adjudicacions. La meva pregunta seria: vostè va tenir la possibilitat d’accedir a informació que el situés de manera més beneficiosa en adjudicacions de serveis?


¿Respecto a Reus, o respecto a otras?


En general. Respecte a ocupar càrrecs en la part pública i en la privada.


No, yo, cargos públicos y privados a la vez, nunca he tenido, ¿eh?, jamás.


Consecutius, no simultanis, consecutius, de 2007 a 2010 diferents...


¡Ah! Yo, de ninguna manera... Lo vuelvo a repetir, no tengo incompatibilidad, esto es definitivo. ¿Qué información privilegiada puedo tener sobre trabajar como asesor? Pues ninguna. Si hubieran encontrado otro asesor, pues se lo hubieran ofrecido, ¿no?


Per últim, quina relació té vostè amb el senyor Gómez Rebollo?


Igual, era el director técnico de Reus, y no he tenido..., solo relación durante este período que trabajé en Reus. No lo conocía antes, me lo presentaron el día que llegué, salvo por algún informe que llegaba al Servei Català de la Salut en alguna cosa puntual y tal, pero yo no lo conocía, y después que terminé esto, tampoco he tenido ninguna relación de ningún tipo.


Com em queda una mica de temps –ja sí que acabo–, i amb el senyor Lluís Miquel Pérez?


Ninguna, al señor Miguel Pérez en las visitas de obra lo he visto... Bueno, lo veía cuando me cruzaba en el ayuntamiento, o generalmente era en el hall



del ayuntamiento, que nos saludábamos. Lo he visto en las visitas de obra que hacía al hospital, o en alguna reunión informativa del estado de cómo iba la obra que se hacía, y ninguna más. No las tengo contadas.

La presidenta

Ha finalitzat; molt bé, senyora diputada. Doncs, ara es el torn de Convergència i Unió, i en nom seu el senyor Batet té la paraula. Quan vulgui.

Albert Batet i Canadell

Hola, bona tarda. Senyor Batesteza, una pregunta: trajectòria professional, vostè quants anys va treballar al CatSalut?


Pues del 91 al 2007.


I el 2007, per què es retira?


Me retiro fundamentalmente porque yo tenía una oferta importante en Chile, y porque sinceramente era mi última época –por los años que tengo, ¿eh?– de desarrollar la profesión liberal. Yo tenía... Este tramo quería dedicarme a hacer proyectos. Con mi hijo teníamos este proyecto que ahora hemos llevado a cabo, porque había estudiado y se había dedicado a esto, hacer una consultora internacional en proyectos de arquitectura, y la verdad, que teníamos previsto este tema de lo internacional, que fue al final a lo que nos dedicamos ahora, que nuestras facturación es pura y exclusivamente en el exterior.

Y esto fue una oferta que nos llegó de... Eso no quiere decir que en el primer período hemos tenido que trabajar en algunos proyectos en Cataluña, porque hay que vivir, claro.


Qui és el seu substitut?


El señor Jordi Lamas.


El regidor de l’Ajuntament de Reus per part del Partit Socialista?


Supongo que sí.


D’acord. En la seva trajectòria professional, quants hospitals o quins equipaments sanitaris ha construït?


A ver, yo mientras estuve en el Servei Català de la Salut, de firma, como lo entienden los arquitectos, de autoría, no, porque no podía, porque era incompatible, claro. Lo que sí, participé en prácticamente todos los hospitales que el Servei Català de Salut y ambulatorios... Por ejemplo, ambulatorios, que es lo que más hace el Servei Català de Salut, debo haber hecho trescientos. Hecho no; a ver, en este mismo trabajo, casi, muy parecido a lo que es asesoramiento, seguimiento desde el Servei Català de la Salut, lo que hace el Servei Català de Salut para las inversiones, planificar inversiones, bueno, a lo que nos dedicábamos en el Servei Català de la Salut.

Participar, no hacer hospitales, en la época pública, pues, todo lo que pasaba por el servei, puede decirse que son Mataró..., todos estos.

Y después, ahora en la parte internacional nosotros tenemos cuatro hospitales, dos en Chile, dos en Panamá, grandes. Y además nos hemos dedicado mucho sobre todo... A ver, como hemos estado en Chile, nos tuvimos que..., el tema del terremoto. Yo ya estaba trabajando, ya había estudiado temas de prefabricación, y nos adjudicaron dos hospitales de estos desmontables, fue en la época de la catástrofe. Y allí este producto lo llevamos a Panamá para zonas selváticas, o zonas... Y es un producto que nos está..., nos va bien con este tema.


Per tant, com a professional liberal era el primer projecte que feia.


¿Cuál?


El de Reus.


Como profesional liberal, sí.


Molt bé. Sobre la remuneració, vostè sap quina remuneració total ha obtingut d’aquesta obra?


Lo que expliqué antes, son 131 millones.


Sí, vostè com a professional.




Sí, son los 380.000 euros, creo que era.


Trescents vuitantaset mil de forma directa, però la seva consultora?


Veinte facturas de dos mil euros, porque el resto era para pagar –como expliqué antes– a una persona que era la que tenía para proveer servicios.


Molt bé. I en total?


(Pausa.) Algo más de cuatrocientos mil euros.


Comptant el professional liberal que va contractar de més a més? Inclòs en aquests imports?


Sí.


Per tant, 400.000 més 387.000?


No, no, total, total de lo ingresado. Son veinte facturas de dos mil euros. (Pausa.) Al importe de los 387 hay que sumar cuarenta mil euros.


Molt bé. El professional liberal que va contractar vostè, qui era i com és que el va contractar vostè i no el va contractar directament l’ajuntament o Innova?


Esto lo expliqué antes. A ver, Innova lo que pretendía era sustituir de aquellas cuatro personas dos, que era el project manager y otra persona más, y potenciar con una persona en la obra casi..., pero con total exclusividad. Entonces, además para asegurar más la jugada, me nombran a mí project manager y me piden que yo ponga esta persona para que esta persona dependa de mí y no dependa de la empresa, de la UTE de project manager Euroconsult Axxo, con lo cual yo mandaba directamente sobre este profesional.

Esto fue una iniciativa de Innova para asegurar más la coordinación y para asegurar una cosa: que este profesional que vaya allí trabaje pura y exclusiva

mente para Innova. Si era contratado por la constructora, cabía la posibilidad –cabía la posibilidad, no quiere decir que se haga– que esta persona al cobrar de la UTE fuera, en un momento de urgencia, destinada a otros trabajos que no fueran el hospital de Reus. De esta manera aseguraban que solo trabajara para Innova.


I això li va demanar..., qui li va demanar això?


Esto Innova, el director técnico.


El director tècnic li demana a vostè que...


Que hagamos esta figura...


I qui era aquesta persona?


José Vicente Gómez.


José Vicente Gómez, d’acord. Per tant, però en total Bbats quant va facturar a Euroconsult o a l’empresa?


Pues facturó seis mil euros por veinte, que es en concepto de este profesional que tenía que pagar; facturó 120.000 euros por el profesional aquel y 40.000 como parte de..., por dos años.


Per dos? Durante dos años.


Bueno, veinte facturas. Son veinte facturas, en total veinte facturas, ni dos años... Veinte facturas son veinte meses.


És a dir, en total amb l’obra el seu despatx va facturar més de 600.000 euros aproximadament.


Pues..., 427.




Una pregunta: en aquest sentit, el règim d’incompatibilitats regeix per a alts directius, però no com a funcionaris en aquests termes, vostè es va trobar alguna situació d’incompatibilitat en l’exercici del seu càrrec respecte a la tasca anterior?


No.


Però vostè ha afirmat que va ajudar a contractar el despatx d’arquitectes.


No, no, yo no ayudé. El despacho de arquitectos fue contratado por la constructora. No fue contractado ni por Innova ni por el Servei Català de Salut, ni por nadie, ya venía dentro de la oferta. Nosotros de lo que opinábamos fue de los proyectos de arquitectura. Además, cada constructora tenía su arquitecto, ¿eh?, podía ganar cualquiera.


No, no, d’arquitectes ja veiem que n’hi havia. Però, en tot cas, el que sí que queda poc clar és, doncs bé, la possibilitat que a vostè li demanessin que contractés a la seva empresa consultora arquitectes quan a vostè se l’havia contractat sense concurs públic. És a dir, eren capaços d’arribar a acords de major contractació pel que fa a personal, però en canvi no tenien un concurs públic que el contractés a vostè.


Jo que no tenien el concurs públic no n’era conscient. A ver, el procedimiento de contratación que había hecho Innova..., yo con el informe de la asesoría jurídica me di por satisfecho y el procedimiento que utilizó, que podía haber sido de urgencia y otros tipos sin ser concurso público, Innova yo lo desconozco, ni nunca me lo dijeron, ni tenían por qué decírmelo.

¿Y la otra pregunta, cuál era?


No, però en tot cas, aquí un estat de contradicció: vostè ha treballat més de vint anys al capdavant de l’Administració pública, la Llei de la contractació pública és la mateixa pel que fa a la Generalitat, pel que fa, doncs, als consorcis o empreses municipals o ajuntaments, i, en canvi, en aquest sentit no es va preocupar si a vostè l’havien contractat ben contractat.


Cuando alguien me propone un contrato, lo que hace de casa para adentro..., yo no me voy a preocupar también de cada uno de que si lo había hecho bien o lo

había hecho mal. Yo ya le expliqué, al llegarme el informe de la asesoría jurídica de Innova, que me imagino que no me manda ni una propuesta de contrato si no la tiene por todos sus controles internos, yo lo doy por bueno. Y además, claro, tampoco..., lo firma el director general, si me lo hubiera firmado otra persona hubiera dudado.


Estaven diferenciades en un document tècnic les tasques que li tocaven com a assessor a vostè personalment de les que li tocaven com a project manager en la seva tasca?


En los contratos está y además figura que yo tenía que proveer personal, qué personal, cuánto tenía que pagarle, está totalmente definido.


Molt bé. Durant el seu relat també apareixen diferents aspectes que diuen que l’hospital era gran, era excessivament gran, per tant, que sobraven metres quadrats, que hi havia excés de metres quadrats. I aleshores també ens diu: «No, és que era un hospital que l’euro / metre quadrat havia sortit més bé que no pas obres de GISA, no pas obres de CatSalut.» Aquí hi ha una certa incoherència, perquè com «més gran» vol dir que sobraven metres, si hi haguessin hagut els metres que tocava el cost hauria sigut potser més elevat.


No, esto es hacer mal la cuenta. La ratio euro / metro cuadrado es una ratio promedio que si el hospital es grande o pequeño es independiente. Es una ratio promedio, si un hospital cuesta 20 millones y tiene diez metros, le saldrá una ratio; si tiene cien mil metros, tendrá otro presupuesto. Esto es una ratio promedio, está mal calculada así.


Bé, al nostre entendre si...


Mire, el Servei Català de la Salut tiene un módulo metro cuadrado; para calcular cuánto cuesta un hospital pregunta: «–¿Cuántos metros cuadrados quiere construir? –Veinte mil.» Veinte mil multiplicado por mil quinientos, más o menos este hospital cuesta tanto. Si es veinte mil o es cuarenta mil o es cincuenta mil, se va incrementado el precio. Esto es una ratio que se aplica a la cantidad de metros.

La presidenta

Disculpi, senyor Batet, li queda una mica menys d’un minut.




Molt bé. Tota l’estona parla vostè que a Innova..., que el que li van dir..., que Innova li deia que contractés aquest senyor, que Innova li va oferir aquest contracte, però Innova suposo que té noms i cognoms.


Sí, a mí para mi primer contrato –creo que ya lo dije– el ofrecimiento me lo hace el señor Prat personalmente; y el segundo contrato es una cuestión técnica con el director técnico de Innova, que también lo pasó por la asesoría jurídica, que a mí ya me lo dieron por aprobado.


Molt bé. Al nostre entendre, de la seva intervenció ens costa de valorar, doncs, el fet d’aquest excessiu nivell d’arquitectes i de direccions, perquè entenem que hi havia d’haver l’arquitecte, que hi havia d’haver el director d’obra, que hi havia d’haver el coordinador de seguretat i salut, però a més a més d’això, Innova...


Sí, pero todos estos eran de la constructora, ¿eh?


Sí, sí, però a més a més d’això, hi havia un assessorament i hi havia un project manager per part d’Innova, que Innova devia ser l’empresa que licitava. Sap vostè com va finançar Innova aquestes contractacions?


No, no, no tengo...; no, no.


Molt bé. Finalment, senyor Batesteza, l’hospital vostè ens comentava a l’inici que no es contemplaven molts serveis dels que hi va haver, que deia que al voltant d’un 20 per cent, i també no es contemplaven, doncs, desviacions, que n’hi va haver al voltant d’un 3 per cent, ha valorat el conjunt d’aquesta obra, a més a més, en un hospital amb un nivell de metres quadrats, doncs, molt elevat, que, bé, és molt ostentós en aquests termes. S’hauria pogut fer aquest hospital més ben fet des de bon començament?


A ver, mejor hecho creo que imposible, porque es un hospital modélico. Ya repito que podría haberse hecho más pequeño, sin prever crecimiento... Entonces, los crecimientos a futuro, se tendrían que haber hechos ampliaciones. Se hacen muchos hospitales, nosotros hacemos, que son estos que llamábamos «modulares», se hace una primera etapa y después se van agregando..., son la tipología de peine. Se van agregando a medida que van creciendo. Aquí el modelo fue hacerlo

desde el principio grande para no tener que estar haciendo obras cada tantos años. Lo que pasa es que no se verificó el crecimiento, supongo. Pero es un tema de modelo, que yo esto no lo... El hacer inversiones por fases o hacer una inversión final que estén todas las fases, entiéndame que es un tema de alta política.

La presidenta

Molt bé, senyor Batesteza. Doncs, gràcies per la seva compareixença.

I ara seguirem amb el següent compareixent, que és el senyor Jordi Tous. Un segon, que diem adéu al senyor Batesteza i saludem el nou compareixent.

La sessió se suspèn a un quart de sis de la tarda i sis minuts i es reprèn a un quart de sis i set minuts.

La presidenta

Bona tarda.

Compareixençade Jordi Tous Vallvé, exdirector d’Assumptes Institucionals de Sagessa i exdirector dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Tarragona (tram. 357-00113/10)

Doncs, com els deia, ara fem la següent compareixença, que és el senyor Jordi Tous Vallvé, exdirector d’Assumptes Institucionals de Sagessa i exdirector dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Tarragona, davant d’aquesta Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses.

Senyor Tous, vostè ara, si vol, pot utilitzar quinze minuts per explicar, doncs, el que cregui convenient a aquesta comissió. Així mateix, una vegada vostè hagi acabat la seva intervenció, els diputats dels diferents grups polítics podran ferli preguntes, que ho podran fer per un espai de cinc minuts. Cada pregunta que facin aturarem el temps. Vostè podrà contestar, vostè no té temps reglamentari, el que sí que li demanaríem, doncs, és que miri de ser àgil en les seves respostes, i, per tant, així també farem més àgil aquesta comissió. Començaríem pel Grup d’Esquerra Republicana i acabaríem finalment pel Grup de Convergència i Unió, eh?, de major a menor, acabant amb el grup principal de la cambra.

Per tant, quan vulgui, senyor Tous, doncs, si vol pot fer aquesta intervenció. Gràcies.

Jordi Tous Vallvé (exdirector d’Assumptes Institucionals de Sagessa i exdirector dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Tarragona)

D’acord. Bona tarda. Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades, m’ha semblat oportú destinar aquests primers minuts de la meva compareixença a fer una breu presentació de la meva trajectòria professional, atès que la majoria de vostès segurament no la coneixen.



Bé, nascut a Reus, l’any 60 em vaig llicenciar en geografia i història per la Universitat de Barcelona i, parallelament, vaig obtenir el títol de mestre de català; un any després vaig assolir el grau de llicenciat.

Entre els anys 1985 i 1994 vaig treballar en diverses feines relacionades amb la docència i la recerca històrica, i a partir del 1990 vaig ingressar al Consorci per a la Normalització Lingüística, on vaig obtenir una plaça mitjançant un concurs d’oposició, plaça que vaig ocupar fins a l’any 1994, fins al setembre concretament.

Aquell estiu vaig superar les proves selectives per a la provisió de places de funcionaris docents dels cossos de professors d’ensenyament secundari, data des de la qual i fins al 2003 vaig exercir de docent en diferents instituts de Catalunya. Paral·lelament, he dut a terme treballs de recerca històrica i he publicat o he col·laborat en la publicació d’una desena de llibres, preferentment relacionats amb l’estudi del catalanisme a Reus i a la seva comarca.

Pel que fa a la participació en la societat civil i a la collaboració institucional, durant la legislatura municipal 19871991 vaig formar part del Consell General de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, organisme autònom de l’Ajuntament de Reus que tenia per objecte la promoció, la potenciació i l’organització de tot tipus d’iniciatives ciutadanes dins l’àmbit cultural, esportiu i juvenil.

Entre el gener de 1991 i el juliol de 1993 vaig ser president de la Delegació d’Òmnium Cultural Baix Camp i del setembre del 1999 fins al maig del 2003 vaig formar part del Consell Escolar Municipal reusenc i vaig col·laborar amb la regidoria d’Ensenyament com a coordinador dels actes que durant el curs 20002001 es van dur a terme amb motiu de la commemoració del cent vinticinquè aniversari de la implantació a Reus de l’ensenyament secundari oficial.

En el decurs de la setena i la vuitena legislatura del Govern de Catalunya, vaig tenir l’honor de ser director dels Serveis Territorials de Benestar i Família a Tarragona. Aquests anys van ser també importants pel que fa a la formació: vaig cursar i superar diferents cursos i seminaris adreçats a la funció directiva, com és ara el mestratge en funció directiva o el curs de lideratge i gestió, impartits per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, o el diploma de funció gerencial en serveis socials, impartit per ESADE, en col·laboració amb el Govern de Catalunya.

Com a director dels serveis territorials vaig ser convidat a participar en qualitat de coneixedor i de responsable territorial de serveis socials a diferents consells d’administració d’entitats públiques que proveïen de serveis el departament. El fet de participarhi va restar sempre condicionat a l’informe jurídic favorable corresponent emès per l’assessoria jurídica del departament i, en definitiva, al vistiplau de la conselleria.

Concretament, vaig participar en el Consell d’Administració de l’Hospital de Sant Joan de Reus, que va considerar oportú ampliar el nombre de membres a quatre persones coneixedores de l’àmbit sanitari i de serveis

socials i que poguessin fer aportacions que milloressin els serveis que es prestaven en aquests àmbits. Les persones que ens vam incorporar al consell d’administració l’11 d’octubre del 2007 van ser els doctors Pere Cavallé, Joan Guix i Manel Trias, i jo mateix.

Consell d’Administració de Gestió i Prestació de Serveis, el consell d’administració d’aquesta empresa pública em va convidar a formarne part i el febrer del 2010 en vaig ser nomenat vocal.

Ja a finals de la vuitena legislatura, el conseller delegat de Sagessa i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus, el senyor Eduard Ortiz, em va proposar incorporarme a treballar al grup per ocuparme de les relacions institucionals en l’àmbit social i educatiu, àmbits en què Sagessa volia créixer en els propers anys. Després de reflexionar sobre la proposta, de tenir en compte que el meu compromís amb el Govern era ja a punt d’acabar i d’analitzar què podia aportarhi, vaig acceptar l’encàrrec i formalment em vaig incorporar al Grup Sagessa el 2 de desembre del 2010, on vaig desenvolupar la meva activitat fins al 31 d’agost de 2011. A partir del setembre em vaig reincorporar a la meva tasca docent.

I res més per la meva part. Després d’aquesta presentació, quedo a la seva disposició per respondre les preguntes que desitgin ferme.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn d’Esquerra Republicana i, per tant, en representació seva, la senyora Alba Vergés té la paraula. Quan vulgui.


Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor Jordi Tous. Vostè, com bé ha dit, va ser durant anys director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Benestar, en l’organigrama del departament, de qui depenia vostè?

Jordi Tous Vallvé

Jo depenia del secretari general, i després cada àrea funcional, cada direcció general, doncs, als serveis territorials tenien assignada el seu servei..., però jo depenia del secretari general.


Del secretari general de Barcelona i de les direccions generals que també estan a Barcelona.

Jordi Tous Vallvé

Exacte. De cada..., doncs, d’Infància, de l’ICASS, del que sigui.


I aleshores en els serveis territorials hi tenia un referent.



Jordi Tous Vallvé

Un referent territorial, generalment un servei.


Sobre el Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè de Tarragona, aquest és un centre propi de la Generalitat de Catalunya, sí?

Jordi Tous Vallvé

Sí, aquest centre és un centre propi que depèn directament de la DGAIA, de la Direcció General d’Atenció a la Infància.


D’acord. És a dir, quan vostè és nomenat director dels serveis territorials, aquest centre públic i propi ja existeix i diu que depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Jordi Tous Vallvé

...a la Infància i a l’Adolescència, la DGAIA.


I quina era la situació d’aquest centre d’acollida de la Mercè en aquell moment en què vostè entra als serveis territorials?

Jordi Tous Vallvé

Bé, a veure, el centre d’acollida és un centre que no té llista d’espera, en el sentit que és un centre que cada vegada que un infant se’l posa sota protecció de l’Administració, hi ingressa. I, per tant, sempre està obert a atendre aquelles urgències que es presenten, no? Això d’una banda.

D’altra banda, aquests nanos quan ingressen són nanos que estan pendents de mesura, és a dir, que es faci un estudi que determini si necessiten, doncs, ingressar a una institució, com pot ser un centre residencial d’acció educativa, si poden tornar a la família originària, però amb mesures, si poden anar a una família extensa, és a dir, amb uns parents d’aquesta fa mília originària, o bé si poden anar, doncs, a una altra família d’acollida.

És clar, mentre aquests informes tècnics no es produeixen, aquests nanos estan ingressats al centre d’acollida. Un centre d’acollida que va començar, doncs, a tenir una important sobreocupació, sobretot a partir del 2007, quan les polítiques socials passen a ser molt proactives, molt de mirar de protegir l’infant abans que pugui passar qualsevol acte en contra de la seva integritat física, emocional, etcètera. I, per tant, des dels diferents organismes, EAIA, Mossos d’Esquadra, s’està molt amatent a aquests possibles casos, no?, i hi ha una actuació preventiva que fa que el centre, doncs, tingui una important ocupació.

Aquesta important ocupació fa que des de la Direcció General d’Atenció a la Infància es plantegin un seguit de mesures per poder atendre i acollir més i millor aquests infants, com són la creació d’un servei d’acollida d’urgència, amb deu places. Aquest servei d’acollida d’urgència havia de permetre que en qualsevol moment de les vintiquatre hores del dia poguessin atendre amb les màximes condicions aquests infants que podien arribar al centre perquè se’ls havia aplicat una mesura de protecció. I també es determina posar en marxa el Centre Residencial d’Acció Educativa, si no ho recordo malament, Mestral, que s’ubica dins d’aquest complex que és el Centre d’Acollida de la Mercè, a les antigues escoles. I això fa que aquests dos nous recursos es posin en marxa l’any 2008. Aquests dos nous recursos els gestiona una entitat que es diu Intress.

Aquesta, diguemne, seria una mica la foto que hi ha, doncs, d’aquest centre d’acollida en aquests anys, no?


Sí, això és el que li volia preguntar. Hi ha un determinat moment en què es fa necessari fer un pla director d’aquest Centre d’Acollida la Mercè, i és aquest el motiu, o el motiu és la sobreocupació de...

Jordi Tous Vallvé

És la sobreocupació. Malgrat aquestes mesures, continua haventhi, doncs, una població important. També hi ha un model que, diguemne, pertany al passat. És a dir, els centres d’acollida, els centres residencials no poden ser macrocomplexos, han de ser equipaments de mesures reduïdes, s’ha d’intentar reproduir al màxim el que podria ser la vida en un nucli més semblant al que seria una família, encara que sigui una família nombrosa, no?, perquè són molts membres, però no aquestes grans concentracions.

Llavors, des de la secretaria general del departament, doncs, es considera oportú convocar una reunió a Tarragona –em penso que era el mes de febrer del 2010–, on assisteix el director general d’Atenció a la Infància, diferents membres de la unitat d’obres i serveis, de recursos humans, per tal de tractar com es podia resoldre aquell excés de població que hi havia al centre d’acollida i com es podia esponjar. De fet, els dos acords principals que es prenen en aquella reunió, més enllà del mateix pla director, no?, són, d’una banda, doncs, això que li deia, no?, és a dir, esponjar, reduir la quantitat d’usuaris, malgrat que continuen venintne, i anar cap a un model on se separi el que és la gestió pròpia del centre del que és la gestió delegada, en aquest cas, a aquesta entitat, Intress.

I això és el que el 2010 es determina i és cap a on es va.


És a dir, si no ho hem entès malament, aquesta entitat, Intress, ja gestionava la llar aquesta Mestral i també la Garbí i la Llevant.



Jordi Tous Vallvé

Sí, la del zerotres, sí.


D’acord. Això ja des de l’any 2008, i el que es planifica després, arran de tota aquesta sobreocupació, és crear unes noves llars fora del recinte de la Mercè.

Jordi Tous Vallvé

Fora del recinte, més reduïdes, més adequades, doncs, a la nova tipologia del nou model, diguemne, d’atenció a la infància que hi ha en aquests moments, no?


D’acord. Llavors, aquestes noves llars no serien gestionades directament des de la Mercè...

Jordi Tous Vallvé

No.


...sinó que serien via concert.

Jordi Tous Vallvé

Exacte. Aquesta entitat és la que...


De quina manera, doncs...? Vostè és encarregat d’aquest concert de les noves llars o...?

Jordi Tous Vallvé

Tot això es gestionava des de la DGAIA, de la direcció general, com a centre propi que era, no? Aquí nosaltres, doncs, fèiem un paper d’acompanyament, però el tema es portava des de la direcció general.


És a dir, vostè no gestiona el pressupost que decideix a qui o com es concerten les places?

Jordi Tous Vallvé

Ni signo convenis, ni concerto places, ni re de tot això. Es porta des de la direcció general.


D’acord. Això que s’ha de fer en un espai fora del recinte de la Mercè i que, per tant, s’ha de trobar un emplaçament, de quina manera intervé vostè a buscar aquest nou emplaçament o...

Jordi Tous Vallvé

En cap.


...per llogar, perquè em sembla que...

Jordi Tous Vallvé

En cap, és responsabilitat de l’entitat que s’ha de procurar un espai, eh? I en aquest sentit, em consta que l’entitat va fer molts passos, moltes gestions, no només a Tarragona ciutat, sinó a la comarca del Tarragonès, i fins i tot fora de la comarca del Tarragonès, i quan va trobar alguna vegada algun espai adequat i es va saber quina era la finalitat, gairebé quan ja ho tenien –això ens ho explicava l’entitat, no?– pràcticament lligat, el lloguer o el que fos, doncs, en aquell moment la propietat feia marxa enrere. Això va passar en més d’una ocasió segons ens van explicar.


L’entitat de què ens parla és Intress?

Jordi Tous Vallvé

Sí, sí.


D’acord. I vostè, en aquest lloc definitiu que hi va acabar havent, va saber en aquell moment que allà on s’ubicaria aquest servei l’edifici en si era propietat del senyor Josep Prat o d’una empresa seva?

Jordi Tous Vallvé

Bé, quan aquesta entitat, doncs, ja va llogar o arrendar l’espai que volia destinar per a l’equipament, lògicament ens ho va comunicar i, bé, vam saber qui era..., doncs, que hi havia un titular, que hi havia una empresa i que hi havia el senyor Prat per aquesta empresa, em penso, i ja està. Però, bé, això era un acord entre privats i nosaltres aquí no teníem res a dir, era un acord al qual havia arribat l’entitat amb la propietat d’aquest edifici.


D’acord. És a dir, vostè no hi tenia res a veure, tot i que vostè coneixia el senyor Josep Prat per la seva trajectòria en els consells d’administració de...

Jordi Tous Vallvé

Bé, és clar, i perquè, doncs, en els actes institucionals a què assistia, per exemple, a l’Ajuntament de Reus amb motiu dels premis Sagessa, amb motiu d’algun esdeveniment al qual érem convidats, doncs, lògicament, el senyor Prat era un dels molts que era allí i que saludaves i, doncs, coneixies. Però això no té res, diguemne, a veure amb allò altre.




D’acord. Jo aquí tenia una pregunta que em sembla que l’ha respost abans, li va fer la proposta el senyor Eduard Ortiz, que era tinent d’alcalde.

Jordi Tous Vallvé

Sí, i conseller delegat de Sagessa.


De Sagessa, perquè vostè per Innova no hi ha treballat mai...

Jordi Tous Vallvé

No.


...ha treballat per Sagessa.

Jordi Tous Vallvé

Jo tenia un contracte signat per Sagessa, i concretament el signa el doctor Lluís Nualart com a director general de Sagessa.


D’acord. És a dir, el contracta o li fa la proposta el conseller delegat, però qui el contracta és el director general. És a dir, en cap moment el va contractar, doncs, el senyor Josep Prat a vostè.

Jordi Tous Vallvé

No.


Però suposem que d’alguna manera ho devia saber, perquè també deu formar part del consell d’administració?

Jordi Tous Vallvé

És clar, és clar.


D’acord. Em podria dir sota el seu parer per què creu que li van oferir aquesta feina, doncs?

Jordi Tous Vallvé

Sí. Miri, sota el meu parer em van oferir aquesta feina perquè Sagessa s’havia plantejat, diguemne, desenvolupar un creixement en l’àmbit social i sobretot també en l’educatiu, el tema escoles bressol, que havia tingut força èxit a la ciutat de Reus i en algunes poblacions d’altres comarques, i diguemne que em van considerar expert en el tema, em van considerar coneixedor

del territori i que podien aprofitar el meu bagatge. I en aquest sentit, doncs, me van fer aquesta proposta.

La presidenta

Li queda a l’entorn d’un minut i mig.


Llavors, era per un tema social i educatiu, vostè ha dit.

Jordi Tous Vallvé

Sí.


Llavors, no té res a veure amb...

Jordi Tous Vallvé

Res a veure amb el tema sanitari.


...l’àmbit sanitari.

Jordi Tous Vallvé

No en sé res de salut jo, en sé molt poc. És a dir, jo era allí bàsicament pel tema social i educatiu, que eren...


En l’hospital de Reus, per exemple, no hi ha fet mai res?

Jordi Tous Vallvé

No.


I la seva tasca, doncs, aquí, que va desenvolupar a Sagessa no sé per quant temps, per un any o un...

Jordi Tous Vallvé

Nous mesos vaig durar.


En què consistia, doncs?

Jordi Tous Vallvé

La meva tasca consistia a entrar en contacte amb els responsables dels diferents ajuntaments del territori Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, però obert a tot Catalunya, però principalment aquest espai, en primer lloc, per fer conèixer que l’entitat Sagessa, molt coneguda en l’àmbit sanitari, potser no ho era tant en l’àmbit social i sobretot en l’educatiu, que estava ja gestionant alguns equipaments... I, per tant, la meva feina



era fer conèixer aquest altre àmbit, no?, aquesta altra possibilitat.

També treballava perquè Sagessa, doncs, conegués quines eren les possibilitats futures d’implantació en el territori, en el sentit que hi havia ajuntaments que potser tenien un projecte de centre de dia o tenien un projecte d’escola bressol.

I també oferir els serveis que des de Sagessa –d’assessorament– es feien en aquests ajuntaments, perquè molts ajuntaments tenien potser la fixació o la idea de fer un centre de dia i potser el que els convenia, per una qüestió de dimensió, era fer un SAIAR, un servei d’atenció rural, que és molt més lleuger, que no necessita, doncs, tants requeriments. I, per tant, també acompanyar una mica en aquest sentit els ajuntaments que ho volguessin, lògicament. Això era la vocació, doncs, de Sagessa en aquest sentit, no?, de donar aquest servei als ajuntaments que ho creguessin oportú, i ja està.


És a dir, vostè, com si diguéssim, era part institucional i «venia» –entre cometes– als ajuntaments del territori uns serveis que Sagessa podia oferirlos.

Jordi Tous Vallvé

Primer de tot els feia conèixer el servei, perquè molts ajuntaments coneixien els serveis sanitaris, doncs, que podia prestar Sagessa a través..., que estava a l’hospital de Móra o a l’hospital de Reus, però, en canvi, eren força desconeixedors o no tant coneixedors dels serveis que també oferia en l’àmbit social i educatiu.


I tota aquesta feina que vostè va fer a Sagessa, amb qui la despatxava, vull dir, a qui la reportava, la tasca..., volent dir: «Miri, jo aquest mes he fet aquestes visites o he anat això, he anat a parlar amb aquest ajuntament o volen fer això.»

Jordi Tous Vallvé

Això ho feia amb el director general, el doctor Lluís Nualart era amb qui despatxava habitualment.


I amb el senyor Josep Prat mai va despatxar res d’això?

Jordi Tous Vallvé

No.


I a nivell consell d’administració tampoc, un cop ja estava contractat?

Jordi Tous Vallvé

No, és que jo al consell d’administració en el moment que vaig entrar, diguemne, a ser treballador de la casa tampoc ja no hi vaig anar més, lògicament.


D’acord, és a dir, va deixar de ser membre del consell d’administració, va passar a treballarhi...

Jordi Tous Vallvé

De tots...


...i vostè informava el senyor Nualart.

Jordi Tous Vallvé

Jo informava el senyor Nualart de la feina que feia, doncs, en aquest sentit.


Se m’ha acabat el temps. Gràcies.

La presidenta

Té alguns segons més; si vol, pot utilitzarlos.


No, tant és, res més, això era l’important. Gràcies.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del Grup Socialista, i, per tant, en veu seva el senyor Jordi Terrades. Quan vulgui té la paraula.


Gràcies, presidenta. Per què creu que el van contractar a Sagessa?

Jordi Tous Vallvé

Perdoni?


Per què creu que el van contractar a Sagessa?

Jordi Tous Vallvé

Sí, una mica li ho deia abans a la diputada, no?, perquè volien créixer en aquest àmbit, en l’àmbit dels serveis socials i l’àmbit educatiu, van considerar que els meus coneixements, diguemne, acumulats al llarg del temps amb la feina que havia fet podien ser útils, i també perquè, doncs bé, procedia del món educatiu i... Per això bàsicament.




Vostè ens podria explicar per què creu que ha passat el que ha passat i que vostè hagi sortit en els papers, si més no en els mediàtics, i l’hagin relacionat amb l’afer d’Innova?

Jordi Tous Vallvé

Doncs, no, no, no ho puc explicar, no ho sé, que jo m’expliqués molt malament una vegada que em van preguntar els mitjans de comunicació i no em vaig saber explicar prou bé. Però, doncs, no ho sé.


Quan vostè era delegat de Benestar Social a Tarragona, ens ha explicat que el centre d’acollida de menors, que estava gestionat per una entitat...

Jordi Tous Vallvé

Si he dit això, no ho he dit bé: el Centre d’Acollida de la Mercè és titularitat del departament i està gestionat per personal propi, però, com que és molt gran, hi havia dues unitats o tres, que eren la Llevant, la Garbí i el CRAE Mestral, que es van, doncs, donar a gestió al seu dia a una entitat que era Intress.


Bé, ens ha explicat que hi havien dificultats per ubicar aquest nou centre de menors. A nosaltres ens consta que l’antic centre, doncs, estava en unes condicions complexes, deixemho així, i que era necessari buscar un nou edifici. Vostè va tenir alguna responsabilitat en l’autorització d’aquell lloguer?

Jordi Tous Vallvé

No.


Qui del departament va autoritzar aquell lloguer? Del Departament de Benestar Social, eh?

Jordi Tous Vallvé

El lloguer el fa l’entitat amb la propietat, amb qui sigui. Això és un tema. L’altre tema és el concert de les places, que això ho autoritza i ho gestiona i ho tramita la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància, del Departament de Benestar.


Li faig aquesta pregunta perquè vostè, pel que ens ha explicat, en aquella època era membre del consell d’administració de l’hospital de Reus, si no ho he...

Jordi Tous Vallvé

Sí, sí.


...entès malament. I, per tant, en el moment en què vostè era membre del consell d’administració de l’hospital de Reus, que depèn de Sagessa i que depèn d’Innova, que el director general era el senyor Prat, es fa un contracte d’arrendament d’un edifici d’una empresa del senyor Prat, i vostè és delegat de Benestar Social a Tarragona. Per això li faig la pregunta: vostè era coneixedor d’aquesta operació?

Jordi Tous Vallvé

No, jo la vaig conèixer a posteriori quan l’entitat, clar, doncs, diu: «Finalment hem trobat un lloc que podem llogar, que ens hi hem posat d’acord», etcètera.


El centre de menors tenia algun tipus de relació amb Sagessa?

Jordi Tous Vallvé

No, que jo sàpiga no, no.


I, per tant, se suposa que a vostè el deuen haver relacionat amb tota aquesta qüestió perquè el director general d’Innova, i al mateix temps de la qual depenia Sagessa, era el senyor Prat..., vostè era membre del consell d’administració de l’hospital de Reus, i, per tant, el que es fa és un arrendament d’un immoble que és propietat d’una societat de la família del senyor Prat. Vostè creu que hi havia conflicte d’interessos en la seva figura?

Jordi Tous Vallvé

En absolut. Jo crec que no.


Per tant, després per què el contracten com a treballador el desembre del 2010 a Sagessa?

Jordi Tous Vallvé

Una mica pel que he dit abans, no? És a dir, el primer tinent d’alcalde, el senyor Eduard Ortiz, considera que la meva aportació per a l’objectiu que té, doncs, de créixer l’empresa en l’àmbit social i educatiu pot ser positiva per al grup.


Amb el nou canvi de govern a vostè l’acomiaden.

Jordi Tous Vallvé

Sí senyor.




Molt bé. Que jo crec que amb aquestes preguntes el nostre grup es dóna per satisfet.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ha acabat el senyor Terrades, ara és el torn del senyor Jordi Roca, en nom del Partit Popular. Quan vulgui pot començar.

Jordi Roca Mas

Gràcies, presidenta. Quin era el comportament de Sagessa pel que fa a altres poblacions: s’adreçava als ajuntaments, s’adreçava a la Generalitat abans de prestar serveis...? O quin és el model de comportament de Sagessa pel que fa a altres poblacions a l’hora de prestar serveis no només de salut, sinó també de benestar social?

Jordi Tous Vallvé

A veure, jo, pel que recordo d’aquella època, els ajuntament s’adreçaven al departament i a vegades s’adreçaven a Sagessa, en fi, depenia de si, per exemple, ja tenien un coneixement, un vincle, un contacte per temes de salut amb Sagessa i, llavors, potser els proposaven: «Mira, ens faria gràcia..., desitjaríem o convindria a la població fer un centre de dia o un SAIAR o el que sigui.»

A mi em consta que sempre Sagessa els va adreçar a l’autoritat competent, diguemne, en el tema, que era el Departament de Benestar i Família, per dir, doncs, si allò el departament ho veia bé, no ho veia bé, si entrava dins la planificació territorial, etcètera.

Jordi Roca Mas

Aleshores, Sagessa el que pretenia era poder prestar serveis a tots els municipis, en principi, del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Jordi Tous Vallvé

O sigui, en el moment...

Jordi Roca Mas

A qualsevol municipi.

Jordi Tous Vallvé

En el moment en què jo m’incorporo, diguemne que en els àmbits social i educatiu fins aquell moment havien estat una mica pendents de si, doncs, hi anava un ajuntament i els suggeria o els proposava o els demanava consell o... I ara volien ser més proactius; és a dir, anticiparse i veure si podien créixer en aquest àmbit.

Jordi Roca Mas

I, per exemple, a Tarragona.

Jordi Tous Vallvé

Allà on fos, no hi havia..., en principi no hi havia límit, però sí que hi havia una lògica de dir: «Home, el nostre territori habitual és el Camp de Tarragona, doncs, mirem el Camp de Tarragona, mirem Terres de l’Ebre i estiguem oberts si hi ha algun ajuntament de Catalunya que requereix els nostres serveis.» Però per a això no tenien ningú fins a aquell moment que ho fes, diguemne, vuit hores diàries, no?

Jordi Roca Mas

En la cerca del nou local que s’ha esmentat abans, hi havia alguna consideració de criteris, per exemple, que fossin equipaments o educatius o de serveis socials? Hi havia total llibertat per buscar qualsevol tipus d’emplaçament?

Jordi Tous Vallvé

Sí, miri, a veure, pel que fa a la ubicació, prioritat que fos Tarragona o el Tarragonès, per una qüestió que aquella canalla, doncs, estaven, diguemne, vinculada al territori, no els podies anar a posar..., bé, podies posarlos..., els podies acollir a una altra comarca, però era més lògic tenirlos, diguemne, en la màxima proximitat, no?

Pel que fa a la tipologia de l’equipament, clar, l’ideal, què seria? Seria poder anar, doncs, al mercat immobiliari i trobar un edifici que tingués característiques, doncs, d’això, d’un centre residencial d’acció educativa. Què passa a la pràctica? Que no n’hi ha o no n’hi havia, ara potser sí que n’hi ha, però en aquell moment no n’hi havia; al contrari, el que hi havia era un gran rebuig cap a qualsevol cosa –en general, eh?, parlo– que tingués aquestes característiques, entre altres motius perquè se solia confondre els centres d’acollida o els centres residencials d’acció educativa amb centres de menors amb mesura penal, diguemne, amb justícia juvenil, que no té res a veure. I generalment sempre hi havia problemes en aquest sentit, eh?, sempre hi havia un cert rebuig. Clar, la dificultat, doncs, era trobar un espai que no generés rebuig o que en generés poc i que a més a més es pogués adequar a les necessitats d’un CRAE, un centre residencial d’acció educativa.

I quines són aquestes necessitats? Doncs, vénen donades per la institució, que diu «aquests edificis han de tenir aquests requisits», eh?, els que siguin, requisits tècnics. Això obliga a fer adequacions gairebé sempre.

L’ideal, ho repeteixo, seria, doncs, haver trobat ja un espai que reunís aquestes condicions, però no va ser.

Jordi Roca Mas

A l’hora de concertar el servei de custòdia dels infants, es considerava l’emplaçament? Cada participant buscava el seu emplaçament i entraven en concurs els emplaçaments?



Jordi Tous Vallvé

Jo tinc la percepció que l’emplaçament era important en el sentit del que li deia abans de la proximitat. També li he de dir que, com que les coses no eren fàcils, de trobar aquest emplaçament a Tarragona, vam anar a..., l’entitat va trobar en un municipi del Tarragonès un espai adequat o que es podia adequar com a CRAE, em van demanar que fes el contacte institucional amb l’ajuntament i, doncs, diguemne que a l’ajuntament no li va semblar bé que aquell equipament se situés en aquell edifici, amb la qual cosa ja l’entitat es va fer enrere, no?, perquè...

Jordi Roca Mas

Sap si Sagessa extreia recursos de l’activitat sanitària per fer la seva expansió social i educativa?

Jordi Tous Vallvé

No, no ho sé.

Jordi Roca Mas

No ho sap. Gràcies.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del senyor Marc Vidal, per Iniciativa per Catalunya. Quan vulgui pot començar.

Marc Vidal i Pou

Gràcies, senyora presidenta. Deixi’m ferli una referència a la intervenció de l’anterior compareixent, tinc un problema d’oïda, no sento cap timbre, vull dir que en tot cas avisi’m.

La presidenta

D’acord, l’avisaré.

Marc Vidal i Pou

Bona tarda, senyor Jordi Tous. Deixi’m començar agraintli l’explicació que ha fet de la seva feina, especialment la seva feina en el Govern d’esquerres, perquè els que vam estar en el Govern d’esquerres estem ja farts que tothom digui que ho vam fer tan malament que de tant en tant hi hagi algú que digui que les coses es van fer bé també ens agrada. I, per tant, deixi’m agrairli això.

De totes maneres, no parlem de la feina que es va fer en el Govern d’esquerres, sinó d’una estranya relació que ha aixecat determinades sospites que aquí s’han començat a parlar i que em temo que tornaré a parlar del mateix, perquè no sé trobar, més enllà d’aquesta relació sospitosa, què més hi ha.

En concret, vostè va ser director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a l’anterior Govern i va ser contractat per Sagessa com a responsable de re

lacions institucionals a finals del 2010. Qui el va contractar? Qui signa el contracte?

Jordi Tous Vallvé

Sí, el signa el doctor Lluís Nualart, que era el director general de Sagessa, però, diguemne, qui em fa la proposta formalment és el senyor Eduard Ortiz, que era el tinent d’alcalde i conseller delegat del Grup Sagessa.

Marc Vidal i Pou

Molt bé. Algun grup municipal en aquell moment va manifestar que aquesta contractació no havia passat per cap consell d’administració, és correcte això? Li consta?

Jordi Tous Vallvé

A mi em consta que es va dir això, però també em consta que, quan vaig parlar amb el senyor Eduard Ortiz, perquè una de les coses que li vaig dir és: «Bé, escolta’m, això tothom ho veu bé del consell d’administració, no hi ha cap...?», em va dir que en principi no hi havia d’haver cap problema, que, doncs, ho havien parlat i que la cosa tirava endavant en aquest sentit.

Marc Vidal i Pou

Però vostè no sap si va passarhi o no hi va passar, pel consell d’administració.

Jordi Tous Vallvé

Bé, jo en principi el que deia el tinent d’alcalde del meu ajuntament m’ho creia.

Marc Vidal i Pou

És clar. Perquè hi ha qui diu que la seva contractació és un premi pels serveis prestats per haver traslladat aquell famós CRAE Voramar a l’edifici propietat de Josep Prat, que, de fet, li va sortir un negoci rodó al senyor Prat perquè va pagar tota la reforma del seu edifici amb els fons públics aportats com a conseqüència d’aquest trasllat. Perquè suposo que és conscient d’això? Quina opinió té d’aquestes manifestacions que diuen que la seva contractació és un premi als serveis prestats? I si és conscient que el senyor Prat va fer un negoci rodó fent aquesta contractació.

Jordi Tous Vallvé

Bé, jo insisteixo en el que he dit abans, a mi no em contracta ni el senyor Prat..., a mi em contracta l’Ajuntament de Reus per fer uns serveis de Sagessa. I el que una entitat del tercer sector, però, en definitiva, un privat i un altre privat acorden, a mi em pot agradar més, em pot agradar menys, però jo em penso que aquí no hi tinc res a dir.

Marc Vidal i Pou

Quan cobrava vostè, 89.000 euros anuals?



Jordi Tous Vallvé

Jo cobrava 79.000 euros i escaig de sou, que és exactament, pràcticament, el que cobrava com a director de serveis territorials, que equival a un subdirector general, un nivell A 30. Hi havia la possibilitat de poder arribar a guanyar fins a deu mil euros més, que serien aquests 89.000 que vostè diu, com a productivitat..., no, com a objectius, això, com a objectius. Això era facultatiu en funció dels objectius que l’empresa fixés.

Marc Vidal i Pou

I la seva tasca era la de difusió, diguemne, d’aquest sector més social, més educatiu des de Sagessa als diferents ajuntaments en els quals Sagessa intervenia.

Jordi Tous Vallvé

I d’altres que no, eh?, també, que tinguessin projectes, projectes que s’haguessin aturat, s’haguessin encallat, a veure si els podíem ajudar.

Marc Vidal i Pou

Parlava d’això dels diners perquè el 14 de gener del 2011 la secció sindical de la UGT fa un comunicat on es diu: «La UGT vol manifestar el seu profund rebuig a aquesta incorporació» –la seva– «que considera no està en cap cas justificada per la necessitat de Sagessa d’ampliar la seva plantilla, considera especialment greu el fet, tenint en compte el moment econòmic en què ens trobem, quan els treballadors lluiten per mantenir el seu poder adquisitiu i es pacten mesures d’estalvi amb l’empresa que repercuteixen en els seus sous.»

Quina opinió li mereix el comunicat aquest que va fer en el seu moment la UGT?

Jordi Tous Vallvé

Miri, jo la respecto, però no la comparteixo, i no la comparteixo perquè jo entenc que l’empresa legítimament tenia dret a plantejarse un creixement en un àmbit on no hi era o hi era poc. I si per a això, doncs, va considerar fer aquesta oferta i fer aquesta proposta, penso que, en fi, és correcte, no?

Marc Vidal i Pou

A veure, sent descriptius, digui’m vostè si és correcte o no. Una empresa de Josep Prat o de la família de Prat, Wanplais, em sembla que es diu, fa una reforma d’un vell magatzem del barri del Serrallo, de Tarragona, amb un cost aproximat de 800.000 euros, i aquest edifici el lloga a aquella entitat que vostè ens ha dit finançada pel departament per destinarlo al Centre Residencial d’Acció Educativa Voramar, amb un contracte a llarg termini pel qual es paguen cinc mil euros mensuals. Fins aquí vaig bé?

Jordi Tous Vallvé

No ho sé.

Marc Vidal i Pou

No ho sap.

Jordi Tous Vallvé

No, és que jo tot el tema contractual d’aquest tema el desconec. Això és una cosa entre dos privats, la DGAIA el que fa és concertar unes places a una entitat que té l’obligació, doncs, de buscar un espai adequat. I a partir d’aquí, jo és que no...

Marc Vidal i Pou

És clar, però els diners surten de Benestar Social.

Jordi Tous Vallvé

Per al concert de les places.

Marc Vidal i Pou

D’Acció Social i Ciutadania.

Jordi Tous Vallvé

Per al concert de les places –per al concert de les places.

Marc Vidal i Pou

Hi ha a més a més el cost de 105.000 euros per adaptar l’edifici a la seva nova funció, que també el paga Acció Social.

Jordi Tous Vallvé

Com paga en molts altres casos que s’han d’adaptar espais perquè entitats del tercer sector o entitats, doncs, concertades puguin desenvolupar, d’acord amb la mateixa normativa que exigeix el departament, la seva activitat, perquè resulta que tu vas al mercat a buscar aquesta tipologia d’espais i no hi són.

Marc Vidal i Pou

Però era conscient que amb la concessió s’estava pagant tota la reforma amb fons públics, o n’és conscient un cop ho ha vist després? No ho sé...

Jordi Tous Vallvé

Sí, és clar.

Marc Vidal i Pou

I entén, per tant, que es pugui interpretar com un premi als serveis prestats. Per què aquest edifici i no un altre, tampoc ho sap això?

Jordi Tous Vallvé

Sí, segons l’entitat me va dir, va ser, doncs, l’edifici on van trobar un propietari o una empresa disposada a llogarlo per a aquesta finalitat.



Marc Vidal i Pou

I quan es va prendre la decisió de llogar aquest edifici? Abans de començar les obres ja s’havia arribat a algun acord?

Jordi Tous Vallvé

A mi pel que em van explicar..., aquest edifici estava en obres, estava destinat a fer uns pisos i uns baixos per llogar, doncs, per a una activitat de restauració o el que fos, no? I llavors, l’entitat, entre d’altres, va veure aquest edifici i finalment s’hi van entendre. Però no va ser tampoc, es veu, la primera opció, hi va haver altres opcions d’equipaments, tant al barri del Serrallo com en altres indrets de la ciutat de Tarragona i de la comarca del Tarragonès, i no se’n van sortir.

La presidenta

Senyor Vidal, li queda una mica més d’un minut, que ho sàpiga.

Jordi Tous Vallvé

De fet, va arribar un moment que corria ja una certa urgència que trobessin algun lloc per poder, doncs, reubicar els nanos de la Mercè.

Marc Vidal i Pou

I sap vostè que les obres van començar sense llicència, segons va comentarho, bé, va dirho l’Ajuntament de Tarragona en el seu moment?

Jordi Tous Vallvé

No.

Marc Vidal i Pou

No ho sabia. Es fa un concurs públic per a la concessió? No, perquè és una relació entre privats, és això?

Jordi Tous Vallvé

Jo entenc que sí.

Marc Vidal i Pou

I, per tant, el departament no hi té res a dir. (Pausa.)

A veure, a principis del 2010, sense tenir del tot acabada la reforma, l’Ajuntament de Tarragona rep una sol·licitud de l’empresa del senyor Prat per a canvi de projecte per acollir un CRAE i poc després la societat que gestiona el CRAE, Intress, rep una subvenció de Benestar Social per adaptar l’edifici –105.000 euros–, sense estar convocat encara el concurs públic per gestionar el nou CRAE. La licitació no surt fins a la tardor i s’adjudica el 13 de desembre. Ens pot explicar per què s’adjudica l’edifici a Intress quan encara no està convocat el concurs?

Jordi Tous Vallvé

No li ho puc explicar, perquè això és una responsabilitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància, no es gestiona des dels serveis territorials tot aquest tema.

Marc Vidal i Pou

I, per tant, no ho sap.

Jordi Tous Vallvé

Bé, jo sé el que vostè m’està dient, vull dir, jo aquests detalls no..., és que no..., ni en el concurs, ni en l’adjudicació..., a nivell territorial nosaltres no teníem aquesta responsabilitat.

Marc Vidal i Pou

Per tant, vostè considera que tot aquest procediment s’ha fet amb la màxima regularitat?

Jordi Tous Vallvé

No, jo dic...

Marc Vidal i Pou

És una pregunta nova, eh?

Jordi Tous Vallvé

Sí, pel que sé, que és molt poc, jo penso que sí. Ara, tot això que vostè em comenta, doncs, bé, és que ho desconec.

Marc Vidal i Pou

Molt bé, moltes gràcies. Res més.

La presidenta

Molt bé. Ara és el torn de Ciutadans, el senyor José Manuel Villegas és qui farà les preguntes al senyor Tous. Quan vulgui pot començar.


Gracias, señora presidenta. Entonces, según usted, lo que tenemos es un acuerdo entre dos entidades privadas, el propietario y la gestora, en el que usted..., o sea, la delegación no participa en nada hasta que se hace la concertación de las plazas.

Jordi Tous Vallvé

Exacte, quan l’entitat comunica que ja ha trobat un espai..., bé, dic: «que hi vagi el Servei d’Atenció a la Infància de Tarragona, que hi vagin els tècnics a veure si aquest espai s’adequa a les necessitats», que se suposa que sí, però, bé, s’ha de validar. I a partir d’aquí, doncs, tothom informa favorablement que aquest espai era correcte per al propòsit que havia de tenir lloc,



malgrat que s’hi havien de fer aquestes reformes, no?, com en la majoria d’espais.

Vull dir, l’espai que vam anar a veure en aquella població del Tarragonès també eren uns pisos que s’havien d’adaptar, el que passa que allí ja, doncs, no es va tirar endavant perquè no hi havia el vistiplau de l’ajuntament.


¿Y el siguiente paso es aprobar esas reformas o..., que se pagaron 105.000 euros? ¿Cuál es el mecanismo? ¿Cómo interviene la Administración? Porque se subvenciona, ¿no?

Jordi Tous Vallvé

Sí, però és que això, ho repeteixo, es fa des de la Direcció General d’Atenció a la Infància, no es fa des dels serveis territorials. Jo el detall del procediment el desconec.


¿Y no sabe usted..., si tiene alguna información, por lo menos si el proceso es el normal? ¿Es normal que primero haya un acuerdo entre particulares, que se firma por diez años por cinco mil euros mensuales, que se produzca esta supervisión para ver si el local es acorde o no, que se produzcan estas reformas y que todo ello se haga antes de que se concierten las plazas, que el concierto salga con posterioridad? Porque supongo que el concierto..., ¿qué forma jurídica?

Jordi Tous Vallvé

A veure, nosaltres la nostra obligació és assessorar l’entitat, aquesta o qualsevol altra. I si té un projecte, doncs, de llogar un espai per destinarlo a un centre d’infància, és lògic que demani l’opinió dels Serveis d’Atenció a la Infància a Tarragona o de la direcció general a Barcelona. Tota la resta del procediment jurídic, jo és que el desconec.


Se supone que luego hay un concurso público para adjudicar la gestión de esas plazas, ¿no?, por el cual luego se dan los ingresos, ¿es así o no?

Jordi Tous Vallvé

Aquesta entitat, recordi que hem comentat que és una entitat que ja donava servei dins del centre d’acollida i que el que se li demana és que traslladi l’activitat a fora, eh?

I ell ho feia com a delegació de funcions, me sembla que és la figura, eh?


¿Pero usted tiene conocimiento de si luego hay esa continuidad, digamos, en la gestión, o hay un concurso posterior para lo que es el CRAE de Voramar?

Jordi Tous Vallvé

Jo no ho recordo això –jo no ho recordo. És que nosaltres, des del territori, això no...


No lo sabe.

Jordi Tous Vallvé

No.


Por las noticias que tengo, parece ser que hay documentos que hay un concurso posterior en el que se adjudica la gestión, un concurso que es posterior a todo este proceso que hemos hablado. Por eso lo que sorprende es que haya un contrato entre privados sin que intervenga para nada la Administración, en el que se contrate por diez años, por cinco mil euros al mes, cuan do luego va a haber un concurso público, con lo cual está en el aire, ¿no?, para qué, si se va a utilizar ese centro, si no, si esa entidad lo va a utilizar o no.

Quiero decir que no hay una continuidad de la gestión que se estaba haciendo en el edificio viejo al nuevo, sino que sale nuevamente a concurso...

Jordi Tous Vallvé

Bé, el que passa és que el centre d’acollida estava en creixement, diguemne, i, llavors, allò que convenia era esponjarlo, era drenarlo per poder donar un servei de qualitat i fer una bona acollida, i l’opció que es va triar va ser aquesta, per la direcció general.


Usted deja el puesto en Sagessa unos meses después de entrar, ¿no?; no llega al año o...

Jordi Tous Vallvé

No, nou mesos. El 31 d’agost.


¿Y a qué se debe que dejara el cargo?

Jordi Tous Vallvé

Bé, hi va haver canvi de govern a la ciutat, i van considerar que els meus serveis no calien.


Un cese político.

Jordi Tous Vallvé

Perdó?




Un cese político, digo. ¿Lo considera usted un cese po lítico?

Jordi Tous Vallvé

Jo no ho he dit, ho ha dit vostè, però, doncs, es pot interpretar així; i suposo també de canvi de model, no? És a dir, hi ha un altre model ara a la ciutat.


¿Se puede considerar que su contratación también fue política?

Jordi Tous Vallvé

Jo diria que no, va ser la confiança que em va fer l’Ajuntament de Reus en un moment determinat per impulsar un projecte de creixement en l’àmbit social i educatiu. Pensi que jo vaig renunciar a una plaça a Ensenyament per poder anar a treballar a Sagessa, i després, quan m’hi vaig reincorporar, doncs, vaig anar allà on me van destinar. Per tant, jo, primer, feina ja en tenia, i després també vaig haver de renunciar a coses. Bé, jo tampoc no sabia que la meva trajectòria seria tan curta, la veritat.


Usted lógicamente conocía al señor Prat previamente a todo este proceso.

Jordi Tous Vallvé

Sí, i al senyor Ortiz, de feia anys, a més a més.


A usted no lo contrata –lo ha dicho dos o tres veces– el señor Prat; lo contrata Sagessa.

Jordi Tous Vallvé

Sagessa, el doctor Nualart, Luis Nualart, que és...


Pues eso, no lo contrata el señor Prat, pero el señor Prat dirige en ese momento Innova, que es de quien depende Sagessa, ¿no?

Jordi Tous Vallvé

Sí, les Aigües de Reus i un munt d’equipaments.


Todo lo que depende de Innova.

Jordi Tous Vallvé

Tot és el hòlding.


Vale. Cuando se hace la contratación, se critica que es un cargo que no es necesario, y luego, cuando hay ese cambio político, pues realmente lo que se hace es que se amortiza el puesto.

Jordi Tous Vallvé

Exactament.


Esas funciones, las funciones que usted hace cuando lo contratan, ¿antes quién las hacía, si se hacían, y después se dejan de hacer o pasa a hacerlas algún otro responsable?

Jordi Tous Vallvé

Sí senyor. Hi havia una persona que feia anys havia fet aquesta feina també, per un temps relativament curt, que va deixar aquesta plaça vacant. És a dir que jo vaig anar a ocupar a Sagessa una plaça que ja existia, que havia fet una persona feia bastants anys o uns quants anys, amb anterioritat.


¿Y con posterioridad a su despido?

Jordi Tous Vallvé

Ah, no, no, que jo sàpiga no... Tampoc ho he seguit, eh?


Ha salido publicada alguna declaración suya –no sé si recogida correctamente o expresada correctamente o no– en la que se habla de su participación en la búsqueda del local, ¿fue un error suyo o fue un error del mensajero?

Jordi Tous Vallvé

Semblava que jo busqués l’equipament per llogarlo, no? Era una cosa..., bé, en fi.


¿Usted no participó en ninguna gestión de la búsqueda?

Jordi Tous Vallvé

No, no, no.


Ni asesoró a la... Desde la Administración no se asesoró a la entidad en cuanto a la búsqueda de locales o dónde podía...



Jordi Tous Vallvé

En absolut –en absolut. Jo els vaig acompanyar una vegada a aquesta població del Tarragonès per parlar amb l’alcalde quan ells ja tenien triat un espai d’un constructor, també un immoble que eren uns pisos que els semblava que els podrien servir, i llavors, bé, veient que l’ajuntament no veia amb bons ulls aquell equipament, ells ja van decidir buscar per un altre costat, eh? Però la meva relació sempre va ser a nivell institucional, mai mercantil ni entre privats.


¿Cuándo tiene usted conocimiento de quién es la propiedad del local?

Jordi Tous Vallvé

Quan m’ho diu l’entitat.


Se lo comunican, le dicen: «Es un local que es de...»

Jordi Tous Vallvé

Sí, diuen: «Finalment, de tot això que hem estat mirant, tal, n’hi ha aquest del Serrallo i tal, que, per cert, és propietat del senyor aquest o de l’empresa aquesta que hi ha el senyor aquest...» I bé...


Usted no ve ningún tipo de problema en ese momento, ¿no?

Jordi Tous Vallvé

No.

La presidenta

Diputat, li queda un minut.


Y en el momento de su contratación por Sagessa, usted tampoco cree que exista ningún tipo de problema, ningún tipo de incompatibilidad, ni por su relación o conocimiento previo con el señor Prat, ni por este asunto de la contratación del inmueble.

Jordi Tous Vallvé

Jo ja no era un alt càrrec del departament, no estava afectat per la Llei d’incompatibilitats, havia ja cessat, havia reingressat a Ensenyament, i des d’allí havia tingut, doncs, bé, aquesta possibilitat, i me n’hi vaig anar, també, amb el benentès que se’m va dir des de Sagessa que no hi veien incompatibilitat. Que també, lògicament, ho vaig consultar.


Molt bé. Muchas gracias.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del Grup Mixt –la CUP–, i té la paraula la senyora Isabel Vallet. Quan vulgui pot començar.


Bona tarda, gràcies. Primer de res, la nostra solidaritat i salutació a les treballadores i treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio que s’han concentrat aquí fora sota l’amenaça de 312 acomiadaments i el desmantellament dels mitjans públics.

I comencem ja les preguntes. La primera seria: quina relació tenia vostè amb Intress?

Jordi Tous Vallvé

Cap ni una. Intress, jo crec que devia ser el 2008, acompanyats per la cap del Servei d’Atenció a la Infància, es van venir a presentar al despatx dels serveis territorials perquè és una entitat amb implantació –pel que vaig saber– a diferents indrets de Catalunya, però jo diria que a Tarragona, si hi era, era molt poca cosa –jo crec que no hi era, eh? Es van venir a presentar i dir, doncs, en fi, una mica a què es dedicaven.


Llavors, vostè sabria explicarme quins nexes hi havia entre el departament, Wanplais i Intress que facilitessin la realització del projecte del CRAE Voramar?

Jordi Tous Vallvé

Jo em penso que són coses diferents. És a dir, d’una banda hi ha una entitat que té un encàrrec de trobar un espai fora del centre d’acollida per poder esponjar i poder anar donant resposta al creixement de la demanda de places del centre d’acollida, i aquesta entitat busca fins a trobar un espai que consideren que és adequat. Això és un tema. I l’altre tema és el tema de la concertació de les places per part de la DGAIA, la Direcció General de l’Atenció a la Infància.


Sabria dirme si durant les obres de remodelació del CRAE Voramar hi va participar alguna empresa relacionada amb càrrecs o excàrrecs vinculats a Innova i les seues empreses dependents?

Jordi Tous Vallvé

No li ho podria dir pas, no ho sé.


Pot explicar la seua relació professional amb Sagessa al llarg de la seua...?



Jordi Tous Vallvé

Sí, aquests nou mesos, eh? Aquests nou mesos. A veure, jo... Sí, del desembre... A veure, la relació professional, clar, jo n’estic satisfet, és a dir, jo vaig estar molt a gust a l’empresa, vaig fer una feina de la qual em sento orgullós –i ho he de dir així. Vaig presentar una sèrie de propostes de creixement, tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit social, sobre fonaments reals de possibilitats, doncs, que hi hagués més escoles bressol a més municipis, més SAIAR, més centres de dia. I a més a més la regidoria de Cultura el mes d’abril va demanar a Sagessa –i va recaure sobre mi, o una altra persona i sobre mi, sobretot, dues persones– l’elaboració d’un projecte de sostenibilitat de gestió de la Biblioteca Pere Anguera. Una biblioteca que estava acabada i s’havia de posar en marxa, i es volia una altra opinió de sostenibilitat, de gestió d’aquella biblioteca. Amb la qual cosa, doncs, diguemne que de feina en vaig tenir molta, i a més a més de bon fer, no?


Però estava vostè abans al consell rector?

Jordi Tous Vallvé

Jo hi vaig ser –em sembla que ho he dit abans– del 2007 al 2010, quan se’ns va convidar a quatre persones –tres doctors, metges, provinents de l’àmbit sanitari, i jo de l’àmbit social– ja amb aquesta idea que tenia Sagessa de també, en fi, conèixer més aquest àmbit que volia desenvolupar –el social–, i a partir de llavors hi vam ser d’alguna manera com a assessors o com a persones que poguéssim aportar, no?, la nostra visió sobre determinats temes que, doncs, el consell d’administració creia oportú.

Li posaré un exemple: en l’àmbit dels discapacitats, per exemple, hi va haver una petició d’una important entitat de discapacitats del Baix Camp que anava en el sentit següent, no? Diu: «Escolta’m» –em van dir–, «tu que estàs al consell d’administració, que hi estàs vinculat, per què no mirem de trobar una fórmula més adequada per atendre les persones discapacitades que són ateses al servei d’urgències de l’hospital. Per què no...» Bé, a partir d’aquesta petició es va muntar una taula de treball, es va fer un protocol, i a partir d’aquell moment les coses han anat una mica millor, penso, en l’atenció als discapacitats en l’àmbit sanitari a nivell local, eh? Coses d’aquestes.


Convergència i Unió va dir de la seua darrera incorporació a Sagessa que havia estat una decisió unilateral de l’antic equip de govern. També afirmava que Sagessa s’havia convertit en una oficina de col·locació d’anteriors càrrecs del tripartit. Quina opinió li mereixen aquestes declaracions?

Jordi Tous Vallvé

Les respecto, però no les comparteixo.


Vostè era coneixedor de la política retributiva, imagino, dels càrrecs directius de Sagessa. Creu que vostè també es va beneficiar d’aquesta política?

Jordi Tous Vallvé

A mi concretament me van dir, pel tema del sou, que jo cobrava el mateix que cobrava qualsevol altra persona del grup amb la mateixa categoria laboral, ni més, ni menys. Tenia les mateixes, diguemne, expectatives econòmiques que qualsevol altre. Això m’ho van deixar clar el primer dia.


Llavors, creu que es va beneficar d’aquesta política?

Jordi Tous Vallvé

De quina política?


De la política retributiva dels alts càrrecs o dels càrrecs directius de Sagessa.

Jordi Tous Vallvé

Home, jo vaig tenir la mateixa que els altres, exacta.


Quina opinió li mereix que les fundacions de Sagessa no hagin passat mai cap auditoria?

Jordi Tous Vallvé

No tinc opinió, ho desconec això, eh?


D’acord. Què pensa del fet que la matrícula de les escoles bressol de Sagessa a Reus sigui més cara que a les privades? Quin sentit té la promoció pública llavors?

Jordi Tous Vallvé

No li ho puc dir perquè jo aquestes dades no les tinc.


Per què creu que amb el canvi de govern el van acomiadar, i en canvi al senyor Nualart o al senyor Agustí ho van fer més tard? Creu que va tenir quelcom a veure amb el desplaçament del CRAE Codina a la carretera de Salou?

Jordi Tous Vallvé

Jo crec que era l’últim que va arribar i el primer de marxar. El CRAE aquest Codina que vostè diu és un



CRAE que va permetre, en menys de sis mesos, reubicar el CRAE Codina i el CRAE Cavallets, que gestionava o gestiona Plataforma Educativa. Va permetre recol·locar o reubicar en menys de sis mesos me penso que eren vintiset nanos que estaven al CRAE Immaculada –al CRAE Immaculada–, que van comunicar al departament que en tres mesos necessitava aquell espai per a les activitats pròpies de la congregació. I, doncs, de forma ràpida i urgent, aquestes dues entitats van trobar uns espais per reubicar aquests nanos. I, posteriorment, l’espai del CRAE Codina, que em penso que era al carrer Lluís Companys, al costat de l’antic hospital, com que presentava dificultats de gestió perquè era molt vertical, van trobar un altre espai per col·locarlos, que és aquest al qual vostè es refereix.


Com a vocal d’ERC a Reus, que estava al Govern amb PSC i Iniciativa...

Jordi Tous Vallvé

Com a vocal de...? Perdó?


...d’Esquerra Republicana a Reus, al Govern amb PSC i Iniciativa, què pensa del fet que permetessin al senyor Prat estar a la sanitat pública i a la privada a la vegada?

Jordi Tous Vallvé

Bé, jo això ho desconec. Miri, jo..., l’àmbit sanitari no és el meu.


M’ha dit que desconeix això, m’ha dit a algunes preguntes també sobre les auditories i les fundacions que no les sabia, també respecte a la matrícula. A qui creu que li he de fer totes aquestes preguntes?

Jordi Tous Vallvé

No ho sé.


Doncs, lamento que sigui de tan poca utilitat, llavors, que hagi comparegut vostè, i altres ponents, no només vostè, perquè si no sap respondre’m a moltes preguntes relacionades amb vostè, a qui les hauria de fer? (Pausa.)

Per últim, creu que els nomenaments així com els contractes en els quals vostè ha participat han seguit la normativa tant en matèria de l’Estatut bàsic de l’empleat públic com en matèria de contractació administrativa?

Jordi Tous Vallvé

Jo vull pensar que sí, perquè qui m’ho feien eren institucions públiques, assessorades.


No tinc més preguntes, gràcies.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara entrem en el torn darrer, de Convergència i Unió, i té la paraula el senyor Batet. Quan vulgui.


Moltes gràcies, presidenta. Un plaer saludar el senyor Tous, amb qui vam poder compartir, en la seva època de director territorial de Benestar, i jo com a alcalde de Valls, diferents projectes, entre els quals un CRAE a Valls en què vam treballar conjuntament...

Jordi Tous Vallvé

Cal Rodon.


Cal Rodon, per cert, d’una gran qualitat, i crec que vam fer una bona feina. I per això jo dic que em sorprèn, perquè com a alcalde vaig portar la interlocució sobre el CRAE de Valls, i per poder tirar endavant aquest projecte, per poder tirar endavant la llicència, per poder tirar endavant tots aquests projectes era amb vostè, i que això no s’apliqui de la mateixa manera a Tarragona és quelcom que em sorprèn.

Hi havia, per tant, diferències, en aquest sentit, fins i tot amb Tarragona, que estava governada pel tripartit, igual que el seu Govern de la Generalitat?

Jordi Tous Vallvé

No, no, no. A veure, el centre de Valls concretament era un CRAE, un centre residencial d’educació intensiva, un centre que també en el seu moment va causar un cert, diguemne, malestar entre alguns veïns, un cert... (Pausa.) Sí, ho recordo perquè l’ajuntament ens va convidar, a la cap del Servei d’Atenció a la Infància a Tarragona i a mi mateix, a un ple per esvair els dubtes que els generava a alguns grups municipals, i fins i tot grups de veïns, no?, de quin perfil d’usuaris es tractava. I, en aquest sentit, de seguida hi va haver una interlocució amb vostès, sobretot per aquest tema.


Sí, sí, per això evidencio que la seva bona tasca com a director territorial per a l’assoliment d’aquest CRAE no quadra amb el fet que vostè no decidís, no s’impliqués, no treballés pel CRAE Voramar.



Jordi Tous Vallvé

És que el CRAE Voramar venia d’un centre que depenia directament de la Direcció General d’Atenció a la Infància, és el centre la Mercè, que és un centre propi que té el seu conducte, el seu... En el cas del que ara parlem estem parlant d’una entitat del tercer sector, Plataforma Educativa, que tenia aquest encàrrec, també de la direcció general, de muntar un CREI per a les comarques del Camp de Tarragona, i també per donar servei fins i tot a algunes comarques de Lleida, i en aquest cas, diguemne, el vincle va ser diferent, no es partia d’un centre propi.


Bé, jo moltes preguntes crec que han quedat molt clares, també de les intervencions dels altres partits, de les interrelacions que hi podia haver amb el CRAE Voramar, amb el senyor Prat, amb la seva contractació posterior en el Grup Sagessa. També ha evidenciat que vostè va treballar abans a l’Ajuntament de Reus, en l’àmbit de cultura i en l’àmbit..., en diferents..., ho ha dit vostè mateix amb aquests termes.

Durant els seus temps, quins han sigut els seus màxims responsables polítics? Primer a l’ajuntament, després a la Generalitat i després a l’ajuntament?

Jordi Tous Vallvé

Bé, el màxim responsable polític a l’ajuntament sempre és l’alcalde, no?, i la persona que em va fer la proposta d’anar a treballar a Sagessa va ser el senyor Eduard Ortiz. I en el cas de la Generalitat, el conseller o la consellera en aquest cas corresponent, i el secretari general, diguemne, que era el meu responsable immediat superior, de qui depenia.


Molt bé. A l’Ajuntament de Reus, a l’època que vostè va estar amb Sagessa, la regidoria d’Educació qui la compartia?

Jordi Tous Vallvé

La senyora Empar Pont.


I vostè havia estat abans vinculat també a l’Ajuntament de Reus, abans de passar per la Generalitat.

Jordi Tous Vallvé

Jo havia estat col·laborant en el consell escolar municipal, però no com a treballador sinó com a representant, i vaig tenir un encàrrec precisament del llibre aquest dels cent vinticinc anys de l’institut de Reus.


Molt bé. En aquest sentit, en el tema de la llicència i el tema patrimonial de l’edifici del Serrallo, com creu

que va actuar l’Ajuntament de Tarragona, i com va actuar el Govern de la Generalitat?

Jordi Tous Vallvé

Jo això..., no tinc prou coneixement per poder opinar sobre aquest tema.


Però hi va haver un tema patrimonial també, no? És a dir, d’un bé catalogat, o hi va haver un tema a nivell de cultura.

Jordi Tous Vallvé

Ho desconec.


Ho desconeix. Molt bé. Desconeix la contractació, pel que fa a nivell de concert també de les places, en aquest sentit, però, bé, la tasca de fer el control i seguiment, i vetllar perquè això es desenvolupi forma part de les competències del director territorial.

Jordi Tous Vallvé

Sí, del Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència de Tarragona, concretament de la seva cap de servei.


I de vostè com a...

Jordi Tous Vallvé

Clar, jo al final sempre sóc el responsable de tot, lògic.


No, en tot cas, se li pregunta, no? En aquest sentit, la seva contractació per part de Sagessa, ha quedat clar que va fer el contracte el senyor Nualart, i el senyor Eduard Ortiz, la proposta, però el responsable directiu dintre de l’organigrama del grup Innova i el gerent de l’Ajuntament de Reus, doncs, qui era?

Jordi Tous Vallvé

Bé, deuria ser el senyor Prat, no? El que passa és que jo entenc que l’òrgan polític és el que contracta o és el que, diguemne, pren la decisió, i és el que va passar en aquest cas.

La presidenta

Senyor diputat, li queda un minut i mig.


Molt bé. En aquest sentit, el que també, doncs, queda evident... –i és una pregunta tècnica, al meu entendre–, és si el règim d’incompatibilitats és prou especí



fic en el fet de poder treballar a una empresa, doncs, amb què prèviament en un càrrec públic també havia tingut relació, perquè ni que Sagessa gestioni l’hospital de Reus, també gestiona altres àmbits socials i educatius que tenien relació amb la conselleria de la qual vostè era director territorial, i el règim d’incompatibilitats... Això no li va impedir poder després treballar en aquest àmbit?

Jordi Tous Vallvé

No, perquè..., es va consultar això, eh?


D’acord. Creu que a vostè això li va generar alguna incompatibilitat, o es va trobar algun aspecte, doncs, en aquest sentit?

Jordi Tous Vallvé

Jo, quan vaig deixar el càrrec, el vaig deixar. Vaig reingressar a Educació, i acte seguit vaig demanar la meva excedència per poder treballar a Sagessa, eh? És a dir que vaig separar perfectament una cosa de l’altra en cada moment, i quan vaig ser a Sagessa hi vaig ser com a treballador, no hi vaig ser com a exdirector de re.


Molt bé.

Jordi Tous Vallvé

Una altra cosa seria que la normativa podria ser molt més explícita en el tema de les incompatibilitats, però en el moment en què es va donar el cas aquest, a nivell d’incompatibilitats, no n’hi havia.


Bé, en tot cas manifestar que des del nostre posicionament polític entenem que l’experiència d’aquests trenta anys de gestió de l’àmbit de salut i social a nivell de Catalunya serveixen per experiència, per fer propostes de millora en aquest sentit, per poder establir uns criteris objectius, mecanismes i criteris de transparència, de rigor, de política també retributiva, i que crec que en aquest sentit la comissió pot establir unes conclusions que orientin i que serveixin de guia per no trobarnos casos amb l’ombra de la sospita, doncs, que pugui generar dubtes sobre la vàlua de persones, o de persones que..., o de vincles en aquest sentit.

Moltes gràcies.

La presidenta

Molt bé. Doncs, amb la intervenció del senyor Batet donaríem per acabada aquesta compareixença.

Si els sembla, aturem cinc minuts –cinc minuts justos– la comissió, i reprenem d’aquí a cinc minuts, amb la compareixença del senyor Josep Prat.

La sessió se suspèn a un quart de set del vespre i ca-torze minuts i es reprèn a dos quarts de set i vuit minuts.

La presidenta

Doncs, transcorreguts aquests cinc minuts, si deixen seure la diputada Alba Vergés, podrem començar la compareixença del senyor Josep Prat Domènech, que és exdirectiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, expresident de l’Institut Català de la Salut i exdirector general d’Innova, davant d’aquesta Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses.

Compareixençade Josep Prat Domènech, exdirectiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, expresident de l’Institut Català de la Salut i exdirector general d’Innova (tram. 357-00097/10)

Per tant, senyor Josep Prat, benvingut, igual que també el seu advocat, el senyor Xavier Melero. I, en aquest sentit, els explico una mica com transcorre aquesta comissió. En principi, vostè té quinze minuts per fer l’explicació que cregui convenient, lògicament pot utilitzar el temps que consideri adient, però no més llarg, per entendre’ns, d’aquests quinze minuts. I a partir d’aquí els diferents grups polítics, els seus portaveus, intervindran per un torn de cinc minuts. Aquests cinc minuts seran utilitzats pels diputats de la forma més convenient que ells considerin, en el sentit que poden anar fent preguntes, interromprem en cada cas el temps, vostè tindrà dret a contestar, i així mateix, llavors, aniran fent les preguntes una darrera l’altra, els diferents diputats.

És en aquest sentit que començarà la senyora Alba Vergés i acabarà el grup més petit, que és el Grup Mixt –CUP–, i finalment el grup majoritari de la cambra, Convergència i Unió.

Per tant, en aquest sentit, doncs, senyor Josep Prat, quan vulgui, té la paraula per un temps màxim d’uns quinze minuts. Li posem aquí el temps, i així vostè mateix es pot anar gestionant, eh?

Josep Prat Domènech (exdirectiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya, expresident de l’Institut Català de la Salut i exdirector general d’Innova)

Gràcies. He de pitjar alguna cosa?

La presidenta

Sí, aquí.

Josep Prat Domènech

Molt bé. Gràcies. A veure, en primer lloc, he de dir que és un honor per a mi –és un honor per a mi– com a català, doncs, venir aquí, a aquesta institució. Evidentment, he vingut en altres moments en què he estat més còmode, eh?, però tampoc hi sóc especialment



incòmode, tampoc em trobo... Per a un català venir aquí, al Parlament, doncs, és sempre una satisfacció, eh? I ho faig a més a més des del màxim respecte a la institució, a tots els partits polítics representats al Parlament i a totes les persones que aquí estan en representació dels seus partits polítics.

Jo sóc Josep Prat Domènech, sóc un català nascut a Tarragona l’any 1947, fa, per tant, més de seixantacinc anys, no fa els seixantasis encara, però arribaran –arribaran–, eh? Vaig néixer l’any 47, el meu pare era originari del Serrallo de Tarragona i la meva mare era originària de la Fatarella, a la Terra Alta, i sempre he tingut a gala tenir les meves arrels en aquests dos indrets, i m’han ajudat a forjar, en part, la meva personalitat, tant el secà com la mar.

Vaig ser i sóc enginyer naval, l’any 70, vaig acabar amb vintidos anys. Vaig estar treballant i fent feines bàsicament en el sector naval fins a l’any 85, i l’any 85 vaig entrar a l’hospital de Reus, que no sols era un hospital de l’Ajuntament de Reus, sinó que era propietat i gestió de l’Ajuntament de Reus, i tenia una situació en aquells moments delicada, que posava en perill la continuïtat d’aquell centre. Allò, amb l’ajuda de tots, va poder ser salvat, i l’any 88, és a dir, als tres anys, apareix Sagessa, que és un grup de gestió sanitària públic. És un grup públic i en això incideixo i m’agrada fer especial esment del caràcter públic del Grup Sagessa. Algunes vegades algú m’ha dit que, home, no és tan, tan públic com altres institucions de la Generalitat. Jo dic que, home, si algú em demostra que la Generalitat és més pública que els ajuntaments, llavors acceptaré aquesta premissa, però mentre no se’m demostri que l’ajuntament és menys públic que la Generalitat, els ens municipals són també públics, o igualment públics.

Aquest model es va estendre als hospitals de Reus, de Móra, de Tortosa, d’Amposta. Es van començar a generar àrees bàsiques i residències assistides, i residències socials que també les va gestionar aquest grup. El consell d’administració d’aquest grup ha estat format sempre per alcaldes i regidors de les comarques on teníem implantació. I vam arribar a ser un grup, i va estar després en creixement, hi insisteixo, un grup públic amb gestió de salut i social, amb 3.500 persones treballant, eh? Hi ha un estudi fet per la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, en el qual es defineix amb rigor el valor afegit en aquelles terres –a les sis comarques– per part del Grup Sagessa.

L’any 98 –l’any 98, 1998– em van plantejar i vaig acceptar ser director del Servei Català de la Salut, fins al 2003. El 2003 vaig tornar a Reus i vaig estar primer amb un contracte mercantil com a adjunt a presidència, el president era l’alcalde de Reus, que era al mateix temps conseller delegat. El 2004 se’m proposa –i ho accepto– ser director general d’Innova. S’ha de dir que Innova neix l’any 2001, o sigui que quan jo arribo a la direcció general d’Innova, Innova ja fa tres anys que treballa, o sigui, no és que Innova sigui fruit de la meva intervenció, sinó que ja ens el vam trobar posat allà.

Aquest càrrec el vaig ocupar fins al 31 de l’I del 2012. Fins al 31 de l’I del 2012 vaig ser director general d’Innova. El mes de febrer de l’any 2011 vaig ser nomenat president de l’Institut Català de la Salut, i a més a més vaig estar durant dos anys i escaig com a membre del Consell d’Administració d’USP.

Cal dir que els meus càrrecs a Innova –els meus càrrecs a Innova– van ser votats per unanimitat per tots els membres del consell d’administració que hi va haver des del 2003 endavant, de la mateixa manera que els càrrecs a Sagessa van ser també per unanimitat, eh?, i a més a més la meva compatibilitat o l’aquiescència per part del consell d’administració per ser al mateix temps president de l’ICS i membre del Consell d’Administració d’Innova va ser aprovada per tots els grups polítics, que eren tots els que tenien representació a l’Ajuntament de Reus. No hi va haver cap vot en contra, a excepció feta d’aquest últim cop, que hi va haver una abstenció per part de la CUP.

Vaig ser també membre de la Junta Directiva i del Consell Assessor de la Unió Catalana d’Hospitals. Vaig ser membre de la Junta Directiva del Consorci Hospitalari de Catalunya. Vaig ser fundador, com a primer secretari general, de la patronal del Consorci Hospitalari de Catalunya.

Per tant, la meva vida professional es resumeix en un període de quinze anys, des del 70 al 85, en què bàsicament vaig fer d’enginyer naval, i després vintiset anys dedicats a la sanitat pública, des de l’any 85 fins a l’any 2012. Per tant, són més de..., vaja, més de dos terceres parts dedicades a la sanitat pública.

Els dos anys i escaig últims ho vaig compartir amb el fet de ser membre del Consell d’Administració d’USP, càrrec que, quan me’l van oferir, la primera cosa que vaig fer va ser parlar amb el meu president, que era l’alcalde de Reus, i amb la consellera de Salut en aquells moments per demanar la seva conformitat o les seves objeccions, i cap d’ells, ni el mateix consell d’administració, em va plantejar cap objecció. I, per tant, ho vaig acceptar amb tota tranquil·litat, i amb el goig que el tema em feia.

Per tant, també, molta gent diu que sóc el paradigma de la sanitat privada, i jo crec que una persona que ha estat vintiset anys en la sanitat pública, fent sanitat pública i defensant sanitat pública, i els tres últims anys, quan li proposen que comparteixi això, ajudant una empresa que havia nascut a Catalunya –que havia nascut a Catalunya– i que se l’emportaven a Madrid, i que jo podia ser l’únic membre del consell d’administració català en aquesta empresa, doncs, hi insisteixo, tant la consellera com el president i conseller delegat ho van tenir en compte...

En aquests quarantados anys, jo he tingut sempre càrrecs tècnics i m’he considerat un tècnic. En cap moment he militat en partits polítics, i tinc l’honor d’haver treballat i ajudat tots els partits polítics, alcaldes i regidors que els han representat a l’Ajuntament de Reus i als ajuntaments que configuren el Grup Sagessa, eh? Em refereixo a alcaldes i regidors de Convergència, del PSC, d’Esquerra Republicana, del PP, d’Iniciativa i de la CUP. Tots han votat a favor, com he



dit abans, als meus nomenaments, amb una abstenció per part del senyor David Vidal, que està aquí present.

Tinc amics a tots els partits, almenys d’això és del que estic content. I a més a més, he tingut l’honor de collaborar amb tots els consellers des de l’any 85: amb el conseller Laporte, amb el conseller Trias, amb el conseller Rius, amb el conseller Pomés, amb la consellera Geli, amb el conseller Boi Ruiz. I amb tots he gaudit de la seva amistat.

A veure, aquesta compareixença en la convocatòria..., amb aquesta compareixença res m’agradaria més que deixar perfectament aclarida la meva actuació a la sanitat pública al llarg d’aquests vintiset anys de la meva vida professional, i respondre a totes les seves preguntes. Ara bé, també poso en el seu coneixement –i com és públic i notori– que em trobo imputat en les diligències prèvies 3122/2012, seguides davant del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus. En el marc d’aquest procediment, s’investiga l’existència de presumptes irregularitats dins del grup Innova, comeses durant el període en què jo ostentava el càrrec de director general.

Atès que al meu entendre l’objecte d’aquesta comissió, pel que a mi respecta, és coincident amb fets que són investigats pel jutjat de Reus, seguint el consell de la meva direcció lletrada, hi hauran preguntes que es consideri que poden interferir o que interfereixen clarament en aquestes investigacions, eh? I a més a més la causa judicial es troba sota secret de sumari, per la qual cosa desconeixem exactament quins són els fets concrets, les diligències de, diguemne, prova que pot estar practicant, i fins i tot les persones que podrien estar implicades o afectades en aquest procediment judicial. Per tant, prego que entenguin –prego que entenguin– que hi pugui haver preguntes, doncs, a les quals, donades aquestes circumstàncies, contesti amb silenci.

Hi han preguntes –hi insisteixo– que no les podré resoldre en aquest moment, i ho sento sincerament –ho sento sincerament–, però em poso a disposició d’aquesta institució per comparèixer en el seu dia per completar totes les preguntes, en el marc de la Comissió de Salut o en qualsevol altre marc en el qual vostès considerin que pot ser interessant que jo ho digui. I també estic a la disposició personal de tots i cadascun de vostès per si consideren a bé tenir una reunió amb mi mateix, doncs, perquè els pugui explicar amb detall aquelles coses que no els queden clares..., doncs, ho faré amb molt de gust.

Per tant, si decebo alguns amb aquest silenci, considerin que ja arribarà el moment en què pugui donar resposta a tot; i si per casualitat algú estigués content pels meus silencis, doncs, que tingui en compte també que aquests silencis no duraran excessiu temps i que, per tant, també en el seu moment, encara que no els agradi, contestaré les preguntes que em puguin fer.

I acabo com he començat, honorat de ser aquí, i em poso a la seva disposició per a les preguntes que considerin. No sé si el temps...

La presidenta

Sí, un punt més del temps que estava previst, però ja era això. Per tant, li agraïm la seva intervenció, entenem el que ens ha dit, i evidentment té el dret a acollirse, doncs, a no respondre algunes de les preguntes, però lògicament també ha d’entendre que els diputats podran formularli totes les que creguin convenients, lògicament, i a partir d’aquí vostè pot –hi insisteixo–, si ho creu oportú i necessari, acollirse a aquest dret de no respondre.

Ara comencem, doncs, el torn de preguntes. Comença la senyora Alba Vergés, en nom d’Esquerra Republicana. Quan vulgui, té la paraula.


Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor Josep Prat. Aquesta és la tercera sessió que fem aquí, a la comissió d’investigació en l’àmbit sanitari, i de moment han comparegut diferents persones vinculades o que pertanyen a entitats que han estat vinculades amb vostè. Ens podria dir quina era la seva vinculació..., d’inici, eh?, la meva pregunta és amb el Consorci Hospitalari de Catalunya, és a dir, per què hi entra i de la mà de qui.


Bé, en el Consorci Sanitari de Catalunya..., l’Hospital de Sant Joan de Reus, al qual jo m’incorporo a l’abril del 85, era membre del Consorci Sanitari de Catalunya, amb la qual cosa jo acudeixo a totes les reunions que es feien en aquells moments –mensuals–, amb tots els gerents de tots els centres. Per tant, la meva vinculació en aquells moments era en tant que pertanyia a un hospital, era el gerent d’un dels hospitals que eren socis del Consorci Hospitalari de Catalunya.


Ara fa una estona ha estat aquí el senyor Jorge Batesteza, amb el qual vostè ja havia coincidit al Servei Català de la Salut, i que ha confirmat que va ser contractat per vostè, que vostè va signar els seus contractes, etcètera, perquè fos l’arquitecte assessor del nou Hospital Sant Joan de Reus. Aquest senyor no ha estat imputat per res, i de tota manera ha posat de manifest el poc control sobre l’obra de construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus amb diferents licitacions respecte al projecte inicial, que han suposat que un hospital que havia de costar 70 milions d’euros n’acabés costant més de 130. Com ho explicaria vostè?


Bé, a veure, jo no he estat present en la reunió que aquí ha tingut el senyor Batesteza, eh?, però m’estranya en principi que hagi fet aquesta lectura, o que s’hagi fet aquesta interpretació. M’estranya.

L’hospital de Reus és un hospital que s’arriba a la conclusió de ferlo parlant el Departament de Salut amb l’Ajuntament de Reus. I el que es convé –el que es con



vé–, en aquell moment, és que es faria un pla funcional des de l’ajuntament que seria sotmès a l’aprovació del departament. Llavors, Sagessa fa el pla funcional d’aquest centre –fa el pla funcional–, i el fa Sagessa. Se sotmet a l’aprovació del departament, el departament aprova el pla inicial i després es treu a concurs i es pacta el finançament –es pacta el finançament. I del finançament es queda que el Servei Català de la Salut aportarà 78 milions d’euros –78 milions d’euros– i l’ajuntament n’aportaria, per fer l’hospital, 55, 60. I es firmen els documents corresponents a això. Per tant, l’aportació de la Generalitat era més alta que l’aportació de l’Ajuntament de Reus.

Un cop definit això, s’entra en el modus operandi de la construcció. I en el modus operandi de la construcció es diu que la Generalitat aportarà això, si no ho recordo malament, al llarg de disset anys, aqueixes quantitats de 75 milions. Pensin que amb la meva imputació i amb el meu registre em van desaparèixer de casa meva bastantes informacions. Si no m’haguessin desaparegut, podria donarlos xifres molt més concretes, eh?, però no s’aparten del que li estic dient extraordinàriament, eh?

Bé, llavors, l’hospital, per a la seva aportació de 55 milions, fa una operació, que és en la que s’havia quedat, en què hipoteca els terrenys de l’antic hospital i hipoteca els terrenys que hi havia per fer una ampliació de l’antic hospital. Llavors, l’hospital surt a concurs –surt a concurs. En la comissió d’estudi hi ha gent del departament, hi ha gent de l’hospital de Reus, i hi ha gent d’Innova, eh? –hi ha gent d’Innova. Hi ha una comissió tècnica, i la comissió tècnica tria un d’aquells projectes com a més idoni, tant des del punt de vista d’adaptació al pla funcional, com al preu unitari per metre quadrat.

En aquells moments sorgeix un debat en el si de la ciutat i un debat a nivell polític, eh?, en el qual algunes forces polítiques que estaven a l’oposició en aquell moment, com, per exemple, Convergència i Unió, el que després seria l’alcalde de Reus –està documentat i les hemeroteques així ho reflecteixen–..., que fins i tot al consell d’administració de l’adjudicació es va dir que aquell hospital era petit, i que naixia petit, i que havia de ser més gran.

Bé, es va fer una anàlisi d’això i es van veure dues coses. Una: quan se fa un hospital, no és per a quinze anys ni per a vint anys. Quan se fa un hospital, doncs, jo estic convençut que els meus rebesnéts, doncs, encara aniran al mateix hospital i serà un hospital nou, encara.

Per tant, com que hi han moltes funcions a fer i cobrir, com són sociosanitàries i socials, que hi hagués un mòdul més que poguéssim dedicar a aquestes coses no era..., no era daixò. I com que pràcticament amb el preu –amb el preu– que es va obtenir per metre quadrat..., ens permetia, pràcticament amb el mateix import, fer més metres quadrats. I ja es va preveure que hi poguessin haver cent cinquanta llits sociosanitaris. El que passa és que per les dificultats de concertació, doncs, aquests cent cinquanta llits sociosanitaris no s’han pogut encara concertar. I jo crec que Innova i

l’Ajuntament de Reus i l’hospital de Reus encara tenen l’esperança que en un temps no molt llunyà es puguin cobrir aquestes cent cinquanta places sociosanitàries.


Bé, només comentar, respecte a això, que el senyor Jorge Batesteza diu que l’hospital s’hauria pogut fer més petit, o s’hauria d’haver fet més petit –tancant el tema.

Properament, també en aquesta comissió compareixerà una altra persona amb la qual vostè també ha estat vinculat, al Consorci Hospitalari de Catalunya, que és el senyor Carles Manté. Per tant, li voldríem preguntar per què el va contractar per treballar per a Innova, atès que és un senyor de Mataró, Reus li queda lluny, i Innova és una entitat de caire local o territorial, i, per tant, sempre lligada al territori, lluny de Mataró.

Ho sap, que el senyor Manté va crear una empresa quinze dies abans que vostè signés un conveni amb aquesta mateixa empresa, i en aquest mateix conveni es diu que és una empresa amb molta experiència en el sector? Jo entenc que es devia referir que el senyor Manté tenia molta experiència en el sector.

Llavors, la meva pregunta és: per què no el va contractar directament i no a través d’una empresa que havia de facturar?

(Veus de fons.)


El consell del meu lletrat ja saben quin és, no?, poden suposarlo, de totes maneres... Tot això, vaja, ho vaig contestar en seu judicial, eh?, i està en secret del sumari.


Suposo que tampoc em podrà dir per què es va crear Shirota Foods i per què el senyor Manté va acabar sent president d’aquesta...


No, miri, Shirota Foods... Jo li puc dir una cosa: Shirota Foods va ser una qüestió que van portar directament, perquè era estratègica –perquè era estratègica–, els consellers delegats d’Innova, eh?, i la gent del Tecnoparc, o sigui que van ser amb els... No li..., no li daixò...

De totes maneres, em permeto ferli una precisió respecte al que ha dit abans vostè: jo, en alguns moments, he anat seguint, a través del canal parlamentari, les intervencions, i jo el que he entès que deia el senyor Batesteza –i amb això sí que hi estic d’acord–..., de dir: «Escolti, aquest hospital s’hauria pogut fer més petit. Ara bé» –també ha dit–, «d’aquí a ics anys, i ics és una xifra inferior a quinze, s’hauria hagut de fer una altra fase d’ampliació.» Si s’aprofita un moment en què, pel que sigui, hi poden haver recursos i els preus unitaris són bons, em sembla que també ha dit que es podia fer



tot junt i que era millor, perquè així segur que es fa; si queda per a un temps posterior pot ser que no es faci.


Quan se li va oferir ser president de l’ICS, va demanar també informe d’incompatibilitat respecte als càrrecs que pogués tenir en empreses privades i públiques? Ha dit abans que ho havia demanat quan se li havia ofert, doncs, entrar a... –ja ho diré demà...


A l’USP...


...a l’USP Hospitals, i no ho va demanar quan se li va oferir entrar dins l’ICS?


Sí. He volgut dir... No sé si ho he dit o ho he obviat, però volia dir que tant en un com en l’altre, eh? Quan va ser això, quan se’m va oferir per part del conseller poder ser president de l’ICS, tasca que he de dir que em feia molta il·lusió –molta il·lusió–, doncs, jo vaig parlar i li vaig dir al conseller..., de dir: «Escolta, jo, com tu bé saps, estic a Reus i estic a USP. He de deixar alguna d’aquestes coses?» Perquè, clar, amb la tasca de l’ICS no tenia cap retribució –no tenia cap retribució. Dic: «Escolta, cal que ho deixi, o no cal que ho deixi?» I em va dir: «Escolta, s’ha fet un estudi i no cal que ho deixis.»

I quan se’m va demanar el currículum meu per sortir a la referència del nomenament, doncs, jo vaig posar on estava, que estava en un lloc i que estava a l’altre. I fins i tot després, quan es va muntar un cert enrenou amb això –un cert enrenou amb això–, doncs, hi va haver altres informes més ben fonamentats encara que els anteriors, o més amples que els anteriors, i cap d’ells va dir que hi hagués cap incompatibilitat.

Com vostès poden entendre, si jo hagués vist que hi podia haver incompatibilitat no hauria acceptat o un o els altres càrrecs. No sé quina decisió hauria pres, però no hauria entrat en incompatibilitat. Ara, també li vull precisar una cosa curiosa: jo vaig ser nomenat president el mes de febrer. El mes de març, no va passar re. El mes d’abril, no va passar re. El mes de maig, no va passa re. El mes de juny, no va passar re. El mes de juliol, tampoc. A l’agost, tampoc. Al setembre, hi va haver una filtració d’un document que jo havia presentat a la comissió assessora respecte a la reformulació de l’ICS, i oh!, casualitat, és a partir d’aquell moment en què les possibles meves incompatibilitats afloren. Segur que és una casualitat –segur que és alguna casualitat. Però alguna persona amiga meva alguna vegada m’ha dit, diu: «Vols dir que no hi té alguna relació?» Jo dic: «No!, no, no, no crec que tingui cap relació una cosa amb l’altra.»


Des del nostre punt de vista segur que no és una casualitat; el que suposo que la gent normalment no sap és quines vinculacions amb empreses privades té una persona fins que es filtra un informe, doncs, que pot preocupar la sanitat pública.

Vostè no veu incompatible ser president alhora de l’empresa pública més gran de Catalunya, amb gairebé quaranta mil treballadors de l’àmbit sanitari, i ser alhora dins del consell d’administració d’una de les empreses privades amb més hospitals privats de tot l’Estat espanyol?


Doncs, miri, li diré –li diré– taxativament «no», perquè no hi havia cap relació –cap relació– entre USP i la salut catalana pública. Cap ni una. Ni es pretenia que n’hi hagués cap ni una. I a més a més –i ara ho puc dir perquè ja està fet– l’interès d’USP era donar valor a aquella companyia i vendrela, com va ser als tres mesos que jo deixés el consell d’administració. M’explico? Que jo sabia més coses respecte a USP, que no podia dir en aquells moments, com és aquesta, que aquesta empresa estava en venda i que estaven negociant la venda amb un altre daixò... I ja està. Miri si estic tranquil.


Vostè ha dit en alguna ocasió que està dolgut pels plantejaments que sortien a la premsa i que posaven en qüestió la seva professionalitat i la seva honorabilitat. Voldria preguntarli, doncs, si aquestes informacions, per vostè, són falses. Tot això que ha sortit a la premsa.


Home, a la premsa han sortit coses radicalment falses –coses radicalment falses– i altres coses que es poden interpretar. El que sí puc dir és que, vaja, molt poca gent se m’ha dirigit a mi perquè donés la meva versió i la meva interpretació dels fets. Per tant, dic, escolti, estic dolgut –estic dolgut–, i això em sembla que és un dret, deu ser constitucional quasi bé, eh? Estic dolgut pel comportament que algunes persones –algunes persones–, amb un desconeixement molt elevat del sector sanitari públic, i que algun d’ells estic segur que no superarien la prueba del algodón de preguntarlos quina diferència hi ha entre l’ICS i el Servei Català de la Salut..., doncs, que aquesta gent construeixi un guió, un guió que haig de reconèixer que pot ser un guió interessant, però que no hi figuri, a sota d’aquest guió, o davant d’aquell guió que «los personajes son ficticios y cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia». És l’únic defecte que jo trobo a aquestes expressions.

La presidenta

Diputada, li queda a l’entorn d’un minut i mig.




La realitat d’ara, per això, no d’aquelles informacions de llavors, és que vostè està imputat per unes quantes coses, ja no per determinades persones que fan un guió d’una pel·lícula, sinó per la justícia del nostre país. Si les nostres dades són correctes serien sis coses: malversació de cabals públics, estafa, tràfic d’influències, negociacions prohibides, blanqueig de capitals i delicte contra la hisenda pública. No creu que això també atempta una mica contra l’honorabilitat de la sanitat pública, que vostè ha defensat, del nostre país?

(Veus de fons. Pausa.)

La presidenta

En principi, li correspon a vostè, però si els diputats no hi tenen cap inconvenient, doncs, deixaríem que pogués intervenir el senyor Xavier Melero. (Pausa.) Doncs, endavant.

Xavier Melero Medino (advocat)

Senyors diputats, només li deia al senyor Prat, en primer lloc, que no contestés aquesta pregunta, que li aconsellava no contestar aquesta pregunta, donada l’existència, precisament, d’aquests procediments, un dels quals en secret. I, en segon lloc, li deia que manifestés a vostres senyories que les imputacions que s’efectuen en un d’aquests procediments amb tots aquests delictes –només falten les agressions sexuals– evidentment són provisionalíssimes i, en el marc d’unes diligències secretes, no han estat sotmeses al contrast de cap mena de prova de descàrrec, encara.

La presidenta

Molt bé. Fet l’aclariment, doncs, pot prosseguir amb les preguntes.


D’acord, moltes gràcies per l’aclariment. Nosaltres vam dir en aquesta comissió quan es va constituir que no preteníem tampoc ser jutgesses ni jutges, per això hi han uns professionals que ho fan. A nosaltres el que ens preocupa com a grup parlamentari és que professionals com vostè que durant molts anys han treballat per a la sanitat pública i que no dubtem de la seva professionalitat, ens sembla que haurien de ser el primer exemple d’aquesta sanitat per a tota la ciutadania.

I el fet que una persona com vostè ara es vegi involucrada en afers judicials, doncs, ens sembla que és un fracàs del nostre sistema democràtic. I amb això no vull dir que no sigui un sistema democràtic o que s’hagi d’abolir, sinó que em refereixo que alguna cosa s’ha de millorar, i és evident, i s’ha de fer més transparent i més bé. Vostè també ho veu així?


D’una manera semblant, però des d’un altre punt de vista, potser, eh? O sigui, aquí s’han de tenir en comp

te –s’han de tenir en compte–, evidentment, tots els elements posats damunt de la taula –tots els elements posats damunt de la taula. Però, en casos com en el que estic jo i altres persones, hi ha un judici previ, que és un judici mediàtic –és un judici mediàtic.

I llavors, en aquest judici mediàtic, si non è vero però è ben trovato, tot s’hi val –tot s’hi val, eh? I del que potser tothom no s’adona, eh?, que al voltant d’això –al voltant d’això– hi ha molt a dir i molt a discutir i molt a parlar, i que no hem tingut ocasió, doncs, ni de dir ni de discutir ni de parlar. Però que s’ha fet molt de mal a moltes persones. S’ha fet molt de mal a moltes persones. I això és... Jo ho assumeixo –jo ho assumeixo– perquè crec que era perfectament conscient dels riscos que a l’ocupar un lloc com aquest pots córrer, perquè mai fas les coses a gust de tots, eh? Ara bé, sento que la gent que m’ha envoltat a mi i gent que està al voltant d’altres persones que estan en una situació semblant hagin hagut de patir aquesta condemna mediàtica, on hi ha hagut una sentència i ja hi han hagut fins i tot penes, no? –i ja hi han hagut penes.

Llavors, evidentment que comparteixo jo aquesta postura des del punt de vista de les persones, no des del punt de vista dels actors, sinó des del punt de vista de les persones que conformen l’entorn d’aquests actors, perquè els meus fills –els meus fills– i la meva dona i la meva família no tenen per què sentir les coses que senten, quan no estan provades, eh? Els meus fills han hagut de llegir que Josep Prat Domènech era una mala persona per qui era el seu avi i el seu pare! Vostè creu –i aquesta no és una pregunta directa–, vostè creu que això és raonable?

La presidenta

Molt bé. Ara és el torn del Grup Socialista, i el seu portaveu, el senyor Jordi Terrades, quan vulgui pot començar la seva intervenció.


Gràcies, presidenta. El nostre grup parlamentari intentarà no fer apreciacions jurídiques, entre altres coses perquè «imputació» no vol dir «culpabilitat». Ara, sí que intentar, amb les compareixences que es produeixen, aclarir els fets, perquè creiem que el que està en joc és justament el sistema sanitari públic, que el meu grup parlamentari vol defensar i que fruit de les coses que van sortint, setmana darrere setmana, doncs bé, allò, també pot estar en perill, no?, en base a totes les coses que van sortint. I, per tant, volem arribar a conclusions polítiques, que haurem de discutir, també, en aquesta cambra.

Vostè ha dit que l’any 1985 el van contractar per dirigir o per entrar a formar part de Sagessa. Qui el va contractar? Qui era l’alcalde? I si va haverhi alguna oposició dels grups municipals d’aquell moment.


Jo vaig entrar, no a Sagessa, que no existia Sagessa, sinó a l’Hospital de Sant Joan de Reus, eh? L’alcalde, en

Fascicle segon



aquell moment –l’alcalde en aquell moment... De fet, jo vaig tenir les converses amb l’alcalde Borrell, i vaig tancar la meva incorporació a l’hospital amb l’alcalde Borrell. Ens vam donar dos o tres mesos, perquè jo havia de resoldre temes una mica lluny de Reus, i en l’ínterim aquest, l’alcalde Borrell va tenir un accident i es va morir. Llavors, jo em vaig posar en contacte amb l’altra persona que havia estat a les reunions, que era el tinent d’alcalde d’Hisenda, que era el Pep Abelló, i que després va ser el següent alcalde. I li vaig dir: «Escolta, què faig?» Diu: «No, no, no; vine, vine, vine, incorpora’t, incorpora’t.»

I, llavors, allà es va conformar una comissió, en la qual hi havia un membre per cada partit polític amb representació a l’ajuntament. I tots els d’aquells moments, que si no ho recordo malament, doncs, eren el PSC, Convergència, PP, UCD –també hi era en aquells moments–, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds –bé, en aquell moment no sé si era el nom aquest exactament, eh?– doncs, ningú s’hi va oposar i tots van estar d’acord amb el meu nomenament. No sé si això respon al que...


Sagessa, a través de l’hospital de Reus, a més a més de realitzar activitats en el sector salut en l’àmbit públic, també en realitza en l’àmbit privat? I quines, si és que en realitza?


No. A veure, en l’àmbit privat, aquí s’ha de distingir –aquí s’ha de distingir–, perquè a vegades es barreja, no?, què és Innova, què és Sagessa i què són les altres societats, que té l’estructura hòlding. L’estructura hòlding..., a Reus van començar a néixer diverses societats amb diversos propòsits –diverses societats amb diversos propòsits. La primera va ser la de l’hospital, eh?, societat anònima municipal. La segona va ser aigües. La tercera va ser aparcaments. I totes tenien una funció dins de l’ajuntament i també una funció social, eh?

Per exemple, els pàrquings, els aparcaments de Reus, no hi havia aparcaments a Reus i, a més a més, els pocs que hi havia eren uns aparcaments cars. Doncs, es va prendre una decisió, política, que no tècnica, de dir: «Escolti, farem aparcaments i aquests aparcaments seran barats», eh?

Llavors, Sagessa apareix quan arribem a l’acord que l’hospital de Móra sigui gestionat amb els mateixos criteris públics que l’hospital de Reus. I allí apareix Sagessa. I després, a aquest bloc Sagessa, s’hi incorpora l’Ajuntament de Tortosa, l’Ajuntament d’Amposta. Per tant, nosaltres ens dedicàvem, bàsicament –bàsicament–, com a Sagessa, a la salut pública. Evidentment que, com fan tots els altres centres públics, tenien una activitat, doncs, amb mútues o amb privats o tal. Però això era marginal. O sigui que nosaltres ens dedicàvem, en un 92, 93, 94, 95, a temes públics.


Vostè, com a director general d’Innova, a quins òrgans rendia comptes? Si hi havia tots els grups municipals de Reus... Si les decisions eren per consens, i si no eren per consens, per què es van produir decisions diferents, si és que es van produir?


Sí, això és curiós –això és curiós. A veure, jo reportava directament als consellers delegats... Quan estava a Sagessa reportava directament als consellers delegats de Sagessa, eh?, i al Consell d’Administració de Sagessa, que era territorial, era multiterritorial. Hi havia gent de Reus, Móra, Tortosa, Amposta, etcètera.

A Innova –a Innova–, el consell d’administració era exclusivament de Reus, perquè era per coordinar totes les empreses de Reus. Llavors, aquí reportava, exactament igual, a tots. O sigui, als dos consellers delegats que hi havia –un era l’alcalde i l’altre era un altre conseller delegat, sempre n’hi havia dos, eh?–, i, a més a més, al consell d’administració.

Aquí, el fet que jo crec que va tenir més incidència en la valoració de Sagessa i amb l’empenta de Sagessa i de l’hospital de Reus va ser que fins fa dos mandats, eh?, aquest i l’anterior –aquest i l’anterior–, hi va haver un pacte polític respecte als temes salut. I aquest pacte polític es va estendre no sols a la ciutat de Reus, sinó que es va estendre a les altres ciutats que pertanyien al Grup Sagessa: Móra, Tortosa, Amposta, etcètera. I no es va votar; és a dir, des de l’any 85 fins a l’any 2007, o 2006, en cap moment es va votar. Es van prendre totes les decisions per unanimitat, eh?

És quan comença el mandat anterior a aquest –quan comença el mandat anterior a aquest– que aquest pacte polític –que no estava escrit enlloc– comença a desaparèixer –comença a desaparèixer–, eh?, i l’hospital de Reus ja no és el que era, perquè es comença a votar, i Sagessa deixa de ser el que era perquè es comença també a votar. I llavors allí, doncs, ja entren les opinions polítiques en una qüestió que, mentre havia estat considerada únicament com a tècnica, havia anat perfectament bé, eh?


I per què creu que es trenca aquest acord no escrit?


No, jo penso que les coses tenen totes la seva evolució i que algun partit polític va considerar que aquella pax romana en beneficiava uns i perjudicava els altres, i llavors els que van considerar que els perjudicava, doncs, van dir: «Escolti, deixemho anar», no? És tan fàcil com això. No, no hi ha cap...


I el grup Innova... No és la meva intenció preguntar pel grup Innova, perquè això, en tot cas, es dilucida en uns altres escenaris, no?, escenaris judicials i po



lítics, no el del Parlament de Catalunya, que aquesta comissió és de l’àmbit sanitari. Però, bé, en tot cas, el hòlding Innova, Sagessa i l’hospital de Reus, tenia auditories externes de la seva gestió? Hi havia notes de rellevància?


El grup Innova... El grup Innova...


Les empreses del grup Innova.


El grup Innova, com a tal, tenia tots els anys, i el Grup Sagessa... El grup Innova i el Grup Sagessa tenien tots els anys auditories de totes i cada una de les seves empreses –de totes i cada una de les seves empreses–, hi hagués obligació o no de ferla, per la seva mida. Perquè vostès saben perfectament que hi han empreses que a causa de la seva mida o de la seva configuració no els cal l’auditoria. Cada any es feien auditories de tots i cada un dels organismes del grup.


Les empreses públiques municipals, a la liquidació del pressupost municipal, consoliden els seus pressupostos amb el pressupost de l’ajuntament. Ens pot explicar les seves relacions amb el secretari i l’interventor de l’Ajuntament de Reus?


Miri, aquí, aquesta afirmació que ha fet vostè és certa, però s’ha de matisar. Les empreses públiques es divideixen en dos tipus: unes de mercat i les altres que es denominen de nomercat. Les de mercat són les que els seus ingressos depenen –més del 50 per cent– del mercat, com per exemple els pàrquings. Els pàrquings que nosaltres teníem, doncs –aquests pàrquings–, són empreses públiques, perquè el capital és públic, però són de mercat perquè els ingressos vénen pràcticament el cent per cent del mercat. L’empresa d’aigües exactament igual, és una empresa en què els ingressos vénen d’aquí.

Llavors, aquí es consolida –es consolida... Amb l’ajuntament consoliden les empreses de nomercat; les empreses que vénen del sector públic majoritàriament els seus ingressos. I les empreses que són de mercat, que els seus ingressos vénen majoritàriament dels ciutadans o d’altres empreses, aquestes no hi computen, eh? Aquest és el tema. Llavors, allà hi havia l’ajuntament... O sigui, l’ajuntament..., els vincles entre Innova i l’ajuntament són totals i absoluts, en tant que l’ajuntament té el cent per cent del capital d’Innova. Té un consell d’administració que nomena la Junta General d’Innova, que coincideix amb el Ple de l’ajuntament, i el secretari és el secretari del Ple de l’ajuntament. I després l’interventor, que assisteix també com a interventor als plens i als consells,

a les juntes generals. També s’ha de tenir en compte que les auditories de totes les empreses passaven cada any a l’interventor, perquè fossin analitzades i fossin contemplades.


Quan vostè deixa de ser director del Servei Català de la Salut, l’any 2003, i torna a Reus, hi torna perquè el tornen a contractar o perquè vostè tenia alguna excedència en l’àmbit empresarial a Reus, dintre del sector públic?


Sí. Jo torno... O sigui, jo, quan vaig deixar Reus per anar al Servei Català de la Salut, el vaig deixar amb totes les conseqüències –amb totes les conseqüències. Jo no era funcionari, no ho sóc, ni tampoc és la meva voluntat serho, eh? I, per tant, vaig dir: «Escolta, doncs, ja me’n vaig, i quan me’n vagi, quan acabi el Servei Català de la Salut, doncs, ja veuré què faig.»

El que passa és que Innova..., jo vaig marxar el 2003, Innova es va crear el 2001; la creació d’Innova va chirriar una mica –va chirriar una mica–, per efecte..., vaja, per raons que no són d’aquesta comissió, i llavors l’alcalde i una persona vinculada a Innova em van venir a veure per dirme si jo volia reincorporarme a Reus. Hi havia un gerent, que era el que havia portat això i que feia els seixantacinc anys l’any 2004, i vam assumir ambdues parts que jo estaria amb un contracte mercantil fins que aquell senyor fes els seixantacinc anys i després jo m’hi incorporaria com a director general.


Per tant, entenc que l’abstenció que es produeix es produeix en aquest últim mandat, respecte a...


Sí, l’abstenció..., en tots els primers mandats, des del 2003, s’ha anat –en tots els mandats– ratificant el meu nomenament per part de tots, a excepció feta d’aquest últim mandat, el mes de setembre, octubre, por ahí, de l’any 2011, no? –de l’any 2011–, que no daixò.


S’ha parlat molt... Ara ja comencem a parlar de l’hospital de Reus... No sé quant temps em queda, però poc vull parlar de l’hospital de Reus. Aquí hi han hagut controvèrsies, si l’hospital és petit, si l’hospital és gran... En tot cas, voldria saber la seva opinió, perquè alguna opinió sobre la gènesi d’aquest projecte vostè deu tenir, a més, per la seva experiència sanitària, i si la desviació que el senyor Batesteza ens ha explicat a l’inici d’aquesta sessió, d’un 2, 3 per cent, respecte al cost tota de l’hospital, és una xifra important?, és una xifra correcta?, normal?




Aquest hospital, hi insisteixo, es va fer en base a un pla funcional fet des de l’hospital –fet des de l’hospital– i des de Sagessa. I es va dimensionar, eh? –i es va dimensionar. En aquest hospital hi havien, en aquest pla inicial, si no ho recordo malament –vaja, però tampoc m’equivocaré de molt, eh?–, 75.000 metres quadrats –75.000 metres quadrats. I va ser un pla funcional aprovat, hi insisteixo, pel consell d’administració i pel departament. Evidentment, no hauríem fet un hospital que no hagués tingut el vistiplau del departament. I dos: el vistiplau vam tenirlo també des del punt de vista dels metges hospitalaris i de l’equip hospitalari.

Hi insisteixo, vam tenir i van haverhi crítiques que aquest hospital naixia petit –naixia petit, eh? I van ser reiteradament posades damunt de la taula. Llavors, es va fer un esforç, tenint en compte que el preu unitari ens estava sortint molt i molt bé, doncs, vam fer..., li vam donar 92.000 metres quadrats –li vam donar 92.000 metres quadrats.

Vostè em demana la meva opinió. Aquest hospital d’aquí a cent anys ens servirà. Un hospital que haguéssim fet amb 70.000 metres quadrats, n’hauríem hagut de fer una ampliació. I, a més a més, és un hospital que va dirigit i que va orientat amb els nous plantejaments dels hospitals, que és una cirurgia major ambulatòria potent, però, per altra banda, els malalts de medicina interna, que són conseqüència quasi bé tots de l’envelliment i de les cronificacions, han de tenir llits a prop d’un centre com aquest.

Per tant, si els cent cinquanta llits que estan en qüestió es poden arribar a concertar –que jo estic convençut que ara en aquests moments és complicat, però d’aquí a set o vuit anys, doncs, pot ser fàcil–, els ciutadans de Reus tindran una atenció privilegiada, tant des del punt de vista quirúrgic, com des del punt de vista socio sanitari, com des del punt de vista social.

I, hi insisteixo, el cost del metre quadrat ens va sortir a 1.300 i escaig euros el metre quadrat, i la mitjana dels hospitals construïts en aquest mateix temps estava per sobre dels 1.600 euros el metre quadrat. O sigui, que amb el que ens vam estalviar amb el preu del metre quadrat vam cobrir sobradament això.

La presidenta

Senyor diputat, informarli que m’he despistat i no li he aturat el temps; i, per tant, encara que marca un minut, compti que en té dos. Ara no l’hi pitjaré, i, per tant, en aquest sentit té aquest marge.


Gràcies, presidenta. Miri, des de l’any passat, o des que es va..., entremig hi va haver l’acabament de la legislatura, no?, però des que es va decidir constituir aquesta comissió, perquè hi havien coses que semblava que grinyolaven, alguns diputats i diputades hem hagut de fer una immersió, no?, sobre el sistema sanitari. I jo li he de confessar que hi ha un tema que m’ha

sorprès; i m’ha sorprès en el sentit..., i encara no tinc una opinió formada. Bé, sí que tinc una opinió formada, eh? Però he notat que hi ha una certa endogàmia en els gestors del sistema de salut del país, del sistema públic, eh? Algú ho deia l’altre dia: «Són portes no giratòries del públic al privat, sinó del públic al públic.»

En el cas de Reus..., sé que igual no m’ho contesta, eh? Vostè va contractar el senyor Manté, que havia sigut el seu substitut en el Servei Català de la Salut; el senyor Batesteza, que també havia tingut relacions amb vostè quan era el director del Servei Català de la Salut –després amb els gestors nous també. Vostè per què decideix contractar el senyor Manté i el senyor Batesteza?


A veure, jo això no li puc contestar àmpliament, eh?, perquè..., per les raons adduïdes. Ara, el que sí que li puc dir és que jo no vaig fer en cap moment re que no estigués autoritzat pels meus superiors.


I vostè creu que es dóna aquesta endogàmia entre els gestors del sector públic, que els troben ara en un hospital ara en un altre? Ara al Servei Català...


Jo...


Sempre acaben coincidint les mateixes persones. No només el senyor Manté i vostè.


Això, hi han altres sectors aquí, eh? Hi han altres sectors en els quals passa això i són molt més lúdics, com, per exemple, els entrenadors de futbol. Els entrenadors de futbol..., el que entrena el Valladolid no li serveix al Valladolid, però passa al Betis, el del Betis passa al Saragossa i el que estava al Saragossa acaba al Valladolid, eh? O sigui, costa molt –costa molt– trencar aquestes dinàmiques.

Això, hi insisteixo, passa en el futbol, però passa en moltes altres coses. En l’empresa privada passa exactament igual. L’empresa privada diu: «Escolti, aquest senyor fins ara ens ha anat bé; femlo durar un any més, femlo durar un altre..., femlo durar un altre, i tal.»

Si vol, un dia, perquè jo tinc conviccions respecte a això, no tinc cap inconvenient, al contrari, que poguéssim tenir una xerrada, ara que ha aprofundit en el tema, per parlar. Jo, en aquest sentit, sóc trencador.


No, ho deia perquè...



La presidenta

Una mica menys d’un minut, eh?, li ho dic perquè...


...després de tants anys de gestionar tots els sectors, no es pot produir una certa relació entre proveïdors i gestors, i això portar a una certa confusió?


És que..., no ho sé. El que posaríem són exemples. El que podríem posar són exemples. Però no es pot extreure una norma, m’explico? És difícil extreure una norma.


Vostè ha dit que formava part del Consell d’Administració d’USP Hospitals, mai ha tingut cap tipus de relació USP amb Sagessa o l’hospital de Reus?


En absolut.


No només des de l’àmbit sanitari, sinó d’algun altre tipus de relació.


Jo..., vaja, en això pot tenir la seguretat que hauria sigut extremadament curós, que vaig ser extremadament curós, i que, a més a més, sabia –però no ho podia explicar– quin era l’interès d’USP, que no era estendre’s ni comprar, sinó vendre’s. Però això jo no ho podia dir perquè estava sotmès al secret. Ara sí que ho puc dir perquè aquesta operació s’ha fet ja, de venda.


Li faré la darrera pregunta, i li he de confessar que tenintlo davant no em puc resistir a ferla, perquè en altres àmbits no hem tingut la resposta. Vostè va presidir l’Institut Català de la Salut, entremig, en alguns mitjans periodístics s’ha filtrat un document, que sembla que va elaborar una consultora –Price–, que proposava determinada organització de l’ICS, i que sembla que ningú no l’ha encarregat, i que aquesta consultora devia treballar, doncs, perquè, mira..., li interessava molt fer aportacions sobre la sanitat catalana.

Vostè sap qui va encarregar aquest estudi a PriceWater house sobre l’ICS, si és que es va encarregar? Vostè l’ha vist?


Jo, estudi de l’ICS, estudi sobre l’ICS, vaig fer un document, que era reformulació de l’ICS, que el vaig fer jo –el vaig fer jo, eh? I, per tant, doncs, el vaig fer meu en el seu moment i el segueixo fent meu, i crec que és

un document vàlid. El tema està que les coses s’han de fer bé. Si es parteix de la base que allò és una privatització, és que ja no es pot parlar. M’explico? Perquè diu: «Escolti, privatització, què és?, que entri el capital privat en una organització.» En cap cas es plantejava –en cap cas es plantejava– això.

I jo vaig parlar amb professionals i ho van entendre perfectament. Però, bé, dic, quant a l’autoria del document de reformulació de l’ICS, l’autoria de reformulació és meva, i dels meus col·laboradors, que no eren de consultories, eh?, dels directius ICS i de gent que porta molts i molts anys a l’ICS.

Aquest document, mentre jo estava allà, no n’hi va haver... O sigui, mentre jo estava allà, no hi va haver un document encarregat a un daixò i tal i tal, eh?

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del Partit Popular. El senyor Jordi Roca, quan vulgui, pot intervenir.

Jordi Roca Mas

Gràcies, presidenta. Gràcies, senyor Prat. Bé, el que els he dit a molts compareixents: això no és un judici, ni penal ni civil, és una comissió d’investigació política, i els que tenim una responsabilitat política, que vostè n’ha tingut, i moltes, encara que no com a càrrec electe, però com a tècnic... Espero estar encertat i que vostè pugui respondre totes les preguntes i el seu advocat pugui descansar amb les meves, i sobretot no caure en l’amarillismo, que crec que no beneficia ningú, i que potser ven molt però que no ens porta enlloc. Perquè, a més, considero que és vostè una oportunitat per a aquesta comissió i un luxe.

I agafant el seu... –si em permet–, seria vostè com aquest entrenador que ha estat al Barça, a l’Inter, al Chelsea, al Madrid i ara tornarà al Chelsea, que és el Mourinho, perquè vostè ha estat a allò més gran i amb les més altes responsabilitats, i crec que ens podrà vostè donar molta llum en el sector públic de la salut. La meva primera analogia anava envers Schuster, però com que ha tret vostè el tema dels entrenadors...

Hi ha una cosa que vostè ha dit sobre la prueba del al-godón. Hi ha un problema i és que la sanitat pública té 7,5 milions d’amos, o 7 milions i escaig d’amos, i, és clar, si no ho pots explicar, no ho pots entendre, i és quelcom que... Jo li vull preguntar molt directament, perquè segur que vostè ho entendrà: creu que hi ha una hipertròfia d’estructures públiques al voltant de la salut, de la sanitat? Perquè hi ha grups, empreses, consorcis, fundacions... Creu que hi ha una hipertròfia?


Miri, aquí, això ens donaria per a molta estona, eh? I també em brindo, de la mateixa manera com ho he fet, a tenir una xerrada en què jo explico la meva experiència i el meu enteniment en això.

A veure, miri, aquí –aquí–, el model sanitari que hi havia abans de la reimplantació de la democràcia era



un model particular de Catalunya. Aquí, l’associacionisme català havia provocat l’aparició de mútues per cobrir buits, de fundacions, fundacions municipals, fundacions de l’Església, fundacions de tot tipus; mútues, que per donar servei als mutualistes seus, doncs, havien fet centres hospitalaris. I després hi havien els centres de l’Insalud, que n’hi havia pocs precisament perquè aquí ja hi havien altres recursos sanitaris. M’explico? N’hi havien prou. I escolti, doncs: «No hace falta que hagamos allí.» A Terrassa, no hi calia, eh? Aquí a Barcelona, doncs, hi havia Vall d’Hebron i hi havia Bellvitge, però hi havia el Clínic i hi havia el Sant Pau, i llavors, escolti, «no en posem més», eh?

Bé, llavors, es compta amb una cosa i l’altra. I els centres d’aquí que no eren Insalud havien d’anar a Madrid –havien d’anar físicament a Madrid– a concertar activitat. I anaven allà a concertar activitat: «Escolti, miri, tal...» I bé, doncs, uns anys els anava millor, els altres els anava pitjor, i aquí s’acabava la història.

Llavors, amb les transferències, el primer que es va transferir va ser salut. I llavors, aquí es podia prendre una decisió, o s’havia de prendre una decisió que condicionava el model sanitari català per omnia –per omnia. Quina era? De dir: «Miri, escolti, tots aquests centres, que són fills de son pare i sa mare, no?, de la fundació de no se què, de la mútua de no sé què, de tal, aquests els passem a l’ICS.» I l’altra solució va ser de dir: «No, aquests són centres amb personalitat jurídica pròpia, són centres que tenen el seu know-how, que tenen això..., podem conservarlos amb una reestructuració», que va ser el PRH, el famós PRH, Pla de reordenació hospitalària.

Bé, es va prendre aquesta decisió, que seguissin els hospitals que no eren de l’Estat. I aquest, hi insisteixo, és el principi del model sanitari català. D’aquests, els que eren dolents van passar a sociosanitaris. Els que eren millors, doncs, van passar a daixò. I es va configurar un nou model de, diguemne, proximitat. El model Insalud estava basat a fer unes grans instal·lacions a les capitals, i després que la gent anés cap allà. Aquí –aquí–, aprofitant que aquests centres estaven molt a prop els uns dels altres, doncs, es va generar una xarxa en la qual pràcticament cap ciutadà tenia un hospital més lluny de mitja hora.

Llavors, aquí, què va passar? Que hi havia hospitals grans, hi havia hospitals mitjans i hi havia hospitals petits, eh? I a Valls, concretament, que tenia una centre sociosanitari amb un hospitalet amb quatre llits allí per a casos crònics, doncs, van dir: «Escolti, un hospital, un hospital, un hospital...», i van tenir un hospital.

Això..., hi insisteixo, cada ciutadà té un hospital a menys de mitja hora; això és bo o és dolent? Home, si t’ho pots permetre, és bo –si t’ho pots permetre és bo. Ara, el que has d’evitar són les fugides endavant. Perquè tots i cada un d’aquests hospitals petits el que haurien volgut és tenir una UCI, fer transplantaments, fer pròtesis de no sé què, eh?, i fer..., i publicar al New Journal. Llavors, això no era possible –no era possible–, i es van estratificar els nivells d’hospitals. Però els que estaven aquí volien emigrar aquí, i els que es

taven aquí volien emigrar al següent nivell i els que estaven a dalt de tot, doncs, volien ser ja comparables amb Houston. I aquí és on hi ha una tasca..., hi havia una tasca a fer, que no s’ha fet plenament, i hi ha una tasca a fer encara en aquest sentit.

A Barcelona ens passa el mateix. A Barcelona, per exemple –i no sé si és de la comissió o no el que estic dient, això la presidenta em diu... (Veus de fons.) O sigui, aquí, per exemple, diu: «Escolti, els hospitals de tercer nivell, els grans hospitals –Vall d’Hebron, Bellvitge, Clínic, Sant Pau– fan amigdalectomies i fan galindons.» El preu de les amigdalectomies i dels galindons en un hospital d’aquests grans és gairebé el preu d’un transplantament, m’explico? Perquè entres en uns protocols concrets i determinats.

Bé, doncs, de la mateixa manera que a territori hi ha una estructura anivellada, on hi ha un hospital comarcal, on hi ha un hospital de referència i després hi ha un hospital terciari. Per què els hospitals terciaris a Barcelona han de fer aquestes altres coses? Bé, hi han marges de fer coses. Compte, aquesta és una opinió meva personal, eh?, no és la d’un exdirector del Servei Català de Salut, és un pensament meu. Però això ens donaria... I llavors, aquí, de la mateixa manera com pel món hi han..., vaja, com a, diguemne, províncies hi han hospitals comarcals, doncs, aquí hi hauria d’haver hospitals de barris. I que fessin aquesta patologia lleugera.

Però, bé, aquest és un altre tema que em sembla que..., eh? Però sempre es poden fer coses.

Jordi Roca Mas

Ja ha respost; ja ha respost molt. Amb aquesta superestructura o superjerarquia, jo vull dir que em solidaritzo amb vostè, perquè quan l’acusen de defensar la sanitat privada crec que és absolutament injust. Jo, com que sóc d’un partit al que acusen d’anar contra les autonomies, tot i que tenim 560 diputats autonòmics, doncs, bé, ho entenc perfectament, perquè a més es nota i quan parla vostè es nota que això d’acusarlo de beneficiar allò privat no és cert, perquè, a més, allò públic pot tenir prou problemes de mala gestió de diner públic.

Però aquí el que veig és que l’autoritat sanitària, que segons l’Estatut és la Generalitat, acaba perdent el control, tant que aquest sistema està, doncs, als jutjats i hem obert una comissió d’investigació en aquest Parlament. No creu que s’hauria de simplificar?


Home, vostè, el que m’està dient –i si se’m permet el comentari– és que hi haurien d’haver Innoves; s’haurien de fer Innoves, perquè Innova, precisament... Innova..., compte, estic..., eh? Innova, precisament, és això. Què va passar? Doncs, que hi havien divuit empreses, que cadascú tenia el seu pare i la seva mare, i en un moment determinat els polítics –els amos– van decidir que hi havia d’haver una coordinació molt més alta.



L’alcalde de Reus en un moment determinat a mi em va dir: «Escolta, és que jo no tinc sensació de ser alcalde de totes les meves societats.» Llavors, diu, escolti... És un paraigua... Cada empresa tenia un paraigua, però per sobre d’aquests paraigües petits, doncs, hi havia un paraigua de daixò. Diguemli Innova, jo incorrectament hauré utilitzat la paraula «Innova», però és per querencia. Hi han toros que tenen queren-cia a la barrera, doncs... Crec en aquests òrgans de coordinació; en aquests òrgans de coordinació, jo, personalment, hi crec.

Jordi Roca Mas

Bé. Ha dit vostè que el pla funcional de l’Hospital Sant Joan, del nou hospital de Reus, surt des de Sagessa. Creu que és el pla funcional d’un hospital comarcal, o és un pla funcional per a un hospital, com ha dit vostè abans, tipus Insalud.


No, aquest és un hospital, com és ara ja, com era abans, de referència. I és un hospital universitari. O sigui, vejam, fixi’s que l’únic hospital universitari que no és o que no era de l’ICS –ara n’estan apareixent alguns altres– era el de Reus –era el de Reus. L’únic hospital universitari, vinculat a una universitat, per fer docència, per fer recerca, per fer tal, era el de Reus.

Per tant, l’hospital de Reus havia de ser un hospital de referència i universitari. I fins i tot té alguns serveis de tercer nivell, com és l’oncologia, amb uns molt bons resultats. Per tant, aquell hospital, hi insisteixo, és universitari, és de referència i té algun serveis terciaris. I així es va fer i amb aquesta idea es va construir.

Jordi Roca Mas

Gràcies. Bé, jo és que com que sóc regidor de Tarragona –no sé si n’estava vostè informat–, no creu que, estant a catorze quilòmetres d’un hospital universitari de referència i amb serveis terciaris, era massa tenir un hospital de referència, universitari i amb serveis terciaris a catorze quilòmetres?


Miri, aquesta..., això s’havia d’haver decidit en un altre moment. Hi han elements que són de repensar. Però les decisions s’han de prendre en el moment adient. Miri, jo sempre poso com a exemple, i quan no estic aquí a Catalunya, i estàs fora –estàs fora–, la gent es queda sobtada, dic: «Miri, en un triangle que va des de...» –i això amb el senyor Batet alguna vegada ho hem comentat, i per això se’n riu ara; ha estat molt seriós durant tota la intervenció, però ara és la primera rialla que fa. Bé, dic: «Fixi’s, nosaltres tenim un hospital a Sant Pere de Ribes, un hospital a Vilafranca del Penedès, un hospital al Vendrell, un hospital a Valls, dos hospitals a Tarragona, dos hospitals a Reus, un hospital lleuger a Salou i un hospital lleuger a Cambrils, i, para más inri, un altre hospital a Móra, que tradicionalment la gent no va a Tortosa, sinó que va

cap a Reus.» Bé, deu hospitals –deu hospitals–, que del centre de gravetat d’aquest territori estem a trenta quilòmetres, és a dir, en un radi de trentacinc, quaranta quilòmetres tenim deu hospitals.

Ara bé, això es va fer –això es va fer. Què s’ha de fer ara? Doncs, miri, als ciutadans i als alcaldes de tots i cadascun d’aquests centres com els toquis una finestra del seu hospital s’arma la marimorena –s’arma la ma-rimorena–, o no? S’arma la marimorena.

Per tant, aquí s’ha utilitzat la política del raspall del fuster. A la taula se li ha anat passant el raspall, i allò ha anat disminuint, disminuint, disminuint. Clar, la taula, quan ja l’has raspallat molt, allò s’aguanta poquet, eh? –allò s’aguanta poquet. Si ara se li vol fotre tres o quatre raspallades més, ai!, mare meva –ai!, mare meva.

Per tant, diu: «Escolti, i mesures estructurals?» També hi ha una altra solució, que són mesures estructurals. Però les mesures estructurals és allò de «quién le pone el cascabel al gato».

Per tant, els pactes polítics, que són els amos, o sigui, els polítics són els amos –són els amos–, són els que representen el poble, i, per tant, són els amos de tots i cada un d’aquests centres. Escolti, parlin amb algun expert, algun expert els dirà el que els dic jo, algun altre ho matisarà, un altre li donarà una mica el tomb, però la mare dels ous és aquesta.

Jordi Roca Mas

Sí, el que passa és que segurament hi haurà gent que tingui la percepció –ciutadans de Tarragona– que s’ha despullat un sant per vestirne un altre. Què li diria a un ciutadà de Tarragona que està preocupat per si s’està desmantellant Joan XXIII?


Jo li diria una cosa, i jo sóc de Tarragona i visc a Tarragona, i no he deixat de viure a Tarragona, excepte el període que vaig viure a Galícia, eh?, i em sento tarragoní –i em sento tarragoní. A veure una cosa, aquí hi ha una incapacitat fisiològica d’arribar a acords. Mentre no hi hagi aquesta capacitat per arribar a acords, això no tindrà solució –no tindrà solució. Perquè aquí alguns..., en alguns moments, es va defensar de dir: «Home, doncs, fem un hospital únic entre Reus i Tarragona, meitat al terme municipal de Reus, meitat al terme municipal de Tarragona, i aquí es pot posar la universitat al costat, i tal.» Però aquestes coses duren..., bé, per prendre decisions en aquest sentit s’hi poden estar anys i anys i anys... Llavors, el millor –el millor–, almenys fins ara, és tirar pel camí del mig, i que hi hagi algú que tiri pel camí del mig, i ja està, i allà ja hi ha un hospital –allà ja hi ha un hospital.

Després, a vegades, els mateixos que tenen aquest hospital se’l carreguen, conceptualment o físicament o.., se’l carreguen, diuen: «Escolti, però...» Bé, seria llarg –seria llarg.



Jordi Roca Mas

Molt bé. A més, m’està agradant molt aquest intercanvi...

La presidenta

Perdó, li queda un minut, eh? Més que res perquè ho sàpiga.

Jordi Roca Mas

...perquè hi ha la sensació que els acords els han pres, però sense comptar amb els ciutadans de Tarragona.

I no creu que part d’aquestes decisions han sigut part del que deia vostè, una fugida endavant, per una maquinària molt gran ferla..., que pogués seguir funcionant?


A veure, jo, per exemple, l’ICS va ser un descobriment per a mi. Aquest any i mig que he estat a l’ICS ha estat un descobriment, i crec que és una organització..., i ho dic sincerament, abans no ho pensava així, però després d’haver estat a l’ICS crec que té una capacitat i un potencial que aquest país no es pot permetre perdre’l i malgastarlo –ho dic així de clar–, i que té unes capacitats, unes potencialitats impressionants.

Bé, després tenim una altra part de centres que són també molt útils als ciutadans. Al ciutadà de Berga que no li toquin el seu hospital. I també allà tenim Berga, la Seu d’Urgell i Puigcerdà..., tocant allí.

Bé, amb el que sí que s’ha d’anar amb molta cura –em sembla a mi– és amb la cartera de serveis que ha de tenir cada un d’aquests hospitals i cada un d’aquests centres. M’explico? Dir: «–Escolti, vostè farà això, això, això i això. –No, que jo també..., és que tenim un metge que li surten molt bé... –Escolti, ho sento.» Perquè, clar, si jo vaig a esquiar –que no hi vaig, eh?, però si jo anés a esquiar– i em trenco el fèmur esquiant, a mi que no m’arreglin el fèmur, doncs, en un hospital que fa dotze fèmurs l’any, perquè tinc unes probabilitats de sortir coix tremendes; jo vull anar a un que en faci, doncs, 200 o 250, o 300. Però això és en aquesta seu que s’han de fer –des del punt de vista meu, eh?– plantejaments seriosos, i acords, i daixò.

Jordi Roca Mas

Sí, ja acabo. El que passa és que no sé si hi ha el clima d’acord per a aquesta valentia que requeriria.

I, una pregunta, preguntareflexió, que fins i tot potser és incòmoda per a vostè, perquè potser l’obliga a fer una mica d’autocrítica, o a reflectir l’autocrítica que hagi pogut fer, i és que hi ha una sensació que hi ha hagut un malbaratament, un despilfarro enorme a la salut pública catalana. Potser hi ha alguns paràmetres, i en la seva intervenció ho ha deixat veure, com «aquest hospital, doncs, d’aquí a no sé quants anys encara ens servirà», i potser la sanitat canvia molt en els propers vint anys, potser, doncs, els polipatològics i les cronicitats, i les noves tecno

logies, la mitjana d’edat, que s’ha disparat, els desequilibris demogràfics que tenim a Catalunya, que, Déu n’hi do, donaria també per una altra comissió... No creu que les persones que fa vintiset anys, ara no..., vintivuit anys que gestionen la sanitat –o vint i molts–..., no creu que hi han pogut estar massa temps? No creu que han pogut cometre errors, precisament, per la dinàmica de seguir amb les mateixes tendències, el malbaratament, mirar de solucionar..., o mirar d’insistir en un model que no està acabant de funcionar, que genera molta despesa?

Parlava un alt càrrec de la sanitat catalana que entre el 20 i el 40 per cent de les operacions, o de l’operativa sanitària, presenta duplicitats. Ara hem parlat dels serveis, però, en canvi, vostè mateix se’n va a parlar d’hospitals que fan fèmurs en lloc de serveis que fan fèmurs, no? No creu que potser la renovació, evitar l’endogàmia, que es comentava abans, seria bo per a la salut pública?


Aquí s’ha de trobar el punt adequat –s’ha de trobar el punt adequat. Jo, en aquest sentit, personalment, sóc rupturista. O sigui, jo agafaria gent de més d’una determinada edat i diria: «Doncs, ho sento.» Però aquesta és una opinió personal meva. Lògicament, jo entraria en aquesta llista, eh? Evidentment, jo entraria en aquesta llista.

Jo crec que hi han altres funcions a fer –hi han altres funcions a fer–, i un dels inconvenients que tenim és que la gent que succeeix els que se’n van han estudiat amb el mateix llibre. M’explico? La gent ha estudiat amb el mateix llibre. Aquí s’ha de ser més trencador. O sigui, dir: «Escolti, els llibres...» (Se sent un enregis-trament d’un mòbil.)

La presidenta

Ui!, ui!, ui! Perdoneu, eh? Ara se m’ha disparat...


Amb això de «trencador» s’ha disparat, ha fet trencarho tot...

La presidenta

S’ha disparat... Aquí no es pot badar, ja ho veig.


No, però dic, o sigui, m’explico?, de dir: «Escolti...» Perquè aquí..., bé, juguem una mica a trencar coses, no?, però sempre que hi hagi el Supergen al costat i que es pugui reconstruir, que els trossos siguin suficient ment grossos. Ara, això és una reflexió profunda, eh?, no és aquesta...

La presidenta

Ja està? (Pausa.) Prometo no fer més interrupcions d’aquest tipus. Senyor Marc Vidal, quan vulgui, té la



paraula, en nom d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa.

Marc Vidal i Pou

Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Prat, vostè ha repetit, jo crec que unes quatre vegades..., ha insistit que tots els partits el vàrem votar sempre per unanimitat. He tingut la sensació que volia dir: «Si passa alguna cosa, tots en tenim la culpa.» Jo, senzillament, no se m’enfadi, però jo li voldria dir que l’única persona aquí que està imputada per sis delictes és vostè, i, per tant, dels que estem aquí és, ho suposo, la més sospitosa, d’irregularitats, de totes.

En qualsevol cas, li faré les preguntes, a veure si me les pot contestar. Una, de ben senzilla, que suposo que em dirà que sí. El model d’Innova és un model de gestió pública amb participació de capital privat que és eficient, que és més eficient que d’altres? I, en qualsevol cas, quina seria aquesta diferència en l’eficiència?


Miri, el model d’Innova... O sigui, primer, quan jo he dit que havia estat –havia estat– votat per tots, no era per transmetre cap responsabilitat. Si jo em caracteritzo per alguna cosa, em sembla, al llarg de la meva vida professional, és per haver assumit les responsabilitats que em pertocaven i no haverne defugit ni una, eh? Per tant, en aquest sentit, estigui tranquil.

Jo el que he dit, que m’havien votat, vol dir que gent que ja em coneixia em seguia donant confiança a la renovació dels diferents mandats. A això em referia jo, no? De dir, escolti, la gent no..., la meva figura mai va ser motiu de divisió ni de votació. I això per mi és una satisfacció –això per mi és una satisfacció. I, curiosament, quan hi va haver la primera noaquiescència, diguemne així, les coses van començar a anar malament, segurament perquè havien d’anar malament i segurament perquè jo em vaig equivocar amb moltes coses. Segur.

La presidenta

Quan vulgui.

Marc Vidal i Pou

Bé, no m’ha contestat la segona, si el model de gestió pública d’Innova era eficient.


Perdó, perdó... Sí, o sigui, a veure, Innova és una eina de gestió i d’estratègia pública, en Sagessa no hi ha ni un 0,01 de capital privat, eh? Això que deia vostè que participa capital privat i tal i tal; no, no hi participa, en absolut, capital privat.

Marc Vidal i Pou

Quin era el règim de contractació d’Innova? I, en qualsevol cas, li consta a vostè que aquest règim de contractació no s’hagi respectat en algun cas?


No, a mi no em consta això –no em consta això–, perquè si no s’hagués respectat hauria dit alguna cosa, eh?

De totes maneres, com que entrem amb els plantejaments que dèiem abans, en el cas anterior, li dic: «Escolti, jo he respost a això en àmbit judicial.» I ja li he dit també abans que sempre –sempre– he actuat d’acord amb les instruccions del meu consell d’administració o consellers delegats.

Marc Vidal i Pou

Canviem de tema, doncs. Vostè té fama de ser un gran negociador, suposo que per això també hi ha hagut tanta unanimitat al llarg dels anys. Alguns sindicats, la majoria de sindicats de la sanitat consideren que vostè va ser nomenat director de l’ICS per executar un pla de trossejament d’aquest, en filials, amb entitat jurídica pròpia, i així permetre l’entrada de capital privat en aquestes filials, i evitar el control de la Intervenció de la Generalitat. Com ho valora això? Què hi ha de veritat en això?


Doncs, miri, hi ha una gran veritat i una gran mentida. La gran veritat és que jo vaig fer un plantejament –vaig fer un plantejament– que s’havien de definir ens més petits dins de l’ICS. Ara, sempre vaig dir i vaig escriure, i vaig guixar en el mateix document on es va escriure de fer..., que jo tenia i tinc la convicció de fer ens més petits, que en cap cas en aquests ens petits entraria capital privat. Ho vaig dir així, i així està escrit.

I el que sembla estrany és que els que haguessin rebut la filtració del document no tinguessin la sort de llegir la pàgina on hi havia això, perquè si haguessin llegit la pàgina on hi havia això, doncs, hauríem desfet tots els malentesos. Potser va ser que se’ls van passar dues pàgines a l’hora de passarla i no van obrir aquella.

Marc Vidal i Pou

Això ha canviat avui? La sanitat avui a Catalunya és un gran negoci, senyor Prat?


Miri, la sanitat pública no és cap gran negoci –la sanitat pública no és cap gran negoci. I això, només cal anar a la Central de Balanços, on hi ha tots els centres –tots els centres–, i es pot analitzar.

La sanitat privada, que guanya diners –que guanya diners–, pot ser un negoci, jo crec que un gran negoci no, però pot ser un negoci, gràcies, en part, a la sanitat pública, perquè tots els elements de recerca i to



tes les peces –els professionals considerats peces–, doncs, al matí solen treballar en un lloc i a la tarda solen treballar en un altre. I, per tant, part de la formació d’aquests professionals és finançada per la sanitat pública. I això –això– és així.

Però, escolti, això sí que no és propi del model sanitari català. O sigui, no és que diguis: «El model sanitari català provoca això.» Escolti, a qualsevol sistema on hi hagi privada, la privada, lògicament, s’alimentarà de gent que són bons, i la gent que són bons demostren que són bons estant a la pública. Quina solució té això? Bé, s’hauria de pensar molt i molt, i molt, i molt.

Marc Vidal i Pou

Per què considera que el conseller Boi Ruiz el nomena director de l’ICS, quan se’ns fa difícil als humans normals imaginar que una persona pugui fer ben fets tres càrrecs alhora de la responsabilitat dels que vostè tenia? Per què ho creu?


Miri, ell coneix... O sigui, el conseller Boi Ruiz i jo ens coneixem des de fa temps. Jo entro al sector l’any 85, i ell hi era ja –és més jove que jo, però ja hi era. Llavors, jo el que havia defensat durant molt temps en fòrums era que l’ICS..., no que s’havia de destruir l’ICS, perquè a mi m’han dit que jo volia destruir l’ICS, i dic: «Escolti, jo no vull destruir l’ICS, jo vull reformular l’ICS.» L’ICS és la base –és la base– del sistema sanitari públic en aquest país, ho vulguem o no ho vulguem, eh? Dic: «Escolti, reformulemlo, reformulemlo.» Aquest era el meu plantejament. I com que això ho havíem comentat amb temps, doncs, suposo que el conseller va pensar: «Home, aquell que diu que s’hauria de reformular, doncs, que el reformuli.» Se non è vero, è ben trovato, eh? O sigui, no ho sé –no ho sé.

Llavors, jo en aquells moments tenia USP, USP és anar a un consell d’administració al mes, i, a més a més, sabia –sabia– el conseller –el conseller sí– que USP es volia vendre, és a dir, que els propietaris d’USP ho volien vendre i que estaven a dos o tres mesos de vendre allò, eh?

I, segona, també sabien que jo estava a Reus, amb Innova, eh?, que allà tenia un cert grau d’incomoditat, que havia agafat un compromís amb l’equip de govern, però que aquest compromís segurament s’acabaria, doncs, l’agost de l’any passat, quan feia seixantacinc anys. Però ja vaig considerar que no valia la pena esperar sis mesos, a complir els seixantacinc.

Marc Vidal i Pou

Sap que hi ha males llengües que diuen, en canvi, que va ser vostè que va influir perquè fos conseller el senyor Ruiz per poder executar aquest ambiciós canvi d’estructura, perquè vostè té la visió del negoci i ell sabria executarla? És mentida això, o és veritat? O què hi ha de veritat en això?


Jo els agraeixo a aquesta gent, doncs, que considerin que sóc capaç d’influir en el nomenament d’un conseller. (L’orador riu.) M’explico? O sigui, això sí que és rizar el rizo, eh?

Marc Vidal i Pou

És cert que vostè i el conseller Boi Ruiz fa temps que van darrere de trobar compradors per al sistema de sanitat pública de Catalunya?


Oh!, i ara!

Marc Vidal i Pou

És vostè qui ha proposat trossejar la sanitat pública per poder oferirla millor als possibles compradors?


Li he dit dues coses abans, i em sembla que he contestat. Jo segueixo defensant el document que vaig fer sobre la reformulació de l’ICS. En el document de la reformulació de l’ICS en cap moment es pot llegir –en cap moment es pot llegir– que això portaria, o suposaria la privatització d’algun centre, o l’entrada de capital privat a algun centre.

Ho desmenteixo radicalment. I fins i tot amb l’IDI hi havia un possible plantejament amb aquest..., i davant de tots els treballadors jo ho vaig negar, i em van creure.

Marc Vidal i Pou

Vostè sap si és cert que hi ha entitats de capital risc interessades en el negoci de la salut, en general, a Catalunya?


Sí, però no en el negoci públic –no en el negoci públic.

Marc Vidal i Pou

Vostè no troba sorprenent representar un conglomerat internacional d’hospitals privats, com és USP, i dirigir hospitals públics alhora? Vostè això no li sona...


Miri, això, com que..., hi insisteixo. Jo vaig parlar amb el departament, el departament em va dir que ho veia perfectament bé –que ho veia perfectament bé. Dos, ho vaig parlar amb els meus amos, eh?, de Reus, i em van dir que ho veien perfectament bé. Però és que, a més a més, si jo hagués vist i detectat alguna incompatibilitat en el sentit que hi podien haver interessos creuats, escolti, jo, després de vintiset anys dedicat a la sanitat pública, no hauria entrat en aquests jocs.



Això, evidentment, vostè s’ho pot creure o no, però la gent que em coneix, i que em coneix bé, sap que jo no hauria entrat mai en això.

Marc Vidal i Pou

Em sap greu, com que no el conec, jo li he de fer aquestes preguntes. És cert...


M’ofereixo que em conegui més...

Marc Vidal i Pou

...que –molt bé– USP, que vostè representava, estava altament endeutada amb el Barclays Bank i el Royal Bank of Scotland, i necessitava trobar negoci per poder finançarse?


Com? Perdó?

Marc Vidal i Pou

USP estava altament endeutada amb el Barclays Bank i amb el Royal Bank of Scotland, i necessitava trobar negoci per poder finançarse. Si és cert.


No, no, això... És a dir, hi han campanes, però...

Marc Vidal i Pou

Però no en sabem l’església.


...no sabem la lletra, eh? A veure una cosa, aquí USP –USP–, in illo tempore, va fer una operació d’endeutament, i va fer aquesta operació d’endeutament amb el Barclays i amb el Royal Bank of Scotland, va fer una operació. Llavors, a l’hora de tornarho, oh!, sorpresa, no ho van poder tornar, i, per tant, els ho van pagar amb accions. O sigui, USP va passar a estar dominada pels dos bancs, eh?, i els dos bancs tenien perfectament capitalitzada –i perfectament– aquella societat, perquè hi van posar diners de més.

Ara, el que no tenia aquesta gent..., i això va ser el que em van dir a mi, diu: «Bé, nosaltres no tenim voluntat de permanència en aquest sector.» Llavors, diu: «Escolti, nosaltres això ho volem vendre com més aviat millor –com més aviat millor. Per tant, el nostre objectiu no és comprar centres, fer una expansió, fer no sé què, sinó donar el màxim valor a USP i vendre’l.» I això és el que va passar. Però jo, quan se’m va dir que si hi tenia interessos, i que el meu interès era aquest i era aquest altre, jo hauria pogut explicar això, però el meu secret professional vers USP m’ho impedia, i no ho vaig fer. I és el primer cop que ho dic, això, perquè ara ho puc dir perquè les operacions estan tancades.

Marc Vidal i Pou

Vostè ha fet negoci amb la sanitat pública, senyor Prat?


En absolut –en absolut.

Marc Vidal i Pou

Vostè, incomplint la normativa, mai ha presentat la seva declaració de béns mentre estava al capdavant del hòlding Innova. És cert, això? Per què?


No!, i ara!

Marc Vidal i Pou

És una pregunta.


No, no... Doncs, li ho nego, li ho nego rotundament. Miri, jo he presentat les meves declaracions de renda –he presentat les meves declaracions de renda– on les havia de presentar, que era a l’Agència Tributària. Després, la normativa que van aplicar i que van ampliar –que van ampliar– a l’Ajuntament de Reus era que jo havia de presentar la meva declaració de renda a l’ajuntament.

En aquells moments hi havien hagut unes filtracions respecte a la declaració de béns meva que van fer cap, doncs, a determinats mitjans i en determinats àmbits polítics, i jo vaig considerar que la meva declaració de renda no la portaria a l’ajuntament.

Ara bé, com que la llei em permetia fer aquest dipòsit a la diputació, ho vaig fer a la diputació. O sigui, d’això no se’m pot acusar, ni molt menys.

Marc Vidal i Pou

Vostè va cobrar el 2011 264.353 euros, dietes i Audi a part, en plena època de retallades? A més a més, era president de l’ICS i vicepresident del grup hospitalari privat USP. Té fet un càlcul de quant devia cobrar vostè el 2011, comptant també les dietes per les seves assistències?


Doncs, no tinc el càlcul fet –no tinc el càlcul fet. De totes maneres, li puc dir que jo, de l’Institut Català de la Salut, l’únic que cobrava eren les dietes del consell d’administració, que es feien cada dos mesos, al final, es feien cada dos o cada tres mesos, i que, a proposta meva, es van rebaixar pràcticament a la meitat.

La presidenta

Senyor diputat, li queda menys d’un minut.



Marc Vidal i Pou

Vostè sap que era en plena època de retallades, mentre vostè cobrava això es produïen situacions dramàtiques en molts hospitals. No li causa, de vegades, problemes de consciència això?


És un tema personal meu, eh?, i que, lògicament, jo me’l guardo. Me’l guardo perquè, com que jo no puc fer preguntes, sinó que estic aquí per respondre, doncs, em permeto, atès que no tinc dret a repreguntar, doncs, llavors, determinades coses, obviarles.

Marc Vidal i Pou

Com explicaria vostè que mentre va ser president de l’ICS, en els deu primers mesos del 2011, les operacions quirúrgiques realitzades al centre de Tarragona Joan XXIII i al de Tortosa Verge de la Cinta, de l’ICS, van caure un 15 per cent, per les retallades, mentre que els centres que gestionava Innova, que també gestionava vostè, van mantenir la seva activitat? És potser una manera de justificar que els centres de l’ICS van pitjor, i, per tant, cal reformarlos?


No, aquí...

La presidenta

Ha sonat el temps. Em deia que no ho sentia, ha sonat, que ho sàpiga.


Puc contestar això?

La presidenta

No, no, ja pot contestar, lògicament.


A veure una cosa. Miri, aquí es magnifiquen –es magnifiquen– les capacitats, les atribucions i les potestats de la presidència de l’ICS. La presidència de l’ICS no és una presidència executiva, i jo no tinc signatura –no tinc signatura– dins de l’ICS, l’únic que signo..., vaja, l’únic que signava eren les actes dels consells d’administració.

Per tant, es magnifica la capacitat operativa del president de l’ICS. El president de l’ICS –el president de l’ICS– tenia una funció purament estratègica i en cap cas –en cap cas– operativa. Si algú realment pot pensar que, després de vintiset anys dedicats a la sanitat pública, assumir la presidència de l’ICS –assumir la presidència de l’ICS–..., jo assumeixo aquesta presidència per veure si destrosso l’ICS, hi insisteixo, és no conèixerme, perquè no l’hauria acceptat –no l’hauria acceptat–, i, a més a més, és pressuposar un maquiavellisme en els meus pensaments que no hi és. És a dir,

em fan massa maquiavèl·lic i, en conseqüència, massa intel·ligent.

Els ho agraeixo, pel que fa a intel·ligent, però no m’ho mereixo.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del senyor José Manuel Villegas, per part del Grup de Ciutadans. Quan vulgui, té la paraula.


Gracias, señora presidenta. Probamos con el tema del ICS, que usted ya ha dicho que no cobraba sueldo del ICS, en ese momento cobraba de Innova, por lo que se ha comentado, una cifra sobre los 280.000 euros, ¿de la otra entidad, de USP, tenía remuneración?


Tenía una remuneración, sí.


¿Puede decir el importe, o quiere decirlo?


No lo puedo decir porque firmé una carta de confidencialidad con USP.


O sea, usted era presidente del ICS, pero su retribución venía de Innova y de USP.


Sí.


Visto desde ahora, con más perspectiva, sigue usted pensando, de verdad, que ser presidente del ICS, que usted dice que no es presidente ejecutivo, pero presentó un plan estratégico de reformulación... O sea, ¿llevar adelante, o proponer para que se llevara adelante la estrategia del ICS, del principal operador sanitario en Cataluña, no es incompatible con estar en el consejo de administración de una empresa privada que opera en el mismo ámbito, en el ámbito de la salud?


Mire, después contestaré exactamente a esta pregunta. Si utilizáramos este criterio, los únicos que podrían ser...

La presidenta

Si s’apropa al micròfon... És que a vegades el perden una mica.




...y ocupar estos cargos serían funcionarios, porque yo supongo que la gente a la que le ofrecen ser presidente –no ya del ICS, sino de cualquier empresa pública, sea sanitaria o no sea sanitaria– tienen la mala costumbre de querer comer y querer vivir. Por lo tanto, si el planteamiento fuera este –el planteamiento fuera este–, evidentemente nadie aceptaría ir a la presidencia de una empresa pública o de..., bueno, una empresa pública, porque el ICS es una empresa pública.

Entonces, yo les sugiero a ustedes que repasen –repasen–, desde in illo tempore, desde el principio, las personas que han ocupado cargos de este estilo qué otras ocupaciones tenían. Es un ejercicio fácil. Es un ejercicio muy, muy fácil. Y verán qué trabajos tenían, por los que cobraban, y qué trabajos no tenían, por los que no cobraban, o incluso, de algunos, si también cobraban, ¿eh?

Y esto nunca –nunca, nunca–, insisto, ha sido objeto de ningún problema, físico o metafísico, respecto a incompatibilidades, excepto cuando da la casualidad de que yo presento a la comisión asesora del presidente un documento, un borrador de documento, y se filtra; entonces, esto pasaba a ser incompatible.

Yo lo que más tengo ahora, entre otras cosas, es tiempo –tiempo. Y me he entretenido en hacer una serie de ejercicios, ¿eh?, y llego a conclusiones curiosísimas –a conclusiones curiosísimas. Entonces, digo: «Oiga, ¿por qué –por qué– a mí?» Y esto no es una pregunta que les haga directamente aquí, pero sí la lanzo al éter: «¿Por qué a mí?» Y nadie a quien se la he hecho hasta ahora me la ha sabido contestar.


No me ha respondido.


Sí.


¿Piensa que la toma de decisiones que se podía tomar al frente del ICS, como estaba, no estaba vinculada también a los posibles intereses de los operadores privados que estaban trabajando en el mismo sector en Cataluña?


En absoluto, porque yo solo estuve vinculado a uno de ellos, que nunca tuvo ninguna vinculación con el sector público, y que yo era conocedor de que su objetivo no era comprar, sino que era vender.


Pero más allá de la vinculación o no con el sector público, la estrategia del sector público, la estrategia del ICS, afecta a los operadores privados que están participando de ese ámbito. Las decisiones que se tomen

en el ICS, y depende de cómo se funcione, y depende de si se va a hacer..., se va a decidir que entre capital privado o no, si se va a hacer una expansión o no... Cualquier decisión estratégica que se tome en el ICS –estará de acuerdo conmigo, que usted sabe más de esto que yo– puede afectar..., debe afectar al resto de operadores que estén en el sector sanitario, específicamente en el sector hospitalario.


Sí, pero ya le he dicho, y lo he repetido varias veces, que en ningún momento el planteamiento por escrito ni por concepto implicaba que en el ICS entrara algún socio privado en alguno de los ámbitos ICS. No se contemplaba. Entonces, pues, como no se contemplaba... Dice: «Oiga, ¿y cuál es el riesgo de que esto pasara?» Cero, porque no se contemplaba.


Ya, pero, entonces, según usted, esa no incompatibilidad, o esa no confusión de intereses viene dada, por un lado, por la estrategia que podía decidirse en el ICS y, por otro lado, por la estrategia que pudiera tener ese operador en ese momento, pero no por un hecho objetivo. Es decir, cualquier cambio de estrategia, o en el ICS o en el operador, podía crear esa confusión de intereses, ¿estamos de acuerdo, entonces, en eso?


Bueno, si hubiera yo sabido..., en el momento en que hubiera sabido que este operador podía tener interés en tener alguna intervención en la sanidad privada aquí, en Cataluña, me hubiera ido, de la misma forma que me fui cuando decidí irme de Reus y de allí.


Ha comentado ya que cuando a usted le ofrecen entrar en USP hace una consulta a la consellera en ese momento para ver si cree que hay algún tipo de incompatibilidad. ¿De verdad no se plantean en ese momento algún tipo de límite, algún tipo de posibilidad de que si la hubiera, pues, eso, según la estrategia, según actuaciones?


Si la hubiera, no lo habría aceptado, es tan fácil como esto. Mire, a lo largo de mis veintisiete años –a lo largo de mis veintisiete años– he tenido ofertas muy concretas para irme al sector privado, ganando más de lo que ganaba en el sector público, y no me he ido. A lo largo de mis veintisiete años he recibido propuestas para compaginar cargos públicos con cuestiones privadas, concretas y determinadas. No he aceptado ninguna. La única es hace..., la de USP, porque consulté con el presidente de Reus, con el presidente de Innova, y consulté con la consellera de Salud si había alguna pega, y me dijeron que no, pues lo hice.




Y luego, el siguiente paso, que es cuando se le designa a usted presidente del ICS, lógicamente, supongo que pone en conocimiento, o no, porque ya era conocimien to del conseller Ruiz, esa situación de que usted está en el Consejo de Administración de USP.


Lo pongo en conocimiento –lo pongo en conocimiento. Digo: «Oye, yo estoy aquí y estoy aquí.» Y es más –es más–, pregunté si tenía que dejar alguna de las cosas, ¿eh? Se me dijo que no tenía que dejar absolutamente nada. Había un informe que así lo decía, y después, cuando hubo una cierta repercusión mediática, pedí que hubiera unos informes externos –externos–; hubo unos informes externos, y ratificaron plenamente esto.

Es que, insisto en lo mismo, o sea, vamos a ver, yo, el último año de mi actividad pública, ¿voy a liarme en una cosa de esas, señores? Vaya, o sea, es que, insisto, es no conocerme. Insisto, es no conocerme.

Bueno, pues, también es culpa mía de no haberme presentado.


No, yo creo que no estamos tanto... Esto es una comisión política y no es tanto su decisión personal. A mí lo que más me sorprende es, precisamente, la decisión, en este caso, del conseller Ruiz de, estando al corriente de la situación, hacer que una persona que está en el Consejo de Administración de la entidad USP, y que está remunerado por ello..., ponerlo al frente del organismo que tiene que decidir la estrategia que va a llevar el ICS en Cataluña en los próximos años.

Y, de hecho, no solamente está de una forma, digamos, formal en esa presidencia del ICS, sino que presenta un documento de estrategia del ICS para los próximos años. Con lo cual, efectivamente, no es tanto cuál es su posición personal, sino que sí que parece que pude haber responsabilidades políticas de aquellos que le designaron y lo mantuvieron.

Su salida del cargo, ¿a qué se debe? ¿Cuándo se produce y a qué se debe?


¿De cuál cargo?


Del ICS, perdón.


¿Del ICS? Bueno, yo salí de dos cargos, ¿eh? Bueno, salí de tres, pero básicamente de dos: uno de Innova, y otro del ICS. De Innova –de Innova– salí porque, cuando hubo el cambio de gobierno en el ayuntamiento, yo sugerí pues que era un buen momento para

irme, ¿eh? Dije: «Oye, dentro de un año ya me jubilo y tal, pues es un buen momento para irme.» Y, entonces, el alcalde y representantes del grupo de gobierno me dijeron que no, que no, que no me fuera, que tenían plena confianza en mí, y tal y cual.

Yo hice un planteamiento de decir: «Bueno, pues, si es así, si tenéis confianza, pues yo me quedo aquí. Pero vamos a valorar si es hasta los sesenta y cinco años, para ver cómo va esto, y tal y cual.» Y, entonces, me dijo que, hombre, que lo que sería interesante es que fuera un pacto a cuatro años. Y yo dije: «Hombre, mira, vamos a darle tiempo al tiempo, ¿eh?, y si yo veo que hay plena confianza en mí –que hay plena confian za en mí–, pues, yo no tengo ningún inconveniente en que se produzca este hecho. Ahora, si veo que no hay plena confianza en mí, o que hay dudas respecto a mi actuación, o me pongo enfermo y tengo una aortitis, pues, entonces yo lo dejaré.»

Hubo un momento determinado, en la primera quincena del mes de enero, que, por unas palabras que pronunció el alcalde, entendí que me había..., vaya, que me había perdido..., o que podía perder parte de la confianza en mí, dijo concretamente que «Josep Prat podía ser un inconveniente para el ayuntamiento». Y yo al día siguiente, pues, fui y le dije: «Oye, mira, dado que puede ser un inconveniente, pues, vaya, me voy, y si puede ser el día 31 de este mes, tal.» Y me fui.

Y en aquel momento en que decidí irme dije: «Mira, pues, me voy a ir de dos sitios: me voy a ir de aquí y me voy a ir de USP. Y después me quedo en el ICS, que es el proyecto que me interesa, y tengo las manos mucho más libres y tal.» Pero parece ser que, pues, también tuve mala suerte en este caso, y quizá al guien lo que quería es que me fuera de los tres sitios. ¿Me explico? (Pausa.) ¿No? Pues, que me fuera de Reus, que me fuera de USP y que no estuviera en el ICS, ¿eh?, y que no estuviera en el ICS.

Y, después, como la cosa seguía y tal y cual, en un momento determinado fui al conseller Boi Ruiz y le dije: «Oye, yo aquí perjudico más que ayudo, y, por lo tanto, me voy.» Y ya está.

La presidenta

Perdó, queden pocs segons, per fer una pregunta –sí, quarantanou concretament–, i li demanaríem, en la mesura del que fos possible, que miréssim d’alleugerir una mica. Estem ocupant pràcticament el temps de dues compareixences, eh?, i, per tant, pot dir el que hagi de dir, lògicament, però sense ferho extensiu.

Gràcies.


Gracias. Usted ha dicho antes que no era el paradigma de la sanidad privada, era el paradigma de la sanidad pública. Desde luego, con estos últimos acontecimientos por los que usted ha salido del cargo, puede que lo que sea es el paradigma de la confusión entre los inte



reses particulares gestionados desde cargos públicos, ¿no?, o que puede quedar así.

Desde que empieza a salir todo este rebombori, como dice usted, más o menos, usted dice que dirigido por alguien, no lo sé, ya nos explicará quién lo dirige o quién no, porque eso no lo entendemos, desde que sale hasta que dimite pasa un tiempo en el que tienen que aguantar, pues, supongo, esa presión, pasan unos meses en los que el conseller Boi Ruiz, que lo ha nombrado, además, se reafirma en su nombramiento, hace escritos –uno a este grupo parlamentario– reafirmándose en la inexistencia de incompatibilidades. ¿Usted cree que con esta actuación, aguantando durante todo este tiempo, el conseller ha ligado su futuro político al resultado de los procedimientos judiciales que usted tiene en curso?

Es decir, ¿ese enroque en aguantarle, si de alguno de esos procedimientos se deriva alguna actuación no correcta por su parte, cree que el conseller ha dejado ligado su futuro político a su futuro judicial, señor Prat?


De estos procedimientos yo estoy convencido de que saldré totalmente libre, porque no tengo ninguna cosa de la que arrepentirme –no tengo ninguna cosa de la que arrepentirme. Cuando yo salí de mi casa con la Guardia Civil, ¿eh?, se brindó la guardia civil a acercar el coche allí, a darme un..., vaya, a darme un paño o una cosa para ponérmela por encima, o, incluso, un paraguas para taparme. Y yo les di las gracias, les dije: «Oye, yo no tengo nada de qué esconderme, y, por lo tanto, saldré de mi casa como salgo todos los días.» Y salí de mi casa como salgo todos los días, y sigo saliendo.

La presidenta

Molt bé. Ara és el torn del Grup Mixt, per tant, de les CUP, i pot intervenir la senyora Isabel Vallet.


Bona tarda, bona nit, ja. Vostè ha parlat d’abstenció en la votació del seu nomenament, per rigor..., com han anat les coses? Com va anar la votació de la seva ratificació al desembre de 2011?


Com ha anat...?


La ratificació al desembre de 2011.


Al desembre de 2011, que era una ratificació d’una votació, llavors allà es va votar en contra, em sembla, no? Es va votar en contra, l’únic vot en contra.


Vostè va entrar a treballar a l’Ajuntament de Reus l’any 85 i va plegar el 2012. Quant cobrava el primer any, i quant cobrava l’últim any, tenint en compte els ingressos que percebia de les empreses municipals de Reus, de la Generalitat i de la seva activitat professional privada?

(Pausa.)


O sigui, això està contemplat en les meves declaracions tributàries. En aquests moments jo no recordo aquestes xifres, i li ho dic sincerament, eh?


No recorda què cobrava el 2012? No ho recorda?


El 2012? Sí, poc més o menys, però no li podria donar una resposta exacta.


Vostè coneixia el senyor Barriach abans de la creació de Shirota?


El senyor Barriach? No.


Això no va tenir relació amb el fet que Innova avalés per sobre del que li pertocava el crèdit que ara mateix es troba en procés judicial?


Ui!, no, no..., em sembla... (Veus de fons.) Aquest procés és una peça separada, jo no estic imputat, jo no figuro en això, però ja li dic jo que amb el tema Shirota jo no hi tinc absolutament res a veure.


Per tant, no sabrà el motiu pel qual el senyor Barriach va vendre l’empresa Morella Nuts a una empresa suïssa, i, en canvi, es va quedar amb les seues participacions a Shirota?


Ai, molt menys ho sabré, això. No, no..., no en tinc ni idea.


Vostè ha dit que Shirota va ser una aposta estratègica dels gestors de Tecnoparc. Quin compromís hi tenia vostè?




Amb qui?


Vostè ha dit que Shirota va ser una aposta estratègica dels gestors del Tecnoparc. Quin compromís hi tenia vostè? Tenia algun compromís?


No. Jo no vaig ser mai gestor del Tecnoparc. O sigui, a veure, qui va portar tots els temes del Tecnoparc, des del punt de vista Innova, van ser els consellers delegats. S’equivoquen si pensen que jo vaig tenir alguna cosa a veure amb allò.


D’acord. Creu, llavors, que el senyor Morató i el senyor Gómez hi tenien especial interès?


El senyor Morató i el senyor Gómez? Bé, el senyor Morató era conseller delegat, era conseller delegat d’Innova; el senyor alcalde, el senyor Lluís Miquel Pérez, era conseller delegat d’Innova, i el senyor Gómez va ser gerent, va ser el gerent director general de Shirota. No veig...


Sí, la pregunta era sobre si hi tenien interès. En tot cas, seguiré amb una altra pregunta. L’any passat l’Ajuntament de Reus va encarregar una auditoria de gestió sobre el funcionament de les empreses, en la qual es posava en descobert un gran nombre d’irregularitats. Assumeix vostè la responsabilitat? Creu que hi ha d’altres responsables?


Miri, precisament, això és el que està sub iudice, i sobre el que se m’ha preguntat a mi en judici i del que he donat complida resposta.


Com valora que el senyor Josep Maria Via, en constituir l’empresa Gesaworld, muntés la competència a la consultoria del consorci?


Això és una cosa que cadascú pren decisions... És que no sé..., no sé... És a dir, no sé si el senyor Josep Maria Via en aquests moments té una consultoria o no, no ho sé, i no sé si entra en el mateix camp o no del consorci.


Sabria dirme per quins beneficis materials es competia? Per què va facturar Gesaworld a alguna de les empreses o fundacions d’Innova quan vostè era director general?


Quan jo era director general, Gesaworld va facturar a Innova?


Estic esgotant tot el temps de formular les preguntes?

La presidenta

No, no, tranquil·la, diputada, no està esgotant el temps. Pot seguir.


D’acord, doncs, intentaré explicarme millor. La pregunta era: va facturar Gesaworld a alguna de les empreses o fundacions d’Innova quan vostè estava de director general?


Això en aquests moments ho desconec, no li ho puc dir; em sembla que no, però no li ho puc dir exactament perquè ho desconec.


Com ha viscut vostè el fet que l’Hospital de Sant Joan hagi estat client d’ambdues empreses, llavors, de Gesa world i de la consultoria del consorci?


A veure, vostè ha de tenir en compte –vostè ha de tenir en compte– que les decisions, per l’organització que tenia Innova... Innova tenia una funció que era controlar i definir estratègies, en cap cas entrava en la gestió de les empreses que li pertanyien, per dirho així, que tenien consellers delegats i que tenien directors gerents. A falta d’un, Sagessa en tenia dos, de directors generals, en dos àmbits diferents. O sigui que des d’Innova en cap cas s’entrava aquí, entre altres coses, perquè Innova no era Junta General de Sagessa, perquè no tenia el cent per cent l’Ajuntament de Reus de Sagessa. Això ho sap perfectament el senyor..., eh?, que no hi han...


Podria explicar què van aportar el senyor Via i vostè al Centre Immunològic de Catalunya, i quins van ser els seus guanys en el seu curt exercici com a conseller?




El Centre Immunològic de Catalunya va ser una empresa que pertany a un amic meu, que em va demanar que durant dos o tres mesos formés part del seu consell d’administració. Ho vaig parlar amb el conseller delegat, amb el senyor alcalde; em va dir que sí, que hi anés; em va fer un escrit, i ho vaig fer. Però va ser molt curt, va ser un període molt curt.


ERC, Iniciativa per Catalunya Verds i el PSC en el Consell d’Administració d’Innova van votar a favor –ja ho ha dit– que vostè presidís l’ICS i la USP al mateix temps que ocupava càrrecs a l’Ajuntament de Reus i a Innova. En l’àmbit de la Generalitat, a qui li va comunicar vostè i, per tant, qui li va donar permís per a presidir la USP i l’ICS? El senyor Boi Ruiz? El senyor Artur Mas? Estaven al corrent d’aquesta situació?


Jo vaig anar al senyor Boi Ruiz, eh?, i li ho vaig comentar. I, a més a més, em van demanar un currículum perquè sortís amb el nomenament meu i va sortir el currículum amb tots els meus càrrecs. No n’hi va haver cap d’amagat.


Com explica que l’Ajuntament de Reus encarregués una auditoria d’Innova a FauraCasas per només cinquanta mil euros, amb una altra oferta de PriceWaterhouse de 200.000, la qual, en teoria, era més completa? I que en aquesta auditoria, en la de FauraCasas, no es reflectissin moltes de les irregularitats que ara estan sub iudice, com comenta vostè?


Aquest encàrrec es va fer quan jo no estava allà, a Reus, i, per tant, ho hauria de preguntar, si de cas, doncs, als consellers delegats i als que daixò. De totes maneres, vostè em sembla que té alguna incògnita respecte a aquestes auditories. Jo en tinc d’altres –jo en tinc d’altres, també–, el que potser vostè no les sap ni me les podria respondre, però en el seu dia estic convençut que arribaré a esbrinarles.


Sí, sí, una incògnita no, moltes. Perquè vostè ha dit abans que vostè tenia informació d’Innova al seu domicili particular. Què pensa vostè dels informes del secretari que donaven la raó a la CUP quan vostè es negava a donarnos informació sobre allò que li demanàvem per a esclarir aquestes incògnites?


No, jo tinc..., o sigui, jo no tenia informació a casa meva, informacions de les peticions de la CUP, vaja. No penso... (Veus de fons.) Perdó, no l’he entès.


Que d’Innova, no de les peticions de la CUP. La informació que vostè ha dit que tenia era d’Innova, no de les peticions de la CUP.


Sí, tenia informació d’Innova allí, però no era concretament aquesta informació a la qual feia esment vostè. No, no.


L’article 220 de la Llei d’hisendes locals tenim entès que estableix els mateixos controls per a totes les empreses. Continua dient, com fa un moment, que és diferent per a les empreses de mercat i les de nomercat?


No, jo no he dit que fossin controls diferents. He dit, si..., vaja, i, si no s’ha entès així, doncs, demano excuses perquè ho dec haver explicat malament, que es consoliden les de mercat, no es consoliden en els comptes de l’ajuntament; que les que es consoliden són les de mercat, en els comptes de l’ajuntament... Tot i que s’envien a l’ajuntament ambdós comptes, eh?, tant els que són de mercat com els que són de nomercat. Però es consoliden els que són de nomercat.

La presidenta

Té un minut.


Veient el deute actual de la Generalitat amb l’ajuntament per les obres de l’hospital, considera que va ser una operació adequada o molt arriscada?


Tenint en compte...?


El deute.


El deute de...?


El deute actual de la Generalitat amb l’ajuntament per les obres.


A veure, jo crec que va ser una operació molt encertada –molt encertada– perquè d’un hospital que, amb equipament inclòs, va costar a prop dels 180 milions –equipament inclòs, eh?–, a l’Ajuntament de Reus li va



tocar posar de l’ordre dels 50 milions, i, en canvi, immobilitza, eh?, doncs, els 180 milions que té.

O sigui, per exemple –i aquest ja és un altre tema, no?–, a mi una de les coses que m’ha quedat gravada al llarg de tot aquest temps és quan alguns mitjans de comunicació, amb tota la bona intenció, han parlat d’unes pèrdues d’Innova de més de 200 milions d’euros. Clar, això suposo que és per confusió a l’hora de transcriure les coses, perquè Innova, com a tal Innova, tenia un deute, que no unes pèrdues –un deute, i són conceptes totalment diferents–, de 210 milions d’euros, eh?, deute. D’aquests 210 milions d’euros, 100 estaven palanquejats per la Generalitat, eh?, i 40 per l’ajuntament, pels encàrrecs que li havia fet l’ajuntament.

O sigui que el deute net, l’endeutament net d’Innova era de 70 milions d’euros, i el patrimoni comptable –el patrimoni comptable– d’Innova és de prop dels 500 milions d’euros. Clar, si aquí només es dóna una xifra de doscents i damunt se li canvia el nom i passen a ser pèrdues i no són deutes, i tampoc s’explica com està finançat això, clar, un podria arribar a pensar –i no ho he pensat mai–, doncs, que hi ha una certa mala idea a l’hora d’explicar els números, no?


Senyor Prat, li he dit «deute», en tot cas.


No, no, però dic..., o sigui, m’haig acollit a això, però dic: «Té un deute de 200 milions, però 100 estan palanquejats per la Generalitat, és a dir, els deu la Generalitat, i 40 l’ajuntament.» Per tant, en queden 70, eh?


Quan van saltar als mitjans les acusacions cap a vostè per incompatibilitats, va rebre el suport de l’exconseller Eduard Rius. Ara el senyor Rius treballa a Acciona Hospitales, també en el mercat americà. Ha tingut vostè relacions en referència amb aquest mercat?


El mercat...?


El mercat americà.


El mercat americà de la construcció d’hospitals? No.


Per últim, una pregunta que li han fet jo crec que tots els anteriors diputats que han parlat, i és una pregunta sobre els conflictes d’interessos, que vostè ha repetit que no tenia. No hi han interessos creuats entre la

gestió de la sanitat pública i la gestió de la sanitat privada?


En els casos, almenys, meus, no, en absolut.


D’acord. Doncs, ja per acabar, torno a posar en dubte, com he fet amb l’anterior ponent, la utilitat de les intervencions, ja que a la majoria de les preguntes ni m’ha respost. He vist que vostè ha estat molt tranquil en totes les seues intervencions i que amb tota seguretat, no?, diu que en sortirà ben parat. Jo, bé, i altres companyes que estem treballant en la sanitat, doncs, frisem per saber si aquesta tranquil·litat té a veure amb els silencis que vostè comentava al principi de la seua intervenció.

Gràcies.

La presidenta

Molt bé. Ara és el darrer torn, del senyor Albert Batet, en nom de Convergència i Unió; quan vulgui pot començar.


Moltes gràcies, presidenta. Actuarem sense prejudicis en la nostra intervenció, atenent, doncs, en aquest sentit, al que es mou dintre aquesta comissió i no a informacions que puguin dirimir o sospites que hi puguin haver.

En tot cas, senyor Prat, per aclarir alguns aspectes, doncs, de la seva intervenció que jo crec que poden donar mala interpretació, no? Sobre la compatibilitat de president de l’ICS i formar part del consell d’administració d’alguna empresa, sigui pública o sigui privada, legalment això és possible?


Legalment, segons... Jo vaig fer aquesta pregunta; a mi em van dir que sí, en primera instància. I després es va fer una anàlisi molt més a fons per experts independents i em van dir el mateix.


Molt bé. No, ho dic perquè sembla que diu a la intervenció que ha fet que vostè veu compatible aquests dos fets, i, en tot cas, que quedi clar que des d’un punt de vista legal i des d’un punt de vista jurídic és compatible i que no hi ha hagut cap govern, ni el Govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, doncs, que això ho modifiqués, el règim de compatibilitats, en aquest sentit, de presidència de l’ICS amb els altres fets.

Hi ha alguna relació, sobre els diferents casos en què vostè està imputat, amb el seu temps com a gestor al capdavant ja sigui del Servei Català de la Salut o ja sigui de la presidència de l’Institut Català de la Salut?




No. Que jo sàpiga no.


D’acord.


No hi ha re.


D’acord. Per tant, entenc que fan referència a la gestió de l’Ajuntament de Reus i del grup Innova. (Pausa.) Molt bé.

La seva intervenció crec que ha sigut molt clara i molt contribuent, doncs, a resoldre dubtes, en aquest sentit. En aquesta comissió queda molt clar el paper, doncs, tècnic i polític, en aquest sentit. Però les decisions a Innova i a Sagessa dintre l’àmbit del consell d’administració i de la presidència, del conseller delegat i, en aquest cas, de la gerència, qui les prenia?


Les decisions? Les decisions que corresponien al consell d’administració, eh?, les prenia el consell d’administració o els consellers delegats que tenien facultada aquesta capacitat de decisió, com a tal conseller delegat. I les qüestions operatives queien dins del meu àmbit. I quan hi havien decisions que eren estratègiques o que corresponien al consell d’administració, jo sempre comentava, consultava i esperava instruccions dels consellers delegats.


Per tant, entenc que totes les decisions que prenien tenien vistiplau polític. (Pausa.) Els seus superiors, qui eren?


Els meus superiors? Els meus superiors eren, a Innova, el consell d’administració i els dos consellers delegats –i els consellers delegats. Aquests eren els que em donaven instruccions a mi, com passa en tots els consells d’administració, vaja.


Molt bé. I si ho concretem amb noms i cognoms?


Bé, és que jo vaig tenir diversos presidents i diversos consellers delegats, eh? O sigui, jo vaig tenir a Innova..., els primers consellers delegats van ser l’alcalde i el senyor Morató; després va seguir sent l’alcalde i el senyor Morató; després va aparèixer Innova EPEL i vaig tenir un nou conseller delegat, que era el senyor Eduard Ortiz, i després, ara, he tingut com a

consellers delegats l’alcalde Pellicer i la senyora Teresa Gomis.


Com és que Innova tenia dos consellers delegats?


Bé, jo suposo que era perquè un era l’alcalde, que ho havia de ser per estatuts, i després en podia tenir un altre, precisament per cobrir les absències del conseller delegat alcalde, no?


Molt bé. Entenc que a les intervencions que vostè ha fet sobre les contractacions del senyor Batesteza, o del senyor Manté, o també, doncs, del senyor Bergadà, o del senyor Cunillera, o del senyor Tous –en aquest cas, en el Grup Sagessa–..., no va fer cap decisió, en aquest sentit, que no estiguessin informats o que no estiguessin aprovades pels seus superiors.


Jo en els únics contractes d’aquests que ha citat en què vaig intervenir..., en els únics que vaig intervenir van ser en el del senyor Batesteza i en el del senyor Manté, i d’ambdós estaven informats i em van donar instruccions a mi els dos consellers delegats.


Molt bé. I sobre els informes del secretari interventor de l’Ajuntament de Reus, des d’un punt de vista tècnic, vostè en té una opinió formada?


Des del punt de vista tècnic, sí.


D’acord.


I molt clar, el tinc.


Molt bé. Vostè també ha manifestat que l’ICS té una capacitat i un potencial important per la seva tasca a nivell de país. També ho ha manifestat, doncs, quan ha fotografiat, per exemple, el mapa de servei que hi ha a l’àmbit del Camp de Tarragona –Tarragona, Reus, Valls– i les diferents potencialitats que hi poden haver. Però actualment hi ha una certa campanya de desprestigi de l’àmbit de la gestió de la salut pública en termes generals a Catalunya, no? On creu vostè que hi ha el problema? On creu vostè que convindria, des de la seva expertesa i experiència d’aquests més de vinti



cinc anys de servei a allò públic, on hauríem d’enfocar per millorar?


Jo això ho tinc claríssim. Puc estar equivocat, però ho tinc claríssim, eh?; llavors, és que m’equivoco a consciència. A veure, tenim tres problemes. El més gros és el de governabilitat. O sigui, les organitzacions públiques tenen uns consells d’administració que en comptades ocasions fan de consells d’administració, eh? No sé si m’he explicat, o li responc. Per tant, primer a atacar, que hi hagin òrgans de governabilitat com cal.

Segona: aquests òrgans de governabilitat són els que han d’escollir el gerent del centre. El gerent del centre no pot ser escollit perquè quadra bé els canvis aquells que parlàvem abans, del Valladolid i del Betis i tal i tal, sinó que cada centre, cada consell d’administració ha d’assumir amb totes les conseqüències –amb totes les conseqüències– el gerent que hi posa.

I tercera: tenim un greu problema a nivell de recursos humans, a nivell de directius de recursos humans, eh? I, per tant, ha de passar el mateix, que el gerent pugui fer cau i net i pugui escollir els seus propis directius, perquè qui li demanarà resultats al gerent serà el consell d’administració i qui els demanarà resultats als seus directius serà el gerent.

No sé si això dóna resposta...


Molt bé.

La presidenta

Li queda menys d’un minut, senyor diputat.


Bé. Quina relació de facturació hi havia entre Innova i Sagessa, i Innova i l’hospital de Reus?


A veure, Innova era la capçalera del grup Reus. En el grup Reus hi havia l’hospital de Reus, que és cent per cent propietat de... Però no hi havia Sagessa. Innova no era a la Junta General de Sagessa, perquè en Sagessa hi han altres socis: Reus, Móra, Tortosa, Amposta, etcètera, eh? Per tant, Innova, als seus centres, als que eren cent per cent seus, com que els feia una sèrie de tasques, els cobrava una minuta per aquestes tasques que es feien centralitzades, eh?, com passa a totes les estructures hòlding. Innova era una estructura hòlding. Doncs, per aquestes daixò, per aquestes feines es pagava. I, per tant, l’hospital de Reus pagava a Innova per aquestes feines, eh? Sagessa no pagava per res a Innova, i Innova tampoc pagava per res a Sagessa. I ja està, és així de fàcil.


Qui licita les obres del nou hospital?


Qui licita les obres? Innova.


Com és que Innova licita les obres i l’hospital de Reus gestiona?


A veure, això és un plantejament fiscal. Hi ha una optimització fiscal perquè Innova construeix i ho lloga a l’hospital. L’hospital, com que no té amortització perquè l’hospital no és seu, paga un lloguer, eh? Però al construir Innova i no l’hospital, que és finalista des del punt de vista IVA –i això és més complex si no es tenen coneixements d’això, però bé, és molt fàcil d’explicar–, llavors Innova recupera, doncs, 32 milions d’Hisenda per l’IVA, que els va pagant gradualment al llarg de trenta anys, eh?, amb el lloguer. Però s’obté el que se’n diu i el que es denomina un «crèdit fiscal», que és que et donen un crèdit des d’Hisenda –això sempre fa una certa gràcia, eh?– sense interessos. Per tant, demores el pagament de l’IVA.


L’altre dia l’exalcalde de Reus, el senyor Abelló, va criticar el funcionament d’Innova, específicament el cash pooling. Quina opinió en té, vostè?


A veure, el cash pooling és el que fan en principi totes les famílies i totes les empreses, eh? El fill guanya una cosa, la posa damunt de la taula; la mare la posa damunt de la taula; els altres fills i el marit..., i després, doncs, en funció de les necessitats de cadascú es fa. Això no és més que una optimització, eh?, dels recursos financers.

Per exemple, si hi ha un superàvit de caixa entre unes quantes empreses i les altres tenen dèficit de caixa, aquestes els deixen els diners a aquestes altres amb uns interessos molt més baixos. És així de fàcil i de senzill. Ara, que hi pot haver gent que estigui en contra que hi hagi el cash pooling. Bé, potser sí –potser sí–, sobretot els que el pateixen.


Molt bé, fins aquí, presidenta, moltes gràcies.

La presidenta

Molt bé. Doncs, donem per acabada la seva compareixença, senyor Prat. Gràcies per les explicitacions.



I passarem al següent compareixent, senyor Lluís Miquel Pérez. No aturarem la comissió. Per tant, ho reprenem per no entretenirnos més. Gràcies.

(Pausa.)

Compareixençade Lluís Miquel Pérez i Segura, exalcalde de Reus i expresident d’Innova (tram. 357-00096/10)

Si els sembla, doncs, passem ja al nou compareixent, el darrer d’avui, que li agraïm la paciència d’haverse esperat fins a tan tard, però així anem avançant. És la compareixença del senyor Lluís Miquel Pérez i Segura, exalcalde de Reus i expresident d’Innova, davant d’aquesta Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses.

Li explico una mica com va la comissió. Té un temps d’intervenció, si vostè ho desitja, a l’entorn de quinze minuts; a partir d’aquí, una vegada vostè hagi fet la seva intervenció explicant el que cregui que pot ser d’interès per a tots els membres d’aquesta comissió, passem a una intervenció dels diferents grups polítics, que durant cinc minuts podran ferli preguntes; en cada una de les preguntes, doncs, vostè té la potestat, evidentment, de contestar. I, per tant, estarem atents a les seves explicacions.

Quan vulgui, senyor Pérez, pot començar.

Lluís Miquel Pérez i Segura (exalcalde de Reus i expresident d’Innova)

Bé, doncs, senyora presidenta, il·lustres senyors diputats, en primer lloc vull expressar la satisfacció d’estar de nou aquí, perquè, com vostès saben, vaig ser, en la primera presidència Benach, diputat d’aquesta cambra, que és un honor, diguemne, que sempre tindré present.

Les meves compareixences en aquesta comissió són sovintejades en altres èpoques, perquè, per les funcions que tenia a la Federació de Municipis, era l’encarregat de vindre a presentar el dictamen de la legislació que corresponia al món local, eh?, i, per tant, donar l’opinió de la Federació de Municipis. Alguns de vostès me coneixen d’aleshores, amb certa profunditat, a més, perquè havíem col·laborat. Altres, doncs, és la primera vegada; aprofito per redoblar la salutació.

Dirlos que, a més de ser exalcalde de Reus i expresident d’Innova, vaig ser diputat d’aquesta casa, president de la Comissió d’Economia i portaveu de pressupostos i de l’àmbit local. Anteriorment havia estat diputat a Corts –ho vaig ser durant dos mandats–, i vaig ser també portaveu de pressupostos. Com he dit, vaig ser vicepresident per als afers econòmics, durant dotze anys, de la Federació de Municipis de Catalunya i també vicepresident de la Comissió d’Hisendes Locals de la Federación Española de Municipios y Provincias. També vaig ser membre de la Comissió de Valoracions i de Traspassos GeneralitatEstat. També vaig ser membre de la Subcomissió del Règim Econòmic i Fiscal del

Ministeri d’Hisenda. I, per acabar ja, vaig ser membre del Buró Executiu Mundial dels Governs Locals.

Per tant, tinc una certa experiència, doncs, en l’àmbit local i en l’àmbit econòmic. També tinc una certa experiència, des del punt de vista professional, en el món financer, primer en la banca pública, ara a la banca privada.

I això em va portar –i ja entro una miqueta en matèria– a aplicar alguns criteris en el que era la governança local que considerava que eren més eficients per poder desenvolupar els serveis de cara al ciutadà. És a dir, se m’ha demanat que vingui per parlar de les relacions entre l’ajuntament i Innova, i el primer que els he de dir és que la creació d’Innova va ser una necessitat, atès el cas de l’Ajuntament de Reus. Abans de ser jo alcalde i amb bon criteri –no ho dic com, diguemne, una excusa– els meus antecessors van prendre la decisió d’anar constituint ens empresarials per tal de tirar endavant diferents serveis que tenien un component econòmic.

Varen començar per la sanitat. Si no ho recordo malament, l’any 85 es va crear la primera societat anònima municipal: Hospital de Sant Joan de Reus, societat anònima municipal. Fins a aquell moment..., no en el primer mandat municipal, perquè va estar totalment col·lapsat per la gestió de l’aigua, perquè a Reus, com a altres ciutats del Camp, no teníem cap tipus de subministrament, un subministrament molt dolent i molt escàs, l’ajuntament es va dedicar gairebé a aquesta gestió. Però en el segon mandat se va entrar en un procés de jerarquització de l’hospital, un hospital que era més aviat una clínica per a metges i que no tenia cap, diguemne, jerarquització –així se diu tècnicament. Ho vàrem poder fer gràcies a la incorporació a l’equip municipal d’una persona d’un gran talent per a la gestió, que és el senyor Prat, que abans ha estat aquí. I la veritat és que aquest hospital, que absorbia la meitat de recursos del pressupost municipal, doncs, va anar, a través d’aquesta jerarquització i concertació, a ser autònom i no ser cap càrrega per a l’ajuntament.

Vista aquesta experiència, la Generalitat, el Departament de Salut o de Sanitat –no sé com es deia– ens va encarregar la gestió d’un altre hospital característic des del punt de vista funcional i també arquitectònic, que és l’Hospital de Móra, que cobreix el Programa Altebrat, eh?, Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre. Vàrem crear una societat, Gestió Comarcal Hospitalària, per desenvolupar d’una manera nítida la gestió d’aquest hospital.

A partir d’aquí, es van veure unes certes ja sigui duplicitats o incompatibilitats de gestió entre un ens i un altre, i es va crear Sagessa. Sagessa, que és més coneguda que no pas les altres societats, és una voluntat territorial de sis de les deu comarques de la demarcació de Tarragona per tal de tirar endavant, amb criteris de sostenibilitat i eficiència, allò que els antecessors havien posat a les mans dels actuals ajuntaments, que eren ja sigui hospitals, ja siguin clíniques, ja siguin residències de gent gran, etcètera. I així va anar nodrintse de tota una capacitat de gestió territorialitza



da, amb un règim que en podíem dir «de caràcter cooperatiu» i també beneficiantse de l’economia d’escala en la pròpia gestió i en la capacitat de negociació amb el departament.

La veritat és que aquest és un model clarament exportable a altres territoris de Catalunya. I en els debats que s’hagin pogut produir amb la territorialització de l’ICS, doncs, jo marco aquesta referència.

Això no es podia fer sense un consens, i aquest consens es va exercir des del primer moment. Com vostès poden comprendre, dins d’aquests territoris, d’aquestes comarques, hi havien municipis de molts colors polítics. Tots ells estaven representats dintre dels òrgans de govern de Sagessa, ho estan encara, eh? Sagessa té diverses ramificacions. Té un àmbit estrictament de gestió de salut; un altre àmbit de gestió social, d’equipaments de caràcter sociosanitari, i un altre àmbit que en podríem dir «educatiu i de la recerca», eh? Les presidències d’aquests diferents àmbits, fundacions o societats no recauen mai en el mateix color polític. Per exemple, doncs, jo mateix he estat president de Sagessa, però no he estat president de l’Hospital de Sant Joan.

I el know-how, el lloc on es residencia tot l’staff directiu del grup, que és Ginsa, eh?, Gestió Integral Sanitària, doncs, des de fa molt de temps que està la presidència desenvolupada –i, a més, jo crec, d’una manera eficient– per l’alcalde ara d’Amposta, el senyor Manel Ferré, president del consorci.

Bé, aquesta era la manera de funcionar. I per això es trobaran vostès, si repassen, doncs, les memòries, presidents d’un color polític o de l’altre, i altres personalitats que abans he esmentat en relació amb aquesta cambra han sigut presidents, i jo crec que això és importantíssim.

Ara que hi ha una coincidència de color polític entre totes les unitats de gestió hospitalària s’està dient –i la veritat és que jo personalment ho lamentaria molt– que és possible que es trenqui el model Sagessa i els territoris de l’Ebre vagin pel seu cantó. És curiós que en el moment en què hi ha un monopoli de color polític es produeixi aquesta separació. Segurament que la mà esquerra, la capacitat de convenciment, la capacitat, diguemne, de renúncia en alguns aspectes de la gestió o en algun càrrec pugui portar... Això seria negatiu per a la sanitat catalana a les comarques meridionals.

Encara que no sigui de l’àmbit d’aquesta comissió d’investigació, ja que parlen de les relacions entre l’ajuntament i Innova, els he de dir que Innova també té altres grups de gestió interiors, eh?, que són, per exemple, el grup mediambiental, l’empresa d’aigües, l’enginyeria mediambiental, amb una vocació també territorial. Són cent cinquanta no sé quants ajuntaments que han pogut beneficiarse ja d’estudis de viabilitat o, en definitiva, d’assessoraments o de gestió directa dels serveis d’aigües o de gestió del clavegueram, etcètera. Tema d’aparcaments i mercats, sempre amb una missió de servei públic i amb una visió de servei al ciutadà. Als aparcaments de Reus més cars no es paga més de vuit euros el dia, i als més barats, cinc euros el dia. La

reversió no és el guany d’algun accionista, com podia ser en una concessió, és el mateix usuari que se’n beneficia. I aquí podíem anar, doncs, a la funerària i podíem anar a la gestió urbanística, etcètera, fins al final d’un conglomerat. Tot això manifesta la riquesa i la profunditat de la gestió que l’Ajuntament de Reus té en aquests àmbits sectorials.

Això particularment a mi m’interessava molt perquè jo era un alcalde, al començar, nou i que tenia gairebé la idea que jo no era alcalde de tot l’ajuntament, perquè hi havien moltes empreses de les quals jo no era de vegades ni membre del consell d’administració. No puc dir que no me n’assabentava perquè em reportaven, però no tenia, diguemne, aquest contacte directe ni la visió global, ni la visió estratègica, ni la visió cooperativa de tots aquests àmbits.

I, bé, per això, doncs, vam tirar endavant el que tècnicament se’n diu «una unitat de serveis compartits», que era la gestió conjunta dels recursos humans, la part financera, bé, tots els temes relatius al que en podíem dir «un hòlding empresarial». Fins i tot en l’aspecte financer, que va ser l’últim a aplicarse, l’aplicació de tècniques de caràcter financer de gestió de la tresoreria i, per tant, de l’autofinançament, com és el cash pooling, que qualsevol grup d’empreses mitjanes o grans fa quotidianament amb els seus proveïdors bancaris.

Bé, això va anar desenvolupantse fins a un moment en què vàrem creure oportú fer una adaptació a la normativa europea de comptes SEC 95, que configura la producció de béns de les administracions sota dos criteris. Un, aquella producció de béns que tenen una incidència directa en el que la normativa –a mi és una nomenclatura que no m’acaba d’agradar–..., en el mercat, i l’altre en el nomercat, eh? Dic que no m’acaba d’agradar perquè, a veure, són serveis, són béns que són públics, però el que ve a dir aquesta nomenclatura és que s’extreuen els recursos no d’un pressupost públic, sinó de l’usuari, eh?, en més d’un 51 per cent. I això té una sèrie de conseqüències, jo crec, importants des del punt de vista de la consolidació, eh?, de tot el grup ajuntament i també de cara a la captació de recursos financers per part, doncs, de la banca. Per tant, necessari per poder treballar conjuntament, esprémer al màxim totes les potencialitats, amb una visió de cara a l’usuari, que és el ciutadà.

I, a partir d’aquí, doncs, diverses etapes. I l’última, a l’últim mandant que jo actuava com a alcalde, amb una eclosió de la capacitat d’aquest instrument que va comportar la inversió de 400 milions d’euros amb una aportació municipal només de 80 milions d’euros, a través de la col·laboració amb les altres administracions, ja sigui l’estatal o l’autonòmica –la nacional–, que, doncs, bé, van tindre el seu fruit, especialment en un tema que segurament sortirà, que és la construcció del nou hospital.

Això ha comportat, doncs, unes lectures que s’han fet sobre l’endeutament de l’ajuntament, que són certes però enganyoses, perquè sí que és veritat que hi ha un endeutament per capita elevat, però no hi ha cap



ràtio a la legislació d’hisenda pública, sobretot local, que aquesta sigui una ràtio utilitzable. També podríem parlar que tenim el pressupost per capita més important de Catalunya, i també podíem parlar que tenim la producció d’inversions més important per capita a Catalunya, però en canvi només se ressalta el deute.

Hi ha una situació important també d’estrangulació de la tresoreria, atès que les administracions són deutores de l’hospital i d’Innova; i, bé, això fa que sigui difícil la gestió. Ara bé, aquí també he de dir que teòricament sense Innova no es podia afrontar, encara que sigui amb dificultats, la situació, diguemne, realment punyent de les finances municipals en general, però en particular de l’Ajuntament de Reus i el seu grup d’empreses. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha ex-haurit el temps d’intervenció.)

Com que veig que això pita, doncs, ho deixo aquí i ja tindrem ocasió d’anar parlant. I em sotmeto ja a les preguntes que vulguin fer ses senyories.

La presidenta

Molt bé, doncs, començarem el torn amb el Grup d’Esquerra Republicana; per intervenir, ho fa la senyora Alba Vergés. Quan vulgui pot començar.


Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor Lluís Miquel Pérez. El senyor Josep Prat, que acaba de comparèixer, ens ha dit que sempre ha ocupat càrrecs tècnics dins l’àmbit de sanitat pública catalana. Vostè, que, al contrari d’ell, entenc ha ocupat càrrecs polítics i que, per tant, ha estat responsable del que els seus càrrecs tècnics feien, ha sortit a diversos mitjans de comunicació defensant el senyor Josep Prat i concretament les seves paraules han estat que «ha estat un servidor públic exemplar». Què opina de les imputacions del senyor Prat i el senyor Manté pel cas Innova?

Lluís Miquel Pérez i Segura

Bé, jo el que li he de dir en relació amb això, que vostès han pogut comprovar que és un luxe per a qualsevol administració tenir un col·laborador com el senyor Prat. En relació amb altres qüestions, com que jo no hi tinc cap relació, tampoc no les conec en profunditat. El que sí que li he de dir és que, pel que fa referència a la col·laboració del senyor Manté o el senyor Batesteza, entenc que varen ser contractes celebrats d’acord amb l’àmbit de la llei, sobretot dintre de les especificacions del consell d’administració de cara a la contractació de serveis o de contractació per a inversions i que, per tant, doncs, bé, la justícia dirà. I no puc anar més enllà. Jo tinc confiança en aquestes persones, a nivell personal.


Vostè quin càrrec tenia dins Innova?


Jo a Innova per estatuts sóc el president del consell d’administració i també sóc conseller delegat.


D’acord. Per tant, tot el que el senyor Prat feia com a director general, i signava, per exemple, aquests contractes amb el senyor Batesteza o amb el senyor Carles Manté, vostè com a màxim responsable de l’organisme en teoria com a mínim n’hauria d’haver estat assabentat. Era així?


La meva funció dintre d’Innova és de la direcció superior d’aquesta companyia. Jo no tenia una funció, diguemne, diària, concreta, de gestió. Sí que tenia les facultats de conseller delegat, perquè el que no podia ser és que el conseller delegat noalcalde tingués facultats i l’alcalde no fos conseller delegat, eh? Evidentment, aquestes contractacions no es van fer sense el meu coneixement; això seria d’il·lusos, eh?, pensarho.

Jo penso que la incorporació a l’equip que havia de controlar l’execució de l’Hospital de Sant Joan, de la part de l’ajuntament, en relació amb les negociacions dures i contínues amb els concessionaris de les obres, els contractistes, doncs, es va fer dintre de l’oportunitat, la idoneïtat de les persones, que són reconegudes en el sector, i complint els requisits contractuals, com en aquest cas s’estableix.


El senyor Josep Prat, quan li preguntaven sobre el model sanitari català, diferents grups parlamentaris, al final ha acabat traient unes conclusions i ha dit que un dels problemes que teníem era de governança, i era que els consells d’administració d’aquestes entitats públiques que gestionen el servei públic de la sanitat catalana, doncs, no exercien com a consells d’administració. En el cas d’Innova i de Sagessa, per exemple, vostè creu que aquests consells d’administració, en els quals participaven persones que formaven part del Govern, de l’Ajuntament de Reus, però també de l’oposició, realment estan fent feina de consell d’administració?


Jo separaria el que és Innova de Sagessa, eh? Innova sí que té res a veure amb la sanitat, perquè és el tenedor –EPEL Innova– de les accions de l’Hospital de Sant Joan, eh? Però Innova, Grup d’Empreses Municipals, no té res a veure. Jo penso que sí. Vull dir, a veure, les persones que estan en un consell d’administració, regidors, tot..., el que no podem pretendre és que un càrrec públic, pel fet que és càrrec públic, és una persona que el posen en un lloc i actua frívolament.

Els regidors em consta que estaven en aquest consell d’administració, doncs..., home, fins i tot m’han arribat a trucar a mi, després de ser alcalde, per consul



tarme coses. El que no són és gestors, però sí que la seva funció és orientar, supervisar i, en el seu cas, fiscalitzar l’actuació dels directius. Que, per altra banda, l’Ajuntament de Reus sempre ha tingut la gala d’agafar les persones més adequades per a cada lloc. I ara que hi ha un procés, diguemne, d’expulsió dels directius, fins a vintiun directius de tot el conjunt d’empreses de l’Ajuntament de Reus han trobat col·locació en llocs, diguemne, menors, com ser el sotsgerent de l’Ajuntament de Barcelona, o ser el sotssecretari de la Diputació, també, de Barcelona, o ser gerent d’àmbits sectorials d’ajuntaments importants. Cap de socialista, eh?, però també li ho haig de dir.

Per tant, a mi em sembla que amb la col·laboració entre els tècnics, persones formades, i els polítics que fan la seva feina, ja siguin al Govern o a l’oposició, fins ara en un àmbit de consens en el cas de Sagessa, fins a l’últim mandat, que es va trencar el consens, i amb l’aportació també de consellers no dominicals, o sigui, persones que no són polítiques, que s’incorporen al consell d’administració, com exdirectors o persones coneixedores, expertes en l’àmbit de Sagessa, eh?, per exemple ex, diguemne, directors de l’Hospital de Sant Joan, que són ara, doncs, persones molt rellevants en la gestió de la sanitat o d’hospitals terciaris d’aquí, de Barcelona, tiren endavant amb total honestedat, i fins allà on arriba la seva capacitat, la gestió que els ha estat encomanada. Entre altres coses, perquè això..., cobren la seva retribució en dietes, que és la manera de compensar la seva responsabilitat. No és un plus extra graciable, sinó que és la manera de pagar la responsabilitat d’aquelles persones que la tenen per ser administradors.


La senyora Teresa Gomis, per exemple, assegura que no va tenir mai notícia de l’existència de les factures pagades per Innova al senyor Carles Manté o al Jordi Batesteza. Per tant, diuen que ho van descobrir arran de l’auditoria encarregada a FauraCasas. Entenem nosaltres que quan vostè era al capdavant del consell d’administració suposo que també feien auditories anuals de les empreses del hòlding. Eren incompletes, doncs? O no es passaven a tots els membres del consell d’administració?


Jo treballo a una entitat financera, tinc una formació certament aprofundida en aquesta matèria, però no sóc auditor. La feina d’un membre d’un consell d’administració és que, si té algun problema de comprensió, s’adreci als serveis jurídics, eh? El que és irresponsable és tindre algun dubte sobre alguna qüestió i deixarlo estar, eh? No val votar que no. Si es vota que no i es veu una cosa malament s’ha d’exercir una acció de responsabilitat, perquè, si no, les coses queden difuses, eh?

I, per tant, doncs, jo no ho sé, si en té coneixement o no en té coneixement. Jo tampoc no en tinc, de coneixement concret de les factures; tinc coneixement d’una contractació que mensualment se cobraven uns

honoraris a través de sufragar la..., pagar, vaja –perdó–, unes factures. Això, d’un responsable polític, intentar sortirse de la seva responsabilitat –«Oh, és que jo no ho sabia, a mi no m’ho havien dit»–, això és impresentable. I, per tant, doncs, crec que no val la pena que digui res més.


D’acord. No, ha estat prou contundent.


Bé, esperi’s.


Senyor Pérez, quant va costar el nou Hospital de Sant Joan de Reus?


Bé, jo no li podria dir una xifra exacta, eh? El que sí que li puc dir és l’aportació de la Generalitat, que, per una banda, el crèdit que suporta l’Ajuntament de Reus –com el Pla de biblioteques, que si vostè vol fer una biblioteca al seu poble haurà d’assumir el finançament a través d’un acord amb el consell executiu de la Generalitat, que anualment torna capital i interessos– són 78 milions i mig, i l’equipament són 46 milions i mig. La resta, eh?, doncs, està posada per l’ajuntament, que va aportar no més del 50 per cent. Aquí hi pot haver una certa confusió de números, perquè a la part corresponent a la Generalitat també estan incorporats els costos financers, eh? Però, bé, doncs, jo diria que amb equipament, costos financers i tot pot anar a uns 180 milions d’euros.


Déu n’hi do. És que teníem un...


Sí, és una obra important.


Teníem un ball de xifres des del primer compareixent, que ho hem preguntat, després al senyor Josep Prat i ara a vostè...


Jo tinc la documentació, que no tinc cap inconvenient de passarli o d’enviarli allà on vulgui.


És cert, per això, que la licitació inicial de les obres –obres, eh?, ja no parlo d’equipament– era de 70 milions d’euros?




Jo la xifra menor que conec són 102 milions. També li haig de dir que les grans infraestructures i concretament els hospitals en els últims anys en aquest país s’han anat construint amb un sistema que és encàrrec de projecte i d’obra amb un sol paquet. O sigui, les obres s’anaven fent a mesura que s’anava definint el projecte, eh? Algú confon aquest sistema amb el fet que hi han hagut milloraments o suplements; això no és així.

A l’hospital se van complir els seus terminis, es va complir el seu pressupost, amb un petit desviament –que em sembla que és del 3 per cent– i amb una característica notable, que és que l’estàndard de construcció sanitària, d’instal·lacions sanitàries, és de mil cinccents o siscents euros per metre quadrat, i en el de Reus va ser de gairebé..., no va arribar a 1.300 euros.

Ara, per a això has de posar en marxa una gran maquinària de control, perquè vostè sap perfectament que en aquestes grans infraestructures el que costa no són les obres, els materials, les hores dels operaris, és la capacitat de convèncer i neutralitzar els equips jurídics que donen suport a les grans constructores. I, per tant, o tens una gran capacitat de negociació o allò te costa d’or. I nosaltres vam invertir en un control ferri, eh?, de domini del projecte, que va portar, doncs, uns desviaments molt petits i també un compliment de terminis i de ràtios de construcció molt ajustats. Jo, com pot comprendre, n’estic molt orgullós, no d’aquesta obra, eh?, sinó de tot l’equip humà que va conformar l’equip del nou hospital de Reus.


El control del projecte, des del nostre punt de vista, està molt bé, el que passa, que quan no es té el projecte definit i es va construint a mesura que es va pensant el projecte...


Per això es va contractar... Perdó.


...aleshores hi ha desviament.


Per això es va contractar..., si em permet una ampliació.


Sí, sí.


...l’arquitecte o l’empresa que portava un arquitecte, eh?, que entre altres coses era especialista, evidentment, en construcció sanitària i era l’adjunt al degà de

la Facultat d’Arquitectura de Harvard, el senyor Josep Maria Sert –que vostè deu conèixer, o en deu haver sentit a parlar.

O sigui, vam anar a assegurar tots els aspectes que no comportessin, doncs, un desviament en cap sentit d’una obra majúscula, que a l’Ajuntament de Reus, a diferència de molts altres ciutadans de Catalunya, li costava molts diners, i, per tant, als ciutadans de Reus. Això s’ha de tindre en compte perquè els ciutadans de Reus ens estem pagant dues vegades la sanitat, mentre altres, doncs, bé, gaudeixen de...


Creu que es va fer massa gran, l’hospital?


Bé, en això hi ha hagut una polèmica d’aquella que no acabarà mai, no? Jo penso que el primer pla funcional era ajustat, eh?, eren 78.000 metres quadrats, per entendre’ns. A mi em perdonarà que parli d’aquests paràmetres econòmics quan jo hauria de parlar, des del punt de vista polític, de les prestacions de cara al ciutadà, dels serveis, dels terciarismes, del paper en oncologia que –de referència– fa l’hospital de Reus a tota la província de Tarragona, el fet que aquest règim cooperatiu amb les altres ciutats que conformen Sagessa comporta, per exemple, haver instal·lat un accelerador lineal a Tortosa, eh?, sense que això repercuteixi a l’hospital de Tortosa, sinó que ho ha pagat tot el grup, però que hi ha hagut un estalvi de setanta mil viatges d’anada i tornada de les Terres de l’Ebre a Reus per anarse a irradiar. Aquestes coses són les que a mi m’interessen. Però no vull eludir, diguemne, la pregunta, no?

Una gran polèmica, doncs, si és més gran o no més gran. Jo penso que vam prendre la decisió encertada, i en això he de donar en part, doncs, la raó a l’oposició, no? L’oposició a Reus va liderar un determinat moviment que l’hospital era petit. Llavors, doncs, bé, nosaltres vam fer les nostres consultes, vam treballar amb la Generalitat i el pla funcional va passar de setantavuit a norantados. Fent la prognosi, evidentment, en uns termes que ara segurament serien diferents, i vostè ho coneix perfectament per la seva tasca de govern que va tenir..., i va comportar, doncs, bé, un hospital com el que tenim. Hem patit molt, a l’hospital, hi han moltes, moltes ampliacions.

Si hi havia la possibilitat de ferho, segurament hiperdimensionat, eh?, doncs, es podia fer. Però és que no estava hiperdimensionat, perquè el pla funcional comportava la variació substancial del que correspon fer en un hospital avui, que és el tractament d’aguts, amb tota una part del que passarà demà, i és que cada vegada tenim més anys i tenim més malalties cròniques. I, per tant, les ales sociosanitàries, eh?, són les que van assumir, per entendre’ns, el creixement.

Si mirem llits d’aguts, mirem neonats, mirem quiròfans, home, no diria que són els mateixos, són alguns més, però no és un tema substancial de creixement de l’anterior hospital al nou. El que realment repre



senta un creixement substancial en metres quadrats és l’àmbit sociosanitari i de rehabilitació. Bé, quan la situació econòmica del nostre país..., bé, quan la situació econòmica variï i els compromisos de concertació es puguin complir, doncs, aleshores se posaran en marxa aquestes ales i estarà aquest hospital a ple rendiment.


Vostè ha fet una defensa del model Innova. Diu que li sembla que és un model exportable.


Totalment.


El fet de crear empreses per sortir del control i la intervenció municipal és excusat sempre per l’encotillament de l’Administració, sigui municipal, en aquest cas, o la que sigui, però també es pot veure com una manera d’apartarse del control públic, eh?


Sí.


Quina opinió té vostè al respecte?


D’això en diuen «la fugida del dret administratiu», eh? Jo, bé, no ho sé, vull dir, ara corren vents que les entitats locals, els ajuntaments, diputacions, no han d’anar a aventures de crear societats ni dedicarse a la promoció econòmica, ni menys la científica, no?, i que totes les competències, moltes d’elles desconcentracions, han de passar als secretaris, als interventors. Són models, diguemne..., bé, són models respectables, però són models que ens porten a l’Administració del segle xix.

Jo sé que quan algú pren una decisió que trenca el motlle està subjecte a crítica. Innova no es diu Innova per casualitat, es diu Innova perquè pretenia una nova manera de gestionar, amb eficiència, no per escaparse del control. Si jo li digués que al consell d’Innova hi havien cinc consellers no dominicals que la seva funció era la de fer la supervisió i control dels actes de la resta de consellers, vostè ho consideraria una mesura positiva? Si li digués que, a més, d’aquestes persones, una d’elles era, per exemple, la degana de la Facultat d’Economia...

A veure, la meva obsessió era la de dotarnos de tot allò que té de bo la gestió empresarial, amb eficiència de recursos, que, no ho oblidem, són els impostos dels ciutadans, amb el màxim control, que sempre pot fer la institució a través de la junta general. Que, per cert, els regidors, els de l’oposició, tots callen i no diuen res quan podrien allargarles com les dels clubs de futbol,

per entendre’ns. Se pot demanar de tot en una junta general, eh?, tota mena d’explicacions, de preguntes, etcètera.

I, per tant, també l’obsessió que als consells d’administració hi haguessin persones com, per exemple, el president de la federació d’associacions de veïns a l’empresa d’aigües, o la presidenta de la tercera edat a l’empesa de transports per autobús, perquè hi hagués una realitat ciutadana dintre dels consells d’administració. Aigües mateix, que era un àmbit que gestionava Iniciativa, era modèlic en aquest tema, i jo, a més, ho trobava perfecte. O en l’àmbit de caràcter ja més social, d’habitatge, etcètera, que estava en mans d’un regidor d’Esquerra Republicana, la presidència, doncs, també hi havia unes actuacions magnífiques; llàstima que ara el sector bancari no dóna diners per poder ocupar aquestes «vivendes» de caràcter social per part de persones.

Per tant, jo el que li he de dir és que res d’escaparse, multiplicar els controls, tots; a les empreses, auditoria anual, les que no cal per la dimensió, també. I, bé, doncs, en aquest últim mandat se va voler fer una auditoria general, allò que es fa, i curiosament la mateixa empresa que feia les auditories anuals, doncs, ara va trobar..., en algunes coses, en tres anys, per tant, en un conjunt de moviment de gairebé 1.000 milions d’euros s’han trobat, per dirho d’alguna manera, irregularitats, que falta un informe en un expedient, una contractació, doncs, allò que en diuen «a dit», eh?, per valor de 9 milions d’euros, aquesta és la magnitud. I curiosament també s’han trobat qüestions que, per una banda, s’informen que estan dintre de l’àmbit del dret administratiu i en altres passatges, doncs, se reafirma categòricament que correspon al dret mercantil perquè l’empresa que ha pres la decisió se regeix pel dret mercantil.

O sigui que sí, hi ha una auditoria en alguns aspectes contradictòria i sobretot molt contradictòria, no el resum executiu, sinó l’auditoria de tres mil fulls amb l’informe d’intervenció i secretaria.


Des del nostre punt de vista, 9 milions tampoc són poc, eh?


No –no–, jo no dic 9 milions que s’hagin volatilitzat.

La presidenta

Perdonin, eh?, hauríem de mirar de no interrompre’s un a l’altre. Té una mica més d’un minut, però ja... Només això.


No l’esgotaré –no l’esgotaré. He llegit en premsa que no volien fer públics els sous dels directius d’Innova.




Hi ha una clàusula de confidencialitat en el seu contracte que així ho impedeix. No «no volien», jo no volia per no incomplir la clàusula. La responsabilitat és meva.


I per què hi ha una clàusula d’aquest estil?


Doncs, perquè la contractació del senyor Prat se va fer amb concurrència amb altres institucions públiques que el volien contractar, altres ajuntaments, i no es podien posar damunt de la taula tots els elements.


D’acord. Però si el senyor Prat hagués estat directament contractat per un ajuntament, això no ho hauria pogut fer.


No, però com que no ho estava...


Per tant, és una manera de..., una mica..., alguna cosa sí que es pot escapar del control públic des del punt de vista que sempre es poden amagar coses com aquestes, com el sou dels directius.


«Amagar» no crec que sigui la paraula. Amb això de les retribucions de les persones que estan a l’Administració pública vostè sap, segurament millor que jo, que hi ha molta demagògia. Doncs, bé, jo crec que tenim una enorme oportunitat de no contribuir a aquesta demagògia.


Bé, nosaltres creiem que la millor manera de combatre la demagògia és la transparència i que pugui ser públic.


Jo també.


Res més. Acabem aquí. Moltes gràcies.


Gràcies.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del Grup dels Socialistes, i, per tant, el senyor Jordi Terrades pot iniciar les seves preguntes.


Gràcies, presidenta. Bon vespre, senyor Pérez.


Bon vespre.


Estem ja a unes hores, doncs, importants. A mi m’agradaria saber si la governança de l’Ajuntament de Reus pel que fa a les empreses municipals, i concretament a l’hospital de Reus, havia estat de consens amb tots els grups polítics presents al consistori; si aquest consens es va trencar, i, si és així, si ens pot explicar per què.


Si és avançada l’hora, segurament m’hauré de quedar a dormir aquí, perquè he vingut en tren i no n’hi han; però, bé, el que convingui. De fet, vull redoblar la meva satisfacció d’estar aquí davant de tots vostès.

Bé, ho he explicat segurament superficialment en la meva introducció, no? Quan hi ha la necessitat d’assumir d’una manera directa la transformació d’una gestió, com és la de l’Hospital de Sant Joan, que estava dintre del pressupost municipal, si no es fa a través del consens entre les forces polítiques, doncs, no acaba de quallar.

De fet, nosaltres a Reus, que és una ciutat així una miqueta tocada no per la tramuntana, però pel mestral, estem bastant acostumats a fer les coses d’aquesta manera, hi ha el que en podríem dir –entre cometes– una «manera de fer de Reus», o de poblacions properes ens diuen: «Aquests de Reus sempre van tots a una.» Bé, tot això també és pura necessitat. Un conseller de la Generalitat de fa bastants anys, en el moment de donarli el títol de fill il·lustre de la ciutat de Reus, en la seva elocució va dir que «a Reus mai res els ha estat regalat, sempre ho han hagut d’aconseguir per ells mateixos». Per això tenim tantes ramificacions a tants llocs. Per això també tenim una manera especial de fer les coses, eh? I per això també tenim la manera d’anar tots a una o trobar un consens quan la cosa és veritablement important. Hospital, Sagessa, territori, capitalitat del territori, Innova. Innova jo diria que és més fruit dels grups de l’oposició de poder tindre un indret de controlar d’una volta totes les societats que no pas del mateix Govern, que també li interessava per altres motius. Per tant, aquest consens.

El que passa és que quan trunques aquesta voluntat de fer coses i apareix una voluntat legítima però particular de trencar aquest motlle, per qüestions partidistes totalment legítimes, les coses canvien. I de fa



uns anys ençà, doncs, això ha passat, ha donat els seus fruits, entre altres coses per això no sóc alcalde, i ara n’hi ha un altre. Però el cost és haver trencat la confiança i sobretot el consens, eh?, no només a Reus, que, mira, és una qüestió, doncs, que es dirimeix als plans, sinó tot en un ample territori en matèria de salut, per exemple. Que jo els diré que a la primeria de la meva responsabilitat com a alcalde em van vindre els alcaldes de les Terres de l’Ebre a demanarme, si us plau, que, encara que fos nou com a alcalde, no els deixéssim abandonats des del punt de vista de la gestió sanitària.

Clar, això, aquestes paraules només es podien fer des de la confiança i el consens on es prenien les decisions que afavorien tothom, poso com a exemple una altra vegada l’accelerador lineal, tothom hi guanyava: els pacients, l’Administració pública s’estalviava..., home, els taxistes no hi guanyaven. I, doncs, bé, el trencament se produeix perquè es posa pel damunt interessos legítims però partidaris del que en podríem dir «el bé comú».


L’hospital de Reus i Sagessa, per extensió, o al revés, és igual, com vostè vulgui, quina importància tenen per a l’economia de Reus?


Bé, Reus té diferents sectors...; Reus no té unes grans indústries, però té diferents sectors que són molt importants, el de..., no producció, però sí comercialització de productes agroalimentaris i últimament la recerca sobre aquests productes, té també una empresa transformadora, diguemne, quimicofarmacèutica i sobretot té un gran sector sanitari i social. A Reus hi ha l’Hospital Sant Joan, també hi han altres unitats, diguemne, de gestió hospitalària més petita, però, per exemple, hi han dos instituts psiquiàtrics, i això comporta que hi han milers de persones que directament hi treballen i les que indirectament..., subministraments alimentaris, bé, i això és molt important.

No sabria avaluarliho perquè no tinc a l’abast les dades de cap estudi. El que sí que els puc dir és que la nostra universitat, la universitat d’aquelles comarques, la Universitat Rovira i Virgili, doncs, va fer un estudi promogut per Sagessa sobre què significava Sagessa d’impacte..., un anàlisi costbenefici sobre el territori d’influència, que són sis de les deu comarques de la demarcació de Tarragona. Bé, aquest impacte cost benefici transportava o transformava cada euro pressupostat en 4,96 euros que irradiaven sobre l’economia del territori, ja sigui amb rendes salarials, ja sigui amb subministraments, ja sigui amb moltes coses. I recordo la dada que tenia més impacte econòmic en el PIB provincial que no pas el port de Tarragona, per entendre’ns, per fer una assimilació.

Per tant, vetho aquí la importància que Sagessa es cuidi, es tracti, no es deixi morir, com està passant, i, per tant, doncs, que el consens imperi, vaja.


Vostè ens ha parlat de confiança en una part de la seva intervenció. Ara que vostè està a l’oposició..., bé, o...


No, jo no estic a...


Vostè ja no forma part del consistori...


Els ciutadans em van expulsar del meu càrrec i jo me’n vaig anar cap a casa i treballo com un empleat de banca normal i corrent.


Els seus companys en el consistori estan refent aquestes relacions de confiança perquè aquest projecte... O dit d’una altra manera, aquestes relacions de confiança amb el Govern actual s’estan refent respecte al projecte de l’hospital de Sagessa? Sí, no...


Jo si per «companys del consistori» diu els que obeeixen a la mateixa meva ideologia política, o la que conformava els meus governs, que sempre han sigut Esquerra Republicana, Iniciativa i Partit Socialista, jo li diré que fan esforços extraordinaris a través dels seus coreligionaris als diferents llocs perquè això sigui així.

Pel que fa referència a l’actuació del Govern, pel que a mi m’arriba, és que..., bé, no m’arriba, sinó el que surt als mitjans de comunicació, és que s’està passant una època difícil.


No vegi en aquesta pregunta... Jo sé de la seva militància reusenca, eh?, i, per tant, no vegi en aquesta...


Coneguda per vostè.


...pregunta una pregunta capciosa, no? Bé, aquí ha sortit que si l’hospital estava mal fet, que si era petit, que si era gran... La concepció d’aquest hospital, tal com s’ha fet al final, obeïa a algun tipus de competència amb la ciutat veïna, Tarragona?


No.




O obeïa a criteris assistencials?


Aquest hospital s’ha fet tal com s’ha fet, el millor que s’ha sabut, eh?, dintre del que és la planificació sanitària i buscant la comoditat per al ciutadà. Per exemple, aquest és un hospital que té habitacions individuals –no sé si vostès ho saben–, la major part d’elles, un 80 per cent; hi han especialitats que convé que siguin persones que estiguin juntes, no?, perquè així s’animen.

No, tot això..., home, hi ha una mala experiència en la relació amb la ciutat de Tarragona, per exemple, amb la ubicació de la universitat, això no fa grans alegries a l’hora de compartir hospitals, no? A veure, això és més xerrades de cafè que no pas realitats tangibles, sobretot quan el que està en joc són els serveis als ciutadans en àmbit sanitari o sociosanitari i molts centenars o molts milers d’euros. Ja es va fer algun tanteig de dir: «Escolta’m, ara és el moment, què hem de fer, què no hem de fer», i va haverhi pronunciaments, també, de professors universitaris de la Facultat de Medicina.

Però, a veure, com a alcalde jo el que vaig fer és el mateix que havien fet els meus antecessors en els 750 anys d’existència de l’hospital: vetllar pels interessos de l’hospital de Reus, que vaig interpretar que el millor era dotarnos d’un hospital al més adequat possible a les necessitats, al més respectuós... Perquè aquest hospital se critica molt perquè és com a molt aparatós, però, clar, tot té una explicació. La configuració d’aquest hospital no és gratuïta, té un, diguemne, objectiu i és l’objectiu de la rendibilitat o de la sostenibilitat energètica. I, per tant, sí que sembla una miqueta voluminós, però és per motius d’estalvi energètic, perquè se creen tota una sèrie de corrents d’aire que fan que els milers d’euros que es deuen gastar cada dia en la qüestió energètica de l’aire condicionat, doncs, se pugui rebaixar, no res..., no és gratuït.


Quan el senyor Josep Prat cessa com a director del Servei Català de la Salut i vostès el contracten, va haverhi algun tipus de procés de selecció? Va haverhi algun tipus d’oposició per la seva contractació?


No. A veure, el senyor Prat era una persona que havia fet una funció jo diria que exemplar, que a tots ens va saber molt de greu que se n’anés, però se n’anava a dirigir la sanitat nacional. I tot i que..., és ben cert –jo és que tenia dubtes, però no, és ben cert–, va renunciar a qualsevol tipus de... –com se diu això?–, excedència. Quan vam veure que ell estava allò que en diuen «en el mercat», doncs, li vam fer la proposta, atès que hi havia una direcció inicial d’Innova, però limitada en el temps, perquè se fes càrrec, diguemne, de la direcció general d’aquest grup, i que fins ara l’ha desenvo

lupat, almenys per mi, que era el seu superior jeràrquic, amb total satisfacció.


Quan el senyor Prat contracta antics col·laboradors seus, com el senyor Batesteza, per fer el seguiment de l’obra de l’hospital de Reus, o el senyor Manté, que havien coincidit..., o s’havien substituït en la mateixa direcció del Servei Català de la Salut, però que també havien coincidit en anteriors organismes, vostè creu que això obeeix a aquesta endogàmia que es pot percebre en el sector sanitari català?


Bé, jo el que sí que li puc dir, que potser des del punt de vista estètic això, doncs..., quan una persona és malfiada, doncs, hi veu totes les puntes. Estem parlant de les persones més rellevants, cadascuna en el seu àmbit, de la sanitat catalana. Catalunya és un país –vostès ho saben– important però petit, i, per dirho alguna manera, tots ens coneixem. I de la mateixa manera que a França tenen el cos nacional de l’Administració i tenen una elit de l’Administració, doncs, en l’àmbit sanitari de Catalunya és cert, són pocs, tots se coneixen, el director d’un hospital de vegades deixa aquell hospital quan ha fet una etapa de la seva funció i va a un altre, perquè ja l’esperen, gairebé, i es pot..., bé, es pot generar una certa endogàmia.

Jo el que sí que puc dir és que el senyor Batesteza, el senyor Manté, tots dos estaven amb disponibilitat de fer la funció que se’ls encomanava, que per descomptat tenien la idoneïtat i la capacitat professional per ferla, que la seva contractació, a veure, amb la confiança que jo li tinc al senyor Prat, va ser feta correctament dintre del que són els preceptes del consell d’administració de cara a la contractació de serveis i a la contractació d’inversions, i que, doncs, bé, l’important al final són els resultats, també, que són magnífics, no?, i la professionalitat de les persones «concernides», que en diuen, doncs, estava fora de dubte.


Molt bé. Avui el senyor Batesteza en la seva...

La presidenta

Perdoni, li queda menys d’un minut.


Avui el senyor Batesteza en la seva compareixença ens ha aclarit algunes coses. Tinc aquí un informe signat pel secretari i l’interventor de l’ajuntament que ens diu: «De l’1 de gener del 2008 al 30 de juny del 2011 no consta cap document, informe, memòria, treball o resum d’activitats fetes, ni programació de cap mena, l’únic document que hi consta són les factures del senyor Manté.» El senyor Prat l’informava de la feina que feia el senyor Manté?




No, el senyor Prat, no. Teníem un organisme de seguiment compost per unes trenta persones que fèiem un seguiment de l’organigrama..., no «organigrama», de l’actuació temporal, un diagrama de barres d’aquells, en tots els aspectes, que era un seguiment exhaustiu des del punt de vista material de les obres, però també des del punt de vista del compliment dels objectius estratègics que estaven assenyalats.


Vostè era informat pel secretari i pel l’interventor de l’ajuntament de les possibles negligències que es produïen a les empreses?


Miri, jo...


Vist el vist, eh?


...no faré allò que és tan conegut de «miri’m als ulls», no?, però li diré que mai –i quan dic «mai», dic «mai»–, ni per escrit ni verbalment, ni oficialment, ni oficiosament, ni el senyor secretari general de la corporació, ni el... –com se’n diu d’això–, l’interventor general de la corporació me va fer no cap advertiment sobre possibles negligències, sinó cap comentari sobre cap actuació, diguemne, inadequada en l’àmbit d’Innova. Tot i que hi havia..., se traspassava la informació, sovintejaven els contactes entre els directius i aquestes persones, hi havien reunions, dinars periòdics, que se dedicaven precisament a aquesta coordinació.


Senyora presidenta, aquí han acabat les nostres preguntes.

La presidenta

Molt bé, senyor Terrades. Ara és el torn, doncs, del Grup Popular. I, per tant, per un torn de cinc minuts, pot iniciar les preguntes el senyor Jordi Roca.

Jordi Roca Mas

Gràcies, senyora presidenta. Il·lustre senyor Pérez, com li dic a tots els compareixents, això no és un judici ni penal ni civil, és una comissió d’investigació política i els que tenim responsabilitats polítiques, vostè n’ha tingut fins fa poc, crec que encara les té, perquè als que ens agrada no deixem de tenirles encara que no estiguem en primera línia, en aquest cas vostè...

M’agradaria molt parlar amb vostè de la rivalitat Reus i Tarragona –ja ho sap vostè–, però crec que aquí ens hem de preocupar de la sanitat de tots els catalans. I la

nostra intenció, la intenció del Grup Popular és la de com millorem allò que no hagi funcionat o allò que no funcioni del tot bé o que no satisfaci les necessitats dels ciutadans.

En primer lloc, m’agradaria..., m’agrada aprofitar, agafar els arguments que fan servir els compareixents per encarrilar les meves preguntes, és que vostè ha dit una frase que era..., que l’ha dit el senyor Prat abans que vostè, que és que vostè se sentia que no era l’alcalde de tot. Creu que hi ha una hipertròfia d’estructures públiques al voltant de la salut pública? Hi ha el reguitzell de grups, empreses, consorcis, hospitals, fundacions, mútues. Si vostè no se sentia l’alcalde de tot, no creu que els ciutadans potser no se senten o poden tenir la percepció que no són propietaris de la seva sanitat?


Bé, jo crec, sincerament, eh?, que no és del tot assimilable la meva afirmació que no em sentia l’alcalde de tot amb el que fa referència a la sanitat, que no m’escapo i ara li contestaré. Alcalde de tot perquè, clar, Innova és un grup multisectorial, que va des de..., tot el cicle de la vida dels ciutadans de Reus, des del seu naixement a l’hospital fins a la funerària, i des del seu transport per autobús o els seus aprovisionaments als mercats. Per tant, això és més complex. I, per tant, sí, segurament perquè era un alcalde novell tenia aquesta impressió, però no era per això, per una qüestió d’autoritat, sinó per buscar les màximes sinergies. Abans he posat l’exemple aquest de l’optimització de la tresoreria: per què hem d’anar a buscar al banc diners quan ja els tenim nosaltres? Encara que els tinguem en calaixets diferents.

És possible, eh?, jo veient l’exemple de Reus, per entendre’ns, o de Sagessa, que hi hagi una hipertròfia. Però tampoc no ens ha de preocupar, perquè les coses se poden..., de la mateixa manera que es creen se poden eliminar. Jo crec que el que fa falta és el desplegament de la llei que va aprovar aquest Parlament de l’Institut Català de la Salut. Quan això es faci i el model sigui un model com el de Sagessa, i és la referència territorial, amb l’hospital comarcal, l’hospital de referència, la governança també territorial compartida...

Pensin vostès que jo en els meus anys d’alcalde he pogut assistir a reunions de proveïdors d’un territori que negocien conjuntament les condicions amb la Generalitat, o les reunions d’usuaris de la sanitat que negocien també els criteris de qualitat. Tota aquesta arrapada al territori del model sanitari, que jo almenys desitjo, comporta evidentment una multiplicitat d’estructures, cadascú té la seva, cada territori, ja sigui una fundació, ja sigui una societat, etcètera. Ara, que a partir d’aquí en algunes siguin... Bé, nosaltres a Reus vam crear una societat que tenia com a funció la compra compartida de bolquers i coses d’aquestes. Bé, està inactiva i s’ha d’eliminar. Bé, no ho sé si els actuals governants ho volen fer, però jo ho hauria fet.

I també reconec que vam crear tres fundacions quan n’hi havia una, Fundació FAS... Però és que, clar, quan tractes temes sanitaris hi ha uns convenis, unes condicions laborals, quan tractes temes educatius, uns



altres; de vegades la mateixa legislació t’obliga a anar creant personificacions jurídiques que no hauries de fer, però que les fas perquè no pots barrejar el conveni de l’educació concertada o de la privada amb el dels metges i sanitaris. La vida és complexa, i entre tots ens la fem gairebé sempre més complexa.

Per tant, aquesta iniciativa seva o aquesta seva apreciació jo la crec del tot positiva, però sense tampoc portarnos a una situació idíl·lica que mai se produirà, la simplificació total jo crec que és molt difícil, però que n’hi ha, de marge? I tant que n’hi ha, de marge, això ho comparteixo amb vostè.

Jordi Roca Mas

Comentava el senyor Prat, que l’ha precedit, una frase que crec que és fonamental, i és: «Si t’ho pots permetre.» Creu que el territori de Tarragona es pot permetre l’arquitectura sanitària que té en aquests moments?


El territori...

Jordi Roca Mas

La província de Tarragona, l’arquitectura sanitària que té, amb deu hospitals amb un número petit...


Ah, bé, el número d’hospitals, el nombre; em pensava que parlava de...

Jordi Roca Mas

Número d’hospitals, número de serveis, complexitat pel que fa a dependències, serveis no, perquè al final els serveis en teoria haurien de ser comuns per a cada ciutadà. Després em referiré a un fet que... Creu que tanta sobredosi d’estructures sanitàries ens ho podem permetre? Sincerament.


Home, objectivament no ens ho podem permetre, perquè, vull dir, la dotació, diguemne, per habitant en matèria de salut ha anat baixant d’una manera brutal en els últims dos o tres anys, no? Ara, com a objectiu de planificació, evidentment jo penso que els ciutadans han de tindre a prop..., un dels eslògans de les memòries de Sagessa és..., precisament fa l’apel·lació «tenirte a prop», o tenir a prop l’usuari.

De vegades..., l’altre dia un col·laborador em va dir: «Si l’hospital de les comarques gironines, doncs, on va anar en Pallach quan li va agafar l’atac de cor no hagués estat tan lluny, segurament ara estaria viu.» Potser ja no perquè és molt gran, no? Home, no cal arribar a aquest extrem. Però, per exemple, el conseller delegat d’Innova és una persona que tenia una passió per la seva feina i ha tingut una malaltia molt important, sobtada, i que si en lloc de trobarse en un lloc rural hagués estat en un lloc més pròxim a un

hospital, potser estaria..., l’ictus hauria tingut menys profunditat.

Per tant, a veure, hi ha d’haver un límit, però la base comarcal jo crec que és una bona base, que hi hagi en cada comarca un hospital, d’unes determinades dimensions, amb una determinada cartera de serveis, que pot excel·lir amb alguna especialitat, i després, cada dues o tres comarques, un hospital de referència amb algun terciarisme. Hi han comarques molt despoblades, com l’àmbit Altebrat, que amb un sol potser ja n’hi ha prou, entre altres coses perquè també la proximitat és molta i es produeix aquest efecte de tindre un servei a prop, no? Que en sobraria un, que en faltaria un altre, segurament és així.

Però amb una visió territorial i de proximitat, sempre que estigui combinada amb una estratificació en funció de la cartera de serveis, evidentment un PET scan, doncs, no hi pot ser a cada hospital, n’hi han dos aquí, a Barcelona, i un al de Reus. No cal que n’hi hagi un altre a Joan XXIII, ja es pot fer un tractament diagnòstic allà.

Doncs, segurament s’haurien de fer algunes modificacions.

Jordi Roca Mas

Fa la sensació... Clar, vostè comença dient que l’Hospital de Sant Joan era gairebé un hospital per a metges...


Això no.

Jordi Roca Mas

Més o menys. I el senyor Prat ens deia que el pla funcional que es dissenya des de Sagessa per al nou Hospital de Sant Joan aspirava a ser un hospital universitari de referència i fins i tot de serveis terciaris, de tercer nivell. Això és créixer força ràpid per a un hospital.


No, home, no. A veure, quan jo em refereixo a un hospital per a metges, em refereixo als finals dels setanta, al començament dels primers ajuntaments democràtics. Als primers anys vuitanta, els hospitals, allà anaven els metges, operaven..., no hi havia una jerarquització, amb una direcció, amb uns serveis, etcètera, no, vull dir, era com una clínica d’abans, estava a disposició dels sanitaris per fer la seva feina. A partir del 85, quan tot aquest procés es va anar conformant, doncs, bé, només caldria veure la concertació que puja d’una manera molt pel damunt dels preus, del creixement dels preus.

I sí, jo crec que aquest consens ens ha donat un ampli resultat, exitós resultat en matèria, diguemne, d’evolució de les prestacions sanitàries no als ciutadans de Reus, sinó als ciutadans de tota la zona de referència, que, com he dit, directa, és Altebrat i Baix Camp, i



relacionada, de referència amb terciarisme, el que és també Baix Ebre i Montsià.

Jordi Roca Mas

Com que hi ha una hipertròfia i sembla que des de l’Ajuntament de Reus es vulgui prestar serveis que van molt més enllà de les fronteres del mateix municipi, doncs, això és evident que genera uns certs dubtes, per exemple, quan diu vostè que els ciutadans de Reus paguen dues vegades la seva sanitat. Creu que tenen una sanitat de més qualitat que la resta de ciutadans de Catalunya?


Bé, no ho he dit del tot bé, paguen dues vegades les inversions en sanitat, eh?, no en el que és la concertació i, per tant, doncs, el funcionament diari de la sanitat; en aquell moment me referia a les obres.

És evident, vull dir, és un hospital que és patrimoni de la ciutat de Reus, per tant, hi participa amb el seu finançament d’una manera molt important. I també, per altra banda, solucionem la papeleta al CatSalut, que no cal que faci un hospital i, per tant, amb menys recursos, obté el mateix servei, eh?, d’un hospital de la XHUP, que està subjecte a tota una sèrie d’especificacions que són satisfactòries de cara a la prestació de serveis sanitaris als ciutadans de la zona.

Amb una voluntat d’extensió, eh? La veritat és que en això d’allò públic i d’allò privat i aquestes coses, a mi com que ja m’han dit, per una banda, que jo tinc una manera de veure les coses de tipus marxista i, per l’altra, que sóc el... –com se’n diu això?–, el paladí de la privatització, doncs, estic en un punt mitjà, no? Jo el que penso és que la capitalitat d’una ciutat s’exerceix compartint amb el territori més pròxim –aquell que et ve a comprar al mercat o a la botiga– tota la teva capacitat per generar serveis. I això és la base d’aquesta vocació territorial de la ciutat de Reus, que quan una població té un problema amb una petita residència, un petit centre de dia, i, clar, on ha d’anar?, doncs, ve a Sagessa i ens encarreguem de tot, fins i tot d’obtenir la concertació. Bé, doncs, a canvi ens donen la gestió, evidentment, a través d’un acord interadministratiu, de vegades impugnat, en matèria d’aigües, per grans empreses, però que hem guanyat als tribunals, perquè el dret administratiu també té les seves lentituds, però té els seus avantatges.

Jordi Roca Mas

Ja acabo amb una pregunta i una petita reflexió. La pregunta és: com es pot concórrer lliurement en un concurs per construir un hospital si es va fent a pedaços, és a dir, si el dia zero no se sap exactament quin hospital es vol? Crec que s’hauria de poder..., perquè, si no, entrem en conflictes amb la contractació.

I, pel que fa a la seva reflexió que determinats ciutadans paguen més, no vull mencionar el tema de Reus, però els ciutadans que no veuen construït cap hospital

a la seva ciutat també paguen un hospital que ni tan sols és patrimoni d’ells. És a dir que aquí podríem fer una lectura esbiaixada per a tothom.

Gràcies, senyor Lluís Miquel Pérez.


Sempre es poden fer lectures, eh? L’important és poder reflexionar sobre aquestes d’una manera ponderada, no? I amb relació a l’última pregunta que m’ha fet, si us plau...

Jordi Roca Mas

La pregunta –la hi he fet molt ràpid per una qüestió de temps i d’abreujar perquè ja són ben entrades..., gairebé les onze– és: com es pot concórrer... Ha parlat vostè del tema de la contractació, i clar, el fast track, que diuen els experts, però, clar, quan en aquest període, en aquest procés, el preu de l’hospital passa de 70 a 130 milions d’euros, un es pregunta, home, i el que volia concursar..., potser per 130 potser hi haurien hagut més candidats. Presenta dubtes seriosos sobre la contractació efectuada en aquest cas concret d’hospital i segurament en molts d’altres, eh?, no vull personalitzar en aquest hospital.


És una metodologia com qualsevol altra, fins i tot amb un preu acordat també n’hi han, diguemne, de distorsions en el resultat final. Però jo crec que no s’ha de basar tant en el cost, perquè aquí sí que estava tancat, sinó en la mesura. Clar, si tu vols un heliport, te costarà més, si no estava previst. Llavors, sí que el sistema aquest pot comportar alguna imprevisió, però també pot resoldre, diguemne, in tempo qualsevol problema que s’hagi oblidat a l’hora de la projecció, que llavors sí que és molt costós. És de general aplicació a l’obra pública, per tant, algun avantatge deu tenir, eh?, no és una cosa inventada.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn d’Iniciativa per Catalunya, el senyor Marc Vidal; quan vulgui té la paraula.

Marc Vidal i Pou

Moltes gràcies. Bona nit, bona matinada, no sé ja l’hora que estem, portem molta estona. Senyor Pérez, a vostè se’l veu una persona molt convençuda.


Passional...

Marc Vidal i Pou

Tant no hi arribo, però en tot cas molt convençuda del model, no sé tant si del què, del com i del qui, no ho sé. És a dir, en general, no ha passat re?




Clar que ha passat. Vostè creu que en un sistema sanitari com el que tenim, que està reconegut a tot arreu com d’excel·lència, comparable amb el de Canadà, no ha passat res? Han passat moltes coses en la provisió d’aquests serveis als ciutadans a les quals ha contribuït molta gent, i concretament la seva formació política a l’origen. I sí que han passat, han passat coses que ens han de fer sentir orgullosos.

Per l’altra banda de la balança, evidentment, amb desenes d’anys de la gestió d’un model, també hi ha lloc per a la ineficiència, per a l’endogàmia, si vostè vol, per a les irregularitats o delictes, però tot això..., i no ens ha de fer, vaja... Bé, ara el que diré segurament vostès s’enfadaran, eh? Però si jo, que he estat diputat, hagués estat aquí, doncs, no deixaria que distorsionessin la foto global del sistema sanitari de Catalunya alguns casos, que segurament hi són, i per això no dic necessàriament que siguin els que s’hagin pogut parlar aquests dies aquí, que són inherents a qualsevol gestió i jo diria que gairebé a qualsevol persona que tingui un determinat poder en un moment determinat. Ara, aquesta comissió segur que constatarà que el nostre sistema és un sistema que ara té un problema agut, la falta de finançament, però que, doncs, aguanta qualsevol comparació. I pel que fa a les imperfeccions, com més aviat se pugui, se suturin.

Ara, el model i sobretot el model amb base territorialitzada i de proximitat, aquest que no me’l toquin, des del meu punt de vista –que no me’l toquin.

Marc Vidal i Pou

No pretenia discutir en aquests moments el model, ni molt menys, però sí el qui. Per exemple, vostè va escriure una carta al director, un article, el gener del 2012, on situava la dimissió del director general d’Innova, el senyor Prat, com «una mala notícia per a Reus, perquè ha estat sempre un servidor públic exemplar, servint els interessos de l’ajuntament i, per tant, en benefici de la ciutat de Reus». Segueix pensant el mateix del senyor Prat...


Ho ratifico totalment.

Marc Vidal i Pou

Totalment.


Mentre no hi hagi res que em faci rectificar l’opinió...

Marc Vidal i Pou

O sigui, vostè considera que no hi ha hagut intenció d’enriquirse amb diner públic.


A mi, coneixent el senyor Prat, és que això se m’escapa de la meva percepció, vull dir. És una persona ben remunerada, com vostè sap, que és mil·limètric en la seva gestió. La justícia està perquè alguns denunciïn i els altres es defensin. Fins ara només sabem que alguns han denunciat, perquè és una causa secreta, i que els altres no s’han pogut defensar. I, per tant, a veure, seria majúscula la decepció que jo tindria si aquest servidor fidel i eficaç de l’Administració municipal, doncs, al final tingués una condemna. I llavors, que li caigui tot el que li hagi de caure.

Però vostè deu compartir amb mi que en una fase, que és una fase secreta, d’investigació, encara, per tant, sense cap tipus de responsabilitats assenyalades sobre un delicte... Una cosa és que, clar, si a algú el persegueixen és perquè, doncs, de la denúncia pot dimanar que hi ha hagut un delicte –de la denúncia. Però deixem que la gent se defensi també i aporti les seves proves, que això encara no ha arribat –això encara no ha arribat.

Marc Vidal i Pou

Si Innova és un model possible a seguir, què es pot haver torçat perquè tinguem la percepció que tenim en aquest moment de la situació actual? Ja no dic que hi hagi hagut irregularitats, tot i que hem parlat de 9 milions d’euros, però aquesta percepció que tenim tots que alguna cosa no ha funcionat, en quin moment i què és el que es torça a Innova perquè puguem tenir això...


El que vostè ha de tindre en compte, si em permet, senyor diputat, és que jo assumeixo qualsevol responsabilitat per la distorsió d’imatge que hagi pogut tindre Innova. Innova, evidentment, en la seva gestió també ha pogut tindre algunes irregularitats. Que una cosa són irregularitats, l’altra són delictes, eh?, i que falti un informe de l’interventor o del secretari en un expedient, doncs, bé, és una irregularitat, però no és un delicte. De vegades, doncs, si no hi és, és per oblit d’algú, i de vegades pot ser intencionadament i tot.

Innova és un fill meu de l’Administració, i jo penso que no he sabut protegirlo d’aquells que potser l’han volgut ridiculitzar, amb bona fe, dintre de tot, perquè és la seva manera d’expressarse políticament, però d’aquells que han impulsat el desgast perquè era una eina d’excessiu poder en mans del Govern de torn. I això, clar, és molt difícil ara parlar aquí amb dues paraules, s’haurien de veure els exemples, els comportaments de cadascú, els canvis de comportament.

Jo segueixo dient que sigui Innova, sigui una altra cosa, el que és un instrument que et permeti esprémer al màxim totes les potencialitats de la gestió coordinadament i amb una perspectiva estratègica..., doncs, aleshores si no és Innova s’haurà de dir una altra cosa.

Aquells que no tenen cap missió estratègica, només volen el poder i, doncs, sobretot fer recaure tot el do



lent que passa en aquest món als d’abans, doncs, llavors, clar, ho veuen d’una altra manera.

Marc Vidal i Pou

En l’article aquest que li comentava, vostè deia: «Trobo sorprenent l’admissió de la dimissió del senyor Prat per part del senyor alcalde, l’actual, quan ell mateix va participar de la ratificació del seu càrrec, tant ara en el Govern, fa uns mesos, com abans en l’oposició.» Com valora l’actuació de l’actual alcalde i l’equip de govern respecte d’Innova?


Bé, jo com que aquí ha de comparèixer l’actual alcalde, prefereixo que s’expressi ell. I tot i que la meva visió evidentment és molt contrària a la seva manera de fer, el respecte institucional que tinc no em permet fer cap afirmació ara que aquí pugui lesionar la seva llibertat, diguemne, d’expressió futura. En tot cas, ja hi haurà el seu moment. Els grups podran preguntar.

Marc Vidal i Pou

I ho farem –ho farem. Hem pogut constatar que, tal com és preceptiu, l’Ajuntament de Reus elaborava l’informe anual –de fet, n’ha parlat ja– de fiscalització i control financer i que es presentava al Ple.


No, l’ajuntament, no. El feia l’interventor.

Marc Vidal i Pou

Sí. Es va presentar els exercici 2008 i anteriors, el 4 de setembre del 2009, el 17 de setembre del 2010, el 9 de setembre del 2011, i la pregunta és –vostè ja ho ha dit, però preferiria que ho tornés a dir–: l’interventor municipal signava aquests comptes?


No és que els signava, és que els presentava. Vull dir, l’informe de fiscalització és aquell que es presenta no a l’hora de la..., o sigui, de vegades se confon que, en matèria pressupostària –i perdonin la pedanteria–, l’important és la presentació del pressupost. El pressupost és un pressupost que evidentment s’ha de plantejar equilibrat. L’important, i el que moltes vegades ningú es llegeix, és la liquidació del pressupost, és allà on se veuen i es detecten les modificacions dels pressupòsits inicials. I aquesta situació ha d’estar fiscalitzada, i està fiscalitzada per un informe de fiscalització de l’interventor, que, que jo sàpiga, sempre ha sigut, per una banda, conforme, per l’altra, amb romanent de tresoreria positiu, i, doncs, per tant, sense cap tipus de problemàtica.

Per tant, la meva perplexitat és que ara s’hagin canviat les tornes d’una manera tan immediata, per entendre’ns.

Marc Vidal i Pou

I, per tant, mai es va advertir de cap irregularitat ni cap il·legalitat de les societats del grup per part de...


Ho torno a repetir perquè quedi claret: mai ni per escrit, ni verbalment, ni per l’interventor, ni pel secretari, ni de forma oficial, oficiosa o en xerrada de cafè, sota el meu mandat hi ha hagut cap advertiment de..., no advertiment d’il·legalitat, que em sembla que és una figura arcaica que ja no existeix, sinó qualsevol advertiment que hi havia alguna cosa irregular, ja no diguem il·legal.

Marc Vidal i Pou

Les societats del grup d’Innova s’auditaven, suposo, per una...


Totes elles, fins i tot les que no calia.

Marc Vidal i Pou

Per una empresa auditora o per diferents empreses?


No ho recordo. Però una de les més contractades per l’ajuntament era FauraCasas. No sé si totes ho feia la mateixa empresa, me sembla que no, eh?, hi ha Corporación de Auditores Asociados..., bé, és igual. No li ho puc dir ara en aquest moment. Li ho puc dir, eh?, si vol li ho puc enviar.

Marc Vidal i Pou

No, la qüestió és saber si aquests informes van incloure mai alguna referència a cap irregularitat o a cap illegalitat, aquests informes, abans del darrer...


No, advertiments d’aquest ordre, no. Advertiments de caràcter administratiu, per exemple, en alguns deien que el marge de maniobra, doncs, apareixia negatiu perquè els comptes de deutors eren voluminosos, però, clar, els comptes de deutors eren uns retards del pagament, per exemple, en l’àmbit sanitari, dels concerts de la Generalitat. Diuen que en mèrits al daixò, al deutor, doncs, encara que el fons de maniobra fos negatiu, no es considerava un fet significatiu. Coses d’aquest estil.

Marc Vidal i Pou

Quan es va decidir en el període que vostè va ser alcalde el tema del cash pooling...




Cash pooling, sí.

Marc Vidal i Pou

Em podria dir si va ser unànime, la votació...


No, hi havia algun dubte, en concret en l’àmbit de les empreses d’aigües, que eren molt tenedores de tresoreria, per unes qüestions pròpies de la seva dinàmica, doncs, de cobraments, i, clar, li sabia greu que la seva tresoreria, que li permetia atendre les seves obligacions del tot puntualment –molt més puntualment que altres empreses–, s’utilitzés no per tapar forats, perquè la paraula no és «tapar forats», sinó per equilibrar les possibilitats, diguemne, d’autofinançament –de circulant, eh?, mai d’inversions– d’altres empreses. Segurament, doncs, li podria comentar fins i tot quins eren els responsables polítics, que els deu conèixer vostè.

Marc Vidal i Pou

Per tant, li volia preguntar si es recorda si algun conseller va presentar la seva dimissió en el si d’Innova arran d’aquest tema.


Jo crec que sí, la va presentar, però no era per això, era per una altra cosa. Però, bé, escolti’m, el que val és la... Bé, posem que sí, per això, és igual, tampoc no ho recordo. És una persona des del punt de vista financer molt hàbil, és treballador d’una entitat de crèdit important i, doncs, bé, ell considerava que havia de fer prevaldre els interessos legítims, quant a finançament, del grup d’empreses que ell, diguemne, presidia davant del conjunt. Però, clar, això era pervertir el que en podríem dir «l’esperit d’Innova», vull dir, tots a una en els moments difícils i tots ens beneficiem.

De fet, també cal dir que els que tenien una posició creditora al cash pooling no ho feien de franc, cobraven, eh?, cobraven a les altres empreses. Hi havia un sistema interior en el qual hi havia retribució d’aquest..., no agafaven els diners de la caixa de l’empresa d’aigües per donarlos a la de pàrquings. Hi havia un sistema acordat i... Ara, no ho sé, hi ha qui això ho veia més bé o no.

Això del cash pooling últimament s’ha fet anar molt sobretot en aquesta etapa de govern com si fos un monstre pervers, diguemne, de la gestió financera, quan, ho torno a dir, em sembla que ho he dit –la meva experiència professional la poso aquí a disposició de tots vostès–, qualsevol grup d’empreses mitjà o gran treballen amb aquest sistema d’autofinançament, és que és una..., no ferho és una badada, per què has de pagar interessos als bancs de diners que tens tu a la caixa.

Marc Vidal i Pou

En qualsevol cas, el senyor Daniel Pi, que estem parlant d’ell, es va oposar a aquesta decisió.


Sí, no, a veure, ho trobo correcte des del punt de vista..., jo no li he de recriminar res, però jo pel que tenia de vetllar és pel conjunt, no només per una empresa.

Marc Vidal i Pou

Recorda quin va ser el sentit de la votació del senyor Carles Pellicer en aquesta mateixa votació, aleshores cap de l’oposició?


No ho sé –no ho sé–, però també li he de dir que des que el senyor Pellicer era cap de l’oposició sovintejaven els vots negatius i les abstencions en uns àmbits on abans, per dirho d’alguna manera, hi havia la capacitat suficient d’acordar les coses prèviament.

Marc Vidal i Pou

Bé, li preguntarem a ell. En qualsevol cas, vostè va votar a favor, eh?


Francament no ho sé, vull dir, ho podia mirar i li puc enviar un email o el que sigui. Però ara intueixo que devia ser, no ho sé...

Marc Vidal i Pou

Al consell d’administració que es va acordar la participació d’Innova en l’accionariat de Shirota, el març del 2007, algun conseller de l’equip de govern va expressar les seves reserves a l’operació?


Bé, va expressar les seves reflexions, no reserves, perquè, si haguessin sigut reserves, aleshores hauria votat en contra i va votar a favor. S’està parlant molt... Amb això... A veure, aquesta qüestió és una qüestió que està subjecta a secret de sumari, i jo he tingut d’anar a declarar com a inculpat, que no vol dir imputat, per tant, estic denunciat per aquesta qüestió. Per tant, intentaré explicarliho, perquè no vull defugir, però si troba insuficient el que li dic, hi haurà un moment en què li ho podré explicar, més endavant.

Tot se basa –aquestes inculpacions– en una acta de la junta general, que és equivalent al ple, per tant, amb la presència del secretari, que firma i invoca el codi mercantil, més exactament la Llei de societats de responsabilitat limitada. Però el que ningú diu és que el consell d’administració no va ser una votació a catorze, aquests catorze regidors de govern de l’Ajuntament de Reus que s’han vist amb la humiliació de tindre d’anar a declarar a un jutjat, sinó que es va aprovar només



amb dos vots en contra de tot el consell d’administració, del Partit Popular, perquè no creia en el tema de les empreses municipals, ben clarament ho va dir i, a més, com que ja ho feia així, no hi havia cap problema. Els altres no s’hi van oposar, alguns van votar a favor, molt majoritàriament, i altres se van abstenir.

El vot del conseller no d’Iniciativa, perquè allí els consellers tenen responsabilitat pròpia..., el senyor Pi, si no ho recordo malament, el que venia a dir és que al més aviat possible havíem de fer la transmissió d’aquesta garantia o que fos..., bé, accions també, però l’important era la garantia o el crèdit participatiu, a altres, ja sigui una societat de capital risc o una..., bé, qualsevol altra societat del sector. Però al final va dir que amb el compromís que això s’aniria produint al més aviat possible..., doncs, va votar favorablement –va votar favorablement.

Al final com a menys lesiu als interessos de l’ajuntament no vàrem fer un crèdit participatiu, sinó que vam fer un aval amb penyora, un aval que empenyorava l’immobilitzat material d’aquesta empresa, que en l’últim balanç és de 4.200, o sigui, és superior a la quantitat compromesa amb la garantia. L’actual Govern ha retirat la garantia, l’empresa que és una spin-off amb l’esquema de triple hèlix, universitat, privats i Administració, doncs, se n’ha anat a fer punyetes, si em permeten l’expressió. Però, en canvi, el rescabalament de la penyora no s’ha produït, cosa que em sorprèn, per part de l’ajuntament, perquè és la manera que el dany patrimonial se podia, a nivell de balanç, doncs, neutralitzar.

Però, bé, permetin que no m’estengui més perquè això està... I, a més, doncs, hi han fins i tot persones que vostè deu conèixer que també han tingut d’anar a declarar, i és, com he dit abans, humiliant.

Marc Vidal i Pou

Sí, en qualsevol cas, volia manifestar, doncs, això, que el senyor Pi va expressar les seves reserves..., a la retirada ràpida d’Innova de l’accionariat de Shirota eren les reserves per les quals ell es va manifestar.

Vostè coneix...

La presidenta

Diputat, disculpi, té una mica menys d’un minut.

Marc Vidal i Pou

Menys? Carai! Coneix els motius pels quals el senyor Ernest París va dimitir el maig del 2010 d’aquesta societat, de la Shirota Functional Foods?


Bé, els expressats. El 2010, preparant ja el possible pas a un nou accionariat de l’empresa Shirota, doncs, es va posar a consideració del consell d’administració que una part de l’aval passés a ser un crèdit participatiu perquè pogués ser absorbit per un nou soci. I amb això, doncs, bé, el senyor París va creure oportú d’abste

nirse, o sigui, de fet, hi va haver sis vots a favor i sis abstencions; es va abstenir, sí.

Marc Vidal i Pou

Al moment d’aprovar la constitució del préstec participatiu d’Innova, el 19 de febrer del 2010...


No, no, mai hi ha hagut un crèdit participatiu.

Marc Vidal i Pou

Perdoni?


Que no hi ha hagut un..., era un aval. Aquí es va posar, es va supeditar la conveniència de transformar una garantia en forma d’aval, un fiançament, en un préstec participatiu al fons de maniobra de l’empresa. Llavors, hi havia un grup, un laboratori mexicà que estava radicat al Tecnoparc, eh?, que havia expressat la seva, bé, disponibilitat, i per això vam fer l’ajust financer perquè es pogués fer. No sé com ha acabat això, però em sembla que no s’ha produït.

Marc Vidal i Pou

I vostè recorda quins grups municipals van donar suport a aquesta operació i quins s’hi van abstenir?


Es va abstenir l’oposició i el senyor París, i la resta, Esquerra Republicana i el PSC van votar a favor.

Marc Vidal i Pou

Sobre l’auditoria que va fer FauraCasas, aquesta darrera, que detecta moltes irregularitats i males pràctiques...


Jo diria «algunes irregularitats i males pràctiques», per ser més precís.

Marc Vidal i Pou

Com la justifica?


Doncs, com un acte, diguemne, de fer punt i a part, que l’actual Govern, doncs, ha volgut fer amb la gestió d’equips anteriors.

Marc Vidal i Pou

I com pot ser que, per exemple, el director general decidís fer pagaments discrecionals a treballadors de Sagessa, segons diu l’informe? Qui ho controlava això?




Pagaments discrecionals? Bé, alguna raó devien tindre, discrecionals, no.

Marc Vidal i Pou

És el que diu l’informe. El senyor Prat...


Perdó, a Sagessa?

Marc Vidal i Pou

Sí, sí.


Em pensava que deia a Innova. Bé, doncs, no ho sé, no puc afirmarho amb rotunditat, però segurament podien ser incentius o productivitats, això no..., però, això, devien estar reglamentades.

La presidenta

Senyor Marc Vidal, ha sonat el timbre; si li sembla, acabi la pregunta.

Marc Vidal i Pou

Sí? La puc acabar?

La presidenta

La que ha iniciat, eh?

Marc Vidal i Pou

Gràcies. El senyor Prat va cobrar el 2011 264.533 euros, sense tenir en compte les dietes; el gerent del grup salut, 131.175; el gerent del grup aigües, 124.609; l’adjunt a la presidència, 183.000 euros; això només d’Innova, perquè cobraven d’altres municipis. Vostè creu que són sous escandalosos? Qui decidia els sous i qui els aprovava?


Ara són escandalosos, en aquell moment eren la banda alta del mercat. Per això vaig fer un estudi i a alguns d’ells els vam laminar els ingressos. A part del decret que es va produir per part del Govern, el primer decret de les retallades, de la rebaixa del 5 per cent, que es va aplicar... També he de confessar –i ja sé on ho confesso– que a les bandes baixes dels treballadors municipals no es va aplicar, se’ls va tornar. Doncs, als directius sí que se’ls va aplicar. I abans vam fer una rebaixa, vaja, en funció de quina era la distorsió de la mitjana del mercat i el que cobraven, que va afectar bastant els gerents de l’àmbit sanitari, o sigui que encara cobraven més.

Però, malgrat això –malgrat això–, no tingui cap dubte que no eren preus distorsionats en el mercat. Bé,

rodejarse de persones, de les millors persones, evidentment, també vol dir que les seves retribucions són altes. Vaig considerar que algunes eren excessivament altes i per això vaig ordenar que es rebaixessin, eh? Però no ens enganyem, eh? Abans ja li he dit, i potser li ho he dit amb un to que ara me permetria, doncs, demanar disculpes a la senyora Alba Vergés en allò que no hem de fer demagògia amb els sous..., eh? Però vostès saben de què parlem. Tots estem mirats amb lupa, les retribucions, també. No és el mateix fa cinc anys que ara també, eh? –no és el mateix.

La presidenta

Molt bé. Ara és el torn de Ciutadans, el senyor José Manuel Villegas. I li demanaria, sense que això vulgui dir reduir, doncs, les seves possibilitats d’explicarse..., sí que mirem d’ajustarnos en el temps. Gràcies.


Gracias, señora presidenta. Bueno, usted lo ha comentado..., le iba a preguntar, pero lo ha comentado antes, usted se considera como el padre de Innova, ¿no?, es la persona que... Creo que lo ha dicho en una de sus respuestas.


Posemho així –posemho així.


Bueno. Hay que ver también..., y aquí no estamos discutiendo el modelo, sino precisamente esos detalles muy grandes o pequeños que se pueden mejorar o que pueden no haberse hecho bien, y este es el objeto de la comisión de investigación.

¿A nivel general, no cree usted, como persona impulsora de Innova como holding de empresas, que esta forma de funcionamiento seguramente, pues, da más agilidad, más posibilidad de gestionar, y, por lo tanto, una gestión más ágil también es una gestión más eficiente y que resulta beneficiosa para los ciudadanos, pero no habría que corregir cierto grado de opacidad que se produce al gestionarse a través de mecanismos que no están bajo el estricto control del derecho administrativo, que decíamos antes que..., del que se huía con este tipo de estructuras?


És possible, eh?, jo no li dic que no, és possible. És més, els detractors fan un èmfasi especial en aquest tema, no? Però jo el que li vull dir és: quin és millor, el control ante o ex? Pot ser tan rigorós l’ex post o l’ex an-te; un és la intervenció, comporta, doncs, una dilació en el temps, un es fa després per una auditoria, que, en principi..., ja sabem que a les auditories –ara ho veiem– hi han contradiccions, que allà on deien que tot estava bé, després ho troben tot malament. En principi, hi ha el control.



Després, també hi ha el control polític. I en el cas d’Innova, hi havien, com he dit abans, consellers no dominicals, i alguns d’una importància professional rellevant, que, a més, constituïen la comissió de control.

I, després, hi ha la junta general d’accionistes, que és la propietat, on les coses passen, però jo li asseguro que si fos regidor ara a l’oposició, les juntes generals durarien més que aquesta comissió. És qüestió de treballar, eh?, només, treballar, mirarse les coses, anar fent preguntes.

Per tant, a veure, per què es parla d’opacitat si els instruments que es tenen per clarificar no s’utilitzen? Per què no s’utilitzen? Perquè és més fàcil dir que és opac, així tothom queda molt bé i... Bé, amb el clima que hi ha en l’àmbit de la política, doncs, bé, sempre hi ha algun culpable per donarli les culpes de tot.


O sea, que sí que existían, según su versión, estos mecanismos de control ex post, pero algunos de ellos no se utilizaban o, en la práctica, no eran utilizados adecuadamente, como, por ejemplo, las juntas de accionistas.


No, no, no. A veure, ex post, em refereixo a les auditories. Comissió de control dintre el consell d’administració, i junta general, eh?, que és la propietat, per tant, té dret a buscarho tot, però, clar, si no s’utilitza el mecanisme, doncs, és clar, ja sé que és molt... «Escolta, vinga, va, femho ràpid i...» No.

Si realment hi ha una voluntat de control... Una altra cosa és que hi hagi un àmbit de confiança que dius: «Bé, aquests senyors no cal que els anem preguntant cada dia, eh?, perquè les coses les fan mitjanament bé, i encara que hi votem en contra, hi votem per raons polítiques.»

Però si hi ha una sospita de problemes... Jo li puc dir que els actuals regidors a l’oposició a l’Ajuntament de Reus voten sistemàticament que no a totes les votacions que els presenta l’actual equip de govern.


Entonces, insisto para que quede claro, usted piensa que en determinadas épocas en las juntas no se utilizó todo lo que se puede utilizar, esa capacidad para indagar sobre qué estaba pasando, qué se estaba haciendo o para obtener la información que ustedes hubieran tenido que dar, o que estaba a su disposición.


A las pruebas me remito. Si les actes no porten, doncs, aquests comentaris, preguntes, el que sigui, doncs, vol dir que no s’utilitzaven. Que es podien utilitzar? Evidentment que sí.


Otro tema. Hablando del señor Prat usted ha hecho una valoración sobre su actuación, y lo ha dicho públicamente, lo ha repetido aquí. ¿Usted tenía conocimiento de los contratos y de las remuneraciones del señor Manté y del señor Batesteza?


Era consciente de la contratación, o sea... En l’àmbit de la meva direcció superior, clar, evidentment que jo vaig donar el vistiplau a la contractació de comú acord, evidentment, amb la Generalitat de Catalunya, perquè era una obra que fèiem conjuntament. Es van considerar idonis i capacitats. La pregunta que em van fer: «Les retribucions, quines han de ser?» I jo vaig dir: «Les més ajustades al mercat.» I com que sóc una miqueta garrepa, per entendre’ns, vaig dir: «Si pot ser, per la banda baixa.» I em consta que es va fer així.


¿Y, además de la contratación y la retribución, de su trabajo en el día a día, del trabajo que aportaban como contraprestación de esas retribuciones?


A veure, abans, jo he fet esment del meu currículum. Els puc dir que no ho he fet per pedanteria, ho he fet perquè vostès prenguessin consciència de quines eren les responsabilitats d’un alcalde com el de la ciutat de Reus. I, per tant, jo no estava a peu de l’obra a veure tot el que feien. Feia algunes visites d’obra, fins i tot quan ja estava fet, perquè, a veure, han vingut persones responsables de la gestió sanitària no diria dels cinc continents, però com a mínim de quatre, i evidentment els rebia jo en funció de la responsabilitat que tenia.

El que sí que he fet és que, mensualment, he estat a les reunions de seguiment, i allí la feina d’aquestes persones s’evidenciava. No cal esperar al final, al resultat final de l’ajust en temps, l’ajust en preus, o el desequilibri o la inexistència d’equilibri.

I, doncs bé, el senyor Batesteza jo crec que és una persona que té dret a estar al més enfadat del món, perquè el van posar en una causa penal, que ara ja no hi és, amb una feinada que ha fet i que ha pogut acreditar. I el senyor Manté també l’ha pogut acreditar, de fet, l’auditoria diu que les factures són del senyor Manté, les que són, eh?, que la seva funció és la direcció estratègica, i, per tant, no és tan constatable com cent disset actes blaves d’aquelles. Però puc assegurar que el finançament, al final, és el que és amb relació a la Generalitat gràcies també a la seva capacitat, diguemne, de negociació.

I també li he de dir, perquè si no m’ho preguntarà i si no, doncs, perquè ho sàpiga, que, donat també el seu coneixement del sector i del sector de la recerca i farmacèutic, vaig trobar molt bé, tot i que jo no sóc membre de l’empresa Shirota ni res, que el propo



sessin com a president d’aquesta societat. I quan dic «proposessin» vol dir que el va proposar el rector de la universitat, el van posar empresaris de la ciutat de Reus... I que, per tant, doncs, vaig considerar idoni també aquest nomenament, tot i que no vaig participar en re, perquè tenia un altre capficament, a part de la participació de persones normals i corrents, per entendre’ns, al consell d’administració, i és que en els projectes ciutadans, sobretot els que obeïen al pla estratègic de la ciutat, implicar al màxim les institucions, les associacions empresarials, les cambres de comerç, etcètera, en aquests projectes, no tan en forma de capital –que també–, sinó també en la promoció d’una societat de capital risc, perquè aquí no ha sortit mai, però a Reus hi ha una societat de capital risc també impulsada per l’ajuntament, o projectes, diguemne, de recerca com els que sí que han sortit.


No hablaremos de Shirota. Hablando del señor Prat, ¿el señor Prat le comunica a usted o le comenta en el momento en el que él se iba a incorporar al Consejo de Administración de USP?


Sí.


Él lo comenta con usted, o le pide permiso, o le comenta... ¿En qué términos se produce esa comunicación, si es que se produce?


Sí, se produce. El senyor Prat, vull dir, és escrupolós amb tot el que fa i no només amb USP, sinó amb l’ICS, no? Va dir: «Mira, alcalde, tinc aquesta proposta, és un repte, no m’ocuparà molt de temps, és un consell d’administració, la resta de preparacions ja les farem a casa, però, clar, un dia al mes faltaré.» I jo li vaig dir: «Bé, doncs, si és amb aquests termes, no cal que t’autoritzi, però no per això trencarem el contracte.» I, per tant, el vaig no autoritzar, però li vaig donar el vistiplau que ho fes.


Desde ese punto de vista, más allá de las incompatibilidades legales, ¿no vio ningún conflicto de intereses entre estar en el consejo de administración de una sociedad privada que trabaja en el ámbito sanitario y las responsabilidades que tenía el señor Prat como directivo de Innova, que también, pues, tenía una parte de participación, o bajo su dirección, de empresas que estaban dedicadas al mismo ámbito sanitario, pero desde el sector público? ¿Usted no vio en ese momento que se podía producir ningún tipo de conflicto de intereses entre una función y la otra?


Francament, no, eh? També li he de dir que la relació directa del senyor Prat amb l’àmbit sanitari municipal era de segon o tercer grau, eh? Sí que era el director general d’Innova i Innova, doncs, tenia les accions de l’hospital; sí que Innova era l’encomanada per l’hospital i per l’ajuntament de fer les obres, però, més enllà d’això, de la possible dicotomia entre el sector públic i el sector privat, no hi havia cap altra relació, vull dir, no...

La presidenta

Senyor diputat, li queda menys d’un minut.


No ho vaig considerar rellevant.


Respecto al tema de Shirota, a ver, el problema es que se acuerda un aval o dar una garantía a una empresa que es solo participada en la mitad aproximadamente, algo menos, por empresas públicas y que hay una participación de una empresa privada en un 48 por ciento, con lo cual, cuando al final hay que ejecutar este aval se produce un quebranto de la...


No, no. No hay que ejecutar, alguien ejecuta.


Cuando se ejecuta el aval, se produce...


Sí, pero no hay que ejecutar. Se ejecuta.


Ahora me lo aclara, cuando acabe la pregunta. Se produce un quebranto en las arcas municipales por tener que pagar esto. Usted ha hablado... Bueno, ahora me aclara lo de «hay que ejecutar» o «se ejecuta». Y, por otro lado el tema de la prenda. El hecho de que exista esa posibilidad y no se haya realizado un requerimiento para recuperar esa prenda, o los materiales que estuvieran en prenda, desde su punto de vista, no puede suponer también una irregularidad, seguro, pero un ilícito penal, puesto que se está quebrantando..., se está produciendo ese quebranto que, según usted, gracias a esa prenda, no se produciría, o no es así.


No ho sé. A veure, que..., «una grave irresponsabilidad», sí, «un quebranto que comportase algún procedimiento penal», se lo pueden preguntar al señor secretario interventor, que hace informes que se expansionan mucho en cuáles son los ilícitos penales de



las actuaciones de los concejales, se ve que están muy formados en el ámbito penal.

Pero, bueno, dejando esta pequeña digresión, lo que quiero decir es que, a ver, situémonos: plan estratégico de la ciudad de Reus, más de mil personas y entidades participando; vectores de crecimiento –aeronáutica, biomedicina, etcétera–, vale, parque tecnológico, nutrición y salud, una facultad con diecinueve grupos de investigación en el ámbito de medicina, de nutrición y salud, un grupo de empresas... –¿cómo se llama eso?–, un consorcio de empresas y universidades que, por primera vez... –perdone..., parlaré en català, eh?, és que ho feia com a reflex, però crec que m’haig d’expressar en català, eh?–, que per primera vegada, superen el monopoli d’Iberdrola, Telefónica i tot això, i aconsegueixen una subvenció CENIT per a consorcis intensius en investigació... I els propietaris d’aquesta subvenció fan diverses iniciatives conduents a l’objectiu de l’atorgament, i unes fan un spin-off, que es diu Shirota. Els propietaris són una sèrie d’empreses que ho van demanar, amb un lideratge de La Morella Nuts, propietat del senyor Barriach, que coneixia, perquè era un empresari rellevant de la ciutat, i, per tant, sabia que –en el sector– era un sector que ja feia anys que es dedicava a la recerca, no? El que no vaig voler és que aquest sector privat, encara que els recursos que aportava eren públics, del Ministeri de Ciència i Tecnologia, tingués el domini de més del 50 per cent. Jo vaig dir que, si era així, nosaltres no hi participàvem. Com també em vaig negar –els òrgans d’Innova s’hi van negar, eh?, però jo també– a aportar una quantitat de diners, això estava fora de lloc.

Llavors, va sortir la possibilitat de fer un aval. Llavors, vam considerar l’aval, sempre que hi hagués un contra aval, una contragarantia a l’aval. I, com que aquesta aportació de 6 milions de la societat i 6 del Cedeti era per a la maquinària i tots els aparells, diguemne, de laboratori, han tingut acord, molt bé, garantim..., i en el cas que no vagi bé, doncs, retirem els aparells de laboratori, que recordo que en l’informe de viabilitat de l’any 2012, en el seu inventari, l’immobilitzat material diu que són 4.000.200. També recordo que les condicions per a l’atorgament de l’aval eren l’immobilitzat material a preu de compra, eh? –a preu de compra–, no amb el desgast, diguemne, dels anys.

I, bé, jo no sé per què l’actual Govern va retirar l’aval; amb això va provocar la caiguda d’aquesta empresa i dinou investigadors amb grau de doctor que van quedar, fins i tot el seu director, que va vindre de Montpeller, no sé què, a treballar aquí.

Però el que no sé, tampoc, és que, havent retirat l’aval, per què no es va fer el rescabalament de la penyora. Això algú ho haurà d’explicar; vostès tindran una possibilitat magnífica de demanar informació sobre això. I també que Innova és la que presta l’aval, subjecte al dret mercantil, doncs, la denúncia es basa en l’article 47.9 de la Llei d’hisendes locals –que, entre altres coses, me la sé perquè en vaig ser ponent, eh?– i no en els articles 53 i 54 de la mateixa llei, que, ves quines coses, un és a l’empara del dret administratiu i l’altre permet la implicació d’altres vies de dret, suposo que tan importants com la del dret mercantil.

Doncs bé, per això i perquè només hi han les proves fonamentant la denúncia i no les proves repetint això, i les al·legacions dels gerents que ho repetien i no van ser acceptades... Bé, de fet, no van ser acceptades i els assessors jurídics, ara, ja no treballen a l’ajuntament, després de divuit anys, per això, eh?

O sigui que està sub iudice, però de suc n’hi ha molt. I, per tant, doncs, no sé si li he contestat tot, però estic a la seva disposició per al que convingui.

La presidenta

La senyora Isabel Vallet, ara, en nom del Grup Mixt, i, concretament, de la CUP, té l’oportunitat de fer les preguntes que cregui oportú. Endavant.


Bona nit. El nostre regidor a l’Ajuntament de Reus, en la seva primera reunió amb Josep Prat, li va comentar a aquest: «M’alegro de conèixer l’autèntic alcalde de la ciutat.» Quina opinió li mereix aquesta frase?


Bé, doncs, d’una enorme falta de visió institucional.


Quin era el percentatge del pressupost total del grup ajuntament, és a dir, l’ajuntament més Innova, que gestionava directament Innova?


El pressupost d’Innova era uns 250 milions –220, 230, ara no m’ho faci dir, depèn dels anys– d’un global que, en algun any, va arribar a ratllar els 400.


Em referia al percentatge, però, en tot cas, ho enllaço amb aquesta resposta. Tenint en compte la part del pressupost gestionat per l’ajuntament que derivava posteriorment a Innova mitjançant encàrrec de projectes, quin era el percentatge real del pressupost grup ajuntament que gestionava Innova? És a dir, el directe i el que arribava mitjançant encàrrecs de projectes.


Bé, doncs, si en algun moment s’ha dit..., eren sobre uns 40 milions, doncs, l’ajuntament..., el pressupost ordinari eren 102, el que passa és que –o 102, o 110 o 115, depèn dels anys–..., una part significativa, però aquesta derivació cap a Innova era per fer unes inversions que, si no, les hauria fet l’ajuntament; per tant, a efectes del gaudi de la ciutadania és el mateix.

O sigui, li ho diré d’una altra manera. Nosaltres vam rebre, com tots els ajuntaments, unes aportacions quantioses del denominat «plan Zapatero». Alguns ajuntaments, doncs, ho van dedicar a fer coses; nosaltres ho vam dedicar a fer centres d’atenció personal



integrada, que són centres d’assistència primària amb centres de dia i oferta residencial sociosanitària. Que, per cert, estan tots dos tancats, dos que n’hi havien totalment equipats. No sé quines gestions fa l’actual Govern.

Doncs, bé, aquestes obres no les feia l’ajuntament, se n’encarregava Innova. Al final, és el mateix, són per al gaudi del ciutadà, bé, no són per al gaudi del ciutadà, perquè estan tancades, però en una situació normal serien per al gaudi del ciutadà, en aquest cas, de la gent gran.


Així, amb aquesta explicació que em dóna sobre el que feia Innova es podria pensar que va ser utilitzat per poder endeutarse més del que legalment ho podia fer l’ajuntament?


Pe endeutarse més, no; per endeutarse diferentment. (Veus de fons.) No, no, no, no és el mateix. (Veus de fons.) Diferent, vull dir... Tot això està subjecte als informes que feia l’interventor. Si l’interventor deia que estava ben fet, estava ben fet. I, per tant, teníem una ràtio d’endeutament de l’ordre d’un 80 per cent, quan vostè sap perfectament que, primer, era el 115 i, després, va passar al 75 i, al final, és el 125, eh? Per tant, això és el que hi ha.

Evidentment, les empreses que actuaven en el mercat no computaven en aquest, eh?, però sí que computaven de cara els bancs, o sigui, si no haguessin pogut respondre, no els haurien donat els diners.

Però, més que això, hi ha una data que és significativa de cara al servei de deute del conjunt de l’ajuntament, i és que el conjunt de l’ajuntament havia de retornar o ha de retornar en aquest exercici en capital i interessos el 14 per cent del seu conjunt de pressupost. Si una parella jove paga una hipoteca ara –o una parella gran, és igual–, en teoria, allò que en diuen «faves d’olla» de només pagar el 14 per cent de la seva hipoteca dels seus ingressos. Aquesta és la realitat de veritat, tota l’estona són números i estadístiques; la veritat és que l’Ajuntament de Reus només ha de pagar el 14 per cent de capital a interessos del seu deute.


I veu alguna relació entre el model de gestió del hòlding d’Innova i el plantejament de la gestió que s’aplica i es vol aplicar a l’ICS, o des de l’ICS?


No. Jo crec que aquí hi ha una confusió conceptual, eh?, si em permet que la rectifiqui. Amb Innova, no. Innova és un grup d’empreses municipals que funciona com una unitat de serveis compartits, amb una cooperació entre ells, amb una alineació estratègica i una capacitat de finançament, eh?, amb els termes que abans parlàvem.

Amb Sagessa, sí, eh? Per això li dic... Amb Sagessa, sí. És una unió multisectorial i multiterritorial, o funcional, no sé com ne diuen, eh?, que agrupa tota una sèrie d’unitats de gestió sanitàries, sociosanitàries i també educatives a l’entorn d’un hospital de referència i amb la interposició de tres hospitals comarcals. Això podia ser una peça d’un puzle de la gestió sanitària en termes de proximitat, cent per cent pública, eh?, a Catalunya, sí.


L’oposició tenia accés a tota la informació sobre la gestió d’Innova i Sagessa? I, bé..., ja ho ha comentat. A Sagessa, durant la seva presidència hi havia debat pel que fa a la gestió?


Bé, clar que hi havia... Pel que fa a la gestió o amb els termes que es gestionava? O sigui si es miraven el melic si ho feien bé, gestionant com ho gestionaven, o els temes objecte de gestió?


Sobre el model de gestió, bàsicament.


Bé, doncs, no, la veritat és que no. Sí, home, hi havia un ampli consens que... Home, tot és perfectible en aquesta vida, però que funcionava. És més, ja ho sap, abans ho he dit, van vindre diversos alcaldes, quan vaig començar, per dirnos: «Sobretot, no ho desmunteu això, què faríem?»

Miri, li explicaré un últim detall o uns últims temes de gestió. Vam crear una societat dependent de Sagessa –ja sé que, al final, tot ho arreglàvem amb societats, nosaltres, però, bé, són personificacions jurídiques per fer coses– que es deia Gestió d’Infraestructures Sanitàries. Sap quina n’era la funció? Era pagar anticipadament la construcció de determinats equipaments sanitaris quan la Generalitat no podia, sempre que hi hagués un acord del consell executiu amb una periodificació dels pagaments. Això és el súmmum de la cooperació. És un centre d’assistència primària a Amposta.


Per tant, aquest consens, com diu vostè, creu que es podria encabir en el que s’ha anomenat «la sociovergència sanitària»? I, aquí, de fet, s’ha citat quasi en tots els compareixents.


A veure, si es vol fer una lectura des del punt de vista partidari, veurem que una part important dels gestors i de la governança, doncs, clar, obeeix al que en podríem dir «la sociovergència», no?, perquè només hi han hagut dos grans partits... –bé, ara, ja és diferent; així



són les coses, no?–, però partits que s’han alternat en el Govern i han portat aquesta responsabilitat, però jo crec que també hi han participat altres partits, no?, Esquerra Republicana, en concret.

Jo tinc un molt agradable record d’una persona que aprecio molt, que és el conseller Ramon Espasa, eh?, i que també va ajudar a definir..., bé, va ser gairebé el pare de la definició d’aquest... Bé, aquí estem d’un paternalisme, ja. Bé, l’inspirador, no? Per tant, això és un patrimoni de tots, no només de «la sociovergència», no només.

Ara, si això s’utilitza, com deia, des d’un punt de vista d’endogàmia i tal... Bé, abans, ja m’hi he referit, vull dir, sí, hi ha una especialització en determinades persones que han servit a determinats governs que podrien donar a entendre que hi ha uns consensos, eh?, de caràcter molt assentat entre els partits majoritaris a tirar endavant una provisió de serveis tan essencial com la sanitat.


Abans comentava que control, clar que sí, que calia, en tot cas, multiplicarlo. El Síndic de Greuges va dir en l’informe de 2009 que l’Ajuntament de Reus era el que menys col·laborava amb la sindicatura. L’Ajuntament de Reus era poc transparent?


Bé, jo li recomanaria que, a part de l’informe, es remetés al diari de sessions d’aquesta cambra i veiés que, quan va vindre a presentarlo, tenia una opinió bastant diferent. Perquè, com vostè sap, en el mandat anterior, hi havien regidors que obeïen a una determinada ideologia política, eh?, diguemne, especial, que, bé, la seva manera de fer era anar enviant coses, doncs, al Síndic de Greuges. Clar, des del punt de vista estadístic, hi havien moltes coses; des del punt de vista de la substància, n’hi havien més poques. I, des del punt de vista estadístic, també li diré que determinades coses, encara que les enviés el Síndic de Greuges, nosaltres no les contestàvem, perquè fins i tot li diria que institucionalment era una aberració contestarles; li ho dic gros perquè ho vegi.


Sí, m’ha semblat bastant gros. És un informe que...


Doncs, llegeixi’s la compareixença i ho comprendrà.


Els informes de la intervenció de l’ajuntament des de 2005 a 2011 diuen que l’interventor no tenia accés als comptes i a les gestions de les empreses municipals. Pot confirmar que era així?


No li ho puc confirmar. Tenia accés als comptes, perquè tenia còpia de les auditories. La seva funció de fiscalització li permetia en cada moment comparèixer en qualsevol indret de l’Administració i demanar tot el que volgués; una altra cosa és si ho feia, però que ho podia fer, era la seva funció inherent.

El secretari interventor i el tresorer vostè sap perfectament que són funcionaris de l’Estat habilitats, eh?, per desconfiança amb els administradors públics; desconfiança, diguemne, des del punt de vista administratiu. Per tant, tenen la capacitat de personarse en qualsevol dependència i fer la seva funció de fiscalització. Si no ho feien, doncs, pot obeir a diferents motius, segurament, el més important és que consideraven que el que es feia era correcte.


L’actual alcalde de la ciutat, sobre la transparència, deia que en arribar a l’alcaldia havia descobert empreses amb capital municipal que no sabia que existien, como ara Promimpuls, Recine, Recane... El Govern havia informat de l’existència d’aquestes empreses o és que l’oposició no feia bé la seua feina?


Home, després de vuit anys de ser del Consell d’Administració d’Innova, si li causava sorpresa això, doncs, és que no... Vaja, no ho sé. Miri, em referiré a una, eh?: Recine. Recine és la societat de capital risc. Per fer aquesta societat de capital risc, vam tindre d’anar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Clar, hi va haver un examen en tots i cadascun dels membres, alguns perquè havien estat en suspensió de pagaments o així els van rebutjar. L’aportació municipal era allò, el 30 per cent, ara ja només és el 15 per cent, era l’impuls. Vam fer un acte solemne, eh?, al Ple de l’Ajuntament, on hi havia tot l’ajuntament i tota, diguemne, la societat reusenca, sobretot, dels àmbits financers. Em recordo que, fins i tot, vaig fer alguna apel·lació que tornàvem a tindre una entitat financera a Reus, que era el Banc de Reus, i, segurament, ho vaig poder fer temptat, diguemne, perquè la meva família era una de la màxima expressió de l’accionariat d’aquest banc, eh?

Per tant, si no sabia això, doncs, no ho sé, li haurien d’enviar una postal o alguna cosa perquè ho sabés, però vam fer un acte solemne amb tot l’ajuntament.

Els membres d’aquesta empresa van ser auditats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Promimpuls era una empresa mixta amb la cambra de comerç. L’alcalde actual va ser membre de la cambra de comerç.


Ha dit abans...




I vuit anys al consell d’administració de...

La presidenta

Diputada, li queda una mica més d’un minut, eh?


Ha dit abans que el model d’Innova és exportable i, per tant, és un exemple. Des d’Innova gestionaven onze empreses, set fundacions, seixantasis centres de serveis sanitaris, sociosanitaris, de serveis socials i educatius. Ens sabria dir quines són les funcions que tenia cadascuna d’aquestes o almenys dirnos el nom de cadascuna? És a dir, vull anar a pararhi i a aquestes hores..., vostès, els diferents consellers, tenien temps suficient per a poder controlar l’activitat i tota la informació de totes aquestes empreses i fundacions?


Evidentment que no. Però en aquest món hi ha una cosa que se’n diu «confiança», i segurament vostè per preparar, doncs, aquesta intervenció ha fet confiança a col·laboradors, no? Doncs, el mateix me va passar a mi quan presidia un consell.

Alguna vegada els col·laboradors trenquen aquesta confiança també, i, clar, la visió del responsable és dir: «Home, ara m’enganyen o m’ometen...», no? De totes maneres, també li diré que, si vostè, doncs, pot repassar o li poden mirar els estatuts d’Innova, veurà que és sens perjudici de la llibertat de gestió de totes i cadascuna de les societats que estan presents al que és l’òrbita del hòlding d’Innova. És a dir, Innova era tenedora de les accions, per tant, representava la propietat i la seva funció és compartir serveis, i eventualment també, doncs, negociar en nom de tots sobretot de cara al finançament.

Llavors, a partir d’aquí, hi ha cada societat. I, en l’àmbit sanitari, que és el que té més fundacions, bé, té les fundacions i tot això, no és Innova, sinó que és EPEL Innova, perquè és en l’àmbit del nomercat. I sí que és veritat que l’Hospital de Sant Joan està dintre de Sagessa, que no està dintre d’Innova, perquè és només el 60 per cent i no podem supeditar a una decisió de l’Ajuntament de Reus, encara que sigui Innova, la decisió que afecta altres.

I aquesta Sagessa té les seves unitats operatives, com Ginsa, que mai ha estat en mans de l’equip de govern, sempre del que en podíem dir «partits que la seva naturalesa és d’oposició», però que són socis fidels dintre del conglomerat de Sagessa. I després hi han unes fundacions, cadascuna té la seva funció, per a aquells problemes de retribucions, àmbit jurídic actuant, tota una sèrie... I, després, també hi havien dos o tres societats que el que haurien de fer és haverles eliminat perquè se van crear per a una cosa que després no van ser útils, eh?

Però, clar, tot això és una estratificació, que cada estrat reporta l’altre, i al final hi ha Innova, no? Innova

mai de la vida se posaria en una qüestió que afectés, per exemple, Diagnòstic per la Imatge, eh?, que és una societat de l’àmbit de Sagessa, perquè responia davant de Sagessa, m’entén? És complex. Si jo li porto aquí el croquis..., n’hauríem de fer una ampliació perquè tot són mosquetes.


En els informes de fiscalització de la intervenció de l’ajuntament s’exposa que en les auditories realitzades en els darrers anys sempre s’especificava que no es disposava del conveni entre les empreses i les institucions sanitàries autonòmiques que es finançaven. Pot explicar com es nodrien les empreses sanitàries dependents d’Innova d’aquestes institucions i per què no s’aportaven aquests convenis a les empreses?


No la tenia ni l’hospital de Reus, perquè aquesta auditoria se refereix a l’àmbit sanitari, ni cap altre hospital concertat de Catalunya, perquè no es tenia firmada la concertació en el moment de fer el pressupost. El que passa és que això, durant l’any, s’anava firmant.


Vostè parla de confiança i ha dit aquí que era coneixedor que en molts d’aquests convenis el senyor Prat era alhora president de l’ICS, gerent d’Innova, adjunt a la presidència de Sagessa amb caràcter executiu; també coneixia que el senyor Prat ocupava simultàniament el càrrec de direcció a l’empresa USP Hospitales i, per tant, no?, ocupava llocs destacats en la gestió sanitària pública i privada. (Pausa.) Acabo. Creu que aquests nomenaments..., el fet que ocupés càrrecs en la gestió pública i en la privada segueix la filosofia d’un govern tripartit en teoria d’esquerres?


El Govern tripartit o el Govern catalanista d’esquerres, és igual, la coalició governant –Iniciativa, Esquerra, PSC–, vull dir, no tenia cap interès en cap sanitat privada. En tot cas, el senyor Prat havia demanat permís per participar en el consell d’administració en els termes que em sembla que ha dit. D’aquí no s’ha de derivar que hi hagi una conxorxa per a la privatització de Sagessa, ni molt menys, eh?

Pel que fa referència a l’ICS, home, jo penso que, com he dit abans, és important tindre una persona de les característiques, capacitat humana i professional del senyor Prat com a col·laborador; home, però si, a més, és president de l’ICS, home, vulgui o no vulgui un augment d’un percentatge d’un 1 per cent en la concertació de l’hospital de Reus amb el departament és molt important, són molts llocs de treball. Tampoc no depenia del senyor Prat, perquè l’ICS és l’altra part de la taronja del sistema català de la salut, eh? Però, bé, jo crec que no interferia des del punt de vista negatiu, sinó que totes aquelles col·lisions d’in



terès, en principi, hipotètiques tenien una vessant de caràcter positiu, eh?

I ara, si em permet, també li diré que li agraeixo molt el to de la seva intervenció.

La presidenta

Molt bé. Doncs, ara és el torn del Grup de Convergència i Unió, i per al seu torn té la paraula el senyor Albert Batet. Quan vulgui, pot començar.


Moltes gràcies, presidenta. Gairebé portem nou hores de comissió parlant d’Innova. No sé si és la comissió més llarga de la història del Parlament, però Déu n’hi do. Però, en tot cas, aquestes nou hores han servit per veure, doncs, que hi ha el pare de la criatura, que és el senyor Lluís Miquel Pérez, com ell mateix ha manifestat aquí...


És un parlar, això del pare de la criatura, ja ho veig...


Se’n sent orgullós?


I tant que me’n sento orgullós, com vostè, que em consta que té una especial predilecció per tot el que és el Pius Hospital i que hi està al davant, quan podia deixarlo en mans, diguemne, més de col·laboradors, perquè els municipis que, sense ser competència nostra, hem heretat, diguemne, de les nostres generacions anteriors institucions com aquestes, doncs –abans el senyor Marc Vidal m’ha dit que ho mirava amb passió–, clar, ho vivim amb passió.

Jo fa dos anys que no sóc alcalde i encara visc amb passió la transformació de la meva ciutat i el que han pogut anar fent, i un hospital, vull dir, malgrat que tinc molts elements, diguemne, de crítica de la situació actual, però me’n sento orgullós.


Del seu mandat hi ha alguna cosa que se’n penedeixi?


De moltes.


En pot dir alguna?


Doncs, miri, vam tindre un regidor sui generis, i considero que me vaig deixar vèncer per la meva visió institucional de la cosa, quan l’actuació d’aquest re

gidor era la ridiculització de la institució municipal, i crec que no ho hauria d’haver fet, l’hauria d’haver tractat sense perjudici, aquest. Bé, clar que no hi podíem fer més, eh?


Com és que va contractar el senyor Manté?


Bé, perquè era una persona que estava disponible, era idònia, tenia la capacitat per formular, diguemne, l’estratègia que convenia a l’hora de construir el nou hospital i va fer la seva feina de negociació amb total satisfacció.


Tretze mil euros el mes.


Quin any?


Durant quatre anys.


No, no. Quin any era, això?


No, no, durant quatre anys.


No, és que no és el mateix tretze mil euros ara que tretze mil euros fa cinc anys, sis anys o set anys. Ja ho sap vostè que no és el mateix.


Ara fa dos anys.


No fa dos anys, no.


Sí, de l’any 2007 a l’any 2011.


Això és quan va acabar el contracte. Quan se va celebrar el contracte i es va fixar va ser...


Home, fa dos anys va cobrar al mes tretze mil euros, senyor Pérez.




Sí, la seva empresa, en la qual tenia administratius... O sigui, no és el seu salari, és la seva funció.


I quina feina va fer?


La feina de direcció estratègica de tot el projecte, des de la seva definició, pla funcional, fins a la seva execució final. Si vol li enviaré tot un dossier...


No, no cal –no cal. Li van recomanar la contractació del senyor Manté?


Jo coneixia suficientment tot el que és l’àmbit sanitari perquè no calgués que ningú me’l recomanés, tot i que, evidentment, aquest era un projecte que no era només de l’Ajuntament de Reus, sinó de la Generalitat, i vaig demanar el que en podíem dir «el plàcet» de la seva contractació, i no va haverhi cap problema.


Clar, el senyor Manté havia aprovisionat el Servei Català de la Salut i era qui pagava l’hospital Reus...


El senyor Manté no pagava res.


Però era el director general del CatSalut, no?


Sí, però això no tenia res a veure a pagar. Jo els convenis els firmava amb la consellera.


És a dir, ho va pactar amb la consellera.


Ho va pactar amb la consellera, com vostè també pacta els temes del Pius Hospital amb el director del Servei Català de la Salut corresponent i amb la consellera corresponent, o conseller, ara. Ja ho sap vostè, com se feien aquelles coses, no parlo amb una persona aliena, eh?, a la gestió...


No, no, jo no he pactat mai al meu hospital..., no he pactat amb el conseller. Jo no ho he fet mai això, senyor...


No ho fa fet mai? Doncs, ho ha de fer, eh?


No, no. No, no. És que hi ha coses que no les comparteixo en absolut.


Bé.


En tot cas, i el senyor Batesteza per què el va contractar?


Oh, per fer la feina que abans he explicat, i a plena satisfacció. Per què l’havia de contractar, si no?


En tot cas, jo faig les preguntes, senyor Pérez.


Bé, jo faig una reflexió sobre la... Que és un fiscal, vostè?

La presidenta

No, però, certament, és a vostè a qui li correspon... Disculpi que intervingui, perquè hi ha aquí un diàleg que haurien de mirar d’evitarlo, i, certament, li correspon a vostè contestar les preguntes.


Molt bé, doncs, així ho tindré..., ja que la senyora presidenta m’ho suggereix.

La presidenta

Perfecte. No, li ho suggereixo, no. Vostè està perfectament informat. Si us plau, no vulgui agafar les coses per la punta, li dic que li correspon a vostè contestar. Endavant.


Molt bé, així ho farem.


El senyor Batesteza, al seu lloc de treball al CatSalut, qui el va substituir?


El va substituir, si no estic mal informat, un senyor que es diu Jordi Lamas, enginyer.




Que el va acompanyar a vostè a les llistes electorals a les últimes eleccions municipals.


Sí, sí.


Hi ha alguna relació amb aquest fet?


Alguna relació entre ell i jo? Sí, evidentment, tenia tota la meva confiança per acompanyarme. El senyor Jordi Lamas és una persona de Reus, militant del meu partit, i, per tant, doncs, no veig quina és la relació entre el senyor Batesteza, a part de la substitució, vull dir, no...


Els seus socis de govern, Esquerra Republicana i Iniciativa, eren conscients d’aquests contractes?


De quins contractes?


De la contractació del senyor Manté, per exemple. Aquest tipus de contractes?


Doncs, home, més enllà dels comentaris al consell d’administració, de la informació –com ne diuen?– de despatx que es feia en cada reunió, sí, no sé si tenien més informació.


I de la política retributiva que vostè establia?


De la política retributiva no crec que la tinguessin perquè jo tampoc la tenia, exactament. Si ha estat atent, sap que he dit que vaig donar instruccions que estigués al preu de mercat, si pot ser, a la banda baixa; per tant, la concreció del que cobraven...

A veure, com vostè sap perfectament, els alcaldes ens dediquem a la direcció superior dels assumptes, no a veure quant cobra cadascú, sobretot en un ajuntament de les dimensions que té...


Però retribucions que en total sumen més d’1 milió d’euros..., és una xifra important per a un alcalde.


I tant. Si la comparem amb la nòmina de tot el Grup Sagessa, que són tres mil i escaig de persones, doncs, agafa una altra perspectiva la cosa.


Les contractacions del senyor Bergadà a antics càrrecs del seu Govern, a nivell professional liberal, d’això vostè n’era sabedor?


Perdó?


N’era sabedor, vostè, d’això?


No, però això no té res a veure ni amb Innova ni amb salut. Si vol, jo no tinc cap inconvenient de... Però també hem de fixar les coses. L’empresa Tecnoparc és la que tirava endavant tot el parc tecnològic. En el mandat passat, com he dit, vam fer una inversió de 400 milions. El regidor d’Hisenda anava totalment desbordat, jo un dia, fins i tot, li vaig recriminar que se dedicava massa temps a Tecnoparc i no a les seves funcions de regidor. I, aleshores, doncs, per poder adequar la seva manera de retribució a la feina que feia –no vol dir que cobrés més, eh?–, es va dedicar mitja jornada a l’ajuntament, que no estava en dedicació completa, i la resta, doncs, a l’empresa Tecnoparc, sota un criteri que va consultar l’assessoria jurídica, que jo no coneixia perquè no estic ni a l’empresa Tecnoparc, al consell d’administració, i que penso, doncs, bé, que s’hauria pogut trobar una fórmula millor, encara que ell fos un professional liberal i que l’empresa Tecnoparc no sigui una empresa amb majoria pública, per qüestió segurament estètica, es podia mirar de fer d’una altra manera. Perquè –ho recordo– no és de majoria pública, per tant, no està sotmesa al règim de contractació ni d’incompatibilitats de l’ajuntament o de l’Administració.


Sobre el secretari i interventor, vostè ha parlar en diferents ocasions que mai –mai– li n’havien dit res i que mai li havien manifestat res en contra, i vostè els ho havia preguntat?


Què els havia de preguntar? Home, jo no em veig com a alcalde cridant el secretari interventor: «No sabeu alguna malifeta que s’hagi fet en alguna empresa municipal?» Jo estava per la feina, vull dir...




Però vostè sap com a alcalde que, quan és alcalde, i en els òrgans pertinents, si no es pregunta el secretari o l’interventor, generalment no manifesten o no actuen.


A veure, el que li he de dir és que aquells que tenen una funció fiscalitzadora de la legalitat, el compliment de la legalitat o bé del compliment pressupostari, si no ho fan, sabentho, incorren en una falta professional tremenda. Per tant, a veure, no li vull aquest mal jo en aquests professionals.


Crec que ens ha quedat molt clara la seva relació... Una pregunta que m’ha sorprès. El rector de la Rovira i Virgili va proposar que el senyor Manté presidís Shirota?


No. Bé, si ho he dit amb aquesta rotunditat, que no ho crec, no és. El que passa és que, com que Shirota és una empresa participada també per la universitat, doncs, em consta que la consulta feta als socis –i entre ells a la universitat, en la persona del seu rector– va ser d’acceptació, vull dir. Per què? Perquè coneixia perfectament el currículum del senyor Manté. Ho suposo, vaja, no sé quina és la raó per la qual no s’hi va oposar. De fet, al consell hi havia un vicerector de la universitat.


La situació econòmica de l’Ajuntament de Reus al seu mandat, al nostre entendre, doncs, era una situació molt delicada, una situació complexa i una situació que posa en perill determinades dinàmiques, de nivell d’endeutament molt elevat, de nivell de problemes de tresoreria en aquests àmbits. Vostè ho viu de la mateixa manera?


Bé, jo li he de dir que tota la posició, diguemne, comptable i financera del meu mandat està expressada en les actes de traspàs, l’arqueig de caixa corresponent, que em sembla que hi havien 16 milions d’euros, i que, com he dit abans, segons la voluntat del que emet una notícia es pot veure si ho fa de bona fe per informar o ho fa de mala fe.

La Llei reguladora d’hisendes locals –ho repeteixo en una altra pregunta– en cap moment –en cap moment– diu que sigui un paràmetre a considerar el fet del deute per capita. És més, jo en això, si convé li portaré les actes corresponents al Consell de Política Fiscal i Financera amb el secretari d’Estat d’Hisenda al qual vaig retreure per què sortia aquesta informació –la informació sobre l’estat financer dels ajuntaments– si era irrellevant en termes de la legalitat.

Per tant, escolti, no deixa de ser una dada. És elevada, d’acord. També és elevat el quàntum de pressupost per capita, i a aquí és on s’ha de relacionar, eh? El pressupost per capita, la liquidació de la capacitat, diguemne, de l’ajuntament, expressada amb els seus ingressos liquidats a l’exercici anterior amb el deute, i aquí s’obté la ràtio corresponent.

Quant a la tresoreria, també és ben cert que estem en una situació complicada, eh?, estava l’ajuntament, vull dir, jo m’hi considero també. Són 62 milions d’euros, amb un pressupost de 350, que es deuen, és molt important això.

Vostè sap perfectament que la major part d’aquests ingressos vénen de la Generalitat de Catalunya, a qui no retraurem responsabilitats, perquè la Generalitat de Catalunya també té els seus problemes, però el fet objectiu és que els ciutadans de Reus, l’Administració municipal de Reus té uns problemes importants que va atenent puntualment, com són les retribucions dels treballadors de la salut, com són les seves responsabilitats de caràcter bancari, eh?, a través, doncs, de diversos mecanismes interns que encara avui li permeten atendre les seves obligacions, malgrat se li deguin 62 milions. Això no pot continuar gaire més. I jo m’estimo molt l’Administració, diguemne, catalana, eh?, però aquí cadascú ha d’aguantar també el que és seu.

La situació és complexa? Evidentment que és complexa. Però la clau de volta de tot és el que abans li he dit: és el servei destinat al deute del pressupost consolidat, i aquesta és una xifra inapel·lable perquè és el que el tresorer de l’ajuntament s’ha de rascar de la butxaca per posar damunt de la taula o per pagar les obligacions, i aquesta és una dada, la del 14 per cent, crec que és, en termes, diguemne, percentuals, assumible.


Molt bé. Res més, senyora presidenta. En tot cas, des del nostre grup constatar, doncs, la situació delicada de les finances de tota aquesta gestió, d’aquest paraigua d’Innova, constatar que aquest paraigua, doncs, es feia a voluntat del senyor Pérez, tal com també ha manifestat el senyor Prat, i que ens queden poc aclarides les voluntats –i ho preguntarem al senyor Manté i a la senyora Marina Geli al seu moment– d’aquestes contractacions i per què no es va fer concurs públic, amb aquests volums de xifres econòmiques i de la manca de transparència, doncs, a l’hora d’aplicar les retribucions no només dels directius, sinó també d’alguns regidors del Govern tripartit de l’Ajuntament de Reus.

La presidenta

Molt bé. Doncs, donem per finalitzada...


Em permet una cosa?



La presidenta

Sí, no se li ha preguntat, però si vol afegirhi alguna cosa, endavant.


No és per fer cap colofó perquè crec que estaria fora de lloc, eh?, però sí que s’ha fet un esment de la consellera Geli amb relació a la contractació d’unes persones que jo no ho he dit, això. (Pausa.) Bé, doncs, ja mirarem les actes corresponents. Suposo que això es grava, eh? Jo he dit que es van fer consultes a la Generalitat de Catalunya perquè eren partícips del paga

ment de tot el que hi feia referència; mai vaig parlar amb la consellera Geli, eh? Que quedi clar.

La presidenta

Molt bé, doncs, si els sembla, després d’aquestes nou hores de comissió, la donem per finalitzada, i esperem que a les altres siguem tots plegats més hàbils per ferles més àgils.

Gràcies.

La sessió s’aixeca a tres quarts de dotze de la nit i cator-ze minuts.

· compareixença de jorge batesteza penna, arquitecte de l’hospital de sant joan de reus (tram....

Documents