yvette roman - bloc 1

GRAU EN ARTS I DISSENY DIBUIX BÀSIC I

1

BLOC 1: L’ESPAI TRIDIMENSIONAL. El volum Començant per la classe de la introducció del volum a través d’extreure i d’encaixar

figures geomètriques dins del sistema axonomètric vaig poder dibuixar els cossos geomètrics

en perspectiva isomètrica aplicant l’aprenentatge realitzat en les classes de dibuix tècnic del

batxillerat tecnològic.

Al principi, no sabia per on començar davant

d’aquell papel enorme i un carbonet a la mà. Era la primera vegada que dibuixava amb

aquelles condicions. Em sentia perduda. Però era només de llençar-hi sense por i d’anar-hi

acostumbrant. A mesura que anava aplicant la tècnica del clar-obscur, donava més el pes de

tenir més volum aquesta figura.

Estic satisfeta amb el resultat d’aquest

primer treball del volum. Encara que hi hagi línies

no paral·leles (que a simple vista no es veuen)

perquè està fet a mà alçada i perquè no la domino

gaire bé, m’agrada com ha quedat.

Aquest és el primer intent, en la classe,

dibuixar el pal i el cub de fregar a través de l’encaix

amb carbonet. Veure’l una altra vegada, he fet

línies innecessàries i no hi ha l’encaix de l’objecte

en un quadrat insivible.


2

Les següents fotografies són dibuixos realitzats a casa per practicar l’encaixament dels

objectes quotidians. Per tenir pràctica i després poder dibuixar una eina en un paper gran.

Maquineta de fer punta: he

detectat una errada, no proporcionen la

mateixa alçada l’estructura de la

maquineta i això fa com un efecte que

s’engrandeix si comparem les dues

cantonades visibles.

Carregador de bateries: al

principi només volia dibuixar

l’encaixament de l’estructura principal

del carregador sense els cables, però el

vaig trobar molt senzill per això els he

afegit. Caldria pintar-lo per donar

l’efecte del volum.

Dibuix d’un bolígraf de punta

fina i la seva tapa: he detectat un error

en la part final del bolígraf, la curvatura

no dóna un efecte de profunditat

perquè no coincideix amb les altres

circumferències.


3

Tisores

Assecadora de cabell

Pinça de roba

Raspall de cabell


4

Ens van proposar a

portar una eina per dibuixar a

classe. Vaig portar una que era

molt complexa. Portava

bastants hores intentant de

d’encaixar-la, però em vaig

rendir i de les poques hores que

quedaven vaig decidir canviar-la

per la cinta adhesiva i el seu

dispensador transparent.

Dubtava si aplicar la

tècnica del clar-obscur per

donar més joc de volum, però

vaig decidir només aplicar-la a la

cinta adhesiva perquè si l’aplico

també al dispensador ja no

donaria seria com és en la

realitat, que és transparent. El

resultat de la figura és com es

veu en el següent imatge.

Sincerament, m’agradava més la

d’abans.


5

Aquests exercicis em van anar molt bé per començar a dibuixar les figures humanes.

Com a estudiant que mai s’ha atrevit a representar el cos humà amb el grafit en un paper. Un

dels consells que m’ha ajudat molt per dur a terme el següent exercici és la idea d’encaixar les

parts del cos humà en un quadrat invisible com els objectes dibuixats anteriorment. Mai

m’havia ocorre pensar d’aquella manera. Ara sí que plasmar persones en un paper no ho veig

tant complicat com abans havia pensat.

A continuació, veurà l’evolució dels meus dibuixos del cos humà durant el trajecte del

Bloc 1. Des dels primers esbosos i dels tímids intents de dibuixar les figures humanes fent

esbossos fora de l’horari acadèmic i durant les classes de dibuix.

Intent d’il·lustrar persones que estaven en ple moviment en un lloc públic, que van

resultar a ser esbosos ràpids i dibuixos inacabats. Les següents imatges es veuen cosos que

estan desproporcionats. Un principiant ha de començar per lo més senzill, però m’he complicat

la vida inicant a practicar amb persones a plena dinámica, que es mouen continuament i fer-

los en un bloc petit.

Com es veu són figures que he dibuixat sense saber que els exercicis d’encaixament

d’objectes fos tan útil si encaixem també les persones en un cos geomètric, un rectangle o

triangle.


6

Durant les classes ens van explicar que com

més grans són els dibuixos molt millor. Perquè fer-

los a gran escala ajuda a fer una bona análisis de les

proporcions correctes de l’anatomia d’ésser humà.

També ens han dit els processos correctes i consells

que com a resultat d’haver-los aplicat en els dibuixos

posteriors ha hagut una gran diferencia d’abans i

després dels dibuixos i una millora del que jo no

m’ho eesperava.

Dibuixos a clase amb models de dona nua (fet

amb grafit) i homa nuu (fet amb carbonet).


7

Vaig descobrir que quan represento el cos masculí em surt com un ninot o un robot, és

a dir, una figura molt rigida, contràriament com em surt amb la figura femenina perquè em

facilita més representar-la per les seves corves, resulta ser més humana. I a més amb la tècnica

de difuminats, tinc la dificultat de marcar els músculs perquè ja faig línies i concreto les parts

del cos que en realitat s’inicia fent taques amb carbonet sense buscar la perfecció immediata.

La millora dels dibuixos es degut a les tècniques dites pels professors, alguns llibres

llegits com per exemple de José L. Velasco, Dibujando a lápiz i videos vistos a classe.


8

Primer de tot cal utilizar un llapis i extendre el braç per mesurar i escalar la figura en el

paper. Col·locar el model dins d’un bloc imaginari. Antonio Agudo va dir en el seu video que és

“millor començar sense tenir la finalitat de dibuixar bé”, o sigui, que no busquem ja la perfecció

dels detalls sinó que cal començar per difuminats i esbosar línies sense apretar, a més, fer els

punts exteriors de la posició, com també la vertical principal que travesa la figura…

Model nua agenollada.

Tècnica carbonet.

Figura ficada en un triangle invisible.


9

Alhora també practicavem la part de

la cara, les mans i els peus per acabar de

definir la nostra figura humana nua. La cara

és sens dubte la part més complexa de

copiar exactament com es veu a la realitat

sigui quin sigui la tècnica que s’utilitza.

Dibuixar les cares calia ser

bona observadora per comprendre

laposició de cada element que la

forma. Tenia que esbosar allò que

veía a la realitat, marcar les línies

que diferenciava la profunditat i

marcava el volum. I un dels aspectos

que he descobert és que tot allò que

forma el rostre: els ulls, la boca, el

nas, les orelles… Si els encaixem

cada un d’ells com hem fet

anteriorment podem arribar més a

prop a la realitat.


10

Les mans i els peus. Són les parts del cos que més m’agradat treballar. És interessant

com l’efecte de no posar en un encaixament o de no ficar-los dins d’unes formes geomètriques

semblen molt figures bidimensionals, però si fem tot el procés realitzat anteriorment en altres

exercicis aquesta figura canvia molt, si l’encaixem i fiquem els dits de la mà o del peu en un

cilindre, que són comsembla ser, els dits segueixen una distància relativa. Si cumplim tot els

processos, la mà o el peu en general dóna un efecte voluminós.

És important no remarcar massa, no

fer moltes línies innecessàries

perquè a vegades queda lleig i tot.

Amb una ben poca i precisa ja n’hi

haurà bé.


11

Personalment els peus són més fàcils de

dibuixar que les mans. S’aconsegueix amb

facilitat el volum.


12

Dibuixos realitzats a casa amb llapis després

d’haver après els passos que els professors

ens van ensenyar.


13

Cartolina negra i creta blanca

Creta blanca i carbonet sobre d’una cartolina grisa

Comparant els tres treballs, encara haig de millorar la

proporció del cos humà. En els tres coincideixen en que les

cames es queden curtes de lo que no haurien de ser. Sens

dubte he d’estudiar l’anatomia artística continuament.

És interesant probar

diferents tècniques de

dibuic. Com per exemple,

m’he entretingut molt fer

ratllades amb creta blanca

per la zona on hi ha llum i

carbonet per on hi ha

hombra. Queda com un

esbós elaborat però

desordenat comparat amb

l’altre que ja està difuminat.


14

Annex Llibres consultat per ampliar informació u obtener referents de dibuix:

• John Raynes, Curso completo de dibujo

• José L. Velasco, Dibujando a lápiz

• M. Braunstein i Grabriel Martín, Carbón, sanguina y creta

Berger, John. Del diario de Janos Lavin

Em commou molt aquest. Em va dur a terme a fer una reflexió sobre ser cursar els

estudis de les arts i el disseny. Al principi vaig entrar només per el tema del disseny i no

comptava que es compaginava amb les arts. Vaig sentir una mica decepcionada i alhora

perduda, perquè era molt lluny de lo que m’ho esperava i perquè no tenia base del món

artístic. No obstant, els dies passaven i vaig adonar-me que és una riquesa obtenir

coneixement i gaudir d’una aprenentatge nova. En aquest món s’hi entra plenament amb

pasió per les arts, i així ho faré.

Pintor de figures humanes

Jo havia entès que per aquest treball s’hauria d’agafar només un pintor i saber quina

tècnica utlitza i les seves obres. Doncs, havia escollit a Edgar Dega influenciat per Ingres i

Delacroix. L’he triat perquè m’ha semblat interesant la seva manera de pintar amb els pastels.

Perquè ell a part d’aplicar els pasos en la seva formació acadèmica també utlitza la seva

manera d’utlitzar els pastels. On ell utilitza el fixador en els primers pasos de la obra perquè es

quedi intacte. Així pot afegir el pastís sense alterar la capa subjacent. I també perquè no

elimina ni separa dibuixos perquè ell considerava que la obra quedava visualment resolta amb

els esbossos.

Referent: http://www.educathyssen.org/capitulo_6_edgar_degas

yvette roman - bloc 1

Documents