n a principis d’octubre de 1911 secelebraren al teatre Princesa de va-lència, al carrer rei en Jaume, algunscombats de lluita grecoromana, ques’alternaven amb «fotocinema» i«varietés». n’hi havia tant d’interésper part del públic que l’empresa ha-gué d’organitzar dues sessions, unaa les sis de la vesprada i una altra ales nou i mitja de la nit. Hi participa-ren lluitadors com ara l’escocés Ran-kin, el belga Josep Van Dem o l’ar-meni Madrallih. a l’esdevenimentes va inscriure el valencià Miguel So-ler Sánchez, que va lluitar el dimarts3 d’octubre contra el francés JeanBounes. guanyà Soler en 8 minuts.la premsa va escriure: «el vencedorsalió del teatro dispuesto á lucharcon un ejército de atletas greco-ro-manos». l’endemà, miguel, el «for-tíssim» valencià, que havia dit queningú no el podria véncer en deu mi-nuts de temps, tornà a combatreamb l’austríac Michel Brenno unadversari triat per sorteig.

miguel havia nascut a la costera,al poble de lloc d’en Fenollet. amb20 anys s’havia posat a viure a valèn-cia i havia treballat de jornaler, en-cara que el 1911 ja era vaquer o lleter.Havia contret matrimoni amb Ma-ría Monterde Pérez, nascuda a Xè-rica. la parella havia tingut dos fills,Miguel i Carmen. la família vivia alcarrer Jerusalem, 19, baix, acom-panyada de Teresa Bernabeu Ferri,de muro, que tal vegada era una ser-venta. Quan miguel Soler participàen els combats del teatre Princesatenia uns 54 anys. el seu exemple es-peronà Federico Díaz, de malnom«melones», que era un treballadorde l’escorxador i que el divendres 6d’octubre s’afegí als combats. leslluites es realitzaren sota la miradad’un jurat, format per José Belen-guer, Vicente Domingo, EnriqueArolas (un «sportman», que tempsdesprés regentà dues cases de llo-guers d’automòbils als carrers PintorSorolla i comèdies), i Amadeo Llo-ris Albert, del qual ja hem parlat enaquesta secció com a inventor d’unamàquina per suposadament créixer8 centímetres (vegeu la tafaneria del3/1/2016). dies després, Soler lluitàcontra Orlando «el terrible serbi»,mentre continuaven les projeccionsde «fotocinemes», les varietés i ac-tuava el mag mr. Edmond. les llot-ges costaven 4 pessetes; la butaca, 1pesseta, i l’entrada general, 35 cèn-tims.

a l’estiu de l’any següent, la prem-sa informà d’una nova actuació deSoler, el lleter forçut. el dimecres, 21d’agost de 1912, amb temperatureselevades pel ponent, se celebrarenespectacles a la Plaça de bous, alpreu de 30 cèntims la cadira de pistai 15 l’entrada general. a més de«3.000 metres de pel·lícula» (curiosamanera d’anunciar les projeccionscinematogràfiques!), algunes atrac-cions i la Festa de la Jota, es programàun combat de miguel contra el cam-pió austríac Angelo Lirodá. Hi haviaen joc una bossa de cinc-centes pes-

setes. la premsa no informà del re-sultat. i finalment arribà el «catch»el 1914.

el dimecres, 29 d’abril de 1914, alteatre Princesa començà un cam-pionat de lluita anomenat «ciutat devalència». llevat que es trobe algunanotícia prèvia, s’hi realitzà el primercombat a la ciutat de «catch as catchcan» (que vol dir: «agafa on puguesagafar») o «lluita lliure nova», perdistingir-la de la greco-romana. Feiaalguns anys que aquesta especialitates conreava en altres països euro-peus, com ara França, on el «terri-ble» Zbysko, amb 52 cm de períme-tre al braç, era molt popular. aquellsdies també hi hagueren exhibicionsde lluita japonesa o «jiu-jitsu» i com-bats de boxa. l’empresa organitza-dora aportà lluitadors de diversospaïsos (o això volien fer creure), quees repartiren suposadament unabossa de 3.500 pessetes. en aquellajornada pionera, actuaren de juratels esmentats amadeo lloris i enri-que arolas, així com Vicente Ga-llach. aquest s’havia format algimnàs dels senyors Chust (alcarrer governador vell, 3), enbarres paral·leles i alçamentde pes, fou aficionattambé a les regates iarribà a formarpart de la pri-mera directivadel club nàu-tic.

el primercombat de catches realitzà entreun lluitador da-nés, Niehlsen,de 96 quilos, ideixeble dellluitador Pe-tersen,d’una es-cola «fuer-te, perososega-da»

segons la premsa, i un altre polonés,Moschinsky (o maschinsky), de 97quilos. la lluita no tenia límit detemps. guanyava qui aconseguiradues victòries. S’imposà mos-chinsky, un «luchador brutal», en

dos combats que dura-ren 12 i 8 mi-

nuts. després, hi hagué combat delluita grecoromana, on participarenl’italià Pagnini i el nord-americàWatson, guanyà el primer en dos as-salts. a continuació, l’holandés PetitJean, que havia estat entrenadordels Jocs olímpics d’atenes, vaguanyar el seu combat amb l’ale-many Roland, que era un lluitador

molt jove, que havia quedat 3ren una competició celebra-da a berlín amb 57 lluita-dors més. després, l’arbi-tre, senyor Alexandre, pre-guntà al públic si alguna

persona volia prendre part, imiguel Soler, el vaquer, contestà

afirmativament, inscrivint-se perals combats del dijous 30 d’abril.aquell any, l’empresa Fietz-Mén-dez de Vigotambé organitzà lluitesa l’apolo, on participaren Sullivani els esmentats niehlsen, roland imoschinsky.

el diumenge 11 d’octubre de1914, miguel Soler, que ja estariaacostant-se als 60, va mesurar no-vament les seues forces, peròaquesta vegada amb un bou.aquell dia, el gremi de soguers o elde vaquers (segons uns diaris o al-tres) va organitzar una «becerra-

da». S’hi torejarien sis jònecs i elcampió de lluita romana, miguel So-ler, «luchará con un toro del colme-nar» (en referència a la ramaderiadel bou). la premsa informava tam-bé que «se han cruzado apuestas porvalor de 1.000 pesetas».

el dissabte 30 de juny de 1917, mi-guel Soler va lluitar al teatre Princi-pal amb Jack Johnson, un home decolor que havia estat campió delmón del pes pesant (1908-1915).Johnson tenia comptes pendentsamb la justícia nord-americana i en-tre el 1913 i el 1918, només feia com-bats i exhibicions fora del seu país.l’estiu de 1917 vingué a valència itambé va fer exhibicions a madrid,Palma de mallorca (on l’actuació ha-gué d’ajornar-se per la pluja), SantSebastià (on es programà un combatamb Sac Mac Vee) i Sevilla (ambmolt poca assistència de gent)

en aquella vetllada, com era ha-bitual, hi hagueren també varietés is’oferien 2.000 pessetes a la personaque aconseguira «romper el cor-dón», un repte que no sabem ben béen què consistia. Johnson anavaacompanyat de dos boxejadors més:Goers Rodes i Robert. l’espectacletenia diverses parts: una exhibicióde «pilota de colps» i «pilota-medi-cinal», tant per part de Johnson comdels altres boxejadors, un petit com-bat entre ells i finalment un combatde catch, on participà el vaquer va-lencià. tampoc no en sabem el re-sultat.

el dijous 27 d’octubre de 1921 esferen combats de boxa a la sala ba-ta-clan, que abans s’anomenavateatre martí, i es trobava on ara sónels cinemes lys. Participaren púgilsvalencians com ara Manuel Torres,Archelóso Martí, «el tanque valen-ciano». l’endemà s’anunciaren«grandes luchas en las que tomaráparte miguel Soler, el vaquero». enaquella època, miguel vivia al carreren Sala, 11, porta 1 i tindria uns 65anys.

als anys 40 i 50 del segle passatarribaria una època daurada per alscombats de catch a valencià: Mo-desto Aledo, Rafael Blasco, Brau-lio, Antonio Montoro, Juliáni NinoPizarro, Valero, Salvador Vento,Valí, etc., pugnaren contra adversa-ris de noms tan amenaçants comCabeza de Hierro, El Estrangula-dor,Míster X, La Sombra, El Terri-ble Demoledor o El Verdugo. elpioner, però, havia estat miguel So-ler, el vaquer de la costera.

TaFaNeRieSValencianes

Francesc J. HernàndezDEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Miguel Soler, el pioner del catch

Lluita. un vaquer de La Costera, fou pioner del catch a València el 1914.

El 1917, Soler lluità contra el campió del món del pes pesant de boxa.Als combats de catch hi havia fotocinema, varietés i jotes

València

Levante el mercantil valencianodiumenge, 19 de novembre de 2017XX

Jack JohnsonLEVANTE-EMV

Diverses claus de catch.LEVANTE-EMV