xerrameca 70
DESCRIPTION
Revista de l'Escola Pia Sabadell. 2n trimestre curs 13-14TRANSCRIPT
70Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell Abril 201 4XERRAMECAPPUUJJAADDAA AA PPEEUU AA MMOONNTTSSEERRRRAATTTTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAATTRREEBBAALLLL CCOOOOPPEERRAATTIIUUFFEEMM MMAATTEEMMÀÀTTIIQQUUEESSRRAACCOONNSSDDEENNIIPP
SUMARI
1
INFANTIL 3
PRIMÀRIA 7
ESO 1 3
BATXILLERAT 1 9
PASTORAL 23
CPS 26
AMPA 27
ESCOLA 29
EDITORIALApreciats amics i amigues,
No és poc el neguit que hem passat aquest trimestre per diverses notícies sorgides
als mitjans de comunicació i que sovint implicaven de manera errònia el nom de
l’escola com a actor principal d’aquests esdeveniments. Em refereixo naturalment a la
interlocutòria del TSJC i a la brutal pallissa d’una adolescent a una altra enregistrada
en vídeo i que esdevingué un fenomen viral a Internet. En tots dos casos els mitjans
de comunicació associaren en un primer moment de manera errònia el nom de la
nostra escola a aquests fets. En qualsevol cas, caldria qüestionar fins a quin punt
resulta rellevant saber el nom de l’escola o escoles de la noia agressora o de les famílies que han
interposat recurs davant del tribunal, ja que sabem del cert que aquests centres estan duent a terme una
tasca excel•lent de treball en valors i de convivència i emprant amb èxit la immersió lingüística com a eina
de cohesió social i d’integració d’alumnat de procedències diverses. El que caldria pensar és quin model
social hem bastit entre tots, que permet que els tribunals se sentin legitimats per legislar i on la violència
es banalitza i esdevé fenomen d’entreteniment popular amb el suport de les noves tecnologies.
Mai no he explotat el fet que aquests editorials es publiquin en un mitjà digital i, per tant, podguin incloure
enllaços a altres pàgines o recursos. Aquest cop sí que ho faré. Permeteu que comenci recordant un
concepte prou conegut en qualsevol societat democràtica com és el de la divisió de poders, hereu d’un
concepte nascut a la Roma antiga i desenvolupat metòdicament per Montesquieu l’any 1 748. L’estat
espanyol reconeix a la seva Constitució aquest principi de separació de poders.
Sembla clar que les funcions del poder judicial, representat en el nostre cas pel TSJC han de ser les
d’interpretar les lleis, no les de crear-ne de noves o modificar les ja existents. En aquest sentit convé tenir
present que la llei educativa vigent és la LEC, que desenvolupa a Catalunya els conceptes de la LOE i no
pas la LOMCE o “Llei Wert”, que dins del seu calendari d’aplicació té prevista la seva implantació
progressiva a partir del curs 201 4-201 5. Certament ja ens tocarà amoïnar-nos amb alguns dels continguts
d’aquesta nova llei, com el famós decret de llengües, però recordem que regular la quantitat d’hores
lectives corresponents a una determinada matèria o a una determinada llengua és facultat del poder
legislatiu, que empra decrets i instruccions per concretar les directius de les lleis. Mai no ha de ser
facultat dels magistrats, ja que si ho fos, serien posseïdors de més d’un dels tres poders que haurien de
romandre separats i independents.
Respecte al segon punt que esmentava a l’inici, és certament molt greu la banalització que es fa de la
violència sota l’empara de les noves tecnologies. A l’escola disposem d’una reglamentació que regula l’ús
d’aquests dispositius, que no són dolents per se, però que són susceptibles de patir un mal ús. Unes
quantes famílies ens heu manifestat el vostre neguit al respecte i ens heu demanat una revisió d’aquesta
normativa. No és un tema de fàcil solució, perqué demanarà que treballem de manera conjunta família i
escola. Acceptem que la normativa escolar va néixer en un moment en el qual aquests dispositius no
posseïen les funcionalitats que tenen ara, però creiem que cap reglament no serà útil si des de casa no es
combrega amb el seu esperit i s’actua de manera coherent amb el seu contingut. No són poques les
persones de l’equip docent que no entenen per què alumnat cada cop més jove té accés a equips
sofisticats de telefonia mòbil capaços d’enregistrar i penjar a Internet qualsevol tipus de gravació.
Aquests aparells són molt més que telèfons i l’argument sota que donem aquests ginys als nois i a les
noies per poder-nos comunicar amb ells perd pes davant de les funcions afegides que tenen, sense
oblidar el component d’addicció que pot provoar el seu mal ús i la seva associació com a signe identitari i
de grup. No és un tema de fàcil solució però seguirem treballant i cercant noves vies de conciliació entre
totes les posicions i opinions.
Molt bona Pasqua a tothom
Jordi Fontoba
Director-Gerent
2
INFANTIL
3
AAPPRREENNEEMM AA RREELLAAXXAARR--NNOOSSAls conills, les ovelles i els ànecs ens agrada buscar moments perrelaxar-nos, escoltar el silenci, aprendre a respirar.. . Ho fem ambdiferents activitats:
DDee rreessppii rraacciióó
Aprenem a respirar, amb les cames com els indis, els ulls tancats, les mans a la panxa,
agafant aire pel nas i traient-lo per la boca. Mentre escoltem música tranquil·la ens
imaginem que tenim un globus a la panxa que s'infla i es desinfla.
Estirats a terra, amb un peluix sobre la panxa i escoltant una música relaxant, prenem consciència de la
nostra respiració observant com puja i baixa el peluix.
DDee vvii ssuuaall ii ttzzaacciióó
Amb una música suau i estirats o asseguts, escoltem les indicacions que la mestra ens va donant i
intentem imaginar el lloc que ens descriu. De vegades vivim aventures ens imaginem que som al mig del
mar, en una muntanya, en un castell. . .
DDee mmaassssaattggeess
Representem la cançó de massatges de la Dàmaris Gelabert, ens posem en rotllana, llums apagats i
seguim les indicacions de la cançó.
INFANTIL
4
Asseguts a la cadira, escoltant una música relaxant, un company de la
taula fa massatges amb un objecte de la caixa de dimensió interior. Va
passant per tots els companys/es de taula i es van canviant
successivament.
nens i nenes de PP33EELLSS RRAACCOONNSS AA PP44Els nens i nenes de P4 fem dues hores setmanals de racons,joc simbòlic i treball. Repartim la classe en dos grups: Sols iLlunes.
En els racons de treball organitzem l'aula en diferents espais, treballant habilitats de les àrees de
matemàtica, llenguatge i plàstica.
En els racons de joc simbòlic anem a l'aula de
racons on hi ha diferents espais per jugar.
INFANTIL
5
Tant en els racons de joc com en els de l'aula gaudim del joc i aprenem tots junts
nens i nenes de PP44
INFANTIL
6PP55nens i nenes de
PP44
PRIMÀRIA
711rr BB -- EEllss ttaauurroonnss
PRIMÀRIA
8
22nn BB -- EEllss ppaassttiisssseerrss
PRIMÀRIA
9
VVOOLLEEUU SSAABBEERR QQUUÈÈ EESSTTEEMM AAPPRREENNEENNTTEELLSS NNEENNSS II NNEENNEESS DDEE TTEERRCCEERR DDEE PPRRIIMMÀÀRRIIAA??
Aquest any estic aprenent moltes
coses sobre Sabadell i m'està
costant una mica. Però hem fet
moltes sortides molt divertides.
Àlex Morral 3rB
Aquest any estic aprenent
a treballar en grup.
Martina Cardoso 3rB
Aquest any he après a estar
amb nous companys i jo
pensava que seria més difícil.
També he après a multiplicar i
restar portant-ne.
Anna Canals 3r C
Aquest any m´agrada
més que l´any passat perquè
puc anar a la bibliotecai perquè em
posen deures. A mi m´agrada fer-los,
sobretot els controls i les
multiplicacions en vertical.
Pol Girvent 3r C
Jo he après a conviure amb amics nous
que no coneixia i m'ha agradat molt. Al
principi em costava una mica però ara
n'estic molt orgullosa.
Clara Gallardo 3r A
Aquest curs estic aprenent
coses sobre Sabadell. Que
Sabadell va començar a
l'altra banda del riu Ripoll.
Georgina Beneït 3r B
He après com
era la vida dels pagesos
d'abans. I era tan dura que em
va interessar molt.
Ferran Vila 3r A
He après què és un ésser viu. I que neix,
creix, es reprodueix i mor.
Alejandro Zhang 3r B
A mi la matemàtica és
l'assignatura que més m'agrada i com
més difícil encara millor.
Pau Torra 3r C
Aquest any m'agrada molt
tercer. Estic aprenent coses
molt difícils, però m'agrada
molt! Per exemple: el orígens
de Sabadell, les multiplica-
cions i les síl· labes.
Pablo Fernàndez 3r C
He conegut altres
companys i he après que no
sempre he de jugar a futbol. M'ha
agradat molt i m'he sentit molt a gust
amb aquestes coses.
Sergi Escudero 3r A
Jo he après que els íbers van
viure primer que els romans.
Oriol Arango 3r A
PRIMÀRIA
10
TTRREEBBAALLLLEEMM LLEESS EEMMOOCCIIOONNSS AA TTRRAAVVÉÉSSDDEE LLAA PPLLÀÀSSTTIICCAA
Com convertiríeu un full de paper en un habitacle, només plegant, doblegant i estripant?
Què passaria si féssiu un ninotet de plastilina i imaginéssiu que sou vosaltres?Si aquest ninotet pogués entrar dins de l'habitacle, on se situaria? Què estaria fent?Què sentiria?
I si per alguna de les obertures de l'habitacle hi entrés llum (projectada amb unallanterna), què passaria? Ompliria tota l'estança? Voldríeu que us il·luminés o us enamagaríeu? Entraria per una obertura i sortiria per una altra? Faria ombres? Canviariade direcció al xocar amb alguna paret?
Caldria que ho experimentéssim.
I entre habitacle, llum i ninotet com us sentiu? Què us imagineu? Quina paraula podriadefinir el vostre estat?
Com podríeu explicar amb paraules el que imagineu i sentiu.
Aquesta és la proposta de treball que han realitzat els nens i nenes de 4t. A través de la plàstica han
treballat: domini de les tècniques, imaginació, observació, curiositat, llengua oral i escrita, gestió de les
emocions...
Ha estat una experiència molt interessant plena de reptes i sorpreses.
PRIMÀRIA
11
TTRREEBBAALLLL CCOOOOPPEERRAATTIIUULLEESS FFOONNTTSS DD´EENNEERRGGIIAA
Els alumnes de cinquè vam treballar de forma cooperativa el tema de les
fonts d´energia. Vam classificar les energies en tres grups:
-Energies renovables: eòlica, solar, biomassa i hidràulica.
-Energies no renovables: carbó mineral, petroli, gas natural i urani.
-Electricitat: central nuclear, tèrmica, hidroelèctrica, eòliques i solars fotovoltaiques.
Les classes estaven organitzades en cinc grups cooperatius, cada un s'encarregava de treballar dues
d´aquestes energies. Els alumnes de cada grup van haver de distribuir-se la feina: cercar informació,
destriar-la, entendre-la, prendre acords i confeccionar els murals informatius.
Després, cada grup va transmetre aquesta informació a la resta de la classe. Finalment, alguns d´aquests
murals estan exposats al nostre passadís.
GGRRUUPPSS CCOOOOPPEERRAATTIIUUSSAquest curs, els alumnes de sisè de primària estem treballant en grups cooperatius. Ens col·loquem en
grups de 4 o 5 i cadascú de nosaltres té un càrrec que anem canviant per torns cada setmana:
12
PRIMÀRIACoordinador -Dirigeix les revisions de l'equip (objectius i compromisos) i anima a anar avançant.
-Modera els torns de paraula.
-Decideix qui ha d'assumir el càrrec d'una persona malalta.
Ajudant decoordinador
-Procura que no es badi a l'hora de posar-se la bata i seure, i també al recollir.
-Vigila que no es perdi el temps i controla el to de veu.
-Revisa els deures fets i repassa que tots s'apuntin les feines a l'agenda.
Secretari -Omple les revisions del quadern de l'equip.
-Recorda a tots els membres els objectius del grup i els compromisos personals.
-Guarda el quadern de l'equip.
Responsable delmaterial
-Reparteix els fulls, el material i els llibres de l'equip.
-S'assegura que es tingui la zona de treball neta i endreçada.
-Apunta a la graella els deures de la persona que està malalta.
AAvvaannttaattggeess ddee ttrreebbaallllaarr eenn ggrruupp ccooooppeerraattiiuu1.-Ens serveix per ajudar-nos a entendre el que hem de fer.
2.-Podem comentar entre tots quina és la resposta adequada.
3.-Aprenem a cedir i a no imposar la nostra opinió.
4.-Cal que ens expliquem bé si volem que el grup ens faci cas.
5.-Hem d'aprendre a arribar a acords entre tots.
6.-No podem cridar ni insultar.
PPrroobblleemmeess qquuee eennss ttrroobbeemm aa ll''hhoorraa ddee ttrreebbaallllaarr eenn ggrruupp ccooooppeerraattiiuu
1.-No sempre sabem guardar el torn de paraula.
2.-Ens costa parlar en veu baixa i d'un en un.
3.-Algunes persones xerrem més del compte.
4.-Hi ha gent que li agrada fer pallassades.
5.-Per vergonya, a vegades no aclarim alguns dubtes.
6.-Volem anar ràpids i no sempre ens queda tot clar.
ESO
13
FFEEMM MMAATTEEMMÀÀTTIIQQUUEESSCom cada any els alumnes de 2n d’ESO han participat en el concurs Fem
Matemàtiques. A la primera fasedel concurs es participa en grups de 4
persones. Els alumnes que la superen, participaran en la segona, de caire
individual.
A l’escola, i barrejant les classes de 2n, durant el primer quadrimestre,
els alumnes han preparat els 3 problemes de què consta el concurs. Per
fer-ho a consciència, primer van pensar i resoldre els problemes de l’any anterior. Un cop iniciada la
convocatòria 2014, els dilluns a la tarda i a l’aula i biblioteca, han estat treballant amb els grups. La
finalitat del concurs no és tant la resposta dels exercicis, sinó sobretot la manera d’explicar què i com s’ha
fet. Si voleu veure els problemes i informacions del concurs, teniu la web http://fm.feemcat.org/
Una de les feines que han hagut de fer els alumnes, a més dels problemes, ha estat fer unes línies
explicant amb estil periodístic com s’havien sentit treballant-los:
Als alumnes ens
ha servit per
posar-nos a
prova i veure de
què som capaçosPau
Hem estat resolent icomentant els problemes,amb moltes ganes de feruna bona feina; el millorde tot és que ens hemdivertit fent matesNina
Hem fet 3 proble‐mes que hem
superat gràcies al
nostre enginy i al
treball en equip
NúriaDe seguida ens vamposar a resoldre elsproblemes juntes peraixí tenir méspossibilitats de fer-ho bé
Mireia
Coses que es resolien amb
lògica i amb mates; molt
recomanable per a nois
comnosaltres, treballar
en grupVicenç
Els dilluns a la tarda
hem anat tots plegats a
la biblioteca i hem
treballat de valent per
aconseguir resoldre els
problemesMarc
L’ambient de treball i
l’intercanvi d’opinions
entre classes ha resultat
una experiència
gratificant que servirà i
recordarem Edi
Hem provat teories,
pràctiques... per
arribar a la solució
Núria
La tarda dels dilluns,entre l’hora de lectura il’hora de matemàtiques,era diferent
Pau
Hem après a treballar
de manera molt més
autònoma i col•lectiva
Adrià
Hem hagut detreballar en grupper ajudar-nosentre nosaltres, iresoldre elsproblemesJosep
Sincerament, han estatdifícils de resoldre, peròreconec que no noméshem après a plantejarproblemes, sinó que hemaprès a treballar en grup
Anna
Eren problemes que no elsresolies en un dia, sinóque hi pensaves durantdies fins a trobar lasolució
Laia
Espero poder tornar
a repetir aquestaexperiència
Clara
Ha estat una manera
d’estimular els alumnes
i ensenyar-nos altres
maneres d’aprendre més
entretingudes
Irene
Els alumnes que partici-
pen en aquest concurs
aprenen d’una manera
més didàctica i treballen
en grup de manera
unidaRodrigo
ESO
14
Ha estat una bona
manera de practicar
matemàtiques més
útilsMireia
Una manera divertida ientretinguda de milloraren matemàtiques
Marta
Una altra forma defer mates una micamés divertida, peròigual de dura
Oriol
Tothom podia treballaramb el seu grup iaprenent mates amb elscompanys, fent‐ho mésdivertit
Mireia
Hem fet untreball llarg,complicat idivertit
Marc
EEXXCCUURRSSIIÓÓ AALL MMUUSSEEUU DDEELL GGAASSEl dia 14 de febrer, els alumnes de 2n d' ESO van tenir l'oportunitat d'anar a visitar el Museu del Gas. Tot
va començar amb una breu explicació de l'edifici i del contingut que se'ns explicaria durant la visita. Les
activitats van constar de dues parts:
Una part conceptual, en la qual s'explicava la història de
l'electricitat i com es va anar desenvolupant al llarg del temps.
Aquests continguts s'introduïen de manera participativa
acompanyats d'imatges o maquetes que ajudaven a entendre els
conceptes explicats. Aquest mètode va ser una bona manera
d'explicar-ho, ja que feia que l'excursió no fos tan avorrida.
Aquesta part va ser una mica avorrida, ja que alguns dels
conceptes explicats eren una mica complicats, però també va
estar bé perquè aquell dia tots vam aprendre alguna cosa nova.
L'altra part va ser més experimental i va ser la part que ens va agradar més. En aquesta part vam fer un
taller en el qual podíem experimentar amb l'electricitat. Tota aquesta feina va començar amb un exemple
d'electricitat estàtica, en el qual un dels companys havia de tocar una gran esfera que li passava
electricitat, i com a conseqüència d'això, els cabells li pujaven cap amunt. Aquest va ser el millor
experiment de tots i el que va sorprendre i agradar més. Els treballador del museu van preparar cinc
taules en les quals hi havia formes diferents de manipular l'electricitat Aquesta part ens va agradar molt,
ja que et diverties manipulant l'electricitat i podies comentar el resultat amb els teus companys de taula.
Jo recomano que feu aquesta visita ja que descobreixes i aprens coses noves sobre l'electricitat i la seva
història. També val la pena fer-la, perquè et donen l'oportunitat d'experimentar i manipular l'electricitat,
una activitat que molt pocs poden fer.
Clara Ribes (2n ESO B)
ESO
15
VVIISSIITTAA AA LLAA BBIIBBLLIIOOTTEECCAA VVAAPPOORR BBAADDIIAAEls alumnes de 1r ESO hem fet una visita a la biblioteca Vapor Badia. Hi vam
anar els tres grups en dies diferents, als de 1r ESO B ens va tocar el dia 20
de febrer.
Dues persones de la biblioteca ens van rebre, ens van fer una explicació
general de les biblioteques de Sabadell i el seu funcionament (accés,
carnets, préstecs, renovacions,…). Ens van explicar que abans la biblioteca
era una fàbrica tèxtil (un vapor). El propietari era el senyor Badia; d’aquí ve
el seu nom: Vapor Badia. També ens van explicar el que faríem a la biblioteca. El plànning era dividir-nos
en dos grups per fer dues activitats d’uns 30 minuts, una activitat era visitar els diferents espais de la
biblioteca amb la monitora, parant per fer les explicacions; l’altre grup aniria als ordinadors a fer un
treball de cerca de contes i llegendes en una web que es deia ALADÍ.
Quan vam acabar l’activitat vam haver de tornar cap a l’escola, però ens en vam anar amb molta més
informació de la que teníem abans!
AACCTTIIVVIITTAATT:: PPAASSSSEEIIGG PPEERR LLAA BBIIBBLLIIOOTTEECCAA
El grup que va anar a fer la passejada per la biblioteca va descobrir els racons
més amagats de la biblioteca. En entrar a la biblioteca, ens sorprèn un cotxe
antic. Més endavant ens trobem la recepció principal, que és on es fan els
préstecs i el carnet, i et donen informació,... Seguint recte, a mà dreta, ens
trobem la biblioteca infantil que està destinada als menors de 12 anys. Sortint
de la sala infantil ens trobem al mig de la planta baixa: hi trobem revistes,
pel·lícules, CD, DVD... També hi trobem la zona dels còmics per a adults.
Pugem a la primera planta, destinada a joves i adults. S'hi poden trobar llibres
de consulta, diccionaris, novel·les i manuals de tot tipus, catalogats segons
una classificació decimal que ens van mostrar en un plafó. Per exemple, els
llibres de Ciències comencen per 5: si és un 52, són d'Astromia; 56, de Paleontologia,...
També ens van explicar que en els lloms de les novel·les hi havia enganxats uns dibuixos que fan
referència al tema de la novel·la, com per exemple: un cor, novel·la romàntica; una
pistola, novel·la policíaca; uns llavis, novel·la eròtica; un vaixell, novel·la d'aventures...
Hi ha també un racó de llibres especialitzats en la nostra ciutat. També vam veure la
zona de connexió a Internet i la sala d'estudi. Tot això i molt més, a la biblioteca.
AACCTTIIVVIITTAATT SSAALLAA OORRDDIINNAADDOORRSS:: CCEERRQQUUEEMM LLLLEEGGEENNDDEESS
Una vegada a la sala d’ordinadors, ens van ensenyar a fer cerques en la
web de les biblioteques. Tan sols ens van dir que podíem buscar per:
qualsevol paraula, títol, autor, tema… com veieu a la figura 1.
A partir d’aquí, amb un guió, nosaltres havíem de fer les cerques i veure
què passava. Vam buscar llegendes catalanes. Tots penseu que es busca
per tema, oi? Doncs no, mireu la figura 2: no s’ha trobat cap resultat. És
que a la biblioteca no tenen cap llibre sobre llegendes catalanes?
Figura 1
ESO
16
Doncs sí que en tenen: és que no havíem de buscar per tema sinó per "Qualsevol paraula", figura 3. Ara sí
que tenim resultats. Anem bé!
I aleshores quin és el tema d’un llibre que parli de llegendes catalanes? Doncs fem clic sobre un dels
llibres que ens apareixen i allà hi podem veure el tema, figura 4: era Llegendes --- Catalunya. Ja sabem
com trobar el tema!!!
Ara sí que, cercant per tema, trobarem llegendes catalanes (figura 5) !!!!! Hem trobat 40 resultats
Perfecte!
I és així com vam anar practicant i aprenent. Us diem només un altre truc: si teniu el títol d’un llibre i feu
una cerca per títol, no hi poseu l’article del davant!
Figura 2 Figura 3
Figura 4
Figura 5
IIMMPPOORRTTAANNTT,, NNOORRMMAATTIIVVAA DDEE PPRRÉÉSSTTEECCEns van explicar que, per emportar-nos documents a casa, només es necessita el carnet de la biblioteca,
és gratuït i serveix per a totes les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Aquest carnet és personal i
el pots sol·licitar a la biblioteca o per la web: biblotecavirtual.diba.cat. S’ha de presentar el DNI o el
passaport.
De la biblioteca, a la vegada, puc agafar 15 materials de paper, 6 DVD, 9 materials multimèdia. Tots els
documents s’han de tornar al cap de 30 dies. Si necessites més temps, pots demanar una renovació anant
a la biblioteca o per la web: aladi.diba.cat. Es poden fer fins a 3 renovacions.
Si no retornes el document el dia que et toca, per cada dia que passa, t’acumulen un punt de penalització
ESO
17
Quan tinguis 50 punts, pots fer ús de la biblioteca, però no et pots emportar cap document a casa.
Per fer una reserva d’un document que està en préstec, tens dues opcions. La primera és anar a la
biblioteca i dir que, quan aquell document arribi, et truquin. L’altra és connectar-se a la web
(aladi.diba.cat) i mirar si el tenen en una altra biblioteca i reservar-lo via Internet. Quan el document
arriba a la biblioteca, el pots anar a buscar durant 7 dies.
Miquel Puigmartí, Anna González, Olga Martínez, Joan Schmit (1r ESO B)
El dilluns 10 de març, els alumnes de 4t d'ESO vam fer una activitat de
lectura amb la classe dels Falcons de primer de primària.
L'activitat va consistir a posar-nos en parelles, de manera que cada alumne
d'ESO va compartir una hora de lectura amb un alumne de primària. Abans
de començar a llegir, però, els Falcons ens van voler ensenyar les feines que
havien fet durant el trimestre. Alguns també ens van fer algunes preguntes
sobre alguns dubtes que tenien sobre nosaltres, com per exemple, on
guardem el mòbil en hores de classe.
Un cop vam començar, els més petits van poder escollir el llibre que van
voler llegir. Molts van triar la Cucafera o el Reporter doc, però d'altres van
preferir llegir un conte o un còmic.
A mi, personalment, em va agradar molt poder llegir amb un nen més petit que jo. Acostumada a l'ambient
de l'ESO, anar a fer una hora de classe de català a una classe de primària va ser ben diferent a les nostres
classes habituals, però, sens dubte, va ser una bona experiència. Els Falcons ens van rebre molt contents
a la seva aula.
Al principi, l'alumne que vaig tenir de parella va estar bastant callat, però al cap de poc, ja em va
començar a explicar coses i ens ho vam passar realment molt bé.
Ha estat una activitat que m'encantaria repetir molt aviat.
Carla Doben (4t ESO A)
LLeeccttuurraa aa llaa ccllaassssee ddeellss FFaallccoonnss
ESO
18
SSOORRTTIIDDAA TTRRIIMMEESSTTRRAALL 33rr EESSOOEl dia 28 de febrer els alumnes de 3r d’ESO vam fer l’excursió trimestral
curricular a la Sagrada Família de Barcelona. Aquest cop ens va tocar
matinar més que ningú: a les 8 havíem de ser al Parc Catalunya, però
els tutors ens van convocar a les 7:55!! Després de certs problemes
amb els autocars dels més petits, i cap a les 8:20, sortíem de
l’aparcament per anar cap a la Diagonal, on ens van deixar els dos
autocars. Teníem el temps just per arribar al temple! Encara bó que
només eren 2 carrers!
Mentre féiem cua per entrar per classes, vam esmorzar. A l’entrar amb el guia que ens havia de fer la
visita a les Escoles que hi ha dins del recinte del temple, ens van repartir uns dispositius tablet que ens
ajudarien a seguir tota la visita i que contenien les explicacions amb il•lustracions. Mentrestant, el guia
amb un micròfon, ens anava donant la informació més general de l’obra de Gaudí. Nosaltres el sentíem bé
gràcies a uns auriculars.
La primera parada va ser una de les façanes principals, on vam poder
observar les meravelloses escultures que la revestien. Durant una hora i
mitja aproximadament vam visitar l’interior i l'exterior de la Sagrada Família.
Un cop acabada la visita vam disposar de temps lliure per a poder apreciar
els detalls del temple. Aquells que ho van voler, van fer un tomb pels
voltants.
Més tard, ens vam reunir amb els professors al parc del davant de la Sagrada Família i vam fer camí fins a
la Plaça Catalunya. Un cop allà, ens van deixar temps lliure per poder dinar on ens vingués de gust i
visitar l’entorn de la plaça, una zona força comercial. Allà a prop hi havia una seu del Mobile World
Congress i una tenda Apple; juntament amb un Starbucks proper, van ser una de les visites que els
alumnes vam fer.
Un cop dinats i reunits al Portal de l’Àngel – el lloc de trobada amb els
professors –, vam baixar caminant fins a la Plaça de Sant Jaume. Tocava la
foto de grup, davant de la Generalitat. Abans d’arribar-hi vam passar per la
plaça de Sant Felip Neri.
Seguidament, vam anar creuant el Barri Gòtic cap a la Rambla, que vam
baixar tot observant les estàtues humanes, fins a l’estàtua de Colom. Allà
vam veure la gravació d’un anunci de la marca japonesa de cotxes Toyota!
Per arribar al Maremàgnum vam creuar el pont de Rambla
de Mar; allà vam estar rondant per les tendes una estona
fins que va arribar l’hora d’agafar els autocars de
tornada.
Creiem que aquesta sortida ha valgut molt la pena, perquè hem pogut visitar un
monument molt valuós i important en la nostra història.
Guifré Serrano, Miquel Jové i Arnau Nogués
BATXILLERAT
19
LLlluumm ppeerr aa llaa cciièènncciiaaEl passat dia 21 de febrer els alumnes de segon A de
batxillerat de l’escola vam visitar l’ALBA, la font de llum
sincrotró més important del sud-est d’Europa. Aquesta
instal•lació d’altíssima tecnologia situada a Cerdanyola
tira endavant diversos projectes de recerca públics i
privats en àmbits com la medicina, la farmàcia, la biologia
i les noves tecnologies.
Però, què és una font de llum sincrotró? És una instal•lació que permet crear rajos de llum molt brillants i
precisos, i que podem modificar per tal de poder veure i estudiar coses que sense aquest tipus de llum no
es podrien veure. Aquesta llum es genera quan electrons que viatgen molt ràpid giren.
Per aconseguir que els electrons arribin al 99,99% de la velocitat de la llum, s’acceleren per mitjà d’un
anell ple d’electroimants. Quan els electrons assoleixen aquesta velocitat, s’emmagatzemen en un anell
més gran a velocitat constant i on la llum que emeten pel fet d’anar tan ràpid s’utilitza en els experiments.
Aquesta llum es fa servir per veure l’estructura de les molècules com les proteïnes i, en alguns casos,
modificar-les. Això és molt útil en biologia, per estudiar l’ADN i crear nous fàrmacs, entre d’altres coses.
Tot això tan complicat va ser nou per a nosaltres, tot i fer classes de física. Les cares de “pòquer” van
estar presents durant tota la visita, però van ser també de sorpresa al veure l’abundància de paper de
plata, que resulta que és un molt bon aïllant.
Pol Ureta
TTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAA
“L’evolució del sector aeri durant l’última dècada” és el títol d’aquest
treball de recerca que estudia principalment l’evolució de l’aerolínia
comercial més gran d’Europa, Lufthansa, i la ultra low cost irlandesa, Ryanair.
Per fer-ho, es basa en la comparativa de beneficis, tràfic total de passatgers,
tarifes i serveis d’ambdues. També s’interessa per l’inversió de cadascuna d’elles.
Per una banda, Lufthansa aposta per la millora de la seva infraestructura en els aeroports principals on
opera i pel rendiment de la seva flota. Per altra banda, Ryanair se centra únicament i exclusivament a
ampliar les seves rutes i les seves bases per tal d’arribar a oferir el seu servei a tot Europa. D’aquí en
BATXILLERAT
20
deriva la inquietud per estudiar també l’estratègia operativa que han de dur a terme a dia d’avui les
aerolínies de xarxa per afrontar aquesta “nova” manera de volar amb low cost.
Albert Brunet
El meu treball es titula:“Les proves Cangur, creació d’una prova estil Cangur”. Les proves Cangur són un
concurs matemàtic internacional que està aconseguint més participants any rere
any, i que ha passat a ser molt conegut en el context matemàtic de l’educació
secundària i el batxillerat. Vaig escollir aquest tema, perquè volia fer un treball de
caràcter matemàtic però amb alguna aplicació i que no fos completament abstracte.
En pensar en aquestes proves vaig decidir que jo mateix en podria intentar crear
unes de semblants. Els objectius plantejats en el treball són dos: fer un estudi del
tipus de problemes que apareixen a les proves Cangur i realitzar i aplicar una prova
pròpia amb el format Cangur. Ha estat un treball molt enriquidor i he gaudit moltíssim
realitzant-lo.
Sergi Grima
"Venus en l’art. La influència del mite del naixement de Venus en els estils pictòrics de l’època moderna i
els inicis de la contemporània" Vaig escollir aquest tema perquè tant la mitologia com l’art eren dues
coses que desconeixia però que trobava interessants i de les
quals volia aprendre'n coses. Vaig triar la deessa romana
Venus perquè sabia que era la màxima representant de la
bellesa femenina i volia saber com interpretaven cada època i
cada autor el model de bellesa femenina. Vaig triar l'època
moderna i la contemporània perquè creia que hi hauria
abundància d'obres per analitzar.
Per realitzar el meu treball em vaig plantejar uns objectius, el
principal era conèixer la influència del mite del naixement de
Venus en la pintura de l'època moderna i contemporània, i vaig
formular la hipòtesi que aquesta influència seria molt gran. El meu treball és principalment bibliogràfic i la
part més pràctica i de recerca és la tria, comentari, buidatge i anàlisi de les obres (seguint el model que
proposen per a la Selectivitat).
A través de l’elecció i l’anàlisi de les diferents obres d’art he arribat a la conclusió que Venus, Afrodita en
la cultura grega, era pintada segons dues versions diferents (la d'Homer o la d'Hesíode) i que al principi es
pintava amb la intenció de representar el mite clàssic, però aquesta intenció va anar evolucionant fins a
ser eròtica.
Anna Martín
El treball “Proposta d’ampliació i remodelació de l’estadi de la Nova Creu Alta” és un avantprojecte
arquitectònic per a la remodelació de l’estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell.
En primer lloc el treball fa un repàs de l’historia del CE Sabadell i de l’esport de la ciutat. Un cop fet això,
el treball se centra en l’Estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell. Seguidament es fa un anàlisi de les
característiques de l’actual estadi amb el reglament de la FIFA. Aquesta pas m’ha estat molt important
per veure en quins punts m’havia de centrar, i què era el que més necessitava el camp. Aquesta s’ha
completat amb entrevistes a directius i membres de la junta del Centre d’Esports Sabadell.
BATXILLERAT
21
Un cop definida la proposta de remodelació, el que es
necessitava per poder continuar eren els plànols de
l’actual estadi. Aquests van ser proporcionats per
l’Ajuntament de Sabadell. Un cop obtinguts i tenint clara
quina era la meva idea, vaig començar a dibuixar a mà
alçada el que volia construir. Un cop dibuixat a mà
alçada, vaig comprovar si el que havia dibuixat era
factible o no. Al veure que sí, vaig fer el pas a dibuixar-ho
amb ordinador (AutoCad). Estic satisfet del resultat
obtingut, ja que he estat capaç de plasmar la idea
dibuixada a mà alçada a l’ordinador.
Des del meu punt de vista, estic satisfet del treball, ja
que he aconseguit remodelar el camp de la manera que
a mi m’agradava i satisfent les necessitats del club. Faig
una valoració molt positiva un cop acabat aquest treball i espero que algun dia es pugui fe der veritat
l’obra que jo he pensat.
Marc González
“El veritable funcionament dels sistemes electrònics” Les tecnologies són
presents a les nostres vides des de sempre. La gran importància i la gran
rellevància d'aquestes en les nostres vides són els principals motius pels
quals he triat aquest àmbit de treball de recerca. Tot sistema electrònic
basa el seu funcionament en una arquitectura de hardware, també
anomenat maquinari, que en aquest treball s'explica a partir dels
microcontroladors (processadors portats a la senzillesa extrema). La
recerca conté una explicació sintetitzada de com funcionen els sistemes
digitals que tots utilitzem diversos cops al dia. La millor manera de
comprendre el seu funcionament real és començar per la base i avançar
fins al punt de valorar tot el treball fet fins a arribar a les tecnologies actuals. Tots els coneixements del
treball s'apliquen a l'hora de crear un aparell electrònic molt conegut i útil, la calculadora. Aquesta
calculadora és capaç de dur a terme càlculs aritmètics sobre nombres enters.
Albert Garcia
“Disseny i construcció d’un ROV” El treball consta d’una part
teòrica on s’estudien possibles dissenys per a construir un
ROV, un vehicle submarí operatiu controlat a distància sense
cables. El disseny de l’estructura externa és de plàstic PVC,
amb orificis de metacrilat per a una càmera. L’electrònica
interior consta d’un mini ordinador, una Raspberry,
connectada a un microcontrolador Arduino, que controla les
bombes d’aigua que impulsen el vehicle per l’aigua. Està
orientat a ser fàcil de modificar, per evitar programació
avançada i sistemes electrònics complicats.
Aleix Martorell
BATXILLERAT
22
MMAANNGGOO SSMMIILLEEDurant les darreres setmanes, els alumnes de primer de
batxillerat social ens hem estat informant sobre el
desenvolupament i la finalitat d'aquest projecte. El projecte Mango Smile té com a objectiu principal fer un
país més sostenible i inculcar a la societat el concepte de reciclatge i reutilització de la roba.
El nostre primer contacte amb aquesta campanya, va ser a la facultat d'International Bussines (ESCI) de la
Universitat Pompeu Fabra. Allà, ens vam reunir les diverses escoles interessades a formar part d'aquest
projecte. Aquesta primera sessió va consistir en la transmissió d'una sèrie d'idees i de la informació
necessària per poder començar a dur a terme amb èxit el projecte. Allà, també ens van informar sobre
l'existència de l'empresa Roba Amiga. Aquesta empresa es dedica a recollir la roba que els ciutadans ja
no utilitzen per després poder vendre-la i no desaprofitar-la.
Després d'això, en aquesta primera trobada, tots els alumnes que vam assistir a la reunió vam escriure en
uns post-it les idees i propostes que ens van semblar interessants i innovadores per crear un nou model
de negoci i de reciclatge de roba. A partir d'aquí vam introduir les nostres idees al web de Mango Smile i
així els experts van poder-les comentar i van opinar sobre la seva viabilitat. Per últim, els representants
d'aquest projecte van triar les idees que van considerar més encertades i més viables de totes les idees
disponibles.
A la segona trobada, les escoles seleccionades vam assistir a Formació i Treball, on vam veure el
funcionament de Roba Amiga. Un dels responsables de l'organització ens va ensenyar les instal· lacions (la
botiga, el magatzem, la selecció de roba i joguines...) i el restaurant formatiu que hi ha obert al públic. A
continuació, vam posar en pràctica les nostres idees i les vam escriure i desenvolupar. Finalment, ens van
assignar la tasca de fer una presentació i un vídeo per vendre la nostra idea i convèncer la gent de
l'organització de la seva viabilitat.
Olga Gorina, Lidia Navarro, Lídia Mas, Dalmau Pérez.
PASTORAL
23
TTRROOBBAADDAA DDEELLSS GGRRUUPPSS DDEE CCOONNFFIIRRMMAACCIIÓÓEl passat 12 de febrer les noies del grup de Confirmació vam anar a la Fundació sor Lucia Caram a
Manresa. Aquesta Fundació ajuda la gent més necessitada oferint-los menjar per a un dia o bé un lot de
menjar per a tot un mes.
Un cop allà, ens vam trobar amb els altres grups de confirmació de les altres Escoles Pies. Vam poder
parlar amb sor Lucia Caram i amb alguns dels interns del centre, els quals ens van explicar el que es feia
allà. Un cop acabada la xerrada, vam fer una visita per les instal•lacions i per l'alberg que havien construït
expressament per a aquelles persones sense sostre.
Per nosaltres, ha sigut una molt bona experiència, ja que, gràcies a aquesta Fundació, hem vist en primera
persona la vida dels més necessitats.
Alba Deu, Berta Van Erps i Mireia Cascales.
DDEENNIIPP
Si hi ha un moment entranyable durant el curs, en què tots els
alumnes, professors i personal d’administració i serveis passen
una estona junts, sens dubte, és el Dia Escolar de la No
Violència i la Pau (DENIP). Fer un acte d’aquest abast no tindria
sentit si abans no s’haguessin fet activitats de sensibilització a
les classes. En aquest sentit, i seguint la temàtica de la
campanya de Pastoral d’aquest curs, vàrem enfocar aquestes
activitats sota el lema “Per la pau... compta amb mi!”.
Tots els alumnes van visualitzar una projecció sobre Nelson Mandela on es destacava, a banda de la
importància de la seva figura, també un seguit de frases que han donat la volta al món i que són
aplicables al nostre dia a dia. Paral•lelament, el grup The Alvians componia la cançó del DENIP “Compta
amb mi!”, que serviria per posar el punt més festiu a l’acte central del 30 de gener.
Una de les activitats de sensibilització més especials, va ser quan alumnes grans i petits es van aparellar
per conèixer-se, cantar junts la cançó i decorar una etiqueta que més tard van enganxar en dos murals
que simbolitzaven la cohesió de tots els alumnes de l’escola sota dos símbols de pau. Les mateixes
parelles van servir per baixar junts al pavelló el dia de l’acte i tornar a compartir una estona molt emotiva
entre grans i petits.
PASTORAL
24
L’acte va tenir 4 moments destacats: primerament, un grup de joves nouvinguts que reben classes de
professors voluntaris a la nostra escola van ser els encarregats de citar les frases de Mandela davant
l’expectació, respecte i silenci de les més de 1200 persones que hi havia congregades al pavelló.
Seguidament, un grup de 4 alumnes voluntaris de 2n d’ESO, amb gran professionalitat, ens van
escenificar com es pot treballar la pau deixant clar que, si tots ens hi posem des del nostre àmbit i encara
que sigui amb petites coses, ho podem aconseguir.
Després, va arribar un moment visual impactant: dos alumnes amb la seva professora de visual i plàstica,
van pintar a sobre dels plafons de les etiquetes, dos símbols de la pau: un colom i el símbol de la pau.
Aquests plafons estan exposats a l’entrada de l’escola.
I per acabar, arribava el moment estrella i el més esperat per tothom. The Alvians va tocar i cantar en
directe la cançó “Compta amb mi!” mentre tothom la cantava i ballava. Les veus de tots els que eren a
l’acte, cantaven a l’uníson ens feien partícips del contingut i el missatge de la seva lletra.
És en actes com aquest que posem de manifest que tots anem a la una i que som una escola que,
comptant uns amb els altres, és capaç de construir la pau: Per la pau... compta amb mi!
25
PASTORALCCAAMMPPAANNYYAA DDEE LLAA FFAAMMDurant els mesos de febrer i març, a l’escola portem a terme la col•laboració amb MansUnides per la Campanya de la Fam.
Enguany, per sensibilitzar els alumnes, a partir de cicle superior, van
veure el vídeo “Objetivo: un mundo nuevo” per fer entendre als nois i
noies que, amb petites coses, podem fer un món millor. Seguint aquesta
línia, vàrem demanar voluntaris que volguessin fer pastissos, coques,
magdalenes, galetes... per vendre als companys de l’escola.
La proposta va tenir molt d’èxit i el passat 7 de març a l'hora de plegar a
la tarda un gran nombre d’alumnes de 5è i 6è van posar a la venda el que
havien fet engegant el “1r Berenar Solidari”. Les diferents portes de
l’escola feien olor de dolç i en l’ambient es respirava molta col•laboració, companyonia i solidaritat.
En poc més de mitja hora es va vendre gairebé tot i es va aconseguir la fantàstica xifra de 653,26€ de
benefici. La valoració va ser molt positiva i tothom té ganes de repetir-ho en una altra ocasió.
A secundària i batxillerat, vàrem seguir el mateix format, però la venda es va portar a terme en la franja de
matí per fer el “2n Esmorzar Solidari”. En aquest cas, els alumnes van comprar-se l’esmorzar a les
parades instal•lades als dos patis durant l’estona d’esbarjo. Tot i que el temps va ser limitat a l’estona del
pati, van sobrar molt poques porcions, que es van acabar de vendre a la sala de professors. Finalment, es
van recollir 372,93€.
La suma dels diners obtinguts d’aquestes dues activitats més el que es reculli dels diners dipositats a la
urna que hi ha instal•lada a l’entrada de l’escola, anirà destinada a finançar els següents projectes de
Mans Unides:
- Construcció d’un dipòsit subterrani d’aigua i de conduccions en una escola de secundària a Uganda.
- Programa de millora de la salut materna i infantil en 12 comunitats indígenes a Guatemala.
- Ampliació d’una escola: construcció d’una aula d’informàtica i una sala polivalent a Madagascar.
Des de l’escola creiem que és molt necessari seguir treballant per desvetllar actituds de col•laboració,
voluntariat i solidaritat als nostres alumnes que seran les persones del demà, amb la intenció de formar
ciutadans compromesos.
CPS
26
EEll CCaassaall ddee JJoovveess PPaarree SSaallllaarrèèss
I des del Casal de Joves Pare Sallares us volem comunicar que el grup de Fulanos de Taltorna amb més força que mai!
Després de moltes voltes, de molts dies pensant-hi, hores buscant, discussions davant d’un mapamundi i
de xerrades sense final, el grup Fulanos de Tal anuncia que aquest agost del 2014 anirà al Perú a fer un
camp de treball!
Amb l’ajuda de les nostres monitores, hem trobat una associació anomenada Proide, que ens dóna
l’oportunitat de compartir amb ells un estiu solidari que promet ser una experiència tan enriquidora com
fantàstica.
Aquesta associació, sota el lema: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el
món”, és una fundació que es va constituir com a tal l’any 2000, tot i que va néixer l’any 1992 des de les
escoles de La Salle de Catalunya, i és una fundació compromesa amb els més desafavorits.
Fulanos de Tal no ha parat ni un moment de buscar maneres de fer d’aquest viatge el projecte més gran
que hem dut a terme, i per això us volem fer partícips a tots dels nostres avenços en el projecte. També us
volíem comunicar que, donada la dimensió del projecte, Fulanos de Tal busca maneres de recaptar fons
per a finançar-lo i quin millor dia que la diada de Sant Jordi?
Aquest any, com ja us vam prometre l’any passat, ens hem proposat que tots
tingueu una rosa per Sant Jordi. Per aquest motiu, ja estem movent tots els fils
necessaris poder posar una paradeta de roses vermelles i d’un munt més de
coses que no podem dir. Així que, si voleu descobrir què tenim, haureu de venir
a mirar-ho.
Però no us preocupeu, no farà falta que ens vingueu a buscar, nosaltres
mateixos ens encarregarem que tingueu les roses ben a prop, i per això uns
quants de nosaltres anirem fins a la mateixa porta de l’escola.
Ja ho sabeu, doncs, si voleu formar part d’aquest projecte, podeu col•laborar amb nosaltres de moltes
maneres: la diada de Sant Jordi n’és una, però n’hi haurà moltes més! Us mantindrem informats!
AMPA
27
PPaarrttiicciippaacciióó -- PPrreessèènncciiaa -- CCoommuunniittaatt
“En un castell hi ha molta gent a la pinya, i molta també a l'estructura, peròfinalment el més important és al pom de dalt: la canalla, els petits, els fràgils”
Enric Canet
El passat 13 de març l’AMPA va assistir, a l’Escola Pia de Balmes a Barcelona, a la presentació dels
resultats del procés participatiu Acció CE7, iniciat per la comunitat escolàpia el maig del 2013, amb la
voluntat de promoure noves accions per continuar avançant: participació institucional, presència
territorial i fer comunitat.
El pare Enric Canet va utilitzar el símil amb els nostres castells És una crida a
tothom a participar i implicar-se. “Només entre tots ho farem”, va dir. Fer pinya,
empenyer i combregar, tothom suma en aquest projecte comú d’escola que, mirant
cap al futur amb voluntat de renovació, vol mantenir les seves arrels en el que va
iniciar Calassanç a Roma el 1597.
Amb l’assistència del pare provincial, Jaume Pallarolas, i el pare general de l’Escola
Pia, Pedro Aguado, en l’acte, s’hi van exposar els resultats del procés iniciat. Per
mitjà d’una taula rodona, moderada pel periodista Francesc Romeu i amb la
participació de Mireia Sánchez, professora de Granollers, Txon Reverter,
col•laboradora del servei solidari, i Ramon M. Nogués, escolapi, es van anar
responent diverses preguntes sobre el nou procés participatiu, com ara, què vol dir
ser escolapi, distintius de l’Escola Pia, laics dintre l’Escola Pia o la confluència de
les comunitats religiosa i educativa.
Molt actuals van ser les reflexions de Ramon M. Nogués, que van recordar que a la fi “tots som laics”, ja
que així ho volia Jesús, alhora que recalcava la importància de la institució que finalment posa ordre. Va
fer referència a la necessitat de “compartir papers” ara ja definits i que cal anar refent, tot englobat dins
el concepte de “comunitarietat” o ideal d’aire comú participat de formes diverses. També va parlar de la
dificultat de poder articular la participació i la responsabilitat, més dins un grup d’interessos molt
heterogenis: responsabilitats laborals, lectives, econòmiques, molts fronts on treballar. També va
reflexionar sobre els nous joves en xarxa, whattsapps, twits i com concretar aquestes iniciatives.
Txon Reverter i Mireia Sánchez van remarcar la importància dels valors intrínsecs de l’Escola Pia, la
complementarietat de l’acció social amb la pedagògica, el compromís amb l’educació i el cor amb la
nostra cultura. Un cert tarannà d’humilitat, “sense fums”, i una mentalitat inclusiva, fent confluir el que
totes les “parts” tenim en comú.
El pare Jaume Pallarolas va fer el símil amb la geometria, utilitzant la figura polièdrica i l’interior,
desmuntat, d’un cub de Rubik per il•lustrar:
"L'Escola Pia d'avui és com un poliedre, on una cara correspon a l'escola, una altra a l'acció
social, el laicat, o els grups Mou-te. Tot junt aguanta el poliedre, i, a dins, totes les cares
coincideixen, es troben en el nucli. “
Finalment, el pare Pedro Aguado, va recalcar el procés continu de construcció de l’escola, basat en els
quatre segles d´història. Així mateix, va expresar la voluntat de comptar dins la casa comuna amb
AMPA
28
persones de grans conviccions, que comparteixin esperit i visió de vida. Va apostar fort per un subjecte
escolapi renovat i que tingui present aquelles coses que no canviaran.
Alhora, el pare Aguado va reclamar subjectes “que se la juguin”, que treballin per la missió, i donin forma
a allò que és nou, amb preguntes fortes com a persones. Va parlar d’un proper futur amb una escola a 45
països, nous laics amb ministeris i va acabar demanant “professors que resin pels seus alumnes”:
“Estamos por lo niños”.
AAnneemm aa MMoonnttsseerrrraatt!!Són les 20:00 del divendres 28 de març, ni unes gotetes cinc minuts abans de començar la marxa eviten
que 160 valents comencin el camí. Motxilles, frontals i molta energia per a passar una nit freda envoltats
d'escalfor humana. Hi ha moltes maneres de fer germanor, serà molt semblant a aquesta. Sabadell i
Terrassa passen volant, i sense gairebé adonar-nos-en estem fent un “bocata” reparador. Aquest any,
després de l’experiència de l’any anterior, es van veure termos compartits, bótes, sopa, cafè
reconfortants. Després de l’energètic sopar, fem l'entrada a Vacarisses, per on passarem gairebé tota la
nit. Sí, perquè Vacarisses és finita, però gran. Vacarisses amunt , Vacarisses avall, un corriol ens porta a
l’espectacle de llum de la nit: els Mossos tallant la carretera per a nosaltres.
A partir d’allà comencem a veure la silueta, tot i els núvols, de la nostra estimada muntanya de
Montserrat. El ritme no decau i això ens permet arribar amb una certa antelació a Monistrol. Entretant un
parell d’avituallaments complets: plàtans , taronges, aigua... L’organització, un 10.
De Monistrol al cel. Un cop descansats i preparats mentalment, iniciem el camí a Montserrat, un camí
ascendent. Aquí ja no hi ha reagrupament, cadascú al seu ritme. Aquí s’ha acabat el fred: fora jaquetes,
fora gorres. Poc a poc, graó a graó.
Ens espera un esmorzar guanyat durant tota la nit: xocolata amb coca, escalfant cos i ànima. Després,
visita a la Moreneta. Hem de reconèixer que molts vam resar durant una bona estona… que llenci la
primera pedra qui no ho fes. I és que l’espera pels autocars, ens va ajudar a “concentrar-nos”. Els
autocars es van convertir en l'hotel Califòrnia, ple de somnis de quan farem la següent.
Xavi
ESCOLA
29
GGeenntt ddee llaa ccaassaa:: RRAAMMOONN RRIIEERRAA BBOORRRRÀÀSSOmnipresent a la vida de l’escola des de principis delsanys 70, en Ramon ha participat molt activament en moltesde les facetes de la nostra escola, com per exemple elsquintos de Nadal, la coral Piafònica o les pujades a peu aMontserrat entre d'altres. Tot i que es va jubilar el curspassat, continuem gaudint de la seva presència a l’escolaen mil i un projectes en què col•labora o que organitza.
Ens pots explicar quan i com vas entrar en contacte
per primer cop amb l’Escola Pia de Sabadell?
Vaig arribar al col•legi de Sabadell el curs 1 971 -72. Venia
del col•legi de Balaguer, on havia estat dos cursos. Havia
tingut al P. Joan Zanuy de director.
Era un repte estimulant però també ple d’interrogants.
Eren uns anys molt intensos en tots els sentits. Va ser un
temps de moltes “mogudes” a tots nivel ls. I més per un
jove de 20 i pocs. Sortíem de la primavera del 68 de
París, erem en ple moviment hippie, rock, cançó protesta,
la Nova cançó, vivíem dins un franquisme que volien
mantenir com fos però que feia aigües per totes les
bandes. . . .Pel que fa a l’escola, l ’any 1 970 va aparèixer el
“Ll ibre blanc”, que va reformar tot el sistema educatiu. Va
ser l ’ inici de totes les reformes
(quantes? Mira, no em facis
parlar. . . ! )
La veritat és que, quan vaig
arribar a Sabadell , em va
costar integrar-me. Recordo
que jo estava habituat a donar
el bon dia, saludar tothom que
es creuava, fer-la petar amb
qui fos. . . però no sabia que a
“a Sabadell , cada u va per el l”.
Tot ho trobava estrany: horaris,
maneres de fer i ser en una
ciutat industrial . I els anys 70
van ser molt “moguts” en el pla sociolaboral. Calia estar
preparat per córrer davant els “grisos”. . .
A l ’ inici de 1 975 vaig haver d’anar a fer la “mil i” (havia
demanat pròrroga) a Marina, 1 8 mesos. Vaig acabar la
mil i a finals d’agost. El 3 de setembre de 1 976 em
casava, amb l’Ana Mª, professora del cole.
I fins la jubi lació.
Quines tasques has realitzat a l’escola durant tots
aquests anys?
Jo sóc mestre. No sóc ll icenciat (només de la mil i). Havia
estudiat anglès pel meu compte (a través d’uns discs de
vini l “Assimil”) i , després, en una acadèmia. L’estiu del 74
vaig anar a treballar a Londres (no vegis!). I atès que el
professor d’anglès, que hi havia en el cole, va treure les
oposicions, quan vaig tornar de la mil i em van posar de
profe d’aquesta l lengua. Cal dir que llavors la majoria
d’alumnes estudiaven francès. En molt poc temps es va
canviar i la majoria es van passar a l ’anglès (malgrat el
profe!). Jo escrivia i feia els meus ll ibres (un amic
dibuixant em feia i l•lustracions), els ciclosti lava (no saps
el que és això, oi?), els grapava per temes i era el que
fèiem a classe, a més d’escoltar música anglesa de
l’època.
També vaig fer de profe de gimnàstica durant uns cursos.
I després, català, castel là, rel igió i cultura rel igiosa,
crèdits variables. . . En els 90 vam iniciar, en una casa del
davant del cole, uns cursos del que s’anomenava PGS
(Programes de Garantia Social) que són els actuals
PQPI .
He tingut sempre presents 3 coses, que també
demanava als alumnes: imaginació, ganes i bon humor.
Tota la vida entre adolescents. A més, he estat sempre
tutor d’un grup, menys els dos últims cursos.
A part, he participat en les activitats de pastoral del
col•legi i en activitats paraescolars.
De quina estàs més satisfet o
en guardes un millor record?
D’entrada haig de dir que
guardo molt bon record de tots
aquests 40 anys. Més que un
lloc de treball , ha estat la
segona casa (o gairebé, la
primera): durant bastants anys
hem viscut els 4 en el cole.
(l ’Ana i jo de profes, els fi l ls,
Ramon i Laura, d’alumnes
durant uns quants anys; i
després el Ramon jr. de profe).
D’entrada vull dir que em considero un privi legiat: he
pogut treballar en el que m’ha agradat. De mestre.
Sempre he tingut present una dita popular “no és qüestió
de fer només el que t’agrada, sinó mirar que t’agradi el
que has de fer”. Més que mencionar una tasca o fet en
concret, que podria ser una nimietat, voldria dir que, en
general, estic satisfet de la feina feta (assumint errors),
content del tipus de feina, content amb tots els alumnes
que he tingut (adolescents: vital itat pura i “dura”) i ,
sobretot, agraït a tots els companys (mestres i personal
de l ’escola), amb els quals m’hi he sentit sempre a gust.
Per mi, el bon ambient amb els companys ha estat bàsic.
Recordo que un any vaig començar a estudiar per fer
oposicions, però al cap de quatre dies vaig pensar: "òn
tindràs més bons col•legues que aquí?" La veritat és que
sempre hi ha hagut bon rotl lo, molt treball en equip (tot i
que a vegades no era senzil l), hem fet bromes en
moments més pesats, hem fet trobades, sortides. . .
Buscar l ’entesa en lloc d’una discussió inúti l .
“Doy gracias a la vida que me ha dado tanto”, cantava
Violeta Parra, cançó que sempre he tingut present.
30
Ens pots explicar alguna anècdota o moment que
recordis especialment?
En 40 anys, hi ha infinitat d’anècdotes que hom recorda. I
la immensa majoria són positives i alegres. Algunes són
de moments o situacions concretes però molt divertides.
Altres són d’unes vivències més àmplies, ja sigui pel
nombre de persones, el temps dedicat o els canvis
positius aconseguits.
Ni que sigui per citar-ne una, la més recent: la festa que
em van fer tots els companys arran de la meva jubilació.
Va ser quelcom extraordinari per mi. Moltes gràcies a
tots!
També n’hi ha d’agredolces. I també n’hi ha de tristes o
lamentables.
He viscut algunes situacions molt traumàtiques, com era
la mort d’algunes persones, una d’el les, de manera molt
especial, perquè jo n’era el tutor i vaig seguir i viure tot el
procés. I va ser molt traumàtic, també, per a tot el grup-
classe. Durant bastants anys ens trobàvem per recordar-
la.
Recordes algun canvi, alguna novetat que s’ha anat
convertint en quelcom habitual o normal?
En realitat, més que citar algun canvi o novetat que
s’hagi convertit en quelcom habitual, cal dir el contrari: el
més habitual i normal han estat els canvis i novetats
constants, i en tots els aspectes.
Qualsevol que miri uns anys enrere, independentment de
l’edat, podrà observar la quantitat de canvis que ha
viscut. I si no, pensa en les joguines que tenies quan
eres petit. . .
De canvis n’hi ha hagut molts i a tots els nivel ls,
començant per les continues reformes del sistema
educatiu que s’han fet habituals a cada canvi de govern
(des de 1 970 n’hem “patit” 1 3, gairebé una cada 3 anys!)
i continuant amb els canvis socials, de mental itat, de
valors. . . També hi ha hagut canvis en l ’estructura de la
classe, material escolar, mitjans electrònics, etc. El que
deia: el normal ha estat, és (i crec que serà) els canvis i
novetats. El problema és la rapidesa amb què es
produeixen: sovint no hi ha temps de digerir-los ni pair-
los.
Com veus l’escola actualment?
A què et refereixes: a l ’esperit o a la matèria? Al contingut
o al continent? Si parles de l’esperit o del contingut,
imagino que treballant de valent, innovant i mirant d’estar
al davant de tot, com sempre!
Si vols dir la matèria, el continent, l ’edifici , doncs el veig
bé, renovant i mil lorant. Abans la veia més per dins. Ara
la veig des de fora i encara la veig i es manté ben ferma.
I que per molts anys!
Precisament “el 23 d’abril de 1885, diada de Sant Jordi,
el pare Ramon Riera, provincial i antic rector del col•legi
de Sabadell, va beneir el nou edifici. I el dia 25 s’hi van
inaugurar les classes”, diuen els documents històrics.
Saps quants anys té l ’edifici? Calcula-ho! Mira-te’ l bé,
respecta’l i cuida’l .
Per finalitzar aquesta entrevista, i perquè potser
molts lectors ho desconeixen, què és “ Tertúlia”?
“Tertúl ia” és un joc que vam fer entre 4 persones de
Sabadell (Carmina Piña, Núria Caballeria, Carles
Cassanyes i jo mateix) l ’any 1 987. Com diu la
presentació:
“Es un joc instructiu, sobre Catalunya, per a joves i
adults, que pretén fer passar unes estones entretingudes
en companyia de famil iars i amics. Consisteix a recórrer
les comarques catalanes a mesura que es contesten
unes preguntes (2880) sobre l lengua, història, art,
geografia, esports i folklore de Catalunya, i sobre cultura
universal. El joc consta d’un tauler amb les comarques,
480 targetes de preguntes i respostes, 38 targetes de
comarques, 6 fitxes i el dau”.
En realitat la idea va sorgir arran del “Trivial”, un joc
internacional que estava molt de moda perquè a més
d’instructiu, permetia jugar a gent de tot tipus i edat. Ens
va semblar una bona manera de poder conèixer, tot
jugant i fent petar la xerrada, moltes coses, curioses i
interessants, de Catalunya.
Després de moltes hores de treball va sortir al mercat a
finals de 1 987. Però, ves per on, l ’any següent, 1 988, la
General itat va afegir 3 comarques noves: Pla de l’Estany,
Pla d’Urgell i Alta Ribagorça. I aquí es va acabar el joc. . .
Calia fer-los tots nous, l lençar tots els que estaven fets i,
a més a més, fer preguntes noves!
Aquesta és la breu història del “Tertúl ia”. De tota manera
si algú en vol, encara en tinc uns quants a casa.
Lògicament, l ’apartat de preguntes d’esports són gairebé
totes obsoletes, ja que han passat 25 anys!
ESCOLA
31
AArrqquueeoollooggiiaa ffoottooggrrààffiiccaa 22Continuem endavant amb el recull de fotografies antigues de l'escola.Esperem que us agradi. Si teniu alguna fotografia antiga de l'escola usagrairíem moltíssim que ens la féssiu arribar escanejada a la següentadreça de correu electrònic: [email protected] Si no disposeud'escàner, les podem escanejar a l'escola.
EEll ppaattii ddee ll''eessccoollaaHem trobat força fotografies del pati principal de l'escola en què es poden veure les diferents etapes i
transformacions de a la part central de l'escola: arbres dins el pati, el terra de sorra, dos nivells, enrajolat i
posterior pavimentat, construcció del pavelló... Aquí en teniu unes quantes.
ESCOLA
32
Com podem observar en les següents fotografies, els patis van ser utilitzats per a diverses activitats
extraescolars, com per exemple partits de hoquei patins o ballades de sardanes. En aquesta última
fotografia, podem observar una de les entrades a l’escola pel carrer Garcilaso, que es troba situada al
bell mig del “pati de dalt”. Més endavant, a sobre de la porta, s’instal•là una imatge de la Mare de Déu que,
amb les posteriors obres del pavelló, es desplaçà a l’entrada cap a la sala d’actes des del carrer
Garcilaso.
ESCOLA
33
RACONS D'ESCOLA EEll ppaavveellllóó mmeetteeoorroollòòggiiccAvui:Construït el 1912 i rehabilitat l’any 1943, el pavelló meteorològic de l’escola actualment es fa servir molt
esporàdicament per a fer activitats amb grups reduïts d’alumnes: tallers del Dia de la Ciència,
observacions amb telescopi, pràctiques de batxillerat, ...
34
ESCOLA
AAGGEENNDDAA1
2
14
15
18
25
30
Festiu
3a festa de ll iure elecció
Dia de l 'avi (alumnat d'EI i cicle inicial d'EP)
Taller de primers auxil is a 2/4 de 9 (Sara González)
Primera comunió (1 2h)
Primera comunió (2/4 de 1 2 i 1 3h)
Aplec famil iar
1
5 al 13
8
12
16
16 i 17
19
20
27 al 29
Primera comunió (2/4 de 1 2 i 1 3h)
Audicions d'instruments (EP i ESO) i conjunts
instrumentals (4t d'EP ia 4t d'ESO)
Eucaristia famil iar
Festa de comiat (alumnat 2n de batxi l lerat)
Aula oberta (alumnat de P3)
Concerts de cant coral (alumnat d'Eensenyament musical)
Festival de danses (alumnat de 2n d'EP)
Festa de comiat (alumnat de 4t d'ESO)
Cantates de P5
JJUUNNYY
MMAAIIGG
Segueix-nos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials
sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell
Escola Pia 92 - 08201 SabadellTel. 937 484 430 - Fax 937 266 814E-mail: [email protected]://sabadell.escolapia.cat
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya