xavier ferré trill - dialnet · del qual s’esgotà, el reportatge de la coronació de la patrona...

127

Centre d’Estudis de la Conca de Barberà

El setmanari La Conca de Barbará,de Montblanc:catalanisme agrarista (1903-1908)

Xavier Ferré Trill


128128

El setmanari La Conca de Barbará,de Montblanc:catalanisme agrarista (1903-1908)

Xavier Ferré Trill*[email protected]

Resum: aquest article es proposa caracteritzar els objectius de laprimera etapa del setmanari catalanista La Conca de Barbará. Noes tracta d’un treball enumeratiu dels articulistes i de llurscomposicions, ans d’una aproximació a les motivacions ideològiquesi polítiques que maldaren per legitimar la fundació del rotatiu adscritoriginàriament a la Unió Catalanista i que esdevingué òrgan deSolidatitat Catalana. El setmanari, i el seu codi catalanista,esdevingué un impulsor substantiu de la cohesió territorial i delsentit de comarcalitat a redós de Montblanc.

Paraules clau: cohesió territorial, comarcalisme, associacionismeagrari.

L’editorial «Les viles mortes» –publicat, sense signar, per Joan Pobleti Teixidó, a La Conca de Barbará el 4 d’agost de1906, enmig de l’embatde l’expansió de la plataforma de Solidaritat Catalana– emfatitzava lesindividualitats i agrupacions que combatien l’immobilisme de la ciutadania–«les conseqüències de l’estat de la població»–, i s’adonaven «que loque sembla mort no és més que catalèpsia, y’s posan a trevallar àrdidament[…] pera remoure’l llach encantallat, produinthi agitacions que determinincontactes, esgarrifances que produeixin acoblaments» a fi de generar «lafecundisació» que acondueixi la regeneració «harmònica» de la «vidatotal del poble».

«[El setmanari] era essencialment agrícola […]. I sobretot era,espiritualment, a més de català i catalanista, montblanquí, amantde les pedres velles i dels monuments artístics, de les torres i elsportals que donen fesomia pròpia a la vila» [ Josep M. Poblet:Montblanc a començaments de segle i els seus costums,Barcelona, 1971, p. 64]

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Aplec de Treballs (Montblanc) 34 (2016): 127-143

129


El nou «setmanari comarcal» fou un dels components civils d’aquestaorientació en contraposició al defalliment col·lectiu de les ciutats, on noexistien els grups humans que maldaven -en terminologia catalanista del’època- pel re-naixement cultural. Però la clau d’aquesta iniciativa erala formació del pagès. Així, qui fou president de l’associació catalanista«Clam» de l’Espluga de Francolí i activista organitzatiu agrari, l’espluguíJosep Maria Rendé Ventosa, plantejà aquesta finalitat en l’editorial «Quès’ha de fer»? publicada la setmana del 10 de maig de 1903 al nou setmanarimontblanquí:

«¡Quantas y quantas vegadas executa un pagès una feyna que li és manada,tirant certa substància al sembrat, al vi per a mellorar sa qualitat o aumentarsa cantitat, sense saber lo que fa o com una máquina, moventse a voluntatde qui el paga!»1

L’associació entre construcció comarcal (sentiment de pertinença) iproducció sectorial (agrària) fou una modalitat -una tàctica- d’inserimentd’un tipus de «patriotisme» pairal, agombolat al voltant d’una culturapolítica: el catalanisme.2 Aquest moviment sociopolític no fou, doncs,homogeni arreu del Principat. Cada seva irradiació social, associativa ipolítica havia de tenir en compte la realitat sociològica territorial. Hihagué tants catalanismes com contextos econòmics territorials. L’exemplede la Conca de Barberà, i del seu setmanari homònim, no en fou excepció.

La capçalera La Conca de Barbará [LCB],3 publicada entre el 19d’abril de 1903 i el 7 de març de 1908,4 corresponia a la iniciativacivicopolítica regeneradora de mossèn Pau Queralt Gaya (1878-1936) ide la direcció de l’advocat Joan Poblet i Teixidó (1877-1918), els quals,-amb l’historiador Ramon Cantó, l’industrial Josep Guarro, el metgeManuel Sarró, el propietari Joan Sanfeliu- en foren els col·laboradorsmés freqüents, per bé que hi escrigueren articulistes de fora vila, comels cooperativistes Josep M. Rendé i Esteve Forcadell, i els políticsSalvador Canals, Manuel Raventós-.5 El nou òrgan s’adherí originàriamenta la pràctica política de la Unió Catalanista.

Fou el primer portantveu que es consolidà en un període temporalsostingut en el context de la premsa montblanquina apareguda finsaleshores: La Comarca de Montblanch (1889-1890) i La Campana deSan Joan de Montblanch (1891). La recepció que fou objecte i la políticade subscripcions endegada als tres mesos d’aparèixer el setmanari aixího semblava ratificar, fet que es concretà en la millora del tipus de paper,atesa la política de subscripcions i fonamentalment la publicitat de botigues,comerços de la vila, o les primeres esqueles que s’hi anunciaven.6 Comunicàamb els montblanquins de fora vila i comptà amb una xarxa de distribuciói de corresponsals enllà de la comarca7, en modernitzà la impressió sotal’etapa que havia de ser de consolidació8 i obeí plenament –en el marc de



130130

les conseqüències de la crisi de la fil·loxera, que a la Conca irrompéel 1893-9 la relació entre cohesió territorial i empresa cultural-política,objecte d’aquest article.

Cohesió territorial

Fou concretada a través d’un imaginari informatiu dels pobles de la Conca-incloent l’emplaçament de Santa Coloma de Queralt, que era concebut coma integrant de la Baixa Segarra. Aquest pol de notícies, aproximadament alvoltant d’un 20% de tot l’espai del setmanari- era titulat «Crònica de laConca», i tenia com a objectiu assabentar els montblanquins de les notíciesagràries i societàries de vilatges de l’encontorn.10 El setmanari, enconseqüència, volia

«agermanar totes les viles y pobles de la estimada comarca de que pren nomen un sol còs moral, que pera que fos aixís, Déu ha fetes veïnes les nostrescases e iguals, les nostres necessitats y aspiracions […] farem del nostreperiòdich la espurna que dugui dels uns als altres cors lo foch del mutuinterès; per a aqueixa comunitat comarcal serém los missatgers de tot lobo de fora d’ella que pugui ser bo profitós, en l’ordre moral y en lo material,als nostres pobles […]».11

Però aquesta cohesió comarcal no tindria cap sentit si LCB no socialitzésun relat identificatiu amb els interessos del terrer. I aquests passavenimperativament per la defensa de l’agricultura vitivinícola. Aquest fou elcentre d’interès constant de tota la política editorial del rotatiu: activar acordsdavant les polítiques impositives dels alcohols, denunciar l’estatd’infrastructures comunicatives,12 divulgar la necessitat de l’escolarització,acordar vies de federació agrària d’acord amb la ideologia del portaveu,estendre el principi d’associació agrària, defensar el muncipalisme. Cal, però,destacar, en el propòsit de desvetllament comarcal el lliurament gratuït queendegà el setmanari en trameses de l’obra del llibreter i escriptor, radicata Barcelona, Antoni Palau i Dulcet (1867-1954), La Conca de Barbará.13

Empresa cultural-política

L’altre factor a esbrinar del nou òrgan, fou el tipus de catalanisme aexpandir. Ho féu a partir d’una triple característica, i per aquest ordre: a)impulsar el comarcalisme a través de la història local i nacional; b) consolidarla funció de sensibilització i conscienciació de l’entitat sociopolítica patriòticaa la vila: Associació Catalanista (1903-1909), de la qual fou portantveu elsetmanari; c) establir la vinculació entre aquesta entitat i els interessos agraris,a redòs de la fundació de la Cambra Agrària de Montblanc i Comarca (1905),la qual cosa articulà l’estratègia catalanista a través dels interessos econòmicsdels agricultors i propietaris; d) consensuar el binomi entre el representant


131


Portada del setmanari del dia 3 de maig de 1903(Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i Museu Comarcal).

Rètol del carrer dedicat a Joan Poblet i Teixidó (Montblanc).



132132

parlamentari respectiu dinàstic i posteriorment pel candidat solidari i LCB.Tot plegat explicava que el setmanari oferís als seus lectors monogràfics,o seqüències de notícies, al voltant d’esdeveniments que cobraren significacióen determinants trets de la psicologia col·lectiva dels montblanquins: l’evocaciódel primer i segon aniversari del traspàs del poeta Jacint Verdaguer, el númerodel qual s’esgotà, el reportatge de la coronació de la patrona de Montblanc,la Mare de Déu de la Serra, o la primera ballada de Sardanes al si de l’AssociacióCatalanista el divuit d’agost de 1907.14 No podia existir expansió material delcatalanisme agrarista defensat pel nou rotatiu, si alhora, aquest projecte nos’amarava dels referents comuns a la comunitat local.

a) Comarcalisme i consciència històrica. LCB no fou excepció en la premsacatalanista de començaments del segle vintè, pel que suposà concebre –en claupedagògica– un ús públic de la memòria històrica i de la història agrària, comindicaven, en principi, els lliuraments al setmanari –«Secció Històrica»– del’historiador montblanquí, resident a Barcelona, Ramon Cantó Espinach divul-gació- de l’obra inèdita sobre els orígens de la vila, Història de Montblanc–i els treballs de l’industrial Josep Guarro Figuerola (1886-1958).15 Una altrasecció que bastia referents historicistes, literaris i polítics als lectors era l’espai«Bibliografia», a càrrec habitualment de Poblet i Teixidó -23 ressenyes signadesamb la inicial ‘P.’- i Pau Queralt- 5 comentaris signats com a ‘P. Queralt’, ‘Q.’i ‘PQ.’ Hi ressenyava sovintejadament volums de la col·lecció Biblioteca Popular«L’Avenç», assaigs polítics de referència per al catalanisme del setmanari comLa nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba, estudis sobre el ‘geni català’i notícia de noves col·leccions de clàssics.16 El criteri cultural que transmetiael setmanari –en clau de la concepció de l’Associació Catalanista– era la valoraciódel patrimoni llegat per generacions passades17 i la difusió de notícies queimpulsessin tradicions intel·lectuals, com fou la lul·liana.18

Ara bé, aquest concepte de cultura s’acoblava amb la vindicació i dignificacióde la llengua –com a aglutinant de la consciència històrica i consciència lingüística.Heus ací el ressò que el setmanari féu de la celebració del I Congrés Internacionalde la Llengua Catalana entre el 13 i 17 d’octubre de 1906–19 i de l’exposiciód’episodis de la història nacional, a través de l’adhesió del setmanari al set-centè aniversari del naixement de Jaume I, amb editorial i articles de Joan Pobleti Teixidó, que impel·lien Tarragona a implicar-se en l’homenatge al Monestirde Poblet, malgrat la campanya del portaveu catòlic La Cruz.20

b) L’Associació Catalanista fou constituïda el catorze de maig de 1903 ifiní l’activitat de la seva primera etapa, el juny de 1909.21 El míting inauguralde la qual tingué ressò significat a la premsa catalanista de Barcelona, es produíen el marc de l’anada de la Unió Catalanista i de l’Orfeó Català a Tarragona,després al cenobí de Poblet, a l’Espluga de Francolí i, en darrer lloc, a Montblanc.Fou, doncs, una diada fundacional on l’element simbolicomusical coral (l’Orfeó)i històriconacional (Poblet) tingué un pes específic.22 Les activitats d’aquestaentitat, segons Josep M. Poblet Guarro, alçapremaren el to de la vila, «mansoii quiet».23


133


La funció de la nova entitat fou l’organització d’activitats formatives desensibilització nacionals: vetllades i conferències polítiques,24 organitzacióde l’actuació de l’Orfeó Canigó.25 També fou espai de sociabilitat lúdica,com de fet era d’habitud en els locals de l’altra associació política constituïdaa la vila, la Unión Republicana de Nicolás Salmerón.26 La Conca, doncs,es constituí en difusor de totes les activitats de la novella entitat catalanista,oimés quan s’adheria a actes organitzats per la seva organtització matriu.27

Donà publicitat a l’oposició a la Llei de Jurisdiccions (judicatura militar afets de protesta civil) aprovada el 22-III-1906, a través de les intervencionsdel diputat de la circumscripció Salvador Canals, a demanda de l’Associació.28

Aquesta campanya motivà l’adhesió del setmanari a l’homenatge a SolidaritatCatalana, que s’havia de celebrar a Barcelona el 20-V-1906. En l’editorialque s’hi publicà es conclogué que els solidaris significaven el començamentde «la ciclòpica obra de refer la Espanya sobre la base de les regions naturals,per Déu creades, y rependrá Catalunya la via de sa enlayrada destinacióhistòrica; la de ser campió de la cultura, de l’avens, de la civilitat, entreles regions ibèriques».29

c) Aquesta sensibilització fou aplicada a l’organització agrària. El primercarreu en fou la formació d’una ‘Comissió d’Agricultura’ de l’AssociacióCatalanista, «per a trevallar per l’avens y defensa de l’art de la terra», laqual cosa especificà l’associació entre catalanisme i agrarisme.30 La iniciativaque aquesta Comissió tingué en la reivindicació de l’exempció d’impostospel que feia a la destil·lació de vins –i d’altres productes derivats– davantel projecte de llei d’alcohols, que n’encaria el cost i venda, rebé el suportinformativament i política del setmanari entre el període 1903 i 1904 a travésde la intervenció del batlle de la vila, Ferran Chaparro, i del polític dinàsticSalvador Canals. Així, el setmanari publicà, en forma d’editorial, la demandaque la Secció Agrària de l’entitat catalanista féu al parlamentari electe el7 de març de 1904, tres mesos abans de l’aprovació de la llei (19 de junyde 1904) adscrita al Ministeri d’Hisenda, aleshores encapçalat per Guillermode Osma y Scull.31

La segona baula organitzativa fou la creació de la Cambra Agrària deMontblanc i la Conca, que prengué com a referent organitzatiu la CambraAgrícola de Reus. La cambra montblanquina, formada per propietaris, parcersi arrendadors, fou una derivada de la dissolució progressiva de la ComissióAgrària de l’Associació dels catalanistes, embrió fundador de la novacorporació.32 LCB dedicà un primer editorial assabentat de la formació dela primera mesa constituent el vuit d’octubre de 1904 amb una ponènciaformada per Joan Sanfeliu, Poblet i Teixidó i Agustí Pedrol. El caràcterd’editorial de la notícia remarcava el relleu de l’esdeveniment, que el setmanariconcebia com a fonamental per a impulsar la solució a qüestions atàviquesque amaraven la producció, la qualitat i comercialització vitivinícola, lanecessitat d’industrialització agrària, «explotació de les potencialitats de



134134

recursos hidràulics del subsòl, «y, de passada, establint llassos ben sólits degermanor entre tots los que viuen de la terra». I reblava concloent:

«Ja’n fa massa d’anys que sabent que la unió fa la força, ens unim, sí, peròper a fins petits, distracció, diversió, política, quan no danyosos com lluyteslocals […]. Ara és hora d’unir-nos pera la dignificació de la vila y de totala Conca; per a trevallar, tots com un sol home, prescindint de personalismesy de misèries, per a’l bé nostre y dels nostres fills».33

El setmanari anava assabentant del procés constituent a la secció denotícies locals. Així, en el número del dissabte disset de desembre de 1904,notificà que l’endemà hi hauria una reunió preparatòria a l’Ajuntament afi de constituir formalment la Cambra i redactar-ne el reglament, que foudefinit pels tres ponents anteriorment esmentats i registrat al Govern Civilde Tarragona el 30 de desembre. Finalment, l’11 de gener de 1905 se’nconstituí la primera junta directiva, la qual tenia com a objectiu primordialinscriure nous socis a la recent creada associació.34 La primera activitat dela Cambra de la qual donà notícia el setmanari del 21-I-1905, fou un telegramaadreçat a l’aleshores President del Consejo de Ministros, Marcelo AzcárragaPalmero, a fi que defensés les relacions comercials amb Suïssa i no perjudicaraixí l’exportació de vi de la comarca.

La fundació de la corporació agrària tingué notable ressò, car al voltantd’un mes de la constitució –LCB, 11-II-1905– el nombre de socispropietaris era de 150. Mentre que a la primera «Memòria» de la Cambradel 21-III-1905, que fou publicada pel setmanari en el número del 24de març de 1905 –«Cambra Agrícola de Montblanch y la Conca»– endonava exactament el nombre de 183, dels quals destacaven els 114 deMontblanc, els 16 de Vimbodí, els 9 de Pira i Santa Coloma i els 7 deBarcelona i Solivella. Aquest augment denotava la funció organitzativadels propietaris agraris, que a més, donà suport al candidat que resultàelecte per a diputat provincial, el tresorer de la Cambra Joan SanfeliuSanromà. El setmanari, és clar, féu front comú favorable a la campanyade la Cambra per a la seva elecció. Fou la primera campanya políticapública d’abast de la nova associació.35 Com també fou destacada l’opinióde constitució d’una Caixa de crèdit rural, com proposà el diputat [Joan]S[anfeliu] en l’editorial de LCB de la setmana del 23 de juny de 1905:«La nostra Cambra Agrícola». I la difusió de conferències que organitzàla corporació a fi de combatre la formació insuficient dels agricultors–«L’estat d’endarreriment de la agricultura en la nostra comarca». Laprimera ponència –que fou reproduïda íntegrament– tingué lloc el 30d’octubre de 1905 al Teatre Foment.36 Aquesta campanya pedagògica foucontinuada amb les conferències -«Lliçons d’agricultura»- endegades perla Càtedra dels Estudis Universitaris Catalans que portava el nom de l’hisendat,mecenes i dirigent de l’Institut Agrari Català de Sant Isidre, Pere GrauMaristany.37


135


Un altre aspecte vers la sensibilització agrària foren les primerescol·laboracions publicades sobre la història del patrimoni agrari i la divulgacióde notícies al voltant de la celebració de congressos de la Federació AgrícolaCatalano-Balear –mancomunitat de Cambres agràries de propietaris amb laqual s’identificava LCB i, és clar, la Cambra Agrària, que hi estigué federadad’ençà de la seva constitució. En aquest sentit, hi envià com a representantel seu secretari, Joan Poblet i Teixidó.38

Cal també destacar la difusió de nous tipus d’optimització del producte:la introducció del molí en l’elaboració de l’oli introduïda per l’empresaride la vila, Joan Sanfeliu Sanromà.39 Tot just l’interès per a modernitzar lestècniques de rendiment agrari fou motiu d’exposició a fi de no fer dependentel treball agrari dels elements naturals i, en canvi, assolir una fórmula ques’entenia com a mixta: servar l’estructura social agrària, però amb el suportde forces productives industrials. Com es defensava des de LCB, es voliamantenir l’harmonia social –lluny de les lluites de classe dels enclavamentsindustrials i urbans– unida a una modernitat tècnica.40

El setmanari, d’altra banda, mantingué constants informatives –la secció«Notes Agrícoles» que assabentava sobre collites i d’altres qüestionsconjunturals que afectaven l’evolució agrària– i es mostrà contrari al’indivualisme dels productors davant la necessitat de mancomunar l’usdefruitdels recursos essencials com l’aigua, En aquest cas féu oposició activa altransvassament d’aigües del riu Francolí cap a Reus.41 Aquesta campanyai la intervenció del diputat Salvador Canals acabaren per revocar el projecteinicial. El setmanari –que reproduí la intervenció del parlamentari del 15de març de 1906 en el número del 31-III-1906– agraí el seu compromísen l’editorial publicat el 28-IV-1906 «En cumpliment d’un deber».

d) LCB esdevingué portaveu informatiu, no pas estratègic, del políticconservador Salvador Canals Vilaró (Puerto Rico, 1867-Barcelona, 1938)arran de la seva victòria pel districte electoral Valls-Montblanc en lesconvocatòries de les eleccions a diputats a les Corts espanyoles del 30 d’abrilde 1903 i del 10 de novembre de 1905.42 Durant el període transcorregutentre el maig de 1903 i març de 1907, Canals– que mostrà de cara alsinteressos montblanquins un criteri prou autònom a les directrius oficialistes–obtingué el suport del setmanari –via reproducció d’alguns dels seus discursosparlamentaris i edició d’articles polítics autonomistes–43 pel que feia a lesseves polítiques de defensa dels interessos agraris dels vinyataires de laConca. Aquest polític, però, fou vençut per la candidatura de SolidaritatCatalana, de la qual el setmanari esdevingué corretja de transmissió.44

Solidaritat fou representada en el districte Valls-Montblanc per ManuelRaventós Domènech (Sant Sadurní d’Anoia, 1862-Barcelona, 1930) en leseleccions del 21 d’abril de 1907. L’elecció de qui fou president de la FederacióAgrària Catalano-Balear (FACB) entre 1903 i 1904, i de l’Institut Agrari



136136

Català de Sant Isidre (1907-1911), possibilità que representés els interessoseconòmics i polítics dels electors de Montblanc i comarca entre el tretzede maig de 1907 i el 14 d’abril de 1910.45

El setmanari montblanquí endegà una decidida campanya tot demanantla retirada de la candidatura de Salvador Canals, apostant per Raventós iapel·lant el vots dels pagesos. Tot i que el lideratge de Canals fou el guanyadorals comicis a la vila de Montblanc, el qual, pel que es veu, comptà ambel suport de militants de l’Associació Catalanista, de la qual foren expulsats.46

A més, el setmanari incorporà articles de catalanistes identificats amb elsprincipis solidaris i agraristes de Raventós, com fou el cas de l’ajut del’agrònom vallesà, aleshores Secretari granollerí de la FACB, Jaume Masponsi Camarasa (1872-1934). Com a efecte informatiu, el setmanari reproduíparlaments del nou diputat solidari de la circumscripció en defensa del’alliberament d’impostos dels productes agraris.47

La premsa com a imaginari

El portaveu de la Unió Catalanista de Tarragona, Lo Camp de Tarragona,anunciava que el setmanari montblanquí «dedicarà sa activitat a la defensadels interessos morals y materials d’aquella comarca».48 En aquest articlehe resseguit factors culturals, socioeconòmics i polítics que explicitenl’assoliment de la finalitat ideològica i de reformes materials en clau agràriadutes a terme per la primera etapa de La Conca de Barbará.

LCB fou exponent de l’organització i expansió del pensament catalanistade concentració d’abast comarcal. Aquest assoliment, que a hores d’ara potsemblar secundari, no ho era pas en un marc social i polític restauracionista,monàrquic i, doncs, majoritàriament representat pels dos partits espanyolsde torn: liberals i conservadors. Cal destacar que el setmanari, a travésd’informacions sobre la implantació del moviment catalanista a vilatges dela comarca –com de fet feien els seus confrares ideològics propers i d’altresamb filiació ideològica distinta –Lo Camp de Tarragona i Lo Somatent (Reus:Unió Catalanista), Foment (Reus: nacionalista republicà), Catalunya Nova(solidari de concentració nacional: Tarragona)– volia aportar el missatge queallò que feia comarca era l’associació entre premsa i moviment de construcciónacional.49 Aquesta relació esdevingué –proporcionalment a la capacitatd’irradiació– un factor de lluita contra l’espanyolització pedagògica –queimplicava imposició de referents desnacionalitzadors de la història oficial–l’aculturació política i el complex d’inferioritat. Aquest assoliment –que algundia caldrà ponderar-lo en reacció a tota la premsa catalanista del Principat–fou una fita avant la lettre.

La comarca de la Conca de Barberà no fou aliena a la modernitzaciópolítica que suposà el catalanisme, ja que entre 1903 i 1908 el setmanari


137


homònim esdevingué una mena d’«intel·lectual orgànic» com a model d’opiniói d’incidència social dins una comunitat productiva a fi de congriar un blocsocial agrari que representés l’interès polític dels productors.50 Els articlessociohistòrics entorn de la unió dels agricultors i el decurs dels sindicatsagrícoles de Poblet i Teixidó51 i els treballs sociològics de Josep Maria Rendésobre l’estructura de la propietat agrària, foren referents que acompliren lafunció de sensibilització del model agrarista socialment «harmònic». Els treballsde mossèn Pau Queralt, en canvi, aprofundiren aspectes de pensament filosòficque articulava fet nacional, lul·lisme i catolicisme. Hi havia, doncs, unaorganització del treball de difusió d’idees a través de blocs ideològics fixos.

També en aquest sentit, l’aportació cultural de LCB fou objectivar unacomarca –aspecte gens secundari– dins el context de les interferènciesterritorials definides per les circumscripcions electorals. Els catalanistesmontblanquins necessitaven un òrgan per incidir políticament en el rerapaís,fet assolit amb el portaveu que acabà representant la política de SolidaritatCatalana.

Però el setmanari fundat per Poblet i Teixidó i Pau Queralt acabà essentrepresentant del catalanisme conservador de La Lliga Regionalista? Certament,la càrrega ideològica del catolicisme tradicionalista de Torras i Bages potvalidar aquesta hipòtesi.52 Amb tot, cal tenir en compte que la incidènciaterritorial del catalanisme -dependent en gran part dels interessos sectorialsdels convilatans de la comarca- requeria d’una política vinculada a la políticalocal. Així, si el setmanari restà orientat al voltant del pactisme de classeentre productors i propietaris -i, en conseqüència, a una ideologia properaa la representada per Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Cal fer notar que les bases de l’Associació Catalanista partiren d’unpatriotisme adscrit a la Unió Catalanista, és a dir, al model d’irrupció decatalanisme supraclassista i suprapartidista, per bé que sota la presidènciadel Dr. Martí i Julià (1903-1906), la Unió prengué una orientació definidacap a l’esquerra. En aquest context es podria plantejar com a hipòtesi queLCB evolucionà des d’una organicitat implícita –fet que explica que no seguíl’orientació ideològica esmentada del Dr. Martí i Julià– a l’esperit de SolidaritatCatalana identificat, en el cas que ens ocupa, cap a la concepció de la LligaRegionalista de Francesc Cambó. En aquest sentit, el setmanari definí dosperíodes que lligaven la vida col·lectiva dels montblanquins: de l’AssociacióCatalanista a la fundació de la Cambra Agrícola (1903-1905) i de l’existènciad’aquesta corporació al suport al candidat a Solidaritat Catalana, ManuelRaventós (1905-1907).

Tot tenint present aquestes «dues» etapes, el setmanari esdevingué unòrgan-comunitat, més que un setmanari de partit. Un portantveu que centravala seva política editorial a reivindicar políticament –via parlamentari elegit–el seguit de reformes agrícoles proposades per la Cambra Agrícola deMontblanc, i a materialitzar-ne el sentit per la via corporativa i associativa.Fou en aquest sentit que els articles dedicats a les notícies al voltant de la



138138

qualitat productiva, les necessitats de noves tècniques agràries, la formacióper als pagesos de cara a maximitzar la producció, l’opinió –no pas casual–de Joan Poblet i Teixidó, que impel·lia a l’organització dels sindicats a lacomarca, convertia el setmanari en un condensador de construcció d’opiniópública a través de la qual bastia un imaginari cultural que articulava el criteriagrarista amb l’adscripció amb la consciència de territori.53 Aquest extremera definit per la informació dedicada al coneixement de la història local,circumscrita en l’ideal catalanista, que era concebut pel setmanari com l’únicaestratègia que podia possibilitar el doble referent programàtic: terra i pàtria.Doble referent, d’altra banda, hereu del moviment renaixencista del mil vuit-cents.

Comptat i debatut el setmanari esdevingué un codi ideològic per acomprendre la socialització des d’una modalitat de catalanisme en una comarcade l’interior del país. Aquest vessant suposa, d’altra banda, analitzar un mitjàde premsa des de la relació entre opinió informativa i concepció de la realitat,concebuda, en el cas que ens ocupa, des de la idealitat i de les pràctiquespolítiques i associatives que l’especifiquen.

El món agrari acabà tenint en LCB un referent comarcal que, des d’uncatalanisme que agombolava, en part, el catolicisme terral definit per JosepTorras i Bages per a criticar el bescantament del concepte ‘patriotisme’54,defensà la unitat d’interessos entre els productors, agricultors i les associacionscorporatives i suposà el primer exemple informativament consolidat a laConca del catalanisme agrarista. De fet la crisi final del diari, amb el darrernúmero del set de març de 1908 publicat, però parcialment redactat (les duespàgines centrals romangueren en blanc), i la crisi de l’Associació Catalanista,que com he dit deixà d’existir el 1909, definí com explicà Josep M. Pobletun «aplanament moral» de la vida política de la vila (si exceptuàvem ladinàmica del cercle republicà). «El binomi entre el setmanari i l’entitat adscritaa la Unió Catalanista55 definí un abans i un després en la trajectòria delcatalanisme a la Conca de Barberà i alhora hi definí una primera crisiorganitzativa».

* Aquest article s’adscriu en el programa de recerca del projecte Sociabilidades. Espaciosde constitución de la ciudadanía en Cataluña (1868-1939) [HAR 2014-54230-P].


139


Notes

1.- La formació n’era una de les preocupacions. L’article ha estat reproduït per AntoniGavaldà: El batec periodístic d’un dirigent cooperativista català: Josep Maria Rendéi Ventosa. Escrits 1903-1925, Valls, 2007, p. 31-32. De fet, la secció de «Bibliografia»del setmanari també dedicà comentaris esparsos a estudis sobre agricultura. Vegeu-neel cas de la quarta reimpressió del fulletó del pagès de Vilaverd Esteve Forcadell, Breusapunts de agricultura a La Conca…, 10, 21-VI-1903, p.2.

2.- Andreu Mayayo i Artal: «El catalanisme a la Conca de Barberà», Lligall (Reus), 2,(1990), p. 30-35.

3.- Una completa fitxa del setmanari –impressió a l’estampa d’Artur Monmany, llistat deredactors i seccions informatives- a Roser Puig, Josep M. Grau, Jaume Felip: La premsai la història a la Conca de Barberà (1899-1939), Montblanc, 1994, p. 45-47.

4.- El darrer exemplar, corresponent al número 256 de la sèrie del setmanari, l’he consultata la col·lecció personal de Ramon Requesens Queralt, al qual agraeixo la cordialitatde tracte. L’edició consta de quatre fulls, dos dels quals, els centrals, en blanc.

5.- A l’article «Periòdics montblanquins», Gazeta de la Conca (12 d’abril de 1913), esconcretà que Poblet i Teixidó publicà a La Conca 195 articles (n’he recomptat 196)i Pau Queralt n’hi aportà 103.

6.- [Pau Queralt Gaya] «El nostre èxit», La Conca de Barbará. Setmanari Comarcal, 14,19-VII-1903, p. 1-2. La millora de la qualitat del tipus de paper –amb intermitències–es pot constatar a partir del número del 19 març de 1904.

7.- Es començà venent a Barcelona a la llibreria d’Antoni Palau i Dolcet, al carrer de BonSuccés, 13. També es distribuí a la Rambla de Tarragona al quiosc de Josep Aymat.La primera notícia d’un corresponsal a l’Havana del setmanari, que en concentraria totesles subscripcions –Ramon Queralt Viñas–, es pot consultar a La Conca…, 33, 29-XI-1903, p. 3. Com a símptoma de la seva expansió, el setmanari envià el 26 de juliolde 1904, com a corresponsal, el montblanquí resident a Barcelona, Francesc Alfonso,a l’Exposició Universal estatunidenca de Saint Louis. La Conca…, 66, 17-VII-1904,p. 3-4. La primera crònica d’Alfonso –La Conca…, 69, 7-VII-1904, p.2– fou «La Exposicióde Saint Louis (Estats Units)».

8.- La informació de la nota rotativa d’impressió cilíndrica alemanya a La Conca…, 198,26-I-1907, p. 3.

9.- Aquest setmanari fou «clau en la transmissió del pensament agrari». Vegeu: Josep M.Porta i Balanyà: Montblanc, Valls, 2000, p. 52-53.

10.- Tot prenent com a mostra el primer número del setmanari, hi havia una secció –«Crónicade La Conca»– que recollia informació de l’Espluga de Francolí, Sarral, Pira, Rocafortde Queralt i Barberà de la Conca.

11.- [Joan Poblet i Teixidó] «Lo nostre programa»: La Conca…, 1, 19-IV-1903, p. 1. Enel mateix sentit, l’article publicat en aquest número per l’integrant de l’AssociacióCatalanista i mestre, Paulí Bayer Coll: «Avant». L’editorial de presentació del setmanariha estat reproduïda gairebé integralment per Josep M. Porta Balanyà: «Centenari de lapublicació del setmanari La Conca de Barberà (1903-1908)», El Foradot, Montblanc,18, juny de 2003, p. 6-7. Vegeu també l’editorial que destaca la recepció positiva delnou portaveu, «L’obra de tots», La Conca…, 2, 26-IV-1903, p. 1.

12.- [Pau Queralt Gaya] «Qüestió vital», La Conca…, 17, 9-VIII-1903, p. 1.13.- [Joan Poblet i Teixidó] «Lo nostre folletí», La Conca…, 234, 239, 8-X i 9-XI-1907,

p. 1-2 i 2-3.14.- [Editorial]: «A la memoria de Mossèn Verdaguer en son primer aniversari», «En lo segon

aniversari de la mort de Mossen Jacinto Verdaguer», «La sardana a Montblanch» [I iII]; Joan Maragall: «La Sardana» i «Crónica», [Conqués]: «¡Visca la Sardana!,»«Instruccions pera a ballar la sardana a l’empordanesa», «Concurs de sardanistes»: LaConca…, 10, 61, 227, 228, 229 i 230, 231, 21-VI-1903, 12-VI-1904, 17, 24, 31-VIIIi 7 i 14-IX-1907. Els monogràfics sobre la coronació de la Mare de Déu de la Serraes publicaren entre els dies 1-IX i 13-IX-1906. Per a la història d’aquesta de la



140140

commemoració mariana vegeu: Josep M. Porta Balanyà-Gabriel Serra Cendrós: El centenaride la coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc, Valls,2006.

15.- Ramon Cantó Espinach: «Conferències sobre la història de Montblanch», La Conca…,2 , 3, 6, 8, 3-V-1903, 26-IV-1903, 24-V-1903, 7-VI-1903, p. 2-3. Els dos primers lliuramentseren datats Barcelona (8-IV-1903). Un llistat inicial de les seves col·laboracions a: Lapremsa i la història...op. cit, p. 247. El treball de Cantó –cinc volums redactats entre1892 i 1907– es titulava Historia de la Ilustre y Real Villa Ducal de Montblanch. Latrajectòria de l’autor i de la seva obra a Eduard Contijoch i Miquel-Josep M. Grau iPujol: «Ramon Cantó i Espinach i la seva Historia General de Montblanch: l’autor iel fracàs de la seva publicació», Podall, (Montblanc), 3, (2014), p. 59-88. Joseph Guarro[Figuerola]: «cullites y regalies a Montblanch a mitg sigle XVIII», La Conca…,213,11-V-1907, p. 2. D’altres articles sobre Montblanc: Josep Guarro: «Notícies históriquesdel clos amurallat de Montblanch», La Conca…, 249, 250, 252, 18 i 25-I- i 8, 15i 22-II-1908, p.2, 3, 1-2, 1-2.

16.- La primera vegada que el setmanari inclogué aquest apartat –amb la ressenya de Nerto,de Frederic Mistral i La Gent del Llamp, de Josep Aladern, a càrrec de Poblet i Teixidó–fou a La Conca…, 8, 7-VI-1903, p. 2. El comentari a l’assaig de Prat i a l’estudi deFalp i Plana, Lo Geni catalá: [P]au [Queralt]: «Bibliografia», La Conca…, 170, 14-VII-1906, p. 2. [Pau] Q[ueralt]: «Biblioteca clássica catalana», La Conca…, 132, 21-X-1905, p. 2. Per a determinar els críteris d’un hipotètic «cànon» literari del setmanari,caldria elaborar un llistat sistemàtic per matèries i tendències ideològiques del autorsdels llibres que hi foren ressenyats.

17.- «La exposició d’art antich de la Associació Catalanista», La Conca…, 176, 25-VIII-1906, p. 2.

18.- [Pau Queralt ?]: «Acadèmia y Càtedra lulianes», 138, 2-XII-1905, p. 1-2.19.- Fonamentalment, els editorials respectius signats per J[oan] P[oblet] y T[eixidó] i [Pau]

Q[ueralt]: «Lo primer Congrés Internacional de la llengua catalana» i «La llengua pròpia»,La Conca…, 184 i 188, 20-X i 17-XI-1906, p. 1-2. Per als preparatius de les sessionsacadèmiques: «Congrés Internacional de la Llengua Catalana», La Conca…, 177, 180,1, 22-IX-1903, p. 2.

20.- Joan Poblet [i Teixidó]: «VII centenari del naixement de Jaume I», «Lo centenari deJaume I a Poblet»: La Conca…, 251, 253, 255, 1, 15 i 29-II-1908, p. 1, 1, 1-2. L’articledel dia 15 fou reproduït al setmanari-portaveu de la Unió Democràtica Nacionalista deTarragona –de la qual Joan Poblet fou delegat– Catalunya Nova, 28, 23-II-1908, p.2.

21.- La primera seu de l’entitat estava ubicada al núm. 10 de la Muralla de Santa Tecla.La primera junta directiva fou integrada per: Joan Serret Sanromà (President), PaulíBayer Coll (sots-president), Francesc Chaparro Papiol (tresorer), Josep Monmany Pérez(secretari), Josep Cortina Juval (sots-secretari) i Narcís J. Boix (bibliotecari). [ArxiuComarcal de la Conca de Barberà. Fons Municipal de Montblanc. Correspondència(1904). Sign: 904]. Una referència pel que fa a la fi de l’existència de l’Associacióen el volant que assabenta de la renovació del càrrec de Sots-President a favor de JosepRoselló Pàmies. La seu de la corporació es trobava al carrer Guillem de Llordat, 1[ACCB. Reg. 1595 2/4]. La constitució de la Junta va ser publicada a La Conca…,5, 17-V-1903, p. 3.

22.- El míting tingué lloc el 31 de maig de 1903. Hi intervingueren Joan Serret i JosepMonmany de l’Associació Catalanista; militants de la Unió Catalanista –el president,Josep Maria Roca Heras, Domènec Martí i Julià i Antoni Campany– i Daniel Roig iPruna i Josep Serrat de l’Aplec Catalanista de Barcelona. Vegeu: «Meeting catalanistaa Montblanch», La Veu de Catalunya, 6 de juny de 1903. La ressenya de l’acte fouhipotèticament signada per Poblet i Teixidó. L’Associació, a través de La Conca, publicàper a l’ocasió el fulletó La Conca a l’Orfeó Catalá Poblet, Impremta d’Artur Monmany,Montblanc, 1-VI-1903, XX p. [ACCB. Fons A. Roselló. Reg. 2550 2/1-2]. El setmanaries féu ressò de l’anada de l’Orfeó Català a Poblet publicant poemes patriòtics al·legòricsa l’avinentesa: «Lo Cant de la Senyera» (Joan Maragall), «Lo Rossinyol», «L’Emigrant»


141


(Jacint Verdaguer). Vegeu: La Conca…, 7, 31-V-1903, p. 2. El fulletó es vengué al preude 10 cèntims a les llibreries Monmany de Montblanc i al número 48 del carrer Tapineriade Barcelona. A Tarragona es difongué al local de l’Associació Catalanista, situat alnúmero 5 del carrer Méndez Núñez. La Conca…, 8, 7-VI-1903, p. 3.

23.- Josep M. Poblet: Montblanc…, op. cit, p. 65 i ss.24.- La primera informació d’una vetllada a l’Associació a La Conca –organitzada el 24

de juny de 1903, diada de Sant Joan– datà del 28-VI-1903, p. 3. Una de les primeresvetllades de l’entitat: «En l’Associació Catalanista», La Conca…, 16, 2-VIII-1903, p.1-2. L’Associació organitzà un col·loqui sobre política a partir de la conferència quehi havia impartit el 15-VIII-1904 Joan Poblet i Teixidó, «Catalunya és una Nacionalitat;li pertanyen, per tant, en l’ordre del dret públich, los drets a la naturalesa de tal». LaConca…, 71, 21-VIII-1904. p. 4. Un any més tard, l’entitat sol·licitava permís (20-VI-1905) a l’alcalde de Montblanc, Josep Garriga Pons, per a la celebració de la conferència«La nostra festa nacional», que Joan Llorens hi havia de pronunciar el 22 de juny de1905 [ACCB. Reg. 1595 2/2].

25.- La primera vegada que aquest l’Orfeó actuà a Montblanc, a través de la intervenciódel convilatà i Sots-director de l’entitat, Rafel Pedrol, fou recollida en un fulletó demà: Montblanc al ‘Orfeó Canigó’. En recort espressiu de la excursió que la dita coralcatalana fá a aquesta vila als 19 y 20 de març del 1904 [ACCB. Fons Antoni Roselló.Reg. 2538. 4/ 1-21]. El setmanari hi dedicà, és clar, un espai central: La Conca…,49, 50 19 i 27-III-1904, p. 1-2.

26.- El setmanari féu esment de la crida dels republicans de la vila a fi de constituir el noupartit. La Conca…,13, 12-VII-1903, p. 3. La constitució del primer comitè local del partit,presidit per Joan Miró Palau a La Conca…, 22, 13-IX-1903, p. 3.

27.- Fou el cas de l’adhesió de l’Associació a la Segona Festa Nacional Catalana organitzadaper la Unió Catalanista en commeració del Corpus. La Conca…, 216, 1-VI-1907, p.3.El Manifest fundacional de l’Associació Catalanista –expressió de la relació entrerepresentativitat política local de nou encuny i del caràcter d’aglutinador d’un ‘movimentsocial’ per part de la nova entitat adscrita al programa de la Unió Catalanista– ha estatreproduït per Andreu Mayayo: «El Catalanisme…», op. cit, p. 32-33.

28.- «Document Parlamentari. Lo nostre Diputat en la qüestió de les Jurisdiccions», LaConca…, 154, 24-III-1906, p. 1.

29.- L’adhesió, l’[Editorial] i la reflexió després de la jornada del 20 de maig: «Catalunyas’imposa» «Notes Locals». La citació provés de l’editorial «L’homenatge a SolidaritatCatalana», La Conca…, 162 i 163, 19 i 26-V-1906, p. 1, 3 i 1.

30.- La Conca…, 9, 14-VI-1903, p. 3, La Comissió fou formada per Agustí Pedrol i Poblet,Baldomer Campdepadrós, Joan Poblet i Teixidó, Josep Andreu i Maties Rossell.

31.- La primera demanda d’intervenció a l’Ajuntament de la Secció de l’Associació Catalanistafou el plec de protesta signat per tots els seus representants el 10-VII-1903 [ACCB.Reg. 1595.2/1]. Arran d’aquesta demanda es constituí una ponència formada per FrancescContijoch, diputat provincial, Joan Sugranyes, i els components de la Secció Agrícolade l’Associació. L’editorial, que recollia la demanda de la ponència, «En defensa dela producció vinícola», La Conca…, 48, 13-III-1904, p. 1-2.

32.- La dissolució de la Comissió Agrícola de l’Associació Catalanista es produí la darrerasetmana de març de 1905. «Notícies locals»: La Conca…, 103, 1-IV-1905, p. 3

33.- [Joan Poblet i Teixidó] «La Cambra Agrícola», La Conca…, 79, 15-X-1904, p. 1-2.34.- La primera junda fou composta per Agustí Pedrol Poblet (president), Jaume Foraster

Borràs (sots-president), Joan Sanfeliu Sanromà (tresorer), Pere Lletger Calbet (secretari),Joan Poblet Teixidó (secretari), Josep Alfonso Pedrol (sots-secretari), BaldomerCampdepadrós Puig, Josep Garriga Pons, Bonaventura Sabaté Alfonso, Joan DalmauMurtra, Gabriel Macip Gomà, Joan Sugranyes Viñas (vocals). [Editorial]: «Constitucióde la Cambra Agrícola», La Conca…, 92, 14-I-1905, p. 1. La campanya d’afiliació foucontinuada a vilatges com Barberà de la Conca, Vilaverd. En aquesta avinentesa pelssocis Poblet i Teixidó, Campdepadrós Puig, Iu Carles Farré, Joan Serret i Agustí Foguet.La Conca…, 105, 15-IV-1905, p. 3.



142142

35.- Com es palesà entre els números de les setmanes 18-II a 24-III-1905.36.- [Editorial]: «Les conferencies de la Cambra Agrícola», La Conca…, 133, 29-X-1905,

p. 1. Per a la I conferència vegeu «Conferencias Agrícolas», La Conca…, 134, 4-XI-1905, p. 2-3.

37.- La primera sessió a Montblanc tingué lloc diumenge, 29 de juliol de 1906. Josep Guarro:«La llissó d’agricultura dels Estudis Universitaris Catalans», La Conca, …172, 28-VII-1906, p. 1.

38.- Joan Poblet [i Teixidó]: «L’enjup de Vinyols», La Conca…, 4 i 5, 10 i 17-V-1903,p. 2. «Lo quint Congrés Agrícol Catalá», La Conca…, 5, 17-V-1903, p.2. Per a larepresentació de Poblet i Teixidó vegeu «Notícies locals»: La Conca…, 203, 2-III-1907,p. 3. Pel que fa a l’adscripció de la Cambra a la Federació Agrícola, Jordi Planas iMaresma: Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya (1890-1936), Girona,2006, p. 280.

39.- [Editorial] «Una nova forma d’indústria a Montblanch», La Conca…, 28, 25-X-1903, p.1.40.- Vegeu l’editorial, probablement redactada per Joan Poblet i Teixidó, «La necessitat de

noves indústries a Montblanch», La Conca…, 46, 28-II-1904, p. 1-2. Era una reflexióde suport a l’electrificació de la producció, que incorporà a Montblanc l’industrial deBalaguer, Manuel Arimany i Balcells.

41.- Vegeu respectivament la crida de la Comissió al míting del Teatre Foment el 4 de marçde 1906 –que es pot identificar prou amb una inciativa de la Junta de la Cambra Agrària–comptà amb l’assistència de viles afectades de l’Alt Camp i Tarragonès i els parlamentsdel diputat Joan Sanfelíu i el cooperativista espluguí Josep Cabeza Coll: [Editorial-article]: «Pobles de la Conca alta del Francolí», «Les aygües del Francolí. Lo mítingde Montblanch», La Conca..., 15, 152, 3 i 10-III-1906, p. 1-2. Per a la trajectòria del’agrarista espluguí, Josep M. Vallès i Martí: Josep Cabeza i Coll, Valls, 2009.

42.- A les eleccions de 1903 i 1905 Canals s’enfrontà respectivament al republicà HomsMoncusí, al liberal Wesolouski i al republicà Méndez Bejarano. Joaquin M. Molins:Elecciones y partidos políticos en la província de Tarragona 1890-1936, I, Tarragona,1985, p. 42 i 44.

43.- Vegeu l’article-editorial de Salvador Canals, «La Cuestión Catalana», La Conca…, 147,3-II-1906, p. 1.

44.- Consulteu l’article del setmanari després de la constitució formal de Solidaritat Catalanal’11-II-1906: [Editorial]: «Germanor Catalana», La Conca…, 149, 17-II-1906.

45.- Íbidem.: p. 47. A la circumscripció de Valls-Montblanc, Raventós hi tragué 5.156 votsi Canals Vilaró n’hi obtingué 3.275.

46.- Constateu l’avatar de la propaganda favorable al candidat de Solidaritat Catalana a LaConca entre les setmanes 9-III a 20-IV-1907. Canals hi obtingué 45 vots més que Raventós(582 per 537). Els resultats a La Conca…, 22-IV-1907, p. 1. Per a l’expulsió d’aquestsintegrants catalanistes, La Conca…, 212, 4-V-1907, p. 3. Per a les circumstàncies del’elecció de Manuel Raventós i l’actitud de sectors de l’Associació Catalanista a favordel diputat Salvador Canals, Josep M. Poblet: Montblanc…op. cit, p. 70-72.

47.- J[aume] Maspons y Camarasa: «En Manuel Raventós», La Conca…, 215, 25-V-1907, p.1-2. Llegiu un extret de la intervenció de Raventós a les Corts corresponent a la sessiódel 16 de juliol de 1907 sobre l’exempció dels impostos sobre els sucres, «Lo nostre Diputatal Congrés»: La Conca…, 223, 20-VII-1907, p. 1-2.

48.- Lo Camp de Tarragona. Periódich catalanista, 142, 26-IV-1903, p. 3.49.- Fou el cas del míting inaugural de l’associació catalanista «Clam» a L’Espluga de Francolí

(31-V-1903) i la formació el 28 de juliol del «Centre Nacionalista de Santa Coloma de Queralti Comarca». Per als casos respectius vegeu La Conca…, 8, 225, 7-VI-1903; 3-VIII-1907,p. 3, 1-2. La constitució de l’associació espluguina es produí en el context inaugural del’Associació Catalanista montblanquina.

50.- En aquest sentit, doncs, Mayayo associa la funció de l’impressor a una «mena deprofessional de la cultura al servei d’un determinat tipus de visió de la comunitat»,


143


Andreu Mayayo i Artal: La Conca de Barberà 1890-1939: De la crisi agrària a laguerra civil, CECB, Monblanc, 1994, p. 115.

51.- El primer article al voltant del projecte de sindicació agrícola –«Sindicats Agrícols»–que fou aprovat el 28-I-1906, va ser publicat per Poblet a La Conca…, 138, 2-XII-1905, p. 1.

52.- Un fet que denota l’adscripció catòlica del setmanari fou la seva adhesió al CardenalSalvador Casañas a conseqüència de l’atemptat que sofrí per part d’un anarquista eldia de Nadal de 1905. «Notícies locals»: La Conca…, 142, 30-XII-1905, p. 3.

53.- Com calia formar el criteri de l’opinió pública anant al «criteri fondo dels aconteixements»fou l’article-editorial publicat pel montblanquí de foravila Josep Conangla i Fontanilles«Missió dels periódichs», La Conca…, 83, 12-XI-1904, p. 1-2.

54.- El primer referent per a definir el concepte ‘patriotisme’ fou l’editorial, sense signar,de La Conca… [Pau Queralt Gaya]: «Patriotisme», La Conca…, 7, 31-V-1903, p. 1.

55.- Josep M. Poblet Guarro: «Viles de Catalunya: Montblanch», La Veu de Catalunya, 7-V-1921, p. 5. Aquest periodista exposava en l’article esmentat la complementarietat defuncions entre ambdós òrgans: «Tant el setmanari, com l’entitat que naixia [AssociacióCatalanista] feren una gran tasca cultural i patriòtica, el primer amb articles i editorials[…], d’un gust casolà, però que entrava al cor del poble, i la segona amb festes patriòtiques[…], altres [actes] que meresqueren la lloança de molts montblanquins, que, despullatsde prejudicis, veien en el mot ‘catalanista’ el ressorgiment d’una nova vida montblanquina».

-Rebuda: Juny 2016.-Valoració: Dr. Eugeni Perea Simón (UNED)-Acceptació: Juliol 2016.


xavier ferré trill - dialnet · del qual s’esgotà, el reportatge de la coronació de la patrona...

Documents