x t k o k 13 i a a r x - servei d'arxiu municipal de palamós€¦ · l'altre dia, quan...

12 X T K O K 13 I A A R X

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

SALA DE LECTURA

Fot. de Ll. Maspera

Preguem l'inrercanvl de Portantveu.

Solicitamos el iatercambio con las entidades afines.

Recíprodté desirée.

Reciprocation wanted.

Pregghiamo contraccambio.

Austausch gewünsclit ( o gewuenscht)


s EB s

ANY I GENER 1936 1

C O B E R T A DIBUIX DE

LL. MARGARIT

M M M I I IIDIEAVL CILIIII P A\ L A\ M 0 S • B i n i ( [ , 1

•s

s s

EDITORIAL

Gener del 1934.-Inaugurado de «Nostre Ideal Club». Quatre mesos de sacrificis, de privacions, de treball in-cessant. per Varranjament del nostre estatge. Dificullats superades. Satisfaccio al contemplar la nostra obra. ÍC' Ucitacions i encoratjaments. Preparado de la tasca cul turai i esportiva a realitzar. 1934-1936. Dos anys d'actua-ció. Tasca silenciosa, inèdita, però profunda, profitosa, de portes endintre. hlecessitat d'expansió de la nostra obra. De demostrar que a la nostra Vila ens preocupem també de la cultura i de l'esport ben entès. De què sen-tim ànsies de renovado. Que volem cooperar al movi-ment cultural de la nostra estimada Catalunya. De què a Palamós també hi ho qui reclama un Hoc en la Iluita, un Hoc a la croada pro-cultura empresa arreu de la Jios-

tra terra.

Per això en el segon aniversari de la nostra fundado tenim l'immensa alegria de donar a llum el nostre Por-tant veu, des d'on donarem a conèixer a la nostra Vila i a fora d'ella, les nostres activitats, amb l'esperança d'una bona acollida per part de qui ens honori amb la seva lectura. Des d'ací, saludem i ens oferim a totes les entitats similars de Catalunya, tot i sollicitant Vin-tercanvi de llurs respectias Portant-veus, per així esta-blir un contacte permanent amb elles i obrir, d'aquesta manera, el cami que ens ha de menar vers Vassoliment del Nostre Ideal.


NOSTRE IDEAL CLUB

IL Î t ir a ir Î a A l'horf de les monges Per JOAN PUIG I FERRETER

- T o t p a s s a , diu M a r i a - M e r c è a la v i l a f r a n q u i n a . Això , que les m o n j e s ens recordet i t o t sov in t c o m una c o n s o l a c i ó . j o t r o b o que és el t r i s t de la V i d a . Les alegries duren p o c , però eis d o l o r s t a m b é . T o t és m a s s a l leuger, t o t s 'esvaeix m a s s a avia t . S o m c o m a q ü e s t e s ful les . . .

Mira eis arbres de l 'hor t , que l 'abr i l ha p i n t a t de n o u i que fa p o c eren des tenyi ts , d e s p u l l á i s . P a s s e j e n per l ' ample c a m i n a l que el t r a v e s s a de c a p a c a p .

- P o t s e r sí que ob l idem m a s s a f à c i l m e n t . diu, c o n c i r o s a , la vi lafran-

q u i n a . — M é s que ob l idar , són eis s e n t i m e n t s que s e n van. O h , si o b l i d e s s i m

per la força de la v o l u n t a t a ixò ens seria un bé. E s que s e n va al lò m a t e i x que voldr iem re ten i r . . . L 'a l t re dia, q u a n t o r n à v e m de passe ig , vora el c o n -vent, n o et vas a d o n a r d'un h o m e que ens p a s s a v a m o l t a prop, i s e m b l a -va voler reconè ixer a lguna de n o s a l t r e s . A m b el capvespre , n o h a u r i a asse -gura t que h o fos , però em s e m b l a endevinar un h o m e que jo h a v i a e s t i m â t m o l t . L 'unie que f ins ara he e s t i m â t .. D e s p r é s he sapigut que ha t o r n a t al pöble . E r a eil.

— î qué? d e m a n à , a n s i o s a , l ' amiga . Les històries d'amor la trasbalsaven encara, despertaven en ella una

v i b r a c i ó p e r s o n a l . - E m cre ia que si un dia el t o r n é s a veure em faria una i m p r e s s i ó m o l t

gran, que t o t a jo en sofr i r ia . D o n e s no me 'n va fer gens . G e n s . Q u e dues p e r s o n e s que s 'han eregut ésser h o t o t l 'una per a l 'a l t ra , d e m à es puguin m i r a r a m b a q u e s t a indi ferènc ia , j o h o t r o b o m o l t t r i s t . M é s que la m o r t , P e r a mi, mi l lor ; perqué ara pue e s t a r t r a n q u i l l a ni que eli sigui aquí . P e r ò en general h o t r o b o h o r r i b l e . La m o r t dels s e n t i m e n t s és m é s d e s o l a d a , a ix i en c o n j u n t , que la de les persones .

U n a vaga s e n s a c i ó de l ' i n e l u c t a b l e i t a m b é del precar i dels s e n t i m e n t s h u m a n s envaïa l ' an ima de M a r i a - M e r c è d 'ençà que li havia s e m b l â t d e s c o -br i r Ardèvol en l ' h o m e que e s c r u t a v a la f i lera de les c o l légiales , l 'a l t re ves-pre, al passe ig . N o n ' h a v i a dit res a n ingú. A r a en par lava per p r i m e r a ve-g a d a a la seva m i l l o r a m i g a . E n el t e m p s n 'havia t i n g u d a una a l t ra de mi-l lor , quan s 'eser iv ien a m b A n t o n i , però aque l la se n ' h a v i a a n a t . I l ' h a v i a s u b s t i t u i d a a q u e s t a , n o tan aguda, però p o t s e r m é s b o n a . D ' a n t u v i s ' h a v i a dit que l ' agudesa de la intel h g è n c i a era m i l l o r que n o pas la b o n d a t , i en-c a r a s ' h o repet ía a lguna vegada, però a p o c a p o c s 'havia a c o s t u m a t a


NOSTRE IDEAL CLUB

aquesta i havia iTiig oblidat aquella. També 1 amistat expeninenta !a flui-xesa dels sentinients. Q u a n el noble abandonà la vilafranquina l 'amistat entre elles dues esdevingué completa, gran. Maria-Mercè tot i essent més mundana que religiosa tenia coses de germana de la caritat. La vilafran-quina admirava l'equilibri natural de la seva amiga, que li semblava obtin-gut sense esforç i es feia creus de la seva experiència que no s'explicava com podia haver adquirit al convent. Aquesta experiència de l 'amiga, creia la vilafranquina que li havia servit de molt per ajudar-la a superar la seva crisi de desengany.

Potser si que Maria-Mercè tenia una rara experiència per una noia que ha viscut de joveneta a un convent. Però era una experiència innata, una mena d'intuìció, a la manera dels poetes joves i genials. Cal advertir, tan-mateix. que el seu do no era totalment innat en ella. El seu pare, en dife-rents époques de vacances, durant els seus viatges a Europa, l'havia por-tada pel món i àdhuc pel món elevat deis salons diplomaties de Londres, Par i s , Madrid i els burgesos de Barcelona. Ultra això, que no és un gran observatori un convent on havia vist desfilar tantes col'legiales i monges en 1 espai de dotze o catorze anys? Per això Maria-Mercè coneixia tant les dones, molt més que els homes, naturalment, sobre els quais ahmentava grans errors. Eren les altres qui no coneixien a ella, ni la vilafranquina l'havia descoberta tot i llur amistat . Diguem, però, que Maria-Mercè, sense tenir res de la hipócrita, sabia amagar-se molt bé, concentrar en el seu in-terior la seva personalitat més pregona, no pas pel gust del s e c r e t - o pot-ser si. Sembla, però, que era per natural reserva o pudícia, o qui sap si per una vaga consciència de que allò era una força. El cas és que quan tots la creien tan equilibrada i serena, ella es sentia una ànima apass ionada . ardent, capaça dabrusar- la ; i àdhuc sentia, esgarrifada a moments , que li agradada , com una cosa nova i enorme, d'abrusar-se en aquell foc. Alhora. igualment, es sentia una expontaneítat. una frescor d'esperit, una ingenuí-tat Uindant a la candidesa, que ella defensava a tota consciència, envol-tant 'se de netedat, claror i alegria innocent, segura de que allò la protege-rla contra qualsevol disbarat lleig o sutzura nascuda d'ella mateixa o deis altres. Només per això tolerava la seva estada entre les monges. Però sen-tia fredor vers algunes i fins necessitat dal lunyament . En canvi adorava sor Casta . Era un amor bo. fet d 'admiració i de tendresa. Adhuc hi influía la blancor del seu nom. No; no li eren iguals totes les monges, per religiö-ses que fossin i complidores de llurs deures. Sentia que hi havia una reli-gio clara i una de fosca; persones transparents i persones tèrholes i que aquesta diferència també existia al convent. En tot cercava l 'humà, àdhuc en Jesucrist en qui el trobava sublímitzat i en qui es recolzava quan li fa-llaven altres puntáis religiosos.


NOSTRE IDEAL CLUB

Per a ella l'humà era ia bondat. la joia. la netedat moral i física i la

claror.

— Un d'aquests m'ha escrit. un d'aquests que ens segueixen per aquí

fora. M'ha donat les senyes perqué el pugui conèixer, exphca la vilafran-

quina, corresponent a la confiança de Maria-Mercè. Diu que si el diumenge

anem a missa major, com que és el de Rams, portará un brot de llorer a la

mà, Em voldria informar de qui és. Si fos bona persona i a casa seva es'

tiguéssin bé, potser faria un pensament...

— No n'hi ha cap que valgui res, diu Maria-Mercè, només serveixen

per a fer-nos babarotes... Són molt poca cosa els homes...

— Qui sap? Algú n'hi pot haver...

Maria-Mercè plany la seva amiga, secretament. Què s es feta, on s'és

envolada la seva desesperació d'ahir?

La tarda moridora té una dolçor infinita, groga d'or veli a les finestres

del convent. Aixi és d'infinita la comprensió de Maria-Mercè. Si l'ànima

de l'amiga no dóna per a més, cai exigir li, humanament, un penòs treball

que a una altra li sarà motiu de joia i guany interior? Li sembla que els

Sants han tingut aquesta mena de comprensió. Agafa la seva amiga per la

cintura.

— A mi m'han escrit diversos d'aquests... No me n'alabo, sents? Es

naturai, amb els anys que fa que soc aqui. No he contestât a ningú. Cap

no m'ha interessai després d'aquell. 1 ara, ni eli. Veig altres coses a la vida

que el casament i l'amor a un home. Voldria consagrar-me a alguna cosa

elevada, a una missió... Si èsser religiosa no fos tan fácil, si fos una cosa

heroica, dolorosa... anar entre els salvatges que et poden matar, o bé a la

guerra, a recollir ferits...

— Els recullen els homes, les monges es queden ais hospitals. — No, no! Jo voldria recollir-Ios sota les bales! La seva sobtada energia sorprèn la bona vílafranquina. Maria Mercè

somriu. — Però no veus la dolçor d'aquí? S'hi està massa bé. Es el que embaía

del convent. Si fent-se monja una pogués arribar a Santal... Santa Tere-sa, oh!

La cara absurda de l'amiga. que no entén el seu éxtasi niomenfani i

profund en evocar la gran Santa d'Avila, la fa devallar a terra. Esclafeix a

riure, una ganyota graciosa li escurça el ñas, ja de si arromangadet, la

tranquil la i profunda flama deis ulls se li fa maliciosa.

-Potser seré bailarina, qui sap! O una cosa pitjor! Es a dir, una gran

dançarina si que m'agradaria d'ésser-ho. Però de Ies més grans! Una Paw-

lowna! La vaig veure a Paris! Oh! . . . Allò, o el convent.

Després es calma.

— També m'agradaria èsser una gran escriptora. Oh! . . . No trobes que

és meravellós expressar en formes belles els teus pensaments i sentiments?


N O S T R E IDEAL CLUB

No per a que et celebrin... sino per a influir damunt la gent, per a fer-la més bona, millor, més comprensiva... Perqué tu et sents que duus una co-sa que l'has de dir. una cosa bona per a tothom en general, í que ells pot-ser la senten en el fons, però no l'acaben d'entendre prou bé... Jo només així comprenc l'escriptor, m'entens?

No; l'amiga no l'entenia. No cómprenla l'ardent entusiasme ideal en què de vegades esclatava Maria-Mercè. Altres cops l'havia vista així i mai no l'havia poguda comprendre.

- Potser fracassare i no seré res; potser en la caiguda aniré tan avall que seré una cocota.. .

Va fer un somrís amarg, de repulsió. - Però vull sortir d'aquí, d'aquest estancament. Vull ser alguna cosa!

Una artista, una santa... o una destroçadora d'homes! Ja és hora de provar!

L'amiga es sentí remoguda per aquella força extraordinària dins una persona tan dolça, tan suau que tothom veía com una nena gran i sovint en tenía el posât i els ulls.

Irònica, ofensiva vers ella mateixa, Maria-Mercè exclamé: - P e r q u é ja sóc velia! Ja tinc vint-i-vuit anys! I no sóc res! Evidentment, la tornada d'Antoni havia remogut en ella algún pósít

profund. algún pòsit d'odis que potser no es sabia dins, - P e r qué dius això, tu? Tens un pare que és un personatge important,

i. a més, sou rics. El dia que et prengui amb eli serás el que voldràs. - Q u i ! El meu pare? Ni es recorda de mil Una sombra de tristor U passa pels uüs. Però la tristesa no era pas un

sentiment dels saus, - E l pare n'haurà tingut la culpa si jo no sóc res de bo! Immediatament afegi: - P e r ò no li tinc odi, sino que l'estimo molt. No tinc odi a ningú. El

meu cor no coneix l'odi llevat de quan perdo el control, Ho estimo tot, tothom. Fins els que em fan mal. Però és que m'estimo tant a mi mateixa que de vegades sóc injusta amb els altres. Aquest defecte m'impedirà de ser santa que és el que més hauria volgut ser.

Somrigué dolça, completament calmada. P o c s sospitaven aqüestes ardències en e! cor de la suau col legiala.

L'amiga que les presenciava no les podia comprendre. - D i r á s que sóc guillada... Potser sí... De vegades penso que només

els guillats són capaços de fer alguna cosa. Sor Casta se'ls acostava pel caminal i canviaren de conversació.

(De la novel la inèdita «La Farsa i la Quimera» próxima a sortir a la «Biblioteca A tot vent».)


N O S T R E IDEAL CLUB

i. IHIH& Il t a ir Î S I I I 11 ir it s

El premi N o b e l i la liferafura a l ' any 1 935

Per LLUÍS MARGARIT

El premi Nobel de l i teratura, d'etiguany, ha estât dec larat vacant . Les agències informatives han e s c a m p a t arreu del m ó n aquesta nova ,

que s ha convert i t en el tema obligat de to tes les reunions i tertulies lite-ràries .

El premi Nobel és el més preuat deis a torgats fins avui ais escr iptors , ais quimics , ais f ísics, etc. i fou fundat per Alfred Nobel , inventor de la d inamita , enginyer, químic , fundador i d i rec tor tècnic del T r u s t de la di-namita , organització semblant a la formidable c a s a alemanya Krupp.

Q u é va èsser el que influí tan e f i caçment en el seu esperit, qui sap si a turmenta t davant de la magnitud destruct iva dei seu invent tan terrible, perqué es produis aquest canvi ps icologie?

P o t s e r una dona? vSi; una dona. U n a dona admirable. B e r t a von Sut tner , secretàr ia a leshores del poderós inventor . O t t o Lehmann, en un Ilibre recentment aparegut, ens expl ica una con-

versa sost inguda per Nobel a m b la que feia 16 anys havia es tâ t la seva secretàr ia .

Les meves fàbriques —diu Nobel —acabaran potser amb la guerra a b a n s que els vostres congresos paci f is tes . El dia que dos exèrci ts puguin mutua-ment destruir-se en un instant , to tes les nac ions fugiran a temori tzades de la guerra i l l icenciaran llurs soldats .

Les paraules dites per Nobel , d'un agut senti t cr i t ic , deixen veure la inf luència que sobre eli, exercia la seva distingida ex-secretària , que es veié reflexada anys després a m b la fundació del gran premi, pel quai deixà to ta la gran fortuna que li havia produit la d inamita .

El premi Nobel de l i teratura, d'enguany, ha estât declarat vacant . P e r qué l 'Acadèmia d ' E s t o c o l m ha declarat desert el més gran dels

premis concedi ts fins avui a la mi l lor obra l i terària de l 'any? P o t èsser originat per un descens notable en la producc ió l i terària mundial o t a m b é per m a n c a d 'escr iptors de gran vàlua? El que succeix , segons sembla de-duír se deis acords deis académics suecs , és que hi ha un excès de produc-c ió que seria més convenient que disminuís a I 'ensems que augmentés la qual i tat de Íes obres.

S i ens dol aquest acord pel que representa a la l i teratura mundial , h o sentim mol t més perqué s-inclou també a l 'autor «Del sent imiento t rágico de la vida», el pare espiritual de vàries generación® d'escr iptors espanyols , U n a m u n o , f í lósof, novel l ista, poeta , dramaturg, que cons t i tue ix un deis m à x i m s exponents de la nos t ra l i teratura.


N O S T R E IDEAL C L U B

C II 1 I 11 ir a 1

L ' e s p e r i i ( e m e n i d a v a n t d e l C l u b

Per MARIA DOLORS FONT

Q u è és Nostre Ideal Club? Segons eì l ema que p o r t a , «una assoc iac ió que es p r o p o s a la c u l t u r a i

l ' espor t» . B lonsk i j po t s e r el d e f i n i d a com a « c o m u n i t a t de t rebal l» , i qu i s ap si K e r c h t n s t e i n e r di r ia que és «una sana f o r m a c i ó de les v o l u n t á i s joves». . .

Pel n o s t r e cr i ter i femeni , s a t u r a t d ' a m o r envers t o t el que p o t enlai-r a r - n o s m i t j a n c a n t la cu l t u r a i ' e l t rebal l . Nostre Ideal Club s ignif ica l ' a l l ibe rament de la d o n a ideal que està l a t en t en c a d a s c u n a de n o s a l t r e s , a l l i be ramen t poss ible , a m b eis bells l l igams de c u l t u r a . Sol idar i tä t i c o m -prens ió que en el C lub se ns b r inden .

La soc ie ta t a c t u a l és fo r ça exigent a m b nosa l t r e s . Es ciar que e n c a r a s o m s e m b l a n t s en sens ib i l i ta t . en qua l i t a t s i f ins en defec tes a les r o m à n -t iques donzel le tes vu i tcen t i s tes , més n o és per a nosa l t r e s el pape r d 'aque-lles p à l i i d e s damise l ' l e s que n o tenien médis d ' a f r o n t a r - s e a m b la v ida i q u e en Hoc d esser comprens ives i bones c o m p a n y e s de l ' h o m e n 'eren t a n so l s esclaves. Estern en un segle d ' in tens iva c u l t u r a . M o d e r n i t ä t vol d i r p rogrés . I la n o s t r a m o d e r n i t a t debem consegui r - la , n o f u m a n t c igar re tes Hi exposan t teor ies c o n t r a l ' amor (cosa t a n f r eqüen t en les noies f a l s a m e n t m o d e r n e s ) s inò volent supe ra r -nos cada d ia més, r e f inan t el n o s t r e esper i t m i t j a n ç a n t la c u l t u r a i l ' a r t .

I^ostre Ideal Club ens b r i n d a el seu h o r i t z ó ampl i i l l uminós . Eli res-p o n a les necess i t a t s d ' una jovenesa que s e n t en el seu cor el ba tee conS ' t a n t d 'un bell e sdeven idor fet d ' i l ' l u s ions i de g randesa i té. a m b les seves àns ies d ' en l a i r amen t de la soc ie ta t , un i n t i m l l igam a m b l 'esper i t femení del n o s t r e segle.

Pe r a l t ra par t , la n o s t r a a n i m e t a femenina t a m b é s ignif ica q u e l c o m pel Nostre Ideal Club. « Q u é seria l ' esper i t sense poesia?» —ens diu el poe ta . Es de reconèixer que u n a en t i t a t de cu l tu ra i de t rebal l on m a n q u é s l ' a r t que embelleix les coses ser ia m a s s a à r ida . 1 q u a n t a aques t aspec te les no ies p o d e m i devem fer m o l t pel Club, puix d iuen que és ben n o s t r e I ' ins t in t d 'embel l i r les coses .

Nosa l t r e s , que s a b e m posa r fervor en la consecuc ió dels n o s t r e s f ins , debem desenvo lupar n o s t r e s bones qua l i t a t s a fi que si Nostre Ideal Club signif ica m i l i o r a m e n t davan t l ' esper i t femení p o d e m nosa l t r e s s ignif icar m i l l o r a m e n t d a v a n t l ' esper i t del C lub .


NOSTRE IDEAL CLUB

L a j o v e n t u t a r d i d a . . , .

Per M . OLIVER ALBERTI

Quan per qualsevol causa o circumstància. surt dentre el fang niate-

rialista que corca a la societat actual, un crit de renovació espiritual; quan

dei mig de la confusió espantosa dels nostres dies, s'evira un raig de Hum

esperantador, quan d entre el devasall de passions ignominioses no con-

tingudes esclata, com per art d'encantament. un eulte fervorós a la ideali-

tat, s eixampla el cor i vibren Ies fibres inés intimes de la nostra sensibi-litat.

Això representa el vostre esfor? germans empordanesos, això és el que he sentit al comunicar-me el vostre propòsit i al demanar-me la meva minsa cooperació.

Sou Catalans i sou empordanesos i com a tals porteu a dintre de cada

un de vosaltres una potencialitat i una energia que venp tots els entrebancs

1 totes les dificultáis. Sou joves i com a tals 1 esperanga de l'esdevenidor

La nostra Catalunya té posada la seva mirada amorosida damunt de tots

vosaltres, no defraudeu les seves il lusions, que la vostra catalanitat que

la vostra vigoria d'empordanesos de pura raga, i que la vostra joventut

vos impehn a Iluitar aferrissadament pel redregament del nostre pobie

Fa Ilàstima la nostra Societat; fa vergonya veure eis joves del dia ¿ór-

rer adelaradament. bojament darrera de coses que val més no anomenar

per satisfer eis seus més baixos instints. No eis parleu pas de cultura ni

d espintualitat, ni de religió, ni de moral. Es posen a riure sarcàsticament

blls poden prescindir-ne d'aquestes banalitats, d'aquests romanticismes

Viuen de realitats. menjar, beure i disfrutar i veus aquí tot el seu lema

Creieu-me amies, que fa tristesa veure una generació de joves tan gran

que no tenen cap més alicient que aquest viure.

Es urgent, és peremptori un remei que faci obrir eis ulls a tants cees que corren per les nostres viles i places.

Es necessari una mica de ferment que fructifiqui dins la massa i fací variar eis seus ideals materialistes vers el camí d una ídealitat més espiri-tual i mes humana.

Es convenient que cada un de nosaltres treballi sense defallir en la fa-

milia. en el carrer i entre eis Companys per deixondir aqüestes energies fe-

condes que es perden i que podrien èsser la cobejada realitat del nostre redregament espiritual.

Res més, amies, treballeu infatigables, per un ideal tan noble.


NOSTRE IDEAL DLUB

Retorneu amb eì vostre esforp aquella catalanitat suau i comprensiva

a la nostra terra que fa temps n es fora.

Siguen els capsdavanters d'aquesta croada que ha de tornar fer forta,

gran i immortal a la nostra Pntria, a la nostra Catalunya.

Girona, desembre. 1935

| [ S I I 4» ir t I V a « I P

S o m n i ?

Per ERNEST ARTIGAS

Ríiiiing! El despertador toca; és hora de llevar-me. Sobtadament des-

pertat, no puc dissimular la raeva sorpresa. Però!... Ah!... sí... No!. . Qué?

O n sóc? ! els homes corpulents que m'esguardaven, ais que volia pregun-

i tar tantes coses? Han desaparegut. Miro el carrer per darrera els vidres.

tampoc hi són. Solament unes quantes fulles, empeses per la glaçada tra-

muntana, corren errants d'una banda a l'altra del carrer. Una esgarrifan-

ça de fred recòrre eî meu cos. Començo a recordar.

Recordo que anava muntat damunt una espècie d'avió; però no recor'

do com era. Tinc present només que era molt velop-

Vaig arribar a una ciutat i sortiren ai meu pas una munió de nois que

corrien com uns desesperats. Els contemplo astorat. Es que són tots boigs?

Esguardo un vellet esquifit, de barbes llargues i mans trèmules que els

contemple somrient. M'acosto a eli i veig que no és tant veli com sembla-

va. —Escolteu, bon home, que feien aquests nois corrent així? Una rialla

va acollir la meva pregunta. Escorregut de la primera topada, recorro to-

ta la ciutat, encuriosit. Només m'era donat contemplar homes dèbils, in-

suficients per a cap fop<;a, prematurament envellits.

Pujo al meu, diguem-ne «vehicle».

Corro mils i mils llégües, visito ciutats i sempre les mateixes visions.

En aquesta, en Hoc de veure que els joves corrien, els trobo muntats

en sengles blcicletes. Allá corren al darrera d'una bola, molt cremant per

les apariències, per quan veig que només la toquen amb els peus i sempre

li donen puntades, allunyant-la. En aquella altra veig que es tiren de cap

en una piscina, i corren per l'aigua com si es trobéssin en el seu element.


10 NOSTRE IDKAL CLUB

Adès en contemplava uns. que mireu si eren boigs, que es donaven cops-de-puny. Adès d'altres que es tiraven unes pilotes d'un a l'altre emprant unes pales... Porto ja recorregudes moites ciutats i sempre e! mateix: nois corrent, jugant, sempre igual; però també sempre homes gastats, dèbils; però somrients. Qué significa això? Misteri.

Cí-nsat d'aquestes coses, recelós, pregunto a un home que feia bona cara; - Q u è fan aquests? - N o ho sabeu? Fan esport —em contesta estra-nyat; però veient el meu astorament, continua: -L'esport és cultivar la força, fer salut, desarrollar els músculs, fer homes nous!

Amb el pensament enterbolinat per les paraules d'aquell bon ho-me, vaig a la recerca del meu estrany «vehicle», que sempre corre empès per una força invisible i guiat per una mà misteriosa.

Sento un soroll a l'empedrat i em sembla que vénen molts cavalls; però, nou astorament, no son cavalls. són nois també; porten unes sabates amb claus, que semblen ferradures. A l'esquena duen uns sarrons moU replens. Caminen amb pas ferm i parlen animadament. A preguntes meves diuen que van d'excursió, que els sarrons són plens de menjar, i que tot el dia caminaran...

Pujo al meu vehicle, que emprèn una cursa propia d'un llampec, i m'allunyo de la Terra, travessant l'espai incessantment.

# « #

Ara sóc al mig de l'univers, la Terra volta entorn del Sol, i jo admiro les estrelles, semblants a magnifiques perles que adornen el cel.

La Terra volta molt depressa; ja ha fet deu voltes, vint, quaranta, vuitanta, cent!... Altra vegada el meu «vehicle» torna vers ella, amb velo-citat exhorbitant. Jo pensó.,, qué veuré ara?

Té, aquesta ciutat la reconec. ha canviat bastant des de que no hi he estât, però és ella, sí, la mateixa; no hi ha dubte. Encare hi han carrers que són iguals, però la reconec per les muntanyes que Tenvolten i pel riu que li dóna aigua abundant...

Només la gent ha canviat força. Ja no veig els vells gastats i débíls; al seu Uoc hi han homes forts, plens de vigor, rebossants de salut.

Corro cap una altra ciutat. també la reconec; també, com en l'altra, hi han els nois que corren, juguen, fan «esport»; però no hi han vells dè-bils, al seu Uoc hi han homes forts, com en la primera ciutat.

Ara, vaig a preguntar a aquells que em miren somrients les causes d'aquest canvi, perqué jo no puc endevinar-ho. No vaig entendre el que


NOSTRE IDEAL CLUB

em volgué dir el veli de l'altra vegada i provare si entenc aquests homes d'ara que segurament m'ho explicaran al meu gust.

* » *

Però, el fidel rellotge de la meva tauleta de nit m'avisa que és hora de llevar-me, i. grollerament, posa fi a l 'encant.

N » t 1 ic I a ir I

-^El nostre estimât amie i consoci Artur Ruset, ja fa uns quants dies que es troba allunyat de nosaltres a causa d'haver de compUr el servei mi-litar. No cal dir com sentim la seva absència. Li desitjem una bona estada a Cartagena.

- C o n t i n ú e n amb i'entusiasme de sempre els cursets d angles a càrrec del nostre volgut amie i consoci Alfred Maier. ^ .

- E l proppassat novembre es començaren les classes de Català a car-ree d e l à Sr ta . Professora i consòcia nostra Sr ta . Maria Dolors Font, Constatem amb satisfaccio I'entusiasme i èxit assolits.

- E l Sr . Estanislau Macowiecki, cultíssim enginyer polonés, que pas-sa una temporada entre nosaltres. ens dóna amb gran competència, digna d'eli, uns cursets de dibuix.

- O r g a n i t z a t per la Comissió d'Esport, ha donat començ un campio-nat de ping-pong, en el qual prenen part tots els aficíonats del nostre Club. Al temps oportú donarem a conèixer el résultat del mateix.

AQÜESr NÚMERO

HA ESTAT VISAT

PER LA CENSURA

Imp. C. Barnés - Palamós - Telèfon n." 100


12 N O S T R E IDEAL C L U B

LECTOR : ET RECOMANEM ALS NOSTRES ANUNCiANTS.

QUEDARAS BEN SERVIT.

AUTOS DE LLOGUER S e US recomanen

els de la casa

B A Ñ E R A S

Major, 6 / Telèfon, 22

Barber ia / P A L A M Ó S

FOTOGRAFIA PALLI

Venda de tota m e n a de material fotogràfic. Treballs de laboratori

Pi i Margall , 38 P A L A M Ó S

HOTEL I BAR T R I A S

T O T C O N F O R T

G A R A T X

Telèfon, 35

P A L A M Ó S

S. PLAJA VILLENA Centre de suscripcions de periódics i revistes

Pagès f Ortiz. 49

P A L A M Ó S

Q U E V I U R E S F I N S >

LLUIS PARIS

Xampanys i conserves de totes classes

Major. 4 9 / P A L A M Ó S

P E R R U Q U E R I A

MARIA AYATS Ondulacions , t intures Permanents

P a u Claris . 3 P A L A M Ó S

C A S A D E M E N J A R S

= = = = = de

C O N F I T E R I A 1 P A S n S S E R I A de

J . OLIVERAS «XIULA.

Avinguda F. Macià

P A L A M Ó S

J O S E P FORNE

Especial i tat en tota c lasse de doiços i encàrrecs

Carrer Major, 1 P A L A M Ó S


D I D A C G A R R R E L L

J O A N C O L O R E U

Agent comercial col leglat

S A S T R E

Teléfon, 7 PALAMÓS

Plaça República, 5 PALAMÓS

BAR ARNAU T R A N S P O R T S I AUTOS DE LLOGUER

R E G U D E S DE MARCA

SERVEI ESHERADÍSSIM

Domènec Oliver Servei d'encàrrecs entre Palafrugell, Palamós i Barcelona

•

Fermi Galan. 2 - Avda. F. Macià, 35

P A L A M Ó S

BARCELONA :

Pau ¡gíesins, 11 {PrinceBa) / Telòfon 19844 Urêell. 25 / Telèfon 32783 Ree, 18 / TeÜfon 10302

F r a n c e s e S o l e r

J O S E F P U I G G R Ó S S A S T R E

• lilllll

CONSTRUCCIÔ I REPARACIÓ DE TOTA CLASSE DE MAQUINES

ESPECI A LIT AT EN LA INDÙSTRIA SURERA

P A L A M Ó S • Tallers: N. Salmerón, 7 / Telèfon, 14

P A L A M Ó S


LA MILL OR MAQUINA PER A COSIR I BRODAR

Wertheim ^ Ràpida, S. A.

LA MARCA DE QUALIÏAT

Pass el g Castelar, 3 P A L A M Ó S

CALATS I BRODAIS MECANICS ESPECIALITAT EN TREBALLS PER A MODISTERIA

CONSOL TORRÓ VENDA EXCLUSSIVA DE LES RENOMBRADES LLANES «LA BALANGUERA»

Passeig Castelar, 3 P A L A M Ó S

Fusteria Mecánica de JOSEP JUBERT F A B R I C A D E C A D I R E S

S A N T J O A N D E P A L A M O S - GARCIA HERNANDEZ. 21 I 23

Tancat

CONSTRUCCTÓ D OBRES DE

TOTES CLASSES

Cadires per arrendar per temporada 1 Festa Major, als

enveiats, cafès i bars; pistes, piscines, fútbol i tota classe d'esport.

A PREUS REDUITS

Oberi Tancat Oberi


x t k o k 13 i a a r x - servei d'arxiu municipal de palamós€¦ · l'altre dia, quan...

Documents