turisme
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Gloria Vieco Àngela Ruiz Beatriz Mínguez Laura González
2on Batxillerat
Definició turisme (breu introducció)
Els factors de desenvolupament del turisme • Factors interns • Factors externs
Tipus de turisme • Internacional • Nacional
Principals destinacions turístiques
Activitats Prova d’accés a la Universitat
El turisme ha crescut molt partir de la segona meitat del segle XX, convertint-se als països desenvolupats en un fenomen de masses; per això ha sigut necessari l'augment el temps d'oci com a conseqüència d'un major productivitat i de la capacitat productiva. Espanya és un de les destinacions favorites del turisme internacional i de
l'intern, cosa que genera un gran volum de negoci i nombrosos llocs de
treball. Cal destacar que el turisme espanyol ha evolucionat cap a un major
complexitat, tot i que l'inicial model basat en el turisme e sol i platja no ha
perdut la seua hegemonia, cada vegada hi ha més turistes que demanden
major diversitat d'activitats.
A més, el turisme massiu ha tingut el seu impacte al territori, sobretot a les
zones litorals mediterrànies i als arxipèlags com a conseqüència del turisme de sol i platja i del residencia
FACTORS EXTERNS
FACTORS INTERNS
Preus més baixos fins la implantació de l’euro
La proximitat i accessibilitat dels països europeus generadors d’importants fluxos turístics
Els atractius culturals i l’estabilitat política
La disponibilitat de recursos naturals favorables per al turisme de “sol i platja”
Creixement econòmic d’Europa occidental, una vegada superada la recessió provocada per la Segona Guerra Mundial
Millora de la productivitat que va augmentar el temps d’oci
Concessió de vacances pagades als treballadors i la major dotació de les jubilacions com a conseqüència de l’Estat de Benestar
Millora dels transports
Ingressos pel turisme exterior
Remeses de diners dels emigrants espanyols
Inversions estrangeres
L’arribada massiva dels primers turistes estrangers va influir en els CANVIS DE MENTALITAT I DE COSTUMS, en difondre valors i maneres de comportament
que xocaven amb els tradicionals dels espanyols de l’època
El reconeixement
internacional del paper
d’Espanya en l’activitat
turística es va plasmar en
l’establiment a Madrid des
del 1975 de la seu de
l’Organització Mundial de
Turisme (OMT), dependent
de les Nacions Unides
El seu objectiu és contribuir al creixement econòmic, especialment dels països en
desenvolupament, a l’enteniment internacional, i al respecte pels drets humans
El seu impacte en el territori, agressions mediambientals i esgotament dels recursos hídrics
Concentració de l’oferta
Concentració de la demanda
Estacionalitat de fluxos
Les vies d’accés
Organització del viatge
Tipus d’allotjament
Litoral Mediterrani, arxipèlags i Madrid reben el 60%de
turistes estrangers en 2007
Un 60,3% de turistes estrangers en 2007 van ser els
britànics, alemanys i francesos.
Els mesos preferits són els d’estiu
La via triada per un 75% de turistes en 2007 va ser la via aèria.
Un terç dels turistes contracten un paquet turístic per viatjar a Espanya
64% hotels i la resta habitatge propi o llogat i de familiars i amics
El turisme realitzat
pels residents en
un país fora de les
seues fronteres.
Turisme interior Turisme residencial
Per al turisme interior les destinacions són més
variades , aproximadament el 25% dels viatges són dins de
la pròpia comunitat.
Les CC.AA preferides per els espanyols
El turisme residencial o de segon habitatge no sempre figura en les estadístiques
turístiques i es converteix en un fenomen en part ocult. Es
protagonitzat tant per estrangers com per residents pot qualificar-se de turisme
‘’constructor’’ per haver impulsat la urbanització.
És el turisme realitzat pels residents en un país, tant dins com fora d’una Comunitat o
Província
TRANSPORT
COTXE
60%
AVIÓ 25%
Andalusia
Catalunya
C.Valenciana
MAJOR DESTINACIÓ TURÍSTICA
CATALUNYA
Costa Blanca (Alacant)
Costa Daurada (Tarragona) Port Aventura
COMUNITAT VALENCIANA
Costa de Flor de Taronger (Castelló)
Costa Brava (Girona)
Benidorm
ANDALUSIA
Costa del Sol (oest Almeria, Màlaga i Cadis)
Costa de la Llum (Huelva)
Tarifa
Parque de Doñana
SEGONA ZONA MÉS IMPORTANT PER ALS TURISTES ESTRANGERS
ILLES BLEARS
ILLES CANÀRIES
Majors parcs hotelers d’Espanya
MALLORCA I EIVISSA
MENORCA
Eivissa
Menorca
Ús notable dels paquets turístics
El seu clima atrau a estrangers britànics, alemanys i nòrdics a l’hivern
Teide (Tenerife) Pic més alt d’Espanya
Platja Corralejo (Canàries)
MADRID
Ciutat que més visitants rep, atrets per la seua condició: Capital
política, centre de negocis i
gran oferta cultural. Excursions per la comunitat ESCORIAL
Desenvolupament del transport acosta ciutats com Toledo, Segòvia, Aranjuez...
Turisme intern EMISSOR
Palau Reial Plaça Major Porta d’Alcalà
Centre històric (Gran Via)
GALÍCIA I C. CANTÀBRIQUES
PAÍS BASC
Més visitades per turistes nacionals als mesos d’estiu per les condicions climatològiques. SANTIAGO
Turisme de madrilenys, bascos i asturians interessats pels paisatges, la cultura i la gastronomia.
Alt percentatge de gallecs, que realitzen viatges turístics en la seua pròpia Comunitat.
Turistes de la Comunitat de Madrid i Catalans.
BILBAO ries i el Museu Guggenheim
SANT SEBASTIÀàmplia oferta cultural i gastronòmica.
Platja de la Conxa (Sant Sebastià)
Guggenheim
Catedral Santiago de Compostela
1. Representa gràficament, d'acord amb el Document 1, l’evolució mensual del nombre de viatgers a Espanya (2007) que s’hostatgen en hotels.
2. Atenent al gràfic elaborat i al Document 1, indiqueu el principal problema turístic que es deriva de la interpretació d’ambdós documents. Assenyaleu les conseqüències més importants d’aquest sobre l’oferta turística espanyola.
TURISME DE SOL I PLATJA
Excessiva concentració
Mesos estivals (Juliol i Agost)
Gran massificació, agreuja
problemes mediambientals
i de qualitat del servei
TURISME D’INTERIOR I RURAL
Mesos de tardor i hivern
Esports de muntanya
Impacte mediambiental
A partir del Document 1 i el seu gràfic que ens mostra el nombre de viatgers, l’estància mitjana i el grau d’ocupació hotelera a Espanya en l’any 2007, podem observar els principals problemes turístics que es deriven.
Principalment, trobem un excessiu turisme de sol i platja als mesos estivals, sobretot en Juliol i Agost, ja que les costes espanyoles són una de les destinacions tradicionals i més sol·licitades tant pels turistes estrangers com els espanyols.
Com a conseqüència, hi trobem una gran massificació en aquestes zones, la qual repercuteix negativament en la qualitat dels serveis que es presten als turistes i agreuja els problemes mediambientals com la falta d’aigua. Degut a aquesta massificació del turisme trobem una enorme oferta extrahotelera a les costes, ja que mentre que els estrangers s’allotgen en hotels, els espanyols ho fan majoritàriament a apartaments no reglats.
Per altra banda, en quant aspectes mediambientals, trobem que a causa de l’excessiva activitat turística, com la proliferació de segones habitatges, la construcció d’hotels o blocs d’apartaments en paratges protegits, la fauna i la flora s’han vist greument afectades, com és l’exemple de les illes de Mallorca i Eivissa.
També cal destacar, que als mesos de tardor i hivern el turisme descendeix respecte dels mesos estivals, però encara així, el nombre de viatgers al 2007 ronava els 4000 milers de viatjers, que principalment porten a terme un turisme d’interior i rural, centrant-se més en activitats culturals, gastronòmiques, d’oci, negocis, de la salut, esports de muntanya, etc.
3. Amb l’ajuda del mapa provincial del nombre de viatgers del Document 2, expliqueu el model turístic predominant en cada una de les províncies numerades en el mapa.
MODEL TURISTIC PREDOMINANT
Córdoba
C.Catalunya
Osca
Màlaga
Salamanca
C.Cantàbriques
Osca
1
3
4
5
6
2
CULTURAL
CULTURAL
CULTURAL,ESQUI I MUNTANYA
CULTURAL
CULTURAL I DE SOL I PLATJA
CULTURAL I DE SOL I PLATJA
El punt quatre del mapa fa referència a Osca. En aquesta ciutat predomina el turisme d’esquí i muntanya, ja que aquestes són considerades de les millors d’Europa. També podem parlar d’un turisme cultural, on podrem visitar les esglésies i els monuments més simbòliques d’aquesta ciutat. Per aquests motius, a Osca hi ha igual turisme en qualsevol estació de l’any, ja que per a algunes activitats convé més el fred i per a altres la calor.
El punt cinc fa referència a Andalusia, més concretament a Màlaga. Aquesta és una de les preferències turístiques d’aquest litoral. Podríem dir que en Màlaga predomina un turisme cultura i de sol i platja. Per tant hi predomina més el turisme en l’estiu. Per últim, el punt sis fa referència a Salamanca. En aquesta ciutat predomina el turisme cultural, ací es troba entre molts altres monuments, la primera universitat que es va fer en Espanya. Per tant, el turisme a Salamanca és constant.
El PUNT 1 del mapa del document 2 pertany a les Comunitats cantàbriques, que junt a Galícia formen les destinacions més visitades pels turistes nacionals, sobretot als mesos d’estiu per les seues condicions climatològiques. Aquestes gaudeixen d’un gran atractiu cultural i gastronòmic, com per exemple els seus famosos formatges.
El PUNT 2 del mapa pertany a Andalusia, més concretament a Córdoba. També aquesta és una de les preferències turístiques del litoral. En Córdoba predomina el turisme internacional, principalment cultural, ja que té una gran riquesa històrica, cultural i monumental. Un dels monuments més coneguts d’aquesta ciutat és la Mesquita. També podríem dir que Córdoba gaudeix d’un turisme rural a causa de la seua flora i fauna.
El PUNT 3 del mapa pertany a Catalunya. Aquesta Comunitat és el primer lloc en les preferències dels turistes estrangers, sobretot francesos i britànics, degut a la proximitat de les bones comunicacions. Més concretament un dels punts més visitats és Girona, sent el tram més atractiu d’aquest litoral la Costa Brava. Aquesta gaudeix d’un turisme cultural i de sol i platja amb abundants cales i platges pròximes a la frontera amb França.
El PUNT 4 del mapa fa referència a Osca. En aquesta ciutat predomina el turisme d’esquí i muntanya, ja que aquestes són considerades de les millors d’Europa. També podem parlar d’un turisme cultural, on podrem visitar les esglésies i els monuments més simbòliques d’aquesta ciutat. Per aquests motius, a Osca hi ha igual turisme en qualsevol estació de l’any, ja que per a algunes activitats convé més el fred i per a altres la calor.
El PUNT 5 fa referència a Andalusia, més concretament a Màlaga. Aquesta és una de les preferències turístiques d’aquest litoral. Podríem dir que en Màlaga predomina un turisme cultura i de sol i platja. Per tant hi predomina més el turisme en l’estiu.
Per últim, el PUNT 6 fa referència a Salamanca. En aquesta ciutat predomina el turisme cultural, ací es troba entre molts altres monuments, la primera universitat que es va fer en Espanya. Per tant, el turisme a Salamanca és constant.
4. Redacteu un INFORME sobre les principals repercussions socioeconòmiques i mediambientals del turisme a Espanya.
Mà d’obra manca de la qualificació suficient
Baixos salaris
Dures condicions laborals
Esgotament de recursos hídrics
Danys en la fauna i la flora
Consum de recursos naturals sostenibles
El turisme té prou repercussions, tant socioeconòmiques com mediambientals. El seu impacte en el territori és especialment visible al litoral mediterrani i als arxipèlags, on proliferen les agressions mediambientals i l’esgotament de recursos hídrics, en concret durant l’estiu, on trobem un turisme massificat que repercuteix negativament en la qualitat dels serveis que es presten als turistes i agreuja els problemes mediambientals, com ja s’ha anomenat, la falta d’aigua en algunes zones, un exemple d’aquesta problemàtica podria ser la situació actual de la costa Andalusa. A més, el turisme residencial, amb l’impuls d’urbanitzacions, la proliferació de segones habitatges, la construcció d’hotels o blocs d’apartaments en paratges protegits, causats pel boom immobiliari dels últims anys, no solament afecta zones litorals sinó també municipis de
l’interior i genera danys en la fauna i la flora i consums de recursos naturals sostenibles.
Així mateix, la productivitat és baixa perquè molta de la seua mà d’obra manca de la qualificació suficient i està poc motivada pels baixos salaris, i en ocasions, les dures condicions laborals, per això la qualitat del servei requereix una millora, a més de la modernització de les instal·lacions turístiques i la millora de la gestió per a evitar el
balafiament d’aigua, llum, tractament del residus, etc. L’excessiu pes del negoci turístic, juntament amb la construcció i el negoci immobiliari fan l’economia espanyola especialment vulnerable davant les crisis econòmiques mundials.