I què és això del

Quatre notes d’urgència sobre una eina de col·laboració massiva

Què vol dir Web 2.0?

Un terme que ha fet fortuna, un fill de la casualitat la paternitat del qual s’ha atribuït a Tim O’Reilly.

Octubre de 2004

La revista Time et va elegir a tu com a personatge de l’any 2006.

Sí, però què és Web 2.0?

De fet Internet continua sent la mateixa:

Una xarxa de xarxes de comunicació amb uns protocols.

Amb un servei estrella que és el web: que permet la consulta remota d’arxius d’hipertext.

Per fer-ho senzill, és un canvi d’usos d’Internet

Web 2.0 no tan sols es pot mirar, sinó que, a més, es pot tocar

Web 2.0 no és ben bé una tecnologia, és una actitud.

Internet deixa de ser una gran biblioteca i esdevé un conjunt d’utilitats que poden ser modificades pels usuaris.

L’usuari deixa de ser el lector passiu per passar a ser el protagonista actiu que genera, comparteix, esborra, afegeix, canvia, critica, comenta, distribueix, copia, compra, ven... la informació.

I quines són aquestes utilitats?

N’hi ha moltes:Blocs (pàgina web personal molt fàcil d’utilitzar i fer-hi comentaris)Publicació de vídeos i fotografies en xarxaWiki (sistema col·laboratiu de creació de documents)Xarxes socialsSistemes de votació de contingutsRSS (sindicació de continguts) ...

...i?

Res no tornarà a ser igual

Estem situats sobre un tsunami virtual amb unes conseqüències socials de primera magnitud

Web 2.0: una eina de col·laboració massiva

La col·laboració massiva, global, està transformant totes les institucions de la humanitat: aprofita el potencial del geni col·lectiu.

L’exemple més clar i reconegut és el sistema operatiu Linux, però n’hi ha altres.

Idees que defineixen Web 2.0

Obertura: TransparènciaDemocratització

Participació entre iguals: AutoorganitzacióConcepte de comunitat

Compartir:Xarxes P2P i llicències Creative CommonsGestió del coneixement

Actuació global:InternacionalismeOportunitat per a les cultures petites

Som globals perquèsom locals

La globalització és una oportunitat sobretot per a les cultures petites com la nostra.

N’és un exemple clar el Punt.cat. Ha aconseguit a la xarxa allò que ens és tan difícil en la realitat: ser visibles per al món.

També hi ha escèptics del Web 2.0

La delinqüència i el terrorisme esdevenen globalsLa mediocritat massiva Neocomunisme: decreixen els incentius per als productors de coneixement

La impremta comporta la democratitzacióde la difusiói de la interpretaciódel pensament.

La cultura va esdevenir d’accés universal

Amb el web 2.0, la cultura ja no és d’accés universal, ara la cultura és universal: tots podem generar objectes culturals i distribuir-los com millor ens sembli.

no existeix

Probablement

Deixa de preocupar-tei gaudeix de la xarxa