wangari
TRANSCRIPT
La Wangari viu sota una ombrel.la d’arbres verds a l’ombra del Mont Kenya, a l’Africa
Observa els ocells del bosc on ella i la seva mare recullen
llenya per al foc.
Ajuda a collir moniatos, canya da sucre i panís que cultiven en el fèrtil sòl.
La Wangari és molt bona a l’escola i en créixer, com els arbres del bosc,
guanya una beca per estudiar a Amèrica.
Sis anys després, acabats els estudis, la Wangari retorna
a casa, a Kenya, on tot ha canviat.
–Què ha passat? –es pregunta–. On són els arbres?
La Wangari observa les dones amb l’esquena doblegada pel
pes de la llenya que han de buscar molt lluny de casa.
Veu la terra pelada, sense cap cultiu. –On són els ocells?
Han talat milers d’arbres per contruir edificis, però ningú no s’ha preocupat
de plantar arbres nous. –És que tota Kenya es convertirà en un desert?
–pensa mentre li cauen les llàgrimes.
La Wangari reflexiona sobre el sòl erm. –Puc reposar alguns dels arbres
en el meu camp... cada vegada que hi vagi.
I comença a plantar noves plàntules.
La visió de les plàntules que arrelen, li dóna la idea de plantar-ne més...
i obre un viver d’arbres. En un espai obert, planta fileres i fileres de
plàntules.
Després, la Wangari dóna entenent a les dones del poble que plantar
arbres és bo i regala una plàntula a cada una. –Les vostres vides milloraran
si tornem a tenir arbres. Ja ho veureu. Plantarem les llavors de l’esperança.
Les dones s’escampen pel poble i planten les plàntules en llargues fileres
com un cinturò de verdor estès sobre la terra.
Els governants riuen. –Les dones no ho saben fer –diuen–.
–Són els silvicultors experts que han de plantar els arbres.
Les dones ignoren les burles i continuen plantant.
La Wangari els paga una petita quantitat per a cada plàntula que viu
al cap de tres mesos...
Són els primers diners que guanyen.
S’estén el rumor, com el vent que murmura entre els arbres, sobre la
verdor que retorna al poble de la Wangari.
Ben aviat, unes altres dones d’altres poblats, pobles i ciutats de Kenya
planten també llargues fileres de plàntules.
Però la tala continua.
La Wangari s’alça tan alta com un roure per protegir els arbres vells
que encara queden.
–Necessitem un parc, i no una torre d’oficines.
El govern no està d’acord.
La Wangari barra el pas a la policia i ells la colpegen.
La consideren una rebel i la tanquen a la presó.
Però ella continua ferma.
–La raó és la raó, encara que estiguis sola.
Però la Wangari no està sola. Els rumors sobre els arbres s’escampa
per tota l’Àfrica com les onades al llac Victòria.
Més dones en senten a parlar i planten més plàntules en fileres cada
vegada més llargues. Les plàntules arrelen i creixen... fins que hi ha
30 milions d’arbres allà on no n’hi havia cap.
Retorna l’ombrel·la de verdor a Kenya.
Les dones caminen amb l’esquena detra perquè ara poden buscar l
lenya a prop de casa.
El sòl ja no és un erm. Tornen a créixer els moniatos, la canya de sucre
i el panís en la rica terra roja.
Tot el món sent a parlar dels arbres de la Wangari i de l’exèrcit
de dones que els ha plantat.
Si puges al cim del mont Kenya, veuràs els milions d’arbres que creixen
al dessota i la verdor que la Wangari ha retornat a l’Àfrica.
La Wangari Maathai va ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau
l’any 2004. Segons la tradició africana un arbre és un símbol de pau.
“Sempre pots fer alguna cosa per petita que
sigui per tal de millorar el teu entorn, així,
encara que no ho sembli, ajudes a preservar
la diversitat, bellesa i meravelles de la Terra”
“Sempre pots fer alguna cosa per petita que
sigui per tal de millorar el teu entorn, així,
encara que no ho sembli, ajudes a preservar
la diversitat, bellesa i meravelles de la Terra”