vox uji. juliol 2012
DESCRIPTION
7/INVESTIGACIÓ Una fulla artifi cial permet produir hidrogen en un medi aquós únicament amb llum solar. 11/CIÈNCIES DE LA SALUT L’UJI adquireix un simulador de pacient per a formar l’alumnat de Medicina. 21/ANIVERSARI El Programa d’Extensió Universitària celebra vint anys amb una oferta especial d’activitatsTRANSCRIPT
PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XIII | 130 | JULIOL 2012
7/INVESTIGACIÓ Una fulla artifi cial permet produir hidrogen en un medi aquós únicament amb llum solar11/CIÈNCIES DE LA SALUT L’UJI adquireix un simulador de pacient per a formar l’alumnat de Medicina21/ANIVERSARI El Programa d’Extensió Universitària celebra vint anys amb una oferta especial d’activitats
Una onada de cursos d’estiu
2 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
Periòdic de la Universitat Jaume I - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
CONSELL DE DIRECCIÓ
Francisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi
REDACCIÓ
Ainhoa Alberola, Alicia Andrés, Mª Carmen Aparisi,
Núria Balaguer, Francisco F. Beltrán, Mª Luz Blanco,
Juansa Pérez, Rosana Sanahuja i Eva Redondo
FOTOGRAFIA
Alex Pérez i Damián Llorens
DISSENY
Amparo Soriano i Marta Negre
CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA
Servei de Llengües i Terminologia
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
EDITA
Servei de Comunicació i Publicacions
de la Universitat Jaume I
-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat
i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana).
Telèfon: 964728831 Fax: 964728832
www.uji.es
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999
IMPRIMEIX: Servicios de Impresión de Castellón (SIC)
Cra. Almassora, s/n. 12005-Castelló
||El personatgeEl personatgeRobert Howard Crabtree, reconegut
químic britànic, va participar el passat 12
de juny amb una conferència plenària en
la XXX Reunió del Grup Especialitzat de
Química Organometàl·lica (GEQO) que es
va celebrar a la Universitat Jaume I.
El químic, actualment professor a la
prestigiosa Universitat de Yale, va
estudiar al New College d’Oxford amb
Malcolm Green, va fer el doctorat amb
José Chatt a la Universitat de Sussex i va
passar quatre anys a París en el laboratori
d’Hugh Felkin del CNRS en l’Institut de
Productes Naturals.
Crabtree, premiat en nombroses
ocasions, és conegut pel seu treball
en reaccions d’hidrogenació d’iridi
catalitzades, i en particular pel seu llibre
sobre química organometàl·lica, The
Organometallic Chemistry of the Transition
Metals. A més, Robert H. Crabtree és
membre de tres centres Energy Frontier
Research Centers (EFRCs) i ha sigut
consultor en diversos casos legals
així com per a diverses empreses de
productes químics. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
[[La InstantàniaLa Instantània]]
[La Universitat Jaume I estarà tancada del 6 al 26 d’agost, per tal de complir amb les mesures d’austeritat marcades per l’equip de govern. FOTO: VOX UJI]
www.facebook.com/uji.esp
www.facebook.com/uji.val
www.tuenti.com/uji
http://twitter.com/UJI_noticies
http://twitter.com/UJI_noticias
http://www.slideshare.net/universitatjaumei
http://www.fl ickr.com/universitatjaumei
http://www.youtube.com/universitatjaumei
http://voxujiradio.ivoox.com
http://www.linkedin.com/company/
universitat-jaume-i-de-castell-n
||Segueix l’UJI a les xarxes socialsSegueix l’UJI a les xarxes socials
EL PERIÒDIC VOX UJI A LA XARXA ISSUU
http://issuu.com/universitatjaumei
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 3
REDACCIÓ
El Claustre de l’UJI va triar el passat 13 de
juny els sis representants de l’estudiantat
del Claustre en el Consell de Govern. Amb
26 vots cadascun, han sigut elegits Pere
Agustí Cabedo, Ángel Bel Tena, Sandra Lei-
va Tomàs, Alberto Miret Ballester, Mar Na-
varro Llombart i Enrique Pallarés Tortosa.
Així mateix, es van triar els represen-
tants dels estudiants del Claustre en les
comissions de la Universitat: Sandra Leiva
i David Cabedo en la Comissió d’Estudis
i Professorat; María Soledad Estupiñá en
la Comissió Deontològic; Ainhoa Albero-
la i David Piñana en la Comissió d’Afers
Econòmics i Informàtics i Infraestructura;
Alberto Miret i Hugo Vivas de la Comissió
del Centre de Documentació, i Enric Sen-
dra, en la Comissió de Política Lingüística.
Pel que fa a la renovació de la represen-
tació de l’estudiantat a la Mesa del Claus-
tre van resultar elegits Lorena Edo i Adrián
Serrano i en representació de la Junta
Electoral, Alba Valle i Víctor Villanueva.
REDACCIÓ
El 97,06% dels estudiants que es van
presentar als exàmens de selectivitat
a la Universitat Jaume I va obtindre el
resultat d’apte en les proves celebrades
del 12 al 14 de juny. Dels 1.940 alumnes
de secundària que s’havien presentat
a la fase general de les proves, 1.883
van aprovar en aquesta convocatòria
de juny, mentre que 57 van obtindre la
qualifi cació de no apte. El percentatge
d’aprovats és similar al dels últims anys.
Concretament, en la convocatòria de
juny de 2011 va aprovar el 97,31% dels
alumnes que es van presentar.
La nota mitjana d’aquesta convoca-
tòria va ser un 6,24, lleugerament infe-
rior a la de la convocatòria de juny de
2011, amb un 6,34. Els centres que han
obtingut la nota mitjana més alta en la
fase general són La Magdalena de Cas-
telló amb un 7,12, l’IES Matilde Salvador
de Castelló amb un 6,91, i amb un 6,85,
l’IES Politècnic de Castelló.
PREINSCRIPCIÓ A L’UJIL’estudiantat aprovat podrà realit-
zar la preinscripció fi ns el 3 de juliol. En
aquesta, la Jaume I oferta un total de 31
graus entre els quals destaquen com a
novetats el grau en Disseny i Desenvolu-
pament de Videojocs i el grau en Gestió
i Administració Pública (GAP). Així, l’UJI
es converteix en la primera universitat
pública d’Espanya que ofereix el grau en
Disseny i Desenvolupament de Video-
jocs com a resposta a les nombroses
oportunitats de creixement del sector. Al
seu torn, el grau en GAP respon a les no-
ves necessitats plantejades per la socie-
tat actual, que demana la modernització
de les administracions públiques. Els re-
sultats de preinscripció es publicaran al
web i a través de SMS el 18 de juliol.
Climent nomena Andrés Marzal gerent i Pablo Aibar vicerectorREDACCIÓ
El rector de l’UJI, Vicent Climent, va in-
formar en el Consell de Govern que es va
celebrar el passat 26 de juny del nomena-
ment del professor Andrés Marzal com a
nou gerent, que es va produir el passat 15
de juny amb l’aprovació de la proposta
per part del Consell Social. També va infor-
mar del nomenament del professor Pablo
Aibar com a nou vicerector de Campus,
Noves Tecnologies i PAS, en substitució
de Marzal. Pablo Aibar ocupava fi ns ara la
direcció del Departament de Llenguatges
i Sistemes Informàtics, on serà substituït
pel professor Pedro García Sevilla. Així ma-
teix, Climent va comunicar la redistribució
de funcions en el Consell de Direcció, amb
la reformulació dels següents vicerecto-
rats: Fundacions i Responsabilitat Social,
a càrrec de María Ángeles Fernández; In-
vestigació i Postgrau, a càrrec d’Antonio
Barba; Planifi cació Estratègica, Qualitat
i Comunicació, a càrrec de Miguel Ángel
Moliner, i Cooperació, Relacions Interna-
cionals i Institucionals i Multilingüisme, a
càrrec d’Inmaculada Fortanet.
MEMBRES DEL CONSELL DE GOVERNEl Consell de Govern ha incorporat com
a nous representants dels departaments
del professorat Anabel Borja, Juan José
Ferrer i Domingo García-Marzá, per part
de la Facultat de Ciències Humanes i So-
cials; Germán Orón, Juan Carlos Matallín i
Miguel Ángel López Navarro, de la Facultat
de Ciències Jurídiques i Econòmiques; José
Manuel Badía, Miguel Carda i Juan Carlos
Jarque, de l’Escola Superior de Tecnologia i
Ciències Experimentals, i César Ávila i Juan
Vicente Sánchez, per part de la Facultat de
Ciències de la Salut. Així mateix, s’han in-
corporat sis estudiants claustrals del Front
d’Estudiants per la Universitat Pública.
D’altra banda, també formaran part
del Consell de Govern Antonio Alcaraz,
en substitució de Purifi cación Escribano;
l’estudiant Carlos Juan Herrero Pascual,
d’Unió Universitària, i el director de l’IIDL,
Xavier Molina, aquests dos últims nome-
nats pel rector.
El 97,06% dels examinats a l’UJI de selectivitat supera les provesLa Jaume I inclou dos nous graus en la preinscripció i oferta un total de 31 titulacions
El Claustre de l’UJI elegeix els nous representants de l’alumnat
Estudiantat de Batxillerat durant les proves d’accés a la Universitat celebrades del 12 al 14 de
juny. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
Renovació del Ple del Consell de l’Estudiantat de la Universitat Jaume I. | FOTO: A. PRADAS
EDUCACIÓ FIXA LA PUJADA DE TAXES
La Conselleria d’Educació va con-
fi rmar en el transcurs del Consell Va-
lencià d’Universitats la pujada de les
taxes en els estudis universitaris per
al curs 2012/13. Una pujada que en el
cas de la Universitat Jaume I oscil·larà
entre els 264 i els 370 euros per curs,
segons l’experimentalitat del grau.
D’aquesta forma, les taxes suposa-
ran el 20% del cost real dels graus en
la primera matrícula, pujant al 35%
en segones matrícules, el 75% per a
terceres i el 100% per a les quartes.
Quant als màsters, es crea una taxa
única de 2.520 euros.
El rector de l’UJI, Vicent Climent, va
reiterar el seu rebuig a la pujada de
les taxes a la universitat i va mostrar
la seua preocupació per l’efecte que
puga tindre quant al nombre d’estu-
diantat matriculat.
En aquest sentit, el col·lectiu de
Professorat Docent i Investigador
contractat de la Jaume I, va manifes-
tar en un comunicat que entén que
la sobtada i desproporcionada puja-
da de taxes suposarà un entrebanc
per l’accés a l’educació superior
d’una part important de la població,
en un context de greu crisi econò-
mica. A més, destaca que l’augment
dels preus públics de matrícula es
traduirà no en un augment del pres-
supost de la Universitat sinó en una
reducció dels diners destinats per
l’Administració al sistema universita-
ri públic. En el comunicat aquest col-
lectiu mostra el seu rebuig al contin-
gut del Reial decret llei 14/2012, de
mesures urgents de racionalització
de la despesa pública en el sector
educatiu.
4 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
ROSSANA ZAERA: L’EMOCIÓ REPRESENTADA
Tena Beltrán, SilviaCol·lecció «Dissenyadors valencians»Preu: 10 euros · ISBN 978-84-8021-846-7Monografi a sobre la dissenyadora Rossana Zaera que es presenta
en forma d’aproximació crítica i estètica a les seues obres durant els
darrers 24 anys de trajectòria i que s’articula dins del discurs dialèctic al
voltant de les nocions de forma-funció, estètica-disseny i bellesa-utili-
tat. L’estudi s’estructura en tres capítols: disseny i comunicació, disseny
i art, i disseny i vida. L’obra es completa amb un recorregut explicatiu
del procés creatiu de Zaera així com un catàleg de seua producció.
PÀGINES VIVES QUADERNS FREINET. Les revistes escolars de la Segona República
Badenes Franch, Ignacio (coord)Col·lecció «Fundació Càtedra Enric Soler i Godes» Preu: 15 euros · ISBN 978-84-8021-851-1
Les tècniques Freinet van mostrar la voluntat de renovació pedagò-
gica dels mestres de la Segona República que va privilegiar l’anima-
ció lectora i va despertar la il·lusió per la tasca escolar mitjançant la
realització, per part dels escolars, de quaderns o revistes il·lustrades.
Aquesta obra és el resultat de les jornades organitzades per la Càte-
dra Fundació Enric Soler i Godes sobre aquestes revistes escolars.
APPRENDRE LE FRANÇAIS... POUR TRADUIRE DES TEXTES DE SPÉCIALITÉ
Universitat Jaume I (eds.)Col·lecció «Universitas. Aprender a traducir»Preu: 30 euros · ISBN 978-84-8021-842-9
L’objectiu del manual, que consta del llibre i d’una guia didàctica que
es ven de manera independent, és ajudar a traductors i estudiants
d’aquesta disciplina a enfrontar-se amb efi ciència a la traducció de
textos especialitzats en francès. L’autora aborda les competències
concretes per a escometre la traducció de textos de caràcter admi-
nistratiu, econòmic i jurídic amb un ampli apèndix de textos reals.
BARRACAS DEL LITORAL MEDITERRÁNEO. CATÁLOGO DE VALENCIA Y SU ENTORNOGarcía Esparza, Juan Antonio
Preu: 35 euros · ISBN 978-84-8021-817-7El valor de l’obra radica en l’absència de treballs que hagen tractat aques-
ta tipologia d’habitatge de forma tan exhaustiva. Potser, el més destaca-
ble del llibre siga la recopilació dels exemplars de barraques valencianes
preindustrials que hi existeixen. Des que va començar l’estudi algunes
ja han desaparegut i d’altres continuen el seu procés de deteriorament.
En aquest sentit, aquesta investigació pretén sensibilitzar la població
davant la necessària pervivència de determinats trets culturals.
REDACCIÓ
La Universitat Jaume I va presentar el
passat 11 de juny a la Llotja del Cànem la
novetat editorial Històries de vida al Cas-
telló de la guerra i la postguerra, de Maria
Isabel Peris. L’acte va comptar amb la pre-
sència de Francesc Michavila, rector hono-
rari de l’UJI; Vicent Climent, rector de l’UJI;
Wenceslao Rambla, vicerector de Cultura
i Extensió Universitària; Rosa Monlleó,
directora de la nova col·lecció «Història i
memòria. Testimonis», en la qual s’inclou
el llibre, i l’autora de la publicació.
Michavila, que ha col·laborat en la pu-
blicació amb un text de presentació, va
destacar el treball i l’esforç que duu a ter-
me el grup de memòria històrica de Cas-
telló per rescatar el record dels vençuts
de l’oblit i de la injustícia del silenci. «Els
fets ocorreguts cal narrar-los, cal contar-
los amb rigor i amb respecte per raons
de justícia i raons exemplifi cadores» va
assenyalar. Així mateix, va posar de relleu
la bona literatura de Peris i la sensibilitat
amb la qual inclou en el seu relat els de-
talls humans.
Al seu torn, l’autora va explicar que el
llibre va sorgir arran d’un projecte de re-
collida de testimonis a les comarques de
Castelló en el si del grup de memòria his-
tòrica. En aquest sentit, Peris va explicar
que l’objectiu del llibre «és recuperar una
part de la nostra història i traure-la del si-
lenci, de la negació, de l’obscurantisme i
recuperar la dignitat de totes aquelles per-
sones que van perdre la vida i que després
van sofrir una segona condemna, l’oblit».
Finalment, el rector de la Jaume I va
coincidir que és fonamental contar i trau-
re a la llum els relats d’aquella època per
motius de «dignitat i salut de la societat».
«Els fets ocorreguts tant a la guerra com
a la postguerra, mostren que es va arribar
a una situació de la societat molt depau-
perada i si volem evitar una situació com
aquesta s’ha d’apostar per l’educació. És
essencial formar i educar les persones,
però no sols professionalment sinó també
cívicament», va afi rmar Climent.
El llibre introdueix el valor del testimoni
i del treball amb fonts orals des del punt
de vista no sols històric, sinó també des
d’una dimensió sociològica i psicològica.
També es realitza un repàs del context so-
ciocultural, polític i econòmic del Castelló
i de la vida quotidiana d’aquella època. La
publicació es completa amb els textos de
les entrevistes dels testimonis.
Maria Isabel Peris, Francesc Michavila, Vicent Climent, Wenceslao Rambla i Rosa Monlleó. | FOTO: A. PRADAS
[Novetats editorials]
www.tenda.uji.es
La Jaume I explica en una publicació el Castelló de la guerra i postguerraEl llibre forma part de la nova col·lecció «Història i memòria»
REDACCIÓ
La Universitat Jaume I i Perifèric Edicions
van presentar el 6 de juny a la llibreria Babel
el poemari Herències, d’Àngels Gregori i Te-
resa Pascual, obra guanyadora del III Premi
de Poesia Manel Garcia Grau, convocat per
l’UJI amb la col·laboració de l’Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana, el Centre
Cultural Valencià La Nau, la Federació Esco-
la Valenciana i l’editorial Perifèric Edicions.
A l’acte de presentació van assistir
Wenceslao Rambla, vicerector de Cultura
i Extensió Universitària de l’UJI; Olga Car-
bó, esposa de Manel Garcia Grau; Ramón
Guillem, director de la col·lecció de poesia
de Perifèric Edicions, i les autores del llibre
Àngels Gregori i Teresa Pascual.
En el llibre Herències les autores establei-
xen un diàleg poètic a través del qual se-
gueixen el procés de creació construït amb
l’impuls que els propis poemes indiquen.
Dividit en tres parts, les herències que for-
men part de les autores, tot el passat i tot
el present, s’entreveuen en els poemes.
L’UJI presenta Herències, poemari guanyador del Manel Garcia Grau
REDACCIÓ
El catedràtic de Química Física de la Uni-
versitat d’Uppsala de Suècia, Orlando Ta-
pia Olivares, va presentar el passat 31 de
maig a la Universitat Jaume I el seu llibre
titulat Quantum Physical Chemistry. Quan-
tum Physics.
A la presentació d’aquesta obra, que ha
sigut editada per Publicacions de la Jau-
me I, van assistir el rector de l’UJI, Vicent
Climent; el catedràtic de Química Física
i exrector de la Universitat de València,
Francisco Tomás Vert; el catedràtic de la
Jaume I en el Departament de Química Fí-
sica i Analítica, Juan Manuel Andrés Bort,
i l’autor.
Orlando Tapia Olivares en el seu llibre,
escrit en anglès i expressament per a Pu-
blicacions de la Universitat Jaume I, abor-
da el paper fonamental que té la me cà nica
quàntica en l’estudi de fenòmens en física,
química, bioquímica, química de materials
i biologia a través de la construcció d’una
nova perspectiva en aquest camp.
Orlando Tapia aborda la mecànicaquàntica en un nou llibre de l’UJI
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 5
NÚRIA BALAGUER
El Club de Debat de la Universitat Jau-
me I va abordar el passat 4 de juny la for-
mació del professorat a les escoles i els
canvis introduïts en el procés d’adaptació
de la diplomatura de Mestre o Mestra en
Educació Infantil i Primària al grau.
La taula redona va estar moderada per
Cristina García, redactora del diari Medi-
terráneo, qui va estar acompanyada per
Mª Ángeles Remolar, directora del CEFIRE
Castelló; Victorino Bartoll, director del CEIP
Jaume I; Robert García, vicedegà del grau
en Mestre o Mestra d’Educació Primària,
i Miguel Salvador, vicedegà del grau en
Mestre o Mestra d’Educació Infantil. Rosa
Agost, vicedegana de la Facultat de Cièn-
cies Humanes i Socials de l’UJI, va presen-
tar aquesta sessió del Club de Debat i va
reivindicar el paper dels docents en la so-
cietat i la seua intensa labor per formar els
més joves. Agost va destacar les complica-
cions que han suposat per a les universi-
tats públiques els continus canvis de plans
d’estudis i les retallades al sector educatiu.
El torn d’intervencions el va inaugu-
rar Mª Ángeles Remolar, que va destacar
el valor afegit que suposa la formació en
temps de crisi i va defensar que la situació
econòmica actual necessita un nou mo-
del de docent. La directora del CEFIRE de
Castelló va assenyalar que els mestres en
l’actualitat sofreixen una falta d’identitat i
que cal que aprenguen a desaprendre per
reconstruir el que no funciona i poder mi-
llorar en la professió.
Al seu torn, els vicedegans de les ti-
tulacions de grau en Mestre o Mestra
d’Educació Primària i Infantil van repassar
els canvis que han patit ambdues titula-
cions amb la implantació de Bolonya. Mi-
guel Salvador va destacar el gran nombre
d’alumnes que volen estudiar Magisteri a
la Universitat Jaume I, ja que aproximada-
ment 2.000 persones fan la preinscripció
cada any.
En darrer lloc, Victorino Bartoll va repas-
sar les col·laboracions que manté el centre
Jaume I amb la Universitat i va destacar les
estades en pràctiques que fa l’estudiantat
de l’UJI al centre. Bartoll va demanar que
aquests períodes siguen més llargs per tal
d’aconseguir una millor formació pràctica
de l’estudiantat, així com més implicació
dels tutors de la Jaume I, una millor con-
sideració per als mestres supervisors del
centre i també que l’UJI estudie la possibi-
litat que el Pràcticum siga remunerat.
La Jaume I es dota d’una normativa sobre presència en xarxes socials
REDACCIÓ
El Consell de Govern de la Universitat
Jaume I ha aprovat una normativa sobre
presència a les xarxes socials que ha elabo-
rat el Servei de Comunicació i Publicacions
i que ha estat informada favorablement
pel Comitè de Comunicació Digital i apro-
vada pel Consell de Direcció.
El vicerector de Planifi cació Estratègica i
Qualitat, Miguel Ángel Moliner, ha explicat
que aquesta normativa estableix els deu-
res i les recomanacions que han de seguir
les unitats organitzatives de l’UJI que vul-
guen tenir una presència individualitzada
a les xarxes socials. Així mateix, recull l’ac-
tual presència institucional de la Universi-
tat Jaume I a les principals xarxes socials, ja
que l’UJI es pot seguir en Facebook tant en
valencià, com en castellà, i també està pre-
sent en Twitter en valencià i en castellà.
Pel que fa a l’àmbit audiovisual, la Uni-
versitat Jaume I comparteix diferents pro-
duccions amb un canal propi a YouTube,
que es complementa amb una galeria
d’imatges a Flickr i un canal per a la ràdio
Vox UJI Ràdio a iVoox, que permet escoltar,
descarregar, valorar i recomanar els pro-
grames i compartir informació útil per al
futur estudiantat de l’UJI.
Per últim, la Universitat Jaume I compta
també amb pàgina pròpia Tuenti, a Linke-
dIn i a Slideshare.
La Biblioteca de l’UJI incorpora el préstec de lectors de llibres electrònics
REDACCIÓ
La Biblioteca de l’UJI ha incorporat el
servei de préstec de lectors de llibres elec-
trònics per a l’estudiantat, el professorat i
el personal d’administració i serveis de la
Universitat. Aquests dispositius ofereixen
la possibilitat de descarregar i llegir més
dels 10.000 títols en format electrònic que
formen part de la col·lecció bibliogràfi ca
del centre, així com descarregar material
de diverses editorials i llibreries que tenen
el seu fons a Internet.
En els últims mesos ha augmentat
l’interès del professorat i l’estudiantat per
aquest tipus de dispositius, raó per la qual
la Jaume I ha decidit facilitar aquest ser-
vei. Així doncs, amb els lectors de llibres
electrònics s’amplia l’oferta del servei de
préstec que la Biblioteca de l’UJI ofereix
als seus usuaris.
A més de portàtils i llibres, també faci-
lita accés a càmeres de vídeo, fotografi a,
auriculars o teclats de piano, entre altres
dispositius tecnològics. Les condicions de
préstec es troben descrites en web: http://
www.uji.es/ca/cd/lectors.
Experts en educació advoquen per una formació docent de qualitatEl Club de Debat va aprofundir en el tema de la formació del professorat a les escoles
Els continus canvis en els plans d’estudis i les retallades en educació van suscitar el debat. | FOTO: A.PRADAS
| ELS PONENTS van
coincidir que la formació
contínua del personal
docent és fonamental per
a millorar l’educació
NÚRIA BALAGUER
La Llotja del Cànem va acollir el cicle
de conferències «Malalties parasitàries
i salut pública» els passats dies 5 i 6 de
juny. L’objectiu era esclarir com afecten el
canvi climàtic i el canvi global a l’expan-
sió de les malalties parasitàries a Espa-
nya, Europa i la resta del món. Els experts
van assenyalar que la societat s’enfron-
ta, a causa de les mutacions en el medi
ambient, a malalties no estàtiques i que
és vital adaptar-se als nous canvis. Cal
entendre què és el que succeeix a cada
racó de la terra i avançar-se als canvis per
minimitzar les conseqüències.
Durant el primer dia de conferències es
va analitzar la situació actual de les ma-
lalties parasitàries a Espanya, les malal-
ties autòctones i les problemàtiques que
comporta, en l’àmbit sanitari, el continu
fl ux d’immigrants i viatgers. A més, les
explicacions es van centrar en malalties
que han canviat a causa de les variacions
en les temperatures, com ara la malària.
La segona sessió va diferenciar els
conceptes de canvi climàtic, que abasta
les modifi cacions que fa l’ésser humà en
el medi, i el canvi global, que són els fe-
nòmens d’importació i exportació entre
diversos continents i que provoquen la
transmissió de malalties típiques entre
diversos països del món. A més, es van ex-
plicar les mutacions de la leishmaniosi i les
variants que presenta aquesta malaltia.
L’anticipació és clau en malalties parasitàries
El comerç internacional és un risc important en la transmissió de malalties. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
6 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
ESPAITEC
Biótica, empresa ubicada en Espaitec,
Parc Científi c, Tecnològic i Empresarial de
la Universitat Jaume I, que desenvolupa
tècniques ràpides per a la detecció i quan-
tifi cació microbiològiques, ha posat en
marxa, a les instal·lacions de la piscina de
l’UJI, una estació de mostratge i anàlisi de
legionel·la amb test ràpid.
Aquesta iniciativa s’emmarca en el pro-
jecte e’LivingLab que va començar el 2011
amb l’objectiu de fomentar la innovació
experimental i els projectes oberts a la in-
teracció amb l’usuari. Des de llavors, s’han
posat en marxa 16 projectes amb l’objec-
tiu fi nal de convertir la ciutat de Castelló
en una Smart City (una ciutat compromesa
amb el seu entorn, on les infraestructures
estan dotades de les solucions tecnolò-
giques més avançades) partint del Smart
Campus del Riu Sec.
Biótica ha habilitat una estació d’anàlisi
al campus de l’UJI i ha donat accessibilitat
al públic que desitge conèixer aquesta
tecnologia de test ràpid d’anàlisi microbio-
lògica. En un futur pròxim es podran habi-
litar altres escenaris accessibles al públic
que estiga interessat en conèixer aquestes
tècniques i s’incorporarà un equip auto-
matitzat de detecció microbiana, que ac-
tualment s’està desenvolupant. En la fase
fi nal del projecte l’empresa podrà incor-
porar control i vigilància remots d’unitats
automatitzades d’equips d’anàlisi en línia, i
constituir el projecte e’LivingLab de l’UJI
en un referent per al disseny i el desenvo-
lupament de potents tècniques d’anàlisi.
Guillermo Rodríguez, director de R+D
de Biótica, ha explicat que «per a Biótica,
participar en el projecte e’LivingLab signi-
fi ca tenir l’oportunitat de traure la biologia
molecular al carrer, fer-la accessible a qual-
sevol persona interessada, i que aquesta
puga reportar la seua opinió sobre molt
variats aspectes de la tecnologia que es
desenvolupa». Rodríguez també ha des-
tacat que han invitat tècnics d’empreses
col·laboradores en l’àmbit internacional
com Holanda, Regne Unit o Estats Units a
visitar el projecte e’LivingLab per a «estu-
diar l’evolució dels desenvolupaments i la
seua adequació als requeriments del mer-
cat, per tal d’accelerar el procés i fomentar
la seua internacionalització».
Biótica instal·la una estació d’anàlisi de legionel·la a la piscina de l’UJI Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte e’LivingLab que l’Espaitec va començar en 2011
Tècnics d’una empresa d’Holanda van visitar la instal·lació de Biótica en el e’LivingLab. | FOTO: VOX UJI
REDACCIÓ
La Conferència RedOTRI 2012, cele-
brada a l’UJI del 20 al 22 de juny, va estar
dedicada a presentar la transferència del
coneixement com una aposta actual per
a una solució de futur. Més de 150 pro-
fessionals de la transferència de coneixe-
ment a Espanya van debatre sobre diver-
sos aspectes tècnics que afecten el dia a
dia d’aquest sector. En aquest sentit, es
va constatar l’acostament que en l’última
dècada s’ha produït entre el món univer-
sitari i el productiu, com demostren les
xifres que aconsegueixen les universitats
en contractes de R+D. Encara així, una de
les conclusions va ser que, perquè l’acos-
tament siga cada vegada més pròxim, és
necessari que en els distints entorns del
sistema es posen en funcionament es-
tratègies i actuacions dirigides a cobrir la
bretxa entre els resultats generats per la
R+D pública i l’explotació comercial.
En la jornada també es van analitzar
les possibilitats que presenten la llei de
la ciència i la llei d’economia sostenible,
així com els aspectes d’aquestes que no
queden del tot clars. A més, es va fer un
crida als responsables polítics perquè
continuen apostant per les estructures
d’acostament del coneixement universi-
tari a la societat, és a dir, les OTRI, ja que
tan important és el fi nançament de la in-
vestigació, com el de les estructures de
transferència i les seues activitats.
La RedOTRI reivindica més transferència
Més de 150 professionals d’OTRI de les universitats espanyoles van participar. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| L’OBJECTIU fi nal del
projecte e’LivingLab
d’Espaitec és convertir la
ciutat de Castelló en una
Smart City
Joves investigadors i investigadores presenten els seus treballs de recercaM.L.B.
La IV Reunió Científi ca «El gust
d’investigar» va reunir en juny un centenar
de persones (estudiantat, professorat i fa-
miliars) a l’ESTCE on els 21 equips d’alumnat
de quart d’ESO i primer de batxillerat van
presentar els seus treballs d’investigació.
En l’àrea de Matemàtiques, Física i Quí-
mica l’equip guanyador va ser el format
per G. Redón, A. Viciano y M. Álvaro, de
l’IES Penyagolosa amb «El so… música o fí-
sica?», tutoritzat per la professora Almela.
En Ciències de la Vida, la Salut, la Terra i
el Medi Ambient van compartir el guardó
els equips de B. Britez, S. Illana, S. Ionita i Ó.
Prades amb un estudi sobre el jaciment pa-
leontològic del toll de Valentí, i l’integrat per
A. Tirado, N. Palazón i V. Alite amb un treball
sobre diferències morfològiques entre tres
braquiòpodes rinconèl·lids, el qual també
va guanyar el premi especial de l’ESTCE.
El professor Castany era el tutor d’ambdòs
grups de l’IES El Caminàs. En Tecnologia va
guanyar l’equip d’A. J. Alcántara, H. Gavara,
Á. González i M. Teruel de l’IES Llombai amb
«Llançament de precisió de coets d’aigua»,
tutoritzat pel professor Roca.
El guardó atorgat per l’Aula de Medi Am-
bient Luis Batalla va ser per a F. Escobedo, N.
Mancebo, P. Monfort i S. Ortíz, del Col·legi
Santa María, amb un treball sobre la infor-
mació que ens proporcionen el líquens, tu-
toritzat pel professor Marco. El premi per la
millor presentació va ser per al grup format
per A. Bellés, J. P. Beltrán, C. Cortell i F. Nava-
rro pel treball «Cazando vatios», de l’IES Bro-
ch i Llop, tutoritzat pel professor Vicent.
Rosa Llusar és nomenada honoris causa a Rússia AINHOA AVENZA
Rosa Llusar, catedràtica del Departa-
ment de Química Física i Analítica, ha si-
gut nomenada doctora honoris causa pel
Nikolaev Institute of Inorganic Chemistry a
proposta del seu director Vladimir P. Fedin.
Aquest institut, que pertany a l’Acadèmia
Russa de les Ciències de Sibèria, té un total
d’onze doctors honoris causa i Llusar és la
segona dona que rep aquesta distinció. La
professora Llusar va ser premi extraordina-
ri de llicenciatura en Químiques. La seua
investigació doctoral es va centrar en la
química de sulfurs de molibdè i wolframi
i es va doctorar per la Universitat de Valèn-
cia i per la Universitat de Texas A&M un any
després. Actualment la seua investigació se
centra en la funcionalització de complexos
clúster amb vista a les seues aplicacions en
catàlisi i electrònica molecular.
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 7
La biometanització com una alternativa efi caç a la tradicional gestió dels residusM.L.B.
La biometanització dels residus biode-
gradables podria convertir-se en una alter-
nativa efi caç a la gestió tradicional dels re-
sidus, capaç de generar energia renovable
com el biogàs (compost fonamentalment
de metà i diòxid de carboni); reduir el vo-
lum i el pes de les escombraries que va als
abocadors i disminuir l’emissió de metà a
l’atmosfera, segons les conclusions de la
investigació realitzada per l’enginyer in-
dustrial de l’UJI, Álvaro Álvarez Arregui.
L’objectiu fonamental de la biometanit-
zació és la reducció del volum de residus
biodegradables com a conseqüència del
procés anaeròbic (sense oxigen) de des-
composició mitjançant el qual s’obté una
fracció gasosa anomenada biogàs, que pot
ser usada per produir electricitat, combus-
tible per a vehicles o nutrient per la terra.
En la investigació del laboratori del Grup
d’Investigació de Residus (INGRES) les dues
mescles que han generat una major pro-
porció de biogàs, amb més d’un litre per
quilo de matèria seca i dia, i percentatges
del 69,79% i 59,50% de metà, han sigut la
constituïda per fang digerit, residu orgànic
brut i compost; i la formada per fang no di-
gerit, carn de porc, sang i restes de poda.
La mescla amb major volum de biogàs i
metà serviria per produir, amb els residus
biodegradables d’una província com ara
Castelló, una potència de generació elèctri-
ca de quatre megawatts, el que equivaldria
a abastir anualment el consum energètic
d’unes 4.000 llars. Un dels aspectes més
interessants en l’àmbit mediambiental és
que aquesta tècnica evitaria l’alliberament
d’una gran quantitat de metà a l’atmosfera,
un gas que causa entre 21 i 23 vegades més
l’efecte hivernacle que el diòxid de carboni.
Investigació
MARI LUZ BLANCO
Investigadors i investigadores del
Grup de Dispositius Fotovoltaics i Op-
toelectrònics, dirigit pel catedràtic Juan
Bisquert, han desenvolupat, amb aju-
da de la nanotecnologia, un dispositiu
amb materials semiconductors que en
medi aquós genera hidrogen de forma
autònoma únicament mitjançant l’ús
de llum solar. Aquesta tecnologia, que
rep el nom de fotosíntesi artifi cial, està
inspirada en el procés de fotosíntesi
que es produeix en la natura.
La producció d’hidrogen de forma
efi cient amb l’ús de materials semicon-
ductors i llum solar és un repte crucial
per fer realitat un canvi de model ener-
gètic cap a una tecnologia de conversió
sostenible, basada en recursos inesgo-
tables i respectuosa amb el medi am-
bient. «Encara que el rendiment energè-
tic del dispositiu no és, per ara, sufi cient
per pensar en la comercialització, estem
explorant distintes vies per millorar l’efi -
ciència i demostrar que aquesta tecno-
logia constitueix una alternativa real per
satisfer la demanda energètica del segle
XXI», afi rma Sixto Giménez, un dels in-
vestigadors responsables del treball.
L’hidrogen és un element molt abun-
dant a la Terra que combinat amb l’oxi-
gen es converteix en aigua (H2O). La
molècula d’hidrogen (H2) conté molta
energia que pot ser alliberada quan es
crema per la reacció amb l’oxigen atmos-
fèric, i que dóna com a únic residu del
procés de combustió aigua. Per convertir
l’aigua en combustible (H2), cal trencar la
molècula H2O i separar els seus compo-
nents. Per tal que el procés es realitze de
forma renovable és necessari utilitzar
un dispositiu que empre l’energia de ra-
diació solar, i que sense cap altra ajuda,
duga a terme les reaccions químiques
de trencar l’aigua i formar hidrogen de
forma similar a com ho fan les plantes,
per això, aquests dispositius reben la de-
nominació de fulla artifi cial.
El dispositiu se submergeix en la solu-
ció aquosa i quan s’il·lumina amb una font
de llum genera bombolles d’hidrogen. En
un primer pas, s’ha usat una dissolució
amb un agent oxidant de sacrifi ci i s’ha
estudiat l’evolució de l’hidrogen que pro-
dueixen els fotons. «Ara el repte més im-
portant —comenta Iván Mora, membre
de l’equip— és comprendre els processos
fi sicoquímics que es produeixen en el ma-
terial semiconductor i en la seua interfase
amb el medi aquós per racionalitzar el
procés d’optimització del dispositiu».
El grup de l’UJI és un dels pocs grups
d’investigació d’àmbit mundial que han
demostrat la viabilitat d’un dispositiu
d’aquestes característiques juntament
amb els laboratoris nord-americans del
MIT a Boston o NREL a Denver. El director
del grup, Juan Bisquert, comenta que «en
comparació amb altres dispositius, el de
l’UJI presenta l’avantatge del seu baix cost
de producció i d’una major recol·lecció
dels fotons incidents de la llum, perquè
utilitza per a la producció d’hidrogen fo-
tons fi ns i tot de l’espectre infraroig». En
l’experimentació també han participat
Eva María Barea, Francisco Fabregat, Ro-
berto Trevisan, María Victoria González,
Pau Ródenas, Pablo P. Boix i Laura Badía.
Un dispositiu produeix hidrogen en medi aquós només amb llum solarLa tecnologia està inspirada en el procés de fotosíntesi que es fa en la natura
El dispositiu se submergeix en una solució aquosa i s’il·lumina amb una font de llum. | FOTO: VOXUJI
| L’HIDROGEN s’allibera
quan es crema degut a
la reacció amb l’oxigen, i
dóna com a únic residu
de la combustió, l’aigua
ROSANA SANAHUJA
Quasi tres segles després que es cons-
truira l’ermitori de la Mare de Déu de l’Ad-
jutori de Bell-lloc, el projecte dirigit per
dos professors i investigadors del grau en
Enginyeria d’Edifi cació de l’UJI ha permès
solucionar els problemes estructurals d’es-
tabilitat derivats de la fonamentació que
arrossegava la construcció des de la seua
construcció el 1742. Per a la intervenció
s’han hagut de desmuntar les cobertes de
la sagristia, dels braços del creuer i la cú-
pula. Els murs s’han lligat a la part superior
i s’han cosit les fi ssures amb barres de fi bra
de vidre per a evitar que encara s’obriren
més. A més, s’han consolidat les voltes i les
cúpules mitjançant encanyissats amb ma-
lla i morters d’algeps i de calç, i s’han refet
les cobertes amb teula nova en els rius i
teula vella en les albergues . Tot el material
original que es trobava en bon estat s’ha
reutilitzat i s’han aportat elements nous
per a substituir les biguetes i els llistons
de fusta que estaven podrits, i les rajoles
i teules que estaven disgregades.
Els treballs han permès aprofundir en
l’estudi històric del temple, segons expli-
ca la professora Beatriz Sáez, «sí bé durant
la realització de les obres s’han detectat
materials i solucions constructives que
evidencien intervencions puntuals que
no estaven documentades, els proble-
mes estructurals originals continuaven
presents». Ara, una vegada solucionats
els problemes d’estabilitat, considera que
«està llesta per a altres fases posteriors en
què es puguen iniciar els treballs de res-
tauració de la decoració interior». El pro-
jecte, que ha comptat amb un pressupost
de 140.000 euros, va ser encarregat per la
Diputació de Castelló als investigadors de
l’UJI Ángel Pitarch i Beatriz Sáez i a l’arqui-
tecte tècnic Enrique Climent gràcies a un
conveni amb la Generalitat Valenciana i el
Bisbat de Sogorb-Castelló.
L’UJI col·labora en millorar l’ermitori de Bell-lloc
La intervenció ha permès solucionar els
problemes estructurals. | FOTO: VOXUJI
8 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
A. ANDRÉS
El grup Aliances Estratègiques i Xarxes
Territorials (AERT) compta amb una trajec-
tòria investigadora de més de 10 anys cen-
trada en les relacions interorganitzatives,
les xarxes i aglomeracions territorials del
tipus districte industrial o clúster; un tre-
ball investigador que la Universitat Jaume I
ha reconegut amb la inclusió d’AERT en la
categoria de grup d’alt rendiment.
Actualment, el grup està dirigit pel cate-
dràtic Francesc Xavier Molina i està cons-
tituït per quatre membres més de l’UJI:
Víctor del Corte, María Teresa Martínez
Fernández, Teresa María Vallet i Lluís Mar-
tínez Chafer. Així mateix, també integren
AERT cinc investigadors de la Universitat
Politècnica de València, un de la Universi-
tat de València Estudi General i un altre de
la Universitat Miguel Hernández.
Les seues línies d’investigació estan de-
dicades a l’anàlisi de les relacions interem-
presarials, especialment entre empreses
d’un mateix territori, i l’efecte que aquestes
relacions produeixen en els resultats em-
presarials. Aquesta línia està motivada per
l’existència, a la Comunitat Valenciana, de
clústers, districtes i aglomeracions territo-
rials com ara les empreses del sector cerà-
mic a Castelló. A través d’aquesta anàlisi,
els membres tracten d’extraure els factors
o avantatges de tipus social o relacional
que determinen l’èxit de les empreses, un
èxit entès com a capacitat d’innovació em-
presarial i no de resultats des del punt de
vista econòmic.
En aquest àmbit, el grup ha desenvolupat
una desena de projectes que han comptat
amb fons de la Generalitat Valenciana, el
Ministeri d’Educació i altres institucions.
Cal destacar que aquests projectes s’han
traduït en un alt nivell de transferència de
coneixement amb quasi 40 publicacions
en el JCR (Journal Citation Reports).
D’altra banda, gràcies a la base multidis-
ciplinària del grup, AERT col·labora amb
altres grups i institucions tant en l’àmbit
valencià, com nacional i internacional.
En aquest sentit, AERT està integrat en
l’Institut Interuniversitari de Desenvolu-
pament Local de l’UJI, format per quatre
grups de distintes àrees relacionades amb
el desenvolupament local i dirigit també
per Francesc Xavier Molina. A més, cal des-
tacar que AERT és una unitat associada al
Consell Superior d’Investigacions Científi -
ques a través de l’Institut INGENIO ubicat
a la Universitat Politècnica de València.
Així mateix, han treballat amb institu-
cions com l’IMPIVA a través de contractes
d’investigació i han fomentat les relacions
amb altres xarxes i universitats a través
d’estades dels seus membres.
| DETERMINAR els factors
de l’entorn geogràfi c
que infl ueixen en la
capacitat d’innnovació de
les empreses a través de
l’anàlisi de les xarxes de
relacions empresarials és
la principal línia d’estudi
del grup d’investigació
Aliances Estratègiques i
Xarxes Territorials (AERT).
El grup, caracteritzat pel
caràcter multidisciplinari
dels seus membres, té
una àmplia trajectòria
investigadora que s’ha
traduït en una desena
de projectes així com en
nombroses publicacions i
contractes d’investigació.
Territori i xarxesAERT analitza les relacions territorials que afavoreixen la innovació en les empreses
El grup té una trajectòria investigadora de més de 10 anys centrada en les relacions interorganitzatives. | FOTO: D. LLORENS
| LA UNIVERSITAT Jaume I ha reconegut
AERT com a grup
d’investigació d’alt
rendiment
| AERT és una unitat
associada al Consell
Superior d’Investigacions
Científi ques a través de
l’institut INGENIO
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 9
| L’ANÀLISI de la infl uència del capital social en els resultats de
les empreses centra l’estudi dels projectes d’investigació que
desenvolupa el grup
| EL GRUP advoca per potenciar els clústers territorials, ja
que d’aquesta manera es propicia un millor equilibri i es
produeixen menys desigualtats socials en l’àmbit de les rendes
CÀRREC A L’UJI CATEDRÀTIC D’UNIVERSITAT
LLOC DE NAIXEMENT CASTELLÓ DE LA PLANA
Francesc Xavier Molina és professor catedràtic d’universitat del Depar-
tament d’Administració d’Empreses i Màrqueting de la Universitat Jaume I.
Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat
de València i va realitzar un Màster MBA en Industrial Policy and Corporate
Strategy per la Maastricht Business School d’Holanda. Així mateix, es va
doctorar en Gestió Empresarial a la Jaume I i va obtindre el premi extraor-
dinari de doctorat de l’UJI i el premi a la millor tesi doctoral en l’àmbit de la
Comunitat Valenciana, relacionada amb les matèries d’Economia, Agricul-
tura, Pesca, Indústria, Comerç i Turisme o Medi Ambient. A més, és scho-
lar visitor a la Copenhagen Business School de Dinamarca, a la Università
Ca’ Foscari de Venècia (Itàlia), a l’Alma Mater Studiorum de la Universitat
de Bolonya (Itàlia) i a l’Institut d’Investigació INGENIO (UPV-CSIC).
El seu camp d’investigació s’ha centrat en l’estudi de les xarxes inte-
rorganitzatives, de la proximitat en els clústers i les dimensions del ca-
pital social i les seues implicacions en la innovació de les empreses. Ha
dirigit diversos projectes d’investigació sobre aquestes temàtiques i ha
realitzat nombroses publicacions en els camps de l’estratègia empresarial
i l’economia regional en revistes com ara Strategic Management Journal,
Environment and Planning A; Research Policy; Long Range Planning; Jour-
nal of Small Business Management; Regional Studies, European Urban and
Regional Science, i Growth and Change or Entrepreneurship and Regional
Development.
En l’actualitat és coordinador del grup d’investigació Aliances Estratè-
giques, Xarxes i Territori de l‘UJI, unitat associada al Consell Superior d’In-
vestigacions Científi ques a través de l’Institut INGENIO. També és director
de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat
Jaume I.
F. XAVIER MOLINA
INDÚSTRIES CREATIVES. El
grup té prevista l’organització d’unes
jornades a la Jaume I que, amb el títol
Creativity, Networks and Clusters: Lear-
ning from interactions, tractaran d’ana-
litzar el paper que juguen les indústries
creatives en la innovació industrial en
el context dels clústers industrials i des
de la perspectiva de les xarxes soci-
als. Així, es plantejaran les condicions
contextuals, de territori i d’estructura
relacional idònies per al desenvolupa-
ment de la indústria creativa. Cal des-
tacar que les jornades comptaran amb
la partipació de ponents procedents
d’universitats d’Itàlia i Holanda.
Membres del grup d’investigació AERT. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || ALIANCES ESTRATÈGIQUES I XARXES TERRITORIALS
UNA APOSTA PEL CLÚSTER PRODUCTIUEls projectes que desenvolupa el grup AERT aborden principalment els factors que
influeixen en la capacitat innovadora de les empreses. Concretament, el grup treballa
en un projecte finançat pel Ministeri d’Educació titulat «L’efecte de les fonts externes i in-
ternes de coneixement en la capacitat innovadora de les empreses en contextos d’aglo-
meracions territorials. Una aproximació des del capital social» i en un projecte finançat
pel Pla de Promoció de la Investigació de l’UJI que analitza el capital social com a font
externa de coneixement i innovació en els clústers i districtes industrials.
A partir dels resultats que han obtingut en les seues investigacions, el grup AERT
aposta per la indústria i l’economia de tipus productiu davant una indústria financera.
Més concretament, el grup advoca per potenciar les relacions i la cooperació entre les
petites empreses, les quals tenen un desenvolupament endogen arrelat al territori. Per
tant, l’objectiu és defensar els clústers que han nascut en el mateix territori i adequar-los
a la cultura i l’àmbit socioeconòmic de l’entorn atès que aquest model propicia un millor
equilibri territorial, menys desigualtats socials en l’àmbit de les rendes i una estabilitat
major en el desenvolupament.
10 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
JORNADES DE SOCIOLOGIA. El Depar-
tament de Filosofi a i Sociologia de la Uni-
versitat Jaume I i l’Associació Iberoameri-
cana de Sociologia de les Organitzacions
(AISO-ISA), van organitzar el 8 i 9 de juny
les IV Jornades de professors de sociolo-
gia de l’empresa i de les organitzacions,
amb la col·laboració de la Facultat de
Ciències Humanes i Socials de l’UJI, l’Asso-
ciació Valenciana de Sociologia, la Facul-
tat de Ciències Jurídiques i Econòmiques,
Bancaixa i BP Oil. L’activitat va estar coor-
dinada per Amparo Fabra Galofre, Ana Gi-
ménez Adelantado, José Francisco López
Segarra i Reis Lloria Adanero.
La jornada es va centrar en els planteja-
ments teòrics i pràctics més actuals en
l’àmbit de les organitzacions, el treball i
la formació acadèmica a les universitats
a través de la presentació de projectes
d’investigació i estratègies docents per a
l’adaptació d’aquests camps a l’espai eu-
ropeu d’educació superior. Les principals
línies de treball que es van abordar van ser
la innovació educativa, els plans d’estudis,
el pràcticum i els materials pedagògics. Cal
destacar que les jornades van reunir pro-
fessorat de Madrid, Tarragona, Saragossa,
Màlaga, Canàries, València, Alacant, Barce-
lona i Lisboa, entre d’altres. | FOTO: A. PRADAS
FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials Facultat de Ciències Humanes i Socials
Carlos Fanjul i Cristina González analitzen els estereotips en l’àmbit publicitariNÚRIA BALAGUER
Els professors de l’UJI, Carlos Fanjul i
Cristina González van oferir a fi nals de
maig una ponència a l’alumnat de quart
curs de Periodisme de la Universitat de Sa-
ragossa amb el títol «Infl uència dels este-
reotips somàtics i publicitaris» emmarca-
da en l’ètica publicitària. Fanjul i González
van analitzar els codis no verbals que com-
ponen la comunicació i que la publicitat
explota de forma molt notable. A més, van
tractar l’evolució del concepte de bellesa i
van concloure que els conceptes de carpe
diem, hedonisme, individualisme i mate-
rialisme funcionen com a norma del segle
XXI. Els ponents van destacar que la publi-
citat fomenta els cossos perfectes, a través
d’homes i dones esvelts i prims, però que
aquests no són estereotips saludables,
sinó més aviat mercantilistes.
Especialistes debaten sobre l’escriptura científi ca en les artsREDACCIÓ
L’Àrea de Didàctica de l’Expressió Musi-
cal del Departament d’Educació de la Uni-
versitat Jaume I va organitzar el mes de
juny un seminari d’investigació i escriptu-
ra científi ca sobre didàctica de la música,
arts visuals i humanitats.
L’objectiu del seminari era servir de
punt de trobada i aprenentatge de la in-
vestigació científi ca en aquests àmbits i
oferir algunes propostes formatives des
del teixit de la seua pròpia identitat ex-
pressiva, cultural i científi ca per tal d’avan-
çar cap al rigor i la visibilitat de les àrees
expressives.
REDACCIÓ
El Departament d’Educació, la Unitat
d’Educació Multilingüe de la Universitat
Jaume I i Escola Valenciana - Federació
d’Associacions per la Llengua, amb la
col·laboració de BP, van organitzar del
6 al 8 de juny les II Jornades cap a una
Escola Plurilingüe.
En la primera jornada la professora
del Grup PLURAL de la Universitat de
Barcelona, Margarida Cambra, va insis-
tir en la importància de descontaminar
els conceptes de bilingüisme i pluri-
lingüisme, així com el de competència
plurilingüe i intercultural. Cambra va
explicar que la representació del domi-
ni de les llengües està allunyada moltes
vegades de la realitat, la qual cosa con-
tribueix a crear una gran «inseguretat
lingüística». En aquest sentit, Cambra
va assenyalar que «la competència mul-
tilingüe no requereix el coneixement de
moltes llengües ni de conèixer-les per-
fectament. Aquestes idees tenen una
gran repercussió per a l’escola, que ha
de canviar moltes de les actuals creen-
ces, que no ajuden a l’aprenentatge».
Al seu torn, el professor del Grup de
Neuropsicologia i Neuroimatge Fun-
cional de l’UJI, César Ávila, va presentar
els darrers estudis sobre el cervell de
les persones monolingües i les perso-
nes bilingües. Ávila va explicar que els
avantatges del bilingüisme van més
enllà del llenguatge. Així doncs, parlar
més d’una llengua facilita les tasques
on hi ha implicat un canvi de codi i fi ns
i tot podria disminuir el risc de patir
malalties degeneratives del cervell en
edats avançades. Els darrers estudis del
grup també han mostrat la possibilitat
de predir la disposició dels subjectes
per aprendre llengües, cosa que en un
futur podrà ajudar a les adaptacions i
les orientacions didàctiques.
Finalment, Maria Pilar Safont, directo-
ra de la Unitat d’Educació Multilingüe de
l’UJI, va posar de relleu les característi-
ques de l’ensenyament multilingüe que
«no ha d’ignorar mai el bagatge lingüís-
tic dels aprenents i els contextos socials,
culturals i sociolingüístics en què es do-
nen les situacions d’aprenentatge». En
aquest sentit, va posar en dubte l’actual
model d’escola «plurilingüe experimen-
tal» que des de l’administració valen-
ciana es vol promoure, ja que s’ignoren
totes aquestes perspectives. A més, va
mostrar el seu rebuig a l’esborrany de
decret de la Conselleria d’Educació.
La sessió va fi nalitzar amb Vicent Mo-
reno, president d’Escola Valenciana, el
qual va explicar les negociacions amb
la Conselleria d’Educació per tal d’arri-
bar a un bon model d’escola. Vicent Mo-
reno va mostrar la seua disconformitat
amb les decisions que han adoptat les
autoritats educatives valencianes, que
ignoren les recomanacions dels orga-
nismes i les entitats que estudien i es
preocupen per l’ensenyament públic i
de qualitat.
Experts en educació reivindiquen un nou model d’escola plurilingüeEls ponents van mostrar la seua disconformitat davant el decret de la Conselleria
César Ávila va presentar els darrers estudis sobre el cervell monolingüe i bilingüe. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
| INTEGRAR els
estudis científi cs
sobre l’ensenyament-
aprenentatge és clau per
a dissenyar un nou model
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 11
REDACCIÓ
La Jaume I va acollir la lectura d’una nova
tesi doctoral de la Unitat Predepartamen-
tal de Medicina de la Facultat de Ciències
de la Salut. Es tracta del treball Elaboración
y validación de un questionario de calidad
de vida relacionado con la salud en la cirugia
plástica-estètica, de Juan Pablo Aracil, que
planteja el primer instrument de qualitat
de vida relacionat amb la salut específi c
per a cirurgia plàstica en castellà i va rebre
una qualifi cació d’excel·lent cum laude.
Aquest instrument servirà per a avaluar
els resultats de les intervencions realitza-
des en cirurgia plàstica des del punt de
vista dels pacients. Aquesta perspectiva
ha cobrat importància perquè es consti-
tueix en la variable més important per a
mesurar els resultats dels tractaments. En
el treball es descriu el procés d’elaboració
de l’instrument així com el de la seua vali-
dació per al nostre entorn lingüístic i cultu-
ral. També es descriuen les limitacions del
procés i les seues expectatives de futur.
Una tesi estudia els resultats deles operacions de cirurgia plàstica
FCSFacultat de Ciències de la SalutFacultat de Ciències de la Salut
Sánchez Andrés analitza a Xàbia els avanços de la neurotecnologia REDACCIÓ
La Universitat Jaume I va participar el
passat 9 de juny en la XI Jornada Epilèpsia
i el Mar, que es va realitzar al Parador de
Xàbia, Alacant, i en la qual es van abordar
aspectes com l’epilèpsia-absència i l’estat
de consciència, l’epilèpsia i l’agressivitat,
l’evolució de les epilèpsies generalitzades
idiopàtiques o els factors provocadors de
crisi en la societat audiovisual, entre altres
qüestions. Juan Vicente Sánchez Andrés,
catedràtic de Fisiologia de la Universitat
Jaume I, va ser l’encarregat de clausurar la
jornada amb la conferència «Convergència
neurotecnològica: expectatives i realitats».
Segons va assenyalar Sánchez Andrés,
històricament, la convergència neurotecno-
lògica ha despertat grans expectatives per
les possibilitats que podria obrir el desenvo-
lupament de dispositius que incorporaren
l’enginyeria cerebral o que interactuaren
amb cervells reals com ara la intel·ligència
artifi cial o el desenvolupament de pròtesi
per a persones amb amputacions, lesions
medul·lars o neurodegeneratives.
En aquest sentit, el catedràtic va desta-
car l’àmbit d’investigació de la convergèn-
cia entre neuromol·lècules i nanomaterials,
que tracta de combinar íntimament les
propietats terapèutiques de les primeres i
l’estructura de les segones. Aquesta combi-
nació permet que fàrmacs clàssics puguen
accedir selectivament als focus de la ma-
laltia, es dosifi quen internament i aconse-
guisquen efectes sostinguts que milloren
la qualitat de vida dels pacients.
D’altra banda, Sánchez Andrés també va
explicar com, després de 30 anys de proves,
s’està aconseguint que interfícies neurals
interpreten el llenguatge intern del cervell
i el traduïsquen en instruccions que guien
dispositius mecànics capaços d’executar
accions que s’han perdut en el transcurs de
malalties o traumatismes.
REDACCIÓ
La Unitat Predepartamental de Medi-
cina de la Universitat Jaume I va celebrar
el passat 11 de juny la segona sessió del
taller de formació educativa impartit per
experts en educació mèdica i dirigit al pro-
fessorat de l’UJI i a tutors docents d’hospi-
tals i centres de salut de la província.
En la jornada es van desenvolupar els
conceptes d’educació mèdica basada en
competències, defi nició de competència,
resultats d’aprenentatge i objectius i ca-
tàlegs de competències. A continuació, es
va realitzar el treball en grup que va servir
per a aprofundir en la defi nició de compe-
tències reals del pla d’estudis de la Facul-
tat de Ciències de la Salut de l’UJI.
El taller formava part del programa de
formació de professors en medicina que
desenvolupa l’UJI per a aplicar-lo als met-
ges que imparteixen formació a altres met-
ges en els hospitals. La formació es comple-
tarà amb dues sessions que es realitzaran
en dates que encara no s’han determinat.
Especialistes en educació mèdica formen el professorat de l’UJI
EVA REDONDO
La Universitat Jaume I ha realitzat una
important inversió de prop de 80.000
euros en l’adquisició d’un simulador
de pacient adult i un simulador d’eco-
grafi a cardíaca, abdominal i pleural que
representen una gran innovació per a
l’ensenyament sanitari.
Els professors de l’àrea de Medicina
de la Universitat Jaume I, Amparo Fer-
rándiz, cap del Servei de Medicina In-
tensiva d’Adults de l’Hospital General; i
Ricardo Tosca, cap de Vigilància Intensi-
va Pediàtrica de l’Hospital General, van
presentar aquest simulador a l’aula de
simulació de la Facultat de Ciències de
la Salut, conjuntament amb Salvador Es-
pinosa, metge d’emergències del SUMA
112 de Madrid i director del Centre de
Simulació de la Universitat Francisco de
Vitoria de Madrid, que va impartir un
curs al professorat sobre el simulador.
Aquest simulador d’alta tecnologia
reprodueix els pacients en una gran
diversitat d’escenaris clínics amb gran
realisme, des de situacions com l’infart
agut de miocardi i la parada cardíaca,
que representen la principal causa de
mort en ciutadans a partir dels 45 anys,
fi ns a politraumatismes complexos
que constitueixen la principal causa
de mort en els joves. En aquest sentit,
cal destacar el grau de realisme amb el
qual el simulador de pacient pot repli-
car respostes fi siològiques (tos, sagnat,
convulsions, etcètera) per a un rang
cada vegada més ampli d’intervencions
clíniques defi nides.
En la presentació, Ferrándiz va expli-
car que l’entrenament basat en la simu-
lació consisteix a substituir la realitat per
escenaris simulats que la reprodueixen,
en els quals tant l’estudiantat de medi-
cina com els professionals poden entre-
nar-se i practicar procediments clínics
en entorns quasi reals. La professora va
destacar que l’educació mèdica basada
en simulacions és avui dia un impera-
tiu ètic per a preservar la seguretat dels
pacients, ja que augmenta la seguretat
d’aquests pel fet que disminueixen els
errors mèdics i permet corregir la falta
d’experiència clínica i els problemes en
la coordinació de l’equip de professio-
nals per la pressió assistencial en hospi-
tals i centres de salut.
Al seu torn, Espinosa, va indicar que
el principal avantatge d’aquesta simu-
lació robòtica és que permet que l’es-
tudiantat faça les primeres pràctiques
amb un simulador abans de passar a
tractar a pacients de debò.
Medicina adquireix un simulador de pacient per a formar l’alumnatEl simulador d’alta tecnologia reprodueix amb gran realisme els pacients
Ricardo Tosca i Amparo Ferrándiz van explicar el funcionament del simulador. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
| L’EDUCACIÓ mèdica
basada en simulacions
és un imperatiu ètic per
a preservar la seguretat
dels pacients
12 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
CURSOS D’ESTIU 2012
AINHOA AVENZA MERINO
Els Cursos d’Estiu de la Universitat Jaume I
arriben un any més amb 20 propostes de
diverses temàtiques actuals pensades per
a satisfer la demanda de la comunitat uni-
versitària i de la societat més pròxima. En-
guany s’ofereixen un total de 965 places en
els diferents cursos, el quals es desenvolu-
pen del 3 al 27 de juliol en diversos escena-
ris com el campus del Riu Sec, la Llotja del
Cànem, Benicàssim i el Grau de Castelló.
Amb la fi nalitat de promoure la interdis-
ciplinarietat i la connexió amb aspectes
d’interès social i professional de l’entorn,
així com amb aspectes de transcendència
nacional i internacional, els cursos abor-
daran temàtiques diverses com l’art, la sa-
lut, la psicologia, la ciència i la tecnologia,
la comunicació, l’energia, i aspectes ètics
en relació amb la neuropolítica o la neu-
roeconomia.
El catàleg formatiu d’aquest any veu
refl ectides problemàtiques socials d’ac-
tualitat que responen amb el debat, la
refl exió i la presentació de propostes de
millora sobre temes com ara la tornada a
casa dels immigrants, la negativitat este-
sa en la població, les conseqüències de la
globalització, el futur del cinema espanyol,
la sostenibilitat del sistema energètic o
la valoració dels fàrmacs i les tecnologies
sanitàries, entre d’altres. No obstant això,
també s’atenen altres interessos ja habi-
tuals en els Cursos d’Estiu de l’UJI, com són
les temàtiques de tipus artístic i cultural.
L’any passat, amb una assistència de
508 alumnes, el 10% dels quals procedien
de fora de la Comunitat Valenciana, es va
superar la participació de l’any anterior i
s’espera que aquesta temporada continue
augmentant l’acollida de la formació es-
tival. A més, una aclaridora mostra de la
bona acceptació per part de la societat
castellonenca dels cursos és la segona
edició de quatre d’aquests: Instantànies.
Accessos indirectes a la cultura contempo-
rània; Esclerosi múltiple: com s’ha d’abordar
i s’ha d’actuar des d’una perspectiva inter-
disciplinària; Creativitat i expressió musical;
i Eines per a l’anàlisi de la sostenibilitat de
sistemes energètics.
Els Cursos d’Estiu de la Universitat Jau-
me I formen part del programa de cursos
que ofereix la Xarxa Vives d’Universitats, i
la seua orientació acadèmica inclou l’estu-
diantat universitari de primer, segon i ter-
cer cicle, així com els professionals.
Visita als boscos de sureres i carrasques emmarcada en el curs d’estiu «Els boscos mediterranis com a
recursos educatius i ambientals en el medi rural» que es va celebrar l’any passat. | FOTO: VOX UJI
| 508 ALUMNES van assistir als Cursos
d’Estiu de l’any passat,
el 10% de fora de la
Comunitat Valenciana
Un estiu més actiuLa Universitat Jaume I ofereix 20 cursos de matèries variades per al mes de juliol
| EL BON TEMPS, la platja, el sol, les pells
bronzejades, els colors
vius, l’operació biquini,
els gelats, menjars
fresquets... tot són senyals
de l’arribada de l’estiu i
amb ell dels cursos que
ofereix l’UJI en aquesta
estació. El coneixement
no s’ha d’aparcar però es
pot adquirir d’una forma
més relaxada i no per això
menys rigorosa. Aquesta
és la principal motivació
dels Cursos d’Estiu de la
Universitat Jaume I que
arriben un any més amb
un catàleg de 20 cursos
que aborden qüestions
variades i actuals.
MATRÍCULAEl termini de matriculació fi nalitza quatre dies hàbils abans del començament de cada
curs o quan es cobrisquen les places.
Els cursos es completaran per rigorós ordre d’inscripció en la pàgina web, però aquesta no
serà efectiva fi ns que no es presente l’acreditació del pagament bancari.
La matriculació es realitza a la pàgina: http://inscripció.uji.es
PREUSTarifa A
50 euros per a alumnat (s’ha d’adjuntar el carnet d’estudiantat)•
70 euros per a professorat i SAUJI•
80 euros per al públic en general•
Tarifa B65 euros per a alumnat (s’ha d’adjuntar el carnet d’estudiantat)•
85 euros per a professorat i SAUJI•
95 euros per al públic en general•
DOCUMENTACIÓ QUE S’HA DE PRESENTAR AL SERVEI D’ACTIVITATS SOCIOCULTURALSRebut del banc amb el segell de l’entitat bancària.
Fotocòpia del DNI per a l’expedició del certifi cat d’assistència.
Si escau, fotocòpia del carnet d’estudiantat, de SAUJI i/o declaració de no tenir contracte
de treball.
AJUDES QUE POT SOL·LICITAR L’ALUMNATPrograma d’ajudes a la mobilitat de l’alumnat DRAC-ESTIUInformació general: http://www.vives.org/drac/ - Informació UJI: 964 729 037
Convocatòria d’ajudes per a l’assistència d’alumnat de la Universitat Jaume I a universitats, cursos d’estiu i congressos.http://www.uji.es/infoest/ajudes - Telèfon d’informació: 964 729 395
20 beques de la Facultat de Ciències Humanes i SocialsDirigides a alumnat de la FCHS que vulga assistir als cursos vinculats a aquesta facultat.
Informació: Facultat de Ciències Humanes i Socials
http://www.uji.es/infoest/ajudes/ - Telèfon d’informació: 964 729 816
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 13
Art, natura i jardinsCampus universitari. 3, 4 i 5 de juliol (Tarifa A)Direcció: Víctor Mínguez Cornelles i Pablo González Tornel.Objectiu: El curs ofereix un acostament a un dels camps on la relació entre art i naturalesa és més patent, el jardí. Es mostraran i s’analitzaran alguns jardins i la particular relació entre l’arquitectura construïda per l’home i la naturalesa que l’envolta.
Impacte psicosocial en el retorn de la immigració: la tornada a casa?Campus universitari. 3, 4, i 5 de juliol (Tarifa A)Direcció: José Manuel Gil Beltrán i Raquel Flores Buils.Objectiu: Donar a conèixer els aspectes psicosocials que envolten la tornada al lloc d’origen de la població immigrant. Es treballarà el procés migratori i les expectatives de les persones immigrants, la integració i l’adaptació al lloc d’arribada.
El valor dels medicaments: efectivitat comparada, preu real i reemborsament pactatLlotja del Cànem. 3, 4 i 5 de juliol (Tarifa A)Direcció: Luis Lizán Tudela.Objectiu: La conjuntura econòmica actual ha propiciat diferents mesures per a garantir la sostenibilitat del SNS. El curs té com a objectiu propiciar la refl exió i el debat sobre aquests aspectes centrats en un accés més efi cient als medicaments i en una valoració més adequada dels fàrmacs i les tecnologies sanitàries.
La digitalització del sector de la comunicació corporativa i publicitària: nous perfi ls i noves tecnologiesCampus universitari. 4, 5 i 6 de juliol (Tarifa B)Direcció: Carlos Fanjul Peyró i Rocío Blay ArráezObjectiu: Un dels reptes als quals s’enfronta la comunicació és el procés de digitalització. Aquest curs pretén generar un debat professional, amb tallers pràctics, sobre com són la nova gestió, els nous perfi ls professionals i els reptes del sector.
«Positivitza’t»: desenvolupa la teua felicitat i fortalesesCampus universitari. 9, 10 i 11 de juliol (Tarifa A)Direcció: Marisa Salanova Soria i Mercedes Ventura Campos.Objectiu: Conèixer les estratègies que faciliten la generació d’experiències positives que ens ajuden a viure i conviure millor en el treball, en les relacions socials, en les relacions íntimes i en la vida en general.
Creació artística i valorsBenicàssim. 10, 11, 12 i 13 de juliol (Tarifa A)Direcció: Ramón Feenstra i José Luis Paulete.Objectiu: Respondre a preguntes com ara: quin potencial presenta la creació artística per al foment de valors democràtics en el moment actual d’incertesa i crisi o quin és el «valor» d’aquesta creació de valors a través de l’art i la creativitat.
La intermodalitat en el transport de mercaderies: una visió de futurGrau de Castelló de la Plana. 10, 11 i 12 de juliol (Tarifa A)Direcció: Miguel Ángel López Navarro.Objectiu: Refl exionar sobre els reptes que la intermodalitat representa per al transport de mercaderies. El recent llibre blanc de la Unió Europea en matèria de transports considera la intermodalitat com un element clau i especifi ca la necessitat d’integració entre modes per a fer el transport sostenible i efi cient.
Proves científi ques, ADN i procés penalCampus universitari. 11, 12 i 13 de juliol (Tarifa A)Direcció: Andrea Planchadell Gargallo.Objectiu: Estudiar una de les proves científi ques més importants, l’ADN, des del punt de vista jurídic i amb caràcter internacional, davant de la globalització de la justícia penal i l’expansió de la cooperació jurisdiccional internacional que s’està produint en aquesta matèria, especial-ment en l’àmbit de la Unió Europea.
A l’entorn de les Normes de Castelló: ambient, context cultural i repercussionsCampus universitari. 11, 12 i 13 de juliol (Tarifa A)Direcció: Lluís Gimeno Betí i Germà Colón Domènech.Objectiu: S’analitzarà sota diversos aspectes el tractament d’aquell esdeveniment sociolingüístic. Entre d’altres, l’ambient cultural valencià entre 1900 i 1912, la Societat Castellonenca de Cultura i el paper que hi va jugar, alguns personatges, el ressò posterior i els temps actuals.
Instantànies. Accessos indirectes a la cultura contemporània (2a edició)Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC). 11, 12 i 13 de juliol (Tarifa A)Direcció: Paloma Palau Pellicer i Lorenza Barboni Velo.Objectiu: «Instantànies» té la intenció de ser una plataforma de debat que ajude a plantejar el paper com a ciutadans i ciutadanes però també a analitzar aquells models socials, polítics, econòmics o culturals que conformen les societats contemporànies.
Globalització, solidaritat i altermundismeCampus universitari. 11, 12 i 13 de juliol (Tarifa A)Direcció: Amador Iranzo Montes.Objectiu: El fenomen conegut com «globalització» ha caracteritzat el fi nal del segle passat i ha defi nit les bases de l’actual. El curs es proposa analitzar la globalització des d’un punt de vista crític i plantejar alternatives que, per mitjà de la participació social i responsable, permeten construir un món millor.
Un futur per al cinema espanyol?Campus universitari. 16, 17 i 18 de juliol (Tarifa B)Direcció: Vicente Benet Ferrando i Barry Jordan.Objectiu: El cinema espanyol afronta transformacions que afecten la confi guració industrial, la tecnologia, els modes de consum, el seu paper cultural i el marc legal. Aquests canvis s’estudiaran des de l’anàlisi acadèmica i també des de l’experiència de professionals del sector.
Noves tendències en periodisme esportiuLlotja del Cànem. 16, 17 i 18 de juliol (Tarifa A)Direcció: Hugo Doménech Fabregat i Pablo López Rabadán.Objectiu: Les competicions esportives s’han convertit en un important espectacle mediàtic. En aquest escenari, s’estan transformant les dinàmiques tradicionals de producció, distribució i consum d’informació esportiva. Per això, el curs analitza la relació entre el periodisme i l’esport
Els ecosistemes costaners com a recursos educatius i ambientals al medi ruralEdifi ci Hucha. 17, 18 i 19 de juliol (Tarifa B)Direcció: Leonor Lapeña Barrachina i Isabel Queral RuanoObjectiu: Conèixer els ecosistemes litorals i els seus problemes de conservació; facilitar la recerca de possibles solucions per a compatibilitzar desenvolupament i conservació del medi; capacitar per a l’anàlisi, elaboració i coordinació d’iniciatives d’intervenció i participació social.
Esclerosi múltiple: com s’ha d’abordar i s’ha d’actuar des d’una perspectiva interdisciplinària (2a edició)Campus universitari. 18, 19 i 20 de juliol (Tarifa A)Direcció: Cristina Forn Frías.Objectiu: Transmissió de coneixements, des d’una disciplina interdisciplinària, per a des-envolupar una visió global i innovadora d’aquesta malaltia neurològica, així com els distints abordatges que actualment s’ofereixen.
Neuropoder: aspectes ètics de la neuropolítica i la neuroeconomiaBenicàssim. 18, 19 i 20 de juliol (Tarifa A)Direcció: Domingo García Marzá i Elsa González Esteban.Objectiu: Els avanços de les neurociències, i amb aquestes el coneixement del cervell, estan modifi cant la concepció de l’ètica, l’economia i la política. Aquest curs té com a objectiu analit-zar de manera interdisciplinària la relació entre l’ètica i les neurociències.
Gestió energètica d’instal·lacions industrials i afi nsCampus universitari. 18, 19 i 20 de juliol (Tarifa A)Direcció: Enrique Belenguer Balaguer.Objectiu: Donar a conèixer les possibilitats de millora energètica en el disseny, operació i manteniment dels principals tipus d’instal•lacions industrials i afi ns. Així mateix, s’estudiaran els conceptes bàsics d’anàlisi energètica i les opcions de contractació i d’autoproducció.
Creativitat i expressió musical (2a edició)Campus universitari. 23, 24, 25 i 26 de juliol (Tarifa B)Direcció: José María Peñalver Vilar.Objectiu: El curs constitueix una aproximació a l’expressió musical i proporciona una comprensió dels procediments implicats. L’estructura parteix d’activitats representatives de l’expressió musical i processos musicals, com ara la interpretació, la composició o la improvisació.
Eines per a l’anàlisi de la sostenibilitat de sistemes energètics (2a edició)Campus universitari. 25, 26 i 27 de juliol (Tarifa A)Direcció: Rosario Vidal Nadal.Objectiu: Es presentaran i debatran diverses metodologies per a l’anàlisi de la sostenibilitat dels sistemes energètics. Finalment, es presentarà com i per a què s’utilitzen els models energètics.
Emocions i salutLlotja del Cànem. 25, 26 i 27 de juliol (Tarifa A)Direcció: Francisco Palmero Cantero i Cristina Guerrero Rodríguez.Objectiu: Entre els factors reguladors de la salut, destaca el paper de les emocions com a possibles mecanismes explicatius de les alteracions psicosomàtiques i la seua funció moduladora en els estats de salut i malaltia. El coneixement d’aquestes permet comprendre com infl ueixen en el benestar.
http://www.uji.es/serveis/sasc/cest2012/Vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària
Campus universitari. Llotja del CànemCastelló de la PlanaBenicàssim
CURSOS D’ESTIUUNIVERSITAT JAUME IJULIOL 2012
14 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals
REDACCIÓ
La Universitat Jaume I, el Grup d’In-
vestigació de Química Organometàl·lica
i Catàlisi Homogènia de l’UJI, la Reial So-
cietat Espanyola de Química i el Grup Es-
pecialitzat de Química Organometàl·lica
(GEQO), van organitzar el passat mes de
juny la XXX Reunió del GEQO.
Les jornades van reunir al Paranimf
de la Universitat més de 250 experts en
aquesta matèria d’àmbit nacional i in-
ternacional, entre els quals va destacar
Robert H. Crabtree, de la Universitat de
Yale, pare de la química organometàl-
lica moderna i un dels químics més re-
coneguts del moment. Cal destacar que
aquesta era la primera vegada que es
celebrava un congrés nacional d’aques-
tes característiques a Castelló.
La reunió va servir no sols per a expo-
sar els principals avanços en el camp de
la química organometàl·lica i la catàlisi
homogènia, un dels més importants
dins del panorama de la química es-
panyola, sinó també per a establir col-
laboracions i punts d’interès comuns.
Des del comité organitzador es va
destacar l’alt nivell de participació de
joves investigadors espanyols en el con-
grés tot i la situació en la qual es troba
la investigació nacional. Aquest fet posa
de relleu l’interès per compartir els re-
sultats i per contribuir al desenvolupa-
ment científi c.
L’UJI reuneix 250 experts en química
La reunió va comptar amb la participació d’investigadors d’Europa i els Estats Units. | FOTO: D. LLORENS
Enginyeria en Edifi cació ofereix un doble diploma amb DinamarcaREDACCIÓ
La Universitat Jaume I ha arribat a un
acord amb la Universitat VIA University
Collage de Dinamarca per a oferir un do-
ble diploma entre el grau en Enginyeria
d’Edifi cació de l’UJI i el Bachelor of Archi-
tectural Technology and Construction Ma-
nagement de la universitat danesa. Amb
aquesta iniciativa l’UJI continua apostant
pel multilingüisme i la internacionalització
de l’alumnat, ja que aquest doble diploma
assegura els estudiants amb millors expe-
dients i amb domini de la llengua anglesa
la possibilitat d’obtenir dues titulacions
ofi cials europees en quatre cursos.
L’alumnat que curse aquest títol es be-
nefi ciarà d’avantatges com ara aprendre
una professió vàlida per a dos països euro-
peus, aprendre dos idiomes que faciliten
la integració en la vida laboral, estudiar
amb metodologies docents diverses, esta-
blir contactes internacionals, aprofi tar els
preus de matrícula ofi cials espanyols per
a cursar en altres universitats europees,
i obrir la possibilitat de fer pràctiques en
empreses en altres països europeus.
És important destacar que, a més de
les eixides professionals que tenen en
l’entorn empresarial espanyol amb les
atribucions de l’arquitecte tècnic i les
competències ampliades en el grau sobre
matèries de gestió, valoracions, manteni-
ment i efi ciència energètica, el futur en-
ginyer d’edifi cació també podrà exercir la
professió a Dinamarca.
L’IMAC aborda els camps d’aplicació de la topologiaREDACCIÓ
L’Escola Superior de Tecnologia i Cièn-
cies Experimentals de l’UJI va acollir al juny
el Workshop in Applied Topology (WIAT’12)
organitzat per l’Institut Universitari de
Matemàtiques i Aplicacions de Castelló.
En aquesta edició es van reunir experts
nacionals i internacionals, tant en aspec-
tes teòrics de la topologia com en diver-
sos camps de la seua aplicació. En parti-
cular, es va comptar amb la presència de
Dikran Dikranijan de la Universitat d’Udi-
ne a Itàlia, Francisco Balibrea de la Uni-
versitat de Múrcia, Valentín Gregori de la
Universitat Politècnica de València, i Juan
J. Font de l’UJI, que es van centrar en les
connexions entre topologia general, cièn-
cia de la computació, matemàtica difusa i
economia.
EVA REDONDO
La Universitat Jaume I, en col·laboració
amb la Universitat VIA University Collage
en Horsens, Dinamarca, sol·licitarà ofi cial-
ment participar en la competició universi-
tària internacional Solar Decathlon Europe
2014. Solar Decathlon és un esdeveniment
originari d’EUA, i el seu impulsor principal
en les edicions europees del 2010 i 2012
ha sigut el Ministeri de Foment, amb la
col·laboració de la Universitat Politècni-
ca de Madrid (UPM), la Unió Europea i el
Departament d’Energia dels EUA. L’edició
del 2014 se celebrarà en territori francés,
en Versalles, als afores de París. En aquesta
ocasió l’organitzador principal serà el Mi-
nisteri d’Habitatge francés amb el suport
de la Comissió Europea.
El concurs persegueix impulsar la inves-
tigació i el desenvolupament d’habitatges
efi cients. Aquesta acció pretén conscien-
ciar la societat sobre els problemes medi-
ambientals i demostrar els coneixements
i habilitats adquirides pels estudiants
universitaris de l’UJI i VIA per a dissenyar
i construir una casa que funcione al cent
per cent amb energia solar, amb l’ús i apli-
cació de materials i tecnologies desenvo-
lupades majoritàriament pel sector em-
presarial de la província, de manera que
les emissions de diòxid carboni es redu-
ïsquen al màxim i el consum de recursos
naturals siga mínim.
Els equips universitaris que siguen se-
leccionats i arriben a la fi nal competiran
amb 20 universitats més en el disseny/
projecte tècnic i social del prototip, així
com en la construcció d’aquest en un re-
cinte denominat “Vil·la Solar”. El prototip
serà avaluat mitjançant 10 proves (d’ací
el nom de “decathlon”), proves que igual
analitzen la funcionalitat, l’habitabilitat, la
comunicació, la difusió, etc.
Els promotors d’aquesta iniciativa en
l’UJI, Antonio Gallardo (director del màster
en Efi ciència Energètica), i Teresa Gallego
(coordinadora del Grau en Enginyeria de
l’Edifi cació) amb la col·laboració d’Eduar-
do del Olmo (becari), han destacat l’opor-
tunitat que té l’UJI de participar en un
projecte multidisciplinari que reuneix els
esforços de diverses àrees de coneixement
de la universitat, que té un enfocament in-
vestigador al mateix temps que docent i
que reforça el vincle universitat-empresa.
La Jaume I sol·licita participar en la competició Solar Decathlon Europe El concurs internacional pretén impulsar el desenvolupament d’habitatges solars
Imatge de l’edifi ci d’Espaitec II, una de les infraestructures més sostenibles de l’UJI. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 15
FCJE Facultat de Ciències Jurídiques i EconòmiquesFacultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques
Castelló exigeix l’accés sud al Port iel Corredor en lesjornades de logísticaREDACCIÓ
La Universitat Jaume I va participar el 31
de maig en la V Jornada Logística de Caste-
lló, a la qual va acudir en representació de
l’UJI el vicedegà d’Administració i Direcció
d’Empreses, Luis Callarisa. L’activitat va es-
tar organitzada pel diari Mediterráneo, el
Port de Castelló i el Periódico del Azulejo.
L’objectiu era oferir una visió completa de
l’activitat logística per a les empreses de
la província. El president de la Generalitat,
Alberto Fabra, va destacar la necessitat de
l’accés sud al port de Castelló i el corredor
del Mediterrani per a rellançar l’economia
de la Comunitat. En aquesta línia, el pre-
sident de la Diputació, Javier Moliner, va
assenyalar les possibilitats d’aquestes in-
fraestructures per a l’exportació i la conso-
lidació del sector logístic. L’alcalde de Cas-
telló, Alfonso Bataller, també es va sumar a
la reivindicació de l’accés ferroviari sud i el
corredor com a factors clau per a millorar
la competitivitat.
AINHOA AVENZA
La Facultat de Ciències Jurídiques i
Econòmiques va organitzar el 15 de juny
la jornada «La Universitat després de Bo-
lonya. Balanç d’implantació dels nous
graus» per a refl exionar sobre l’espai euro-
peu d’educació superior.
Glòria Barberà, degana de la Facultat
d’Economia i Empresa de la Universitat
Rovira i Virgili, va explicar que el canvi de
pla d’estudis a la seua facultat va servir per
a introduir millores en el pràcticum i en la
mobilitat de l’estudiantat. Barberà també
va comentar una sèrie de difi cultats com
ara la reforma conceptual dels màsters
d’acord amb la durada d’aquests. Juan
Antonio García, catedràtic de Filosofi a del
Dret de la Universitat de Lleó, va ressaltar
les divergències del nou pla, encara que el
seu propòsit inicial fóra la convergència i
la mobilitat. El ponent també va reivindi-
car la necessitat de reformes amb auto-
ritat. Per la seua banda, José Manuel Gil,
director de la Unitat de Suport Educatiu
de l’UJI, va indicar que hi havia una gran
quantitat d’informació sobre el Pla que
estava poc estructurada i es produïa certa
confusió terminològica, per la qual cosa va
demanar que la legislació i els documents
ofi cials foren més aclaridors.
Juanjo Rubert, subdirector general de Coordinació i Seguiment Universitari del Ministeri d’Educació;
Aurelia Bengochea, vicerectora d’Estudis i EEES i Andrés Recalde, degà de la FCJE. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
El balanç del Pla Bolonya refl ecteix la necessitat de reformes
16 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
REDACCIÓ
La Fundació Special Olympics, junta-
ment amb la Universitat Jaume I i la Fun-
dació Borja Sánchez per a xiquets amb
lesions cerebrals, va celebrar el 9 de juny
la clausura del projecte Young Athletes
Program que aquestes organitzacions
han dut a terme en els últims mesos, així
com un acte d’agraïment als joves atletes i
als voluntaris de l’UJI que han fet possible
aquesta competició.
L’acte es va realitzar al poliesportiu del
campus del Riu Sec i va comptar amb la
participació de la vicepresidenta de la
Fundació Borja Sánchez, Laura Agost; el
director general de la Fundació Special
Olympics d’Espanya, Enric Blesa, i el direc-
tor del Servei d’Esports, Carlos Hernando,
juntament amb diferents autoritats de la
ciutat.
En la jornada es va procedir al lliu-
rament de diplomes i medalles per tal
d’agrair l’esforç i la voluntat dels joves at-
letes i dels estudiants de l’UJI que han col-
laborat en aquesta iniciativa. Així mateix,
durant l’acte es va fer una nova crida a la
conscienciació que l’entrenament conti-
nuat afavoreix el desenvolupament físic,
psíquic, emocional i social de les perso-
nes. A més, els joves atletes de la Fundació
Borja Sánchez van ser els protagonistes
d’aquest esdeveniment i van demostrar
les seues habilitats mitjançant diverses
exhibicions.
El Young Athletes Program és un inno-
vador programa que té com a objectiu
l’entrenament i la introducció a la pràctica
esportiva de xiquets i xiquetes amb disca-
pacitat intel·lectual i amb diversitat funcio-
nal a través d’unes sessions setmanals ba-
sades en jocs esportius i en la inclusió real.
L’UJI reconeix l’esforç dels voluntaris i atletes del Young Athletes Program El projecte introdueix en la pràctica esportiva xiquets i xiquetes amb discapacitats
Els xiquets i xiquetes de la Fundació Borja Sánchez van demostrar les seues habilitats esportives. | FOTO: VOX UJI
| DURANT L’ACTE es van
lliurar diplomes i medalles
a l’alumnat voluntari de
l’UJI i als joves atletes de la
Fundació Borja Sánchez
FESTA DE L’ESPORT. L’Àrea de Competició del Servei d’Esports de l’UJI va celebrar, coincidint amb la fi del curs, la festa de l’esport. Al llarg de la jornada es van jugar les fi nals de copa de futbol 7 i de futbol sala i es van lliurar els premis als guanyadors de les competicions internes. | FOTO: D. LLORENS
BEQUES SANTANDER. El rector de l’UJI, Vicent Climent, va assistir a l’acte d’entrega de 100 beques de mobilitat internacional Fórmula Santander que es va celebrar a València i en el qual van participar Emilio Botín, president de Banco Santander, i Fernando Alonso. | FOTO: VOX UJI
Alumnat de Periodisme realitza un documental sobre el CE CastellóREDACCIÓ
Estudiants del grau de Periodisme de
la Universitat Jaume I han realitzat un
reportatge documental amb el títol #Sal-
vemosAlCDCS. La última víctima de las
Sociedades Anónimas Deportivas, en col-
laboració amb la Federació de Penyes del
CE Castelló, en el qual es resumeixen els
fets que han dut l’equip a trobar-se prop
de la desaparició quan es compleixen els
noranta anys de la seua fundació que va
ser l’any 1922.
El documental es va presentar a l’UJI en
un acte que va comptar amb la presència
del vicerector d’Ordenació Acadèmica i
Professorat, Francisco López Benet; la re-
gidora d’Esports de l’Ajuntament de Cas-
telló, Begoña Carrasco; la presidenta de
la Federació de Penyes del CE Castelló, M.
Pilar Moliner; el vicedegà del grau de Pe-
riodisme, Andreu Casero; el capità del CE
Castelló, Aarón Torlà, i l’estudiant Alberto
E. López Carrión, director i guionista del
documental.
En aquest documental es resumeixen
els fets que han conduït l’equip a l’actual
situació. El propòsit és, precisament, re-
fl ectir aquesta situació a través d’entre-
vistes als principals implicats i persones
relacionades amb el club de Castelló. L’es-
tudiant de periodisme, director i guionista
del documental, Alberto López, ha expli-
cat que han enregistrat quasi cinc hores
de metratge al llarg de tres setmanes du-
rant les quals van entrevistar 35 persones
(jugadors de la plantilla actual, veterans,
treballadors del club, membres d’ante-
riors directives, periodistes, representants
de diferents partits polítics i portaveus de
penyes i associacions afi ns al club, entre
d’altres).
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 17
REDACCIÓ
L’alumnat de la Universitat per a Ma-
jors de la Jaume I va celebrar la clausura
de curs 2011/2012 el 22 de juny al Para-
nimf. L’acte va comptar amb la presèn-
cia del rector de l’UJI, Vicent Climent; el
director acadèmic de la Universitat per
a Majors, Salvador Cabedo; el vicepresi-
dent del Consell Social i secretari general
de la Confederació d’Empresaris de Cas-
telló, Rafael Montero, i la vicealcaldessa
i regidora de turisme, Marta Gallén. La
lliçó de clausura, amb el títol Els empe-
radors i els reis taumaturgs i el poder de la
curació, va estar a càrrec del catedràtic
d’Història de l’Art, Víctor Mínguez.
El programa de la Universitat per a
Majors en aquest curs 2011/2012 ha
comptat amb 937 matriculats. Un to-
tal de 648 estudiants han assistit a les
classes del campus de la Universitat de
Castelló i 289 a les de les seus: Seu de
l’Interior, els Ports, el Nord i Camp de
Morvedre. Durant aquest curs s’han su-
perat les 1.486 hores de docència en el
programa troncal de graduat universita-
ri sènior en Ciències Humanes i Socials i
en els quatre postgraduats universitaris
sènior que es realitzen al campus de
Castelló, i les 1.107,5 hores d’aptituds
tecnològiques i lingüístiques. A més de
l’activitat docent, en l’àmbit de recerca i
investigació, aquest any acadèmic s’han
organitzat les III Jornades Internacionals
sobre Majors i Noves Tecnologies.
També en el curs 2011/2012 es van
iniciar els projectes europeus «Majors
en la societat del coneixement» (http://
www.seniorsks.eu), dirigit a promoure
una actuació educativa per a la e-in-
clusió dels majors en la societat actual,
i el projecte «Avaluació i millora de la
qualitat de vida a través de l’educació»
(http://www.edusenior.eu), amb l’ob-
jectiu d’incrementar l’impacte que té
l’educació en la qualitat de vida en les
persones majors i en la societat de la
qual formen part.
El programa, dirigit a les persones
majors de 55 anys, facilita el desenvo-
lupament dels coneixements de l’estu-
diantat major que desitja aprofundir
en l’àmbit del saber, ja que així té lloc
l’aprenentatge al llarg de tota la vida. A
més, fomenta un espai adequat per al
debat científi c i cultural i noves possi-
bilitats de socialització per tal que les
persones que hi acudeixen estiguen
actives en l’àmbit intel·lectual, social i
cultural.
La Universitat per a Majors tanca el curs amb 2.593 hores formativesEl programa ha comptat amb 648 estudiants al campus de l’UJI i 289 a les Seus
Acte de clausura de la Universitat per a Majors al Paranimf de l’UJI i de les Aules per a Majors a
Sant Mateu. | FOTO: D. LLORENS I VOX UJI
DIPLOMES D’ENGINYERIA INDUSTRIAL. El passat 28 de maig es va celebrar l’acte de lliu-rament de certifi cats de la tretzena promoció d’enginyers superiors industrials i d’acolliment per part del Col·legi Ofi cial d’Enginyers Superiors Industrials. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
GRADUACIÓ D’ENGINYERIA INFORMÀTICA. La promoció 2007-2012 d’Enginyeria Infor-màtica va celebrar el passat 15 de juny l’acte de graduació a l’aula magna de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de l’UJI. | FOTO: A. PRADAS
LA UNIVERSITAT per a Majors de l’UJI va
realitzar en juny un intercanvi amb la Uni-
versitat Jan Dlugosz de Czestochowa de
Polònia, dins del projecte LifeLong Lear-
ning Programme de la Unió Europea, Se-
niorsKS (http://www.seniorsks.eu).
Durant l’estada els participants van pro-
moure la difusió dels projectes WikiSenior
(http://www.wikiseniors.es) i van presen-
tar els blocs d’antropologia (http://mayo-
res.uji.es/antropologia). També van parti-
cipar en altres activitats com la realització
d’una ruta de senderisme. Un total de 35
alumnes sèniors han participat en l’estada
acompanyats pels responsables de la Uni-
versitat de Majors, Salvador Cabedo i Pilar
Escuder, i pel coordinador del projecte,
Roger Esteller. | FOTO: VOX UJI
INTERCANVI AMB POLÒNIA
LA LLOTJA DEL CÀNEM va acollir al juny
la presentació del llibre de les II Jornades
de Majors i Noves Tecnologies que es van
celebrar a l’UJI en 2010 amb el títol Apren-
dizaje y acceso a la red: la tecnología para
los mayores. A l’acte van assistir el director
de les jornades i director acadèmic de la
Jaume I, el professor Salvador Cabedo, i
els editors de la publicació, Roger Esteller
i Raúl Marín, directors del comitè organit-
zatiu i científi c, respectivament.
En el llibre es presenten 23 articles que trac-
ten les noves tecnologies des de diferents
àrees com ara la pedagogia i l’aprenentat-
ge a través de la xarxa, l’ús i l’accés d’eines,
les potencialitats de la xarxa, els aspectes i
les realitats socials, la salut, i també la visió
de l’estudiantat. | FOTO: UNIVERSITAT PER A MAJORS
NOVES TECNOLOGIES I MAJORS
18 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
AINHOA ALBEROLA
L’Ajuntament de Vinaròs i la Univer-
sitat Jaume I porten a terme diverses
activitats de caràcter cultural, lúdic i de
formació que es desenvolupen a la Seu
del Nord que l’UJI té a la població.
Recentment aquesta seu ha acollit les
exposicions «Un fotògraf d’escena» de
Ros Ribas, emmarcada dins del progra-
ma de fotografi a Imaginària, i la mostra
«FCHS i Castelló. 20 anys junts», un re-
corregut amb imatges de la història de
la Facultat de Ciències Humanes i So-
cials de la Universitat.
A més, a l’abril, la Seu del Nord va
acollir l’última sessió de les III Jornades
sobre Majors i Noves Tecnologies de la
Universitat per a Majors per a fomentar
la inclusió de tota la ciutadania en la so-
cietat del coneixement.
Pel que fa a la formació, entre els me-
sos de març i abril de 2012, es va realit-
zar el curs de llenguatge administratiu
impartit per professorat de la Jaume I i
dedicat a la millora en la redacció i el dis-
seny dels documents administratius.
Així mateix, el cicle de conferències
«Els dijous de l’UJI» va apropar a Vinaròs
el treball d’alguns dels investigadors de
la Jaume I, que van oferir ponències so-
bre diversos temes: des d’informàtica fi ns
a economia, xarxes socials i medicina.
També enguany es van dur a terme
dos cicles de cinema «Mons màgics»,
centrat en llargmetratges de fantasia,
i «L’anime de Miyazaki» centrat en la
fi gura del director de cine d’animació i
il·lustrador japonès Hayao Miyazaki.
Entitats Patrocinadores
Un ajuntament compromès amb el coneixement i l’aprenentatge
L’Ajuntament de Vinaròs ha estat, al llarg dels anys, una administració amb una clara voluntat de fomentar lligams amb la Universitat Jaume I i potenciar entre els seus veïns l’aprenentatge i la formació.La Seu del Nord, instaurada fa més de 10 anys en col·laboració amb la Fun-dació Caixa Vinaròs, ha estat i és un instrument que apropa la Universitat als ciutadans del nord de la província de Castelló i en especial a tots els vi-narossencs, en una tasca que resulta impagable. Avui no s’entendria la ciutat sense la Seu del Nord i tota l’activitat acadèmica i cultural que gira al seu voltant.És molt el que s’ha aconseguit. Actual-ment, és prop d’un centenar l’alumnat matriculat als cursos per a majors que la Universitat Jaume I organitza a Vina-ròs i aquest fet suposa que en moltes ocasions avis i néts estiguen estudiant en la mateixa Universitat.I si és molt el camí que s’ha recorregut, és també molt el camí que queda per fer. En moments de crisi econòmica i de valors com els actuals, l’Ajuntament de Vinaròs aposta per la formació i el coneixement com a eines imprescindi-bles per a crear noves oportunitats que permeten donar solucions als ciuta-dans. En aquesta tasca juga un paper fonamental la Universitat Jaume I i el centre del coneixement, Vinalab, con-cebut com a planter d’empreses i de desenvolupament tecnològic.
L’Ajuntament de Vinaròs i l’UJI fomenten la cultura i la formacióLa Seu del Nord ofereix una àmplia programació gràcies al conveni entre ambdues entitats
La Seu del Nord va acollir el passat mes de novembre el III Congrés de Cultura i Territori. | FOTO: VOX UJI
| LA PROGRAMACIÓ d’enguany ha inclós
exposicions, mostres de
cinema, xerrades i un
curs de formació
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 19
20 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
ROBERTO J. GARCÍA ANTOLÍN
Vicedegà del Grau en Mestre/a d’Educació Primària
La formació de mestres és la titulació
amb més anys de funcionament a la
Universitat Jaume I. Ja l’any 1898 l’Escola
Normal femenina possibilitava la forma-
ció de mestres per a atendre les comar-
ques de Castelló. Els plans de formació
de mestres, els programes, els requisits
per a accedir a aquesta titulació, les ma-
teixes dinàmiques d’organització tant
de recursos d’aula, com de les aules, dels
espais específi cs i els laboratoris han
evolucionat a mesura que avançaven les
necessitats educatives, els models edu-
catius i la societat, i amb ella, a mesura
que avançava i creixia la Universitat.
Des d’un principi, la titulació de Ma-
gisteri va estar braç a braç amb altres
titulacions de caràcter molt diferent i va
empènyer per a engegar el que és ara
l’UJI. Posteriorment va sobrevenir un
canvi substancial en els plans d’estudis
que en l’actualitat donen resposta als
planejaments del nou espai europeu
d’educació superior. Aquest nou pla
d’estudis busca adaptar-se a les ne-
cessitats del docent del segle XXI, dotar-
lo d’una maleta de viatge amb recursos
per a refl exionar sobre el seu acte edu-
catiu (base important de l’aprenentat-
ge) i possibilitar un millor aprenentatge
sobre els coneixements i les actituds
dels xiquets i xiquetes de 0 a 12 anys.
El pla d’estudis dels graus de Mestre
o Mestra en Educació Infantil i Educació
Primària està orientat a la necessitat d’un
docent format per igual en totes les ma-
tèries i les àrees, de tal manera que puga
donar resposta a una formació integral i
inclusiva dels xiquetes i xiquetes, i pre-
para el docent per tal que puga actua-
litzar-se i integrar-se en els ritmes de la
societat canviant i en els models i les fu-
tures lleis educatives (alguna més de les
desitjades en aquestes últimes dècades).
Aquest pla d’estudis ha estat i és, en cer-
ta mesura, envejat per altres universitats
ja que han superat les inèrcies de plans
d’estudis anteriors. Es tracta d’un pla on
més del 20% de la formació es realitza
en centres d’educació infantil i primària,
en el qual s’«assaja» per ser docent amb
xiquets i xiquetes i amb mestres amb
experiència al costat que tutoritzen les
pràctiques, i on la metodologia de les
matèries es basa a interpretar en classe
rols d’alumne d’escola infantil i primària i
de docent d’aquests xiquets.
Així mateix, el pla d’estudis té pre-
sents les noves tecnologies de la infor-
mació i la comunicació, integrades en
totes les matèries. Quan es fi nalitzen els
estudis també es reconeixen implícita-
ment competències en llengua anglesa
B1, i es possibilita l’obtenció de la ca-
pacitació en llengua catalana i llengua
castellana C1. A més, com que ha passat
a ser una titulació de quatre cursos, es
pot accedir en igualtat de condicions a
les beques per a estades en altres paï-
sos o es poden cursar matèries en altres
universitats d’àmbit nacional.
Finalment, cal destacar el gran esforç
que ha realitzat el professorat amb la in-
tenció d’actualitzar-se i formar-se per tal
d’estar a l’altura del nou repte que supo-
sa formar un mestre per a aquest segle.
Espai europeu d’educació superior
El pla d’estudis aporta eines per a la formació integral i inclusiva dels xiquets i xiquetes. | FOTO: D. LLORENS
L’UJI forma els futurs mestres amb un pla eminentment pràctic Més del 20% de la formació es realitza en centres d’educació infantil i primària
| AL FINAL dels
estudis es reconeixen
les competències en
llengua anglesa amb un
nivell B1
LA FUNDACIÓ Balaguer-Gonel Hermanos
i la Universitat van renovar el conveni per
al programa de beques de postgrau del
curs 2012/2013 dirigit a l’estudiantat de
l’UJI. També es van lliurar les 16 ajudes
concedides per a aquest curs. | FOTO: D. LLORENS
CONVENI AMB BALAGUER-GONEL
LA UNIVERSITAT va participar en les VI
Jornades de Portes Obertes de l’Hospital
Provincial de Castelló amb un estand in-
formatiu on va mostrar l’oferta d’estudis
de grau i postgrau de la Facultat de Cièn-
cies de la Salut. | FOTO: VOX UJI
JORNADES A L’HOSPITAL PROVINCIAL
LES EMPRESES Mas Ingenieros i Opertek,
amb la col·laboració de l’UJI, Espaitec (Parc
Científi c, Tecnològic i Empresarial de l’UJI)
i l’Ajuntament de Castelló, van organitzar
la jornada «Efi ciència global en indústries
i infraestructures». | FOTO: ÀLEX PÉREZ
JORNADA D’EFICIÈNCIA
LA JAUME I va entregar el premi del III Con-
curs d’elaboració de materials d’orientació
per a l’ensenyament universitari a M. Pilar
Ferrer, Isabel García i Francisca Ferrando de
l’IES Sos Baynat pel treball Orientación edu-
cativa y alta capacidad. | FOTO: D. LLORENS
CONCURS DE MATERIALS D’ORIENTACIÓ
BP OIL ESPAÑA i la Jaume I van renovar
el conveni de col·laboració que mantenen
des de l’any 1993. Algunes de les accions
que es duran a terme seran l’acollida d’es-
tudiants en pràctiques, el fi nançament de
beques per a estades d’estudi a Amèrica
del Nord o el suport a la recerca en l’àmbit
de les energies sostenibles. | FOTO: BP OIL
CONVENI AMB BP OIL ESPAÑA
PREMIS D’EXCEL·LÈNCIA I RENDIMENT. L’UJI va lliurar el 27 de juny els premis a l’excel·lència acadèmica per a l’estudiantat de grau i els premis del rendiment acadèmic de fi nal de primer cicle dels antics plans d’estudis. En total han estat premiats 45 estudiants de diversos graus i titulacions, entre els quals estan les 10 millors qualifi cacions en la prova d’accés. | FOTO: D. LLORENS
núm 130 - juliol 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 21
A. AVENZA
El Paranimf de la Jaume I va tan-
car l’any 2011 amb una assistència de
21.000 espectadors, fet que suposa una
excel·lent resposta per part del públic
castellonenc. Aquest espai cultural, que
a més d’acollir actes acadèmics, ofereix
programació d’exposicions, música, ci-
nema i arts escèniques, ha aconseguit
una elevada rendibilitat cultural amb
una recaptació del 38,2%, resultat que
es considera un èxit pel fet que les pro-
gramacions artístiques que recapten
més del 30% de les despeses al fi nal de
quatre anys es consideren reeixides.
Amb un total de 20.809 espectadors
(5.646 en teatre i dansa, 5.160 en cine-
ma, 4.993 en música i 5.010 en exposi-
cions) el Paranimf ha consolidat la seua
capacitat com a impulsor cultural.
Els espectacles teatrals més vistos
han sigut Hamlet? Això ho pague jo! amb
1.290 persones i Somiatruites amb un
públic de 519 persones. En l’àmbit musi-
cal les actuacions més reeixides van ser
Antònia Font (630), Gospel Soul (602) i
Howe Gelb & Band of Gypsies amb Rai-
mundo Amador (476). En l’apartat de
dansa l’espectacle Somnia va congregar
450 espectadors, i en la programació
de cinema va destacar Inside job, amb
576 espectadors en la suma de les cinc
projeccions. A més, les exposicions amb
més assistència van ser: Camerinos, ex-
posició fotogràfi ca de Sergio Parra i Com
veus la ciència? Finalment, en el cicle de
cinema en valencià la pel·lícula que va
congregar més públic va ser Pa negre
amb 491 espectadors en cadascuna de
les dues sessions.
El Paranimf de l’UJI rep més de 20.000 espectadors en 2011
Concert del grup català Manel al Paranimf
de la Universitat. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
L’Orfeó de la Universitat celebra els seus 20 anys amb un concertREDACCIÓ
L’Orfeó de la Universitat Jaume I, sota
la direcció de Toni Planelles, va celebrar el
vintè aniversari amb un concert de fi nal de
curs que es va realitzar el 15 de juny al Pa-
ranimf de l’UJI. A més, en aquesta ocasió,
l’Orfeó va comptar amb la col·laboració de
la Coral de la Universitat d’Alacant, dirigi-
da per José Vicente Sanchis Mas.
El repertori de la primera part va inclou-
re una gran varietat d’estils amb temes
com Yesterday de The Beatles, l’Ave verum
corpus de Mozart o espirituals negres, en-
tre d’altres. D’altra banda, la segona part
va estar dedicada a les composicions del
treball The wheel of the year (2004) de
l’australiana Leanne Daharja.
L’Orfeó de l’UJI va nàixer el 29 de maig
de 1992, data en la qual aquesta agrupa-
ció va fer el seu primer concert en l’acte
de clausura del curs de la Universitat. Des
de llavors el seu currículum comprèn un
ventall variat d’activitats que van des de
concerts, actes acadèmics o l’enregistra-
ment d’un CD, fi ns a la participació en
programes de televisió i ràdio.
La Jaume I dedica dos cursos a la interpretació de la música antiga
REDACCIÓ
L’Aula de Música de l’UJI va organitzar du-
rant els mesos de maig i juny dos cursos de-
dicats a l’anàlisi dels paràmetres melòdics
i harmònics específi cs de la música antiga,
concretament del Barroc i el Renaixement.
Sota els títols de «La paraula en el primer
barroc italià» i «Les veus perdudes: música
del Renaixement per a cantar i tocar» els
assistents van aprendre a familiaritzar-se
amb aquest tipus de repertori per tal de rea-
litzar una millor interpretació de les peces.
El primer curs, impartit per José Hernán-
dez-Pastor, va abordar obres del sis-cents ita-
lià per a treballar elements de pronun ciació,
articulació i narració. Amb aquesta intenció,
es van realitzar audi cions d’interpretacions
concretes així com exercicis pràctics amb
obres preparades pels alumnes. El segon
curs, sota la direcció d’Ariel Abramovich, va
aprofundir, també amb una metodologia
pràctica, en els repertoris espanyol i italià
per a veu i corda polsada o tecla.
AINHOA AVENZA
El vicerector de Cultura i Extensió Univer-
sitària de la Universitat Jaume I, Wenceslao
Rambla; el diputat de Cultura de la Diputa-
ció Provincial de Castelló, Héctor Folgado,
i el coordinador del Programa d’Extensió
Universitària (PEU) de l’UJI, Albert López,
van presentar a la Llotja del Cànem, Seu
de la Ciutat, la programació especial d’ac-
tivitats amb motiu del vintè aniversari del
PEU i van fer balanç de les dues dècades
d’existència d’aquesta iniciativa.
Wenceslao Rambla va començar la pre-
sentació en la qual va destacar que la prin-
cipal tasca desenvolupada durant aquests
20 anys de vida del Programa d’Extensió
Universitària ha sigut acostar i connectar
l’UJI i el seu projecte universitari a l’àmbit
rural i a les comarques de l’interior de Cas-
telló. Per la seua banda, el diputat de Cul-
tura de la Diputació Provincial de Castelló
va agrair al programa de l’UJI que fomente
l’activitat cultural en les localitats més me-
nudes i que facilite la seua comesa de difu-
sió cultural de la comarca.
Finalment, Albert López va realitzar un
balanç molt positiu dels 20 anys del PEU.
Dins del programa general s’han realitzat
759 conferències amb un recompte de
21.337 assistents, i 278 exposicions amb
un públic de 37.183 persones. A més, s’han
dut a terme 560 cursos de formació amb
una participació de 8.497 assistents. Pel
que fa al material didàctic i cultural, el pro-
grama ha editat set dossiers i en té quatre
més en preparació, i dins de la col·lecció
«Memòria viva» compta amb tres publica-
cions editades i una en preparació.
El coordinador d’Extensió Universitària
també va ressaltar el caràcter cooperatiu
d’aquesta iniciativa i va esmentar els cinc
projectes que s’han dut a terme amb ins-
titucions internacionals com la Universitat
Pedagògica Nacional de Mèxic, la Casa de
la Nacionalitat Cubana, la Universitat de
Granma de Cuba, ISA-la Universitat de les
Arts de Cuba, i Ecología Campesina (França,
Portugal, Itàlia, Àustria i Mèxic); i va parlar de
les relacions interuniversitàries amb la Uni-
versitat d’Alacant, la Universitat de Girona,
la Universitat de Cadis, l’Institut Interuniver-
sitari de Desenvolupament Local, la Univer-
sitat de La Laguna, i la Universitat d’Almeria.
En la presentació d’aquest aniversari es
va avançar el contingut de la programa-
ció especial d’activitats que es realitzaran
els pròxims mesos, com ara la celebració
de diversos congressos sobre l’entorn i el
desenvolupament rural, seminaris, el llan-
çament del web http://www.paisrural.es/,
activitats de refl exió, i una festa el 20 de ju-
liol per a commemorar el vintè aniversari.
El Programa d’Extensió Universitàriade l’UJI celebra el 20è aniversariMés de 67.000 persones han participat en les activitats del PEU en aquestes dues dècades
Héctor Folgado, Wenceslao Rambla i Albert López en la presentació a la Llotja. | FOTO: D. LLORENS
| AMB MOTIU dels
vint anys es farà una
festa el 20 de juliol i
s’organitzaran diversos
congressos i seminaris
22 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/
FUNDACIÓ ISONOMIA Matrícula curs d’Especialista en agent d’igualtat De l’1 de juliol al 30 de setembre
Matrícula curs d’Especialista en intervenció amb homes en igualtat, gènere i masculinitats De l’1 de juliol al 30 de setembre
Inscripció VII Congrés Estatal Isonomia sobre emprenedoria amb perspectiva de gènere en l’economia social 6 i 7 de setembre
Inscripció: de l’1 de juliol al 3 de
setembre
Exposició SilencioDel 9 al 22 de juliol
Llucena
De l’1 al 31 d’agost
Teresa i Assuébar
Exposició Mujeres y discapacidad Del 9 al 22 de juliol
La Llosa
Exposició Mujeres y deporte De l’1 al 31 d’agost
Torre d’en Besora, Torre-xiva, Argeleta
Exposició Bolivia: las mujeres sabias De l’1 al 31 d’agost
Almedíxer
CURSOSCinema i literatura com a transmissors de valors/estereotips de gènere: dels prejudicis a les bones pràctiquesDel 2 al 4 de juliol. 10 hores
Semipresencial
Campus del Riu Sec
FUE-UJIAutocad (nivell avançat) Del 2 al 13 de juliol
Dilluns, dimarts, dijous i divendres
De 9 a 14 hores
FUE-UJI
Disseny, retoc i muntatge amb Photoshop, Matte PaintingDel 2 a l’11 de juliol
De 19 a 22 hores
FUE-UJI
Taller ESUE. Activa el teu talent (2ª edició)3 i 10 de juliol
Dimarts de 13 a 15 hores
FUE-UJI
Curs ESUE. Google Sketchup 8 + VRayDel 9 al 20 de juliol. De 9 a 13 hores
FUE-UJI
Disseny avançat i representació realista amb 3D Studio MaxDel 16 al 20 de juliol. De 15 a 19 hores
FUE-UJI
Taller ESUE. Activa el teu talent (3ª edició)17 i 24 de juliol
Dimarts de 13 a 15 hores
FUE-UJI
SERVEI D’ESPORTSObert de pàdel i tennis UJI - SAUJI 2012Del 2 al 13 de juliol. De dilluns a
divendres. De 18 a 22 hores
Universitat Jaume I
Curs de busseig 1 Estrella – Grup 4Divendres 6 de juliol
El Palassiet de Benicàssim (teoria) /
Piscina de l’UJI i pràctiques a la mar a
Orpesa (pràctica)
PREMISXIV Edició del Premi d’Investigació del Consell Social. Trajectòria InvestigadoraTermini de presentació:
15 d’octubre a les 12 hores en la
Secretaria del Consell Social
Bases: http://www.uji.es/bin/infoest/
premis/consell/14pminv.pdf
V Edició del Premi del Consell Social a la Iniciativa Emprenedora EstudiantilTermini de presentació:
15 d’octubre a les 12 hores en la
Secretaria del Consell Social
Bases: http://www.uji.es/bin/infoest/
premis/consell/5pempest.pdf
juliol
El festival Cinemascore torna amb un cartell més internacional que maiSofa Surfers, Hertta Lussa Ässä, Santiago Latorre i Daniel Romero van ser els musics convidats
| EL MATERIAL audiovisual projectat
va passar pel documental,
el llargmetratge i
l’animació
| LA MOSTRA
es va caracteritzar
per una música de
caràcter minimalista i
d’experimentació amb sons
AINHOA ALBEROLA
De l’1 al 3 de juny l’Aula de Cinema i
Creació Juvenil de la Jaume I, conjunta-
ment amb l’Associació Cultural Septiem-
bre Recuerdos i Born Music, van organitzar
la VII Mostra de Música i Cinema Cinemas-
core al Teatre Municipal de Benicàssim.
En primer lloc, el grup austríac Sofa Sur-
fers va posar música al documental Metro-
cosmos, que retrata metros d’arreu del món.
D’altra banda, el trio minimalista Hertta Lus-
sa Ässä va posar banda sonora a l’animació
El Topo. En aquesta ocasió la mostra va estar
dirigida als més menuts amb un personat-
ge que viu aventures caracteritzades per
tindre un component crític i moral.
Així mateix, es va projectar la pel·lícula
de 2005, El sabor de la sandía, que relata
una època de terrible sequera a Taiwan. La
música d’aquest llargmetratge va estar a
càrrec de l’aragonès Santiago Latorre, un
jove compositor avantguardista. Per úl-
tim, la projecció de Milagro en Milán va es-
tar acompanyada de la música de l’asturià
Daniel Romero que, sota el nom de Dot
Tape Dot, aconsegueix sons poc usuals
amb computadors, instruments de joguet
i enregistraments de sons de la natura. Projecció de la pel·lícula d’animació El Topo amb la música del trio Hertta Lussa Ässä. | FOTO: A. PRADAS
núm 129 - juny 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201207/ 23
[Protagonistes]
[ONDA CERO CONCEDEIX TRES PREMIS A LA UNIVERSITAT JAUME I]L’emissora castellonenca Onda Cero va lliurar el passat 30 de maig els XI Premis Onda Cero al Teatre Prin-
cipal de Castelló. En aquesta edició, la Universitat Jaume I va ser guardonada per partida triple en rebre
alguns dels seus membres i programes diversos reconeixements. José Quereda, catedràtic de Climato-
logia de la Universitat Jaume I, va rebre el Premi de Comunicació; el Programa d’Extensió Universitària
de l’UJI va ser guardonat en l’apartat de Cultura; i, a títol pòstum i com a Premi d’Honor, Onda Cero
va homenatjar la fi gura i els assoliments de Rafael López Lita, catedràtic de Comunicació Audiovisual
i Publicitat i Relacions Públiques de la Jaume I. Amb aquests premis, Onda Cero Castelló dóna el seu
reconeixement anual a persones, col·lectius i entitats pel treball, la col·laboració en el progrés, el desen-
volupament i la qualitat de vida de la societat de la província de Castelló. | FOTO: ONDA CERO
[IVÁN MORA GUANYA LA VIII EDICIÓ DELS PREMIS IDEA]Iván Mora Seró, professor del Departament de
Física de la Universitat Jaume l i membre del
Grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrò-
nics de l’UJI, va rebre el 5 de juny el Premi Idea
per la Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències-
Comunitat Valenciana. «Del Sol a la nanociencia
o, usando el mundo microscópico para recolec-
tar la energía solar» és el títol de la idea de futur
que va presentar Iván Mora i que va ser merei-
xedora d’aquest premi en la categoria de Cièn-
cies Fisicoquímiques. La idea sorgeix per tractar
de posar remei al problema energètic, amb una
nova solució: la nanociència.
Aquest prestigiós certamen té com a objectiu
guardonar aquells joves que destaquen espe-
cialment per la seua projecció i futur en les ca-
tegories de Ciències Fisicoquímiques, Ciències
de la Vida, Ciències Socials, Comunicació, Art i
Humanitats i Tecnologies. | FOTO: VOX UJI
[ALEJANDRO SANÍN, PREMI A LA MILLOR COMUNICACIÓ]Alejandro Sanín, membre del Grup d’Investiga-
ció WONT Prevenció Psicosocial, de la Universi-
tat Jaume I, ha sigut guardonat amb el reconei-
xement públic ORP’2012 a la millor comunicació
en el X Congrés Internacional de Prevenció de
Riscos Laborals que s’ha celebrat a Bilbao. Sa-
nín va presentar la ponència «Model analític de
factors de risc i protectors psicosocials en el tre-
ball» amb Fernando Toro Álvarez, María Eugenia
Londoño Londoño i Mónica Valencia Jáuregui.
En el seu treball, l’investigador de l’UJI proposa
un model per a la comprensió, el mesurament i
l’anàlisi dels factors protectors i de risc psicoso-
cial en el context laboral, adaptats a la cultura
de Colòmbia. L’objectiu era dissenyar una con-
junt d’instruments que permeta el mesurament
i la intervenció d’aquests factors, cosa que exi-
geixen les lleis del país, per a donar suport a les
organitzacions. | FOTO: VOX UJI
[HUGO FERRER GUARDONAT EN ELS PREMIS CADENA COPE]Hugo Alberto Ferrer, antic alumne de la Universitat Jaume I, va rebre en la segona edició dels Premis
Cadena COPE Castelló el Premi Joves Emprenedors pel seu projecte IC-Life. Aquest projecte empresarial
planteja la utilització de polseres cardíaques connectades via TIC (tecnologies de la informació i la comu-
nicació) a un sistema de seguiment i monitoratge per a evitar casos de mort sobtada en la pràctica d’acti-
vitats esportives, així com la detecció prematura d’anomalies cardíaques, prevenir determinades lesions
musculars esportives i afavorir una notable millora en el temps d’assistència sanitària a l’esportista. El pro-
jecte d’Hugo Alberto Ferrer, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i màster en Comptabilitat
Avançada i Gestió Financera per l’UJI, també va ser guardonat amb un accèssit dels IX Premis d’Innovació
i Creativitat de l’any 2011 de la Càtedra Increa. | FOTO: COPE
El sistema britànic d’orientació
professional està molt desenvolupat
i compta amb una extensa plantilla
d’assessors de carrera especialitzats.
El model de currículum més adequat és
el que se centra en les competències,
amb els apartats: personal details, pro-
fi le, education, experience, skills and
interests, IT, references. És aconsellable
utilitzar un format esquemàtic d’enume-
ració i distribuir el contingut en dos fulls
sencers o en un sol full DIN A4. També
cal marcar en negreta els requisits bà-
sics que es demanen a l’oferta.
D’altra banda, per al sector de consul-
toria, cal incloure-hi les notes de l’edu-
cació secundària, atès que sense aquest
contingut es descarta automàticament
la candidatura així com una referència
acadèmica i una altra professional.
Pel que fa a les cartes de presen-
tació, s’han de dissenyar per a cada
empresa en particular i fer un estudi
exhaustiu d’aquesta abans d’escriure-
les. Les cartes han de respondre es-
sencialment a dues preguntes: «Per
què tinc interès per aquesta plaça?» i
«Per què aquesta empresa?».
La selecció per a llocs de treball
qualifi cats inclou una entrevista per-
sonal que se centra en les competèn-
cies. És molt comuna la tècnica dels
«incidents crítics», en la qual la perso-
na entrevistadora demana que es de-
mostre una situació en la qual s’haja
de mostrar una competència clau. Cal
cuidar les conductes verbals i no ver-
bals i preparar preguntes interessants
per a la persona entrevistadora.
Recursos web: www.prospects.ac.uk.
http://www.uji.es/canals/laboral/preocupat/
En l’actualitat, les ulleres de sol s’han convertit en un complement de moda, però no hem
d’oblidar-nos de l’important paper que compleixen per a la nostra salut visual.
Tots som conscients de la importància de protegir la nostra pell del sol, però sols un 5% dels
espanyols reconeixen ser conscients de les lesions oculars que pot produir el sol. Sense una
protecció adequada podem patir fotoqueratitis (infl amació de la còrnia), fotoconjuntivitis
(infl amació de la conjuntiva), pterigi i cataractes. També podem patir una fotofòbia crònica
(intolerància a la llum a nivells normals) o tenir malalties més complexes com un càncer a la
conjuntiva.
Els ulls són una de les zones més sensibles als raigs ultraviolats, per la qual cosa és fona-
mental elegir unes lents adequades. Aquestes lents han de ser de color fosc per a reduir la
lluminositat però no fi ns al punt de distorsionar la percepció dels colors. Totes les lents han
de fi ltrar el 100% dels raigs UVA però hem de tenir present que hi ha diferents fi ltres de lents
depenent de l’ús que se n’ha de fer: platja, muntanya, passeig…, ja que el nivell de radiació
solar en cada lloc és diferent. Les lents han d’estar homologades per la Comunitat Europea,
per això l’etiqueta inclou el signe distintiu, la categoria del fi ltre, el nom del fabricant i con-
sells per a la utilització, el manteniment i la neteja.
Tampoc no hem d’oblidar-nos dels xiquets. Hem de tenir en compte que fi ns als 10-12 anys
el cristal·lí dels xiquets és quasi transparent, amb la qual cosa els ulls reben més radiació.
No s’han d’adquirir ulleres fora dels establiments òptics, ja que les imitacions estan fabri-
cades amb plàstics sense cap control de qualitat i permeten que traspassen les radiacions
UV tant nocives. A més, com que es tracta de lents fosques, la pupil·la es dilata més i això
permet l’entrada de més raigs solars que no han sigut fi ltrats prèviament per unes ulleres
adequades.
Sonia Carratalá Ferre
Directora tècnica. Òptica Universitària
[[Consells d’estiuConsells d’estiu]]
Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · [email protected]