PEDRO FAGES

RUBEN BLANCO

Què és un volcà?

La paraula volcà prové del'illa Vulcano. A causa de la freqüència de les activitatseruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i elcreador d'armes. Des d'aleshores un volcà és una manifestació de la dinàmica de laTerra, que s'expressa mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa de l'interior..

Parts d'un volcà

Un volcà consta de les següents parts:

•Cambra magmàtica: és el magatzem intern ons'acumula la matèria sotmesa a gran temperatura ipressió anomenada magma. Aquesta cambra éssituada a una profunditat que va des de 10 fins a 70km.km.•Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura através de la qual surt el magma a l'exterior.•Con volcànic: és l'elevació del terreny formada pelsmaterials emesos pel volcà.•Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex delcon volcànic amb forma de con invertit boca de laxemeneia. Quan aquest té un gran diàmetrel'anomenem caldera. Dins d'aquesta cladera hi ha

cràters molts petits que anomenem hornitos.

Tipus de Volcans:

Els volcans es poden classificar de diferents maneres. Segons la forma i el tamany del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser:

Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny, com a l'altiplà del Dècan extensions de terreny, com a l'altiplà del Dècan a l'Índia.

Volcans puntuals són els volcans clàssics, en què l'efusió es produeix per un punt. Un volcà puntual consta de foc volcànic, xemeneia, cràter i con volcànic

Vulcanià:El nom ve del volcà Vulcà. Solen ser explosives i formen núvols foscos de cendra. La lava és més pastosa i viscosa. L'erupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres. Solidifiquen molt ràpidament i constitueixen les roques anomenades riolites.

Hawaià:Normalment volcans fissurals, en els quals la lava sol ser poc densa. Típic dels volcans de Hawai.

Peleà:

La lava és molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans intervals. El nom ve del volcà Pelé. Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen allaus de cendres incandescents.

Estrombolià:

Reben el nom de Stromboli, petita illavolcànica de la costa italiana. La lava té unaproporció més elevada de sílice i per tant ésmenys fluida.

Zones del món amb més activitat volcànica

Zona circumpacífica: Aquesta estreta franja envolta el Pacífic.( Illes Macquarie, Nova Zelanda, Illes Kermadec, Tonga, Fiji, Nova Guinea, Formosa, Filipines, Illes Bonin, Marianes, Guam i Carolines Occidentals, costa Oriental de Japó, Illes Kuriles, Kamchatka, les Aleutianes, la costa de California, les Galàpagos i tota la costa del Pacífic de Amèrica del Sud). Coincideix amb una franja de gran activitat sísmica. També se la denomina el cercle de foc, ja que es troben la major part dels volcans actius coneguts.

Zona mediterrània-transasiàtica: Correspon a tot el sistema alpí, des de la Península Ibèrica i el Nord d'Àfrica fins el Pàmir, on aquesta zona es fa més ampla i inclou Birmània, les Índies Holandeses i arriba fins a la zona circumpacífica. En aquesta zona es localitzen àrees d'elevada sismicitat, com Itàlia, Grècia, Iran, Xina,...

La Cresta mediana de l'Atlàntic: Des de les Spitzberg a l'Atlàntic, serralada submarina agitada per sismes menys intensos que els de les dues zones anteriors. Dins aquesta zona podem incloure les illes Canàries, les illes Azors i Islàndia.

Volcans més coneguts:

Etna: Volcà actiu de l'est de Sicília

Kilawea: Volcà intermitent de l'illa de Hawaii.

Kilimanjaro: Muntanya de Tanzània.

Vesuvi: Volcà de Italia , a 12 km. de Nàpols, al Sudest, l'únic volcà actiu de Vesuvi: Volcà de Italia , a 12 km. de Nàpols, al Sudest, l'únic volcà actiu de l'Europa continental.

Volcans a Catalunya

A Catalunya existeixen dues zones volcàniques importants. Una es troba a la comarca de La Selva, pels voltants de Massanet de la Selva, és molt coneguda per les seves fonts termals. L'altra es troba a la Garrotxa pels voltants d'Olot. Aquesta última és més important a nivell europeu.

El Croscat: és el més gran de tots els volcans de la capçalera del riu Fluvià. Consta d'un con que té uns 160 mts. d'alçària, amb un cràter obert cap a la banda de ponent, que té forma de ferradura i fa uns 600 mts. de llargada per 350 mts. d'amplada màximes. Hom interpreta que el con volcànic del Croscat s'hauria format per un sol període d'activitat estromboliana de forma ràpida i sense interrupcions de cap mena.

El volcà Santa Margarida: Es troba al sud del Croscat, recolzat en un contrafort de la Serra de Lleixeres. La forma tan regular del con i del cràter, així com l'existència d'una ermita romànica al fons d'aquest darrer són, entre altres, els factors que fan que aquest volcà sigui un dels més coneguts pel gran públic. El con té uns 80 mts. d'alçària, mentre que el cràter, lleugerament ovalat, té uns 350 mts. de diàmetre i uns 70 mts. de fondària, encara que originàriament devia ésser força més profund

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.

A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide , una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100 m a Guajara . El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.

Un volcà pot viure centenars de milers d'anys. Amb els materials expulsats pels volcans es poden obtenir pedres de moldre, abrasivos industrials, objectes de lavabo, revestiments de forns, etc... També es poden aprofitar les aigües termals.

La paraula volcà té el seu origen en el nom Vulcano el El efestos Greg deu del foc en la mitologia romana. Greg deu del foc en la mitologia romana.

La terra té més de 1.500 volcans actius.

Més de 80% de la superfície terrestre es d’ origen volcànic.

www.xtec.es

Google imatges

Wiquipedia