full D I O C E S À S O L S O N A | V I C

T r i b u n a

full diocesà | Solsona i Vic

DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:mitjans-comunicacio@bisbatvic.comSOLSONA: Júlia AyalaPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 973 48 06 19C/e: mitjans@bisbatsolsona.cat

EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic

DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60

full

8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nadal ens ha pintat el rostre... ................................................................................................

20 de desembre del 2009

A les portes de Nadal, si ens desampalleguem de la

mirada cendrosa que escombra el terra d’una societat

trista i bruta, alçarem el cap ben alt i encertarem a

percebre ja els primers batecs d’ales de l’àngel que

anuncia la gran notícia: Déu és amb nosaltres!

La immensa generositat de Déu s’ha manifestat en

el seu Fill que baixa al món des d’un cel enrivetat

d’estrelles, vessant vels de gràcia sobre la humanitat

caduca. L’amor i la pau es trobaran i la bondat els

seguirà les petjades.

En la humilitat de Betlem, en la bonhomia dels

pastors hi brilla la glòria de Déu i la veritat d’un món

que guspireja sentors divines. Sempre que siguem

fidels al veritable esperit de Nadal: fe, serenor, ger-

manor veritable i bona voluntat

Tot salpebrat pels signes nostrats d’identificació

nadalenca. Pessebres, cançons, felicitacions i tradi-

cions casolanes han d’esdevenir cabdals en la cele-

bració viva del Naixement de Jesús. Sense deixar-

nos-els arrabassar per succedanis religiosos o invents

estrafolaris tintats de falsa modernitat. No ens deixem

robar Nadal!

I recitem de cor el poema: «Nadal ens ha pintat

el rostre / amb un vermell precís i decidit, / i ens dóna

un sentiment de llar, de sostre, / de terra, de nissaga

i d’esperit.»

Viure segons l’esperit de Jesús|Ester Busquets i Alibés ....................................................

Esce

na d

el p

esse

bre

vive

nt d

e R

upit

20 de desembre del 2009Vic, núm. 5.148, any 103 | Solsona, núm. 3.297, any 63

..

La Conferència Episcopal Italiana ha fet públic un text

molt interessant sota el títol «Carta als qui busquen Déu»,

publicat en català a Documents d’Església (núms. 946

i 948). Darrere aquesta carta, com diu Bruno Forte en la

presentació, hi ha el desig «que arribi a molts» i que

ajudi cadascú a «interrogar-se sobre el Déu de Jesucrist

i a deixar-se interrogar per ell».

L’Advent, temps litúrgic en el qual esperem la vinguda

de Jesús, és un bon moment –tal com demana la «Carta»–

per a «interrogar-se sobre Jesús i deixar-se interrogar

per ell». Parar atenció a aquests interrogants vol dir tenir

cura de la nostra vida interior i revisar més intensament

la nostra vida de cristians. La tercera part de la «Carta»

(«Com trobar el Déu de Jesucrist») proposa l’itinerari –el

«mapa»– d’una existència viscuda segons l’esperit de

Jesús. Aquesta proposta, si en fem vida, ens pot ajudar

a viure el Nadal, la nostra fe, amb autenticitat i plenitud.

A través de quines experiències concretes trobarem

el Déu de Jesucrist? La «Carta» respon:

—A través de la pregària. «Per què pregar? La

resposta és simple: per viure. Sí, per a viure de debò,

cal pregar. Perquè viure és estimar: una vida sense

amor no és vida. És solitud buida, és presó i tristesa.

Viu de debò només el qui estima; i estima només el

qui se sent estimat, atrapat i transformat per l’amor.

Pregant, ens deixem estimar per Déu i es neix a l’amor,

sempre de nou.»

—A través de l’escolta de la Paraula de Déu. «Aprendre

a escoltar la veu de Déu que parla en la Sagrada Escriptura

és aprendre a estimar. Per això, l’escolta de les Escriptures

és escolta que allibera i salva.»

—A través dels sagraments. «Tots els sagraments

són participació de la nostra vida en la de Crist. [...] A

través dels sagraments, la vida en els seus diversos

moments (naixement i mort, salut i malaltia, amor de

parella i servei a la comunitat, pecat i perdó...) és

inserida en el fet pasqual de Jesús, del qual rep força

i sentit.»

—A través del servei. «Són moltes les maneres i els

camins que els cristians tenen avui per a realitzar la

memòria de Jesús a través del servei al proïsme.

L’Església n’indica principalment tres: fer conèixer el seu

Evangeli, viure el servei de la pregària, sentir-se respon-

sable dels altres, tenint cura amb particular atenció dels

més pobres i necessitats. Diversos són els serveis i

diverses les competències, però la responsabilitat és

única: seguir Jesús.»

—A través de la vida eterna. «L’acte de morir, llegit

amb els ulls de l’esperança de l’encontre amb Jesús

ressuscitat, s’obre a horitzons que van més enllà de la

mort mateixa: així com el Crist passà de la mort a la vida,

així la mort, que ell ha fet seva, és revelada com un pas

a una condició d’existència, camí pasqual vers el futur

obert per ell, vencedor de la mort.»

Volum núm. 85 (76 pp., 11,5x21,5 cm.) de la col·lecció Emaús. Editor:

Centre de Pastoral Litúrgica. Autor: Josep Lligadas i Vendrell, doctor

en teologia i secretari de l’esmentat Centre.

Objectiu del llibre: «ajudar a apropar-nos a Jesús a través dels

relats de l’Evangeli». Mitjà emprat per a assolir l’objectiu: «comentari

de vint-i-un textos evangèlics des del naixement de Jesús fins a

l’enviament dels apòstols després de la resurrecció».

L’autor sap per endavant que, «al llarg de la història, són moltes

les mirades que, des de perspectives de tot tipus, s’han ofert dels

relats evangèlics» i que, tot i ser així, «mai no es podrà esgotar la

riquesa continguda en ells». Per això creu que hi cap la mirada que

ell ens ofereix «amb el desig que pugui servir per viure més inten-

sament la proximitat de Jesús i la crida que ell no deixa mai de fer-nos».

Llibres|Jesús, una crida per a tothom ........................................................

Lectura de la profecia de Miquees (5,1-4a)Això diu el Senyor: «Tu, Betlem Efrata, petita per a figurar

entre les famílies de Judà, de tu en sortirà el qui ha de

regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels

temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare

haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans

tornarà cap al poble d’lsrael. Es presentarà a fer de pastor

amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del

Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap

a l’altre de la terra. Ell serà la pau.

Salm responsorial (Salm 79)Déu de l’univers, renoveu-nos,

feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Pastor d’Israel, escolteu-nos, / vós que teniu querubins

per carrossa, / desvetlleu el vostre poder, / veniu a

salvar-nos.

Déu de l’univers, / gireu des del cel els vostres ulls, /

veniu i visiteu aquesta vinya, / que la vostra mà havia

plantat / i havia fet robusta i ferma.

Que la vostra mà reposi / sobre l’home que serà el vostre

braç dret, / el fill de l’home a qui doneu la força. / No

ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos la vida /

perquè invoquem el vostre nom.

Lectura de la carta de sant Pau als cristianshebreus (10,5-10)Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu

oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu

l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit

de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.»

Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i

l’expiació, no els voleu ni els exigiu.» Encara que totes

aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia.

Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-

vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix

pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena

del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per

complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,39-45)Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Mun-

tanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i

saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació

de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet,

plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces:

«Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de

les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu

Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit

la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les

meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el

Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

«Qui sóc jo perquèla mare del meu Senyor

vingui a visitar-me?»

2

L a b o n a n o v a

full

C r ò n i c a

full

7

20 de desembre del 200920 de desembre del 2009

Diumenge IV d’Advent | Cicle C ............................................................................................................

L’evangeli d’avui|Joan Rius ...................................................

L’escena de l’evangeli d’avui és una exaltació de la feminitat. La Mare de

Déu, Maria, i la seva cosina, Elisabet.

Maria, tot i la seva situació, arrenca a córrer, lluny, a peu, sola, fins a

la muntanya on viu Elisabet. La joia de la seva elecció per part del Pare

ni l’ha envanida ni l’ha tancada. Tot al contrari.

I Elisabet, ja gran, pràcticament frustrada de maternitat fins llavors,

s’omple de goig, d’agraïment i d’amor, fins al punt que l’infant que porta

es commou amb ella i en ella. Tot sota el buf creatiu, font d’Amor de

l’Esperit.

Com són les coses! Els fillets, tant de l’una com de l’altra, assassinats...

Degollat Joan enmig d’un banquet disbauxat, ple de tota mena de pecats

(de poder, de llagoteria, d’injustícia i de luxúria venjativa).

I l’altre, Jesucrist, en els terribles sofriments de la creu, víctima de

l’ambició de mantenir un poder tirànic, fautor d’injustícia.

Breus ........................................................................................................................................................................

8 Mans Unides ens convida novament a participar

en la seva campanya nadalenca de «La llàntia solidària».

Enguany, la delegació diocesana s’ha proposat de finançar

la construcció d’un internat a la zona de Manipur, a l’Índia.

El pressupost és de 61.725 euros. Amb el gest d’adquirir

un llantió al preu de dos euros i encendre’l la nit de Nadal

contribuirem a mostrar-nos més sensibles al lema de la

campanya: «La teva llum és la seva esperança.»

8 El Pessebre vivent dels Prats de Rei arriba aquest

Nadal a la seva trenta-vuitena representació. Es podrà

veure els dies 26 i 27 de desembre i els dies 1, 3, 6 i 10

de gener, a 2/4 de 7 de la tarda (places limitades). Un

dels trets més importants d’aquest pessebre és que els

actors parlen de viva veu i que té música pròpia, composta

per Mons. Valentí Miserachs. Per a tenir-ne més informa-

ció es pot consultar a internet: www.pessebreprat.org,

o per telèfon: 639 126 455.

8 El número 5.000 del Full Parroquial de Santa Maria

de Ripoll sortí el diumenge 27 de setembre passat. Tot

i que la circumstància fa ja unes quantes setmanes que

s’esdevingué, val la pena de donar-la a conèixer. Realment,

són molts anys i una llarga història escrita de servei amb

les informacions de la vida i activitats pastorals de la

parròquia, amb una perseverant trajectòria que avalen

aquests cinc mil fulls. Amb altres formats i impressions,

però el que compta és la continuïtat. Felicitem la parròquia

a l’ombra del monestir de Santa Maria i l’encoratgem a

perllongar tan bona activitat.

8 Com a bisbetó del 2009 de l’escolania de Montserrat

resultà elegit Steen Knu-dsen i Esquerda, de Collbató

(Baix Llobregat), de pare danès i mare catalana. Per a

vicari episcopal els escolans triaren un escolà del nostre

bisbat, Pau-Joan Pratsobreroca i Andreu, de Gurb (Osona).

Com és tradició, el dia 5 de desembre, enguany vigília

de la festa de Sant Nicolau, va tenir lloc a Montserrat la

celebració de la festa del Bisbetó, d’origen medieval,

amb la presència de familiars dels escolans.

8 L’Estany recordà Mn. Aureli Pou, en el 25è aniversari

de la seva mort, amb una missa, a finals d’octubre. Hi

concelebraren el rector, Mn. Francesc X. Arumí, i el vicari

episcopal, Mn. Joan Casas, amb la intervenció del Cor

Parroquial i el Quartet Reina Elisenda. Els feligresos i

amics de mossèn Aureli van fer avinent el record agraït

envers el qui fou rector de la parròquia i principal impulsor

de l’obra de la restauració del monestir de Santa Maria.

Les seves despulles són enterrades al cancell del claustre.

8 El Grup Pessebrista de Calldetenes celebra enguany

el seu vint-i-cinquè aniversari. Ha volgut commemorar-

ho amb una mostra significativa dels pessebres confec-

cionats al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. L’exposició

abasta les modalitats artística i popular, tal com posen

de manifest les dues fotografies adjuntes. Es podrà

veure al Casal Parroquial els dies, 25, 26 i 27 de desembre

i els dies 1, 2, 3, 6, 10, 17, 24, 31 de gener de 12 a 2

del migdia i de 6 a 8 del vespre. Endavant amb la tasca

de difondre una tradició com aquesta!

Tal com havíem anunciat des del Full, recentment s’han

dut a terme noves interpretacions de l’oratori Pau i

Fructuós, amb lletra de Mn. Joan Roig i música de Mons.

Valentí Miserachs. Recordem que les tres primeres

interpretacions es van fer a l’arquebisbat de Tarragona

el proppassat mes de gener, amb motiu de la cloenda

de l’any jubilar.

La quarta interpretació va tenir lloc a la Seu Vella de

Lleida el dia 24 d’octubre com un acte extraordinari del

IV Congrés d’Espiritualitat organitzat pels carmelites

descalços. Els intèrprets foren els mateixos dels tres

primers concerts i el temple lleidatà s’omplí de gom a

gom. Així tothom pogué experimentar que la bona música

eleva l’esperit.

La cinquena interpretació tingué lloc a Roma (concre-

tament, a la basílica de Sant Pau Extramurs) el dia 21 de

novembre, dins el VIII Festival Internacional de Música i

Art Sacra. Aquesta interpretació va tenir unes característi-

ques diferents. En primer lloc, el text es cantà en traducció

italiana. En segon lloc, els intèrprets foren, en part, diferents,

col·laborant-hi catalans i italians. Musicalment, el concert

romà va assolir molta altura i la resposta del públic també

fou notable: hi assistiren més de 3.500 persones, entre

elles una bona representació vinguda de Catalunya.

Com que l’oratori Pau i Fructuós és una obra enco-

miable, s’estan fent gestions perquè es pugui interpretar

a Barcelona, a fi que més persones en puguin gaudir.

Tanmateix, recordem que n’existeixen gravacions (tant

en DVD com en CD) a disposició del públic, amb la qual

cosa hom el pot escoltar en qualsevol lloc i en qualsevol

moment. A més, el dia de Sant Esteve serà emès ínte-

grament per Catalunya Música.

M i s c e l · l à n i a

full

6

full

3

G l o s s a s e t m a n a l 20 de desembre del 200920 de desembre del 2009

Nadal 2009|Romà Casanova, bisbe de Vic

El misteri del Nadal sempre ens supera. Amb joial’esperem i amb joia el vivim. Sempre ens queda elregust de la festa que parla de plenitud, però que, peraixò mateix, no podem viure del tot. Perquè Nadal ésla festa de l’encontre de Déu amb la humanitat. EnJesús, nascut a Betlem, es troben la humanitat i ladivinitat. El Fill de Déu ha feta seva una humanitatcom la nostra, per poder portar-nos, els seus germans,a participar de la filiació divina. Som fills en el Fillestimat. Per la gràcia de l’Encarnació nosaltres podemrebre el do de l’Esperit Sant que ens fa dir amb totaveritat «Abbà, Pare» al nostre Déu. La nostra filiaciódivina no és mèrit nostre, sinó do de Déu perl’Encarnació del seu Fill.

Aquesta veritat fonamental del Nadal cal que latinguem present per a donar sentit al que podemviure en aquestes festes. Ens cal retornar sempreal convenciment que les veritats de la fe cristiana,quan són acceptades en el cor, són capaces decrear una cultura cristiana. La nostra realitat humanamés profunda, il·luminada per la fe, és portada ahoritzons cada vegada més clars de veritat i d’amor;aquesta és l’autèntica cultura humana i cristianadel nostre poble. Sant Ireneu diu: «La fe ens ésconcedida per la veritat, perquè la fe es fonamentaen la veritat. De fet, nosaltres creiem el que realmentés i com és; i, creient el que realment és i comsempre és, mantindrem ferma la nostra adhesió»(Demostració apostòlica, 3).

El veritable Nadal, doncs, és llum, perquè és acce-ptació d’Aquell que ha vingut, com a llum del món, peril·luminar tots els pobles. I quan la llum apareix, latenebra s’esvaeix; quan la veritat il·lumina, la tenebrade l’error desapareix. El misteri de Nadal ens porta aJesucrist, llum de tots els pobles; aquell en el naixementdel qual els àngels van cantar la glòria de Déu i la pauper als homes; aquell que els pastors convidats perl’anunci de l’àngel van reconèixer com a Salvador, Mes-sies i Senyor; aquell que els mags vinguts de l’orientvan adorar prosternant-se a terra i oferint-lo dons; aquellque al llarg dels segles milions i milions de personeshem reconegut com el Fill de Déu en qui tenim lasalvació. En ell resplendeix la llum de la veritat. Tambésant Agustí expressa aquesta afirmació amb aquestesparaules: «Hi ha un sol camí que exclou tot error: quesigui Déu i home un mateix. Envers on es camina, Déu,i per on es camina, home» (La Ciutat de Déu, XI, 3).

Nadal és, doncs, misteri de llum que ens il·luminaen aquestes festes tan esperades i plenes de regustde família i de pau; però també és misteri de llumque vol acompanyar-nos tots els dies de l’any i totsels anys de la nostra vida, fins que un dia en el Regnedel Cel puguem contemplar per sempre la gran veritatde Déu, que és amor. Ara en el temps i en aquestNadal de l’any 2009 som cridats a viure la llum queens ve de Crist, el Fill de Déu, fill també de Maria: Aras’ha manifestat la bondat de Déu, salvador nostre, il’amor que ell té als homes (Tt 3,4).

..................................................................................

..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana........................................................................El sant de la setmana|Sant Sèrvuk (†590)|X.B.

Des de ben petit era paralític; no es podia aixecar ni

podia caminar. La seva mare i el germà el portaven

al pòrtic de l’antiga església de Sant Climent de Roma,

on recollia les almoines per viure i en repartia a altres

persones necessitades. Tot i la seva absoluta pobresa,

pogué comprar alguns llibres de l’Escriptura i dema-

nava que els hi llegissin, car ell era analfabet.

N’aprengué alguns fragments de memòria, així com

alguns salms de lloança i d’agraïment al Senyor, que

sempre recitava, malgrat els seus sofriments. L’insigne

sant Gregori el Gran, que fou elegit papa el mateix

any en què morí el nostre sant, en parla en el llibre

del Diàlegs i en una de les homilies. Escriu que la

seva conducta és una acusació contra aquells que,

gaudint de salut i diners, no realitzen cap bona obra

ni suporten la més petita creu.

Els malalts i minusvàlids haurien d’ocupar un lloc especial

en el cor dels cristians, com l’ocupa en el de Jesús. El seu

dolor, si bé misteriós, adquireix una fecunditat gràcies a la

Creu: «sou privilegiats en la mirada de Déu... en un temps

en què s’amaga la Creu, vosaltres

acceptant-la sou testimonis que

Jesucrist volgué abraçar-la per

la nostra salvació» (Joan Pau II).

La seva festa se celebra el

23 de desembre.

Noves interpretacions de l’oratori «Pau i Fructuós» ...................................................

Acompanyar en la pobresa, per ajudar a sortir-ne|Ramon Bufí i Joan Vera, deCàritas Diocesana de Vic

full

5

full

4

20 de desembre del 2009 C e n t r a l s C e n t r a l s 20 de desembre del 2009

Fa mesos que la crisi va esquerdant la societat com a

família, i va enfonsant persones cap a profunditats que

no hauríem sospitat fa un any i mig: es passa gana al

bell mig d’una societat opulenta; molts no tenen sostre

en pobles i ciutats on hi ha infinitat de pisos buits;

persones que havien treballat tota la vida no saben què

fer, mentre altres continuen fent hores extres; grans i

joves enfonsats en la solitud malgrat estar envoltats de

molta gent... La llista és prou coneguda.

Com a resposta, van sorgint moltes iniciatives i els

donatius augmenten arreu. A Càritas en som testimonis,

i en són també tants d’altres que treballen per alleujar

aquesta situació. És un goig constatar tota aquesta

solidaritat al nostre entorn. Desprendre’s de béns mate-

rials no és fàcil, ho sabem; però el que costa més, i és

tan necessari com l’anterior, és fer costat, esmerçar-hi

temps, acompanyar personalment el qui està necessitat.

Benet XVI, en la seva darrera encíclica, encapçala el

capítol cinquè així: una de les pobreses més profundes

que l’home pot experimentar és la soledat. Acompanyar

és més que donar una ajuda. Darrere una necessitat hi

ha sempre una persona, un cor obert, no solament unes

mans obertes. Un pobre és més que un pobre; és algú

ric en molts altres aspectes que només descobrirem si

l’acompanyem.

A vegades creiem que la solució d’aquestes neces-

sitats depèn dels altres o de les organitzacions que s’hi

dediquen. Sí, depèn d’ells, i de nosaltres. La caritat, fer

costat, donar un cop de mà és tasca, també, de cada

un de nosaltres, ben especialment dels creients en

Jesucrist en particular i de les comunitats cristianes en

general: L’amor al proïsme arrelat en l’amor a Déu és,

abans que res, una tasca per a cada fidel, però ho és

també per a tota la comunitat eclesial, i això en totes

les seves dimensions: des de la comunitat local a

l’Església particular, fins a abastar l’Església universal

en la seva totalitat (Deus caritas est, 20). La pregunta

de Déu a Caín: On és el teu germà, va adreçada a tots,

i no s’hi val a contestar com ho féu ell: No ho sé. Que

potser sóc el guardià del meu germà?, resposta que

enfurismà Déu. Déu nos en guard que la sortida de

tantes mancances depengués únicament dels grups

organitzats, de les autoritats.

Heus ací algunes situacions que possibiliten iens demanen un cop de mà a tots

—Hi ha moltes persones grans necessitades de

companyia, persones amb malalties mentals sense

recursos. Hi ha també la companyia i el suport de

persones que, des de la fe, i des de l’estimació, dedi-

quen temps a fer-los costat, amb gratuïtat i generositat

en els petits detalls: anar a cal metge, en les tasques

domèstiques, anar a comprar, en la conversa compartida..

Fer companyia és una trobada entre persones, amb

algú que és únic i irrepetible. «Hi som» perquè en

aquests gestos també nosaltres ens sentim acompan-

yats i vivim l’experiència de ser estimats per Déu. Perquè

estava malalt i em vau visitar; veniu, beneïts del meu

Pare (Mt 25,35-36).

—Hi ha moltes famílies que passen gana i no tenen

sostre, o el tenen indigne. Hi ha també el suport de les

Càritas parroquials, dels bancs d’aliments (compartits

amb altres entitats o institucions) i dels pisos

d’acolliment. Voluntaris i professionals de Càritas i

d’altres organitzacions que acompanyen les persones

en les seves necessitats més bàsiques per a sobreviure:

disposar d’aliments o tenir un sostre per a viure. «Hi

.....................................................................................................................................

som» des del respecte i la comprensió a les situacions

d’empobriment material que viuen aquestes famílies,

sense oblidar que som davant persones amb habilitats,

capacitats i inquietuds. És el reconeixement mutu de

la nostra humanitat que ens fa «ser-hi». Perquè tenia

fam i em donàreu menjar, tenia set i em donàreu beure;

veniu, beneïts del meu Pare.

—Hi ha joves que no troben feina perquè no tenen

el certificat de graduat escolar, mares amb càrregues

familiars insostenibles, persones immigrades sense

papers o adults que han quedat sense feina fruit d’un

Expedient de Regulació d’Ocupació. N’hi ha també,

i molts, que acompanyen les persones que volen

guanyar-se la vida amb una feina digna, i tot acom-

panyant han d’acollir, a vegades, la queixa o bé l’apatia,

però també les ganes de tirar endavant, de reciclar-

se professionalment i donar sentit a la seva vida. En

aquest camí compartit no sempre ens posem d’acord,

però «hi som» intentant respectar la llibertat de la

persona. Conscients que no ho podem fer sols, treba-

llem agafats de la mà amb altres entitats i institucions

i, quan convé, també exigim a les administracions els

seus deures i denunciem les situacions d’injustícia.

Tot recordant les paraules de Jesús: Perquè era foraster,

i em vau acollir, no tenia feina, i me’n vau oferir; veniu,

beneïts del meu Pare.

Decàleg de l’acompanyant

Acompanyar l’altre és acompanyar Crist.

Acompanyar vol dir seguir l’altre, no al revés.

Acompanyar vol dir estimar, i això et retornarà

amor.

Acompanyar no vol dir parlar, sinó sobretot fer i

escoltar.

Acompanyar vol dir conèixer l’altre, en totes les

seves facetes.

Acompanyar vol dir no voler-ho fer sol, sinó amb

la comunitat.

Acompanyar bé vol dir fer-ho amb gratuïtat total.

Acompanyar bé vol dir no saber quant durarà.

Acompanyar vol dir donar pa, sí, però també la

mà i el cor.

Acompanyar bé vol dir, també, aprendre de l’altre.

Acompanyar, que és una forma de Caritat, a vega-

des pot semblar una tasca senzilla, només depenent

de la bona voluntat. Però, tot i que la bona intenció

és fonamental, no ens podem descuidar mai de posar-

hi la raó, de mirar bé la veritat que hi ha al darrere, de

discernir el què i el com de l’estimació; altrament

podríem caure en el sentimentalisme tou: Sense

veritat, la caritat cau en mer sentimentalisme. L’amor

es converteix en un embolcall buit que es farceix

arbitràriament. Aquest és el risc fatal de l’amor en una

cultura sense veritat. És presa fàcil de les emocions

i les opinions contingents dels subjectes, una paraula

de la qual s’abusa i que es distorsiona, acabant per

significar el contrari. La veritat allibera la caritat de

l’estretor d’una emotivitat que la priva de continguts

relacionals i socials (Caritas in veritate, 3).