VIURE EN FAMÍLIA

1. La Gens, la família, el paterfamilias, la materfamiliasA Roma des de sempre hi ha hagut grups socials. El més important era la família. La família era un grup de persones que estaven sota la autoritat del paterfamílias (pare). El pare de família tenia el poder il·limitat sobre tots els membres (la dona, els fills, els fills casats i solters, els esclaus de la família) tenia tant poder que podia: decidir la vida i la mort dels seus familiars, quan naixia un fill decidia abandonar-lo o adoptar-lo a la família, podia vendre als seus fills com esclaus, si tenia un fill que havia comès un acte il·lícit, podia donar els seus fills a la persona que els havia denunciat per quedar lliures de responsabilitats, era el posseïdor de tots els béns de la família, podia desheretar als fills quan volia. Les famílies s’agrupaven i un grup de famílies es deia Gens. Ets d’una Gens quan tens un avantpassat comú.La materfamilia tenía cura de la casa, tenia els fills i els criava i feia la roba per la família. No tenia els mateixos drets que els homes, estaven discriminades, no podia fer els mateixos treballs que els homes, no podien participar en política, els matrimonis eren per conveniència. Si hi havia un divorci, els fills passaven a la tutela del pare.

2. Els fills. El naixementPer els romans era molt important tenir fills i que fossin nens per assegurar la continuïtat de la família. Si no tenies fills, eres mal vist i es veia com un acte d’egoisme. Si no podien tenir fills, adoptaven.Quan naixia un fill, havia de ser reconegut pel pare, anaven al fòrum i allà hi havia una columna que es deia columna lactaria. La mare deixava el nen davant de la columna i si el pare agafa el nen, vol dir que se’l quedaven si no l’agafava, l’abandonaven.

2.1. Columna lactaria. Expositio.Quan naixia un nen o una nena havia de ser reconegut pel pare, se n’anaven al fòrum i al fòrum hi havia una columna que es deia lactaria, la mare exposava al nen davant de la columna i el pare si el reconeix l’agafa en braços. En cas de que no l’agafessin els feien esclaus o els abandonaven.El novè dia el nen i el vuitè la nena després d’haver nascut es feia el bateig: era una cerimònia on agafaven una bulla que era un sonall i servia d’amulet i li posaven el nom. El nom dels nens: praenomen (nom Antonius A.) nomen (cognom Tullius família tullia) Cognomen (sobrenom “Cicero”) si eres adoptat et posaven un altre nom que era de la família d’on provenies (agnomen Emilianus).

2.2. Praenomen, nomen, cognomen, agnomenEl dia nou després de néixer, es feia el bateig, feien una cerimònia en la qual li donaven el nom a la nena o al nen, agafaven una bulla (un sonall) que servia d’amulet.El nom dels nen: li posaven el Praenomen (nom: Antonius), el Nomen (el nostre cognom: Tullius), el Cognomen (un alias, sobrenom: Cicero) si eres adoptat et posaven el Agnomen (que era el cognom de la família de la qual provenia)Les nenes tenien el cognom de la família.

3. El matrimoniDurant la monarquia i la república romana els romans podien contreure matrimoni si els dos eren patricis. Hi havia una llei que prohibia que els patricis es poguessin casar amb algú inferior. Més tard van canviar la llei i van permetre que els patricis es poguessin casar amb ...... els esclaus no es podien casar

3.1. Matrimoni cum manu (confarreatio, coemptio, usus)

Consistia en que la noia, quan es casava passava a formar part de la família del marit i quedava sotmesa jurídicament al marit i si el seu marit moria quedava sotmesa al seu sogre. Aquest tipus de matrimoni va durar des de la monarquia fins a finals de la república. Es feia seguint diversos cerimonials:

El primer era el nuvi i la novia anaven davant d’un sacerdot i portaven un pa de pagès i el sacerdot tallava el pa per la mitat i li donava a la novia i al nuvi.

El segon cerimonial era de caràcter més civil, aquest matrimoni era com una compra venda, el marit comprava la dona amb monedes.

El tercer tipus era el usus, no hi havia cerimònia, consistia en si una novia dormia a casa d’un home es consideraven casats.

3.2. Matrimoni sine manuConsistia en que la dona quan es casava seguia sent de la seva família depenia del seu pare, dels seus germans, ja no era un traspàs al seu marit. Aquest matrimoni va millorar la situació de la dona. Abans de casar-se els nuvis feien una festa, convidaven als amics i els pares i el nuvi li donava un anell (anular). En aquella festa es pactava el dot. La nit abans del casament la novia agafava totes les seves joguines i les hi oferia als Déus. El dia de la boda es posava una túnica blanca i llarga amb un vel de color taronja. La túnica s’agafava per un cordill (que feia de cinturó) que tenia uns nusos on a la nit de noces el nuvi deslligava. El dia del casament el nuvi i els seus amics anaven a buscar a la novia i després anaven al lloc on es feia la cerimònia. Abans de començar feien un sacrifici a un animal. Quan acabava la cerimònia firmaven un contracte matrimonial. Després anaven al banquet de boda i estaven tot el dia celebrant-ho fins al capvespre on feien un simulacre del rapte de la novia i anaven a casa. Els amics del nuvi agafen a la novia en braços i la passen de la porta perquè no trepitges el llindar de la porta, per que donava mala sort.

3.3. Requisits Els nens 14 anys i les nenes 12 anys. Han de ser lliures i ciutadans romans. Consentiment de les parts.

3.4. El divorciA Roma era possible divorciar-se. Sempre era culpa de la dona si no podien tenir fills. Es feia un simple avis per divorciar-se. Les causes del divorci eren:

No poder fills (descendència). Adulteri de la dona.