viu reus 2014

VIU

TV

IU R

eus

VIU ReusNúm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat Preu 3 euros

Edició CIUTAT DE REUS

Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat Preu 3 euros


VIU Reus

EntrevistesCarles Pellicer, Alícia Alegret, Joaquim Sorio, Josep Poblet, Mariona Quadrada, Carrutxa, Colla Gegantera, Ball deDiables, Colla del Bou

Sant Pere 2014Tota la programació dels actesEl Seguici Festiu i els seusprotagonistesLa gastronomia de les festes

Núm

. 2 |

Jun

y 20

14 |

ww

w.v

iure

us.c

at

Hublot_VIUTarragonaES_BBUnicoGC_420x297.indd 1 05.06.14 09:41

SumariFESTA MAJOR8

ENTREVISTA20

ENTREVISTA46

FESTA MAJOR10

SEGUICI FESTIU42

GASTRONOMIA80

Sant Pere 2014Del 24 al 29de juny

Carles PellicerAlcalde deReus

Joaquim SorioRegidor de Culturai Joventut

Programad’actes

Els gegantsEl referent delSeguici

Menja’tla Festa


EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLc/ Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · Bloc B-2 baixos43002 TarragonaTel. 977 225 299

Direcció: Albert Vidaller, Antoni CorralesDepartament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Anna Escolà Col·laboracions: Mariona QuadradaDisseny i maquetació: Marc PascualFotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.comFoto portada: Pierre GrubiusImpressió: RotimpresDistribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU REUS en cap cas respon del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon al 977 225 299

7 Editorial

8 Festa Major Sant Pere 2014

80 Gastronomia

90 Restaurants

VIU Reus

Editorial

Torna a ser Sant PereAmb la Festa Major de Sant Pere torna Viu Reus. El juny de l’any

passat vam sortir al carrer per primer cop i de nou ho tornem a

fer, aquesta vegada amb un número dedicat exclusivament a les

festes i als seus protagonistes.

La Festa Major és l’expressió de festa més gran dels pobles, un

dels principals motius d’orgull i, tot i que els temps evolucionen

i la manera de veure i viure les festes canvia, hi ha celebracions i

tradicions que es mantenen any rere any. En aquest número espe-

cial que teniu a les mans trobareu les novetats de la Festa Major

d’enguany, els motius que han inspirat el cartell de les festes, la

programació de tots els actes, una proposta d’alguns dels més

destacats i un gran nombre de pàgines dedicades al Seguici Fes-

tiu. I és que a banda de les revetlles, concerts i activitats vàries,

veure desfilar el seguici pels carrers del centre és l’escenari més

emblemàtic de la Festa Major. Associacions com Carrutxa, la qual

es dedica a recuperar la història i cultura popular dels pobles, fan

que sigui possible explicar amb gran detall la història dels gegants

i dels altres elements del seguici. És per això que en aquesta revis-

ta entrevistem a un dels seus socis, en Ferran Sugranyes, qui ens

explica com els qui van començar el 1980 a moure la recuperació

de la festa popular al carrer i que crearen Carrutxa, ja veieren clar

que un aspecte molt important de la recuperació de la festa era

el seu coneixement. També hem entrevistat a entitats que donen

vida al seguici, com la Colla Gegantera o el Ball de Diables. A les

pàgines “Menja’t la festa”, us proposem els plats i begudes típics

de les festes, com les coques, el vermut i el bou i arròs.

Cada cop que retrona la plaça Mercadal amb la Tronada sabem

que ha passat un any. Un any passa molt de pressa, i de nou torna

a ser Sant Pere.

Anna Escolà

VIU Reus | 8

Festa MajorSant Pere 2014 Del 24 al 29 de juny t’hi esperen més de 250 actes

Un any més, arriba la

Festa Major amb un pro-

grama d’actes pensat

per agradar a tots els

públics, amb noves pro-

postes però també amb

els actes d’arrel més tra-

dicional. La programació

abasta concerts, balls,

revetlles, xerrades, pre-

sentacions, concursos,

exposicions, representa-

cions teatrals, activitats

infantils i un llarg etcè-

tera. Tot i que els actes i

activitats pròpiament de

Festa Major se celebren

entre els dies 24 i 29 de

Juny, des del primer cap

de setmana d’aquest

mes que ja van arrencar

els actes previs, entre

ells, la I Trobada de dia-

bles amb civader.

El cartell d’enguany,

obra de Josep Mª Gort

L’artista reusenc d’estil

surrealista figuratiu és

l’autor del cartell d’en-

guany, batejat per l’au-

tor amb el nom d’ “esclat

de festa”. El cartell -que

sembla talment que esti-

gui pintat a l’oli- ens mos-

tra un campanar de Reus

esberlat a resultes de la

tronada. La imatge pro-

voca un efecte de movi-

ment i suggereix l’esclat

del soroll de la tronada.

Pomells de roses en for-

ma de coets es disparen

a l’espai. El cartell també

mostra un dels fanals tí-

pics de la plaça Merca-

dal, la bandera de Reus

Festa Major de SANT PERE 2014

coronant el campanar i

una senyera. El dia de la

presentació del cartell,

Gort explicava: “Tenint

en compte que un cartell

ha d’impactar, quin major

impacte que el que pro-

voca la Tronada”. Gort la

defineix com un element

que omple la plaça Mer-

cadal de fum i de soroll, i

que és simbòlica perquè

obre i tanca la Festa Ma-

jor. Com a fill de Reus,

ser l’autor del cartell de

festes “ha suposat un

fet importantíssim”, i va

explicar que el que més

li va costar treballar va

ser el fet que malgrat que

el campanar estigui “es-

berlat”, conservés la seva

essència. La pintura a l’oli

original estarà exposada a

l’Institut Municipal d’Acció

Cultural (IMAC), durant

els dies de la Festa Major,

i després serà traslladada

al Museu de Reus.

Les novetats

Jaume Amenós, presi-

dent del Teatre Bravium

des del 1990, serà el pre-

goner de la Festa Major, i

encendrà posteriorment

Anna Escolà

Joaquim Sorio, regidor de Cultura i l’artista reusenc Josep M. Gort el dia de la presentació del carteLlde la Festa Major.

la primera tronada . Una

altra de les novetats de

les festes d’enguany és

que el bust reliquiari de

Sant Pere apòstol tornarà

a sortir en processó des-

prés dels treballs de res-

tauració que s’hi han dut

a terme. Coincidint amb

la Festa Major, es reobre

l’històric refugi antiaeri

de la Guerra Civil ubicat

a la zona subterrània de

la Patacada, després que

s’hi hagin fet millores per

fer-lo visitable.

Torna la Festa Major amb un programa pensat per a tots els públics. L’artista reusenc Josep Maria Gort és l’autor del cartell que té el Campanar i la Tronada com a elements protagonistes.

Juny 2014

VIU Reus | 9

Festa MajorSant Pere 2014 Del 24 al 29 de juny t’hi esperen més de 250 actes


Juny 2014

El Pressupost

El pressupost de la Festa

Major és de 345.000€

-13.000 més que l’any

passat-, dels quals

60.000€ provenen de

capital privat. El pressu-

post es nodreix de l’Ajun-

tament i de les empreses

patrocinadores i col·la-

boradores.

El dia de la presentació

del cartell, Joaquim So-

rio, regidor de Cultura, va

destacar la bona entesa

entre les entitats que any

rere any col·laboren per

fer possible la Festa.

Per Sorio, la Festa Major

és “una gran festa i un

motiu d’orgull per tots els

reusencs i reusenques”.

Enguany, es recupera el

programa de butxaca.

El dilluns 30 serà festiu ja

que la Diada de Sant Pere

cau en diumenge.

Coincidint amb Festa Major es reobre

l’històric refugi antiaeri de la Guerra Civil

VIU Reus | 10 Juny 2014

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!

EN LA CULTURAI LES TRADICIONS

POSEML’ACCENT


VIU Reus | 10

Dimarts 24El Pregó

De 10:00 a 14:00 h, de 17:00 a 20:00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Parc Infantil Onda 0. Inflables i activitats per a tota la fa-mília. Organitza: Onda Cero.

18:30 h, des de la CASA RULL, sor-tida de la cercavila del Canó de les Festes.

18:30 h, a la PLAÇA DE PRIM, ac-tuació de l’Esbart Santa Llúcia.

18:45 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, ballada de sardanes de Fes-ta Major. Organitza i coordina el Patronat Sardanista de Reus, amb l’actuació de la Cobla Reus Jove.

19:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE de la ciutat, cercavila del Bou de Mesa (Boeuf de Mèze) i el Bou de Reus pel centre de Reus.

19:30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa de la ciutat amb l’acompanyament musical de Metralla.

20:00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, Pregó de la Festa Major, a càrrec de Jaume Amenós, activista cultural, president del Tea-tre Bravium des del 1990.

Quan acabi el pregó, el prego-ner farà la crida a la festa, des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompanyament musical dels

Ministrers de Reus. Llavors s’en-cendrà la primera TRONADA. Se-guidament, des del Campanar, toc general de festa. Durant el pregó es repartirà la postal de la Festa Ma-jor, número 31.En finalitzar la Tronada, el pregoner iniciarà la cercavila del masclet, amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL.

21:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, mostra de hip-hop al carrer, a càrrec dels grups d’aquesta espe-cialitat de les diferents escoles de dansa que formen la Coordinadora de Dansa de Reus.

21:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, concert tradicional de l’Or-feó Reusenc.

22:00 h, a LA PALMA, XVI Trobada d’Havaneres, amb l’actuació dels grups locals Sons de Mar, Balan-dra, Veus de Reus i Arrels de Canya Dolça. Degustació de rom cremat per a tothom.

Dimecres 25De 10:00 a 13:00 h i de 16:00 a 19:00 h, al GAUDÍ CENTRE, jorna-da de portes obertes, amb motiu de l’aniversari del naixement d’An-toni Gaudí. Visites cada hora. Im-prescindible reserva prèvia al telè-fon del Gaudí Centre, 977 010 670.

10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb l’Spes-sa.

18:30 h, a la PLAÇA EVARIST FÀ-BREGAS, titelles amb “El Pericu sense por”.

18:30 h, des de la CASA RULL, sor-tida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa.

19:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, concert musical a càrrec de l’Orquestra Meravella.

De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitza-des. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).

19:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, correbars del Bou de Reus, amb el Bou de Mesa (Boeuf de Mèze), els Nanos de Reus i els Gegants IPM, i l’acompanyament musical dels Bandsonats. Quan s’arribi a la PLAÇA DEL MERCADAL, versots i lliurament de la Gorra de

Portador i de la Cagarada del Bou.

19.30 h, a la sala d’actes del CEN-TRE DE LECTURA, Mostra de Ci-nema Occitan. Projecció dels films Frédéric Mistral i Le bolanger de Sant-Prict.

21:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Amb la col·laboració de DOP Siu-rana. 23:30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, ball per a tothom amb l’or-questra Meravella.

Dijous 26Els Cóssos


13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut, amb el grup Los Sirgadors.

De 17:30 a 19:30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Aixeca el teu ge-gant. La Colla Gegantera us ofe-reix la possibilitat de posar-vos sota un gegant i aixecar-lo. Preu: 1€.

De 17:30 a 19.30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Dóna el teu xu-met a la Mulassa! Organitza: Co-lla Gegantera.

18:30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.

18:30 h, a la PLAÇA EVARIST FÀ-BREGAS, animació infantil amb “Queviures”.

De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatra-litzades. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).

19:00 h, a la PLAÇA DEL PRIM, ballada de sardanes de la Festa Major de Sant Pere amb la Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sar-danista Rosa de Reus.

19:00 h, al TEATRE BARTRINA, actuació. El projecte Desdezero presenta Una història amb doble joc. L’entrada és gratuïta i oberta a tothom.

Juny 2014

Programa d’actes dels dies de Festa Major Reus, del 24 al 29 de juny

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!

EN LA CULTURAI LES TRADICIONS

POSEML’ACCENT


Juny 2014VIU Reus | 12

19:30 h, a la sala d’actes del CEN-TRE DE LECTURA, Mostra de Ci-nema Occitan. Projecció dels films Eth vin de casa i Aran ath limit.

20:00 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, els Cóssos, quart torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat.

20:00 h, a CAL MASSÓ, presenta-ció del llibre Olor de maduixes, de Dolors Buyó.

21:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, correbars pels 18 anys del Ball de Cercolets. El tiquet de begudes és de 5 euros i el podreu comprar abans del recorregut a la Plaça del Mercadal.

21:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Amb la col·laboració de DOP Siu-rana.

22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, humor, màgia, ball i música a La Revista. Enguany, amb l’espec-tacle Nos hemos quedado en pelo-tas, amb un total de 16 components sobre l’escenari: una primera vedet, cos de ball, atraccions visuals...

Divendres 27La Festa Major Petita


De 10:30 a 13:30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Jocs Am-bulants, instal·lacions infantils i fa-miliars que recreen antics artefac-tes tant de l’àmbit científic i tècnic com lúdic.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb La Morena! Tradipatxanga.

19:30 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 19:30 h al carrer del Vidre, a les 20:15 h a la plaça de Sant Pere, a les 21:00 h al jardí de la Casa Rull i a les 21:45 h a la plaça Martí Napolità. 20:00 h, a la sala Fortuny del CEN-TRE DE LECTURA, inauguració de l’exposició “Joan Maria Llorens, 50 anys de pintura”. Fins al 12 de juliol.

20:30 h, al CÍRCOL, segon cinefòrum.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Amb la col·laboració de DOP Siu-rana

21:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, exhibició de dansa a càrrec de les escoles que formen la coordina-dora de Dansa de Reus.

21.00 h, al TEATRE FORTUNY, con-cert del Cor Mestral acompanyat de la Cobla Reus Jove.

22:00 h, a la FIRA DE REUS, Reu-genio, Saben aquel que diu... reviu l’esperit del mític Eugenio. Preu en-trada anticipada: 14€. Taquilla: 16€.

22:30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-BREGAS, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Coordina: Bou de Reus i Casal Despertaferro. Col·la-bora: Casa Borrull, Cal Pere Fruites i Verdures, Forn Cabré, De Muller i Arròs Nomen.

00:30 h, al FOSSAR VELL, als peus del campanar, començarà El tomet de Sant Ganxet, nova proposta fes-tiva de la ciutat. Recorregut: Fossar Vell, carrer de les Peixateries, plaça de l’Absis, carrer de Santa Maria, plaça del Castell, carrer del Castell, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere per acabar altre cop al Fossar Vell, on es celebrarà un concert a càrrec del grup Metra-lla. Organitza: els Tronats de Reus.

Dissabte 28La Vigília / Les Completes

9:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, a càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Mi-sericòrdia.

9:00 h, des de l’AJUNTAMENT, sor-tida de la cercavila dels Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

De 17:30 a 20:00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Jocs Ambu-lants, instal·lacions infantils i familiars que recreen antics artefactes tant de l’àmbit científic i tècnic com lúdic. 18:00 h, al balcó de la CASA RULL, col·locació de la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia Internacional de l’Alliberament Ho-mosexual. A les 18:30 h, al jardí de la CASA RULL, lliurament dels pre-mis Ploma Daurada 2014. Organit-za: Col·lectiu H2O.

18:00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, cercavila del Seguici Petit, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac Petit, la Cucafera Petita, els Nanos Petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i Indis Petits, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cercolets Petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims Petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gitane-tes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música Petita del Pare Manyanet. A més, aquest any, per primer cop, tindrem la Cucafe-ra Petita esperant una forta ben-vinguda.

Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, ca-rrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.

18:30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, berenar popular, gentilesa de Borges.

De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitza-des. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).

19:00 h, als antics rentadors del CA-SAL DE DONES, Els rentadors, espec-tacle de música, veu i dansa. Inter-pretat per les Artistes Reusenques.

10:00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, ruta enigmàtica per la Prioral i el campanar. És imprescindible re-servar prèviament.

12:00 h, a l’INSTITUT PERE MATA, visita teatralitzada, concert i ver-mut. Per a públic general. És im-prescindible reservar prèviament.

12:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, que ens anuncia la vigília de la festivitat.

A partir de les 12:00 h, al FOSSAR VELL, Vermut de Campanades. Pe-rejil’s Sounds ens presenta un nova proposta per al Sant Pere d’en-guany. Organitza: Perejil’s Sounds.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb la Ban-da de la Festa Major.

17:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

17:00 h, des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

18:00 h, pels CARRERS DEL NUCLI ANTIC, cercavila del Lleó.

18:30 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 18.30 h a la plaça de David Constantí, a les 19.15 h a la plaça de Sant Miquel i a les 20:00 h al carrer del Vidre.




20:00 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carras-clet, el Ball de Pastorets, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Gale-res, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gita-nes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àli-ga, ens oferiran els seus balls, dan-ses i castells.

20:15 h, des de la PLAÇA DEL MER-CADAL, inici de l’anada a Comple-tes del Seguici Festiu.

Simultàniament, des del CAMPA-NAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

20:45 h, a la PORTA DE L’AJUNTA-MENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus com a salutació a les auto-ritats.

21:00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, anada a Completes de la Corporació Municipal amb el convidat d’honor de la Festa Major, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré.

21:15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemnes Completes. Ober-tura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys.

Tot seguit, tornada del Seguici i tradicional pilar caminant de la Co-lla Castellera dels Xiquets de Reus, des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà amb les ballades dels Gegants i del Bestiari.

Quan finalitzin les ballades, l’alcal-de, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc i indi-carà l’encesa de la TRONADA, que anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica a l’antiga. En aquesta ocasió, la música ens l’oferirà en directe el grup.

23:30 h, al CENTRE D’ART CAL MASSÓ, concert amb Joe La reina, que ens presentarà el seu darrer treball, Bailamos por miedo, ofert per Oniria. Obertura de portes a les 23:00 h. Preu: 10€.

24:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, gran revetlla de Sant Pere amb l’orquestra Cadillac.

24.00 h, a la PLAÇA DE L’ALCALDE ANTON BORRELL, revetlla jove amb la Ghetto Orquestra.

24.00 h, a LA PALMA, 23a Nit de Marxa. Enguany actuaran els grups Roe Green & Txipiaité Band + Marina BBFace + The Kinky Coo Coo’s.

Diumenge 29Sant Pere

7:00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicio-nals matinades, a càrrec dels dife-rents grups de grallers de la ciutat i, a partir de les 8:00 h, del Cos de Bastoners veterans de l’Orfeó Reusenc; matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables; el Ball de Pere Joan Barceló amb les matinades galeja-des, i més matinades amb la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Mi-sericòrdia.

8:00 h, a DIFERENTS ESTABLI-MENTS, esmorzars de forquilla.

9:00 h, des de la CASA RULL i des de diferents terrats de la ciutat, 29 avisos pirotècnics per despertar Reus.

9:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i sortida dels Gegants des de l’Ajuntament per recórrer els ca-rrers i les places de la ciutat.

De 9:30 a 14:00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, veneració del bust reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte.

A les 10:00 h i a les 12:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, celebra-ció de la missa.

De 10:00 a 12:30 h, al CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, visites al campanar, a càrrec dels membres de l’Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia.

10:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE I A LA PLAÇA MERCADAL, ac-tuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia, que finalitzarà a la plaça del Mercadal.

11:30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, TRONADA i actuació de lluï-ment dels grups festius de la ciutat.

13:00 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, quan finalitzi el Seguici, ex-hibició castellera dels Xiquets de Reus. La colla castellera de la ciutat alçarà els seus millors castells a plaça. Un cop acabada l’actuació caste-llera, dinar popular ofert conjunta-ment pels Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro, al carrer de Rosich i el carrer de Martí Napolità. Venda de tiquets al bar 3 de 9 i a la Taverna Despertaferro.

De 14:00 h a 18:00 h, al PARC DEL FERROCARRIL, viatges amb trenet per a xiquets i grans. Recorregut de 5 minuts. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.

17:30 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i anada a l’Ofici de les au-toritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.

18:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici, missa conce-lebrada, presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol Balcells, assistit per la Comunitat de Preveres de la ciutat, amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc i l’orgue de la Prio-ral. Quan la imatge de Sant Pere surti per la porta de la Prioral, l’Àli-ga farà el seu Ball Solemne Curt.

18:45 h, des del FOSSAR VELL, arrencada del Seguici dels grups

festius de la ciutat.

19:30 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, inici de la PROFESSÓ SO-LEMNE, amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere, els Ministrers de la Ciutat, la bandera de Reus, els ma-cers, les autoritats, la Guàrdia Ur-bana de gran gala i, tancant la pro-fessó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el toc general de festa i avisos pirotècnics. Quan la imatge de Sant Pere arribi a la plaça del Mercadal, espectacular ballada de tots els grups festius. Quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.

A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la Prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major de la Prioral, es procedirà a guar-dar-la amb les tres claus que custo-dien l’alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preve-res, fins a l’any vinent.

En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes balla-des, encesa de la Víbria i el Drac, carretillada del Ball de Diables i mostra piromusical (a càrrec del Ball de Diables, amb la col·laboració de la Pirotècnica Igual), que posarà punt i final a la festa de Sant Pere d’enguany.

24:00 h, a LA PALMA, ball de gra-lles amb els grups Els Ganxets, gra-llers del Baix Camp i Canya d’Or.

QUILÒMETRES I QUILÒMETRES DE FIABILITAT.

opel.es

ASTRA

Després d’una exigent prova de resistència de més de 100.000 km i gairebé dos anys de durada, realitzada per la revista “Auto Motor und Sport”, l’Opel Astra ha estat l’únic cotxe del segment compacte que les ha superat sense la més mínima fallada.*

Consum mixt (l/100 km) / Emissions de CO2 (g/km): Gamma Astra: 3,7-8,1//97,0-189,0. Oferta vàlida per a particulars fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigència del Pla PIVE 5. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Astra Selective 5p 1.6 CDTI Start/Stop 110 CV amb equipament promocional (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 5. Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Astra Excellence amb equipament opcional (fars AFLPlus i llantes de 19”). Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *Primer lloc en la Prova de Llarga Durada de la prestigiosa revista “Auto Motor und Sport” de 12/2013, realitzada en un Astra Sports Tourer 2.0 CDTI.

Sistema de Climatització Digital Bizona. Sistema d’il·luminació diürna LED. Control d’estabilitat ESP, TCplus, CSC.

Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i connector USB/iPod.

Llantes Design 17”.

El millor en tecnologia alemanya.

Dièsel 110 CV per:

14.990€Amb 4.500€de l’equipament més tecnològic

UNIAUTO Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto.cat

UNIAUTO 210X297 CATALAN.indd 1 28/04/14 13:26

QUILÒMETRES I QUILÒMETRES DE FIABILITAT.

opel.es

ASTRA

Després d’una exigent prova de resistència de més de 100.000 km i gairebé dos anys de durada, realitzada per la revista “Auto Motor und Sport”, l’Opel Astra ha estat l’únic cotxe del segment compacte que les ha superat sense la més mínima fallada.*

Consum mixt (l/100 km) / Emissions de CO2 (g/km): Gamma Astra: 3,7-8,1//97,0-189,0. Oferta vàlida per a particulars fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigència del Pla PIVE 5. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Astra Selective 5p 1.6 CDTI Start/Stop 110 CV amb equipament promocional (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 5. Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Astra Excellence amb equipament opcional (fars AFLPlus i llantes de 19”). Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *Primer lloc en la Prova de Llarga Durada de la prestigiosa revista “Auto Motor und Sport” de 12/2013, realitzada en un Astra Sports Tourer 2.0 CDTI.

Sistema de Climatització Digital Bizona. Sistema d’il·luminació diürna LED. Control d’estabilitat ESP, TCplus, CSC.

Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i connector USB/iPod.

Llantes Design 17”.

El millor en tecnologia alemanya.

Dièsel 110 CV per:

14.990€Amb 4.500€de l’equipament més tecnològic

UNIAUTO Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto.cat

UNIAUTO 210X297 CATALAN.indd 1 28/04/14 13:26


VIU Reus | 16

La Festa Major de Sant Pere va

ser declarada Festa Patrimonial

d’Interès Nacional per la Gene-

ralitat de Catalunya el 2010. Els

actes de Sant Pere s’enceten el

dia 24 amb el pregó i la trona-

da. Els següents dies, de Sant

Joan a Sant Pere (29 de juny),

inclouen un programa carregat

d’actes que combinen la tradi-

ció amb activitats com ara re-

vetlles, espectacles i concerts,

barraques, castells de focs,

etc. Abans de Sant Joan també

s’organitzen diferents activitats

prèvies a la Festa Major que són

un primer tast del programa i

anuncien dies de festa.

Una de les coses de les quals

se senten més orgullosos els

pobles i ciutats és de les seves

festes, en especial, de la Festa

Major. Són dies d’alegria i ce-

lebració, no només dels veïns

i veïnes del municipi en qües-

tió, sinó també dels familiars,

amics i coneguts que s’aple-

guen als municipis per veure i

viure la Festa. Les festes evolu-

cionen amb els anys i el pas del

temps però, tot i així, sempre

hi ha elements significatius que

han perdurat al llarg dels segles.

Reus compta amb notícies

que són testimoni que al final

de l’Edat Mitjana el nucli bàsic

de les festes de Sant Pere el

formaven els oficis, la proces-

só, els balls, la representació

d’entremesos i l’àpat. És a

l’Època Moderna (segle XVII)

quan hi trobem diferents ele-

ments festius de la Festa -els

gegants, la Mulassa i l’Àliga-.

Aquest creixement de la incor-

poració de nous elements va

vinculat a l’ època, però també

al creixement econòmic i de-

mogràfic que va experimentar

Juny 2014

Reus aquell segle, tot i la crisi

que comportà anys més tard

la Guerra dels Segadors. El

creixement de Reus va ser molt

important a la segona meitat

del segle XVIII gràcies a la ma-

nufactura i l’exportació del vi,

aiguardent i productes tèxtils.

Pel que fa als darrers segles, al

segle XVIII les confraries van

perdre el paper que havien tin-

gut dins de l’organització mu-

nicipal des de l’època medie-

val i va desaparèixer l’ interès

a mostrar-les. Al segle XIX, la

desaparició dels antics gremis

va comportar canvis al reper-

tori de demostracions festives.

Des de llavors i durant més de

cent anys, els elements munici-

pals – gegants, mulassa, trona-

da i tocs de campanes –van ser

els trets més significatius de la

festa.

Molta de la informació de les

pàgines dedicades a la Festa

Major i al seguici festiu ha estat

consultada a www.festesreus.

cat i a la col·lecció del seguici

festiu de Reus edita tper l’IMAC

i amb text de l’associació Ca-

rrutxa.

Els orígens de la Festa es remunten a l’Edat Mitjana. Segons les fons documentals de la ciutat, al segle XVII la Festa Major de Reus ja comptava amb els gegants, la Mulassa i l’Àliga.

Sant PereFesta Patrimonial d’Interès Nacional

Redacció

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Les festes evolucionen, però hi ha elements

significatius que perduren al llarg

dels segles

PUBLIREPORTATGE SANTIVERI

Juny 2014 VIU Reus | 17

Santiveri ReusT’ajudarà a cuidar-te i sentir-te millor

No era la millor època però res

ens va fer tirar enrere. Ja han

passat tres anys des de l’ober-

tura, uns anys molt enriquidors

que ens omplen de satisfacció.

Gran part d’aquest èxit es deu

als nostres clients amb qui

hem compartit i volem seguir

compartint experiències.

En un món en que cada cop

estem més exposats a factors

nocius per a la salut i el benes-

tar creiem que és important in-

vertir en salut per intentar viure

el màxim de temps i amb millor

qualitat de vida. A Santiveri

Reus treballem per oferir els

millors productes als nostres

clients.

Quan vam obrir vam considerar

que Santiveri era la marca més

adequada per oferir aquest

servei. Santiveri, està conside-

rada com l’empresa pionera i

impulsora de la nutrició sana,

natural i ecològica a Espanya.

Va ser fundada a Barcelona

l’any 1885 per Jaime Santiveri

Piniés, un jove comerciant tèxtil

que afligit per una malaltia pul-

monar, considerada en aquell

temps com incurable, va entrar

en contacte amb la medicina

alternativa i la nutrició sana i

natural. Després de curar-se a

Alemanya amb mètodes natu-

ristes, tornà a Barcelona i va

transformar la seva camiseria

en una botiga de productes na-

turals i dietètics iniciant el seu

comerç a Espanya.

Avui Santiveri compta amb

tres centres de producció a

Com passa el temps… sembla que fos ahir quan fidels a una filosofia i a una manerad’entendre la vida vam optar per obrir aquest establiment orientat a la salut i el benestar.

Barcelona, Valladolid i Llei-

da, més de 400 treballadors,

prop de 300 botigues pròpies

i franquícies, exporta a 40 pa-

ïsos i té una cartera de gairebé

1.000 productes.

A Santiveri Reus trobaràs les

següents línies de productes:

Alimentació: aliments sense

sucre per diabètics, aliments

sense gluten ni lactosa per a

celíacs i intolerants a la prote-

ïna de la llet i diverses línies de

productes ecològics. Pa i pas-

tes integrals, muslis, sucs, suc-

cedanis càrnics, cereals, batuts

de soja, farina, tofu, seitan, etc.

Complements alimentaris:

destinats a suplir la dieta en

àcids grassos, vitamines, mine-

rals, antioxidants o altres nutri-

ents essencials que ajuden a

mantenir una dieta equilibrada

i un pes adequat. Alimentació

orientada a l’esport.

Plantes: En diferents formats:

Comprimits, extractes, bosse-

tes d’infusió, tisanes instantà-

nies o plantes trocejades, per

facilitar-ne el consum.

Bio cosmètica i cosmètica na-

tural: productes solars, facials,

corporals i capil·lars a base

d’extractes vegetals i altres in-

gredients naturals.

A Santiveri Reus comptaràs

amb un equip humà i profes-

sional excepcional, que t’ ofe-

reix els serveis de fisioteràpia

i acupuntura amb la Laia, de

nutricionista amb la Rosa i

d’assessorament amb la Maria

José, l’ Anna i l’Eva.

Santiveri ReusCarrer Sant Joan, 32

Tel. 977 31 05 63

Continuarem treballant per millorar la salut i el benestar de la gent


Quan va començar a haver-hi

la inquietud de recuperar la

història de la Festa Major de

Reus i els seus protagonistes?

De la festa major, sempre se

n’ha parlat. Als segles XVIII i XIX,

i abans, ja tenim magnífiques

descripcions de les festes que

es feien, dels balls i dels músics,

de les processons, dels gegants

i dels castells de foc... Més que

de la inquietud de recuperar la

història de la festa, parlem de

la recerca de la documentació

antiga de la història de la festa a

partir de la recuperació de la de-

mocràcia al nostre país a finals

dels anys setanta del segle pas-

sat, per tal de recuperar la festa

al carrer a partir del poc que ens

havia quedat. Volíem conèixer el

passat del futur per a construir

un nou present festiu i el futur:

una festa participativa, feta des

del poble, no des del poder. «Vo-

lem festes populars» era, i és, el

nostre lema.

Quines han estat les principals

fonts d’informació que han

permès recuperar la història

dels principals elements del

seguici festiu? En un primer

moment ha estat la documen-

tació antiga servada a l’Arxiu de

Reus, molt nombrosa, i on enca-

ra descobrim petits tresors que

ens fan canviar la imatge que

tenim de la festa i avançar en

el seu coneixement. Ens queda

molt per conèixer! També la bi-

bliografia, sobretot a partir del

XIX, amb llibres imprescindibles

com els d’Antoni de Bofarull,

Costums que es perden i records que fugen, o de Pere Cavallé,

Ferran Sugranyes Carrutxa

Anna Escolà

El centre Carrutxa de documentació del pa-trimoni i la memòria. Una associació cultural dedicada a la recerca, la difusió i la dinamitza-ció cultural en l’àmbit de la cultura popular.

Festes de Reus, entre d’altres no

menys importants. I l’aparició

de la premsa escrita a mitjan

segle XIX ens facilita més docu-

mentació, ja que Reus va comp-

tar amb un bon nombre de dia-

ris que ens mostren i descriuen

la festa des de la seva posició,

enriquint la informació.

Quants anys ha comportat

poder recopilar el gran volum

d’informació i documentació

sobre la Festa Major amb el

qual es compta avui en dia?

Si parlem de Carrutxa, enguany

farà uns 34 anys que estem

treballant sobre la festa, la ma-

jor i totes les altres. Els qui van

començar el 1980 a moure la

recuperació de la festa popular

al carrer i que crearen Carrutxa,

ja veieren clar que un aspecte

molt important de la recupera-

ció de la festa era el seu conei-

xement, i començaren a docu-

mentar-se, a cercar i recopilar

informació per a construir un

discurs vàlid, clar i intel·ligible

sobre què havia de ser la festa,

com calia recuperar-la i quins

eren els objectius a assolir. I una

altra cosa que tenien clara, i que

encara forma part de l’esperit

dels qui treballem avui a Car-

rutxa, és que si es volen assolir

uns objectius, s’ha de fer divul-

gació, editar llibres i revistes

i petits opuscles per a donar a

conèixer la festa, i la base de tot

això és la recerca i la documen-

tació. I no per a quedar-nos-ho

per a nosaltres, sinó donar-ho a

conèixer a la gent, revertir-ho al

poble perquè ho conegui i s’ho

faci seu, perquè és seu.

Quin és el secret d’arribar a

poder explicar aspectes de la

Festa Major i d’elements del

seguici amb tant de detall?

Les ganes de conèixer i, sobre-

tot, pensar i ser conscient que

mai ho arribaràs a saber tot,

perquè és impossible. Però no

només de conèixer la festa, sinó

qui la celebra, per què la celebra

i com... O sigui, conèixer el po-

ble on vius, la societat i els seus

conflictes, la seva història, els

seus costums i les seves creen-

ces, la seva visió del món.

Com s’està documentant ac-

tualment el contingut de la

Festa Major que serà història

d’aquí uns anys? La documen-

tació sempre s’ha fet a partir

de la recol·lecció i conservació

dels documents que el dia a dia

genera -llibres, diaris, revistes,

documentació administrativa,

vídeos, documents orals..-, sigui

la festa, l’economia, el que sigui.

I això es continua i continuarà

fent, canviant, si cal, la forma, a

cavall dels canvis socials i dels

avenços intel·lectuals i tècnics.

I aquesta recol·lecció ha de

disposar dels mitjans adients,

no només de quatre parets on

guardar-la perquè no es perdi

o es faci malbé. I això ja és més

difícil, perquè en temps de crisi

econòmica com els que estem

vivint, la visió utilitarista imperant

dels governs - siguin municipals,

autonòmics o estatals- fa que les


retallades més dures es facin en

coses que es creu que, com que

no produeixen un benefici eco-

nòmic immediat i quantificable

strictu senso, són prescindibles.

I les retallades pressupostàries

en camps com el de la cultura i

el coneixement produeixen un

empobriment intel·lectual i soci-

al que, després, porta força anys

de feina redreçar.

Quins són els principals àmbits

de treball de la ciutat als quals

us dediqueu? Els temes princi-

pals són la cultura popular i la

història, però no estem tancats

només a aquests dos. Com a

entitat de la ciutat que som,

que vivim el seu dia a dia, també

opinem i treballem temes de de-

bat i d’interès social, alhora que

participem junt amb altres asso-

ciacions en àmbits ben diversos.

Qui forma part de Carrutxa i qui

s’hi pot afegir? Carrutxa comp-

ta amb uns socis que nosaltres

anomenem col·laboradors, que

amb el pagament d’una quota

permeten fer front a les despe-

ses bàsiques d’infraestructura.

Per altra banda, tenim les portes

obertes per a tot aquell que s’in-

teressi pels temes que treballem,

o no: només cal que cregui que la

tasca que està portant a terme

l’entitat és útil per a la societat i

serveix per a avançar en el conei-

xement de l’entorn en el que viu.

Per Ferran Sugranyes, “La Cabra marca la recuperació de la festa al carrer”.

GCD: EL PRIMER SHOWROOM PER A PROFESSIONALS DE LA PROVÍNCIAT’AJUDEM A VESTIR ELS TEUS PROJECTES PERQUÈ SIGUIN UN ÈXIT

A LES NOSTRES INSTAL·LACIONS TROBARÀS PROFESSIONALITAT, QUALITAT, SINGULARITAT I LES FIRMES MÉS DESTACADES I INNOVADORES DEL SECTOR.

HO TENIM TOT PREPARAT PERQUÈ ENLLUERNIS AMB ELS TEUS PROJECTES.

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK: @GCDVANGUARDIATWITTER: @GCDVANGUARDIA_D

ROVIRA I VIRGILI, 66-68 LOCALS 11-13, 43002 TARRAGONA

977 243 364 - 977 223 [email protected]

GRUPGCD.COM

grup de construcció i disseny


Carles Pellicer, llicenciat en

Dret, és diputat al Parlament de

Catalunya des de l’any 1999 (VI,

VII, VIII i IX legislatura). Actual-

ment és membre i portaveu de

CIU en la comissió d’Empresa

i Ocupació. A nivell local, ha

estat el portaveu del Grup Mu-

nicipal de CiU a l’Ajuntament

de Reus des de 2003. També

en va ser regidor entre 1997 i

1999 com a vicepresident del

Patronat Municipal de Turisme i

Comerç a la ciutat de Reus en el

Govern municipal. Forma part

també de diverses entitats de

la ciutat com ara Òmnium Cul-

tural, Orfeó Reusenc, Centre de

Lectura, Amics de Reus, Amics

de Gaudí o Jove Cambra Inter-

nacional de Reus -en la que ac-

tualment és senador- .

Quan va pensar que un dia

seria Alcalde de Reus? No

és un pensament que et ve de

sobte un dia; estàs implicat en

diferents projectes per la ciutat

des de diferents àmbits (Unió

de Botiguers, Fira de Reus...) i

et vas posant cada cop més la

ciutat al cap. Arriba un dia que

ja no te la treus i decideixes tre-

ballar a fons per ella.

De quins projectes se

sent més satisfet després

d’aquests 3 anys d’Alcaldia?

De les petites obres de millora

que hem fet en tots els barris de

la ciutat; d’haver racionalitzat

l’estructura municipal (socie-

tats anònimes), haver desenca-

llat Metrovacesa, haver redreçat

l a s i t u a c i ó e c o n ò m i c o -

Anna Escolàfinancera ...

I quins li queden pendents

damunt la taula abans que fi-

nalitzi la legislatura? Avançar

més en la creació d’ocupació;

quan acabi la legislatura esta-

rem molt a prop de la xifra amb

la que varem entrar, i haurem

reduït molt la màxima xifra

assolida en el pitjor de la crisi,

però aquesta és una lluita en la

qual, malauradament, els Ajun-

taments tenim poques eines

per actuar i el que fem es col-

laborar estretament amb altres

administracions i amb les em-

preses i els emprenedors.

Un dels seus objectius era

deixar un Ajuntament sanejat

econòmicament i ordenar-ne

l’estructura. Ho haurà aconse-

guit? Sí, hem estat tots aquests

anys aplicant un pla econòmic

que permetrà haver reduït en

més de 120 milions d’euros el

deute; a més, haurem simplifi-

cat tota l’estructura societària

de l’Ajuntament per fer-la més

sostenible sense perdre la qua-

litat en el servei als ciutadans.

D’aquí un any tindran lloc les

eleccions municipals. Quin

pronòstic en fa? Presentarem

un balanç de feina feta en qua-

tre anys que ens haurà permès

superar les nombroses dificul-

tats que ens hem trobat. Hau-

rem endreçat i posat les bases

per sortir reforçats quan la si-

tuació econòmica de l’Ajunta-

ment i de la ciutat millori. I con-

fio que els ciutadans ens tornin

a fer confiança.

Els joves reusencs tenen futur

a la seva ciutat? Reus és una

ciutat molt dinàmica i amb un

bon teixit empresarial. Des de

l’Ajuntament estem col·labo-

rant amb la iniciativa privada

per millorar també les oportuni-

tats pels joves des del foment de

l’emprenedoria i la formació per

que tothom pugui desenvolupar

el seu projecte vital a la ciutat.

Les vivendes municipals que

formen part de la borsa d’ha-

bitatge assequible i de la bor-

sa d’habitatge solidari evita-

ran que cap família reusenca

es trobi que ha d’anar a parar

al carrer? Estem treballant en

això, malgrat que les dificultats

són moltes i les necessitats

encara més. Des de Reus hem

iniciat diferents projectes per a

garantir lloguers socials i evitar

que es produeixin situacions de

desprotecció.

Què farà l’Ajuntament davant

de les peticions de la PAH de

Reus que demanen que l’Ajun-

tament eviti que famílies es

quedin sense sostre? Amb la

PAH hi tenim una col·labora-

ció i diàleg constants tant des

de Serveis Socials com des

d’Urbanisme, però com a Ajun-

tament treballem en tots els

casos que hi ha a la ciutat, no

només en els que ens plante-

gen des d’aquest col·lectiu.

L’Ajuntament té pisos sense

ocupar (a les Casa dels Mes-


tres, per exemple), preveu que

els puguin ocupar aquestes

famílies? Cal tenir present que

hi ha habitatges que s’han de

destinar a casos d’emergència

-casos d’incendis o enderrocs,

per exemple- i altres per situaci-

ons socials greus –violència de

gènere-. Per això hem de tenir

un petit parc d’habitatge buit,

sigui en la casa dels Mestres o

en algun altre àmbit.

Les llars d’infants privades es

queixen de la possible rebaixa

de preu que es pot aplicar a les

municipals. Aquesta iniciativa

és només fruit del moment

actual o hi ha la intenció de

seguir rebaixant-ne el preu?

L’Ajuntament ha de garantir la

prestació de serveis socials als

ciutadans en tots els àmbits i

pensant sobretot en les perso-

nes que tenen més dificultats.

Aquest és un dels objectius de

l’oferta d’escoles bressol mu-

nicipals. I aquesta oferta ha de

conviure amb la que es pugui

fer des de la iniciativa privada.

Aquesta rebaixa de les escoles

bressol va arribar després que

el PSC en critiqués el preu. És

una coincidència o va ser una

resposta als socialistes? No

és cap resposta, és una qüestió

en la qual ja s’estava treballant;

a més, les xifres que van dir des

del PSC no eren correctes i en-

cara no sabem d’on van sortir. La

nostra feina és treballar pels ciu-

tadans, no polititzar la prestació

de serveis ni fer-ne demagògia.

Tem que no tothom entengui

l’ordenança de civisme (que

“Hem d’avançar més en la creació d’ocupació”

Pellicer fa balanç d’aquests 3 anys d’Alcaldia i parla dels projectes que li queden damunt la taula abans que finalitzi la legislatura. Parlem amb l’Alcalde de les pro-peres eleccions municipals, els joves, l’habitatge, la Festa Major i altres temes d’actualitat de la ciutat.

Carles Pellicer Alcalde de Reus


VIU Reus | 21



prohibeix el vel integral burka

i niqab) a la via pública i als es-

pais municipals? No, he tingut

diferents reunions amb col·lec-

tius de la ciutat, com la Federació

d’Associacions de Veïns i el nostre

capteniment i el seu és idèntic.

Aquesta ordenança pot perju-

dicar les dones musulmanes?

Aquesta ordenança no va con-

tra cap gènere. El seu únic ob-

jectiu és garantir la seguretat

en la via pública.

Com veu la ciutat d’aquí 50

anys? Sóc optimista perquè la

força de Reus s’ha demostrat al

llarg de dècades i ho continua-

rà fent en el futur. La capacitat

de treball i d’innovació està en

l’ADN dels reusencs i això ens fa

superar els moments de dificul-

tat i aprofitar les oportunitats.

Com va ser que va decidir

convidar el seguici festiu de

Tarragona a la Festa Major? La

meva actuació com a Alcalde

cerca implicar i crear sinèrgies

amb les ciutats que ens envol-

ten; ho hem fet amb Barcelona,

Tarragona i ho continuarem

fent. A més amb Tarragona hem

constituït una comissió bilate-

ral per col·laborar en l’àmbit

cultural però també en el dels

serveis socials, la mobilitat, les

infraestructures, entre d’altres.

És el moment de la col·labo-

ració pensant en l’interès dels

ciutadans del territori. Això no

treu que es mantingui una sana

i legítima competència en mo-

ments puntuals.

Creu que hi ha d’haver més

col·laboració en matèria cul-

tural entre Reus i Tarragona?

Com li deia ha d’haver-hi més

col·laboració en tots els àmbits;

hem de trencar les “baralles de

campanar” per poder fer front

als reptes que té el territori en

el seu conjunt; tenim grans ac-

tius, com l’aeroport i el port que

han de treballar conjuntament.

Això és el que esperen els ciuta-

dans de les administracions pú-

bliques i dels seus governants.

Li preocupa que hi hagi xiu-

lades a la plaça Mercadal?

Quina actitud prendrà? No; les

xiulades són una expressió de

descontentament; el que hem

d’evitar són actituds que poden

desembocar aldarulls i corre-

disses en una plaça atapeïda

de gent i amb elements de piro-

tècnia. Sé que tothom serà res-

ponsable per poder gaudir de

tots els actes de la Festa Major

de Sant Pere.

Quin és l’acte que més li agra-

da de la Festa Major? M’agra-

den tots, sincerament. Tenim

un seguici popular espectacu-

lar i admirat arreu. Amb tot, ja

he dit en més d’una ocasió que

tinc una especial debilitat per

l’Àliga. La Tronada tampoc dei-

xa indiferent ningú.

Què li agradaria fer, quan ja

no sigui Alcalde? Ara estic con-

centrat les 24 hores del dia en

les meves responsabilitats com

Alcalde d’una ciutat que exigeix

la meva total atenció. A més, el

meu desig seria poder seguir tre-

ballant per Reus el proper man-

dat. El futur no està escrit. Quan

arribi ja en parlarem.

“ Hem estat aplicant un pla econòmic que permetrà haver reduït

en més de 120M€el deute”



La tronadaQuan Sant Pere peta fort

Quan la plaça Mercadal retrona

tots sabem que arrenca la Fes-

ta Major. El seu so ensordidor i

l’olor de pólvora ens fan adonar

que ha passat un any més i que

de nou ens esperen uns dies de

festa.

La Tronada és l’element iden-

tificatiu de la Festa Major, un

element inequívoc, l’orgull de

molts reusencs. No només

dóna el tret de sortida a les fes-

tes, sinó que també per donar

relleu a moments importants

com són el pas de la imatge de

Sant Pere per la plaça Mercadal

o el retorn de l’Ajuntament a

És l’element identificatiu de la Festa Major de Reus per excel·lència. La Tronada anuncia l’arrencada dels actes de les festes i fa retro-nar any rere any la plaça Mercadal

Completes. L’espera d’empeus

a la plaça Mercadal sempre afe-

geix tensió i emoció a l’esclat

de la Tronada. Un cop esclata,

claror vermellosa, trons, fum...

olor de festa. Els aplaudiments

arrenquen quan la Tronada

s’apaga.

Els primers testimonis de la

Tronada es remunten 300 anys

enrere – es troba documentada

des del segle XVII-, per tant, ja

en fa molts que la plaça Mer-

cadal retrona a resultes de la

pólvora.

Avui en dia, la Tronada és l’úni-

ca que s’elabora amb mascles

o morters que es carreguen

manualment amb pólvora i ar-

gila compactada. La prepara-

ció pirotècnica de la Tronada

consisteix en un rec de pólvora

traçat directament damunt de

les lloses de la plaça Mercadal,

sobre les quals s’hi posen una

trentena de peces anomena-

des mascles o morters i també

trons. El seu traçat ha anat va-

riant al llarg dels anys. El mun-

tatge de la Tronada té un fort

component artesanal.

La 1a tronada l’encén el prego-

ner. A la vigília de Completes,

és l’Alcalde la personalitat qui

l’encén. El dia 29, Sant Pere, al

migdia, la funció és delegada en

una personalitat o institució que

aquell any hagi estat rellevant

per a la ciutat i, la del mateix dia

a la tarda, l’encén l’Alcalde amb

algun personatge convidat.

Redacció

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

ACFo

to N

iepc

e/Ar

xiu

IMAC

Els números 1en lloguers

Els números 1en lloguers

Zona de Mas iglesias a Reus. De 2, 3 i 4 habitaciuons amb calefacció, aire condicionat, jardí i piscina comunitària des de 113.000€

Venda obra nova

Lloguer de naus a Santa Oliva (El Vendrell).Noves per estrenar des de 340€.Superfície 320m² + 100m² d’altell

•Assegurances•Valoració d’immobles•Tramitació de cèdulesd’habitabilitat i certificats energètics•Administrem el lloguer del seu habitatge•Realitzem reformes•Valoració real del seu habitatge•Realització de contractes•Butlletins

Passeig Prim, 34 (Cantonada Carrer O’Donnell) 43202 ReusTel 977 322 999 | [email protected] | www.apireus.com

Naus Industrials

Altres serveis

Zona de Plaça Europa, Carrer Costa Brava a Reus. Pisos de 2 habitacions per 320€ i de 3habitacions per 400€

Lloguer obra nova

Registre d’agents immobiliaris de Catalunya, nº2381, aicat

Dra. Conchita CurullClínica Curull• Primer membre acceptada de la província

de Tarragona a la Acadèmia Americana

d’Odontologia Estètica (AACD).

• Delegada de la Societat Espanyola de

Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la

província de Tarragona.

• Vicepresidenta del Col·legi Oficial

d‘Odontòlegs i Estomatòlegs de

Catalunya, Delegació Provincial

De Tarragona.

Per què és diferent Clínica Curull?Un equip especialitzat en les últimes tècniques de periodòncia, implantologiai estètica dental ens permet oferir uns tractaments amb resultats immediats, fins i tot el mateix dia de la primera visita. Els nostres pacients arriben amb unes necessitats de salut i d’estètica que queden satisfetes des del primer moment.

Com definiria un resultat d'èxit?No hi ha res més

Podria resumir com enfoquen els tractaments a Clínica Curull?Nosaltres busquem salut, funció i estètica. El pacient arriba a la clínica amb un

Clínica Curull ha estat pionera a Espanya en implementar la tècnica d'anàlisis digital delsomriure (DSD-Digital Smile Design).És un fantàstica eina que ens permet crear somriures naturals. Estudiem cada cara icada personalitat. Hi ha un somriure perfecte per cada persona. I el DSD ens permetdissenyar aquest somriure ideal juntament amb el pacient.

CONEIXEMENT SENSE LÍMITS

No hi ha res més satisfactori que l'expressió de felicitat del pacient quan veu el seu nou somriure. Som capaços de canviar el seu aspecte sense modificar la seva identitat.

clínica amb un problema, però no és conscient de l'abast d'aquest problema. La nostra filosofia és que sempre trobarem una solució per a ell.

# 1

# 4

# 3

# 2

Carilles de ceràmicaNoi preocupat perquè fent esport li van donar un cop i es va fracturar una dent.

Invisalign® i blanquejamentNo li agradava ni la malposició de les seves dents ni el color.

Implants i corones sense metallSenyor acomplexat amb la seva boca ens va demanar un “somriure de cine”.

Carilles de resina

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

En què consisteix el DSD?

Després d'una sessió de fotografies i vídeo, dissenyem el millor somriure per al pacient.

Li ensenyem perquè també opini i fins i tot podem col·locar-li una espècie de màscara provisional sobre les seves dents que simularà com quedarà el tractament final.

Així doncs, no comencem el tractament fins que el pacient i nosaltres no estem convençuts de com quedarà.

# 4

PeriodònciaBruxismeEstètica dentalInvisalign

Carilles de resinaEl pas del temps havia desgastat les dents d’aquesta senyora i volia un rejoveniment.

BlanquejamentCarilles de resina i de ceràmicaCorones i ponts sense metallImplantologia i dents en un dia

TRACTAMENTS

Maig-Juny 2014VIU Reus | 28 Juny 2014

Com va néixer la Colla? Qui

portava els gegants, anterior-

ment? Abans els gegants els

portaven la brigada de l’Ajun-

tament. Poc a poc va anar fal-

tant gent per portar-los, i va

ser llavors quan va néixer la

Colla. Érem diferents famílies,

la majoria fills i filles d’antics

portadors. Els membres de la

brigada ja duien les sabatilles

esportives blanques amb la

rosa, i nosaltres vam completar

l’uniforme amb la camisa blava,

pantalons negres, faixa negra

i tovallola vermella. Al principi

els gegants només els portaven

homes, poc a poc les dones s’hi

van anar incorporant.

Què es necessita per poder

portar un gegant? A part de

tenir-ne ganes, equilibri, ritme

i força. Sobretot, pels gegants

que pesen més, com els Indis i

els Moros.

Quina edat tenen els nens i

nenes que porten els gegants

del seguici petit? Els Indis,

canalla gran. Els Vitxets i els

Moros els porten nens i nenes

d’entre 10 i 12 anys.

Com veieu el seguici festiu?

Ens agrada, és molt divers, hi

ha molts elements. Com que

nosaltres som els primers, el

veiem sencer des de la plaça

Mercadal esperant a les auto-

ritats. Val a dir, però, que els

temps d’espera a vegades es

fan llargs, hem de pensar que el

dia 28 i 29 sortim tot el dia i són

Xavier Gomis Colla Gegantera

Anna Escolà

Gomis és membre de la Colla Gegantera. Creada l’any 1989, actualment compta amb més d’un centenar de socis. Enguany celebra els 25 anys i està organitzant una campanya popular per recaptar diners per canviar els vestits dels gegants Negres.

moltes hores, es fa dur.

Hi haurà alguna novetat? En-

guany es presenta la Cucafera

al seguici petit.

Quin paper sentiu que hi te-

niu? Què representa ser els

portadors dels personatges

més emblemàtics del seguici?

La gent se’ls estima molt, als

gegants. Som dels elements

més estimats del seguici i els

que cridem més l’atenció. So-

bretot, la dels nens i nenes.

Us agradaria que hi hagués

algun gegant nou? No, ja els

veiem bé, representen els 5

continents, les 5 races més im-

portants d’arreu del món.

Com esteu organitzant la

campanya popular per recap-

tar diners pels vestits dels

gegants Negres? Els gegants

Negres també compleixen 25

anys, i cada 15 dies ens posem

a la plaça del Prim amb els ge-

gants i tenim unes vidrioles per-

què la gent que ho desitgi hi pu-

gui col·laborar amb la voluntat.

També hem repartit vidrioles en

diferents botigues de la ciutat, i

hi ha empreses i entitats de la

ciutat que han col·laborat en la

recaptació. Ràdio Reus també

ens està ajudant a fer-ne difu-

sió com ha fet moltes altres ve-

gades al llarg de la història dels


“La gent se’ls estima molt, als gegants”

gegants de la ciutat. A banda,

estem organitzant una trobada

de gegants negres -i d’altres-

d’arreu de Catalunya pel dia 13

de setembre.

Participeu en molts actes fora

de Reus? Sí, aquest 2014 hi ha

34 sortides a fora, i ja en tenim

d’emparaulades per l’any que

ve. Hi ha molta gent que ens

truca per convidar-nos perquè

saben que el conjunt de ge-

gants de Reus és molt maco.

Portar els gegants de Reus ar-

reu de la geografia catalana és

un orgull.

Arx

iu IM

AC

/Nie

pce

Foto

Nie

pce

/Arx

iu IM

AC



els actes de festes a la ciutat.

Dins de la festa, compta amb

dos moments d’actuació en

solitari al mig de la plaça: el

migdia de Sant Pere i obrint la

carretillada del Ball de Diables,

al vespre.

El Drac ha participat en multi-

tud de festes arreu de la geo-

grafia catalana i també fora

de Catalunya. En molts casos,

a més de participant, ha estat

el padrí de nous dracs i d’altres

tipus de bestiari.

De tots els éssers fantàstics, la

figura del drac és la més cone-

guda, la més representada i pro-

tagonista de moltes llegendes.

El Drac de Reus va néixer l’any

1992 i es va fer per comme-

morar el 400 aniversari de

l’aparició de la Mare de Déu de

Misericòrdia. Va ser una inicia-

tiva dels membres del Ball de

Diables de Reus. La part creati-

va va anar a càrrec del reusenc

Albert Macaya, qui li va fer uns

retocs i li va afegir quatre potes

l’any 96. La música la va com-

posar el també reusenc Ruben

Valdepeñas.

El Drac el porta una sola per-

sona i l’acompanyen una cobla

de ministrers. L’any 1993 va

integrar-se plenament a tots

El DracVa néixer l’any 1992 fruit d’una iniciativa d’El Ball de Diables

Redacció

La víbria o vibra és una figura de l’imaginari col·lectiu, una bèstia

fabulosa. La de Reus és jove, ja que va ser construïda l’any 2007

per l’escultor reusenc Manel Llauradó. Va néixer com a mitjà d’in-

corporació a la festa d’una entitat ja existent, ja que va ser creada

per iniciativa de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalun-

ya per celebrar el centenari del Foment Nacionalista Republicà.

Té el cos cobert per escates verdes i un llarg coll arquejat, rostre

ferotge i les seves grans potes. Participa al seguici, als correfocs

de la ciutat i als actes de la diada de Sant Jordi.

La VíbriaUna bèstia fabulosa

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

ACFo

to N

iepc

e/Ar

xiu

IMAC

Arx

iu IM

AC

/Nie

pce

REVERTERADVOCATS

Plaça Prim 2, Despatx 2. 43001 Tarragona. | Tel. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 · Fax 977 24 25 73www.bufetreverter.cat | [email protected]

esforç, treball i confiança



És la nova figura festiva de Reus

des del 2007. Traduït en grec,

basilisc vol dir petit rei. Segons

la veu popular, neix d’un ou de

gall tirat al foc o colgat dins d’un

femer.

A Catalunya hi ha la creença

que aquest animal neix del

baf de l’or i que té la missió de

guardar els sepulcres i els tre-

sors amagats. El basilisc és un

animal fabulós al qual se li atri-

bueix una forma mixta de serp i

gall, i la propietat de matar amb

la mirada.

La creació del basilisc fou de la

mà d’un grup de persones que

El lleó reusenc es va presentar

a les Festes del Centenari de la

Coronació de la Mare de Déu

de Misericòrdia el 2004 i for-

ma part del Seguici Festiu de la

ciutat.

El lleó sempre ha estat una de

les figures més utilitzades com

a representació iconogràfica

del poder. El reusenc es va in-

tegrar al Seguici Festiu l’any

2005. És obra de l’escultor reu-

senc Manel Llauradó. Els por-

tadors són membres de l’As-

sociació Musical Sant Miquel.

L’acompanyament musical és a

càrrec d’un conjunt instrumen-

tal de vent, gralles i percussió.

Compta amb tonades de marxa

i ball, obra de Daniel Carbonell.

Hi ha altres poblacions que han

recuperat lleons als seguicis

festius a l’actualitat, com ara

Barcelona i Tarragona.

El lleó és un element festiu que

pren el significat d’un dels ani-

mals que formen part de l’ima-

ginari col·lectiu. No necessària-

ment és una bèstia fantàstica,

ja que sovint es representa amb

les mateixes característiques

físiques que tenen els lleons del

món animal.

El DracBasiliscPetit rei

LleóRepresentació del poder

van encarregar la figura a l’ar-

tista reusenc Manel Llauradó.

Les músiques pròpies de l’en-

tremès són la “Marxa del Basi-

lisc de Reus” i el “Ball Solemne

del Basilisc de Reus” -que s’usa

per acompanyar la coreografia

pròpia de la bèstia-, composa-

des per Jordi Brunet i harmo-

nitzades per Jesús Ventura.

El 28 de juny de 2008, la bès-

tia fou donada a la ciutat en

un acte celebrat als jardins de

l’IMAC, i l’endemà, festivitat de

Sant Pere, la figura inicià l’acte

simbòlic d’oferir el “Ball Solem-

ne del Basilisc de Reus” de la

tanda de lluïment del seguici a

alguna personalitat reusenca.

Redacció Redacció

Imat

ge d

el L

leó.

Fot

o N

iepc

e/ A

rxiu

IM

AC

BasiliscPetit rei

LleóRepresentació del poder

VIU Reus ENTREVISTA


Alícia Alegret1a Tinent d’Alcalde i regidora de Segu-retat Ciutadana i Promoció EconòmicaAlícia Alegret, llicenciada en Dret, és regidora de l’Ajuntament de Reus des de l’any 2007 i diputada al Parlament de Catalunya des de desembre de 2010. Actualment és 1a Tinent d’Alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica. Va ser presidenta del Partit Popular de Reus des del 2009 fins al desembre del 2013.

Quina valoració fa d’aquests

3 anys de 1a Tinent d’Alcalde?

Positiva, però hem de seguir

treballant i molt perquè la si-

tuació que ens vam trobar a

l’arribar no era l’òptima per po-

der desenvolupar les polítiques

que volíem i hem posat ordre,

hem estat racionalitzant, hem

aprimat l’administració i hem

focalitzat els nostres esforços

en polítiques fetes amb res-

ponsabilitat, austeritat i efi-

càcia i en sanejar els comptes

municipals- l’administració que

vam trobar estava pràcticament

en fallida-. Ara podem començar

a aplicar polítiques que volem,

les que portàvem al programa

electoral. Ha estat una època

de deixar de banda la ideolo-

gia i prioritzar els interessos de

la ciutat, fer molta política de

proximitat i molta racionalitat.

A un any de les eleccions mu-

nicipals, quin pronòstic en fa?

És aviat per fer pronòstics,

però crec que si sabem ex-

plicar bé la feina ben feta que

hem fet i que ha estat aprimar

i racionalitzar l’administració,

prioritzar la seguretat ciutada-

na amb la policia de proximitat,

aplicar polítiques per a una im-

migració legal, ordenada i inte-

grada, potenciar la capitalitat

comercial de Reus, reactivar

l’economia i que es creïn llocs

de treball... si sabem explicar-la

bé, espero que els ciutadans de

Anna Escolà Reus tornin a confiar en el Par-

tit Popular. No és un mandat de

grans inversions, sinó de peti-

tes accions que millorin la qua-

litat de vida en barris, carrers i

via pública. Aquests han estat els

nostres principals eixos.

El centre comercial de l’avin-

guda Sant Jordi “ha ressorgit

de les cendres”. Es va anunciar

que la seva posada en marxa

donaria feina a un centenar

de treballadors de Reus. S’es-

tà fent efectiu? Aquest era un

dels problemes que ens vam

trobar sobre la taula, i feia anys

que era “un monument a la cri-

si”. Vam aconseguir arribar a un

acord amb Metrovacesa i hem

signat un conveni de col·labo-

ració perquè els treballadors

i empreses que es contractin

siguin principalment de Reus i

el seu entorn. La segona part

del conveni serà quan el centre

obri les portes: hi ha un com-

promís ferm perquè els treba-

lladors, proveïdors i serveis si-

guin de Reus. Tenim dos reptes

amb Metrovacesa: que es noti

l’ impacte econòmic i generi

llocs de treball a la ciutat i que

no “vampiritzi” el comerç local,

sinó que sigui un complement.

Com a Partit Popular no apos-

tàvem pel centre, però vam ha-

ver de gestionar-ho i ara el rep-

te importantíssim que tenim és

que l’obertura del centre no faci

tancar portes al comerç tradi-

cional que ens dóna capitalitat i

posicionament de ciutat.

I el projecte Barcelona World,

és una garantia real de feina

per als reusencs i reusenques

en situació d’atur? El que de-

mano als impulsors és que

s’expliqui molt millor el pro-

jecte. Cal definir-ne sobretot la

part comercial i hotelera. Ha de

ser un reforç, un complement,

una oportunitat i no una ame-

naça per la zona. Sobretot, ha

de generar impacte econòmic

i llocs de treball. Així doncs, ha

d’evolucionar de la mà de Reus

i la Costa Daurada, el volem fer

compatible a la nostra oferta.

S’hauria d’aconseguir que els

turistes de Barcelona World vinguin a Reus i Tarragona, i

que sigui un turisme familiar

i d’excel·lència, que és el que

busquem a la nostra ciutat.

Així doncs s’han de fer esforços i

s’han de fer ara que és quan hem

de definir el projecte que volem.

Com i per què neix la nova

entitat “ Mesa per a l’Impuls

del Tecnoparc de Reus”? L’ob-

jectiu és recuperar la col·la-

boració de les entitats més

representatives de l’àmbit

empresarial, del coneixement

i administratiu del territori

per impulsar aquest nou Tec-

noparc i la seva contribució al

desenvolupament de l’entorn.

Es treballa per impulsar pro-

jectes estratègics amb col·la-

boració público-privada, fer

accions per captació d’empre-

ses, d’inversors... sobretot, el

que volíem és que el Tecnoparc

sigui un projecte de ciutat. És

així com va néixer, però una

part, l’empresa Tecnoparc, ha

estat judicialitzada i està in-

vestigada, i com a empresa té

connotacions negatives. No-

saltres, com a projecte li hem

de donar un impuls, ha de ser

un valor afegit a la ciutat a la

part empresarial, tecnològica i

del coneixement. La Mesa és

un projecte a mig termini que

ha començat a caminar i espe-

rem que tingui resultats el més

aviat possible.

Quines són les principals ei-

nes de l’Ajuntament per ofe-

rir oportunitats laborals a les

persones que no tenen feina?

La millor política social és la

creació d’un lloc de treball, i

això ho ha de donar el sector

privat. És molt difícil que això

ara ho pugui facilitar l’admi-

nistració, així que s’ha d’ajudar

als que generen llocs de treball,

fomentar l’auto ocupació, - es-

tem fent col·laboracions públi-

co-privades des de l’àmbit em-

presarial-, fer que els nostres

joves tinguin capacitat i ganes

de crear la seva pròpia em-

presa... i estem treballant en

aquesta línia. No hem pogut fer

grans plans d’ocupació, n’hem

fet algun, però tampoc creiem

que aquesta sigui la solució,

sinó que el que hem de fer és

posar les bases perquè les em-

preses generin llocs de treball i

això ho fem amb convenis amb

CEPTA, PIMEC, amb les patro-

nals, hem impulsat el progra-

ma Reempresa, etc. Hem fet

un esforç econòmic important

per fer les bases al comerç i

als emprenedors i empresa-

ris. El nostre objectiu principal

és que no marxin empreses i

que en vinguin de noves. Hem

sigut conscients que n’havien

marxat algunes, i volem recu-

perar-les. També volem que la

joventut de Reus no ens marxi,

que es quedi a la ciutat. La ciutat

té una vida de societat civil molt

activa i hem de donar facilitats

als joves perquè es quedin.

VIU Reus ENTREVISTA

VIU Reus | 35

Quins creu que són els sectors

de Reus que necessiten una

empenta econòmica? Tots,

però, bàsicament, el comerç.

El comerç marca una identitat

pròpia que genera molts llocs

de treball i és auto ocupació. És

un valor afegit i un posiciona-

ment de ciutat important, per-

què som la ciutat de compres

de la Costa Daurada. Tampoc

hem d’oblidar les empreses,

polígons i el sector de la cons-

trucció, que necessita impul-

sos però és complicat. Hem de

posar facilitats a tots aquells

que volen obrir una activitat o

negoci a Reus, i hem bonificat

les llicències d’obertura de les

activitats. Amb els joves em-

prenedors estem treballant

molt amb networking i cowor-king. Des del sector turístic,

hem aconseguit que empreses

touroperadores tinguin la cen-

tral del sud d’Europa a Reus;

també que empreses tecnolò-

giques com IBM estiguin al

Tecnoparc. Es tracta d’estar al

costat de qualsevol sector que

es vulgui moure i promocionar.

Com comencen les tramita-

cions perquè la marca “Ver-

mut de Reus” sigui conside-

rada d’Indicació Geogràfica

Protegida? La marca és molt

coneguda a Madrid, zones de

Castella i nord d’Espanya , in-

dependentment de la marca

que sigui, però a vegades no

té prou impuls a casa. És per

això que vam decidir impul-

sar el vermut de Reus com un

producte de qualitat, reusenc,

artesanal, conegut a nivell na-

cional i internacional i que ens

contribueix a situar Reus al

món. De fet, d’aquest projecte

en són impulsors els principals

productors de vermut de la

ciutat – Miró Salvat, Yzaguirre,

De Muller i Rofes-, marques

que són competència i que

cadascuna té el seu propi mer-

cat. Vam fer una presentació a

Madrid i en aquests moments

estem treballant amb la Gene-

ralitat perquè ens doni el reco-

neixement d’Indicació Geogrà-

fica Protegida.

Com viu la Festa Major de

Reus? Com a regidora i prime-

ra tinent d’alcalde, és un pri-

vilegi. Els darrers anys també

la visc molt com a mare. Tenir

fills petits et fa reviure la festa,

recuperar emocions...ho vius

d’una altra manera. Podríem

dir que ho visc molt de dia i

molt en família.

Tem aldarulls a la plaça Mer-

cadal com els darrers anys?

Sí, però esperem que tinguem

una Festa Major tranquil·la,

cívica i segura. Confiem en la

responsabilitat de tothom. Hi

ha molts altres dies per mani-

festar-se i mostrar queixes da-

vant dels polítics i l’administra-

ció, i aquell dia hem d’apel·lar

al sentit comú i responsabilitat

de tothom perquè la plaça Mer-

cadal és plena de famílies, nens

i pólvora de la Tronada. Espe-

rem tenir una festa cívica i fa-

miliar, una festa en definitiva, i

no una festa amb mesures de

seguretat extraordinàries per

possibles aldarulls. Però això

és un risc que tenim i ho hem

d’afrontar amb la màxima

professionalitat, discreció po-

licialment parlant i prevenció.

Quin és l’acte que més li

agrada de la Festa Major?

L’Anada a Completes, perquè

és una concentració de moltes

coses i emocions. Però també

visc amb especial emoció la

processó de Sant Pere quan

passa per davant la prioral i el

seguici festiu es posa a ballar

alhora. És un moment que he

tingut la sort de poder viure

com a regidora, i em sento molt

honorada. També m’agraden

molt totes les Tronades.

“Ha estat una època de deixar de banda la ideologia i prioritzar

els interessosde la ciutat”

Juntament amb els gegants i la Mulassa, els nanos són quatre parelles que repre-senten la corona catala-noaragonesa i el “xiquet” i la “xiqueta” de Reus.

A Reus, els capgrossos es coneixen com els nanos, i hi ha una tonada que és la més coneguda pels reu-sencs i reusenques, ja que és la que acompanya als na-nos al seguici i s’aprèn des de ben petits:



Els NanosUn dels elements més emblemàtics del seguici

«Els nanos mengen trum-fos, arròs i peix pudent.No sé com s’ho arreglen aquesta pobra gent.

Els nanos són uns dropos, no volen treballar i a casa de la vila els volen despatxar.»

El primer document que parla de l’existència de na-nos és de finals del segle XVIII. En aquella època, el ball de nanos estava vincu-lat a un gremi, el de serra-llers. Amb la decadència de l’antic món gremial – al pri-mer terç del segle XIX – els nanos van desaparèixer de les celebracions locals.

Entre finals del 1.800 i prin-cipis del 1.900 hi va haver diverses comparses i, des-

prés de deu anys sense nanos a la ciutat, l’any 1947 Ràdio Reus va proposar fer un nou grup finançat per subscripció popular.

Es van construir quatre pa-relles, cada una correspo-nent a una de les parts de la corona catalanoaragone-sa: una parella de catalans, una de valencians, una de

mallorquins i una d’arago-nesos. Es van encarregar a l’escultor Modest Gené que comptà amb la col·labora-ció de Vicent Ferré, Juli Ga-rola, Josep Torrell i Ramon Ferran. També es van enca-rregar una nova parella de nanos de sèrie a El Ingenio, de Barcelona. Les figures van ser conegudes com el Xiquet i la Xiqueta.

Els nanos representen la corona

catalanoaragonesa

Redacció

Foto

Nie

pce/

Arx

iu I

MAC

Foto

Nie

pce/

Arx

iu I

MAC

La millor de les opcions!Carrer Jacint Verdaguer, 12 • 43202 Reus • Tel. 977 32 62 73

www.everdaguer.com | www.tocajoc.com

Centre subvencionat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

De 0 a 3 anystot l’any

I a lesvacances...

dels 3als 8 anys

Tot de tallers, joc simbòlic, jocs de taula, d'estratègia, intel·ligents,...

vacances...vacances...vacances...vacances...vacances...vacances...vacances...vacances...vacances...

QUALITY_SportageMaracana_210x297.pdf 1 06/06/14 10:09

Maig-Juny 2014VIU Tarragona | 38



Els Nanos actuals Vint anys més tard els nanos es

van fer malbé i es va encarregar

un nou grup de nanos a l’es-

cultor David Constantí, que va

reproduir els de Modest Gené a

un pes més reduït i es va endol-

cir el seu aspecte.

L’escultor, a més d’aquest re-

disseny d’imatge, va fer nous

el Xiquet i la Xiqueta, condicio-

nant-los també a les figures

de Gené. Aquest endolciment

va anar acompanyat també

d’un canvi d’actitud, ja que els

Redacció

La comparsa de nanos actuals és de l’any

1969

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

nanos anteriors perseguien

als nens i nenes i, els actuals,

acompanyen la comitiva i són

els més propers als nens.

Així doncs, l’any 1969 Reus va

donar la benvinguda a la com-

parsa de nanos actuals, còpia

de l’obra de David Constantí

amb la incorporació del Xiquet

i la Xiqueta actuals.

Des de l’any 1982, els encarre-

gats de portar-los són nois i

noies de la unitat de Pioners i

caps de l’Agrupament Escolta

la Mulassa.

QUALITY_SportageMaracana_210x297.pdf 1 06/06/14 10:09

té actualment, la boca es podia

obrir i tancar i el coll es movia.



La figura actual de la Mulassa

va ser construïda l’any 1725, i

el 1756 se li va fer indumentària

nova a partir dels vestits vells

dels gegants. En aquella èpo-

ca, la Mulassa presentava un

aspecte més ferotge que el que

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

La MulassaLa mula més coneguda de ReusLa Mulassa acostuma a anar davant dels nanos, i és un dels elements del seguicimés estimat pels nens i nenes.

RedaccióVal a dir que la mulassa és una

de les bèsties de tradició més

llarga dins del costumari festiu

català.

Al voltant del coll la Mulassa hi

porta penjat un rastre de cam-

panes que repiquen al pas del

seu ball i que són un dels ele-

ments més simbòlics per als

nens i nenes, a qui els agrada

tenir-los entre les seves mans

Sobre l’esquena li penja un mantell amb

l’escut de la ciutat

com un sonall. Sobre l’esquena

li penja un mantell amb l’escut

de la ciutat.

La Mulassa ha arribat a inicis

del segle XXI portada des de

l’interior per quatre persones i

guiada des de l’exterior per un

acompanyant. Dins del seguici

va caminant amb pas tranquil

darrere dels elements de foc i

davant dels nanos. Quan arriba

a la plaça, és quan arrenca el

seu ball, un dels més esperats

del seguici popular.


Una línia renovada Amb un equip jove i dinà-mic, Gestiomàtica ha re-novat la direcció amb un nou gerent al capdavant, Bernat Marsal, i un equip més integrat certificat ofici-alment per la marca Apple. Gestiomàtica ofereix un servei professional dedicat a l’empresa i al consumidor amb un tracte humà i per-sonalitzat que inclou des de l’assessorament inicial fins a la posada en funcionament i manteniment postvenda. L’empresa s’ha especialit-zat concretament en oferir un assessorament molt bo i acurat quant al tractament de la imatge, ja que gran part dels seus clients són profes-sionals del món del disseny, la fotografia i la impremta.

ServeisAmb l’objectiu de propor-

Gestiomàtica Professionalitat, tracte personalitzat, assessorament i formacióGestiomàtica s’ha renovat amb un nou gerent al capdavant i un equip més integrat format per persones certificades oficialment per la marca Apple. L’empresa ha ampliat les seves instal- lacions amb una forta aposta per la formació i una imatge més comercial de botiga especialitzada

cionar un servei integral i de qualitat, l’empresa atén demandes de tot tipus d’equips informàtics -enca-ra que no siguin de la marca Apple-, manteniments per a empreses i ofereix qual-sevol tipus de finançament i rèntings per a empreses. Pel que fa al Servei Tècnic Autoritzat d’Apple, el·labora pressupostos de reparació sense cap cost pel client, recicla equips informàtics vells i es desplaça a cercar l’equip a casa del client. La renovació de Gestiomàti-ca ve acompanyada d’unes instal·lacions reformades a la plaça del Víctor de Reus. L’ampliació del local de Ges-tiomàtica ha comptat amb el recolzament d’un grup d’empreses molt important a la ciutat i ha servit per dotar el local d’una imatge

PUBLIREPORTATGE GESTIOMÀTICA

més comercial amb caràc-ter de botiga especialitza-da en Apple i fer una forta aposta per la formació tot ampliant l’aula.

FormacióQuant a formació, Gestio-màtica ofereix cada mes cursets i seminaris perso-nalitzats i per a grups. La formació està orientada a dispositius Apple -portàtils i tauletes- i a programes per a empreses i particulars. Els cursos són sobre aplica-cions de sistemes operatius Mac i IOS i es fan tant a les mateixes instal·lacions de

Gestiomàtica com a domici-lis i empreses. S’encarrega de dur-los a terme el mateix equip de l’empresa.

Els cursos més sol·licitats a nivell d’empresa són sobre la plataforma Adobe (Illus-trator, Photoshop i Final-Cut, entre d’altres) i Gestio-màtica tramita la subvenció de la Fundació Tripartita que tenen les empreses per fer els cursos.

GestiomàticaPlaça del Víctor, 7 - ReusTel. 977 338 [email protected]


Juny 2014

Els gegantsRedacció

El referent del seguici

Els gegants són el referent del

seguici popular, per a molts, les

figures més estimades. Hi ha

testimoni dels gegants a la ciu-

tat des de principis del 1.600.

La referència documental més

antiga de gegants a Reus és del

1620, i és al principi del segle

XIX quan trobem notícies sobre

les tres parelles de gegants que

han arribat fins als nostres dies:

els Vitxets, els Moros i els Indis.

Actualment hi ha 5 parelles de

gegants i una mulassa que sur-

ten al carrer a les festes majors

de Sant Pere, Misericòrdia i

Corpus. Així com els nanos re-

presenten la Corona d’Aragó,

les 5 parelles de gegants grans

representen les parts del món:

Els Vitxets (Europa), els Moros

(Àfrica), els Indis (Amèrica), els

Japonesos (Àsia) i els Negres

(Oceania).

El seguici petit també comp-

ta amb la parella de Vitxets,

Moros, Indis, la mulassa petita

i una parella de gegants que

representen un reusenc i una

reusenca, els fadrins. Van ser

creats l’any 1998 i són portats

pels petits de la colla, tot i que

actualment només surten per

Corpus, ja que no participen

a les festes majors. Prenen el

nom de la manera com tradicio-

nalment la gent gran anomena

als nois i noies solters i són un

homenatge al jovent de Reus

de finals de segle XVIII. Les tres

parelles de gegants més anti-

gues són els Vitxets, els Moros

i els Indis.

Els gegants reusencs són pro-

pietat de la ciutat i els encarre-

gats de donar-los vida i fer-los

ballar són la Colla Gegantera de

Reus. Les figures dels gegants

s’han anat restaurant al llarg

dels segles, i els que actual-

ment participen als actes de

la Festa Major són una rèplica

que es va estrenar l’any 2005.

Les còpies dels Vitxets, Moros

i Indis es va fer a càrrec de Ra-

mon Ferran, Ramon Guillemat,

Josep M. Casas, Carles Tubella

i Perruqueria Louis juntament

amb altres col·laboradors.

Els gegants són pro-pietat de la ciutat i qui els fa ballar és la Colla Gegantera

de Reus

VIU Reus | 42

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Consum mitjà (l/100 km): Gamma Yaris hybrid: 3,5 - 3,7. Gamma Auris hybrid: 3,6 - 3,9. Gamma Auris TS hybrid: 3,7 - 4. Gamma Prius: 3,9 - 4. Gamma Prius+: 4,1 - 4,4. Emissions CO2 (g/km): Gamma Yaris hybrid: 79 - 85. Gamma Auris hybrid: 84 - 91. Gamma Auris TS hybrid: 85 - 92. Gamma Prius: 89 - 92. Gamma Prius+: 96 - 101.

JA HO HAN FET 6 MILIONSJA HO HAN FET 6 MILIONS

Què esperes?

hibridizate.com

LA GAMMA HÍBRIDA MÉS ÀMPLIA DEL MERCAT

TOYOTA AUTOFORUMwww.autoforum.toyota.es

C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada43006 - Tarragona 977 252 509

Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 243500 - Tortosa 977 446 105

Ctra. Alcolea del Pinar, 13643206 - Reus 977 326 487

AF_S&S_TOYOTA_210X297_AUTOFORUM_HIBRIDOS_ADAP_CAT_V5_BIS.indd 1 05/03/14 10:55


Curiositats dels gegantsEls gegants indis són els més alts i els més pesants. Tots són portats per la Colla Gegantera de Reus i, generalment, el gegant desfila davant de la geganta excepte la parella dels Indis

Els gegants són el referent del seguici popular, per a molts, les figures més esti-mades. Hi ha testimoni dels gegants a la ciutat des de principis del 1.600.

La referència documen-tal més antiga de gegants a Reus és del 1620, i és al principi del segle XIX quan trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis.

Actualment hi ha 5 parelles de gegants i una mulassa que surten al carrer a la Fes-ta Major de Sant Pere. Els gegants Indis són els més alts i els més pesants.

VIU Reus | 44 Juny 2014

Els gegants més baixets i amb menys pes són el Vi-txet i la Vitxeta que pesen al voltant dels 50 quilos i fan 2,32 m. d’alçada la Vitxeta i 2,57 el Vitxet. En canvi, els més alts i més pesants són els gegants Indis, que pesen uns 100 quilos cadascun i mesuren 3,66 d’alçada. Si els posem per ordre d’alça-da de més baixets a més alts, seguidament dels Vi-txets hi tenim els Japone-sos, els Negres, els Moros i, finalment, els Indis.

Els gegants són portats per la Colla Gegantera, te-nen un portador i els seus acompanyants. Per tradició, els gegants homes desfilen

tots davant de les gegantes, excepte els gegants Indis, ja que la geganta índia va da-vant i l’indi tanca la comiti-va. La vestimenta dels por-tadors són sabatilles amb una flor, pantalons foscos, faixa negra i brusa blava.

L’acompanyament musical dels gegants va a càrrec del Grup de Grallers. Les tona-des són la marxa, el valset, la sonata dels gegants i el ball o vals de la Processó.

Els gegants actuen el dia de Corpus, per Sant Pere i Mi-sericòrdia. Per Sant Pere, el dia 28 al matí desfilen a la cercavila a l’anada i torna-da de Completes. El dia de Sant Pere, el 29, ballen al

migdia a la plaça Mercadal; desfilen a l’anada a l’ofici, a la processó, i fan el ball conjunt a la plaça Mercadal a l’entrada de Sant Pere i la tornada a l’Ajuntament. Per les festes de Misericòrdia, desfilen a la cercavila del dia 24 a la tarda i el dia de Mise-ricòrdia, el 25, fan la baixada al Santuari al matí i l’actua-ció davant del Santuari a la tarda.

Val a dir que els gegants Japonesos i els Negres, a més de les rèpliques dels gegants bicentenaris – els Vitxets, Moros i Indis – són obra de l’escultor reusenc Ramon Ferran.

VINE A DESCOBRIR PERQUÈ SOM DIFERENTS

Orthoclinic ReusTravessera de Sant Antoni, 15Tel. 977 345 231

Orthoclinic Tarragona. C. Cronista Sessé, 5 1r 1a. Tel. 977 235 976A l’agost inaugurem noves instal·lacions a l’Av. Catalunya 22D

www.orthoclinic.es


La darrera edició d’ El Tra-pezi va tancar amb una afluència de 100.000 vi-sitants i nous escenaris. Quin balanç en fa? Un balanç molt, molt positiu, creiem que ha anat molt bé. Tant per la resposta del públic com pels artistes i les companyies, que estan molt contents. Podríem dir que El Trapezi és “el festival de Reus”.

Quina rebuda han tingut els nous espais? Està pre-vist mantenir-los de cara la propera edició? Canviar l’escenari de La Palma per l’Avinguda Sant Jordi des-prés de 18 anys feia patir una mica, però tots els in-puts que tenim són positius. Hi ha gent fins i tot que ho va trobar curt i això sem-pre és bona senyal. Sí que tenim previst mantenir-los, fins i tot obrir-ne algun de nou ja que hi ha alguns es-pectacles on l’espai es va fer petit degut a l’afluència de públic.

I s’incrementarà el pressu-post? M’encantaria, però és molt difícil. Sí que és veritat que a mesura que anem te-nint èxit podem engrescar alguna empresa o algú que pogués posar-hi diners, ja que és cert que amb la inèr-cia que les coses van bé la

Joaquim Sorio Regidor de Cultura i Joventut

Anna Escolà

Entre el regust d’El Trapezi que va tancar la seva darrera edició el passat mes de maig i l’olor de festa de les primeres setmanes de juny, Joaquim Sorio fa balanç del festival del circ, ens parla de la salut cultural de la ciutat i valora el seguici festiu de la Festa Major i les seves activitats.

gent s’anima.

Encara no fa un any que va obrir les portes el Centre de les Arts del Circ i del Gest, quin balanç en fa? La idea del centre és una idea conjunta amb El Trapezi, i de moment està evolucionant molt bé. Va començar molt modestament i amb la idea que amb molt poca inversió -sense un gran edifici- po-dria fer-se molta cosa. És el futur del circ amb el qual creiem, i és que els actors de circ per expressar-se en un teatre o al carrer també han de saber fer mim, saber parlar, expressar-se, expli-car una història, tenir un guió, saber fer espectacle, arribar a les persones... això és el que se’ls intenta ense-nyar. A més a més, és una escola que amb el mercat proper que tenim (com ara Port Aventura, càmpings, ajuntaments que cada ve-gada reclamen persones que puguin actuar al carrer, etc.) és un projecte molt in-teressant que pot funcionar molt bé i que cada vegada s’integrarà més dins d’El Trapezi.

Què explica que la Biblio-teca Xavier Amorós estigui perdent públic? Això és un fenomen que no només passa aquí, sinó a les bibli-oteques de tot Catalunya. Podríem dir que potser es podria invertir més en ad-quirir novetats de llibres -i estem mirant de fer-ho-, però no és només això, i per

això ho estem estudiant i s’està analitzant arreu del Principat.

La Biblioteca Pere Angue-ra veurà finalment la llum? Només per obrir-la es ne-cessita 1.200.000 € i són uns diners que no tenim, així que no serà fàcil. Estem tenint converses i ho estem intentant, però és molt difícil.

Difícil vol dir que no serà a curt termini? A curt termini segur que no, i no sé si a la propera legislatura la podrí-em obrir. Esperem que sí, a més a més l’edifici és preci-ós. Però no tenim el capital, i la Generalitat tampoc. Hem de ser molt conscients d’això.

Quina és la salut cultural de Reus? Crec que és molt bona. La gent jove està fun-cionant, es mou, i això és molt bo. La força de Reus sempre és de “baix cap a amunt”, la força és de les entitats i de la gent que té ganes de fer coses. A banda d’això, El Trapezi ha anat molt bé, el Cos anirà molt bé -som molt coneguts internacionalment amb aquest festival- i el festival internacional de cine Me-morimage cada vegada té més embranzida…crec que en podem estar molt con-tents. Per la seva banda, els museus han acollit exposi-cions que han comptat amb rècords de visitants, la que es va fer de Fortuny va arri-bar als 25.000, i la de Tapiró també està funcionant bé.

Al setembre n’hi haurà una sobre el Prim que creiem que també tindrà èxit.

Quines novetats ens des-tacaria de les festes de Sant Pere d’aquest any? El nou bust reliquiari de Sant Pere, que ja està restaurat i que tornarà a lluir. També la 1a trobada de Balls de Diables amb civader , la pre-sentació de la cucafera pe-tita i reobrirem el refugi de la Patacada amb visites te-atralitzades. S’hi ha canviat la instal·lació elèctrica i s’hi ha posat una porta d’emer-gència, i a partir de les fes-tes es podrà visitar sempre amb visites concertades.

Les obres del Parc de la Festa estaran enllestides per la Festa Major? Sí, el Parc ja estarà a punt, i ara tindrà un aforament per a 18.000 persones, quan fins ara era d’11.000. No eren ben bé obres, sinó que vam trasplantar arbres i vam fer les portes més amples.

Per què es va decidir am-pliar-lo? Calia? Bé, per es-tar tranquils en espectacles on hi hagi molt públic. Tot i que al ser un espai a l’aire lliu-re, no té els riscos d’un espai tancat com és un pavelló.

Com veu el seguici festiu? Jo el trobo el millor de Cata-lunya (somriu). Bé, crec que és dels millors de Catalu-nya, i el que més m’agrada és que hi ha molta gent que se l’estima, el mima, que el


“El Trapezi és el festival de Reus”

cuida i treballa per ell.

Com és que s’ha decidit allotjar tots els elements del seguici al Vapor Vell? Perquè estigués tot el seguici junt, ja que ara estava repartit en di-ferents espais. Aviat ja estarà enllestit, ja que hem d’esperar que s’acabin les obres que s’hi han dut a terme.

Vindrà el seguici festiu de Tarragona? La idea hi és i ho farem, però no enguany. L’Àliga de Tarragona vindrà al setembre perquè fem una trobada d’àligues, que serà la primera trobada d’àligues de Catalunya, i els nostres nanos apadrinaran els nous de Tarragona. En tot el que puguem, volem intentar dur a terme una col·laboració mútua entre ambdues ciu-tats, així que és qüestió de posar-nos d’acord entre les colles i preparar-ho bé.

Creu que la Festa Major té activitats per a tots els públics? Crec que el Segui-ci agrada molt i a totes les edats i, pel que fa a les acti-vitats, intentem que arribin i agradin a tots els públics.

Com viu les festes i quin és l’acte que més li agrada de la Festa Major? M’agrada i l’intento gaudir, però no la visc massa tranquil, és el problema de la responsa-bilitat, sempre estàs pen-dent que tot surti bé. L’ac-te que més m’agrada és la Tronada i l’entrada de Sant Pere quan ballen tots els elements. Aquest moment sempre m’ha agradat molt, és una “explosió” molt maca que emociona.

“La salut cultural de Reus és molt bona i

la gent jove es mou, i això és molt bo”

Juny 2014

Avui en dia les tendències de moda femenina les marquen les revistes, pàgines web i blogs de moda i a les xarxes socials. Molt diferent de fa més d’un segle, quan la veu popular ens explica que era el vestit de la geganta el re-ferent de moda del moment per les noies reusenques.

Segons les fonts sembla que va ser a principis del segle XIX quan el vestit de la Vitxeta va començar a can-viar sovint. Potser el ves-

tit no canviava totalment però sí que ho feia en part, d’acord amb la moda del moment. Actualment en-cara li veiem canvis, encara que menors.

Tot i això, es manté cada any per Corpus el fet de re-novar-li el pentinat.

Redacció

El Vitxet i la Vitxeta

El vestit de la Vitxeta

Els gegants Vitxets – el Vi-txet i la Vitxeta - són les figures europees dins la col·lecció que vol represen-tar els diferents continents del món. Aquests gegants van aparèixer al voltant del 1800 i s’accepta que es van estrenar per les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d’unir Reus i Salou, celebra-des el 1805.

Els gegants Vitxets formen part de les primeres pare-

lles que es van construir: el Vitxet i la Vitxeta, els Moros i els Indis -Indius, com es diuen popularment a Reus- . Els Vitxets són els gegants més baixets i menys pe-sants de tota la colla.

El Vitxet ha sofert transfor-macions al llarg del temps, ja que per exemple, fins a la dècada del 1860 era un gegantó on la carcassa arri-bava a l’alçada de la cintura del portador i a aquest se li veien les cames. També, durant una època, el gegant anava sense barba.

Redacció

Un referent de la moda de les reusenques durant moltes dècades

Sembla que el vestit va començar a canviar a principis del s. XIX



Les figures europees

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Els Moros De representants de l’Àsia a representants de l’Àfrica

Juny 2014


VIU Reus | 50

Els gegants Moros, juntament

amb els Vitxets i els Indis, són

de les primeres parelles de ge-

gants que va tenir la ciutat de

Reus. L’aspecte d’aquesta pa-

rella de gegants , representants

del continent de l’Àsia, respon a

la imatge de l’època que tenien

els reusencs de principis del se-

gle XIX, que és quan es van fer.

En principi els gegants Mo-

ros eren els representants de

l’Àsia, però, quan més d’un

segle més tard es van fer la pa-

rella de Japonesos, llavors els

gegants moros van passar a

representar el continent Africà.

Els Moros eren coneguts com

els “gegants mitjans”, en refe-

rència que no eren tan petits

com els Vitxets ni tant alts ni

tant pesants com els Indis. Al

llarg dels anys, la parella dels

gegants ha evolucionat i ha

Redacciócanviat el modelat, el pintat de

les cares, els turbans i els ves-

tits, sobretot, el de la geganta.

La seva imatge representa tant

una figura llegendària com la

voluntat universalista dels reu-

sencs de començaments del

segle XIX quan van idear les

figures dels gegants que re-

presentessin els diferents con-

tinents del món.

La imatge de la geganta representa

una figura llegendària

Els gegants Moros eren els representants del continent asiàtic fins que més tard van aparèixer els Japonesos. Llavors, els Moros van passar a representar el continent africà.

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

ACFo

to N

iepc

e/Ar

xiu

IMAC

Si saps que necessites ajuda

Psicodiagnòstic • Psicoteràpia • Teràpia de parella • Sexologia

Dirigit per Miquel Alcaraz Fernández.Més de 20 anys d’experiència

•www.psicodiagnostic.com

Passeig Prim, 23 3r 2a • 43202 ReusTel. 977 326 281

ara només et cal demanar-la



Els indisEls representants d’Amèrica

Els gegants Indis, com els Moros i els Vitxets, daten del se-gle XIX o començament del XX. Les fonts documentals afir-men que van ser estrenats el 1805 en motiu de les festes de col·locació de la primera pedra del canal de Reus a Salou, però potser ja existien d’abans. La seva estètica recorda la visió que es tenia dels nadius nord-americans del voltant del 1800. Els gegants Indis són, a banda dels més alts i els més pesants de la colla (havien arribat a pesar 100 quilos cadascun), dels més emblemàtics.

Es diu que la figura de l’Indi amb el braç al darrere – parant la mà a l’esquena – justifica una dita “fer com el gegant indi” que fa referència a rebre comissions o suborns d’amagat.

D’altra banda, el dit del gegant indi és emblemàtic per a molts reusencs i reusenques, que any rere any, quan els ge-gants surten al carrer, van a tocar-li el dit.

Redacció

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Els gegants Japonesos es van

estrenar l’any 1956 en la cele-

bració del 150è aniversari dels

gegants “vells”, que en aquella

època eren els Vitxets, Moros i

Indis al Reus Deportiu. A la inau-

guració es va fer una concen-

tració de gegants d’arreu de la

província.

La seva creació respon al fet que

al llarg del segle XIX hi havia ha-

gut la voluntat de completar la

comparsa gegantera, ja que hi

havia la necessitat d’una quarta

parella asiàtica perquè els Mo-

ros -que en un principi havien

estat considerats com la parella

representant del continent asià-

tic- es van considerar represen-

tants del continent africà.

Aquesta quarta parella es va

consolidar gràcies a una subs-

cripció popular amb Ràdio Reus

de la qual es van reunir 17.000

pessetes que van fer possi-

ble tirar endavant la parella de

gegants Japonesos. La tasca

s’encomanà a l’escultor reusenc

Ramon Ferran.



Redacció

Els japonesosLa quarta parella que representa el continent asiàtic

La parella de Japonesos es va

consolidar gràcies a una subscripció

popular a través de Ràdio Reus amb

l’objectiu de reunir diners

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

PUBLIREPORTATGE VERNET I NAVARRO


Tant la Núria Vernet com L’Eva

Navarro APIS col.legiades al

col.legi d’Agents Immobiliaris

de Tarragona, ténen una tra-

jectòria de més de 15 anys dins

del sector immobiliari, i tot i

coneixent la situació actual del

mercat, aposten per treballar

en allò que més les apassiona.

Quina percepció teniu del sec-

tor en aquests moments? És

un moment delicat on la pro-

fessionalitat, el rigor i el conei-

xement del mercat són abso-

lutament imprescindibles per

assolir els objectius de venda.

La col·laboració entre agèn-

cies, la publicitat i sobretot

l’assessorament personalitzat

son claus per aconseguir l’èxit;

s’ha de tenir molt present en

tot moment que el mercat està

sotmès a canvis continus i que

cada client té necessitats dife-

rents que hem de ser capaços

Vernet-Navarro

C/ General Moragues, 113 - Reus

Tels. 659 800 660 | 635 599 948 La teva immobiliària

Vernet-Navarro, assessors immobiliarisVernet-Navarro obrí les seves portes l’octubre del 2013, amb la finalitat de donarals seus clients un servei proper i de confiança a l’hora de comprar, vendre o llogar el seu habitatge.

de satisfer.

Com treballeu per aconseguir

aquest èxit? Per a nosaltres la

clau sens dubte és la confiança

que genera treballar dia a dia

i conjuntament amb el client,

Oferim al propietari diferents

opcions per comercialitzar el

seu habitatge, l’ajudem a triar

la millor opció proporcionant-li

tota la informació que sigui ne-

cessària, ens agrada compar-

tir també els habitatges amb

altres agències amb les que

tenim una estreta col·labora-

ció dins del grup ACORDIA, on

gaudim d’una important bossa

de compradors en actiu, en de-

finitiva la clau és la confiança i

la seguretat que li transmetem

al client.

Carretera de Castellvell

Parc dels Lledoners

Zona Mas Miarnau

Casa adossada

249.000 €

Casa adossada amb jardí

220.000 €

Habitatge exclusiu

256.000 €



Els primers gegants negres es

van estrenar el 1977 al Reus De-

portiu. Tot i així, al cap de pocs

anys van aparèixer els primers

defectes de construcció i amb el

temps es van necessitar noves fi-

gures que els substituïssin. L’any

1989 va ser la darrera vegada

que els gegants negres van sortir

al carrer, ja que després van ser

desats al Museus de Reus. Els

gegants negres no representa-

ven la noblesa de la raça com sí

que ho representaven la resta de

parelles de gegants, i potser per

això mai van acabar d’agradar

als reusencs i reusenques.

Els negresEls representants d’Oceania

Redacció

Foto

s N

iepc

e/Ar

xiu

IMAC

Foto cedida per la Colla Gegantera on s’hi veuen els gegants Negres antics

Els 2ns gegants negres van sorgir doncs, arran del mal estat dels

vells. Per tal d’involucrar la ciutadania en el projecte, la Colla Gegan-

tera i l’associació Carrutxa van engegar la campanya “Negres i Nous”

per aconseguir que la nova parella pogués ser una realitat gràcies a

l’aportació de Ràdio Reus, de totes les entitats reusenques i de tots

els col·laboradors de la campanya popular; a més del Carrasclet i la

geganta Índia.

ESTIU 2014PER A NENS

MATINS DE TEATREDe l'1 de juliol al 22 d'agost

De dilluns a divendres de 9 a 13 hEntrada a partir de les 8 i recollida fins les 14 h

Preu: 42 € setmana (38 € de l’1 al 4 de juliol)Professor: Toni Guillemat

PER A JOVESCIRC I TEATRE

De l'1 de juliol al 22 d'agostDe dilluns a divendres de 17 a 21 h

Preu: 42 € setmana (38 € de l’1 al 4 de juliol)Professors: Marc Micheo i Lluís Graells

PER A ADULTSCOMMEDIA DELL’ARTE

De 14 de juliol a l’1 d'agostDe dilluns a divendres de 19 a 22 h

Preu: 155 €Diversos professors

Inscriu-te ja a :Giny, Centre de les Arts Gestuals i del Circ de Reus

Carrer de Pere Cavallé Llagostera, cantonada c. AstorgaJust al costat de l’Institut Josep Tapiró

Línies de bus: L10 (Barri Gaudi) i L11 (Plaça de les Oques)Telèfon: 977 010 284 - Mòbil: 651 87 47 87 - Email: [email protected]

Grups reduïts de 10-12 persones

Apunta't la setmana que vulguis

facebook.com/elginy.reus @GinyReusginyreus.cat


Juny 2014

El Ball de Diables de Reus

compta amb diferents sec-

cions: els Diables, la Cabra, el

Drac, els Bitllers, els Tabalers,

la Batucada Tokatrons, els Dia-

bles Infantils, el Drac Petit i la

Cabra petita. Tot i que va néixer

l’any 1981 -primer dins de la

Carrutxa i deu anys més tard

es van independitzar- compta

amb referències històriques

des de 1771. La primera colla va

ser la Cabra i un any més tard

els Diables. Actualment El Ball

de Diables té 300 socis, i el nú-

mero de diables varia d’any en

any. Roger de la Cruz en forma

part des que tenia 3 anys.

Què representa El Ball de Dia-

bles i quina és la seva contri-

bució a la Festa Major? Per no-

saltres formar part d’El Ball de

Diables és seguir una tradició.

Any rere any observem orgu-

llosos com la plaça cada vega-

da està més plena quan fem el

nostres espectacles, especial-

ment, la carretillada. Això ens

anima cada any a seguir treba-

llant en les nostres actuacions.

Com viviu la Festa Major? Sant

Roger de la CruzCap de Colla d’El Ball de DiablesEl Roger la defineix com una colla tradicional a qui li agrada innovar dins de la tradició. Diu que per ser un Diable se n’han de tenir moltes ganes i respecte, però no por.

Anna EscolàPere per nosaltres té molta im-

portància i ho vivim amb molta

intensitat, però les festes que

tenen més sentit per nosaltres

són les de Misericòrdia. Hem

de tenir en compte que abans

només actuàvem per Miseri-

còrdia, ja que per Sant Pere

només fa 8 anys que ho fem. En

canvi, hi ha referències de sor-

tida dels Diables per Misericòr-

dia des de finals del segle XVIII.

Així doncs, la nostra verdadera

vinculació històrica i emocional

és per aquestes festes.

Quines actuacions feu per

la Festa Major de Sant Pere?

Comencem amb la cercavila de

foc de la nit de Sant Joan. Des-

prés el dia 27 surten els Diables

petits, el dia 28 fem l’anada i

tornada de Completes i el dia

29 comencem ben d’hora amb

les matinades, després de la

tronada fem l’encesa de lluï-

ment, a la tarda a la processó i,

finalment, la carretillada. Cada

any la fem diferent.

Com s’innova? La carretillada

és l’espectacle en el qual més

podem innovar, de fet cada any

és diferent, i també en l’encesa

del Drac. Ara mateix, portem

treballant en la carretillada

d’enguany des del mes de març.

Comencem prenent nota dels

anys anteriors i sempre la co-

mencem i l’acabem d’una ma-

nera diferent. També permeten

innovar molt els “lliures”, els qui

es posen al mig de la colla tirant

carretilles. I és que som una co-

lla tradicional però ens agrada

innovar dins de la tradició. Una

altra de les coses que hem fet va

ser tirar endavant el Ball de Sant

Miquel a Misericòrdia.

Molts Diables infantils passen

als Diables adults? Sí, molts.

De fet, molts caps de colla ac-

tuals de les diferents seccions

venen dels infantils. Podríem

dir que “tenim pedrera”.

Què s’ha de tenir per ser un

Diable? Moltes ganes. Hi ha

molts diables infantils que co-

mencen amb por, però, quan

veuen que no passa res, s’ani-

men. L’únic imprescindible,

doncs, és tenir-ne moltes ga-

nes. Sempre diem que s’ha de

tenir respecte, però no por. I si

a algú no li ve de gust fer actua-

cions de foc, doncs pot tocar el

tabal. Hi ha lloc per a tothom

perquè fem moltes activitats.

Quina acceptació ha tingut el

Drac? Nosaltres diem que és

l’animal simpàtic de la casa. Els

nens s’hi apropen molt, els hi

agrada molt.

Teniu prevista alguna nove-

tat de cara a les festes d’en-

guany? Com que nosaltres se-

guim l’estil de diables del Baix

Camp i Priorat i, com marca la

tradició anem amb vestits de

fons blanc, vermell o verd i amb

el civader (la bossa on portem

les carretilles), enguany vam

decidir fer una trobada de Dia-

bles amb civader .

Com veieu el seguici festiu?

Tenim una gran Festa Major

i un seguici festiu envejable.

L’única crítica que tenim és que

tot el que s’incorpora nou està

orientat a la canalla. Hi trobem

a faltar activitats orientades als

joves perquè puguin participar

més al seguici.

Què recomanaríeu a les per-

sones que vulguin sumar-se

i participar a l’actuació dels

Diables? Pels qui vulguin parti-

cipar al correfoc, a part de tenir

una actitud responsable, han de

dur roba de cotó, mocadors, ba-

rrets de palla, roba vella ( si pot

ser texans) i sabates tapades.

Com us financeu? Rebem una

subvenció per part de l’Ajunta-

ment, però, bàsicament, grà-

cies a les quotes dels socis i als

espectacles.

“Formar part d’El Ball de Diables és seguir una tradició”

VIU Reus | 58

El Pla PIVE 5 no durarà per sempreAprofita els descomptes de Ford

FORD FOCUSAmb Motor EcoBoost

per 12.990€*

NOU FORD FIESTAAmb Connectivitat Total SYNC

per 8.590€*

FORD KAAmb Auto Start-Stop

per 5.990€*

Reus CarConcessionari Oficial

C/Cambrils,s/n • 977 751 500(Obert també dissabtes matí)


El Carrasclet va néixer de la

iniciativa popular l’any 1985

i és l’únic gegant que sense

pertànyer als Gegants de Reus

participa en els seguicis de les

dues festes majors de la ciutat.

Desfila amb la resta de seguici

des de principis de la dècada

dels anys 90.

Representa un personatge his-

tòric i reivindicatiu, Pere Joan

Barceló i Anguera, anomenat

“El Carrasclet” (Capçanes,

1682). De professió era carbo-

ner, i lluità durant tota la Gue-

rra de Successió a les files de

l’arxiduc Carles d’Àustria. Aca-

bada la guerra i amb el grau de

capità, es retirà de nou al seu

ofici. Després d’un petit inci-

dent amb un oficial borbònic,

hagués de fugir. Aixecà una

partida amb la qual reprengué

de nou la lluita per restablir les

llibertats catalanes que havien

estat suprimides per Felip V.

L’any passat, el Seguici Popu-

lar de Barcelona va visitar la

Festa Major de Reus després

que anteriorment, el Seguici

de Reus hagués visitat la ciutat

comtal amb motiu de les festes

de Santa Eulàlia. En el marc

d’aquesta visita, la geganta

que representa Elisabet Cris-

tina de Brunsvic-Wolfenbüttel

va acompanyar el gegant Ca-

rrasclet. Elisabet Cristina (1691

-1750) era l’esposa del rei Car-

les d’Àustria, i va concedir -en

nom l’arxiduc- el títol de ciutat

a Reus l’any 1712 durant la Gue-

rra de Successió.

El gegant CarrascletRepresenta un personatge històric i reivindicatiuEl Carrasclet és el gegant més nou i representa el personat-ge històric Pere Joan Barceló, anomenat “El Carrasclet”. Tam-bé és el més alt, i impressio-na quan el veiem al costat del Vitxet i la Vitxeta, la 1ª parella de gegants de la ciutat que, en comparació amb la resta, són els més baixets.

Redacció


Foto

s N

iepc

e/Ar

xiu

IMAC



Ball

de P

rim

s: F

oto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

El Ball dePastorets

El Ball de Pere Joan Barceló

El Ball de Prims

Redacció Redacció

Redacció

Els estudiosos li atorguen un sentit religiós ja que el relacionen amb

les representacions nadalenques dels pastors, i també s’ha presen-

tat com una variant del ball de bastons ja que tots dos tenen l’acció

dels picaments amb els pals. El Ball es va incorporar al seguici de

la Festa Major l’any 2010, tot i que s’havia estrenat en format petit

l’any 2007 a la Festa Major Petita. Va a càrrec de la Coordinadora de

Danses Tradicionals de Reus.

Fa pocs anys que la Festa Major incorpora, com a ball parlat, una

peça de nova creació: el Ball de Pere Joan Barceló, el qual recrea

la figura del guerriller, conegut com a Carrasclet. Al ball hi surten

la seva dona, Pepeta Figueres, i els companys de lluita, entre altres

personatges, amb indumentària pròpia del segle XVIII i utilitzant re-

produccions d’una arma de l’època. També hi figura un diable, com

s’acostumava a fer en els balls parlats.

L’estètica de la dansa i la melodia recorden antics balls. Encara

avui no se sap d’ on prové el seu nom ni a què es refereix. La parau-

la prim, en català antic, significa primer. L’any 1992 es va incorporar

al seguici de la festa major reusenca, ballat per membres de la Co-

ordinadora de Danses Tradicionals de Reus, amb una coreografia

del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia.

Tot i així, anteriorment havia sortit d’altres vegades. La seva indu-

mentària és molt vistosa, de colors vius, amb unes cintes de colo-

raines que pengen del capdamunt d’un cucurutxo llarg que els ba-

lladors porten al cap. D’aquest cucurutxo també els cau una xarxa

fins a mig cos.

A les mans i als peus porten un munt de picarols que piquen al rit-

me de la música. La tonada tradicional va ser recollida al segle XIX.

Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km. Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles. *Exemple de Finançament per a un Clase V 200 CDI Largo PVP 39.843,03 € (IVA, Impost de matriculació i transport inclosos. Despeses de prelliurament no incloses.) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., vàlid per a sol·licituds aprovades fins al 31/08/2014 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 30/09/2014 . Per 365,00 € al mes en 36 quotes i una quota final de 19.666,82 €, entrada 10.626,47 €, TIN 4,75%, comissió d’obertura 873,58 € (2,99%). TAE 6,18%. Preu total a terminis 44.306,86 €. ** Hi ha 3 possibilitats per a la última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant la última quota. (1) Acord de Servei Excellent de Mercedes-Benz España S.A., que ofereix tots els manteniments necessaris segons el pla prescrit pel fabricant, reparacions necessàries per avaria o fallades de producte i la substitució de peces de desgast (pastilles, discs, embragatge, etc.), a més del Servei de Mobilitat Europea amb assistència en carretera 24H. L’import presentat correspon a una quota fixa mensual IVA inclòs que cal pagar durant el període total contractat.

Per a CEO i Mares.

Descobreix una nova dimensió de la versatilitat: amb una configuració de seients variable de fins a vuit places, el nou Clase V està preparat per al ritme familiar i, gràcies al

seu exclusiu disseny interior, també per a les altes exigències del món executiu. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v

Acord de Servei Excellent 32 €(1)

36 mesos/45.000 km finals

Clase V 200 CDI Largo

al mes en 36 quotes365 €*Entrada: 10.626,47 €

Quota Final: 19.666,82 €**TIN 4,75%TAE 6,18%

Nou Clase V. Tan gran com la vida.



El Ball de Cavallets està documentat a Reus des del 1620, i va ser a

partir dels inicis del 1.700 quan la seva participació va ser constant.

El Ball va desaparèixer de les festes locals a meitats del 1.800, i es va

reincorporar a la Festa Major el 1988 per iniciativa del Col·lectiu Reu-

senc d’Activitats Culturals (CRAC). Els cavallets són obra de l’escultor

reusenc Manel Llauradó i la música ha estat composada per Daniel

Carbonell a partir de la melodia tradicional. Al ball, quatre genets cristi-

ans s’enfronten a quatre genets moros. A la dansa també hi participen

l’àngel i el macer.

Ball de Cavallets

Ball de Galeres

Les fonts documentals apunten que aquesta dansa està vinculada a

antics rituals agràries, a la verema, alguns el vinculen a les festes de

tardor, d’altres de la primavera...el que sí que destaquen és que l’ús de

cercolets i arcs és comú a diversos països d’Europa en ritus de pas –

com els casaments – i altres cerimònies festives.

A Reus està documentat al segle XVIII, tot i que les fons assenyalen

que probablement ja s’havia ballat abans. Es va reincorporar al seguici

reusenc l’any 1996 a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicio-

nals de Reus a partir del treball de recuperació del folklorista Josep

Bargalló.

Les seves balladores van vestides amb brusa i pantalons blancs, mo-

cador creuat al pit i al cap, faldellí verd o vermell, picarols a les cames,

espardenyes amb vetes i un cèrcol guarnit amb flors. Una formació de

grallers acompanyen musicalment el ball.

És una dansa que figura l’enfrontament entre quatre naus cristianes i

quatre turques que els balladors porten penjades a mig cos. A la dan-

sa hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal.

S’explica que el ball es va crear per commemorar la victòria de la flota

cristiana a la batalla de Lepanto. Els balladors porten pistoles amb les

que disparen a la part final de la dansa.

L’Entitat és la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. Van

acompanyats d’una cobla de Ministrers.

Redacció Redacció

Redacció

Ball de Cercolets

Ball

de C

erco

lets

: Fo

to N

iepc

e/Ar

xiu

IMAC

Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km. Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles. *Exemple de Finançament per a un Clase V 200 CDI Largo PVP 39.843,03 € (IVA, Impost de matriculació i transport inclosos. Despeses de prelliurament no incloses.) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., vàlid per a sol·licituds aprovades fins al 31/08/2014 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 30/09/2014 . Per 365,00 € al mes en 36 quotes i una quota final de 19.666,82 €, entrada 10.626,47 €, TIN 4,75%, comissió d’obertura 873,58 € (2,99%). TAE 6,18%. Preu total a terminis 44.306,86 €. ** Hi ha 3 possibilitats per a la última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant la última quota. (1) Acord de Servei Excellent de Mercedes-Benz España S.A., que ofereix tots els manteniments necessaris segons el pla prescrit pel fabricant, reparacions necessàries per avaria o fallades de producte i la substitució de peces de desgast (pastilles, discs, embragatge, etc.), a més del Servei de Mobilitat Europea amb assistència en carretera 24H. L’import presentat correspon a una quota fixa mensual IVA inclòs que cal pagar durant el període total contractat.

Per a CEO i Mares.

Descobreix una nova dimensió de la versatilitat: amb una configuració de seients variable de fins a vuit places, el nou Clase V està preparat per al ritme familiar i, gràcies al

seu exclusiu disseny interior, també per a les altes exigències del món executiu. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v

Acord de Servei Excellent 32 €(1)

36 mesos/45.000 km finals

Clase V 200 CDI Largo

al mes en 36 quotes365 €*Entrada: 10.626,47 €

Quota Final: 19.666,82 €**TIN 4,75%TAE 6,18%

Nou Clase V. Tan gran com la vida.

Entra en el món meravellósde JumpingClay

REUS

www.jumpingclay.es

Camí de Riudoms, 48 - ReusTel. 977 323 300 | [email protected]

• Casal d’estiu

• Aniversaris i tota mena de festes

• Tallers per a escoles, entitats i centres d’educació especial

• Figures per encàrrec

facebook.com/jumpingclay.reus



Aquesta dansa té la curiositat

que tot i el seu nom, no fa re-

ferència a cap personatge de

l’església. L’Entitat que el duu

a terme és la coordinadora de

Danses Tradicionals de Reus.

Els seus components són vuit

balladors i un mossèn, i els

balladors llueixen dos colors

Aquest ball -que és considerat

el precedent dels castells- l’any

passat va celebrar el desè ani-

versari de la seva recuperació,

ja que s’havia perdut a finals

del segle XIX. La Coordinadora

de Dansa de la ciutat, formada

per l’Escola de Dansa del Centre

de Lectura, l’escola Núria Díez i

l’escola Artis-Fraga, va ser l’en-

Ball MossènJoan de Vic

Ball de Valencians

Redacció Redaccióalternats, el blau i el blanc i van

emmascarats amb un barret

amb cintes de colors. Com a

complements, duen un bastó a

la mà i, a l’altra, una cobertora

de gerra d’oli de fusta. L’acom-

panyament del Ball és la cobla

de Tres Quartans.

titat escollida ara fa 11 anys per

representar i gestionar el ball.

Els dansaires -actualment nens,

nenes i adolescents - van vestits

de blanc amb faldellí granat, di-

versos mocadors i espardenyes.

Duen castanyoles a les mans i

picarols a les cames, i els acom-

panyen un grup de grallers. Els pi-

lars i els castells són els moments

més esperats de la seva exhibició.

Ball

de V

alen

cian

s: F

oto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

www.neusesmel.comRambla Nova, 92 2on 1a, TarragonaTel. 977 249 254

Reflexoteràpia d’autorReflexoteràpia | Flors de Bach i teràpia floral | Kinesiologia holística,

Fisioteràpia | Osteopatia | Psicoteràpia | Bioenergètica | AcupunturaNutrició | Homeopatia | Naturopatia | Teràpia del so | Reiki

Suport familiar | Constel·lacions familiars

Tractaments per: Dolor de peus | Mal d’esquena | Contractures Problemes

per dormir | Estrès | Ansietat | ArtrosiMigranyes | Al·lèrgies | Rehabilitació | Problemes

posturals | Fibomialgia | Infertilitat | Problemes de pes Pors i malsons | Problemes de relació | Dificultat de

concentració | Baix rendiment escolar i altres



Aquest ball és una de les danses més antigues de Catalunya i a

Reus es va recuperar per la Festa Major de Sant Pere l’any 1961. Els

balladors porten uns pals de fusta que colpegen entre ells o també

al terra tot portant el ritme de la música. L’entitat que ho organitza

és el Ball de Bastons de l’Esbart de Sant Llúcia i el Ball de Bastons

de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc.

Els components han de ser un mínim de vuit balladors, i van vestits

amb espardenyes, picarols a les cames, calça curta, camisa, faldellí

i mocadors, un al cap i un altre creuat al pit de colors vius. L’acom-

panyament musical va a càrrec d’un grup de grallers.

Aquest ball és dels més vistosos del seguici i, segons apunten les

fonts documentals, té força relació amb una festa de la primavera,

la de l’arbre de maig. El pal que aguanta el dimoni té un pom de flors

a la part més alta, i d’ allí surten les cintes amb les què ballen les

gitanes. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant les cintes

al so de la música interpretada per les gralles.

El Ball va a càrrec de la coordinadora de Danses Tradicionals de Reus,

i el ball el componen vuit gitanes i un diable. El vestuari és una faldilla

de volants de colors vius, mantell i gorro. El diable va vestit a l’estil del

Ball de Diables. Els complements del vestuari és un pal amb cintes de

color groc i vermell amb un pom de flors i castanyoles.

La dansa es reincorporà al seguici festiu reusenc de festa major el

1982, ballada per noies.

Ball de Bastons

Ball de Gitanes

Redacció

Redacció

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

VIU Reus | 70

Quines oportunitats de tre-

ball real ofereixen els futurs

projectes a l’entorn de PortA-

ventura? Amb 4.500 milions

d’euros d’inversió, tindran un

gran impacte econòmic per al

territori. En el terreny laboral,

als llocs de feina directes s’hi

hauran d’afegir els indirectes

fruit de la desestacionalitza-

ció turística que comportaran

aquests nous projectes. Es

tracta de transformar una des-

tinació turística europea en una

de mundial.

En quina mesura és una ga-

rantia de feina per als aturats

i aturades de la demarcació?

Inversions d’aquest tipus afavo-

reixen, sobretot, els habitants

dels territoris més propers, on

el sector turístic i de serveis té

un pes molt destacat.

Quins són actualment els

mercats més interessats i in-

teressants pel territori a nivell

turístic? A la Costa Daurada i

les Terres de l’Ebre, el mercat

domèstic és molt important.

Avui els clients que arriben

de Catalunya o del conjunt de

l’Estat suposen un 47% de la

nostra demanda. És un fet,

però, que el nostre sector té

una clara orientació també

cap a l’exterior i, per tant, els

mercats internacionals esdeve-

nen clau. I ho han estat encara

més quan ens hem trobat amb

greus dificultats davant el mer-

cat domèstic a causa de la crisi

econòmica. Des d’aquest punt

de vista, els nostres principals

mercats emissors són Rússia,

Viu ReusFrança, el Regne Unit i, a una

mica més de distància, Holan-

da, Alemanya, Bèlgica i Irlanda.

Per quina raó el turisme ca-

talà i provinent de la resta de

l’Estat espanyol està remun-

tant? Ho hem detectat ja així

durant aquesta darrera Setma-

na Santa. També ens arriben in-

dicadors a través d’operadors

turístics convencionals i on line

que ens fan veure que hi ha

símptomes clars de recupera-

ció del consum de lleure. L’ex-

plicació que hi trobem només

és un canvi en la percepció de

confiança entre els consumi-

dors que fa que la contenció

existent en els darrers temps

comenci a canviar de tendència.

Quines previsions turístiques

es fan des de la Diputació per

aquesta temporada d’estiu?

En general, el sector es mostra

confiat i amb un grau moderat

d’optimisme. Fins i tot en els

anys més durs de la crisi l’acti-

vitat ha estat prou satisfactòria,

i això explica la fortalesa, capa-

citat d’adaptació i la competiti-

vitat del nostre sector. Pel 2014

esperem un bon comporta-

ment de mercats com el català,

l’espanyol, el britànic (afavorit

pel canvi de la lliura), el francès

i l’alemany. Veurem contenció

en el mercat belga i holandès i

una certa tendència a la baixa

pel que fa al mercat rus a causa

de la devaluació del ruble al llarg

dels darrers mesos.

Pel que fa a l’àmbit econòmic,

quines iniciatives du a terme

actualment la Diputació per

promoure l’ocupació a la de-

marcació? Conscients de la

necessitat de fer front a la crisi

social que encara afecta la nos-

tra societat, a la Diputació de

Tarragona impulsem múltiples

iniciatives de caràcter laboral

i formatiu. Una de les més re-

cents és el Pla de Foment de

l’Ocupació 2014, que abasta

les deu comarques de la de-

marcació i dóna continuïtat a

les mesures empreses els anys

anteriors. El pla es desglossa en

els plans d’ocupació comarcals,

destinats al condicionament

d’entorns naturals i urbans a

través d’accions que aniran des

del manteniment i adequació

de camins fins a l’arranjament

de mobiliari urbà. Aquest pla

contribuirà a donar resposta a

les elevades taxes d’atur exis-

tents en general, i en particular

a la demarcació de Tarragona.

L’edifici de la Diputació situat

entre els carrers del Vent i de

Sant Jaume és a punt d’acollir

la nova seu de l’Escola d’Art i

Disseny de la institució i part

de l’Escola de Música. Quin ha

estat el motiu d’aquest canvi

d’ubicació? El nou edifici, amb

superfície total de 2.387,72 m²

i pràcticament enllestit, dóna

resposta a les necessitats d’es-

pai dels estudis d’art i disseny i

de música, al mateix temps que

racionalitza recursos i seus de

la Diputació i hi aporta nous i

clars avantatges. Pel que fa a

l’Escola d’Art i Disseny, ubica-

da des de fa anys al passeig de

la Boca de la Mina, retorna a

la seva ubicació original, en un

espai totalment nou, modern

i molt cèntric, fet que li atorga

una major presència i visibilitat.


Exerceix el càrrec des del 2007 i és alcalde de Vila-seca des del 1993. Conseller nacional de CDC des del 2003, va ser di-putat al Parlament de Catalunya en la 7a i en la 9a legislatura

Josep Poblet President de la Diputació de Tarragona

VIU Reus | 71


Quant a l’Escola i Conservatori

de Música, permet desconges-

tionar les dependències del Pa-

lau Bofarull, que s’havien que-

dat petites. Tots aquests canvis

esdevenen molt importants

amb vista al creixement del

nombre de persones que es pu-

guin interessar pels estudis ar-

tístics i musicals que oferim. El

fet de compartir espai farà pos-

sible la interrelació d’activitats

conjuntes de música i art. Cal

destacar també la recuperació

d’un edifici emblemàtic al centre

de la ciutat, així com la vitalitat

que l’activitat docent aportarà a

l’històric barri del Carme.

Quins altres projectes du a

terme la Diputació actualment

a la ciutat de Reus en matèria

cultural? A banda dels anterior-

ment esmentats, la nostra insti-

tució gestiona a la ciutat el Col-

legi Públic d’Educació Especial

Alba, el qual també és objecte

d’inversions any rere any per

tal de dotar-lo dels serveis que

necessita. D’altra banda, la nos-

tra principal seu institucional a

Reus, el Palau Bofarull, compta

permanentment amb una ex-

tensa oferta cultural pluridis-

ciplinar oberta a la ciutat. Per

posar un exemple, l’any passat

s’hi van organitzar una dese-

na d’exposicions pròpies i una

desena més corresponents a

altres entitats, actes als quals

cal sumar-hi les audicions, els

concerts i les altres activitats

organitzades per l’Escola i Con-

servatori de Música de Reus.

Tot plegat ha representat una

xifra de prop de 25.000 visi-

tants, que dóna fe de la pro-

jecció del Palau Bofarull com a

focus cultural i social de primer

ordre. Així mateix, la Diputació

s’ha compromès amb la ciutat

de Reus a garantir el suport

econòmic per a la celebració

dels anys Fortuny, Tapiró i Prim,

i el suport a múltiples instituci-

ons, com per exemple el Centre

de Lectura. Reus és clarament

un dels àmbits prioritaris i es-

tratègics de la nostra actuació

territorial.

VIU Reus | 72

PUBLIREPORTATGE LA MARTINA

Cuinar, cantar, fer manualitats,

escoltar contes... Qualsevol

ocasió és bona per a que els

més petits aprenguin anglès. És

per això que aquest estiu, lés-

cola La Martina de Reus, Tarra-

gona i Cambrils tornarà a oferir

les ja conegudes Fun Weeks de

Kids&Us.

Les Fun Weeks són setma-

nes temàtiques d’immersió

lingüística total en anglès. En

aquestes, els nens i nenes fan

diferents activitats lúdiques

al voltant d’un tema central.

L’aprenentatge es fa seguint el

mètode Kids&Us, un sistema

innovador i exclusiu que repro-

dueix el procés d’adquisició

de la llengua materna. Amb el

nostre mètode els nens s’in-

trodueixen en el nou idioma de

manera natural i, gairebé sense

adonar-se’n, aprenen nou vo-

La Martina Kids&Us aposta per l’aprenentatge natural de l’anglèsLes Fun Weeks permeten que nens i nenes d’entre 3 i 10 anys gaudeixin de les vacances a la vegada que aprenen o perfeccionen un nou idioma

www.lamartinaschool.com

cabulari i interioritzen expres-

sions i estructures gramaticals

en anglès.

La Martina Kids&Us ofereix les

Fun Weeks durant tot el mes

de juliol a Tarragona i fins el 8

dágost a Reus. El centre esco-

llit per a realitzar-les són La Sa-

lle Tarragona, i a Dia de Granja.

Els espais escollits per a realit-

zar-les són: La Salle Tarragona i

Dia de Granja. Les instal·lacions

on es realitzaran els casals són

molt adients, ja que léntorn

natural i léspai són una prio-

ritat pel bon desenvolupament

del casal. Les Fun Weeks estan

adreçades a nens d’entre 3 i

10 anys, sigui quin sigui el seu

nivell d’anglès, ja que lóbjec-

tiu no és més que la compren-

sió, léxpressió i la interacció

oral d’aquests nens i nenes.

Aquests es dividiran per grups

d’edat, amb un nombre redu-

ït dálumnes per professor.

D’aquesta manera, es garanteix

un correcte seguiment i es faci-

lita la interacció per part de tots

els membres del grup.

Les activitats tenen lloc al llarg

del matí i, per a aquells que es

queden a dinar, també n’hi hau-

rà a la tarda. Els nostres casals

inclouen des d’activitats de psi-

comotricitat fins a manualitats,

danses, cançons, contes o un

mercat simulat en què els nens

hauran de comprar el seu es-

Les Fun Weeks són setmanes temàtiques d’immersió lingüística

total en anglès

morzar amb una moneda crea-

da especialment per a l’ocasió.

A més, al llarg de la setmana,

els nens i nenes prepararan un

petit espectacle on gaudiran de

manera lúdica i espontània del

seu aprenentatge.

Les Fun Weeks permeten als

més petits gaudir de l’estiu a

la vegada que aprenen o per-

feccionen un nou idioma. A tot

Europa ja hi ha més de 40.000

nens aprenent anglès amb

metodologia Kids&Us, un

mètode nascut ara fa 11 anys i

que ha suposat una autèntica

innovació respecte el sistema

tradicional d’aprenentatge. Se-

gons un estudi de la Universitat

de Barcelona, els nens que han

après anglès a Kids&Us tenen

millors competències en voca-

bulari, gramàtica, pronuncia-

ció, comprensió oral i escrita

que els que ho han fet seguint

el mètode tradicional.

Us convidem a formar part dá-

questes petites i intenses Fun

Weeks que us faran viure histò-

ries quasi reals en un marc di-

vertit, social i encisador, i tot en

una llengua vehicular, lánglès.

Juny 2014

Març-Abril 2014

kidsandus.es

La Martina - La Salle Tarragona

Tarragona-Reus-Cambrilswww.lamartinaschool



Castells Les exhibicions castelleresdels Xiquets de Reus

Àliga Representa el poder i té un lloc d’honor dins del seguici

L’exhibició castellera és un altre

dels grans atractius de la Fes-

ta Major. Durant les festes, els

Xiquets de Reus ofereixen els

seus millors castells a la plaça

Mercadal acompanyats pels

grallers la vigília de Sant Pere

i el dia 29. A banda de la Festa

Major, els castellers també ac-

tuen en diferents celebracions

i esdeveniments importants de

la ciutat.

La colla dels Xiquets de Reus va

néixer el 1981, i van realitzar la

seva primera actuació – que va

esdevenir l’estrena oficial – al

mes de novembre amb motiu

del 125è aniversari del ferrocar-

ril a Reus. Aquell mateix any la

colla ja va havia fet els seus pri-

mers passos per la Festa Major,

Les referències històriques de

l’Àliga ens arriben del s. XVII, i en

l’actualitat es va recuperar l’any

1996. El significat de l’ Àliga és el

poder i la dignitat de la població a

la qual representa. Això es reflec-

teix tant en els atributs que porta

-corona, bastó de comandament

i, durant la Festa Major, un colom

que sosté dins del bec sense ai-

xafar-lo, una dansa més solemne

en la major part dels actes i les

Redacció

Redacció

quan el darrer dia de la celebra-

ció un grup de persones va re-

alitzar un simulacre de castell i

un pilar de tres. El primer focus

estava format per gent vincu-

lada a l’Agrupament Escola La

Mulassa i l’associació Carrutxa.

El vestuari dels Xiquets és la ca-

misa marró avellana, pantalons

blancs i faixa negra. Les tona-

des que entonen les gralles són

el toc de castells, l’entrada a la

plaça, el pilar caminant, el toc

de processó i el toc de vermut.

Actualment, els Xiquets de

Reus són una de les entitats

més significatives de la ciutat

i un gran actiu cultural. Abans

la ciutat també comptava amb

una altra colla, els Ganxets de

Reus, que es va desfer a finals

de 2003 per qüestions internes.

seves funcions dins la festa.

Pel fet de representar la ciutat, té

un lloc d’honor dins del seguici,

el qual és sempre en darrer lloc,

ben propera al consistori, a la

custòdia per Corpus, a la imatge

del sant per Sant Pere i a la de la

Mare de Déu per Misericòrdia. Se

li encomana un paper protocol-

lari: rebre els hostes més impor-

tants i executar el seu ball curt

com a senyal d’homenatge. És

també l’únic element que pot ba-

llar a l’interior de l’església. El seu

portador vesteix espardenyes

de betes grises, mitges negres,

pantalons bombatxos amb es-

tampat daurat, faixa negra i bru-

sa grisa. Va acompanyada d’una

cobla de ministrers o cobla.

La peça actual és obra de l’es-

cultor Manel Llauradó i la ballen

membres del Col·lectiu Reusenc

d’Activitats Culturals (CRAC), el

qual, juntament amb Carrutxa,

va impulsar la seva reintroducció.

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Foto

Nie

pce/

Arxi

u IM

AC

Passeig Misericòrdia, 14 - 43205 ReusTels. 877 012 391 / 687 347 914

[email protected] | www.moblesreus.com

Carrer Gaudí, 64 baixos. 43203 Reus | Tel 977 312 454www.drameritxellcamps.com | [email protected]

•Medicina estètica facial i corporal

•Plataforma làser

•Cirurgía plàstica, estètica i reparadora

•Tractaments capil.lars

DRA.MERITXELL CAMPSClínica de Medicina Estètica


Juny 2014VIU Reus| 76

El culte a Sant Pere ens ar-riba des dels primers reu-sencs del segle XII. La devo-ció també ha deixat senyal a la toponímia dels carrers de la ciutat.

La diada de sant Pere i de sant Pau, el 29 de juny, es començà a celebrar a Reus des del mateix moment de la fundació, al segle XII. De fet, el temple inicial que s’erigí a la vila a la segona meitat del segle XII li fou dedicat.

Els reusencs medievals ja eren devots de sant Pere. A les darreries del segle XV es va fer un nou temple prioral perquè els veïns de Reus ja no hi cabien al vell. El nou fou posat -de la mateixa manera que l’antic- sota l’advocació de Sant Pere com el nou re-taule de l’altar major.

La devoció a sant Pere tam-bé ha deixat prou senyal a la toponímia ja que un dels primers carrers de la vila del qual se’n coneix el nom

De fet, el bust reliquiari de Sant Pere Apòstol va re-tornar el mes passat a l’es-glésia prioral de Sant Pere després dels treballs de res-tauració que li havien estat portats a terme. La peça, d’alt valor patrimonial i sim-bòlic per a la ciutat, havia sortit feia un any per sot-metre-la a tasques de recu-peració. El bust reliquiari de plata de 1696-1697 és obra de Francesc Via i va substi-tuir una talla de fusta molt semblant a l’anterior.

és precisament el de Sant Pere, el 1368. Encara avui en tenim una bona mostra: tenim la plaça, el raval, el carrer Alt i el Baix de Sant Pere, així com la travessia i el corredor, i encara el de Sant Pere Apòstol.

La imatge del sant era pre-sent en altres indrets, fora de la seva església i, tot i que a la Festa Major hi in-tervenen molts factors soci-als i lúdics que formen part del corpus festiu, el conjunt d’actes s’articulen al vol-tant de dos moments cab-dals relacionats amb Sant Pere: l’exposició pública de la seva imatge a l’ofici de Completes, i l’arribada de la seva imatge en processó davant de la Casa de la Vila. A l’actualitat, el reliquiari es guarda a l’altar major, sota la imatge de sant Pere in catedra, igualment encara tancat sota tres Claus.

Redacció

Sant PereEl Patró de la ciutat

Foto

Nie

pce/

Arx

iu I

MAC

El primer temple que s’erigí a la vila de Reus

en el segle XII fou dedicat a Sant Pere

PUBLIREPORTATGE PÀDEL AMB TU

VIU Reus | 77

Pàdelamb tuUn projecte esportiuintegrador

Dirigida per Albert Coscollola

Feixa, sense ànim de lucre, pre-

ten ser un referent a la demar-

cació de Tarragona tot fent arri-

bar l’esport del pàdel a totes les

persones amb una discapacitat

motora, sensorial, intel·lectual

o visceral .

Amb un eix “integrador espor-

tiu” molt marcat, vol establir un

segell molt clar de foment de la

integració esportiva a les per-

sones amb aquesta necessitat.

Això es fa mitjançant la pràctica

del pàdel (junt amb altres acti-

vitats) amb la finalitat única de

viure l’esport com a guia de les

seves vides i de les seves famílies.

Els objectius: A través dels

esdeveniments i la posada en

marxa de la nostra escola “Pà-

del Amb Tu” es vol aconseguir:

• Fomentar els hàbits psicomo-

trius , psicosocials i aplicar els

beneficis de l’activitat esportiva.

• Atendre les necessitats reals

d’aquest col·lectiu, tot facilitant

la seva integració en les millors

condicions d’ensenyament, co-

operació i afecte.

• Millorar la seva autonomia

pròpia tant individual com

col·ectivament per a la presa de

decisions diàries i una millora

de la satisfacció personal.

• Aplicar les metodologies d’en-

senyament necessàries per a

la millora del seu aprenentatge

individual, en parella, grupal, fa-

miliar i terapèutic.

LÁssociació dÉsport adaptat de pàdel “Pàdel Amb Tu” i esport multilateral de Tarragona neix l’abril del 2014, amb l’objectiu d’integrar persones amb discapacitat mitjançant l’esport.

La posada en marxa: El 23 de

maig es posà en marxa LÁs-

sociació tot col·laborant i mun-

tant activitats adapatdes de

pàdel amb una multitrobada a

lÍES Cal·lipolis i que organitza

el CET. En aquesta trobada as-

sistiren més de 130 participants.

Un dia per recordar.

El director tècnic Albert Cos-

collola comenta que ha vist

el seu somni i el del seu equip

fet realitat en una data per re-

cordar. En les instal·lacions del

Padel Indoor Reus es posà en

funcionament -el passat 24 de

maig- la primera i única esco-

la d’esport adaptat de pàdel a

la nostra demarcació. Amb un

total de 16 nens/es amb tota

mena de discapacitats síncià

Es busca la integració del col·lectiu

discapacitat en les millors condicions

l’escola “Pàdel Amb Tu”. Els ho-

raris de léscola són dissabtes

i diumenges de 15.00 a 19.00h.

Viabilitat de projecte futur.

L’Associació preten consolidar

léscola de Reus fins al mes de

desembre, per després obrir la

segona escola de “Pàdel Amb

Tu” a la ciutat de Tarragona i

poc a poc anar-ho ampliant a la

resta de la província.

Recorregut: plaça del Mercadal, ca-rrer Major, plaça de Sant Pere, ca-rrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de San-ta Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.

4 Sopar popular de bou i arròs

Divendres 27 a les 22:30h, a la plaça d’Evarist Fàbregas, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i el ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Coordina: Bou de Reus i Casal Despertaferro. Col·labora: Casa Borrull, Cal Pere Fruites, Forn Cabré, De Muller i Arròs Nomen.

5 Institut Pere Mata

La vigília de Sant Pere, el dissabte 28, visita teatralitzada a l’Institut Pere Mata, concert i vermut a les 12 del migdia. Per al públic en general. Imprescindible reservar prèviament.

1 Jornada de portes

obertes al Gaudí Centre

El Dimecres 25 de 10 a 13h i de 16 a 19h, jornada de portes obertes al Gaudí Centre amb motiu de l’ani-versari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. Visites cada hora. Im-prescindible reserva prèvia al telèfon Gaudí Centre 977 010 670.

2 Refugi de la patacada

Visites teatralitzades al refugi de la patacada els dies dimecres 25, di-jous 26 i divendres 27 de 19 a 21h. Visites amb un preu d’entrada de 3€ (i reduït de 2€) i aforament limitat. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull fins a una hora abans de l’inici de la visita.

3Cercavila

del Seguici Petit

El divendres 27 a les 6 de la tarda des de la Plaça del Mercadal amb la parti-cipació del Ball de Diables Infantil, el Drac Petit, la Cucafera Petita, els Na-nos Petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i els Indis Petits, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cercolets Petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims Petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gita-netes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música Petita del Pare Manyanet. A més, aquest any, hi haurà la Cucafera Petita esperant una forta benvinguda.



Una proposta d’entre els més de 250 actes de la Festa Major

6 Cercavila

dels Gegants, els Nanos i l’Àliga

Dissabte 28 a les 5 de la tarda des de l’Ajuntament.

7Seguici Festiu

El mateix dissabte 28, seguici Festiu de la ciutat a les 8 del vespre a la Plaça Mercadal amb el Ball de Dia-bles, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Ge-gants, el Carrasclet, el Ball de Pas-torets, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cava-llets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga, oferiran els seus balls, dan-ses i castells.

8La Tronada

La Plaça Mercadal tremola amb les Tronades de Festa Major. La primera tindrà lloc el dia de Sant Joan després del pregó de Festa Major. La segona, el dissabte 28 quan finalitzin les ba-llades de la tornada del Seguici i el tradicional pilar caminant de la Colla Castellera dels Xiquets de Reus des de la Prioral fins a la porta de l’Ajunta-ment. Aquesta tronada anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica a l’antiga. La tercera tindrà lloc el dia de Sant Pere a 2/4 de 12 del migdia a la Plaça Mercadal, acompanyada de l’actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat. La darrera Trona-da esclatarà el mateix dia després de la processó solemne pels carrers del centre. Serà quan la imatge de Sant Pere se situï davant l’Ajuntament després de l’espectacular ballada dels grups festius, que esclatarà la darrera Tronada de la Festa Major

9Revetlles

Dissabte 28 a les 12h de la nit, gran Revetlla de Sant Pere a la Plaça Lli-bertat amb l’orquestra Cadillac. A la mateixa hora, Revetlla jove amb la Guetto Orquestra a la plaça de l’Al-calde Anton Borrell.

10Actuació

de lluïment

El dia de Sant Pere, diumenge, ac-tuació de lluïment dels grups festius de la ciutat a dos quarts de 12 del migdia a la Plaça del Mercadal. A la 1, a la mateixa plaça, quan finalitzi el Seguici, exhibició castellera dels Xi-quets de Reus. La colla castellera de la ciutat alçarà els seus millors cas-tells a plaça. La processó solemne té lloc aquest mateix dia a 2/4 de 8 del vespre pels carrers del centre.

Els 10 actes i activitats que no et pots perdre

Foto

ced

ida:

Ant

oni V

ecia

na



La reusenca Colla del Bou va néixer fa 10 anys i en fa 6 va recuperar

el “Bou i arròs”, un menjar tradicional i patrimonial de la ciutat que

té els seus orígens al segle XV. La recepta actual és de la cuinera

reusenca Mariona Quadrada i, gràcies a la iniciativa de la Colla del Bou,

el Bou i arròs s’ha convertit en el plat de referència de les festes i s’ha

recuperat aquesta tradició tan antiga. Molts bars i restaurants de Reus

l’inclouen als seus plats al voltant de les festes i també es pot adquirir

el bou i arròs en llauna a la botiga de la Festa Major. Hi ha molts colma-dos i comerços de la ciutat que en venen durant tot l’any.

Menja’t la FestaLa gastronomia de la Festa Major El Bou i arròs és el plat de les festes i, el masclet, la beguda. També ho és el vermut, una de les begudes més emblemàtiques, reconegudes i amb més tradició de Reus

Un altre dels menjars que no pot faltar a taula aquestes festes són

les típiques coques de Sant Joan, la coca amb cireres o la coca amb

recapte. Pel que fa a la beguda, el masclet i el vermut en són els prota-

gonistes. El masclet consisteix en un combinat a parts iguals de Plim

(beguda de fruites) i vermut Miró, tot i que cadascú se’l pot combinar

com ho prefereixi. Aquesta beguda es pot assaborir en diferents esta-

bliments durant tots els dies de les festes.

Redacció

Juny 2014


VIU Reus | 81

Pel que fa al vermut, el “Vermut de Reus” es va començar a ela-

borar a la ciutat de manera tradicional o casolana i actualment

compta amb gran prestigi i reconeixement arreu d’Europa. El ver-

mut de Reus és un referent al mercat de l’alcohol, juntament amb

París i Londres. Actualment s’està presentant i promocionant la

marca “vermut de Reus” , la qual compta amb la promoció de les

principals marques de vermut de la ciutat. La marca ha demanat

ser reconeguda amb la “Indicació Geogràfica Protegida” (IGP) , una

categoria que identifica els productes originaris d’un lloc concret

que posseeixi una qualitat determinada o reputació atribuïda al seu

origen geogràfic.

protagonisme que el propi dinar

de Festa Major i a taula sempre hi

ha les coques, tant la de recapte

com les dolces.

Com vas recuperar la recepta

del bou i arròs? A finals dels 70

i principis dels 80 estava al grup

de teatre “Taronjada natural” i

vam començar a buscar coses

de la història i cultura de Reus.

Enmig de la documentació vaig

trobar que a Reus es cuinava “bou

i arròs”. Anant pensant en la gas-

tronomia de l’època, la deducció

lògica era un plat de talls rodons

on hi havia arròs. A l’hora de recu-

perar el plat se’m va proposar fer

una recepta adaptada als gustos i

tradicions del moment.

Què conserva intacte i què té

de nou? Vam decidir “fer-ho fà-

cil” i ho vam transformar una

mica en un estofat. El que ara es

promociona és un estofat de bou

-ara, vedella- amb ceba, pasta-

naga, herbes i arròs amb herbes

d’acompanyament. D’antic con-

serva que no hi ha tomaca, ja que

a la cuina aquest ingredient va

tardar molt en incorporar-se.

Què t’agrada cuinar a casa du-

rant les festes? Per la Festa Ma-

jor, m’agrada fer “cuina d’estiu”:

amanides divertides, plats que

es puguin deixar preparats com

ara tonyina amb escabetx, olives

i llimona confitada; roast beef

fred amb salsa tàrtara... En canvi,

a l’hivern, m’agrada molt cuinar

sopes calentes.

Quins són els plats que no

poden faltar a la nostra taula

d’estiu? Tomaca en totes les se-

ves formes i maneres, amanides

variades, plats amb albergínia,


Mariona QuadradaCreadora de l’escola de cuina Taller Mariona Quadrada

La cuinera reusenca Mariona

Quadrada va estudiar filologia

catalana i treballa en l’àmbit de la

gastronomia des de fa més de 30

anys quan va crear la seva escola

de cuina, el Taller Mariona Qua-

drada. Especialitzada en la cuina

de casa, la seva llarga trajectòria

fa que a Reus Mariona Quadra-

da sigui tota una referència en el

món gastronòmic. Ha publicat

més de 50 llibres de cuina , ha

participat en diferents mitjans

de comunicació i també ha pu-

blicat diversos articles. Ha portat

la gastronomia més enllà del plat

per combinar-la amb altres disci-

plines com la cultura tradicional i

el teatre.

Com vas endinsar-te en el

món de la gastronomia? Es

podria dir que vaig néixer en una

cuina. La meva mare treballava i

jo sempre estava amb la meva ti-

eta, qui era cuinera d’una família

extensa. Així doncs, des de ben

petita em vaig “empapar” del

món de la cuina.

Quins són els plats de la Fes-

ta Major? Tant a Reus com a la

resta de pobles de la comarca,

des del segle XVIII fins fa uns 35

o 40 anys, els plats típics eren la

sopa amb brossa (encara que fos

estiu), canelons i tall rostit, que

abans se’n deia bou rostit. Així

mateix, del segle XIX cap aquí, la

sarsuela de peix, que feia molta

festa. Més tard també es va in-

corporar l’entremès, que ara s’ha

perdut una mica. I ara s’estilen

plats freds com les cremes -men-

jars que es poden deixar prepa-

rats- o aperitiu amb diferents en-

trants. Les revetlles han pres més

Anna Escolà

pebrot, diferents tipus d’escaliva-

des...amb diferents ingredients

es pot fer cuina molt creativa.

També és l’època d’escabetxos

...i els arrossos fan molt estiu, no

només pel plat en sí, sinó per la

significació que té, ja que és una

època per retrobar-nos.

Es podria dir que és més fàcil

cuinar a l’estiu que a l’hivern?

A l’estiu tot és més variat i més

divertit. Tot és més viu, hi ha més

colors, es poden barrejar fruites i

verdures.... tot i que els bolets de

tardor donen força de sí.

Quants cursos organitza el Ta-

ller al llarg de l’any? S’organitzen

cursos de nivell bàsic, mitjà i su-

perior d’octubre a maig amb gru-

pets de deu persones. També es

fan monogràfics, pràcticament,

un a la setmana. Hi ha monogrà-

fics de producte i monogràfics de

tècniques. A banda, hi ha dos cur-

sets clàssics: el de cuina de Nadal

(que té lloc abans de festes) i el

de cuina d’estiu.

Quin és el perfil majoritari de

persones que s’hi apunten?

Quan vaig començar el taller hi

havia gent més gran que potser

la que predomina ara. I és que

cada vegada hi ha més gent jove,

i més nois. Tinc un grupet d’un

perfil molt jove entre 25 i 35 anys.

Hi ha una edat per aprendre a

cuinar? No n’hi ha. És cert que

tot el que s’aprèn de petit s’es-

tima més, t’entra a través d’un

canal d’afecte. S’estima més i té

més valor. Però aprendre és un

desig d’evolucionar, i ho podem

fer tota la vida.

A casa sempre cuines tu? Sí, es

podria dir que sempre he cuinat

jo. A la meva filla gran també li

agrada molt cuinar, i els últims

temps de viure a casa tam-

bé ho feia ella. Sempre cuino

per la meva família, però quan

quedem amb els amics és com-

partit, perquè tots som cuiners.

El ritme de vida que molts

portem fa que estiguem aban-

donant l’art de cuinar? O hi

ha una tendència de voler-ho

recuperar? Crec que en general

es cuina molt poc. La cuina es

veu més des del punt de vista

lúdic, als caps de setmana po-

dríem dir que “hi ha ganes de

cuinar”. Però des del punt de vis-

ta de la salut i el gust, crec que

està absolutament arraconada.

Es compra molta cosa feta i

no pas de qualitat. La indústria

alimentària ha fet molt de mal

a la cuina de casa. I la cuina in-

dustrial no està a l’alçada, ni des

del punt de vista de la salut ni

del gust. Els últims anys, grans

cuiners han promocionat molt

la cuina, però ho han plantejat

com una cosa tan especial que

ha espantat i allunyat una mica

el jovent. Hem de pensar que

la cuina no necessita tant de

temps. Hi ha coses molt fàcils

de fer i molt saludables que es

poden fer molt ràpidament.


Juny 2014

PUBLIREPORTATGE VERMUTS MIRÓ

Director de Vermuts Miró

Carles Prats

Emilio Miró Salvat, S.A. va

ser fundada a Reus l’any 1957

pel pare de l’actual propietari

Pere Miró. Des dels seus orí-

gens elaboraven vins aroma-

titzats i vins de licor, principal-

ment a granel, fins que a l’any

1983 l’empresa es va especia-

litzar en la fabricació de pro-

ductes envasats potenciant

així la marca MIRÓ, dedicada

fonamentalment a l’elabora-

ció del tradicional Vermut de

Reus. Actualment l’empresa

produeix una extensa i variada

gamma d’aquests productes,

tant pel mercat nacional com

per l’internacional.

L’empresa es trobava ubicada

originàriament al centre de

Reus, però degut a l’expansió

comercial es va fer necessari

un trasllat de les instal•lacions

al Polígon Industrial Agro Reus

en una nova nau, molt més

gran i millor condicionada. La

companyia va decidir ampliar

la gamma dels seus Vermuts,

Blanc, Roig i Sec amb noves

referències de Vermut Casero,

Reserva i Etiqueta Negra.

Fa un temps que se sent a

parlar molt de vermut. Po-

dríem dir que darrerament

s’ha recuperat la moda de fer

el vermut? Sí, hi ha una recu-

peració d’aquesta tradició que

ve donada, en part, perquè

els fabricants de vermut hi

hem apostat i perquè els joves

s’han incorporat al consum de

vermut, ja que abans, estava

més associat a la gent gran.

Podríem dir que el vermut ha

saltat una generació, ja que

els meus pares en bevien, la

meva generació – gent d’entre

50 i 60 anys- ha estat més de

refrescos i, ara, el jovent l’ha re-

cuperat. També un altre factor

que hi ha influït és el sector de

la restauració, ja que els bars

s’han reinventat cap al tema de

VIU Reus | 84

les vermuteries.

Així que podríem dir que ara

el principal públic de vermut

és la gent jove? Sí, tot i que

fins fa poc a les àrees catalanes

el principal públic era la gent

gran, els joves s’hi han incorpo-

rat i amb força. Ara bé, hi ha al-

tres zones com ara Madrid que

sempre han estat “vermuteres”.

De fet, diuen que a Madrid

és on es veu més vermut i on

es coneix més el vermut de

Reus i la marca Miró. És així?

A Madrid sempre hi ha hagut

un consum important de ver-

mut, hi ha molts tiradors i molts

bars especialitzats. Pel que fa

a la resta de l’estat espanyol,

també hi ha molta tradició al

País Basc i Cantàbria. Nosal-

tres hem intensificat molt la

xarxa de distribució, sobretot

aquest darrer any, i des de l’1

de gener d’enguany fins al 15 de

maig hem crescut un 41% de li-

tres de Miró a l’estat espanyol.

Aprofitant que el vermut torna

a estar de moda, hem apostat

fort per la distribució i per les

estratègies de comunicació.

I a Catalunya, on diríem que es

veu més vermut? Ara mateix, i

en proporció per habitant, a

Reus i Tarragona.

Quins són els principals paï-

sos als quals exporteu? Prin-

cipalment, i més recentment, al

Brasil, on hi hem exportat tot el

catàleg de productes. També

als Estats Units, Irlanda, Por-

tugal, Polònia, Kènia i Santo

Domingo.

Miró és una empresa amb

una trajectòria de més de 50

anys. Quina és la vostra visió i

aposta de futur? Seguir amb el

fet de ser una empresa familiar

amb un creiexement important.

Disposem dels mitjans indus-

trials necessaris per poder tri-

plicar la producció sense haver

de fer grans inversions, en part,

gràcies a les nostres instal·la-

cions. Darrerament hem fet

grans inversions que permeten

que el tema de l’elaboració si-

gui el més breu possible, tenint

en compte que el vermut re-

quereix una maceració hidroal-

cohòlica de 3 fins a 6 mesos en

el cas dels reserves.

Recentment ha aparegut la

marca Vermut de Reus, què

n’espereu o com hi partici-

peu? L’objectiu és aconseguir

més força, sobretot quan anem

a Madrid o al País Basc. Ara ma-

teix estem en tràmits per ser

reconeguts amb la categoria

d’Indicació Geogràfica Protegi-

da. Hem d’aprofitar que el ver-

mut de Reus és conegut, que

en som els hereus, per poten-

ciar-ne la marca enfront de pro-

ductes d’altres zones de l’estat

espanyol o mercats estrangers.

Què representa per Miró

l’obertura del Museu del Ver-

mut? Una oportunitat per po-

tenciar el vermut de Reus i, a la

vegada, és un aparador per la

nostra marca.

El producte Miró es continua

elaborant amb les fórmules

originals. Se’n pot rebel·lar

algun secret? En el procés hi

intervenen més de 60 herbes,

les quantitats de les quals en

són el secret. Un altre compo-

nent és que el vi ha de ser bo,

però neutre, perquè l’aroma del

vermut prové de les herbes.

Quins són els millors combi-

nats que es poden fer amb

vermut? Nosaltres no fem cap

beguda concreta, tret de si te-

nim algun esdeveniment que

preparem un còctel especial.

Amb vermut es poden fer com-

binats amb ginebra, cava, ta-

ronja, etc. i és que el vermut es

presta a moltes combinacions, i

també s’utilitza molt per cuinar.

Com i quan s’ha de prendre un

bon vermut? El que és tradició,

el que és més típic, és abans de

dinar, ja que per això es diu “fer

el vermut o l’aperitiu”, tot i que

cada vegada més la gent pren

vermut a totes hores.

Carles Prats i Diego Delgado, l’enòleg de l’empresa

Juny 2014

Empresa

Electro Servicio Cornelmat S.L.

és una empresa fundada l’any

1978 per a aportar solucions

professionals i DISTRIBUCIÓ DE

QUALSEVOL MARCA DE MA-

QUINÀRIA DE RESTAURACIÓ.

És el distribuïdor oficial i servei

tècnic oficial de les marques

ELECTROLUX i ZANUSSI PRO-

FESIONAL a Tarragona, líders en

el sector de la maquinària per a

tota mena de negocis d’hostaleria.

Serveis

Amb una àmplia experiència

de més de 30 anys en el sec-

tor, realitzen serveis integrals

de manteniment preventiu i/o

correctiu de tota classe de ma-

quinària d’hostaleria i fred in-

dustrial en qualsevol dels seus

àmbits: climatització, ventila-

ció, cocció, preparació, extrac-

ció, conservació etc.

També duen a terme projectes

i instal·lacions noves aportant

solucions per a qualsevol mena

de negoci d’hostaleria: Resi-

dències, Hotels, Restaurants,

Càtering, Pizzeries...

PUBLIREPORTATGE

VIU Reus | 85

Electro Servicio CornelmatServei tècnic oficial Electrolux i Zanussi Profesional

Electro Servicio Cornelmat, S.L.C/ Escultor Verderol Nº 10 Baixos

43002 Tarragona

telf: 977221664

Fax: 977 247067

mail: [email protected]

web: www.electro-servicio.com

Cif: B 43929751

Gerent: José Coronel Gonzalez.

i se’l feia córrer pels carrers.

Després se l’enduien a matar i

la carn es repartia entre la gent.

Era una festa molt arrelada,

tant, que fins i tot en temps di-

fícils i en època de guerres es

mantenia. La recepta actual és

de la cuinera reusenca Mariona

Quadrada, que l’ha adaptat als

nous temps. I és que l’antiga era

més complexa, i l’actual es pot

enllestir en dues hores. Tot i així,

la recepta actual és gairebé com

era l’antiga, de fet, no deixa de

ser un estofat de bou amb arròs.

Com és que vau decidir recupe-

rar-lo? El Bou i arròs va comptar

amb una gran tradició i arrela-

ment a la ciutat fins als inicis del

segle XX. És per això que vam de-

cidir recuperar-lo i dotar la Festa

Major de Reus amb el seu menjar

tradicional i patrimonial. Som

conscients que les tradicions no

s’estableixen ni amb cinc ni amb

deu anys, sinó que és qüestió de

generacions, però nosaltres ja

hem posat la “primera pedra”.

Quina acceptació ha tingut?

Molt bona, a tots els actes que or-



Antoni VecianaPresident de la Colla del Bou La Colla del Bou va néixer ara fa 10 anys a l’en-

torn del Casal Despertaferro.

L’any 2008 van recuperar el “Bou i arròs”, un

menjar tradicional i patrimonial de la ciutat

Qui és la Colla del Bou? La Colla

va néixer l’any 2004 a l’entorn

del Casal Despertaferro. De fet,

el nostre local és el Casal. Tot

i que podríem dir que jo en sóc

el “president”, funcionem com

una assemblea i som una sei-

xantena de socis sense comptar

els nostres fills i filles, sinó, serí-

em molts més. Som una entitat

oberta i obrim les nostres portes

a noves incorporacions.

Com va néixer? Després de l’Àli-

ga, vam ser la segona bèstia que

ens vam incorporar a la Festa Ma-

jor reusenca, i volíem ser un con-

trapunt. Com diu la nostra dita,

“que la festa sigui bèstia”. Volíem

donar-li un punt més “gamberro”

a la Festa Major i complementar-la

amb nous espais i nous actes.

L’any 2008 vau recuperar el

“Bou i arròs”. Quins són els

orígens d’aquest plat? Els orí-

gens es remunten al segle XV,

a l’Edat Mitjana. Antigament,

es comprava un bou, i a la ciu-

tat s’organitzava un correbous

Anna Escolàganitzem amb bou i arròs sem-

pre ens quedem sense. També

ens consta que molta gent de

Reus l’està començant a cuinar

a casa seva.

On el podem trobar? Des de la

colla comercialitzem les llaunes

de Bou i arròs durant tot l’any,

i també se’n poden trobar a

colmados i comerços “de tota

la vida”. Al voltant de la Festa

Major de Sant Pere les llaunes

també es poden comprar a la

botiga de la Festa Major. Durant

els dies de les festes, diferents

restaurants de la ciutat introdu-

eixen el plat als seus menús.

Teniu constància d’altres po-

blacions on també es mengi

Bou i arròs? Aquest plat havia

estat tradicional a Girona per

Corpus, es va perdre i van in-

tentar recuperar-lo sense èxit.

Al País Valencià hi ha moltes

poblacions que mengen fetge

de bou amb arròs.

Quines activitats organitzeu

des de la Colla? Participem a

les festes de Sant Pere, i el dia

27 organitzem el sopar de bou

i arròs al Pallol. També parti-

cipem a les festes de Miseri-

còrdia, organitzem una rifa de

panellets per Tot Sants, parti-

cipem al Carnaval amb el “Can-

taval” i sortim a la manifestació

de l’11 de setembre.

Teniu prevista alguna cosa es-

pecial aquestes festes? Amb

motiu de la celebració dels 10

anys de la Colla del Bou farem

algunes coses noves, entre

elles, portarem el bou més

antic d’Europa, que es troba

a Occitània i data de l’any 68

després de Crist. Aquest bou

vindrà un parell de dies – el 24

i el 25 de juny -, és enorme i

impressionant. Per Sant Jordi

vam treure al mercat el bou de

joguet, va ser una prova i, com

que se’n van exhaurir les exis-

tències, n’hem encarregat més

que ens arriben per aquestes

festes.

Bou

de R

eus.

Fot

o Sa

lvad

or P

alom

ar


PUBLIREPORTATGE MAS D’EN ROS

Rere la imatge d’una torre ro-

genca, s’alça Mas d’en Ros. Un

espai situat entre Reus i Cam-

brils que permet a tot aquell

que el visita allunyar-se de la

ciutat i endinsar-se en un ambient

rústic i acollidor rodejat de na-

turalesa.

Mas d’en Ros es converteix en

l’escenari de tot tipus d’esde-

veniments, ja siguin de caire

familiar -bodes, batejos i co-

munions- o per a celebracions

d’empreses i institucions.

Des de fa més de vint anys ofe-

reix un servei personalitzat per a

cada tipus de celebració i té cura

que cada esdevenimen es con-

verteixi en una festa inoblidable.

La seva cuina es basa en una

gastronomia tradicional i de

qualitat, pròpia de la dieta me-

diterrània.

Amb el bon temps més que mai,

els visitants poden gaudir dels

jardins del Mas. D’una banda es

pot trobar el jardí d’El Torreón,

format per una carpa interior i

que compta amb fonts d’aigua

natural que fan possible sub-

mergir-se en un espai utòpic.

Així mateix, també s’hi troben

diversos jardins exteriors que

fan possible celebrar-hi festejos

Mas d’en RosQualitat i distinció en un entorn idíl·lic

a l’aire lliure i que ofereixen es-

pais de ludoteca per als més

petits.

Durant tot l’any, Mas d’en Ros

també ofereix la possibilitat

de celebrar sopars i trobades

d’empresa. L’espai compta

amb la possibilitat d’acollir fins

a 600 comensals i disposa de

sala multifuncions on les em-

preses poden treballar i fer-hi

projeccions abans de gaudir de

l’àpat. I és que les instal·lacions

disposen d’equipaments audio-

visuals que permeten crear un

espai a gust del client, ja sigui

un ambient de treball o bé d’oci

-com ara la possibilitat de fer-hi

discoteca-.

Mas d’en Ros

Carretera de Reus a Cambrils,

Km 4.400, RIUDOMS

Tel i Fax. 977 751 092

www.masdenros.com

Amb el bon temps més que mai, els visitants

poden gaudir delsjardins del Mas



La ReceptaBou i arròs La recepta que es proposa és fidel a la tradició quant a ingredients, però en forma d’estofat, és a dir, en lloc del tall sencer, fet a daus, ja que és més repartidor. S’hi inclou l’arròs com a acompanyament per obtenir un plat complet.

Per Mariona Quadrada

Ingredients:

Preparació:

Enrossiu la carn amb oli fins que faci crosta. Afegiu-hi una juliana

de cebes i pastanagues i deixeu que agafi color. Poseu-hi la cabeça

d’alls, la tomaca ratllada i les herbes.

Quan la tomaca estigui integrada al sofregit, tireu-hi la canyella i la

farina i remeneu per repartir-la bé. Immediatament, afegiu-hi el vi

ranci i deixeu-li fer un bull. Seguidament, mig cobriu-ho d’aigua i

tapeu la cassola. Feu-ho coure a foc lent fins que la carn sigui tova,

unes dues hores, depenent de la qualitat de la carn.

Si en acabar hi ha massa suc, poseu el foc ben fort fins que es

vegi lluent i acaramel·lat. Bulliu l’arròs amb aigua i sal. Escorreu-lo,

passeu-lo per aigua freda i condimenteu-lo amb oli i les herbes.

Acompanyeu el plat amb aquest arròs.

700 g de jarret de bou o de vedella a daus

2 cebes

2 pastanagues

1 tomaca petita

1 cabeça d’alls

2 fulles de llorer

2 culleradetes d’herbes seques: orenga, sajolida, farigola, sàlvia…

1 polsim de canyella

20 g de farina

100 cc de vi rancioli, sal, pebre

300 g d’arròs, sal, oli, les mateixes herbes de la carn

Ingredients:

Foto

ced

ida

per

la C

olla

del

Bou

90

MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR

Especialitat Cuina tradicional i creativa

Horari De dimarts a divendres de 13 a 16 h Divendres i dissabte només grups Reserva prèvia

Benvinguts al Restaurant Mas Folch,

un dels racons amb més encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de Ta-

rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat

en una masia modernista familiar i envoltat

d’una zona enjardinada amb més de cent

espècies vegetals diferents. El conjunt for-

ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina

d’autor, barreja de tradició i creativitat i on

el temps s’atura en mans d’un servei atent

i professional. El nostre servei de cuina és

de dimarts a divendres de 13:00 a 16:00 i

les nits de divendres i dissabte només per

a grups amb reseva prèvia, a partir de 20

persones. El dilluns tenim tancat per des-

cans setmanal. Durant el mes d’agost el

restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts

i dimecres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-los un millor servei,

reservin prèviament.

MAS D’EN ROSBAR-RESTAURANTCtra. Reus-Cambrils, Km 4,4 - RiudomsTel. 977 751 092 | www.masdenros.com

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA

Especialitat Cuina mediterrània

Preu menú 18 € a 20 €

Preu carta 25 € a 30 €

Horari Caps de setmana de 13:00 a 17:00 h

Dins de la finca de Mas d’enRos trobem

un petit restaurant. Un espai d’aquí,

cent per cent mediterrani tant pel

seu estil com per la seva oferta gastronòmi-

ca: calçotades, peixos i carns elaborats de

manera tradicional, amb els ingredients de

casa nostra. El petit restaurant dins de Mas

d’en Ros és el racó ideal per un dinar de diu-

menge amb la família, per una trobada amb

els amics de tota la vida...

Mas d’en Ros és un espai situat entre Reus i

Cambrils que permet endinsar-se en un am-

bient rústic i acollidor envoltat de natura. Un

espai que es converteix en l’escenari de tota

mena d’esdeveniments, ja siguin de caire fa-

miliar o per a celebracions d’empreses i ins-

titucions. I és que compta amb la possibili-

tat d’acollir fins a 600 comensals, a més de

gaudir de jardins exteriors que fan possible

celebrar-hi festejos a l’aire lliure i espais de

ludoteca pensats per als més petits.

91

92

MELVINRESTAURANTC/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-SecaTel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Especialitat Carns i tapes

Preu menú Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€

Horari Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

Tots el plats del nostre restaurant es-

tán el·laborats amb productes de

primera qualitat i tot es manufactura

en el mateix restaurant. Un excelent equip

de professionals qualificats s’encarrega de

treballar per que els nostres clients quedin

satisfets i perquè gaudeixin en nostre res-

taurant de l’àmplia varietat de plats que

trobaran a la carta.

L’aforament aproximat del nostre restaurant

és de gairebé 300 persones, distribuïdes en

dos salons interiors i la gran terrassa exte-

rior, resultant un lloc excel.lent per celebrar

dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc.

Demaneu pressupost sense compromís.

Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i

estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la rea-

litat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a

l’exterior permeten gaudir en grup de la re-

transmisió d’esdeveniments esportius, com

la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

93

EL PINTXO La Rambla TAVERNA CERVESERIARambla Nova 3 bis, TarragonaTel. 977 233 386

PINTXOS, TAPES I MOLT MÉS

Especialitat Pintxos, tapes i “xuletón” basc a la brasa

Preu menú Pintxos 1,25€. Dijous selecció de pintxos a 0,50€

Preu carta 9,50 € a 18 €

Horari De 10h a 24h de dimarts a diumenge

El Pintxo ha inaugurat un nou local

amb un estil propi modern i acollidor

al capdamunt de la Rambla Nova a tocar

de mar.

La Cerveseria-Taverna ofereix un gran assor-

tit de pintxos de qualitat però també tapes,

carn a la brasa, assortit d’ibèrics, llesques

catalanes, entrepans especials, inspiracions

ibèriques, cuina del nord de la península,

amanides, escalivada... tot això sense obli-

dar vins, caves i champagnes. A més a més,

és l’únic establiment de Tarragona que té un

sortidor Peltier que garanteix cervesa fres-

ca tot l’estiu, ja que s’ofereix cervesa glaciar

Heineken que arriba “frapé”, és a dir, a – 2C.

Cada dia podeu de degustar un assortit de

pintxos diferent per a tots els gustos i pala-

dars per tan sols 1,25€ i, els dijous a partir

de les 6 de la tarda, gaudiu del mateix as-

sortit per tan sols 50 cèntims. L’establiment

està dissenyat tant pels qui els agrada de-

gustar els pintxos a peu dret a la barra com

pels qui ho prefereix assegut a taula. Pels

amants del futbol, el local ofereix tots els

partits. També s’hi poden fer reserves i es

poden fer comandes per emportar.

94

SUSHIBAR-TAKE AWAYCós del Bou, 9 - TarragonaTel. 977 241 769

CUINA JAPONESA

Especialitat Sushi

Preu menú 11 € migdies

Horari De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h

Take Away Sushi Bar, situat a la part

alta, on hi trobem un ampli assorti-

ment d’un dels plats més reconeguts

de la gastronomia japonesa. El local ens ofe-

reix una gran varietat de sushi elaborat al

moment, on hi podem degustar des de les

delicadeses tradicionals de salmó i tonyi-

na fins al sushi més innovador, l’anomenat

“sushi-català” que parteix d’ingredients

d’aquí com l’escalivada i el romesco, pas-

sant per alguns dels suggeriments del xef

com són el tataki de tonyina o les albergí-

nies caramel·litzades amb miso i sense obli-

dar una gran varietat d’amanides japoneses

i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta

de pollastre yakitori.

Ofereix també totes les conegudes varietats

d’aquesta gastronomia: nigiris, temakis,

makis, invertits, inari i gunkak.

És el primer establiment de cuina japonesa

“take away” de Tarragona: els seus clients

poden endur-se el menjar a casa.

95

EL TERRATRESTAURANTPons d’Icart,19 - TarragonaTel. 977 248 485

CUINA D’AUTOR CREATIVA

Especialitat Cuina mediterrània d’autor

Preu menú De dimarts a divendres migdia 18 € De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €

Horari De 13:30 a 16:00 i de 20:30 a 23 h

Terrat Restaurant ens ofereix una cui-

na pròpia de la fusió entre la tradició

i la creativitat, sempre lligada al pro-

ducte de qualitat de la zona i a l’estacionali-

tat del mercat, dins d’un ambient càlid, tran-

quil i acollidor. Per segon any consecutiu, el

restaurant ens ofereix una nova proposta a

la terrassa situada davant del restaurant i

presenta la carta “terrat & Ginmare” per de-

gustar una combinació de tapes, gintònics i

cocktails amb bones vistes al mar. La carta

ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir

entre croquetes, amanides, el racó del foie,

llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més

a més dissabtes i diumenges al migdia a la

terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25

€ (IVA inclòs) que dóna l’oportunitat d’esco-

llir una amanida, dues tapes, arròs o fideus

i beguda -vi i aigua- pa i cafè. Oferim també

menú diari de dimarts a divendres al migdia

per 18€ i de dimarts a dijous nit per 28€ IVA

i beguda inclosos. L’horari de cuina és de

13:30 a 16h i de 20:20 a 23h. Tanca els diu-

menges a la nit i els dilluns tot el dia . Deco-

rat amb un estil jove i fresc, disposa de 2 sa-

les amb capacitat per a 60 persones, el que

li permet acollir grups i àpats d’empresa.

96

EL TRULLBAR-RESTAURANTCtra. Nacional 340, Km 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú 15 € de dimarts a dijous de 13 a 16 h

Preu carta 25 € aproximadament

Horari Dimarts i dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissab-te de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

Situat al costat de la Platja Llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del segle

XVIII del qual es conserven gran part

dels seus components originals. El local es

converteix així en un lloc on es gaudeix tant

de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una

àmplia carta típica catalana en la qual la uti-

lització d’ingredients de la terra és impres-

cindible, combinada amb plats de la nova

cuina.

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben

equilibrada amb una gran varietat d’en-

trants, primers plats i deferents tipus de

peix. L’avantatge de poder menjar la carn

damunt d’una llosa de pissarra calenta és

infinit i aquesta és la manera com se ser-

veixen els entrecots, xurrascos, espatlles de

cabrit i xuletons. Per acabar, no oblidem les

postres casolanes on la crema catalana, les

trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

97

TOCA PERONRESTAURANTC/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - TarragonaTel. 977 232 074

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat Cuina tradicional mediterrània

Preu menú 10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €

Preu carta 20 € a 25 €

Horari Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat

L’especialitat del restaurant Toca Pe-

rón, el nom del qual prové d’una típica

expressió de les festes locals de Tarra-

gona, és la cuina mediterrània actualitzada

a base d’una carta de la qual el 80% dels

productes són de la província de Tarragona.

Els plats del restaurant donen un toc inno-

vador i modern a la tradicional cuina d’aquí

i de sempre. Per encàrrec, també ofereix

carns exòtiques com ara de nyu, faisà o can-

gur. El restaurant, a banda de la carta també

ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat

assortit de tapes i “montaditos”.

El Toca Perón compta amb un pis superior

on hi ha un menjador que permet cele-

brar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant

la plaça de la Font, escenari principal de les

festes, n’és un referent més pels tarrago-

nins i tarragonines de la ciutat.

98

CASA CODERRESTAURANT I TAPESPlaça del Mercadal, 16 - 43201 ReusTel. 977 34 07 07 | www.casacoder.com

LA CASA DELS MENJARS

Especialitat Tapes i restaurant

Preu menú De 15 € a 20 €

Horari De dilluns a diumenge. Diumenge nit, tancat

Ubicada a la plaça del Mercadal, el

rovell d’ou de la ciutat fins a la fi del

segle passat, la Casa Coder venia tot

tipus de productes i curiositats al costat de

parades de verdura, dels fabricants d’ai-

guardent i dels venedors d’aviram viva. Es-

perma de balena, te de roca, anís estrellat,

midó en flor o confits purgants són alguns

exemples de l’exòtic caràcter botiguer de

Casa Coder. Des dels seus inicis fins a la co-

neguda drogueria, la botiga va anar passant

de generació en generació, conservant el

seu aspecte genuí.

És precisament aquest esperit ql que ens

ha motivat a preservar la dimensió històri-

ca que Casa Coder té per la gent de Reus.

Ara, amb respecte i admiració, la nostra in-

tenció és fer arribar la Casa Coder en forma

de Restaurant a l’activitat diària de tots els

ciutadans i visitants de Reus.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF_HFV_Anuncio_A4_Abril2014_ENG.pdf 1 27/05/2014 13:20:39

235x320_Fiestas Reus.pdf 1 24/05/13 11:07

viu reus 2014

Documents