visquem terrassa nº 127 (octubre 2009)

| 127 | Octubre l 2009 |revista mensual d’informació municipal i ciutadana

www.visquemterrassa.tv / www.terrassa.cat

Un conjunt monumental únic a Europa

visquemterrassavisquemterrassa

fa 1.400 anys

La Seud’Ègarafa 1.400 anys

La Seud’Ègara

Així era al segle VIla Seu delBisbat d’Ègara

2 Visquemterrassa | Octubre

El sistema de comunicaciómunicipal, un servei públic pera tots els ciutadans i lesciutadanes.

VisquemTerrassaRevista d’informaciómunicipal i ciutadana.Repartiment a domicili.

Sortim!Una agenda mensual ambpropostes culturals i d’oci perviure a fons la ciutat. Participaal blogwww.sortimterrassa.blogspot.com.

VisquemTerrassaTVUna webTV, a Internet, ambcontinguts audiovisualsd’actualitat.www.visquemterrassa.tv

La web municipalA www.terrassa.cat, totl’Ajuntament a Internet:informació, administracióelectrònica, serveis.

Edicions municipalsL’Ajuntament editaperiòdicament llibres,publicacions, dossiers i fulletssobre temes monogràfics id’utilitat ciutadana.

Terrassa CapitalEl Pla de comunicaciómunicipal. Més informació awww.terrassa.cat i awww.terrassacapital.blogspot.com.

Punts infoservei Punts d’accés a Internet adiferents indrets. També hi hadisponible una àmplia xarxad’ordinadors d’accés gratuït.

El portal ciutadàUn espai obert a les entitats i ala participació, awww.terrassa.net.

Servei 010Un servei d’informaciótelefònic i a la web.

Mitjans de comunicaciópúblicsCanalTerrassa TVRàdio Municipal: 95.2 FMwww.terrassadigital.cat

Blog: www.perenavarro.blogspot.comCorreu: [email protected] (a/e) o

Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa“Parla amb l’alcalde”: en directe cada

dijous a CanalTerrassaTV, a les 21 h. També awww.terrassadigital.cat.

De Terrassa al món

Pere NavarroAlcalde de

Terrassa

La carta de l’alcalde

126 | Octubre 2009

visquemterrassa

Edita: Ajuntament de Terrassa.Presidència. Servei d’Imatge iComunicació. Raval de Montserrat, 14,08221 Terrassa | Direcció: Joan Rovira| Redacció: Josep Manel Mar tínez,Isabel Marquès, Jordi Garreta| Dissenygràfic: Marta Serrán, Marcos A. García |Fotografia: BadiaCasanova, IsabelMarquès, Azategui.com, JordiCanyameres, Francisco Ruda, Francino,Montse Saludes, Teresa Llordés, ArxiuMunicipal | Correcció: MontseFernàndez| Pla de comunicació icampanyes: Olga Cabús | WebTV:Marc Riera, Paula Lienard | Distribució idifusió: Isabel Carboné, Pilar Ordoño, F.García Cano| Web: Elena Benito |Coordinació Sortim!: Jordi Garreta|Impressió: Gratesa | Distribució: AndyRepart | Dipòsit legal B-16102-82 0 |Tiratge: 80.000 exemplars. Revistagratuïta. de 10 edicions anuals. Més informació a: www.comunicaciomunicipal.blogspot.com

el tema del mes

Aquest mes d'octubre acabauna etapa i en comença unade nova. El Pla Director de

les Esglésies de Sant Pere culminaamb els actes oficials de celebracióde la Seu d'Ègara, que tanquen mésd'una dècada d'estudis, excavacionsi remodelacions que ens permetencontemplar les Esglésies amb unanova mirada. El resultat d'aqueststreballs, efectuats gràcies al finan-çament i suport de diverses insti-tucions i entitats, està ara a la vistade tots els terrassencs i terrassen-ques, que poden gaudir de la riquesad'un extraordinari patrimonicultural, artístic, religiós i turístic.

A partir d'ara, ens proposem obrirl'antiga Seu d'Ègara al món.Emprenem un nou viatge, a mig illarg termini, en el qual l'objectiu noés només assolir el nombre devisitants que correspon per a unconjunt monumental únic a Cata-lunya i a Europa, sinó situar-lo almapa del país i del continent com elque és. Un extraordinari referent dela història europea, de l'època finalde l'Imperi Romà, dels primerssegles del cristianisme, de l'artromànic que va acompanyar elnaixement de Catalunya, del gòticque ens ha deixat obres mestres comels retaules del segle XV.

Aquesta és una tasca que proposotambé als terrassencs i terrassen-ques: esdevenir ambaixadors, difu-sors, del valor artístic, monumental isentimental de l'antiga Seu d'Ègara,de les nostres Esglésies.

Els actes oficials del diumenge4 d'octubre marquen unabans i un després per al

conjunt monumental de lesEsglésies de Sant Pere. El PlaDirector iniciat l'any 1998 hapermès efectuar excavacions,estudis i remodelacions que hanaportat una nova llum sobrel'antiga Seu del Bisbat d'Ègara(segles V-VIII), sobre l'èpocaromànica del recinte i la sevaevolució posterior fins al'actualitat. També s'han efectuatintervencions perquè els visitantspuguin interpretar història iseguir-la a través d'un llenguatgeharmoniós de pedra, colors itextures. El municipi hispano-romà d'Ègarava ser triat com a seu d'un noubisbat, segregat del de Barcino, capa l'any 450. El seu territori ocupavatot el Vallès i arribava fins al

Les Esglésies de Sant Pere rartística i arquitectònica d'un

La Seu del seg

Vallparadís

Sant Pe

Octubre | Visquemterrassa 3

Imatges virtuals perreviure l'esplendor deles Esglésies. Unaactuació clau és latransformació de l'antigarectoria en un espai de museui atenció als visitants, a lazona on es trobava l'antigaCatedral. Un audiovisual re-construeix amb imatges vir-tuals l'aspecte que els expertssuposen que tenia el conjunten la seva època de màximesplendor.El Pla Director ha estatfinançat per l'Ajuntament deTerrassa, la Generalitat deCatalunya, la Diputació deBarcelona, el Govern d'Es-panya (ministeris de Cultura ide Fomento) i Caixa Terrassa.Ha comptat amb la col.la-boració del Bisbat de Terrassai de la Parròquia de Sant Pere.A partir del mesd'octubre, la Seu d'Ègara,juntament amb el moder-nisme industrial, serà l'eixd'una estratègia de promociói comunicació que buscasituar les esglésies en el llocque els correspòn dintre delmapa cultural i turístic deCatalunya i d'Europa.

Penedès i el Maresme. Elconjunt, en el qual es va celebrarel Concili d'Ègara l'any 615, vacréixer i evolucionar en dife-rents fases durant l'èpocavisigòtica, fins que al segle VIII,després de la invasió musul-mana, va desaparèixer el bisbat.A l'època romànica, les es-glésies es van recuperar a partirde les construccions existents,

però ja amb una dimensiómenor. Al segle XVIII van començar lesprimeres investigacions sobreel passat llegendari d'Ègara, quehan culminat al llarg del segleXX amb un llarg procés derecuperació de la seva fesomiaoriginal, a la qual s'hi havienafegit diversos edificis poste-riors.

ecuperen el seu esplendor i mostren la riquesaconjunt únic a Europa

Mus

eu d

e Te

rras

sa /

Dua

lmul

timed

ia

d'Ègara: le V al XXI

Recreació de l’interior de la Catedral

ere

Sant Miquel

Pou

Catedral d’Ègara(Santa Maria)

Actual Rectoria ientrada de visitants

Actual plaçaRector Homs

Dependènciesepiscopals


Pintures murals del segle VI:l'esplendor de l'antiga ÈgaraA Sant Miquel i Santa Maria. Escenes religioses delsegle VI, úniques a Europa en la seva categoria ipel seu estat de conservació.

La Seu d'Ègara:del segle V al XXI

Un conjunt únic a Europa

La catedral d'Ègara: símbol del poderterrenal i religiósL'antiga Catedral ocupava l'espai de l'actual SantaMaria i del Museu/Rectoria, on es poden veure lesrestes descobertes durant les excavacions

Les Esglésies, un conjunt clau en elromànic catalàLa singularitat d'un conjunt de tres esglésies,envoltades pel Parc de Vallparadís, i el seu ricpatrimoni artístic i arquitectònic, situen aquestmonument entre els més destacats del romàniccatalà. Ben aviat s'hi podrà arribar en Metro.

Sant Pere: l'església del pobleL'església parroquial de Sant Pere, d'estil romànicperò amb alguns murs del segle VI, conserva al seuinterior un retaule de pedra excepcional (segle X),únic al món per les seves característiques.

Sant Miquel: la porta de l'eternitatAquest temple funerari és el que menys canvis haexperimentat al llarg dels segles. Compta amb unacripta subterrània i una cúpula sostinguda pervuit columnes.

Joies de l'art gòtic a CatalunyaEls retaules de Sant Miquel (Jaume Cirera i GuillemTalarn) i dels Sants Abdó i Senén (Jaume Huguet)són obres mestres del gòtic català de mitjans desegle XV.

Actes oficials de celebració Diumenge 4 d'octubre11h . "Un tal Kubilós". Espectacle per a tots elspúblics. Audiovisual: projecció en pantalla gegantd'imatges virtuals del conjunt.11:30h. Missa a l'església de Sant Pere.A partir de les 12:30h. Concert d'orgue i tenora.Acte oficial de celebració de La Seu d'Ègara.Espectacle aeri (Deambulants). A continuació,Muixeranga. Aperitiu inaugural. Obertura delrecinte.17:30h i 19h. Visites comentades. Portes obertes.

Dissabte 3 d'octubrePortes obertes i visites comentades a les 10, 11h,12h, 16h, 17h i 18h.

Fins al 31 d'octubre: portes obertes. Visites gratuïtesa La Seu d'Ègara.

Amb aquesta urbanit-zació, l'Ajuntament havolgut solucionar les

mancances detectades a la plaçapel que fa a enllumenat, acces-sibilitat i seguretat viària. Peraquest motiu, s'ha eliminat eltram del carrer Soler i Paletcomprès entre el carrer de Pratde la Riba i el de Mañé i Flaquer,s'ha ampliat la vorera delcarrer de Mañé i Flaquer,incorporant-la a la plaça, i s'hafet un tractament del pavi-ment per evitar el lliscamentexcessiu de la superfície.L'enllumenat també s'ha mi-llorat desplaçant la columnaque hi havia, de 10 metres.Finalment, un petit talús-jardinera fa més segura laplaça, creant una barrera deprotecció que la separa deltrànsit per la banda del carrerde Prat de la Riba; també s'hanmantingut els arbres i s'hacanviat el mobiliari urbà. Elpressupost total ha estat degairebé 230.000 euros.

El nou espai s'ha ampliat a més de mil metres quadrats i s'ha fet teninten compte les aportacions dels veïns al projecte

El pressupost total delprojecte ha estat degairebé 230.000 euros

”

Remodelació de la plaçade l'Onze de Setembre

Nova escultura dedicada ala DiadaLa reforma de la plaça de l'Onze deSetembre és producte d'un procésparticipatiu en què es van incorporarles propostes de l'Associació de Veïnsde Vallparadís. Una d'aquestes apor-tacions és la col·locació de l'escultura

Al Vent, de l'artista local Albert Novellón, dedicada a la Diada del'Onze de Setembre i inaugurada oficialment en aquesta data. El nouelement escultòric, que simbolitza la reivindicació identitària de laDiada, té una alçada màxima de nou metres i està construït ambacer Corten, una aleació d'acer que amb el temps pren un colormarronós, a causa d’una oxidació que protegeix la peça enfront dela corrosió atmosfèrica, i representa la senyera en moviment. L'obraés visible des dels tres carrers que conflueixen a la plaça: Prat de laRiba, Sant Antoni Maria Claret i Soler i Palet.


El 75% de les obres delFEIL finalitzen aquest mesEl Fons Estatal d'Inversió Local ha fet possible la contractació de 1.556persones, 702 de les quals estaven en situació d'atur

Els terminis d'execució deles obres previstes en elmarc del Fons Estatal

d'Inversió s'estan acomplint a laciutat sense cap imprevist. Així, afinals d'octubre s'hauran en-llestit un total de 55 obres inomés en restaran 18 perfinalitzar, la qual cosa suposa un

nivell d'execució del 75 per centdel total. A la primavera vancomençar a posar-se en marxaels primers projectes i ac-tualment tots es troben enprocés d'execució. Les obres delFEIL han representat a Terrassauna inversió de 35,7 milionsd'euros i han d'estar finalitzades

abans de l'1 de gener. L'objectiuprincipal del Fons Estatald'Inversió Local ha estat eld’afavorir la generació d'activitateconòmica i d'ocupació, fet ques'ha concretat a Terrassa en lacontractació de 1.556 persones,702 de les quals es trobaven ensituació d'atur.

Aparcament soterrat de laplaça del Primer de MaigAcabarà a finals de desembre. Afinals d'octubre està previst quel'estructura prefabricada estiguitotalment muntada, s'acabi lacapa de compressió de la cobertai s'estiguin iniciant a l’interiorels treballs de construcció d'en-vans, acabats dels accessos imuntatge d'instal·lacions contraincendis. L'aparcament tindràcapacitat per a 286 vehicles.

Pressupost: 4.912.811 euros. Ha generat 98 llocs de treball.

Plaça de l'AiguaLes obres de millora de l'espaiurbà de la plaça de l'Aigua,finalitzades al setembre, hanservit per millorar la seguretatviària. S'ha incrementat lasuperfície de les voreres i s'hacreat un carril bici al voltant detota la plaça de dos metresd'amplada, amb dos sentits decirculació connectats amb elscarrils bici de les avingudes del'Abat Marcet i de Jaume I.Pressupost: 476.702 euros. Hapermès la contractació de 30persones.

Obres que s'enllestiran al mes d'octubre· Instal·lació de gespa artificial al camp municipal de futbol de la Maurina· Instal·lació de la caldera de biomassa al CEIP Antoni Ubach· Reducció de la densitat de l'arbrat i el sotabosc al perímetre de les Martines· Ampliació de la instal·lació d'energia solar als horts de Can Casanovas· Execució de la coberta del pati interior dret del Mercat de la Independència· Instal·lació elèctrica en baixa tensió als CEIP Joan Marqués Casals i Francesc Aldea


Complex esportiu delDistricte IILa construcció del complexs'enllestirà a finals de desem-bre. A finals de mes està previstque la graderia de tribuna i lacoberta estiguin finalitzades is'estigui treballant en elsacabats de l'interior dels ves-tidors, sota la zona de tribuna.S'hauran iniciat els treballs detancament de façana i lescobertes de la zona de serveis imagatzem i de la zona depetanca, de 16 pistes. Pressupost: 3.474.616 euros.Ha suposat la contractaciód'un centenar de persones.

Parc de Sant JordiS’acabarà a finals de novembre.A finals d'octubre es continuaràfent la plantació d'arbrat. Elprojecte permetrà la reor-denació i la regeneració d'aquestespai, del qual destaca la pavi-mentació del recorregut centraldel parc, una nova zona de jocsinfantils o la construcció d'unapèrgola. Pressupost: 572.870 euros. Hadonat feina a 27 persones.

Adequació de la gespa del'Estadi OlímpicLes obres es van finalitzar el 31de juliol i van consistir en lasubstitució de la gespa naturaldel camp de futbol per gespaartificial per millorar lescondicions de joc i d'ús de lesinstal·lacions. També s'ha ins-tal·lat gespa artificial als campsmunicipals de futbol de SantPere Nord, Can Parellada, lesArenes, Poble Nou i la Maurina.El pressupost global superaels 2.810.000 euros. Aquestesobres han donat feina a 130persones.

Urbanització del carrerPare LlauradorEl 10 de setembre van finalitzarles obres, que han servit persuprimir barreres arquitectò-niques i ampliar les voreres altram comprès entre els carrers deGalileu i de Frederic Soler. Tambés'hi han instal·lat bancs i d'altreselements de mobiliari urbà is'han habilitat zones de càrrega idescàrrega per a vehicles deserveis. Pressupost: 209.807 euros. Les obres han suposat lacontractació d'11 persones.


La Setmana de la MobilitatSostenible i Segura, ques'ha fet entre el 22 i el 29

de setembre amb el lema "Unclima millor per a les nostresciutats", ha estat un bon momentper fer balanç de les actuacionsen matèria de mobilitat que sónprioritàries. L'objectiu passa per

un canvi en el model que enspermeti mitigar els problemesambientals actuals als quals calfer front de forma urgent. Caltenir present que diàriament esfan més de 300.000 desplaça-ments per Terrassa, gairebé lameitat dels quals amb origen idestí a la ciutat. Aproximadament

la meitat d’aquests desplaça-ments són inferiors a 3,5 qui-lòmetres i tenen una ocupaciód'1,2 persones. És a dir queparlem de 150.000 desplaçamentsdiaris que es podrien transferiren bona part a altres mitjans detransport com ara el bus, la bicio anar caminant.

Els objectius principals passen per la racionalització de l'úsdel vehicle privat, el canvi a altres models de transport mésnets i la millora de la seguretat viària

Terrassa aposta per unmodel de mobilitat méssostenible i eficient

Balanç d'actuacions

A peu· Passos de vianants accessibles a 230 cruïlles· Nous ponts i passarel·les a l'avinguda del Vallès i Vallparadís

· 16 nous acessos escolars segurs· 10 noves instal·lacions semafòriques· Més qualitat de l'espai urbà· Millora de la seguretat a la remodelada plaça de l'Aigua

· Reurbanitzacions de carrers que amplien voreres i milloren el confort dels itineraris a peu

El 20% del trànsit en hora puntade 8 a 9 del matí correspon altransport de nens i nenes encotxe a l’escola


Transport públic· Nous carrils bus a la Rambla i al passeig del Vint-i-dos de Juliol· Millora de la freqüència de les línies 1, 4, 5 i 7· 13 nous busos menys contaminants (dos dels quals, articulats)· Més de 40 noves plataformes accessibles a les parades del bus· Nova línia 11· 99 de cada 100 persones tenen una parada de bus a menys de cinc minuts a peu

· El metro del Vallès permetrà, el 2011, que més del 70% de la població se situï a menys de 15 minuts a peu d'una estació i més del 85% a menys de cinc minuts en bicicleta

La targeta T-12 ja ésoperativa des delsetembreEls infants de Terrassa han pogutcomençar el curs amb una novatargeta de transport públic quevol afavorir la mobilitat. Es tractade la T-12, la nova targeta del'Autoritat del TransportMetropolità vàlida per a menorsd'entre 4 i 12 anys amb la qualpodran fer servir els autobusosurbans i interurbans, i els trens,tant els de Renfe com els deFerrocarrils de la Generalitat. Perobtenir la nova targeta cal abonar35 euros, i el títol dóna dret alsusuaris a fer un nombre il·limitatde viatges a la xarxa de transport

públic delsistema tarifari integrat, dinsla mateixa zona tarifària en quèresideix el menor. La targetatindrà una vigència de 16; un copexhaurit aquest termini, el títols'haurà de renovar. L'Ajuntamentha informat la ciutadaniamitjançant l'enviament de 20.000cartes als nens d'aquesta franjad'edat de la ciutat. En un diafeiner uns 617 nens menors de 12anys fan servir el transport delbus urbà, fent un total de 1.300desplaçaments al dia.

Foment de l'úsde la bicicleta· Prop de vuit quilómetres de carrils bici nous a la ciutat

· Nous aparcaments exclusius per a bicicletes a escoles, estacions ferroviàries...

· Servei Ambicia't · Nous carrers pacificats per fomentar l'ús de la bici (ampliació de voreres, passos elevats…)

· Edició d’una guia d’itineraris i normes per a l'ús de la bicicleta

Racionalització del'ús del vehicle privat· Tancament de la rambla d'Ègara als vehicles privats· Aparcaments de la plaça del Primer de Maig i del carrer de Sant Leopold

· cinc radars per millorar la seguretat del trànsit· Noves zones 30 (Can Roca, Xúquer, SantLlorenç, Can Palet II i Guadalhorce). En un futur tota la zona Centre i de Ca n'Aurell

· Canvis de sentit al sector nord de ca N'Aurell· Gestió dinàmica dels semàfors i supervisió del

trànsit· Panells d'informació sobre l’estat i les

incidències del trànsit

Obres i canvis de sentitCal tenir present l'execució d'obres, especialment a l'àmbit de laplaça dels Països Catalans, amb 3 actuacions que s'executen alhora:avinguda de Barcelona, avinguda de les Glòries Catalanes icarretera de Montcada. Recomanem als conductors/es que evitinla circulació per aquest àmbit i que vagin a buscar l'avinguda delVallès i la variant de la N-150 (Ronda sud) per sortir o entrar a laciutat. Algunes d'aquestes obres finalitzaran aquest any (Av.Barcelona i Glòries) mentre que la dels sobreeixidor de la carreterade Montcada acabarà a principis de 2010.


A mitjans d'octubre s'exhaureix el termini de sol·licitud dels 53habitatges de protecció oficial de diverses promocions

Fins el proper 16 d'octu-bre es poden sol·licitarels 53 habitatges de

venda de règim concertat deles promocions dels carrers deSant Lluís, 44 i 45, Baldric, 263-265, Amadeu de Savoia, 19 iPasseig del 22 de juliol, 376.Entre els nous habitatges se'npoden trobar amb una plaça

d'aparcament i alguns d'ellstambé compten amb un traster.Les superfícies dels habitatgesestan entre els 31,24 metresquadrats del més petit fins els85,17 metres quadrats del mésgran i els preus, sense IVA,oscil·len entre els 88.541,11euros del més barat fins als213.165,39 euros del més car.

Aquests preus inclouenl'habitatge, la plaça d'aparca-ment i el traster si s'escau.

NNoouuss hhaabbiittaattggeess ddeepprrootteecccciióó ooffiicciiaall aa TTeerrrraassssaa

i Més informació...

Habitatge Terrassac/ Telers, 5, 1r local 08221 Terrassa Telèfon: 93 733 61 71

Ingressos mínimsS'han d'acreditar uns in-gressos mínims superiors a14.473,20 euros. Consulteu tots els requisits awww.habitatgeterrassa.cat

Màxim d'ingressos

Pis habitat per una persona 62.717,20 eurosPis habitat per dues persones 64.656.21 eurosPis habitat per tres persones 67.437,85 eurosPis habitat per quatre persones 71.269,55 eurosPis habitat per cinc o més persones 75.562,89 euros

Hipoteques tipusEls adjudicataris es podran acollir al préstec convingut que marca elDecret d'Habitatge i que cobreix el 80% del valor d'adquisició ambuna amortització de 25 anys i un tipus d'interès del 4,01 %.

Habitatge 212.913,79 € hipoteca de 170.331,03 € (80%) 900 €/mesHabitatge 89.375 € hipoteca de 71.500 € (80%) 378 €/mes

Requisits per accedirals pisos de proteccióoficialEntre els requisits per poderaccedir a aquests pisostrobem el de ser major de 18anys, estar empadronat otreballar a Terrassa amb unaantiguitat mínima de 2 anysconsecutius, o de 2 durant els10 darrers anys, i no sertitular de cap habitatge.


El passat mes de setembreva arrencar la novatemporada del Centre

d'Arts Escèniques de Terrassa(CAET) amb l'estrena de l'obra"Una Comèdia Espanyola" deYasmina Reza, dirigida per SílviaMunt i coproduïda pel CAET. Entotal seran vuit els muntatges,des de setembre fins al gener.

Nous descomptes “anticrisi”El CAET ha aprofitat la presen-tació de la nova temporada per

fer balanç de la darrera. Així,l'assistència s'ha mantingut alvoltant del 80 per cent, in-crementant-se gairebé en un 50per cent en els darrers tres anys,i els abonaments de 3 especta-cles a 30 euros han crescut un 27per cent. Una altra de lesprincipals novetats és que elsmenors de 18 anys i les personesamb carnet d'atur només hau-ran de pagar 3 euros per assistirals espectacles programats pelCAET.

S'inclouen produccions pròpies, com "Petita feina per pallasso vell", icompanyies locals com Qollunaka o Tub d'Assaig 7'70

Vuit muntatges formenel programa de la novatemporada del CAET

”

NNoovvaa tteemmppoorraaddaa ddeell CCeennttrreedd''AArrttss EEssccèènniiqquueess ddee TTeerrrraassssaa

Programació

"La vida por delante"Diumenge 11 d'octubre alCentre Cultural de CaixaTerrassa.Estrenada amb gran èxit aBarcelona, amb la direcció deJosep Maria Pou i la participacióde Concha Velasco.

"La Ilíada" Dissabte 17d'octubre al Teatre Alegria.Dirigida per Tom Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols icoproduïda pel CAET es vaestrenar amb bones crítiques alFestival Grec de Barcelona.

“Cancún” Diumenge 8 denovembre. Obra de Jordi Galceran, sota ladirecció de Josep Maria Mestresi amb la participació d'actors derenom com Ferran Rañé, ToniSevilla, Lluïsa Castell i LluïsaMallol

"Petita feina per pallassovell" Del 18 al 22 de novembreal Teatre Alegria.Obra de producció pròpia delCAET, conjuntament amb BitóProduccions. Dirigida perRamón Simó amb la participacióde tres actors-clowns.

"Okupastorets"9, 10, 16 i 17 degener al TeatreAlegria.Tornen els mésirreverents“Okupastorets”de la mà de la

companyia local Qollunakaconvertits en un musical ambballs, cançons, música en directei més de 60 persones en escena.

"El Messies" El 27 dedesembre al Teatre AlegriaDirigida per Roger Peña Carullaés una hilarant comèdia anglesasobre la figura del Messiesinterpretada pels actors ToniAlbà i Fermí Fernández i lasoprano Elena Roche.

"Cabaret d'hivern" De l'1 al 3de gener al Teatre Alegria. Dela companyia de circ local Tubd'Assaig 7'70 arriba aquestafusió d'arts escèniques per a totsels públics que ens traslladarà aun món d'il·lusió, màgia ifantasia


El nou curs comença amb 2.600 nens i nenes de3 anys que han entrat per primera vegada ales aules, es tracta d'un centenar d'alumnes

més que l'any passat fet que demostra la necessitatde construir nous centres en què ja treballa laGeneralitat. Entre les escoles públiques iconcertades a Terrassa hi ha 19.979 alumnes deprimària i 7.948 alumnes de secundària, un 3,1 %més d'alumnes que el curs anterior. Per fer front a

aquesta situació enguany s'han ampliat 3 centresd'edudació infantil i primària i s'ha finalitzat lesobres del CEIP Roser Capdevila. A mig curs, elsalumnes del CEIP Roc Alabern podran instal·lar-se aun nou edifici, i la Generalitat ha aprovat laconstrucció de dos centres més. Pel què fa alnombre d'alumnes estrangers enguany ha baixat ala meitat fet que fa pensar que els alumnes inscritsfora de termini serà menor.

Gairebé 28.000 alumnescomencen el curs escolar

CEIP RoserCapdevilac/ de las Palmas, 17Districte 2. Zona 3Obra Finalitzada. Construcció de l'e-difici de primàriaper a dues línies.Pressupost:3.471.650 euros. Capacitat per a 300places.Distribució: 3 grups

a P-3 i a P-5, 2 gups a P-4 i 1 grup a 1r de primària.En total hi ha ara 207 alumnes.

Llistat de CEIPS ampliats o de nova construcció

CEIP RocAlabernc/ Mallorca entre entreMaria Auxiliadora i DomBosco. Districte 4. Zona 1Nova construcció. Alllarg d'aquest curs elsalumnes s'incorpora-ran en aquest centreque tindrà 2 líniesd'infantil i primària

amb capacitat per a 450 places. Pressupost: 4.654.080 euros.Distribució: 2 grups a P-3, P-4, P-5, en total 143alumnes de primària.

Dades matriculació 2007-2008 2008-2009 2009-2010 Increment 2009-2010Infantil i primària 18.550 19.225 19.979 3,8%ESO 7.770 7.860 7.948 1,2%Total 26.320 27.085 27.927 3%

Nous alumnesEl número de nens i nenes de P3que han entrat per primeravegada a les aules arriba a 2.600.


CEIP Bisbat d'Egarac/ Sant Marian, 31. Districte 1. Zona 1Ampliació. Edifici annex ambcapacitat per a 225 alumnes perpassar de ser un centre de 2 líniesa un centre de 3 línies. Pressupost: 1.729.000 euros. Distribució: 3 grups fins a 3r deprimària i 2 grups de 4rt a 6è. Entotal hi ha 577 alumnes.

CEIP Enxanetac/ Sometent Castella, 169. Districte5. Zona 2Ampliació. Nou edifici ambcapacitat per a 225 alumnes perpassar de ser un centre de 2línies a un centre de 3 línies.Pressupost: 2.062.500 euros. Distribució: 3 grups a P-3, a P-5i a 3r de primària. 2 grups a P-4,2n de primària i 4rt de primària.1 grup a 1r de primària i a 5è deprimèria. En total hi ha 470alumnes.

CEIP Marquès i CasalsAvinguda del Vallès, 483. Districte 6.Zona 3Ampliació. Nou edifici modularamb 225 places que permetpassar de ser un centre de 2línies a un centre de 3 línies. Pressupost: 2.062.500 euros.Distribució: 3 grups a P-3 i P-4 i2 grups de P-5 fins a 6è. En totalhi ha 487 alumnes.

CEIP Vapor Cortésc/ Giral i Serra. Districte 4. Zona 2Centre de dues línes d'infantil i primària que tindrà una capacitatper a 450 alumnes. El cost de l'obra serà de 5,43 milions d'euros i esconstruïrà en els mateixos terrenys on ara hi ha els mòdulsprovisionals.

CEIP Nova ElectraCarretera de Castellar. Districte 6.Zona 3Centre de tres línies d'infantil iprimària que tindrà una capa-citat per a 675 alumnes. El CEIPes construïrà a l'antic solar del'AEG i té un pressupost de 6,68milions d'euros.

Projectes

Nou curs universitariamb més alumnesEl Campus Universitari Terrassacomptarà durant l'any acadèmic2009-10 amb 6.867 estudiantspresencials (en front dels 6.795 delcurs anterior), als quals cal sumar-hi els estudiants matriculats a laUniversitat Oberta de Catalunya i ala Universidad Nacional deEducación a Distancia que, horesd'ara, tenen obert el període dematriculacions. La formaciósuperior a la nostra ciutat sumaràenguany un total de 89 titulacions

universitàries (entre els nous grausi màsters universitaris, diploma-tures, llicenciatures i enginyeries) imés de 25 màsters professionals ipostgraus. La principal novetat delcurs que comença la constitueixenles titulacions que es poden cursaral campus universitari de Terrassaja adaptades als requisits de l'Es-pai Europeu d'Educació Superior;essent un total de 37 graus (lesantigues diplomatures i llicen-ciatures) i 8 màsters universitaris(titulacions oficials amb un alt graud'especialització als quals s'hiaccedirà mitjançant un grau). Calrecordar, en aquest sentit, que pelproper curs 2010-2011 la totalitatde les titulacions universitàries degrau i màster ja hauran d'ajustar-se a aquestes noves directriuseuropees. De les titulacionsuniversitàries es poden destacaraquelles que, dins el mapa uni-versitari català, només poden fer-se a Terrassa com, per exemple,l'Enginyeria Aeronàutica de la qualja s'ha graduat la primera pro-moció, el Grau en Òptica i Opto-metria, el Grau en Cinema iAudiovisuals o el Graduat en Di-recció de Comerç i Distribució.

Breus


L'Oficina d'AtencióCiutadana (OAC) delDistricte 4, en la seva

nova ubicació al carrer del'Infant Martí, 179, acull el nouServei d'Informació i Orienta-ció a les Persones Nouvingudesdel Districte 4 (SIO 4), quepermetrà desplegar el Progra-ma d'Acollida, una de lesaccions previstes al Plad'Intervenció Integral de LaMaurina. D'aquesta manera, el

SIO 4, que depèn del Servei deCiutadania i Drets Civils del'Ajuntament, s'integra a l'OAC,igual que els altres SIOsexistents a la ciutat (un alDistricte 2 i un al Districte 3).

Finalitat integradoraEls SIOs són una eina perfacilitar i garantir que totes lespersones que arribin a la ciutattinguin la informació necessà-ria per accedir a la xarxa

normalitzada de serveis irecursos municipals. Lafinalitat d'aquest servei és lad'informar i orientar, sigui quinsigui el seu origen, sobre elsrecursos necessaris per tal quela seva instal·lació en elterritori sigui el més ràpidapossible. L'agent d'acollidaderiva, segons les necessitats decada persona, als serveis,recursos i entitats socialscompetents del municipi.

El Programa d'Acollida, inclòs al Pla de Barris La Maurina, consta dediferents recursos i accions per desenvolupar al llarg del 2009

Nou servei d'acollida alnouvingut a La Maurina

Accions diversesEl Programa d'Acollida del pla de La Maurinainclou diferents recursos i accions, entre d'altres:· Sessions informatives de benvinguda: sessionsde dues hores on es dóna la benvinguda demanera formal al municipi, alhora que es fa unapresentació dels recursos i serveis del conjunt dela ciutat de Terrassa.· Sessions d'assessorament en llei d'estrangeria:sessions de dues hores, mitjançant un conveniamb el CITE, en què es fa una introducció delstemes més rellevants d'aquesta llei i als diferentstràmits i es resolen els dubtes exposats pelsparticipants.

· Cursos de català (acolliment lingüístic): cursosde 20 hores fruit d'un conveni amb el Consorciper a la Normalització Lingüística, ambl'objectiu d'afavorir el coneixement de català ales persones nouvingudes,· Cursos de coneixement de l'entorn: consisteixen un curs estructurat en sis sessionsformatives d'una durada de 15 hores on es dónainformació sobre l'entorn geogràfic, polític icultural de la societat catalana, a més deconèixer amb més profunditat el serveissanitaris, educatius, de suport social i laborals aTerrassa.


El dia 1 d'octubre secelebra el DiaInternacional de la Gent

Gran, amb aquest motiu, unavintena d'entitats i associa-cions de gent gran organitzenmés d'una cinquentena d'acti-vitats de tot tipus entre les quetrobem xerrades i conferèn-cies, cinema, tallers, concerts iexposicions. Enguany tambés'aprofita per commemorarl'Any Internacional de l'Astro-nomia, fet que es reflecteix en 4conferències sobre astronomiaorganitzades per la UniversitatAutònoma de Barcelona, 2observacions de la lluna acàrrec de l'Agrupació Astronò-mica de Terrassa i la presènciad'elements que fan referència al'astronomia a la Fira de la GentGran al carrer.

La Gent Gran pren elcarrerUna de les novetats d'enguanyés que el tradicional Saló de laGent Gran que es celebravadurant un cap de setmana alRecinte Firal es converteix enla Fira de la Gent Gran alCarrer que tindrà lloc el

dissabte 3 d'octubre a la PlaçaNova. Hi trobarem diversosestands que exposaran elstreballs elaborats per lesentitats, diversos tallers i jocs-concurs de memòria històrica,visual i numèrica, a banda deles tradicionals havaneres,country i ball popular.

Durant tot el mes els avis podran gaudir d'una granquantitat de tallers, activitats i sortides repartides pertots els districtes

L'octubre fa protagonistesals més grans

Promoció de la Gent GranCarrer de Baldrich, 108221 TerrassaTel. 93 783 87 [email protected]: de 9 a 14 h

i Més informació i inscripcions

El Saló de la Gent Granes transforma en unaFira de Carrer a laplaça Nova

”

Marató de Donació deSang a TerrassaEl Banc de Sang i Teixits deTerrassa organitza un altre any laMarató de Sang de Terrassa,conjuntament amb l'Ajuntament,l'Associació de donats de Sang delVallès Occidental i el CentreCultural El Social. L'objectiu de laMarató és el de sensibilitzar sobrela necessitat de prendre costumde donar sang, captar nousdonants i aconseguir així unimportant nombre de donacionsdurant la jornada. Enguany esportarà a terme el dissabte 24d'octubre, de 10 del matí a 10 dela nit, període en el que es podranfer donacions de sang inin-terrompudament a la Sala d'Actesdel Centre Cultural El Social. LaMarató està concebuda com unajornada festiva que preveu tot unseguit d'activitats lúdiques men-tre duri l'esdeveniment. Així, els iles donants trobaran activitats iactuacions, regals i sorteigs, ludo-

teca i refrigeri gratuïts o músicaambient. Cal recordar que perdonar sant a la Marató només caltenim més de 18 anys i pesar 50kg o més, i no cal anar en dejú. Siesteu interessats en participar-hipodeu posar-vos en contacte ambel telèfon 902 170 257. El Banc deSang i Teixits promou diversesactuacions dirigides a fomentarles donacions de sang per acon-seguir l'autosuficiència. Una deles activitats, que es va iniciarl'abril del 2002, ha estat larealització d'una campanya iti-nerant de Maratons de Donacióde Sang, que es va començar fenten 12 poblacions catalanesdurant el primer any. A diad'avui, són una seixantena lespoblacions de tota Catalunya quese sumen a aquesta iniciativa.

Breus


L'Ajuntament ha triat,mitjançant un sorteig, als42 ciutadans i ciutadanes

que podran formar part, a títolparticular, de les taules par-ticipatives del procés de par-ticipació en el pressupost muni-cipal d'inversions. El sorteig s'hafet amb un programa informàticque tenia la base de dades delshabitants majors de 16 anys de laciutat distribuïts per districtes.D'entre tots, s'han seleccionat 6persones per a cadascuna de les7 taules participatives (una percada districte i una per ciutat)amb paritat de sexe i edat. Els 21

homes i les 21 dones seranmembres de ple dret de la sevataula participativa, on hauran deprioritzar les propostes presen-tades.

Taules participativesLes taules participatives dedistricte estaran integrades per 8membres del Consell Municipalde Districte corresponent; 6

ciutadans elegits aleatòriamentempadronats al districte corres-ponent, i 3 tècnics municipalsrelacionats amb l'àmbit de lespropostes. Estaran presidides pelseu regidor de districte. En el casde la taula participativa deciutat, estarà presidida pel re-gidor de Participació Ciutadana iintegrada per 8 membres de laComissió Ciutadana, 6 ciutadanselegits aleatòriament i 3 tècnicsmunicipals. Tots podran exercirel dret a votar a excepció delsregidors-presidents de districte,els quals tindran un vot dequalitat en cas d'empat.

La presència de ciutadans a títol individual és una de les novetats delsprocés participatiu dels pressupostos d'aquesta edició

Escollits els 42 ciutadansper als pressupostosparticipatius

Set taules participativesprioritzaran lespropostes presentades

”


Més de 1.400 personesparticipen al procésEl procés per presentar lespropostes es va iniciar l'11 demaig i havia de finalitzar el 31 demaig, però l'Ajuntament vaampliar el termini fins el 12 dejuny a petició de diverses entitats.En aquest període, es van lliurar378 propostes per part de 1.404persones, que estant sent va-lorades pels tècnics municipalsper tal que compleixin els criterisindispensables: legalitat, compe-tència municipal, econòmic, via-bilitat tècnica, no contradir alsplans municipals aprovats i nocomportar contribucions espe-cials.

Consulta ciutadanaLes propostes que compleixin els criteris establerts passaran a lestaules participatives per a la seva priorització. A partir d'aquí, lespropostes finalistes passaran als serveis municipals corresponentsper a la realització dels avantprojectes. Després d'unes setmanes dedifusió es farà una consulta ciutadana, prevista per al gener del 2010,per escollir les que finalment es realitzaran amb els quatre milionsd'euros. La Comissió Ciutadana serà l'òrgan que vetllarà pelfuncionament i seguiment del procés.


Suport a activitatssolidàriesL'Ajuntament ha signat dosconvenis de col·laboració amb laFundació Olof Palme i l'ONGAlternativa 3 amb l'objectiu dedonar suport a activitats de sen-sibilització en temes de soli-daritat i cooperació.

L'Ajuntament i la SocietatMunicipal d'Habitatge han signatun conveni de col·laboració ambADIGSA i les associacions veïnalsde Sant Llorenç, Montserrat i CanJofresa per promoure lainstal·lació d'ascensors en elsedificis d'habitatges. L'objectiués suprimir les barreres arqui-tectòniques en els blocs que notenen ascensor i millorar així laqualitat de vida dels seushabitants. ADIGSA aportarà un60 per cent del pressupostnecessari per instal·lar l'ascen-

sor, fins a un límit de 6.000 eurosper veí i sense límit d'aportacióals blocs amb menys de dotzepisos. Els veïns que viuen aplantes més baixes rebran mésajuda que els que viuen mésamunt. D'altra banda, les unitatsfamiliars que ingressin menys de19.000 euros rebran el cent percent de l'import de l'obra.L'Ajuntament aportarà 12.000euros a cada comunitat quevulgui posar un ascensor, fins aun màxim de deu actuacionsanuals.

Habitatge

L'Ajuntament ha renovat la imatge corporativa dels taxis de la ciutat amb l'objectiud'adequar-la a les tendències actuals. El nou disseny s'ajusta a la imatge corporativamunicipal. Actualment, a Terrassa hi ha 92 taxis.

Solidaritat

Premi per a la Fira Modernista La Fira Modernista ha estat distingida amb un dels Premis Catalunyade Comunicació i Relacions Públiques en la seva 24a edició dins de lacategoria d’ institució turística. Aquests premis els atorga l'AssociacióCatalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fundació per alFoment de la Comunicació i el Desenvolupament. L'alcalde, PereNavarro, recollirà el premi el proper 20 de novembre en un acte quetindrà lloc al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Turisme

Economia i treball

El Pla de Transició alTreball forma 30 joves Una trentena d'alumnes s'hangraduat enguany a la quartapromoció del Pla de Transició alTreball com a auxiliars defusteria i instal·lació de mobles icom a auxiliars d'hoteleria, cuinai serveis de restauració. Elsalumnes, d'entre 16 i 18 anys isense l'ensenyament secundari,han repartit les gairebé 900 horesde formació en els coneixementsbàsics, la professió escollida i lespràctiques en empreses.

Ajuts per instal·lar ascensorsals barris d'Adigsa

Debat sobre la crisia Terrassa Terrassa ha debatut sobre el paperque han de desenvolupar elsajuntaments i les administracionsper donar respostes a la crisiglobal. L'acte ha comptat amb la

participació del consellerd'Economia i Finançes, AntoniCastells; el president de laDiputació de Barcelona, AntoniFogué, i l'alcalde, Pere Navarro. Lajornada ha aplegat tambérepresentats de 25 ajuntaments,sindicats i patronals de laprovíncia de Barcelona.

Educació

Nous cursos deperruqueria a l'IESTerrassa Un total de 33 alumnes comencena l'octubre el cicle de perruqueriade grau mig a l'IES Terrassa, cicle

Els taxis de la ciutat estrenen imatge


Conveni de col·laboracióamb l'ADENCL'Ajuntament ha signat unconveni amb l'Associació per a laDefensa i l'Estudi de la Natura(ADENC), per col·laborar mú-tuament en la realització d'ac-tuacions d'educació i sensi-bilització ambiental, i d'estudis iprojectes ambientals. Per a l'any2009, la partida econòmica que hidestinarà l'Ajuntament serà de12.000 euros.

Nou programa d'activi-tats mediambientals El Programa Integrat d'EducacióAmbiental del Servei de MediAmbient i Sostenibilitat de l'A-juntament proposa, per a aquestcurs, 84 activitats pedagògiquesrelacionades amb diferents as-pectes mediambientals. Les ac-tivitats s'adrecen a escoles,entitats i col·lectius ciutadans.

L'any passat van utilitzar aquestprograma 16.500 alumnes de 56escoles que van fer un total de 57activitats. Enguany també esdistribuiran més de 3.000 agen-des escolars del Medi Ambient dela Diputació de Barcelona alsalumnes de sis instituts i nouescoles de la ciutat.

www.mediambient.terrassa.cat

Més diners per aserveis socialsS'ha presentat el contracteprograma entre la Generalitat il'Ajuntament per al 2009, que haincrementat la subvenció delgovern català en un 54 per centrespecte l'any passat. Concreta-ment, s'ha passat dels 2.800.000euros als 4.400.000. Per pro-grames, el que s'ha incre-mentat de forma més notòria ésel que fa referència als ServeisSocials Bàsics, que ho ha fet enun 73 per cent, superant amb

Esport

Esport per a tothom L'Ajuntament, a través de laRegidoria d'Esports, ha posat enmarxa aquest curs 2009-2010 unanova edició dels programes depromoció de la pràctica del'esport entre els col·lectius dedones, gent gran i persones ambdiscapacitats físiques, psíquiquesi sensorials. Amb aquestes ini-ciatives es pretén afavorir lapràctica d'activitats físiques alscol·lectius amb més dificultatsper accedir-hi. L'èxit de partici-pació que es registra ha fet po-ssible que cada any s'incrementil'oferta d'activitats.

www.terrassa.cat/esports

La nova Guia d'Activitats iServeis Educatius inclouenguany 228 activitats de nouàmbits temàtics per fersortides i treballar temes forade les aules. La Guia inclouenguany una quarentena denoves propostes entre lesquals destaquen, per exemple,assistir a la realització d'uncurt d'animació a laproductora Neptuno Films,visitar l'assaig de l'obra Petitafeina per pallasso vell al TeatreAlegria, assistir al FestivalInternacional de Dansa iparticipar en la decoració delpessebre de la FundacióFUPAR. A banda de lesactivitats que s'oferten, la Guiad'Activitats Educatives ofereixtambé una llista dels centresd'ensenyament, els serveissocials, els equipa-mentsculturals i esportius i lesentitats de lleure educatiu dela ciutat i de la comarca. Per ala realització i programació del'oferta, hi han participat laXarxa d'Entitats TerrassaEduca i més de quarantaentitats i institucions de lacomarca.

L'Ajuntament ha signat el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses per l'Energia, pel qual dotze municipis de lacomarca es comprometen a incrementar la seva eficiència energètica. L'objectiu és aconseguir l'any 2020una reducció de les emissions de CO2 d'un 20 per cent, incrementar en un 20 per cent l'eficiència energèticai que les energies renovables suposin un mínim del 20 per cent del total.

que per primera vegada ofereixl'ensenyament públic de la ciutat.El mòdul de grau mitjà deperruqueria, de dos anys dedurada, és l'inici d'aquests estudisque en els propers cinc cursosoferiran tots els graus iespecialitats de la família de laimatge personal. Es tracta d'unainiciativa impulsada pel GremiProfessional de la Imatge deTerrassa i el Departament d'Edu-cació. Enguany també s'estrenencicles formatius de grau mitjà demecanització en alternança alsSalesians i de muntatge i man-teniment d'instal·lacions declimatització a l'IES Santa Eulàlia.

Medi Ambient

Subvencions i ajuts

escreix els 3 milions d'euros.Bona part d'aquest dinersserveixen per desplegar la Lleide la Dependència. La resta deprogrames mantenen la partidarebuda l'any passat, o la incre-menten lleugerament.

Educació

Terrassa contra l'escalfament de la Terra

Nova Guiad'Activitats i ServeisEducatius

i

i


Nou Servei d'Assessorament en Gestió Hipo-tecària L'Ajuntament ha posat en marxa un nou Servei d'Assessorament enGestió Hipotecària amb l'objectiu d'informar i ajudar les personesque tenen dificultats en aquest àmbit amb motiu de la crisieconòmica. El nou servei ofereix informació i assessorament legal enmatèria d'habitatge a les persones que ho necessitin. Aquest serveiés gratuït per als ciutadans i es presta a través de l'Oficina Locald'Habitatge.

carrer dels Tel·lers, núm. 5, 1r pis93 733 61 71

Terrassa s'adhereix als Anysde l'Astronomia i Monturiol L'Ajuntament s'ha adherit a la celebració de l'Any Monturiol amb motiude la celebració del 150è aniversari de l'avarada del primer submaríIctineu. En aquest context, el passat 29 de setembre es va celebrar unacte d'homenatge a la figura d'en Narcís Monturiol. D'altra banda,durant el mes d'octubre diverses conferències s'emmarquen en els actesde celebració de l'Any de l'Astronomia que commemora els 400 anys dela primera vegada en que Galileu Galilei va utilitzar el telescopi ambfinalitat astronòmica. Les conferències es faran els dies 1, 13 i 22d'octubre a les set de la tarda a la sala d'actes de l'Escola Universitàriad'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, al carrer de Colom, núm. 1.

El programa “Terrasses d'Estiu” es consolida El balanç del cicle “Terrasses d'Estiu” ha estat molt positiu desprésde tancar les activitats amb l'assistència de més de 7.500 persones.Prop d'una quarentena d'actes de mig i petit format han donatforma a aquest programa d'estiu.

Habitatge

L'Ajuntament proposa 62cursos i tallers en la novaprogramació d'activitats alscentres cívics municipals peral període que va d'octubre afebrer. Aquest programa,organitzat pel Servei d'Equi-paments Cívics, té l'objectiud'oferir activitats formativesdins de l'àmbit del lleure ales persones majors de 18anys. La nova programacióinclou cursos i tallers sobrediferents temàtiques relacio-nades majoritàriament ambles manualitats, la música, lagastronomia, la salut i l'ex-pressió corporal. En aquestaocasió, l'oferta de tallers seràtrimestral i no quadrimestralcom havia estat fins ara, is'introdueix com a novetatl'organització de tallersmonogràfics de curta durada.

www.terrassa.cat

Nous cursos itallers alscentres cívics

Cultura i oci

Les Esglésies de Sant Pere finalistes als premis FAD La intervenció de millora dels espais exteriors de les Esglésies de SantPere, inaugurada oficialment el 4 d'octubre, ha estat una de les obresseleccionades com a finalista dels Premis FAD a l'apartat de Ciutat iPaisatge. L'actuació als espais exteriors ha permès visualitzar totes lesetapes històriques del conjunt monumental, destacant el període delBisbat d'Ègara. El veredicte dels guanyadors es farà públic el 8d'octubre, coincidint amb l'acte de lliurament dels guardons.

Cultura i oci

ii

i


El Servei d'Empreses deFoment de Terrassa ha atès enel primer semestre de l'any untotal de 486 personesemprenedores que demanavensuport a l'hora de definir elsseus projectes d'empresa.Aquesta dada suposa unincrement del 35 per centrespecte de l'assolida en elmateix període del 2008. Ambl'assessorament i suport delstècnics de Foment, fins el 30 dejuny s'han creat 35 micro-

empreses en diferents sectorsd'activitat que han generat 59llocs de treball. D'altra banda,Foment ha signat un conveniamb ACC1Ó amb l'objectiu decol·laborar mútuament en ladifusió de propostes de coope-ració empresarial d’àmbiteuropeu. ACC1Ó és una agènciade suport a l'empresa catalanaque va posar en marxa laGeneralitat l'any 2008, com afruit de la integració del CIDEMi del COPCA.

Economia i treball

La Guia d'activitats didàctiquesdel Museu de Terrassa per al curs2009-2010 inclou 24 propostesper a les escoles i per a tot tipusde persones interessades aconèixer el patrimoni històric icultural de la ciutat. Del volumd'activitats i tallers, en desta-quen dues novetats. La primeraés una activitat destinada apersones que pateixen algunadiscapacitat visual, El modernismea les teves mans, que proposa unavisita tàctil i sonora per la CasaAlegre de Sagrera. La segona és

la visita a l'exposició Taules iretaules. Pintura del segle XVI alXVIII, a través de la qual elsalumnes podran conèixer elprocés de creació d'un retaule iles parts i els personatges que elconformen. Més de 9.600 per-sones van assistir a alguna deles sessions didàctiques delMuseu el curs passat.

Servei educatiu del Museu deTerrassa, Carrer dels Gavat-xons, 9

93 789 27 55 / 93 739 70 72

Mobilitat

Les aules surtenal carrer Els alumnes de l'Escola Tecnos idel CEIP Bisbat d'Ègara han sortital carrer per fer activitatslúdiques de música, gimnàstica iplàstica dins dels actes de la"Setmana de la Mobilitat Soste-nible i Segura". Les classes alcarrer van tenir lloc als carrers deSant Marià, en el cas del Bisbatd'Ègara, i de Sant Jaume, en el dela Tecnos, en aquest últim sotal'atenta mirada dels usuaris de laveïna residència de gent granconvidada a presenciar les ac-tivitats. Els petits també van re-bre informació sobre els mitjansde transport

Caja Madrid lliura un vehicle sociosanitari a protecció civil Terrassa disposa d'un nou vehicle sociosanitari valorat en 35.000 euros. Obra SocialCaja Madrid finança l'adquisició i adaptació del vehicle lliurat a Protecció Civil que,amb aquest, disposarà de dos vehicles sociosanitaris propis, a banda dels cedits perl'Agrupació de Defensa Forestal.

Foment incremental'assessorament a emprenedors

Tardor de Caça i Bolet Torna la campanya "Tardor deCaça i Bolet" a Terrassa, unprojecte organitzat per l'Ajunta-ment i el Gremi Empresariald'Hostaleria de Terrassa iComarca que pretén apropar atothom el món dels bolets i lagastronomia típica de la tardor.Enguany es celebraran diversosactes, entre el 30 d'octubre i el 22de novembre, que comprenen la12a edició de les JornadesGastronòmiques de la caça i elbolet, en què participaran unavintena de restaurants de laciutat, i la IV Fira del Bolet quetindrà lloc el 31 d'octubre alcarrer Ample i al Mercat de SantPere. També trobarem rutesturístiques i exposicions o tallersde cuina.

Oficina de Turisme de l'Ajun-tament, raval de Montserrat, 14,tel.: 93 739 70 19

Cultura i oci

El Museu de Terrassa presenta les noves activitatsdidàctiques per al curs 2009-2010

i

i

i


Terrassa en acció

De l'espontaneïtat d'unsjoves amb ganes de fermúsica va néixer el nom

d'aquesta orquestra que celebrael proper any el seu desèaniversari com a formació decorda amb una programacióestable a la ciutat i arreu del'estat. El 48 del nom, comafirmen els seus músics, norespon a cap motiu enparticular, simplement voliendonar un toc personal a un grupformat per joves amateurs enels seus orígens. Quim Tèrmens,el director des dels inicis l'any2000, ha estat l'ànima d'unprojecte nascut en unes classesde violí, quan va engrescar alsseus alumnes a fer l'orquestraque entre tots han fet créixer.Alguns d'aquells alumnes sónara ja músics professionals irepresenten, amb l'OCT48, la

ciutat arreu de Catalunya i detot l'Estat. Els primers anys novan ser fàcils, sobretot pertrobar un lloc on assajar,primer ho van fer a locals del'Escola Pia i a diversos centrescívics fins que l'Ajuntament elsva oferir ser l'orquestra resi-dent de la ciutat. La progra-mació especial dels deu anysd'OCT48 es clausurarà en unconcert el 26 de desembre del2010.

Residents a l'Auditori desde l'any 2004Un dels gran salts que ha fetl'OCT48 ha estat convertir-se enl'orquestra de la ciutat des delcurs 2004-2005. Aquest fet elspermet tenir una residènciafixa a l'Auditori Municipal ontenen sales d'assaig i un cicleestable de 8 concerts cada curs.

Per l'OCT48 aquest és també unreconeixement a la sevaperseverança i a les ganes deser una formació referent anivell català i estatal. Ambaquesta nova empenta els seusmúsics han representat laciutat en gires estatals perÀvila, Vitòria, Zamora i laComunitat Valenciana i tambéarreu de Catalunya. Al llargd'aquests gairebé 10 anys hacol·laborat també amb diversoscors, ha enregistrat un CD propii un altre amb l'ajuda de laCorporació Catalana de Ràdio iTelevisió. D'aquest llegatartístic de l'orquestra desta-quen també les col·laboracionsamb altres formacions com laCoral Sant Jordi, amb directorscom Laszlo Heltay i Lluís Vila, isolistes com Mireia Pintó,Gerard Claret i Ashan Pillai.

Deu anys d'història de l'orquestra resident a l'Auditori Municipal

L'Orquestra de CambraTerrassa 48 celebrarà el2010 el seu primer decenni


QuimTèrmens

Director Tota la formació ensconeixem de fa molttemps i és per això quea vegades no cal nimarcar la pauta. D'al-

tra banda, volem que a l'orquestra hiintervinguin tots els músics fent les sevesaportacions i que a la vegada s'enri-queixin per tirar endavant els seusprojectes personals fora de l'orquestra.OCT48 ha començat des de baix i amb eltemps ha demostrat que es podenaconseguir fites, amb el patrocini del'obra social de Caixa Terrassa i el suportd'entitats públiques i privades.

Orquestra de Cambra Terrassa 48resident a l'Auditori MunicipalPasseig d'Ernest Lluch, 193 783 27 11 / 667 499 142www.terrassa48.com


L'orquestra té una plantillafixa de 16 músics de cambraque assagen dos cops a lasetmana durant 3 hores al'Auditori i està especialit-zada en repertori de corda.El seu director afirma que hihavia poques peces percorda, fet que els ha suposatanys d'investigació pertenir un repertori fresc i a lavegada únic, ja que moltesobres han estat interpre-tades per primera vegada alpaís i a Europa, com perexemple "African Suit", deSowande, i "Simfonia enmemòria del poeta Nizami",d'Amirov. El dinamisme del'OCT48 el trobem també en

la seva manera de fermúsica, ja que més enllàdels tradicionals temes demúsica clàssica, l'orquestraha treballat amb forma-cions jazzístiques com elManel Camp Trio i haversionat temes de rock dela mà de Pep Sala. Més enllàdels seus cicles i concerts,l'OCT48 treballa ambiniciatives pedagògiquesper apropar als més petitsla música clàssica. Algunsdels seus espectacles com"Teleman i la història d'enQuixot" i "El botó deHaendel", han estat pre-sents a sales d'arreu deCatalunya.

Sergi ClaretViolinista

La meva afició per lamúsica ve de ben petit.Després d'uns anysd'estudis de música iviolí aquí i a l'estran-ger, em van oferir una

substitució a Cambra48 i ara ja fa 7 anysque estic plenament incorporat. Combinola meva feina aquí a l'orquestra amb ladocència. És una orquestra on hemcrescut junts i ens hem anat pro-fessionalitzant amb el temps.

Aleix PuigViolinista

He estat alumne deQuim Tèrmens des dels7 anys i he viscut lahistòria de l'OCT48 desdel primer dia. Recordoespecialment el primer

viatge que vam fer a Àvila ja que va serl'inici de diverses gires que hem fet a nivellestatal. Al llarg d'aquests anys també hemcol·laborat amb altres formacions i una deles més divertides va ser la que vam feramb el cantant Pep Sala en l'espectacle"Una nit amb orquestra" entre els anys2002 i 2003.

Un repertoriexclusivament pera instruments decorda


La casa Baumann és una deles joies del modernismeterrassenc. Aquest emble-

màtic edifici va ser construït l'any1916 per l'arquitecte municipalJosep Maria Coll i Bacardí perestablir la seva residència en unmoment en què l'arquitectetreballava en el projected'ordenació urbanística deltorrent de Vallparadís. Pocdesprés se la va haver de vendreperquè no podia assumir elscostos que li suposava reforçar elsfonaments contínuament degut ala fragilitat dels terrenys del

prometedor torrent. L'edifici,conegut com a casa Baumann, varebre aquest nom en establir-s'hials anys 20 el propietari de lafàbrica Baumann, ErnestBaumann. Ja des del seu exteriores fa palès la influència d'estilpostmodernista de la casa; lesfaçanes estan esgrafiades ambmotius florals, la teulada és deceràmica vidriada i la tanca deljardí és de ferro forjat. Destacatambé la capelleta que va ferconstruir l'arquitecte en honor alseu patró. Un dels secrets mésben guardats de la seva arqui-

tectura és una finestra d'estilgòtic que Coll va obtenir d'una deles cases que es van enderrocardurant la reforma de la ViaLaietana de Barcelona. L'any 1963l'Ajuntament va adquirir la casa ides del 1987 s'ha convertit en laseu del Servei Municipal deJoventut. Aquest mes d'octubrehan acabat les obres de reformafinançades pel Fons Estatald'Inversió Local, amb una in-versió de 536.000 euros, que hanservit per rehabilitar l'interior iper restaurar la façana, la cobertai els revestiments.

Josep Boix

Durant 38anys vaigtreballar a laindústria del

senyor Baumann amb qui vaigestablir una llarga amistat.Ernest Baumann era suís i quanvenia a visitar la fàbricas'instal·lava en aquesta casa.Quan arribava sempre feiahissar la bandera suïssa, així esresguardava dels atacs quepatien molts empresaris perpart dels republicans. Un coppassada la guerra va mantenirla tradició d'onejar-la. Bau-mann va fer diverses modifica-cions i ampliacions a la casamantenint l'estil original; a laplanta baixa hi tenia la sevaresidència particular i a les duesplantes superiors les oficines dela fàbrica. Hi havia setmanesque els treballadors anàvem arecollir el jornal allà. Fa unparell d'anys les filles delsenyor Baumann van venir avisitar la casa en assabentar-seque s'havia conservat el nomdel seu pare.

Fa referència a un dels valors sorgits de la Revolució Francesa i queel 7 de novembre de 1905 inspirà als regidors terrassencs a l'horade denominar aquest carrer. Amb l'agregació del poble de SantPere a Terrassa, un any abans, es decidí de canviar els nomsd'alguns carrers d'aquell antic municipi. El motiu era que moltsd'ells ja existien al nomenclàtor de Terrassa. Així, el carrer de laLlibertat va substituir el de carrer de Sant Llorenç. El carrer, enrealitat, era l'antic camí de Castellar que sortia des de Terrassa,passant per davant de les esglésies de Sant Pere, abans que esconstruís el pont del Passeig i l'avinguda de Jacquard. També enaquest carrer començava, abans que es construís la carretera deMatadepera, un camí que, passant pel costat de les masies canTusell i can Fatjó, es dirigia cap a la muntanya i a Mura.En un principi el carrer quedava tallat a l'alçada del carrer d'enSal·lari, però tenia la seva continuïtat passat el carrer de Ponent.Finalment es va obrir el 1917. Estava projectat per tenir sortida al'avinguda de Jaume I, però, finalment quedà tallat pel carrerAmple. L'any 1930 s'hi va inaugurar una escola municipal conegudapopularment com "La Bandera". Durant l'època franquista, elcarrer va portar el nom de "Navarra". Arxiu Municipal de Terrassa

La Casa Baumann

el carrer: Carrer de la Llibertat / Sant Pere

La ciutat: memòria

1913 Foto: Josep Carles Banqué / Arxiu Tobella


ciutadanes& ciutadans

Alberto OrtaVeí

Vine de Adra (Almería) en el año 72, cuando seempezaba a construir mucho en el barrio. Recuerdoque los terrenos se vendían a palmos y los vecinoscompraban 4 o 5 metros de anchura de fachada ydespués bajaban en profundidad con dos o tres

plantas soterradas con salida exterior, en la calle Vázquez aúnquedan casas de este tipo. Hemos conseguido muchas mejoras desdeque vine hasta ahora. Una de las últimas reivindicaciones quetenemos los vecinos es cubrir la riera de Palau para convertirla en elPasseig de Ponent.

La ronda de Ponent, el passeig Vint-i-dos de Juliol i l'avingudad'Àngel Sallent són els vèrtex d'aquest barri de formatriangular nascut a la dècada dels 40. Durant molts anys, La

Maurina era coneguda com a 'El Torrent' o 'Las latas' ja que lesprimeres construccions eren precàries i estaven situades a banda ibanda del torrent. Els primers veïns, vinguts d'arreu d'Espanya, esfeien les seves pròpies cases sense cap planificació urbanística prèvia,és per això que, coincidint amb l'arribada dels salesians a l'església deMaria Auxiliadora l'any 1956, van encapçalar conjuntamentmanifestacions per millorar les condicions del barri. El nucli antic deLa Maurina el trobem al costat del torrent, però com més ensapropem a l'avinguda d'Àngel Sallent trobem carrers traçats endiagonal i amb una forta pendent on hi conviuen cases de planta baixai blocs de pisos fets a la dècada dels 80. Sens dubte, el símbol del barriés la xemeneia de la bòbila Almirall, ubicada entre els carrers del'Infant Martí i d'Antoninus Pius, una de les xemeneies més altes delmón amb els seus 63 metres d'alçada.

JoanCentellesPresident AVLa MaurinaEl primermoviment

veïnal del barri va ser desprésde les riuades de l'any 62, quanels veïns van demanar permísper construir col·lectors. L'as-faltat i la posada d'enllumenatpúblic no es va aconseguir finsals 70. Una de les accions méssignificatives d'aquell tempsva ser el transvasament de lariera de les Arenes i la con-versió de l'avinguda d'ÀngelSallent en un dels principalseixos viaris adequadamentasfaltat. Actualment, tenimtots els serveis i un teixit socialfort: el centre cívic Maria Au-rèlia Capmany, el camp defutbol del CF Maurina Egara, elcentre de dia o la Biblioteca deldistricte 4. A més, ara s'estanposant en marxa nous pro-jectes per remodelar del barri iaccions per potenciar l'eixcomercial del carrer Núria,dins del Pla de Barris de LaMaurina.

Maria delMar LópezVeïnaNací en elbarrio de RocBlanc, que an-

tes del trasvase de la riera dePalau, en el año 62, estabaunificado con La Maurina.Antes había gente más joven,ahora hay sobretodo gentemayor y inmigrantes que hanabierto sus propios comercios ybazares. La evolución de LaMaurina ha sido muy positivaporque tenemos todos losservicios: comercios, centrocívico, el Centro de AtenciónPrimaria y la línea 3 de autobús,que nos permite desplazarnospor el barrio e ir hasta el centrocon mucha frecuencia de paso.

Habitants: 7.976Superfície: 0'42 km2Dades de l'Anuari Estadístic de Terrassa 2008

Associació de Veïns La Maurina

Albert Novellón, escultor local, és l'autor del monument "Al Vent",inaugurat a la plaça de l'Onze de Setembre amb motiu de la Diada

Nacional de Catalunya.Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, ha estat

protagonista de l'acte central commemoratiu de l'Onze de Setembre ambla conferència "Catalunya la tradició de la modernitat".


El Servei de Turisme del'Ajuntament té com aprincipals objectius la

promoció turística de la ciutat al'exterior, mitjançant l'orga-nització d'activitats, i laprestació del servei d'infor-mació i assessorament sobrel'oferta turística tant alsciutadans com als visitants.També col·labora amb altresserveis, entitats i institucionsen la gestió i l'organitzaciód'activitats turístiques. ElServei de Turisme comprènl'anomenat Terrassa Turismeque inclou l'Oficina de Turismei la botiga de productes pro-mocionals de Terrassa, situadaal número 14 del Raval deMontserrat, i el Punt d'Infor-mació Turística, que es troba alMuseu de la Ciència i de laTècnica de Catalunya. Elsserveis centrals de la Regidoriade Comerç i Turisme es troben ala Masia Freixa, al Parc de SantJordi.

L'any passat prop de 22.000 persones van ser ateses als puntsd'informació turística de l'Ajuntament

Terrassa Turisme,l'aparador de la ciutat

Línies estratègiquesTurisme industrial: Terrassa ésreferent en turisme industrial,modernista i tèxtil, liderant laXarxa de Turisme Industrial deCatalunya, associació de 22municipis per a la promoció delturisme industrial.Modernisme industrial: Terras-sa acull des del 2003 la FiraModernista, que s'ha convertit enpocs anys en un dels mésdestacats esdeveniments turísticsde Catalunya atraient cada any, almes de maig, més de cent milvisitants durant un cap desetmana ple d'activitats culturals ilúdiques. L'any 2006, la Generali-tat va atorgar a la Fira Modernistala qualificació de Festa locald'interès turístic de Catalunya.Artesania i turisme: L'Ajunta-ment ha desenvolupat un modelde promoció turística de la ciutatproposant a diferents artesanslocals la creació d'objectes exclu-

sius de qualitat i disseny, inspiratsen el paisatge, els monuments i elsedificis característics de la ciutat.Amb aquesta fórmula, s'haaconseguit disposar d'una ofertaartesana vinculada a elementsemblemàtics de la ciutat. Davantl'èxit d'aquesta iniciativa, l'Ajun-tament i el Consorci de PromocióComercial de Catalunya han signatun conveni per portar a diferentspoblacions una exposició delsproductes d'artesania de TerrassaTurisme i ensenyar a altresentitats i organismes públics com ide quina manera es poden unir lapromoció turística i comercial,fent present l'artesania del seuterritori.Turisme de negocis: El Servei deTurisme està desenvolupant dife-rents accions per a la promoció dela nostra destinació dins el sectordel turisme de negocis. Entreaquestes accions trobem tot tipusd'assessorament als organitzadorsper fer congressos, esdeveniment


Visites guiadesTerrassa Turisme proposa diferents rutes per descobrir a fons la ciutat,des dels monuments més importants, com el conjunt monumental deles esglésies de Sant Pere, el Castell Cartoixa de Vallparadís, el VaporAymerich, Amat i Jover, la Masia Freixa o la Casa Alegre de Sagrera, aelements i espais que mostren la Terrassa més actual. Cadascunad'aquestes rutes permet conèixer un període de la nostra història:Terrassa medieval, Terrassa industrial i modernista… També s'ofereix

la possibilitat de fer rutes "a la carta", adreçades a col·lectius que vulguin fer una ruta a la seva mida.Trobareu més informació a: www.visitaterrassa.cat/visites.

Àrea: Innovació i Desenvolupament

estratègic i Econòmic

Regidor delegat: Xavier Martín

Pressupost del Servei per al 2009:

124.870 euros

Nombre de treballadors: Cinc

Seu: Masia Freixa, plaça de Josep

Freixa i Argemí, s/n

Com contactar:

Terrassa Turisme: 93 739 70 19 Punt d'informació turística

(mNACTEC): 93 733 63 69 Serveis centrals de la Regidoria de

Comerç i Turisme: 93 739 74 21 / 93

739 70 00

www.visitaterrassa.cat


Diferents artesans locals han creatobjectes exclusius de qualitat i disseny,inspirats en el paisatge, els monuments

i els edificis característics de la ciutat

Oficina de turisme i botiga del Raval de Montserrat

Punt d'Informació Turística del mNACTEC

Les xifres· 21.809 persones ateses als puntsd'informació turística l'any 2008 · 150.642 visitants als museus dela ciutat l'any 2008· 1.274 dossiers de promocióturística lliurats el 2008(intercanvis, fires…)· 62 contactes dins el ProgramaTurisme de Reunions durant el2008· 4.488 dossiers lliurats al 2008 encongressos, trobades, jornadestreball…· El 2008 augmenten un 18% elsparticipants en rutes turístiquesi Bus Parc · El 2008 s'incrementa en un 18%l'import de les vendes a TerrassaTurisme

especials i recepcions a la ciutat ila possibilitat d'oferir assistènciaamb personal especialitzat.Turisme cultural: Terrassacompta amb un ric patrimonicultural i artístic. El conjuntmonumental de les esglésies deSant Pere, la Torre del Palau i elCastell Cartoixa de Vallparadísconfiguren el seu patrimonimedieval. Un salt en el tempsens porta a l'època delmodernisme i la industrialit-zació, on el sector tèxtil vaimpulsar la creació del que ésavui un patrimoni únic en elseu gènere a Catalunya ondestaquen el Vapor Aymerich,Amat i Jover, que data de l'any1907 (actual mNACTEC), laMasia Freixa (1905-1910) o laCasa Alegre de Sagrera (1911).El Festival de Jazz, les tem-porades de dansa, música iteatre o les exhibicions cas-telleres, completen una àmpliaoferta cultural.


L'Ajuntament i VodafoneEspaña han signat unacord de col·laboració en

virtut del qual desenvoluparanconjuntament projectes perapropar les noves tecnologiesals ciutadans. L'acord comprèndiverses actuacions tant enl'àmbit tecnològic com social,orientades a millorar la for-mació i l'accés dels ciutadans ales noves tecnologies. L'acordinclou la prestació de serveis detelefonia mòbil de darrerageneració a l'Ajuntament, quepermetran als seus membres

beneficiar-se de solucions decomunicació mòbil inno-vadores (tant de veu com dedades), que optimitzaran elsseus processos de gestió iaugmentaran la seva produc-tivitat en el treball. El contractede comunicacions tindrà unavalidesa de dos anys, prorro-gables per dos anys més.

Projectes de caràcter socialCom a part fonamental del'acord entre ambdues entitatsper a fomentar l'accés delsciutadans a les noves tecno-

logies, Vodafone posa a dis-posició de l'Ajuntament l'ex-periència de la seva Fundacióen l'aplicació de les tecnologiesmòbils més avançades enprojectes de caràcter social.D'aquesta manera, la FundacióVodafone i l'Ajuntament col·la-boraran estretament durant elspropers mesos per a desen-volupar un seguit de projectes(cursos, conferències, tallers)amb els quals es facilitaràl'accés dels ciutadans a les mésmodernes tecnologies de lainformació.

L'Ajuntament i l'operadora de telefonia mòbil Vodafone pretenen millorarl'accés de la ciutadania a l'administració electrònica

Acord per acostar lesnoves tecnologies alsciutadans

L'Ajuntament s'ha convertit en la primera administració pública en subhastar, deforma electrònica, l'adjudicació del seu subministrament elèctric i el dels seusorganismes autònoms i societats municipals. D'aquesta manera ha estalviat més de412.000 euros en la contractació del subministrament elèctric del consistori i

organismes autònoms gràcies a una subhasta electrònica en què les empreses Endesai Factor Energia han aconseguit el servei. Mitjançant aquest sistema, el consistoriterrassenc ha aconseguit rebaixes de fins a un 25 per cent del preu de sortida.

Cursos, conferències i tallers facilitarana la ciutadania l'accés a les mésmodernes tecnologies de la informació

L'Ajuntament pioner en subhastar el seu subministrament elèctric


Les obres que han dereconvertir l'antiga Fune-rària del carrer de Baldrich

en la nova seu de l'Arxiu HistòricComarcal ja estan en marxa. Del'edifici, de 3.500 metres quadratsde planta baixa i semisoterrani,només se'n conservarà l'estruc-tura i el forjat de la planta baixa.Es refaran la coberta i la façanaexterior amb formigó pintat ividre per aconseguir més llumi-nositat. La nova seu de l'Arxiutindrà una planta d'accés ambuna gran sala de consultes i duesde conferències, a més d'espaisexclusius per al treball delsarxivers. La planta baixa esdestinarà a una sala polivalentoberta als ciutadans, mentre queal soterrani s'emmagatzemarà elfons documental en prestatgescompactes.

Finançament de la GeneralitatL'any 2006, el Departament deCultura de la Generalitat vafirmar un conveni amb elconsistori pel qual es compro-

metia a finançar amb 3,5milions d'euros el trasllat de

l'Arxiu, fent obres de reforma iadequació a l'edifici del carrerde Baldrich. Per la seva banda,l'Ajuntament cedia l'edifici del'antiga Funerària.La rehabilitació de l'edificimantindrà l'estructura de bòbilaque tenia a l'origen, abans deconvertir-se en fàbrica i fu-nerària. La durada total de lesobres es preveu aproximadamenten un any i mig.

L'Arxiu Històric Comarcal conserva el llegat documental de la ciutat amb3.000 metres lineals de documents; el més antic, de l'any 958

De l'edifici,només se'n conservaràl'estructura i el forjat dela planta baixa

”

La història de Terrassaes podrà consultar en unnou edifici

Recreació virtual de lanova seu de l'Arxiu

Històric Comarcal

Important fons documentalL'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, actualment al número 20del carrer del Pantà, va ser creat l'any 1982 pel Departament deCultura de la Generalitat i l'Ajuntament. La seva constitució varepresentar la institucionalització de l'Arxiu Històric de la ciutat,creat el 1937 i accessible al públic des de 1939. Actualment, l'Arxiuconserva el patrimoni documental d'origen terrassenc amb 3.000metres lineals de documentació, la més antiga de les quals data del'any 958. Destaca la sèrie de 1.572 pergamins, el fons històric deprotocols notarials de Terrassa des de l'any 1237, i el fonsmunicipal antic. El ric conjunt de la documentació medieval(anterior a l'any 1500) comprèn pergamins, 445 llibres i 54 lligalls.Dels últims anys destaquen donacions de documentaciód'empreses i particulars.


A partir d'aquest mes, obrim un nou espai de participació awww.visquemterrassa.tv. Un espai per difondre les teves fotos, els teusvídeos, i donar-los a conèixer a tots els terrassencs i terrassenques. Esmolt fàcil. 1) Penja les teves fotos o els teus vídeos a algun servidor oproveïdor de serveis de lliure accés (Flickr, Youtube…). 2) Envia'ns percorreu electrònic a [email protected] el link directe a la foto o al clipde video. Cal que ens posis les teves dades personals (nom i cognoms,adreça…) i un títol o petit text explicatiu. 3) Farem una selecció de totsels materials que ens arribin. 4) En pocs dies, ho veuràs publicat al"visquemtv", a la secció "Persones TV".

Vols rebre notícies detrànsit per SMS?, Ja éspossible subscriure's a la webmunicipal per rebre via SMS lesprincipals novetats de trànsit,especialment els talls de carrersmés importants, vinculats aobres o altres actuacions. És unservei gratuït.

Tot l'ajuntament, en unclic! A la zona d'administracióoberta(https://aoberta.terrassa.cat) estroben desenes de tràmits igestions que estalvien temps idesplaçaments: plusvàlues,llicències mediambientals, padród'habitants, aules puntXarxa…Cada vegada hi ha més coses quees poden fer només amb un clic.

"La meva carpeta":fàcil i segur. El servei "Lameva carpeta" permet alsciutadans accedir on-line deforma fàcil i segura (ambcertificat digital) a totes les sevesdades o documents relacionatsamb gestions municipals fetesper una persona: instàncies,impostos, padró d'habitants,llicències,...

Bústia oberta. Des de laweb municipal és molt fàciladreçar missatges als serveismunicipals, a través de l'apartatBústia Oberta: queixes,suggeriments, propostes… Hi haaltres apartats participatius ambcontinguts específics, que tambépermeten fer aportacions.

La Junta de Govern (que anteriorment era coneguda com a Comissióde Govern) s'integra per l'alcalde i un nombre de regidors nosuperior a nou, nomenats i separats lliurement per l'alcaldemitjançant una resolució, de la qual es dóna compte al PleMunicipal. En les seves sessions, aquest òrgan tracta els principalstemes de gestió municipal i en especial els que tenen un caràctermés estratègic. Fixa també la posició del Govern Municipal en elsassumptes més destacats.La Junta de Govern es reuneix quinzenalment, els divendres de laprimera i tercera setmana anteriors al Ple, a les 9:30 hores.Els membres de la Junta són: l'alcalde, Pere Navarro, i els regidors iregidores Jordi Labòria, Lluïsa Melgares, Alfredo Vega, F. XavierMartín, Jordi Ballart, Carme Labòria, Manuel Pérez i Isaac Albert.

27 regidors/es: l’entrevista

“La Seu d'Ègara és una joia que hem de saber estimar, vendre i conservar”

l’ajuntament

Òrgans municipals. La Junta de Govern

Amadeu Aguado, regidor de Cultura. Nascut a Terrassa el 1960,al barri de Sant Pere. La trajectòria personal. Abans d'arribaral món del doblatge professional, havia passat pel magisteri i tasquescomercials. Als anys 80, va començar a doblar pel.lícules, documentals,sèries de dibuixos animats… Ha posat la seva veu en català a sèries comels "Teletubbies" o "Epi i Blas" i a pel.lícules com "Caro diario" (ondoblava Nino Manfredi). En paral.lel, s'ha dedicat intensament alteatre i a la cultura popular i ha estat durant sis anys president delSocial, "una entitat ara molt oberta a la ciutat i molt viva, que ha estat

molt important per a mi". La política. "Emvan proposar formar part d'un equip i vaig dirque sí. Es una etapa apassionant, en la qualcompartim idees i reptes amb els companys icompanyes". La Seu d'Ègara. "És unhonor sumar-me als darrers metres d'unallarga cursa de relleus, que va començar el1995 i en la qual han intervingut moltes

persones. Crec que les esglésies són unajoia que hem de saber estimar, vendre iconservar. Ara el repte és donar-les aconèixer a Terrassa i a la resta delmón. En aquesta etapa, és clau que totsi totes ens ho sentim nostre icontribuïm a la seva difusió".

Fotoflaix / Vídeoflaix:

envia'ns les teves fotos i elsteus vídeos

L’Ajuntament digital

El Govern Municipal aposta clarament(conveni amb Vodafone, subhasteselectròniques, tràmits digitals…) perpotenciar les noves tecnologies al'administració. Ens permeten guanyartemps, reduir costos, agilitzar elsprocessos: aquests són objectiusestratègics del nostre Ajuntament, que sesitua en un lloc tecnològicamentcapdavanter i de referència entre els

municipis del nostre país. Però el quevolem, sobretot, és servir millor i méseficaçment als ciutadans i ciutadanes: latecnologia ens dóna les eines per a això. Iper avançar en un repte polític idemocràtic: la transparència en lainformació. Per exemple, la delspressupostos del 2009 disponible a la web,molt superior a la d'anys anteriors. Aquestés el camí a seguir en el futur.

Grup Municipal Socialista

Millor tecnologia, millor servei a les persones

Un grup de veïns i veïnes de Ca n'Aurell s'estanmobilitzant per denunciar l'estat de deixadesadel Parc de Sant Jordi. Tenen raons de pes pera queixar-se. El Parc de Sant Jordi, en elsdarrers anys, s'ha vist immers en unprogressiu procés de degradació: des delsvuitanta arbres que s'han hagut de tallar, fins ala destrossa dels lavabos públics, passant perles fonts malmeses, la desaparició d'arbustos oles tanques rovellades. Tot plegat s'ha vistagreujat per un dèficit evident de seguretat,que ha donat ales als incívics per actuar, amb

un acarnissament especial sobre la MasiaFreixa, emblema de la Terrassa modernista.Ara fa tres anys, el Tripartit va obrir un procésde participació perquè els veïns poguessin dircom volien que fos el nou Parc de Sant Jordi. Adata d'avui cap d'aquells projectes ha pogutreeixir. Tot aturat. Però el Parc de Sant Jordi,lamentablement, no és un cas aïllat. És lametàfora d'una Terrassa que es va degradantdavant la passivitat d'un govern municipal peral qual el manteniment no ha estat mai unaprioritat.

Grup Municipal de Convergència i UnióEl parc de Sant Jordi com a metàfora

Un inici de curs amb normalitat en una ciutat comla nostra és el resultat de molts esforços que calconstatar i agrair, sobretot els que han fet elsprofessionals tenint-ho tot a punt. El juliol passatel Govern de la Generalitat aprovava dos nouscentres de primària a Terrassa que, juntamentamb els centres que s'estan construint, vandesenvolupant la planificació d'un mapa escolarrenovat per a la ciutat. No obstant, el sostingutcreixement de la ciutat necessita de més inversiói nous centres de primària i secundària: lanormalitat d'aquest setembre cal confirmar-laamb la projecció cap els propers cursos i no

només tapant els dèficits acumulats. Terrassa seràZona educativa, així ho ha decidit el Departamentd'Educació amb la col·laboració de l'Ajuntament,desitgem que això comporti més coordinació enles accions de l'administració educativa enbenefici del centres, i sobretot més capacitat deresposta per afrontar reptes com els de la cohesiósocial, l'èxit escolar i la planificació. Volem queTerrassa com a Zona educativa sigui una mesurareal de coresponsabilitat entre lesadministracions, i això ha de comportar aproparla presa de decisions a la ciutat i compromisosenvers els recursos destinats.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i AlternativaReptes del nou curs escolar

Ja s'ha iniciat el nou curs escolar. Dos qüestionsqueden pendents de resoldre: Que els pares puguinescollir el centre, encara que s'ha millorat respectel'any passat i que s' acompleixi, per part de laGeneralitat, la sentencia del alt Tribunal Català queobliga a que consti la casella per als que volen que elsseus fills estudiïn en castellà.Menys platerets, menys bombo i més trepitjar en sòlferm. Con ja pot suposar el lector parlo de les obresdel FEIL, el mal anomenat Pla Zapatero. No parlaré decap cas en concret ni d'alguns estropicis que s'hananat corregint, total o parcialment, conforme hanavançat algunes de les obres concretes, principalmenten base a les crítiques dels usuaris.Ja ho hem dit enmés d'una ocasió : que quedi maco i sigui modern, novol dir que sigui pràctic. Però el que no es correcta dir,

ara fa uns nou mesos, que les obres donarien feina aun miler de persones, sense mencionar les duradesdels contractes. Això es maquillar la veritat en unsmoments que estem superant els 18.000 aturats aTerrassa. La realitat es que hauran donat feina a 642persones ( a temps parcial ), amb el que la realitat delsocupats a jornada complerta, durant un any es veuràreduïda a una quarta part.Per acabat hem veig obligat a fer algun comentarirespecte a la setmana de la mobilitat, en la qual jiestém molt a sobre i que va ser motiu d'un PleExtraordinari provocat per l'oposició. Espero ques'analitzi, en aquesta setmana la dèria d'alguns de fercarrils bici allunyats de les aceres, encara que ni elsusuaris ni a l'immensa majoria de ciutadans agradin.Mes realisme i menys de cara a la galeria.

Grup Municipal del Partit Popular

Des d'ERC creiem que posar l'administració públicaa l'abast de la ciutadania a través de les tecnologiesde la comunicació i la informació, és a dir, de mitjansinformàtics, és una bona manera de democratitzar-la. Poder accedir a la informació, a contactar ambqualsevol departament de l'Ajuntament deTerrassa, per fer gestions, tràmits, pagaments,… ésuna millora de la qualitat de vida de les persones queviuen o treballen a Terrassa. És un estalvi de temps,de tràmits, de desplaçaments. És una reducció delstemps d'espera, de les subordinacions als horaris.Però també és una manera de democratitzar l'accésa la informació, perquè tothom podrà conèixe-la desde qualsevol ordinador connectat a la xarxa. La Llei

sobre l'administració electrònica que el Depar-tament de Governació i Administracions Públiquesestà desenvolupant serà un salt de gegant per aaquesta democratització. I ens caldrà posar elsrecursos per evitar la fractura digital, per evitar quehi hagi diferències entre qui té la capacitat d'accedira internet i qui no. L'era de la informació i la gestió electrònica arriba al'administració pública i evidentment a l'Ajunta-ment de Terrassa, un pas endavant que deixa el tansentit "vuelva usted mañana" o "le falta un papel".Amb l'accés a l'administració electrònica, això serà,esperem, definitivament un record del passat.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

Adéu al "le falta un papel"

Opinions

Menys platerets i més realisme

Nova imatge d'un espai ple d'històriaLa construcció de la nova estació UPC-Vallparadís del Metro del Vallès ha suposat una importantreurbanització d'aquesta zona de la ciutat. Cal remarcar el mirador d'aquest nou espai, que dónauna visió majestuosa del conjunt cultural, històric i artístic de la zona que conformen la CasaBaumann, el Castell Cartoixa de Vallparadís, amb el seu fossat, i el Museu Tèxtil. Cal esmentartambé la construcció d'un element arquitectònic singular, una pèrgola sinuosa que dóna ombraquan el sol escalfa, i la construcció de la plaça dels Drets Humans, des d'on s'observa una granpanoràmica dels Horts dels Frares.

la imatge


visquem terrassa nº 127 (octubre 2009)

Documents