vinaròs, nous reptes en la gestió - foro de gestión integral de destinos turísticos
DESCRIPTION
Foro de Gestión Integral de Destinos Turísticos, organizado por el Invat.turTRANSCRIPT
Vinaròs, nous reptes en la gestió de les
destinacions turístiques
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Índex
1. Introducció
2. Gestió del Turisme a Vinaròs. Etapes
3. 2012-Nova etapa. Consell Local de Turisme i reformulació de
les línies estratègiques de la destinació turística.
Aprofundiment en la diversificació.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
1. Introducció (I)
Ubicació geogràfica: Situació en el nord de la Comunitat
Valenciana just en el límit amb Catalunya. Capital del Baix
Maestrat.
Població situada vora mar: gran importància del port i de les
activitats relacionades amb la mar: pesca, drassanes i
històricament exportació i importació.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (II) Població
Població segons el padró municipal d’habitants:28275 h.
Evolució de la població al llarg del segle XX i inicis del XXI.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
1900
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1991
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Po
bla
ció
n d
e V
inarò
s
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (III) Població immigrant. Motius
La població immigrant representa el 19,04% del total de la
població amb 5.383 habitants, on predominen las nacionalitats
romanesa (21,98%) i la marroquina (15,40%). Són a Vinaròs per
motius laborals.
Important presència d’habitants de la UE on destaquen els
alemanys, francesos i els britànics. Aquests tres segments
poblacionals sumen quasi el 12% del total d’immigrants.
Motivacions de caire turístic. Solen ser jubilats que passen gran
part de l’any a la ciutat i tenen el seu habitatge a les zones
turístiques de la costa nord i sud.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (IV) Distribució de la població per sectors
econòmics. Sectorització de la indústria a Vinaròs
.
Font: Cens 2001 Agricultura/
pesca Indústri
a Construcció Serveis
Vinaròs 7,61 24,66 12,73 45,00
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (V) Vinaròs, destinació turística
Ubicada en la costa del litoral de Castelló
Destinació de sol i platja. 12 kms de costa accidentada amb
penya-segats i xicotetes cales. Junt al casc urbà existeixen
platges més extenses.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (VI) Vinaròs, destinació turística.
Dècades dels 60 i 70. Inici del turisme a Vinaròs amb l’arribada
dels primers alemanys. S’instal·len en les zones costaneres del
sud i nord del casc urbà. Posteriorment arriben els francesos i els
anglesos.
Les comunitats autonòmes veïnes han estat les principals
emissores de turistes cap a Vinaròs: Catalunya i l’Aragó, encara
que també ha tingut una presència destacada el turisme del País
Basc i més recentment de Madrid.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (VII) Vinaròs, destinació turística. Recursos
Turístics
A més a més de les platges i cales, Vinaròs posseeix altres
recursos turístics que han propiciat l’arribada de visitants:
-Recursos Gastronòmics: excel·lent gastronomia i un producte
emblemàtic de màxima qualitat, el Llagostí de Vinaròs.
-Folclore, festes i esdeveniments programats: destaca el Carnaval
de Vinaròs. És Festa d’Interés Turístic Autonòmic.
-Recursos Històrico-Culturals: L’església-fortalesa de l’Assumpció,
d’estil gòtic-renaixentista que va ser construïda al segle XVI.
Oportunitat: serà subseu de l’exposició de la Llum de les Imatges
al 2013.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (VIII) Vinaròs, destinació turística. Recursos
Turístics
El terme municipal de Vinaròs posseeix 82 recursos amb els que se
treballa habitualment comprovant el seu estat. Existeixen
recursos turístics bàsics i complementaris. Entre els principals
recursos de la destinació segons la seua tipologia destaquen:
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (IX) Vinaròs, destinació turística. Recursos
Turístics (continuació)
Diferents recursos turístics de Vinaròs: llagostí de Vinaròs, cala
del Pinar, senderisme i patrimoni monumental.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (X) Vinaròs, destinació turística. Places
d’allotjament turístic (2011)
622
797
2094
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
Allotjament
hoteler
Càmpings Apartaments
turístics
Allotjament
hoteler
Càmpings
Apartaments
turístics
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (XI) Vinaròs, destinació turística. Allotjament
turístic. Notes.
Nombre de places hoteleres molt limitat. A més a més només hi
ha 1 establiment de categoria superior (4 estrelles). La resta de
són de categoria inferior.
Él nombre de places d’apartament reglades és molt limitat. Tot i
això aporta el 5% de l’oferta d’allotjament reglat de la província
de Castelló.
El nombre de places de segona residència i vivendes
desocupades total era de 6618 l’any 2001 seria fàcil el concloure
que hi ha una gran bossa de apartaments o segones residències
que s’hi estan llogant com apartaments turístics sense cap mena
de control, la qual cosa pot perjudicar a la imatge i qualitat de
servei que el turista puga endur-se de la destinació.
Tipologia de vivendes a Vinaròs (2001)
Vivendes ocupades
Vivendes secundàries
Vivendes desocupades
7942 3647 2971
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (XII) Vinaròs, destinació turística. Índex
d’importància turística i comercial. Anuari de La Caixa 2011.
Nombre
Municipio
o Total
Provincial
y/o CC.AA.
Población
2010
Índice
comercial
Índice de
restauraci
ón y bares
Índice
turístico
Benidorm 71.198 160 411 2.922
Dénia 44.498 94 139 140
Alicante/Ala
cant 334.418 933 1.100 623
Cullera 23.813 39 59 59
Benicarló 26.616 52 59 27
Benicasim/Benicàssim18.206 21 46 97
Vinaròs 28.291 63 80 39
Peníscola/Peñíscola 8.051 8 22 324
Cambrils 32.422 50 69 283
Sant Carles
de la Ràpita 15.583 22 32 24
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (XIII) Vinaròs, destinació turística. Índex
d’importància turística. Anuari de La Caixa 2011.
Taula comparativa de diferents destinacions turístiques de sol i
platja on es reflecteix l’Index Turístic i d’Activitats de restauració
i bars. L’índex ajuda a entendre la importància turística de la
destinació al costat d’altres del seu entorn.
L’índex Turístic no és molt alt, fet que sobretot es deu a la falta
d’allotjament reglat. No obstant això, els índex referits a
l’activitat de restauració, bars i comerços, presenta una situació
prou bona. Veien aquestes dades i les anteriors de distribució de
la població per sectors econòmics es pot concloure que l’activitat
industrial i comercial de Vinaròs primen sobre l’activitat turística,
excepte pel que fa referència a la Gastronomia (Restaurants i
Bars).
En definitiva, l’activitat turística es una activitat econòmica
complementaria en el municipi de Vinaròs.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (XIV) Vinaròs, destinació turística. Fluxes de
demanda cap a Vinaròs.
Flujo de demanda
3.175
5.335
2.911
5.886
11.063
12.864
24.702
3.682
2.270 1.782
2.8161.404
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000enero
febre
ro
marz
o
abril
mayo
junio
julio
agosto
septiem
bre
octu
bre
novie
mbre
dic
iem
bre
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (XV) Vinaròs, destinació turística. Fluxes de
demanda cap a Vinaròs.
Com es pot vore la destinació Vinaròs presenta un alt grau
d’estacionalitat pel que fa al nombre de visitants que rep la
destinació. Això no només es denota en les visites a l’oficina de
turisme, atés que els percentatges d’ocupació també difereixen
molt de l’estiu (agost 90-95% aprox) a un mes de maig u octubre
normals on els percentatges d’ocupació no superen el 20-30%.
En la gràfica s’observen successives caigudes i ascensos al
principi de l’any que tenen com a origen els picos de demanda pel
Carnaval de Vinaròs i la Setmana Santa. Posteriorment fins al mes
de juny no es troba una pujada coincidint en les festes de Sant
Joan i Sant Pere per a després pujar en juliol i sobretot a l’agost i
baixar irremediablement a partir del mes de setembre.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Introducció (XVI) Vinaròs, destinació turística. Fluxes de
demanda cap a Vinaròs.
Pel que fa a les procedències dels turistes que rep Vinaròs, dins
del mercat nacional, destaquen els catalans, aragonesos,
madrilenys i els propis valencians. En els últims anys cal remarcar
els augments experimentats en els segments basc i castellà-
lleonés.
En el mercat estranger predominen els francesos, alemanys i
britànics. El turista francés visita Vinaròs sobretot en la
temporada estival. El turista alemany ajuda a lluitar amb
l’estacionalitat atés que sol vindre més abans o després de
l’estiu. El turista britànic s’ha incorporat recentment com un
segment fort de la demanda ja que no era tan habitual en
l’anterior dècada.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
2. Gestió del Turisme a Vinaròs. Etapes.
2000-2002. Naixement del Patronat Municipal de Turisme de
Vinaròs. Constitució i primera planificació.
2003-2006 Implantació del Pla d’Excel·lència Turística de
Vinaròs
2007-2010 Post-Pla d’Excel·lència. Implementació del 1r Pla de
Màrqueting Turístic de Vinaròs. Creació dels clubs de producte
turístic. Qualitat i diversificació. Col·laboració público-privada.
2010-2011 Treball en xarxa Mancomunitat Taula del Sénia,
Saborea Espanya i intermunicipal (municipis veïns i de la CV)
2012-Nova etapa. Consell Local de Turisme i reformulació de les
línies estratègiques de la destinació turística. Aprofundiment en
la diversificació. Millorar el posicionament en la xarxa.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
3. 2012-Nova etapa. Consell Local de Turisme i reformulació de les línies estratègiques de la destinació turística. Aprofundiment en la diversificació.
Concentració de competències per part de l’Ajuntament de
Vinaròs.
Creació del Consell Local de Turisme com a òrgan consultiu.
Participació.
Situació de crisi econòmica general. Menys recursos, menys
personal, (LES TEMUDES RETALLADES). Després de 10 anys des del
primer pla estratègic. Nou plantejament més realista. D’on venim
i cap a on anem.
Turisme 2.0. Web més social i participativa. Adaptació a les
diverses plataformes smartphone (presentació en el SITC).
Proporcionar la promoció off line amb la on line.
Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR
Moltes gràcies per la seua atenció Gabriel Quesada Marín Cap Àrea de Turisme Ajuntament de Vinaròs [email protected] [email protected]