VILAWEBDI ARI ELECTRÒNIC INDEPENDENT

MIGDIA de dimarts 16 de març de 2004 Edició PDF

14M

‘‘Revolta democràtica”.Així titulàvem dissabte a latarda des de la portada deVilaWeb. Van ser unes horesfrenètiques. Els mòbils, capa migdia, alertaven de mobi-litzacions imminents. Pertelèfon alguns dirigents polí-tics expressaven l’horror i laincredulitat davant el quepassava. La policia i els ser-

veis d’informació havien arri-bat a l’extrem de demanar aalguns partits i governs queexpressessin de maneraclara a l’opinió pública que elgovern espanyol mentia iamagava informació. Leswebs vam començar a reuniri rebotar convocatòries demanifestació en dotzenes deciutats. I de sobte a Madrid

Manifestació a València de dissabte a la nit. VilaWeb València

Informació contínua 24 hores a www.vilaweb.com

uns quants centenars depersones es van plantar alcarrer de Gènova, a la seudel PP, i van començar a cri-dar contra el govern.En poques hores les princi-pals ciutats de tot l’estat esvan omplir de manifestants.A Barcelona dues manifesta-cions van acabar convergintdavant la seu del PP. Amb

molta ràbia expressada enpancartes improvisades,simples trossos de paper, isense la presència detecta-ble d’organitzacionspolíti-ques. De sobte els milers depersones que omplien elcarrer van callar i van guar-dar un impressionant minutde silenci. Algú va aixecarles dues mans enlaire, en un

El preu de la mentida

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 2

gest que havien patrimonia-litzat els manifestants contraETA o contra el nacionalismebasc democràtic. Les mansblanques, les mans netes,es giraven contra el governdel Partit Popular.La revolta va esclatar alcarrer perquè s’acabaven leshores. Des de dijous al mig-dia la sensació que s’ama-gava informació i s’intentavautilitzar l’atemptat era impa-rable. Dijous a última horade la tarda el ministre de l’in-terior, sota una intensa pres-sió de la mateixa policia, vahaver de reconèixer l’exis-tència d’una pista que porta-va a al-Qaida. Però malgrataixò, el PP no aturava laseua actitud. La ministrad’Afers Estrangers obligavaels ambaixadors a afirmarque l’atemptat era obrad ’ E TA. A l’ONU tensava lacorda fins a un extrem insu-perable amb la mateixa fina-litat. Aznar en persona tele-fonava als directors d’algunsdiaris i fins i tot al presidentIbarretxe, malgrat la sevaconeguda oposició. Als mit-jans controlats o afins algovern la situació era decensura directa. O de mani-pulació descarada. Dissabtea la nit, quan ja ningú afirma-va que ETA havia estat l’au-tora de l’atemptat TVE pro-gramava una pel·lícula sobreles víctimes... d’ETA.A Euskadi la tensió era evi-dent. L’esquerra abertzalehavia tingut dijous al matí ungest sense precedents: pre-sentar-se al davant de l’opi-nió pública per afirmar quecondemnaven l’atemptat iassegurar que ETA no hitenia res a veure. Cap televi-sió ni cap emissora de ràdiova emetre el so o les imatgesde la roda de premsa deBatasuna.Finalment va arribar diumen-ge i una allau de votants vaaixecar Rodríguez Zapatero

per damunt d’un MarianoRajoy crispat i desencaixat.El PP, de fet, va perdre pocmenys d’un milió de votsnomés. Però no va podersuperar els prop de tresmilions de votants de més,que van anar a les urnesamb la voluntat d’acabaramb aquell intolerable des-gavell.Probablement si no haguéstingut institucionalitzada lamentida i hagués estat pru-dent, el PP encara hauriapogut guanyar les eleccions.Segurament podria haveraconseguit un bon resultat sino s’hagués estès l’ombradel dubte d’una manera tancontundent. No ho va saberf e r. Segurament va creureque era qüestió d’aguantarunes quantes hores i quedilluns ja veuríem. Van tenirfins i tot la barra de convocaruna manifestació per l’a-temptat amb els eslògansmés parcials i partidistes quees podien imaginar. I al diasegüent l’ex-president i jaquasi ex-ministre EduardoZaplana es va atrevir a dirque els onze milions demanifestants que ells haviencomptat estaven a favor delgovern.A Barcelona, tanmateix, ja hiva haver alguns indicis prouseriosos. Rodrigo Rato i elseguici del Partit Popularvan ser escridassats quans’incorporaven al darrered’una pancarta que no voliencompartir amb el republicàJosep-Lluís Carod-Rovira.La pressió es va fer cadavegada més intensa i elseguici dels populars final-ment va haver de refugiar-seen un pàrquing. JosepPiqué, mentre baixava cap alpàrquing, va fer el gest demirar els manifestants iassenyalar que estavenbojos. Potser encara no sen’havia adonat, que elsbojos eren els seus.

•Dijous 11 de març. 7.45 hores. Deu bombes esclaten amb

pocs minuts de diferència a les estacions de tren d’Atocha, El

Pozo del Tío Raimundo i Santa Eugenia, a Madrid. Com a

mínim dues bombes més no fan explosió. Exceptuant l’atemp-

tat contra un avió de la PanAm que sobrevolava Lockerbie

(Escòcia), aquest és l’atemptat més greu en la història

d’Europa. El lehendakari Ibarretxe acusa ETA, després que el

govern espanyol el va informar que hi ha proves que en demos-

tren l’autoria. L’executiu d’Aznar posa en marxa una enorme

campanya d’intoxicació pública que inclou la convocatòria

d’una manifestació amb el lema “Amb les víctimes, amb la

constitució i per la derrota del terrorisme”.

Dijous a la tarda, pressionat pels serveis policíacs, el ministre

de l’Interior admet l’existència de la “pista islamista”. Al-Qaida

reivindica l’atemptat al diari londinenc “Al-Quds al-Arabí”. En

saber-se la notícia, a València comença una impressionant

perolada espontània.

•Divendres 12 de març. 7.00 hores. Milions de ciutadans ocu-

pen els carrers de les principals ciutats de l’estat, en protesta

pels atemptats. Les manifestacions es desenvolupen en un

clima estrany ja que els dubtes sobre l’autoria són molt evi-

dents. A la manifestació de Barcelona diversos grups de perso-

nes increpen el vice-president del govern espanyol Rodrigo

Rato i els membres del PP, que es veuen obligats a refugiar-se

en un pàrquing durant alguns minuts. ETA nega oficialment la

participació en l’atemptat.

•Dissabte 13 de març. Cap a migdia comencen a circular mis-

satges electrònics i sobretot missatges SMS en què s’alerta de

la maniobra de desinformació que protagonitza el govern

espanyol. Criden a manifestar-se davant les seus del PP. A

Madrid, cap a les sis de la tarda ja hi ha milers de manifestants

al carrer de Gènova. A Barcelona, milers de persones conver-

geixen a la seu del PP. A Palma un grup important de periodis-

tes participa en la concentració. A València diversos grups es

manifesten pel centre de la ciutat. Alguns partits parlen oberta-

ment de cop d’estat mediàtic. Malgrat que el govern espanyol

reconeix ja de manera oberta que la pista islamista és la més

sòlida, TVE continua apuntant a ETA i fins i tot canvia la pro-

gramació prevista a la nit i passa un documental sobre les víc-

times de l’organització basca. Mariano Rajoy compareix davant

la premsa, malgrat ser dia de reflexió, per advertir contra les

manifestacions espontànies que es van produint en moltíssi-

mes ciutats.

•Diumenge 14 de març. Al llarg de tot diumenge es fa cada

vegada més evident l’enorme manipulació que el govern del

Partit Popular ha intentat fer. Aquesta manipulació porta a un

augment molt notable de la participació electoral, que acaba

fent fora del govern el Partit Popular. TVE, en un darrer gest

desesperat, emet Estudio Estadio mentre totes les altres televi-

sions fan la crònica de la victòria del PSOE en les eleccions

generals.

Cronologia dels fets

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 3

Els resultats de les eleccions als Països Catalans han demos-trat de manera contundent fins a quin punt la societat es vasentir enganyada per l’actuació del govern espanyol.Segurament l’existència d’un sistema de mitjans de comuni-cació més plural i els greuges anteriors van facilitar encaramés aquesta reacció contundent, que de fet és una de lesclaus de la victòria de Zapatero, juntament amb el vot aAndalusia i a Euskadi.La situació ha estat especialment espectacular al Principat. ElPP aspirava a ser el segon partit, per darrere del PSC, i és elquart, superat pel PSC, per Convergència i Unió i perEsquerra Republicana. El Partit Popular ha perdut la meitatdels diputats al Principat i fins i tot hi ha dues demarcacionson no té representació i no arriba al 15% dels vots: Lleida iGirona, les úniques a tot l’estat.Els resultats del Partit dels Socialistes, pel contrari, són elsmillors de la història pel que fa al nombre de votants. Tambésón espectaculars els resultats d’Esquerra Republicana, quepassa d’un solitari diputat a vuit. CiU perd un terç dels dipu-tats, però continua com a segona força política.

A les Illes, que triaven un diputat més, el PSIB ha aconseguitempatar amb el PP, que tenia tres diputats més al 2000. LaCoalició dels Progressistes de les Balears no aconsegueixsituar una diputada a Madrid, malgrat obtenir el 8,5% delsvots. Tanmateix, cal destacar que la suma dels vots del PSIBi de Progressistes, dos dels antics socis del govern de pro-grés, supera els del PP.Al País Valencià el PP es manté com la principal força políti-ca, però també retrocedeix de manera clara ja que perd dosdiputats, que van a parar al PSOE. A Castelló i València pràc-ticament hi ha un empat. Pel que fa als grups nacionalistes, elBloc perd 18.000 vots, però en conserva més de 40.000 iERPV s’estrena amb 13.000 vots.Un altre fet destacable és que l’enfonsament d’EsquerraUnida a Espanya no té lloc al nostre país. Dels cinc diputatsque obté, tres corresponen a Iniciativa per Catalunya-EUIAi al’Entesa del País Valencià.En les principals poblacions de la Franja de Ponent el votentre els dos grans partits és molt ajustat. A Fraga guanya perpoc el PP, i a Mequinensa guanya per poc el PSOE.

Els resultats als Països Catalans

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 4

El PP guanya a EspanyaEuskal Herria vota de manera plural, tot i amb l’absència obligada de les candidatures de Batasuna.

L’anàlisi dels resultats elec-torals a Espanya mostradues tendències que cridenimmediatament l’atenció.P r i m e r, que guanya el PPclarament. I després, quenomés hi ha dos partits, encontrast amb el que passaen la resta de països. Amb lasola excepció dels dos dipu-tats d’Izquierda Unida aMadrid i del diputat de laChunta Aragonesista, que defet es pot considerar un dipu-tat nacionalista, la resta dediputats, tots, són o del PP odel PSOE. En vuit comuni-tats autònomes solament hiha diputats d’aquests dospartits.A Espanya el PP i el PSOEaconsegueixen pràcticamentun empat pel que fa al nom-

bre de diputats. I això mal-grat que a Andalusia es pro-dueix un tomb molt impor-tant, que és un dels fona-ments de la victòria deRodríguez Zapatero. ElPSOE andalús aconsegueixvuit diputats més dels quetenia, però a costa del votútil: es menja els tres dipu-tats d’Izquierda Unida i eldiputat del Partit Andalusistaque havien estat escollitsl’any 2000. En paral·lel, elPartit Popular perd cinc dipu-tats.A Madrid el resultat electoralera especialment important.Malgrat els atemptats dedijous, a la ciutat de Madridla victòria és per al PP, permés de sis punts de diferèn-cia.

Els territoris bascos del sudvotaven en aquestes elec-cions marcats per l’absència,per primera vegada en uneseleccions generals de candi -datures de la il·legalitzadaBatasuna. Els seus segui-dors van decidir exercir unvot nul que va obtenir unesproporcions notables: el7,75% dels vots a Euskadi iel 4,44% a Navarra. ANavarra, precisament, unade les sorpreses de la jorna-da va ser l’escó aconseguitper Nafarroa Bai, coalicióque agrupa la gran majoriade les forces nacionalistes.En aquesta comunitat el PPva baixar pràcticament vuitpunts el seu vot i a Euskadien va baixar deu. A Euskadi,el PP va perdre tres diputats

que van anar a parar al PSE-PSOE. El Partit NacionalistaBasc ha continuat com laforça més votada, amb unsubstancial augment de vot.Mentrestant Ezker Batuaqueda fora del congrés, mal-grat haver aconseguit mésvots que Eusko Alkartasuna,que sí que tindrà un escó.Un escó aconseguit aGuipúscoa, on el nombre devots nuls arriba a superarl’11%.Aralar, que aspirava a arro-segar una part del vot querebia Batasuna, descontentamb la primacia de la lluitaarmada, no ha aconseguitl’objectiu i ha obtingut unsresultats que, en termesgenerals, es poden qualificarde pobres.

Els atemptats de l’11 demarç a Madrid han tornat aposar damunt la taula lacapacitat que tenen elsgrups vinculats a al-Qaidaper causar autèntiques mas-sacres. Des de que es vantenir les primeres notícies del’aparició d’al-Qaida (l’any1988), i sobretot des del seuprimer atemptat (el desem-bre de 1992 a Aden), al-Qaida ha preocupat cadavegada d’una manera mésforta els responsables deseguretat de tot el món.Al-Qaida (“la xarxa”) és unaorganització molt atípica. Hiha un cor d’aquesta organit-zació que pivota al voltantdel milionari sauditaOssama Bin Laden. Aquestgrup central d’al-Qaida té labase a l’Afganistan i exer-ceix més un lideratge polítici moral que una autènticatasca de coordinació. Potseraquest grup central d’al-Qaida també té un paperdeterminant pel que fa alfinançament de la resta.Però sembla clar que no estracta d’una organització for-tament estructurada i jerar-quitzada, i que ben sovintgrups diversos, de diversaprocedència geogràfica ipolítica, coordinen l’actuacióa través d’al-Qaida, peròsense rebre ordres directessobre on han d’atemptar ocom ho han de fer. Aquestadecisió es deixa en mans decadascun dels grups.Entre aquests grups, queformen part d’al-Qaida peròno de la seva estructuracentral, destaquen els ano-menats “salafistes” al nordde l’Àfrica, que podrien ser

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 5

A l - Q a i d a :un cap amb molts braços

els autors concrets de l’a-temptat de Madrid, i el grupd’Abbu Sayyaf a lesFilipines, que podria ser res-ponsable de la majoria delsatacs fets a l’Àsia. El nuclicentral d’al-Qaida s’hauriareservat en aquesta estruc-tura les operacions al’Aràbia Saudita (país d’ori-gen de Bin Laden), a labanya d’Àfrica i seguramenta l’Afganistan. I és possibleque també a l’Irac. En el casd’alguns atemptats especial-ment significatius, sobretotels de l’11 de setembre de2001, la direcció i l’execuciódel pla sembla que va que-dar exclusivament en mansdel grup més estretamentvinculat a Bin Laden i que téla base encara avui al’Afganistan.Els salafistes, probables res-ponsables de l’atemptat deMadrid, són grups inspiratsen una de les tendències del’islam, que creu en la con-servació estricta de la religiói les relacions socials comestaven en el passat, i rebut-ja qualsevol forma de pro-grés. Tot i que són bastantdiferents en l’origen teològicdel nucli central d’al-Qaida(que és wahabita), els uns iels altres han sabut trobarinteressos comuns, sobretoten la lluita contra l’occiden-talització del món àrab.Els grups polítics salafistes(o salafites) van aparèixer aAlgèria com una escissiómés radical encara delsgrups integristes, i despréshan agafat força al Marroc.Hi ha un salafisme religiós,fort a Europa, que rebutjaels atemptats i la violència.

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 6

La informació durant la jor-nada dels atemptats deMadrid, i els dies posteriors,sobretot dels mitjans públics,ha estat objecte d'una impor-tant controvèrsia pública. Al nostre país, se n'ha desta-cat d’una manera molt espe-cial la Radiotelevisió PúblicaValenciana, és a dir Canal 9.L'actuació de la cadenavalenciana, controlada persectors propers a EduardoZaplana, mereix un esmentespecial. Durant els quatredies que passen entre eldijous 11 de març i el diu-menge 14, al-Qaida simple-ment no va existir per a lesinformacions que retransme-tia Canal 9.Una mostra de l'actuació deCanal 9: en una peça sobrela marxa de les investiga-cions, del dissabte 13 demarç, és manté la teoriad'ETA fins al punt d'informarde la troballa de la furgonetaque haurien fet servir elsterroristes, però amagant eldetall que també s'hi haviatrobat a l'interior una cinta enàrab. Cal destacar que eldetall que omet l’emissoradel govern valencià no eracap rumor, sinó que haviaestat fet públic pel ministrede l’Interior. El mateix ÁngelAcebes ho havia assenyalaten una roda de premsa comun fet destacat de la investi-gació, sembla que pressio-nat per la cúpula policíaca

del seu departament, quesegons algunes informa-cions hauria amenaçat fins itot de dimitir públicament.L'actuació de Canal 9, l'hadenunciada en un documen-tat comunicat la UGT d e lPaís Valencià, que recordaque ja s'havia viscut la cam-panya electoral “informativa-ment més bruta que mai nohem conegut”. El sindicatdemana la intervenció delpresident valencià, FrancescCamps, per posar fi aaquests abusos.Pel que fa als mitjans espa-nyols, treballadors de l'agèn-cia EFE, de TVE i també deTelemadrid han denunciataquests mitjans públics percensura i manipulació. Elstres mitjans van amagar entot moment la possibilitatque al-Qaida hagués estatresponsable dels atemptats,i van donar suport a les afir-macions del govern deMadrid. TVE fins i tot es vaatrevir a projectar la nit de lajornada de reflexió electoralde dissabte el film“Asesinato en febrero”,sobre la mort de l'ex-vice-lehendakari Fernando Buesai el seu escorta a mansd ’ E TA. Una nit abans,aquesta mateixa pel·lículal'havia emès Telemadrid. Hiha qui demana si va ser solsuna coincidència, impossiblesi es té en compte que esta-va anunciat un altre progra-ma. La mateixa FundaciónFernando Buesa va protes-tar per l’ús de les víctimesamb finalitat electoralista.Diumenge, mentre totes lescadenes narraven el triomfde Zapatero, TVE donavaels resultats del futbol.

Mentides i manipulacionsEl governespanyol vasuperar tots elslímits morals.

“El País” i “El Periódico” van sortir alcarrer dijous a migdia anunciant atota pàgina que la responsabilitat del’atemptat era d’ETA. Les sevespàgines web i les d’altres mitjans,com ara Elmundo.es, també vananar canviant d’opinió i es van anaralineant tot al llarg de dijous ambles declaracions del govern, espe-cialment cada vegada que ÁngelAcebes reafirmava l’autoria d’ETA.Els directors de “El País” i “ElPeriódico”, per explicar la seva acti-tud, han afirmat que van adoptar ladecisió després que José MariaAznar en persona els hagués tele-fonat.

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 7

Autor:ARText: Els ciutadans ja n'hemtingut prou, d'horrors i menti-des.Un govern que a based'enganys embarca el seupoble en una guerra il·legal,rebutjada pel 90% de l’opi-nió pública,amb uns "benefi-cis impensables" que es tra-dueixen en una massacreindiscriminada l'autoria de laqual és deliberadamentocultada a l'opinió públicaper interessos electoralistes,és un govern que no esmereix de governar ni unminut més.

Fòrums i mails

Autora: esterText: Crec que més que elsatemptats de Madrid, el fac-tor per girar la truita ha sigutla mentida i la desinformaciód'aquests peperos que arasón a l'oposició.

Autor: E. MoralText: Penso que l'atemptatpot haver influït en el votsocialista a Espanya, però aCatalunya, i ja era previsibleel resultat d’ERC. Ningú nopot dir que els catalans somculpables de voler parlar iprogressar com a societat

oberta i plural. El poble ja entenia prou, de les fal·làciesdel PP i la desgràcia de l’a-temptat ha fet que l'electoratsocialista sortís de casaseva i recolzés el partit.

Autor: SioNoText: És l'electorat espanyoluna colla de gent manipula-ble? O potser és, com diu unamic meu periodista, unafalta d’informació contrasta-da? (hi ha llocs del país onnomés es veu TVE). Era pit-jor o millor el PP abans demaquillar i manipular lesinformacions sobre elsatemptats? Per què, en lesúltimes eleccions, tot i unaEspanya immersa en lag u e r r a injustificada de l'Irac,es va continuar votant a lesmunicipals el PP? Faltadivulgació de la informació,falta contrast, falta voluntatreal de diàleg i, sobretot,falta molta consciència queno es tracta de cridar i exal-tar-se, emfasitzant el victi-misme nacionalista o el victi-misme centralista.

Autor: Roger G.Text: S'acosten quatre anysimportantissims, on podemfer realitat alguns reptes, onfarà falta unitat dels partitscatalans. Crec que CiU, mal-grat el descens, ha demos-trat que no és només enPujol i que té una base sòli-da, profundament democrà-tica i catalanista, amb la qualhem de comptar.

Autor: rogerText: La causa per què elPP ha perdut és que no hatingut temps material per feroblidar les mentides als ciu-tadans. El PP té l'habilitat decometre grans barbaritats iamb el pas dels mesosesborrar del tot de l'opiniópública el que han fet. Per

sort, les eleccions han sigutmassa a prop per podermanipular l’opinió pública. Elgreu és que els ciutadans esdeixin manipular així.

Autor: AntoniText: Ramon Barnils ens vaensenyar que els mitjansperiodístics havien substituïtels exèrcits a l'interior delmón desenvolupat en latasca de dur a terme copsd'estat. Així és en efecte al’Espanya, els PaïsosCatalans i l’Euskal Herriadels nostres dies, com hemvist des de fa gairebé quatreanys. Val a dir que tambéamb la col·laboració inesti-mable del poder judicial.Preguntem-nos sempre al’hora de rebre una informa-ció qui la dóna, on, com,quan, de qui cobra, quineshipòtesis descarta, quèdiuen altres mitjans (sobre-tot estrangers), quina reper-cussió tindrà, a qui afavorirào perjudicarà...

Autor: roureText: Estic cansat de tantamanipulació. El grup terroris-ta al-Qaida ho ha reivindicat.E TA, l'altre grup terrorista,diu que no és autor de l'a-temptat. Però el govern con-tinua entestat a insistir queha estat perpetrat pel segon.Si ha estat ETA, significa unfracàs de la politica antite-rrorista d'Aznar, encara queels pot beneficiar electoral-ment. Per això té interès dedonar més crèdit a aquestalínia d'investigació. Si haestat al-Qaida els pot perju-dicar ja que és el govern delP P. el que està participanten la guerra d'Irac, en laqual també hi han mortmolts inocents. I amb totaixò, s'està utilitzant per afinalitats electorals unamatança horrorosa.

•Els missatges als telèfons mòbils van ser clau per desen-

cadenar les manifestacions.

Dissabte a la tarda milers de missatges de mòbil van convocar

les manifestacions a les seus del PP. Va ser un moviment

espontani, que es va iniciar al migdia amb la por que s’acosta-

va l’hora de votar i el govern intentava allargar al màxim la con-

fusió. Les cadenes de missatges van servir també per anar fent

circular les darreres notícies, com per exemple la comparei-

xença d’Acebes dissabte al vespre on ja no va deixar pràctica-

ment dubtes sobre l’autoria de l’atemptat. Vodafone i Amena

parlen d’un increment del 20% en el nombre de missatges de

mòbil dissabte.

•Les webs, més concorregudes que mai

També la xarxa va tenir un protagonisme clau. D’una banda,

perquè molts internautes buscaven, copiaven i en molts casos

traduïen i distribuïen informacions de la premsa internacional. I,

d’una altra, també per l’actuació i la informació de diverses

webs com ara Indymedia.org, Sindominio.net, Lavanc.com i

Radioklara.org. VilaWeb va superar dijous tots els rècords pel

que fa a xifra de visites, amb més de 100.000 lectors, i la ten-

dència s’ha repetit fins avui, amb una lleugera baixada dissab-

te. Dissabte, amb tot, a darrera hora del vespre i a la nit de-

senes de milers de persones es van connectar per seguir el

desenvolupament de les manifestacions.

El fenomen dels SMS

Un resum d’algunes intervencionsdels lectors durant la crisi

MIGDIA de dimarts 16 de març del 2004 VILAWEB 8

Editora: Assumpció MaresmaDirector: Vicent PartalRedacció: Pau Pertegaz, Germà Bustamante, Teresa Bau, Martí Crespo i Josep Maria FoixMaquetació: Alex LlopartInfografia: Jordi JuanDirector de sistemes: Xavier GatiusSistemes: Carlos Escobedo, Axel Hernández, Jordii Campos i Francesc PascualCap d’estil: Jem CabanesSecretaria i administració: Rosa Pérez

Edita: Partal, Maresma i Associats SLCarrer de les Tàpies, 2 Barcelona 08001Telèfon: 93227 66 30redaccio@vilaweb.com

Perolada espontània a Girona. A Girona, contra els culPPables. Agustí Ensesa

La seu del PP de Barcelona, dissabte a la nit. A la concentració de Ciutat de Mallorca.

A la Rambla de Tarragona.