vilanova i la geltrú › unescogarraf › attachments › 096... · la vilanova del segle xix el...

EdificisEdificis

Vilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrú

El GarrafEl Garraf

Lluïsa Arranz HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYAHISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA maig 2009

DefinicionsDefinicions

�� Casa Casa Mot genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.

�� CaCa Contracció del mot casa.

�� CalCal Contracció del mot casa i l’article el.

�� CanCan Contracció del mot casa i l’article en.

�� Corral Corral Lloc tancat a les cases, destinat a tenir-hi bestiar.

�� MasMas Casa de camp. Contracció del mot masia.

�� Maset Maset Petita casa de camp. Del mot mas.

�� MasiaMasia Casa de camp, mas, granja.

�� Sínia Sínia Màquina d’elevar aigua d’un pou.

�� XaletXalet Casa petita que recorda els xalets suïssos.

�� XaletXalet (francès) Cabana de fusta que els pagesos suïssos destinen principalmenta la fabricació de formatges i mantega.

�� Corral d'en RocCorral d'en Roc

Vella masia ramadera emplaçada al costat de la Talaia, més amunt del mas Ricart, al peu del camí de Cubelles a Canyelles. Actualment en els terrenys del Portal d'En Roc, entrant per la Carrerada, s'hi ha instal�lat un camp de golf.

Edificacions de campEdificacions de camp

CorralsCorrals

Altre nom de la Sínia Martí situada a ponent del camí dels Escalons. La percalaés una tela de cotó semblant a la cretona, però de millor classe.

Situada a la cruïlla del camí de Sant Gervasi i el torrent de Sant Joan, paral�lel al carrer del Montseny. El nom es documenta a mitjans s. XIX.

�� Sínia PocSínia Poc--papa �� Sínia PercalaSínia Percala


SíniesSínies


�� Masia del NotariMasia del Notari

Situada en el fondo de Sta. Magdalena, entre el corral de Carro, la Torre del Veguer i la masia d'en Samà. Consta de dos edificis independents i units per una porxada. Fou coneguda per can Gumersindo i mas Ponis. Dóna nom al camí.

Situada a la dreta de l'avinguda del Coll d'en Ferran, més amunt de la zona de la masia d'en Frederic i el sector Marquès. Antic mas de n'Alegret dels Masos. A partir de principis del s. XIX se la coneix amb el nom actual.

�� Masia de l'AlonsoMasia de l'Alonso

Les masies més antiguesLes masies més antigues


�� Masia d'en FredericMasia d'en Frederic

Situada al sector de Santa Magdalena, al costat de l'avinguda d'Eduard Toldrà. Antic mas Marroquí. De mitjans s. XVIII. Famosa des de la descoberta d'una necròpolis de sepulcres de fosa neolítica, de data 3.500 a 2.500 anys aC. aprop de la casa. És patrimoni de l'Ajuntament, des de la mort dels germans Magrinyà que la van comprar a la família Cabanyes.

Rep aquest nom la masia situada al costat del camí Ral i a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran. Antigament mas Ferret dels Masos, va ser coneguda per masia d'en Rafecas (s. XVIII) i avui en dia és propietat de l‘Ajuntament. La casa és seu de l'Associació dels Tres Tombs i dóna nom al torrent i a la zona, part de la qual és ara sòl industrial.

�� Masia NovaMasia Nova



�� Mas de l'Esquerrer de BaixMas de l'Esquerrer de Baix

Situada al Nord Oest del terme, sota els estreps de la serralada de l'Àliga i al peu de l'antic camí de Canyelles a Cubelles.

Veritable caseriu autosuficient, té els seus orígens en una donació feta pel rei Jaume I a Josep Artís l'any 1585.

Nom del presumible mas de la Cort. La carretera de Cubelles va partir la finca en dues, separant les dues cases dels Esquerrer.

Antic mas del Viver, centre de la quadra del mateix nom arrelada a un topònim que apareix en el s. XII. El mas de l'Esquerrer és una casa fortificada amb una torre de defensa de planta quadrada, conjunt restaurat a partir de l'any 1851.

�� Mas de l'ArtísMas de l'Artís



�� Mas de CarroMas de Carro

Situat a llevant del coll de Ferran, en el fondal de Santa Magdalena, és una vella masia que disposa d'antics corrals i que depenia de la casa mare de Carro.

Actualment, entre la casa i la pedrera de la partida del corral de Carro hi passa l'Autopista.

Es troba situat al peu de la carretera BV-2112, direcció Ribes, a pocs metres de la rotonda que uneix la ronda d'Europa i l'avinguda del Coll d'en Ferran i proper al límit de terme de Sant Pere de Ribes. La casa és de les primeries del s. XIII i a l'interior encara s'hi conserven arcades de pedra de punt rodó i ogivals, característiques de l'època. Fou propietat dels pares del poeta Manuel de Cabanyes i Ballester.

�� Corral de CarroCorral de Carro


La Vilanova del segle XIXLa Vilanova del segle XIX

El gran creixement del cultiu de la vinya

al Garraf durant el segle XVIII provocà un

excedent demogràfic, aquest fet impulsà,

durant el segle XIX, a molts homes a

creuar l'Atlàntic per fer fortuna a Amèrica.

El somni americà va ser possible per a

alguns que van tornar al Garraf i s'hi van

instal�lar. Aquests americanos o indianos,

nom amb què s'identificava aquests nous

rics, van ser els promotors d'una

insospitada i vertiginosa transformació de la

comarca: arquitectònicament van vestir els

municipis del Garraf amb masos, cases,

palaus i residències. Vilanova i la Geltrú 1850


�� Masia de Santa MagdalenaMasia de Santa Magdalena

Prop del Molí de Vent, l'indià Antoni Miró Pascual, dit Seró, féu construir aquesta casa l'any 1854. Tot i que està un xic abandonada, restarà la masia, (i el seu bosc) en el centre de la urbanització.

Situada entre la torre de l'Onclet i la Torre del Veguer. La masia té al costat l'ermita, la capella de la qual era anomenada la Magdalena i té fragments d'estil gòtic. A finals del s. XIV és quan apareix per primera vegada el nom de Santa Magdalena. La masia es va construir més tard, durant la primera meitat del s. XIX donant nom al camí i al torrent. Antigament s'hi feien aplecs el 22 de juliol.

�� Mas SeróMas Seró

Masies del segle XIXMasies del segle XIX


�� Mas SardetMas Sardet

És situat a la banda dreta del torrent de la Pastera, més amunt del mas d'en Puig i, ara, a migjorn de l'autopista. Abans era conegut per corral d'en Gassó.

Situat al camí Ral. Al costat mateix de la masia d'en Cabanyes, només les separa el torrent de les Oliveres. Ha tingut moltes denominacions al llarg del temps. El nom actual prové d'un indià que l'adquirí a mitjans s. XIX i que tenia l'alies Sardet.

�� Mas Tapet (Los Ciervos)Mas Tapet (Los Ciervos)

Masies del segle XIXMasies del segle XIX


�� Masia d'en CabanyesMasia d'en Cabanyes

Es troba a la Masia d'en Cabanyes. Un passeig atemporal per la història del romanticisme del segle XIX amb pel�lícules, vídeos, escenografies, objectes i el llegat d'una família benestant de l'època, envoltat d'un entorn natural amb jardí romàntic i bosc.

Situada a les afores del terme, abans del s. XIX anomenada masia d'en Parellada. Els Cabanyes la van adquirir als Parellada l'any 1790 i al 1798 van fer construir la gran casa d'estil neoclàssic. Hi va morir el poeta Manuel de Cabanyes. Actualment pertany a l'Ajuntament i és un espai on es fan actes culturals i lúdics. Ofereix el servei de lloguer de les seves instal�lacions i zona de picnic.

�� Terra XIX. Centre d'Interpretació del Terra XIX. Centre d'Interpretació del RomanticismeRomanticisme

Masia neoclàssicaMasia neoclàssica


�� Masia Xicarró (Can Xicarró)Masia Xicarró (Can Xicarró)

Masoveria aixecada per Manuel Olivella "Xicarró" a migjorn de la masia de la Plana. L’edifici també és d'estil colonial, però més petit. És emplaçada en l'antiga partida de Soterraria.

Adquirida, als anys quaranta per un masover de ca l'Aparici de Sant Pere de Ribes, en alguna ocasió ha estat anomenada Sínia Aparici. Des d'aleshores, els propietaris en són Albà.

Ubicada al centre d'una urbanització de cases a la qual dóna el nom, a la zona de la Plana, es troba delimitada pel camí del mas d'en Puig i pel torrent de la Pastera. Casa de tipus colonial del s. XIX. el Mas Xicarró era el nom popular de la masia de la Plana, mot atribuït irònicament a la notable estatura del propietari.

�� Xalet XicarróXalet Xicarró

Masies d’estil colonialMasies d’estil colonial


�� Masia d'en DimesMasia d'en Dimes

Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran i del camí Molinant. Antigament amb el nom de corral d'en Martí. Se l'anomena Samà des de 1844. Els Samà l'aconseguiren per mitjà d'una operació sentimental i financera: doble casament, entre pares vidus i fills respectius. El 1910, el mas fou ampliat i reformat amb estil modernista.

Casa modernista situada a prop de l'Aragai i de l'escola dels Franciscans. Actualment les construccions de la barriada del Molí de Vent ja l'envolten.

�� Masia SamàMasia Samà

Masies modernistesMasies modernistes


�� Mas d'en PuigMas d'en Puig

Ubicat a la dreta de la carretera de l'Arboç, actualment és el centre del càmping Vilanova Park. En el s. XVIII, la casa era coneguda per corral d'en Llorens i, després, com a corral del Daniel, fins a finals del s. XIX, que fou adquirida per F. Font Gumà, que li va donar el nom de mas Roquer, i hi adossà una construcció modernista, que persisteix fins al dia d'avui.

Casa pagesa situada per damunt del Casalot de Creixell, al costat del camí de mas Tapet i a prop de la zona industrial de la Plana. Apareix el nom a inicis del s. XVII i actualment dóna nom a una urbanització il�legal que hi ha al seu entorn.

�� Mas RoquerMas Roquer

Masies modernistesMasies modernistes

La Passejada Romàntica a ciutatLa Passejada Romàntica a ciutat

El patrimoni cultural de Vilanova i la Geltrú, és un llegat que ens permet acostar-nos a la seva història i en especial al segle XIX, època d'esplendor i transformació de la ciutat, del que destaquen elements com les cases senyorials dels indianos, els jardins romàntics o les fonts monumentals.

Disposa de sis museus i centres patrimonials, quatre d'ells d'especial rellevància per la seva singularitat i la importància dels seus fons:

• El Museu Víctor Balaguer, un dels més antics de Catalunya.

• El Museu Romàntic Can Papiol.

• El Museu del Ferrocarril.

• El Centre d'Interpretació del Romanticisme Terra XIX.

Des de l'any 2005 l'Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer s'encarrega de la gestió, conservació i difusió del patrimoni cultural municipal.

Centre VilaCentre Vila

Carrer Caputxins

El carrer porta el nom de l'ordre religiosa que ocupà el Convent que hi havia en aquella àrea a mitjans del s. XVII. han corregut sempre veus que per sota terra hi havia passadissos secrets que comunicaven els diferents convents de la ciutat. L'exclaustració definitiva es va produir el 1835 i amb el seu enderrocament es transformà dràsticament tota aquesta zona.

Pujant pel carrer dels Caputxins, a mà esquerra, hi ha la casa de les columnes trencades, casa Ramona.

A mà dreta, a la casa nº 19, va néixer Eduard Toldrà, músic i compositor català contemporani.

Plaça dels Cotxes

Es troba el Col�legi de la Immaculada Concepció, que era la mansió d’en Ramon Junqué. Davant mateix del col�legi un edifici amb la façana esgrafiada, on es trobava la seu del Banc de Vilanova, la casa Sales i Vidal. A l’esquerra, la casa Vidal i Mascaró, (cal Don Juan).

Edificacions de ciutatEdificacions de ciutat

�� Biblioteca Joan OlivaBiblioteca Joan Oliva

Tipus: Edifici públicAutor: Josep FabrésSituació: Plaça de la Vila, 13

Edifici del 1866 construït per ubicar-hi el Centro Artesano, entitat sorgida com escissió de la Sociedad Casino Artesano. Es va inaugurar el 1867 i comptava amb un saló de festes decorat pels pintors Sugranyes, pare i fill, una part de les quals és encara visible a la sala de lectura de la biblioteca. Un cop dissolta l'entitat va ser seu del Centro Democrático Federalista i, després del 1939, del Frente de Juventudes, fins que va ser adquirit per l'Ajuntament el 1957 i destinat a biblioteca pública.

Aquesta duu actualment el nom de Joan Oliva i Milà (1863-1911), que fou bibliotecari i fundador de la impremta Oliva. L'edifici, de línies sòbries, es distingeix per la seva característica façana porxada.

Les cases romàntiquesLes cases romàntiques


�� Casa OlivellaCasa Olivella

Tipus: Edifici residencialAutor: Josep Salvany JuncosaSituació: Plaça de la Vila, 12

Edifici del 1868 amb façana a la plaça de la Vila i a l'Avinguda Francesc Macià i que va ser propietat de Manuel Olivella i Samà. És un magnífic casal de tipus romàntic amb les façanes ritmades amb pilastres estriades (amb curioses figuretes entre les estries) i amb ornamentació ricament esculpida sobre les finestres. Aquestes s'obren a balcons tancats amb balustres al primer pis i amb barana de forja al segon. Corona la façana un capcer on hi figura l'any de construcció.

L'Edifici fou en diferents èpoques l'hotel Ideal i la clínica del doctor Isidre Magriñá.



�� Casa ArrufatCasa Arrufat

Tipus: Edifici residencialAutor: Carles GarauSituació: Plaça de la Vila, 1

Residència de Francesc Arrufat i Ferret, un americano dedicat al comerç de vins i licors. És una casa antiga reformada a mitjans del segle XIX dins els paràmetres del romanticisme acadèmic, de gran sobrietat ornamental, amb pilastres verticals imitant carreus que atenuen la horitzontalitat de l'edifici.


Ajuntament


�� Casa Boix o Can JaumetCasa Boix o Can Jaumet

Tipus: Edifici residencialSituació: Carrer Caputxins, 29

Edifici construït durant el darrer terç del segle XIX caracteritzat pels seus esgrafiats, sobre un fons blavós molt descolorit amb el temps, i per la profusa decoració de tipus floral inclosa en les pilastres i cartel�les i sobre la llinda de les finestres.



�� Casa Joan Roig o Can MilàCasa Joan Roig o Can Milà

Tipus: Edifici residencialSituació: Carrer Caputxins, 25-27

Edifici del 1884, tal com està inscrit al capcer. Va ser promogut per Joan Roig, les inicials del qual es poden veure sobre el portal. És un edifici de composició simètrica, amb frisos esgrafiats sota els balcons i sota la cornisa. És un bon exemple d'edifici de tipus romàntic amb incorporació d'elements premodernistes.



�� Casa Ramona i MaynésCasa Ramona i Maynés

(o de les columnes trencades)(o de les columnes trencades)

Tipus: Edifici residencialSituació: Carrer Caputxins, 6

Edifici del 1860 d'estil neoclàssic-romàntic. Conserva la cisterna i fresqueres de l'antic convent dels caputxins del segle XVII i un oratori privat restaurat per Josep M. Jujol.

El seu element més característic són les dues columnes tallades que hi ha al vestíbul de l'edifici penjant dels dos extrems d'un arc. Diu la tradició que són fruit d'una aposta del propietari segons la qual encara que es tallessin les columnes la casa restaria intacta.



�� Casa Ramon JunquéCasa Ramon Junqué

Tipus: Edifici residencialSituació: Plaça dels Cotxes, 3

Antiga mansió de l‘americano Ramon Junqué, de 1868, un dels màxims exponents de mansió feta amb la fortuna indiana i que contribuí a canviar en poc temps tot el tramat urbà.

Actualment és l'escola "El Cim".



�� CCasa de Josep Ventosa Puigasa de Josep Ventosa Puig

Tipus: Edifici residencialSituació: Rambla Principal, 82

Casa de Josep Ventosa i Puig, fill d'americano. És un edifici de tipus classicista romàntic, amb una façana de gran simetria i equilibri.

Els finestrals del pis principal s'obren a un balcó seguit i estan ornats amb un ressalt de pilastres estriades, entaulament i frontó clàssics.



�� Casa Sans de GornalCasa Sans de Gornal

Tipus: Edifici residencialSituació: Rambla Principal, 6

Edifici del 1835 promogut per Josep Sans i Dalmau, natural de la Gornal. És una casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i una galeria d'arcs de punt rodó (afegida el 1946) a l'entorn dels quals hi ha esgrafiats amb motius florals. També són esgrafiats els ornaments de les finestres, molt notables els de la planta principal.



�� Teatre PrincipalTeatre Principal

Tipus: Edifici públicAutor: Josep Buxareu GallartSituació: Rambla Principal, 1

Edifici situat al capdamunt de la Rambla Principal, construït entre 1835-37 promogut, entre d'altres, per Josep Anton Marquès i Torrents, un americano que va estar a Cuba entre 1800 i 1817 i que fou el primer administrador de l'Hospital de la vila.

L'edifici és un clar exponent del neoclassicisme imperant a la primera meitat del segle XIX, de línies simples i una ornamentació continguda, limitada en aquest cas a unes pilastres simulades que separen les obertures del primer i segon pis.



�� Casa Ignasi FontCasa Ignasi Font

Tipus: Edifici residencialSituació: Carrer Sant Antoni, 5-7

Edifici del 1855, l'element més interessant del qual són els dos frisos verticals de terra cuita amb ornamentació vegetal i geomètrica i dos medallons de tipus clàssic.



�� Casa MirCasa Mir

Tipus: Edifici residencialSituació: Rambla Sant Josep, 5

Construïda el 1869. Va ser la residència del pintor Joaquim Mir. És una casa d'estil classicista romàntic, de composició equilibrada i amb l'ornamentació típica de l'estil, coronada amb una balustrada i un capcer on hi figura la data. Els seus jardins de tipus romàntic es tanquen amb una façana d'arcs de punt rodó, obra de J.M. Miró Guibernau, del 1929, que s'inscriu en l'estètica del noucentisme italianitzant.



�� Museu Romàntic Can PapiolMuseu Romàntic Can Papiol

Tipus: Edifici públicSituació: Carrer Major, 30-32

És una casa noble del s. XVIII, conservada amb tot el seu parament. Fou construïda entre 1790 i 1801, en un lloc cèntric del nucli antic.

Els Papiol havien obtingut privilegi de noblesa a principis del XVIII. El senyor Francesc Papiol, l'hereu més cèlebre, era un polític conservador que adquirí un paper de rellevància en el panorama nacional i arribà a Diputat de les Corts de Cadis quan la guerra del Francès. Va ser un erudit i amant de les arts. La Casa Papiol és un exemple de marcat estil romàntic que resum tot el context social i cultural que va viure la família.


El Museu evoca la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX, a través de l’ambient de les diferents estances, el mobiliari, els objectes decoratius de l’època i de tot el seu entorn: l’església, la noblesa, el servei i la pagesia.


�� Can CabanyesCan Cabanyes

Tipus: Edifici residencialSituació: Carrer del Comerç, 2

Plaça de les Cols, 1-3

Antiga residència de la família Cabanyes, on va néixer el poeta pre-romàntic català Manuel de Cabanyes. Te un balcó fent cantonera, molt típic a les construccions residencials d’aquesta època i estil.



Tipus: Edifici públicAdreça: Rambla de la Pau, 44

És un dels pocs exemples de modernisme català de qualitat que hi ha a la ciutat. Edifici del 1921 que pertanyia a l'americà Josep Mª Miró i Guibernau. Exterior, vestíbul, interior i jardins plens de corbes sinuoses i formes originals que es poden contemplar en un magnífic estat de conservació.

Va passar a titularitat municipal l’any 1983 i un any més tard es va destinar a casal de la gent gran. A partir de l’any 2004 s’integra dins la xarxa d’equipaments territorials de centres cívics i locals municipals.

�� Can PahissaCan Pahissa

Cases modernistesCases modernistes

Actualment ofereix un servei de menjador diari adreçat a persones grans o mancades d’autonomia, tant derivades des de la Regidoria de Serveis Socials i Salut com per demanda pròpia i un servei de transport adaptat que fa l’acompanyament d’aquestes persones al centre. També acull habitualment tot tipus d'activitats d'esbarjo, sessions de cant coral, tallers diversos, pràctica d'esports, etc.


�� Casa RenardCasa Renard

Cases modernistesCases modernistes

Tipus: Edifici residencialAdreça: Rambla de la Pau, 114-116

Edifici d'estil Modernista.

ObservacionsObservacions

És fa evident que els segles XVIII i XIX al Garraf hi va haver molt de moviment de transformació a

la comarca: industrial, agrícola, arquitectònic i econòmic.

A la vila, hi ha palauets d’alguns amos de masies, com ara:� La casa del Marquès de Samà.� Can Cabanyes.� Casa d'en Panxo Ferrer.

I n’hi ha que donen nom a carrers i places, perquè, a més, van subvencionar obres públiques, com:� El soterrament de la riera, avui c/ de la Unió, que separa la Vila Nova del nucli

fundacional de La Geltrú.� Conduccions d’aigua a les cases i sanejament.� Obres del ferrocarril.� Restauració del Castell de La Geltrú i de les principals esglésies de la vila.� Construcció d’escoles.

També hi ha monuments i retrats que aquests personatges es feien i donaven a la ciutat.

Val a dir que moltes d’aquestes fortunes es van fer amb el tràfic d’esclaus.

ObservacionsObservacions

Es van construir masos, cases, palaus i residències i també es daten restauracions i canvis de nom, sobretot de les masies, que adquirien els rics nouvinguts a la comarca o vilanovins tornats de fer fortuna a les amèriques.

Els amos de les fàbriques que es van instal�lar a la ciutat, van promoure la construcció de vivendes pels treballadors, aprop d’elles. En alguns casos, aquests amos, també tenien residència a Barcelona.

Els estils de les construccions d’aquesta època son: el neoclàssic, alguns edificis i masies modernistes, (poques i poc significatives), alguns d’estil colonial, (influència del moviment migratori dels propietaris) i eclèctic o romàntic.

Els materials més habituals: parets de tapial combinades amb paredat; estructura de fusta i revoltó ceràmic i coberta inclinada de teula ceràmica, amagada darrera de balustres. L’acabat de les façanes: arrebossades i pintades de blanc o d'algun color terra, esgrafiades amb motius vegetals, imitació de carreus i decoracions de terra cuita. Amb molts balcons i algunes terrasses descobertes i porxades, (poques) sobretot a les cases del camp, amb baranes de forja i balustres.

A l’acabat de les façanes modernistes, hi ha elements de pedra, maó vist i ceràmica decorativa, emmarcant portes i finestres.

BibliografiaBibliografia

Diccionari General de la Llengua Catalana. Pompeu Fabra.

Arxiu Històric Comarcal del Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

http://www.poblesdecatalunya.cat/Garraf

Web’s de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú:

http://www.vilanova.cat/jsp/utils/cercador.jsp?q=masies

http://www.vilanovaturisme.cat/cat/html/visitar/itineraris.htm#activitat05

Actualment en revisió

Web del Consell Comarcal del Garraf:

http://www.ccgarraf.cat/benvinguda.php

vilanova i la geltrú › unescogarraf › attachments › 096... · la vilanova del segle xix el...

Documents