ViladamatTerra de lluerts

Núm.5ESTIU 2016

2 Terra de lluerts · número 5 · Estiu 2016

Ajuntament

Telèfon: 972 788 082

Fax: 972 765 031

Pàg. web: www.viladamat.cat

A/e: ajuntament@viladamat.cat

Col·legi públic de Viladamat 972 765 082

Dispensari Metge 972 788 532

Consell Comarcal de l’Alt Empordà 972 503 088

CAP I’Escala 972 776 060

Creu Roja, Urgències i Ambulàncies 061

Mossos d’Esquadra 088

Bombers 085

Hospital Comarcal de Figueres 972 501 400

Associació Protectora d’Animals 972 502 361

Funerària Vicens (24 hores) 972 501 212

Centre d’Emergències de Catalunya 112

Informació 012

Ajuntament

Dilluns, dimarts i dijous de 9 a 13 h

Dilluns, dimarts i divendres de 16 a 20 h

Biblioteca

Dilluns, dimecres i dijous de 16.30 a 19 h

Deixalleria

Hi ha un telèfon i un codi per accedir-hi

Cal trucar abans a l’agutzil

Dispensari

Horari consulta:

Dilluns de 8 a 11 h

Dimarts de 11.30 a 14 h

Dijous de 12.35 a 14 h

Extraccions: dilluns

Metge: Daniel Carmona Guerrero

Infermera: Maria Pilar Badia Puig

Telèfons d’interès Horaris de serveis

EDITA: COL·LABORA:

PRODUCCIÓ EDITORIAL: Gorbs Comunicació

COORDINACIÓ I REDACCIÓ PERIODÍSTICA: Carles B. Gorbs - cgorbs@gorbs.cat

ENTREVISTA: Josefina Cals

DISSENY i MAQUETACIÓ: Martí Riu

CORRECCIÓ: Maragda Caballero

PORTADA: Carrer de la Bassa (Viladamat) Foto: Dolors Gibert

IMPRESSIÓ: Impremta Pagès

DIPÒSIT LEGAL: GI-1200-2012

NOTA: L’editorial i direcció de la revista no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels articles signats, que són d’exclusiva responsabilitat dels seus autors.

Tots els veïns i veïnes de Viladamat que vulgueu col·laborar en la revista aportant les vostres receptes de cuina, escrits, poemes, dibuixos, fotografies, etc. ho podeu portar o enviar per correu electrònic a l’Ajuntament o al coordinador de la revista Carles B. Gorbs.

Ajuntamentde Viladamat

3

EditorialContinguts

Serveis i telèfons d’interès .. 2

Editorial ................................ 3

Activitats ............................... 4

Entrevista .............................13

Ensenyament ......................17

Entitats .................................19

Art i cultura .........................31

Història .................................34

Salut .....................................36

Gastronomia .......................39

Festa Major 2016 ................40

EditorialContinguts

Un any més arriba la Festa Major, diuen que les festes majors

serveixen en molts pobles per començar un any nou, i a partir

d’aquell dia començar a comptar l’any. A la gent de Viladamat

en bona part ens passa el mateix. Viladamat som un poble que

viu la Festa Major d’una manera molt especial, per la il·lusió, per

l’alegria i, sobretot, per l’esperança que l’any que comença a par-

tir de la festa sigui millor que el que hi acaba.

Mil banderes de ginesta

guarneixen el meu terrat.

El dissabte ha fet neteja.

El diumenge campaneja

dins el cel esbatanat.

És festa perquè ets bonica,

i el món, tot sencer, somriu.

Se sent, qui sap on, música

d’un envelat d’estiu.

És festa perquè t’estimo

i em perdo dins els teus ulls

i, dins els teus ulls, camino

pels negres carrers curulls

de gent que riu i que canta

mentre balla la geganta

mig princesa, mig pagesa,

dins un blau de festa encesa,

amb el sol per tamborí.

És festa perquè m’estimes.

Cada balcó té un domàs.

Poms de clavells a les cimes

dels plàtans i als campanars.

Jordi Sarsanedas

Molt bona festa Major a totes i a tots!

EQUIP DE GOVERNNÚM.5 · ESTIU 2016

Activitats

Dinamització cultural a Viladamat

Aquest any les activitats de dinamització han seguit bastant la tònica de l’any anterior, consolidant les activitats que més han funcionat, i impulsant-ne

alguna de nova que aportés quelcom de diferent.

Així doncs, les activitats dutes a terme han estat les següents:

Cavalcada de Reis, Concurs de Fotografia (el guanyador va ser Narcís Font), Carnaval, Concurs de Brunyols, Homenatge a la Gent Gran, Fira del Vermut, Sant Joan, etc.

Tot i tenir un calendari ja establert i amb activitats conso-lidades, està previst anar introduint, de mica en mica, una sèrie de novetats, així que us animem a estar atents a la cartellera!

Pel que fa a les activitats setmanals, l’aposta ha estat molt més continuista. En aquest sentit se’n diferencien dos tipus:

Les activitats amb la gent gran:o Informàticao Taller de memòriao Classes de catalào Sessions de gimnàsticao I moltes novetats més disponibles a partir d’aquest setembre

Ens agradaria recordar a tota la gent gran que estem treba-llant en un calendari d’activitats per a la temporada que ve (a partir de setembre), en què la majoria d’activitats són gra-tuïtes i l’assistència és voluntària. Aquest calendari el farem públic tan bon punt el tinguem. Esperem que us animeu a

venir! Els horaris seran, igual que el darrer any, els dimarts a partir de les 16.00 hores. Us hi esperem!

Espai jove:o Tallerso Activitats i jocs dirigitso Berenades o Acampadeso Excursions caminant i/o amb la bicicleta

Animem a tots els joves a venir i a interessar-se per l’espai jove, a aportar suggeriments i demandes, de la mateixa ma-nera que amb els viladamatencs que tenen entre 16 i 20 anys ens agradaria establir un punt de trobada amb ells per veure de quina manera es pot dinamitzar aquest col·lectiu i oferir resposta a les seves demandes. Esperem veure-us!

Enguany, tal com ja es va fer l’any passat, el Casal d’Estiu de Viladamat l’ha gestionat l’Ajuntament. Cal fer especial menció al fet que aquest any hem incrementat considera-blement el nombre d’usuaris, tant al mes de juliol com a l’agost, la qual cosa, des de la coordinació, contemplem com un èxit absolut.

Cal recordar que Viladamat es troba inclòs dins dels plans de Joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, de manera que ens podem beneficiar de qualsevol dels projectes que hi ha referent als viladamatencs que es troben en aquesta franja d’edat. En aquest sentit hi ha diferents projectes de diferents temàtiques: laboral, educativa, temes d’habitatge i mobilitat, etc. Us animem a passar per la biblioteca o a posar-vos en contacte amb mi (Goran, dinamitzador cultu-ral i juvenil) per tal d’informar-vos i beneficiar-vos d’aquests plans!

Esperem que passeu un bon estiu!

GORAN MINICDinamitzador cultural i juvenil de Viladamat

4 Número 5

Activitats

5Estiu 2016

Diada Nacional de Catalunya – 11S

Viladamat se solidaritza amb els refugiats sirians

Un estiu a la platjaEl musical de l’escola de

música El Gavià de l’Escala

Un any més Viladamat va celebrar, de forma festiva i reivindi-cativa, la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre. Al matí es va realitzar, com ja és costum, una marxa fins al Puig Segalar i, posteriorment, una concentració a l’Ajuntament, on l’alcalde, Robert Sabater hi va llegir un manifest.

Tots aquells que van voler i poder, van anar fins a Barcelona per tal de participar en la concentració “Via Lliure a la Repú-blica Catalana”, també milionària, a l’Avinguda Meridiana.

A principis del mes d’octubre vam poder gaudir del musical escrit, compost, coproduït i dirigit per David Pellicer amb la col·laboració de l’Aula d’Arts Escèniques dirigida per Elisen-da Trias.

La Mariona Blanco Motas, és una de les actrius –viladama-tenca– del musical que aplega 45 joves d’entre 12 i 18 anys.

El musical es divideix en dues parts i dura quasi tres hores. Està ambientat, primer, en l’últim dia d’institut i, després, ja en les vacances d’estiu, a les platges escalenques.

Els personatges que van desfilant representen joves amb personalitats molt tòpiques: la romàntica, la radical, el cò-mic...

L’Ajuntament de Viladamat va celebrar i agrair la quantitat de roba i aliments rebuts, durant el mes d’octubre, per do-nar als refugiats sirians. Sense cap mena de dubte, les vi-ladamatenques i els viladamatencs van demostrar ser gent solidària i compromesa amb els qui més ho necessiten.

Totes les donacions rebudes es van enviar a les fronteres bal-càniques a on hi havia molta necessitat, ja que es va produir una gran acumulació de persones sirianes que es trobaven a l’espera de tenir permís per entrar a països de la comunitat europea, ja que en aquella època de l’any va començar a fer-hi fred i hi havia molta necessitat de roba d’abric.

Al mes de setembre, el dia 9, Viladamat ja es va solidaritzar, també, amb una concentració davant de l’Ajuntament amb una encesa d’espelmes en suport a les persones refugiades.

Foto: Dolors Gibert ©

Activitats

6 Número 5

6a trobada de colles geganteres de l’Empordà

Anem al teatre! Temporada Alta. Girona

El diumenge 8 de novembre, tretze colles de gegants i gra-llers de l’Empordà (Sant Feliu de Guíxols, l’Estartit, Castelló d’Empúries, Calonge, Ociart de Roses, Espolla, Llers, Vila-fant, Roses, Port de la Selva, l’Escala, Corçà i Figueres) van fer la plantada a la plaça de l’Ajuntament.

Amb l’acompanyament dels tambors i gralles del grup Vila-tucada de Viladamat, els gegants van fer la cercavila pels ca-rrers del poble, van arribar al migdia a la plaça de l’Església i vam presentar cada colla gegantera. Els gegants van ballar i van fer ballar a tots els assistents. Va acabar la festa amb un dinar popular al local social.

La trobada va ser possible gràcies a l’Agrupació de colles ge-ganteres de Catalunya. Els nens i les nenes de l’escola Puig Segalar de Viladamat van dissenyar el cartell de la trobada.

Aprofitant la programació del festival Temporada Alta 2015 de Girona, a la tardor vam anar a teatre! Vam veure quatre obres:

> Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano> Els veïns de dalt> Terra Baixa i Lluís Homar> Vilafranca

En total, vam comprar vuitanta entrades per assistir a les quatre funcions. Vam compartir cotxes i bus per arribar fins a Girona.

Activitats

7Estiu 2016

Presentació del llibre Plus Ultra

Ball de la Festa Major d’hivern

Els Reis Mags de l’Orient

El mes de novembre el fotoperiodista Jordi Borràs va venir a Viladamat a presen-tar el seu llibre Plus Ultra. La presentació, que es va fer a l’Ateneu Popular Se-bastià Salellas, va comptar amb la presència d’una trentena de persones que van poder escoltar una introducció del que s’explica al llibre que ens introdueix i ens fa una anàlisi del que representen els grups d’extrema dreta a casa nostra i les seves vinculacions amb partits i entitats espanyolistes d’aparença democràtica.

El dimarts 8 de desembre es va portar a terme el ball de la Festa Major d’hivern a càrrec del grup Pa d’Àngel. L’actuació, gratuïta per a totes les viladamatenques i viladamatencs, es va realitzar al Local Social de Viladamat.

Aquest any els Reis Mags de l’Orient varen arribar al nostre poble amb furgoneta. La pluja va impedir que lluïssin la seva carrossa fantàstica vinguda de terres llunyanes. Van repartir regals, caramels i, sobretot, molta il·lusió, amor i felicitat.

Activitats

8 Número 5

Vermut per anunciar els guanyadors del concurs de fotografia

Carnestoltes

El 31 de gener va haver-hi un vermut durant el qual es va anunciar els guan-yadors del concurs de fotografia que es va celebrar a Viladamat i que les fotografies van ser exposades durant l’hivern als baixos de l’Ajuntament.

Finalment el guanyador va ser Narcís Font, amb el pseudònim Winxester i títol de la foto “Despertar des del Puig Segalar”.

Un any més hem celebrat la festa del Carnestoltes al nostre poble amb una molt bona participació de petits i grans dis-fressats. Com ja és tradició, s’organitza un petit concurs en què tots els participants reben un premi en forma de dolç. Aquest any hem gaudit de l’espectacle Somriures Nòmades, una ONG que destina els recursos obtinguts a fer somriure a molts nens i nenes d’arreu del tercer món.

Finalment, una bona xocolatada i coca per a tothom!!!

Activitats

9Estiu 2016

Concentració de suport a la desobediència

Concurs de Brunyols

El dissabte 26 de març va tenir lloc el ja tradicional Concurs de Brunyols. Aquest acte es va portar a terme a la plaça de la Vila de Viladamat.

El concurs, i com anys anteriors, va constar de tres categories: brunyolaire novell, brunyolaire expert i brunyolaire innovador.

El jurat va ser popular i els assistents van poder tastar els bru-nyols i votar els que més els hi van agradar. Els guanyadors van ser Dani i Hyland en la categoria de “Brunyolaire innovador”, Guifré i Otger en la categoria de “Brunyolaire novell” i família Ballester- Rivera en la categoria de “Brunyolaire expert”.

El passat 7 de març més d’un centenar de persones es van concentrar davant de l’Ajuntament de Viladamat com a mostra de suport a la decisió presa per l’equip de govern, amb el suport de tots els grups municipals, de no fer cas al requeriment enviat per l’audiència nacional. Aquest requeri-ment demanava tota la informació relacionada amb la mo-ció de suport a la declaració de ruptura del 9 de novembre.

Des de l’Ajuntament de Viladamat no permetran que cap llei ni tribunal passi per sobre la voluntat popular expressada a les urnes, de forma absolutament democràtica.

L’Ajuntament també expressa que no reconeixerà cap tipus d’autoritat, ni moral, ni política, ni jurídica a cap institució de l’Estat i molt menys encara a l’Audiència nacional.

Activitats

10 Número 5

Homenatge a la Gent Gran

Neteja de les fonts

Com cada any al mes de maig, una colla de volun-taris, aquest any més d’una quinzena, pugem a la muntanya de Viladamat a netejar les fonts del po-ble. Cada any es neteja més tros de terreny i el matí acaba amb un esmorzar de germanor. La iniciativa de participar de forma voluntària amb la conserva-ció del patrimoni i entorn rural, voldríem que fos un estímul tant per als propietaris com per als que no ho són a apuntar-se a l’ADF Puig Segalar que aquesta tardor ja estarà plenament constituïda.

El diumenge 17 d’abril vam celebrar el 39è homenatge a la gent gran. Feia goig veure al migdia la plaça de l’Església plena de familiars i amics de la nostra gent gran.

Per començar la festa, vam gaudir del concert de la Coral Vergelitana dins l’Església. En acabar, vam fer una foto de grup que s’ha repartit entre els assistents com a record de l’homenatge. Tot seguit, vam fer un vermut, gentilesa del

vedat de caçadors de Viladamat i, després d’obsequiar amb rams per a les dones i solapes florals per als homes, vam anar a dinar plegats al local social.

Vam acabar la vetllada amb una intervenció dels alumnes de l’escola Puig Segalar que ens van llegir uns contes de creació pròpia i la companyia El Drac de la Bisbal ens va entretenir i va fer riure amb l’obra de teatre Políticament incorrecte.

Activitats

11Estiu 2016

Calçotada Fira del Vermut

Revetlla de Sant Joan

Aquesta ha estat ja la vuitena calçotada po-pular que la CUP de Viladamat organitza al poble. Un any més apostem pels produc-tes de la terra, pro-ductes de casa nostra, des dels calçots, al pa i les botifarres, perquè oferint productes de qualitat és més fàcil consolidar una troba-da com aquesta. Any rere any, sumem col·laboradors i gent que s’afegeix als dinars amb els veïns i veïnes del poble, i és una alegria poder veure els llargs sobretaules que vénen des-prés dels calçots. Esperem que l’any vinent encara siguem més gent i poder allargar encara més la trobada.

El 18 de juny es va portar a terme a Viladamat la 1a Fira del Vermut amb parades de degustació de diferents vermuts i tapes d’acompanyament. A més, es va fer la presentació del llibre La guia del vermut a càrrec de la seva autora, Ester Ba-chs; una classe de tast de vermuts; un concert de tarda per part de Grateful Blues i, finalment, una botifarrada popular a la mateixa plaça de l’Església. Malgrat la pluja i el mal temps, va venir i participar molta gent.

La nit de Sant Joan és la més màgica de les nits de l’any. La celebrem amb l’arribada de la flama del Canigó, una pe-regrinació que passa per diversos pobles dels Països Cata-lans, entre els quals, Viladamat. Estem orgullosos que des de fa anys la Flama del Canigó encengui la nostra foguera.

Repartim coca i cava mentre els més petits fan petar els petards amb més colors i sorolls de l’any. Seguidament, per allargar la nit més curta de l’any fem el sopar popular on la gresca i la xerinola dels veïns/es del poble hi són ben presents.

Activitats

12 Número 5

L’Eulàlia i en Feliu. Els gegants de Viladamat

Exposició dedicada a Alexander Calder

Els veïns i veïnes van proposar diferents possibles noms per a la parella de gegants del nostre poble. Finalment, després de fer el recompte de més de cinquanta noms proposats, els noms de Feliu i Eulàlia eren els més repetits.

S’ha començat a construir en Feliu. Ja té forma i aspecte, però no està acabat. Li falta color i vestit.

L’Eulàlia està en la primera fase de construcció, s’ha donat forma al fang que servirà de base per a la cara i el tronc que representarà la fortalesa i valentia d’una dona empordanesa.

Participen en la construcció d’en Feliu i l’Eulàlia diferents persones voluntàries de Viladamat dedicant-hi hores del seu temps lliure.

Al mes de juny es va mostrar una ex-posició, als baixos de l’Ajuntament, feta pels alumnes de l’escola Puig Segalar de Viladamat, dedicada a l’escultor, pintor i dibuixant estatu-nidenc, Alexander Calder, que fou i és especialment conegut, sobretot, per ser el creador dels mobiles, un tipus d’escultures cinètiques que es mouen gràcies a l’acció d’un motor o per l’acció dels corrents d’aire.

Entrevista

Maria Pla«Sóc molt feliç perquè em sento bé amb les coses que faig»

Benvolguts amics i amigues de Viladamat, un any més venim a trobar-nos. Aquest any, us donem a conèixer un tros del camí que la Maria Pla ha recorregut en tots aquests anys en què ha estat absent del nostre poble.

“Hi ha moltes medicines i molts remeis per a tota classe de malalties, però si no hi ha mans amables disposades a ajudar i cors generosos lliurats a l’amor, crec que no hi haurà mai cap cura per a l’espantosa malaltia de sentir-se no estimat”. (Maria Teresa de Calcuta)

M’agrada la idea de compartir i viure entre la gent pobra

Quan vas néixer, i on?Vaig néixer el 15 d’octubre de 1946 al poble de Terradelles de la comarca del Pla de l’Estany.

Com es deien els teus pares i quants germans tens?El pare es deia Àngel Pla Font i la mare Maria Coll Ribera. Som quatre germans: la Pilar, en Jaume, la Carme i jo.

A quines escoles vas anar i quins són els teus estudis?L’any 1950, els meus pares i germans van venir a viure aquí a Viladamat i jo vaig anar al col·legi d’aquí, del poble. Més tard, vaig passar tres anys a l’escola de Montiró i, llavors, quan tenia onze anys, els meus pares em van posar interna en un col·legi de Girona. Vaig estudiar fins als tretze anys l’escola bàsica, després Magisteri, de mestra d’escola, però ho vaig exercir de gran.

A què et vas dedicar després?En deixar l’escola vaig anar a Montiró. Tenia tretze anys i vaig treballar a can Siurana cuidant la senyora. Llavors, al setembre de 1960, vaig anar a Girona i vaig treballar a la guarderia Grober.

Sé que has participat d’una experiència religiosa, com es deia la congregació a la qual pertanyies i què et va motivar a entrar?A les Filles de Sant Josep, o també Butinyanes, ja que el fundador va ser el pare Francesc Butinyà.Em va motivar la manera de fer de les Hermanas, les co-neixia ja del col·legi i també de la guarderia. Jo m’hi fixava

molt en la mena que tenien de treballar i llavors, també, els temps que corrien, que això era els anys 1963-1964. Tenien aquesta idea de la “salvació”, més que pensar a ajudar els altres que, més endavant, sí que em va venir al cap.

Quins treballs feies a dins i fora del convent?Un cop vaig entrar en la Congregació em vaig posar a estu-diar Magisteri i un cop acabats els estudis em vaig dedicar a l’ensenyament dins els col·legis de la mateixa Congregació.

I a fora?Llavors, ja un cop dins el convent, em vaig adonar que la meva gran il·lusió era anar a les missions i, així, vaig sol·licitar anar a l’Àfrica, però la Congregació no hi tenia presència. Llavors vaig optar per anar a treballar a un barri obrer amb permís del convent i del Consell General.De l’any 1975 al 1982 vaig viure, doncs, una experiència molt maca i enriquidora en el barri de San José Obrero de Jerez de la Frontera (Cadis). Estava entre gent senzilla i hu-mil lluitant amb ells per les coses bàsiques com era la llum, l’aigua, l’escola, etc. No era jo sola, ja que anava junt amb dues germanes més, companyes de la Congregació. Una era mestra, l’altra infermera, que va ser una benedicció per a aquella gent i jo. Vivíem del sou que guanyàvem treballant, no vam voler res de la Congregació.

13Estiu 2016

Entrevista

Fent el meu treball fora del convent m’he sentit lliure

Portaves hàbit?En arribar al barri el primer que vaig fer va ser treure’m l’hàbit i posar-me pantalons perquè en venien a recollir amb moto, amb l’hàbit hagués semblat una bruixa volant. El pri-mer treball va ser anar a treballar a la verema, i també ens vam treure l’hàbit per ser més com ells i que no tinguéssim favoritismes.

Quan no treballaves a la verema, què feies?Quan no treballava a la verema treballava en una guarderia laboral a uns 12 km del barri, al poble de Nuevajarilla, i em vaig comprar una moto.També, més endavant, en un barri de la barriada de Las Flores van obrir una guarderia i em van demanar per anar-hi, ja que era a prop d’on vivia. Vaig dir que sí i fins i tot m’emportava nens del meu barri.Tot això era passat el Concili Vaticà II, perquè abans era inima-ginable que les germanes poguessin viure fora del convent.L’any 1982, i fins al 1983, em van destinar a las Hurdes (Cà-ceres), al poble de Aldehuela, i vaig estar-hi un any.

(Extremadura). L’experiència de mestra de la Congrega-ció de Badajoz no m’emplenava, no m’hi trobava bé per raons jeràrquiques de la Congregació i l’estiu del 1974-1975 vaig tenir una experiència amb les germanes de Fo-col que vivien en unes ermites a les muntanyes de Bada-joz, i allà vaig fer una experiència de reflexió i oració.

Veig que treballes fora de la institució del convent, t’emplenava més?I tant que sí. Jo tenia disset anys quan vaig entrar en el convent, vaig començar a madurar, a començar a contes-tar a les coses, a contestar les idees; llavors també aca-bava el Concili i estudiava en les idees d’aquest Concili. El fundador de la institució, l’any 1875, fou el pare Bu-tinyà, que era jesuïta de Banyoles i la seva gran il·lusió

Ens podries explicar com era una jornada habitual en el convent?Quan jo vaig entrar, el 1964, ja estava en procés d’acabar del Concili, així que ja vaig viure la renovació, però molt lenta, però ja amb horaris més flexibles, amb una jor-nada dedicada a resar, a treballar i, també, amb temps d’esbarjo.Quan encara era dins del convent, l’any 1973, vaig ser destinada a Villanueva de la Serena, província de Badajoz

Maria Pla, amb ulleres i amb una nena als braços, al barri de San José Obrero de Jerez de la Frontera l’any 1977.

era que la dona tingués cultura, que ella mateixa sabés reivindicar els seus drets però, alhora, que les persones fossin obreres, no propie-tàries i jo veia que en el convent tot eren col·legis privats, tenien hospi-tals, clíniques i vaig pensar, on és la persona obrera? Per això quan va sorgir l’experiència del barri vaig pensar que havia arribat el moment de sortir del convent i semblava que en els barris tornava una mica a la font del que era el carisma del pare Butinyà.

En la teva família hi han hagut al-gunes vocacions religioses, veritat?Sí, el meu pare tenia quatre germa-nes monges: dues dominiques, una clarissa franciscana de clausura i

l’altra missionera del Cor de Maria, que encara és viva, té noranta-tres anys, i viu a Medellín (Colòmbia). I un germà sacerdot.

Qui et va parlar de Déu en la teva infantesa?Els meus pares. Tinc el record de la meva mare quan ens ensenyà als meus germans i a mi, ella anava vocalitzant cada oració perquè nosaltres anéssim contestant i també el Mn. en la Catequesi.

14 Número 5

Entrevista

Com vas descobrir la teva vocació?La meva vocació no va ser des de peti-ta. Al contrari, no m’havia passat mai pel cap ser monja, ni estant interna al col·legi, quasi em feien pena les mon-ges, en el bon sentit de la paraula, no m’agradava la vida que portaven. Va ser dels tretze als quinze anys que et vas adonant de moltes coses que potser no t’emplenen la vida i veies com les monges eren felices treba-llant i t’atrau aquesta vida que porten i llavors anaves descobrint, de mica en mica, ja que sobretot m’agrada la idea de compartir i viure entre la gent pobra.

que van entrar en el centre i poder venir amb ells a viure a Salt i així estar a prop de la família. Els dos nens eren minusvàlids amb paràlisi cerebral, tenien la mateixa edat, quatre anys.Un nen es deia Marià i l’altre Xavier, en Ma-rià va morir el 2003, quan tenia setze anys, i en Xavier el 2007, amb vint anys.

És tenir molt de coratge, o com defini-ries aquesta situació?Jo penso, quan miro el passat, que he rebut molt de tots, de tothom i de tota la maina-da, de tots amb els que he estat treballant i que he estat al seu costat i d’en Xavier i d’en Marià ho he rebut tot, més del que jo hagi donat i que ha estat una cosa mútua, són nens que es fan estimar, que demanen Quant de temps vas portar hàbit?

Des del 1964, quan vaig entrar al convent, i fins a l’any 1975, quan vaig anar al barri de Jerez de la Frontera, però aquest era l’hàbit extern, perquè l’hàbit intern el porto sem-pre i vull viure feliç fins al final, és la meva manera de ser.

Què t’ha aportat i t’ha condicionat viure en una con-gregació?M’ha portat una experiència molt bona per tot el que he ex-plicat, fins i tot dins del convent, perquè això a mi m’ha fet madurar moltíssim, perquè vols ser conseqüent amb el que penses, amb el que dius i te’n vas assabentant de moltes co-ses i això et fa viure i t’enriqueix moltíssim i també, després, posar-ho en pràctica. I condicionar, no em va condicionar res perquè a poc a poc s’anaven complint les meves expectati-ves en sortir del convent, fent el meu treball fora del convent m’he sentit lliure, sempre hi ha entrebancs, però tot forma part de la vida humana.

Què és el que et va moure a acollir i, alhora, estimar tant totes aquestes criatures que vas tenir amb tu?El fet que eren nens i nenes sense família o amb famílies desestructurades (el pare o mare a la presó, drogoaddictes, etc.), intentar donar una llar, el més semblant possible i molta estimació. A Madrid vam obrir un centre per a nens minusvàlids i vam demanar d’anar-los a ajudar. El meu pare ja estava delicat i jo em volia traslladar cap aquí a Salt per portar els dos nens a Salt, vaig haver de fer un munt de papers d’una manera legal. La tutela dels nens la tenia la Comunitat de Madrid i s’havia de traspassar a la Genera-litat de Catalunya i jo en tenia la custòdia. Vaig fer una sol·licitud d’acolliment familiar per als dos nens primers

afecte, que és el llenguatge que més entenen i tot ho pa-guen amb un somriure. La meva família em va ajudar molt i em va donar suport amb aquests nens.

Tot i que no has portat aquestes criatures al món, has realitzat l’experiència de ser mare, veritat?Sí, perquè a en Xavier i en Marià els considero fills meus, tant que encara els enyoro ara i quan els recordo els plo-ro. Quan en Marià es va morir, jo tenia la sensació que m’havien tret la meitat de la meva vida. En Xavier també en va acompanyar i aquell any 2003 va estar molt malalt, va haver d’estar ingressat diverses vegades i els metges deien que el nen tenia una tristor...

Quina imatge de Déu tenies de petita i com s’ha transformat des d’aleshores fins ara?Abans del Concili Vaticà II, els que teníem l’edat per a la catequesi ens presentaven un Déu que havíem de témer i més aviat llunyà. Després del Concili, ja arribant el temps que vivim, la imatge és d’un Déu proper que viu entre no-saltres i una imatge d’un Déu ple de misericòrdia.

Què t’aporta la fe cristiana i què és per a tu?És el camí de la vida que he de seguir, l’oxigen que fa que la meva vida pugui seguir caminant.

Què representa la pregària en la teva vida?Necessitem menjar si volem ser forts, no? Doncs per a mi la pregària és el mateix, és l’aliment de la meva vida espi-ritual, necessito moments del dia per reflexionar i estar a prop de Déu i parlar amb ell, matins i vespres.

La Maria amb els seus nens, en Xavier i en Marià, a Salt, l’any 1994.

15Estiu 2016

Entrevista

Com es fa present Déu en aquesta societat?En el testimoni de tantes persones que ho demostren en la seva vida i amb el seu actuar a favor dels altres que treballen en qualsevol lloc del món valorant la persona i lluitant. Per la seva dignitat.

Què diries del Papa Francesc?És una persona que ha portat aire fresc a l’Església, el mateix que va fer el papa Joan XXIII. El Papa Francesc també és una persona propera, senzilla, un Papa humil. Em sembla que no em costaria gens poder parlar amb ell, se’l veu tan amiga-blement que et sembla que et convida a tenir una conversa amb ell, sense protocols i una persona que té ganes de viure el que predica.

Com veus la diversitat de cultures i religions que s’estan desenvolupant en tot el món?Jo ho veig d’una manera enriquidora, el que passa és que ens fa falta molt de respecte els uns amb els altres, molta tolerància, perquè a vegades mútuament ens discriminem o ens jutgem i jo penso que seria molt enriquidor si sabéssim valorar les coses bones que hi ha en uns i altres.

No obstant això, quan veus aquests atemptats que es fan en nom de la religió, és difícil dialogar amb aques-tes persones, no?Tan difícil que crec que és impossible quan hi ha morts i vio-lència, terrorisme... la seva actuació no té justificació. Quan jo parlo d’immigrants parlo de persones de Salt, conegudes o no, però no violentes, aquesta violència no té diàleg.

Com a persona que ets compromesa amb l’Església i la societat, què demanaries a fer per pal·liar les situa-cions d’injustícia que es troben aquests immigrants, re-fugiats, pobresa, incompliments dels drets humans...?Tenir ganes que se solucioni i tenir voluntat de solucionar-ho. Desgraciadament el nostre crit cau en el desert, però sí que penso que si les bones intencions que tenim es posessin en pràctica la cosa milloraria. A molts governants i empresaris internacionals ja els hi van prou bé els seus negocis d’armes pels interessos del petroli, no volen ni els interessa el canvi.

Creus que les persones que tenen a l’abast pal·liar o acabar amb aquests drames de la humanitat són cecs i sords davant de tantes desgràcies?Cecs i sords, i de tot... perquè en teoria hi ha riquesa sufi-cient i en abundància, però acumulen molt i d’altres ni el mí-nim. Les guerres destrueixin per destruir, on porten aquestes guerres? Primer cal deixar de construir armes.

Com és la teva vida actual aquí a Viladamat?Em considero una persona amb molta sort perquè estic molt fe-liç. El poble és molt tranquil. Visc a casa dels meus pares, recor-dant sempre la suor d’ells, de tots els anys que varen treballar. La veritat, sóc molt feliç perquè em sento bé amb les coses que faig.

Tens aficions?M’encanta llegir, escriure, escoltar música, caminar... i tot això més o menys ho puc fer i em sento bé.

Amb una vida tan plena de transformacions i tan acti-va amb tantes dedicacions, trobes a faltar alguna cosa de la teva vida passada?Doncs trobar a faltar no, perquè el que és passat ja és passat i les coses que vaig fer en temps passat potser avui dia no les podria fer, tinc una edat...Visc el present, miro el passat com a record molt positiu, amb llacunes, com éssers humans, limitacions he tingut i això fa que una sempre pateixi i pensi que podria haver fet les coses millor i això és el que a mi em passa.

Quan dius que podies haver fet les coses millor és que serà que ets molt exigent amb tu mateixa, veritat?Ho has encertat, ho sóc moltíssim. L’altre dia, parlant amb una altra persona, vaig dir: caram, qui m’obliga a fer tot això. Vaig dir que jo, el meu “jefe”, és molt exigent. Em va preguntar qui era el meu “jefe” i jo li vaig contestar que jo mateixa. Sóc més exigent que qualsevol “jefe” que pogués tenir. Mai no estic del tot contenta del que faig i mirant el meu passat veig més el que vaig deixar de fer o el que podia fer millor que el que vaig fer.

Pots ser feliç sent tan exigent amb tu mateixa?Sí, perquè accepto com sóc.

T’ha costat molt fer aquests canvis de la teva vida, d’aquí cap allà?Potser sí, perquè quan estàs acostumada a estar amb un ambient costa una mica, però m’he aclimatat fàcilment d’anar d’un lloc cap a un altre.

Des d’aquesta revista, Maria, et desitgem que per molts anys puguis gaudir d’aquesta manera de viure que per a tu és felicitat.

JOSEFINA CALS PUIGNAU

«Més important que la meta és el camí» (Mn. Teodor Suau)

16 Número 5

Ensenyament

Pentàleg de l’EducacióEn les altres ocasions que he escrit a la revista de la festa de Viladamat ho he fet sempre parlant d’alguna cosa que tingués a veure amb l’escola del poble. Ja em permetreu que aquesta vegada parli d’EDUCACIÓ, així, amb majúscules. I no pas amb paraules meves

sinó que les manllevaré a un gran professor, en Pere Pujolàs i Maset (1949-2015).

Fa pocs dies vaig assistir a un acte d’homenatge que li va dedicar el Moviment de Mestres de Girona i em va caure a les mans el seu “Pentàleg de l’Educació”, que correspon a un fragment de la seva lliçó de jubilació: “Marques de foc. Lliçons de pedagogia”. En Pere Pujolàs va ser mestre de mestres a la UdG i a la UVic, i encara que sembli que el text pugui anar dirigit només a mestres, crec que és una molt bona reflexió per a tot aquell que educa: mestre, professor, pare, mare, avi, monitor... Heus aquí el seu “Pentàleg”:

1. Qui educa ha d’estar impregnat d’un gran amor.

• Com puc educar si no estimo el món, la vida, i els nens i nenes que educo?• Com puc educar si no estimo també el meu ofici?• Com puc educar si faig aquesta feina per força, només perquè no n’he trobat cap altra?

2. Qui educa no pot ser arrogant; ha de ser humil.

• Com puc educar si em considero algú diferent i privile-giat davant dels altres, que considero mancats de tot: de coneixements, de destreses i d’educació?

• Com puc educar si em considero membre d’un clan d’homes i dones perfectes, amos de la veritat i el saber, i si penso que tots els que no són d’aquest clan són in-feriors a mi?• Com puc educar si em tanco a l’aportació que puguin fer aquells i aquelles que educo, si els nego fins i tot que puguin fer alguna aportació?

3. Qui educa ha de tenir fe en els nens i nenes que educa.

• Com puc educar si no crec de veritat en les possibili-tats d’aquells i aquelles que educo, en la seva capacitat de superar-se, d’anar més enllà, d’aprendre més del que saben ni de ser més del que són?• Com puc educar si les meves expectatives sobre aquells i aquelles que educo són tan negatives que estic con-vençut que ni hi tenen res a fer?

4. Qui educa ha de tenir esperança.

• Com puc educar si no tinc l’esperança que la meva feina acabarà donant el seu fruit?• Com puc educar si no insisteixo i insisteixo, una vegada i una altra, fins que els nens i nenes que educo avancin, progressin, millorin... cadascú fins al màxim de les seves possibilitats?

5.- Qui educa ha de ser crític.

• Com puc educar si la meva intervenció educativa no està presidida –o no ve precedida– per una reflexió críti-ca sobre el món?• Com puc educar si allò que persegueixo no és la millo-ra de la societat i la dels homes i dones que la formen?• Com puc educar si no lluito contra l’acomodació a uns poders que volen que pensem per delegació, que ac-tuem per ordres i que no tinguem cap més ambició que estar col·locats, tranquils i considerats en un món satisfet d’haver-nos subjugat?

Per pensar-hi.MIQUEL PAYARÓ PAGÈS

Mestre de l’Escola Puig Segalar

17Estiu 2016

ESCOLA PUIG SEGALAR

Ensenyament

La millora de l’escolaEl passat mes d’abril ens vàrem reunir amb el director d’Ensenyament, el Sr. Polanco. La reunió va ser a l’edifici de la Generalitat, on el director de l’escola Puig-Segalar, en

Miquel Payaró, la Dolors Pons com a representant de l’Ajuntament i en Narcís Font com a representant de l’AMPA, vàrem exposar el deteriorament de l’escola de Viladamat.

Aquest deteriorament ve donat per la falta d’espai en el centre per poder oferir una millora de les instal·lacions per a l’ensenyament dels nostres fills i filles, les condicions de perillositat que hi ha a la zona del porxo, tant per als alum-nes com per als mestres del centre. La teulada de tot l’edifici també representa una perillositat per a tots el viladamatencs i viladamatenques. La falta de llum natural a les aules, la zona d’esbarjo (el pati) poc espaiosa i la falta d’un espai per poder reunir-se els mestres i l’AMPA per desenvolupar les necessi-tats de treball, són altres de les mancances de l’edifici. Tota la documentació urbanística i informació per part de l’AMPA i docents va ser facilitada al Departament d’Ensenyament per fer les actuacions pertinents al més aviat possible.

Una escola amb bones condicions representa el futur per al poble. A Viladamat estem orgullosos de pertànyer a la ZER Tramuntana que s’implica amb l’entorn, les tradicions i cultura del nostre país.

Molt bona festa major!

AMPA DE VILADAMAThttp://blocs.xtec.cat/escolapuigsegalar/

18 Número 5

AMPA VILADAMAT

Entitats

Esforç amb premi finalL’equip es consolida a 3a catalana malgrat algun dubte al llarg de la temporada.

Aquesta temporada l’afrontàvem amb il·lusió i esperances re-novades. Nou projecte, amb nou entrenador i amb novetats sensibles en la confecció de la plantilla. Una plantilla jove i amb ganes de competir a la sempre dura 3a catalana. Les il·lusions, però, no es van veure recompensades i els resul-tats no van acompanyar massa, es va acabar la primera volta amb només quinze punts, fet que va provocar fer un replan-tejament de les idees inicials. Així, a mitja temporada, es va decidir fer un petit canvi de rumb i fer una aposta per l’equip tècnic format per en Marc Alabau i en Xavi Carmona.

El canvi ha sigut del tot reeixit. La plantilla ha començat a rut-llar i amb l’esforç de tothom hem mostrat les possibilitats reals del grup humà que s’ha creat. Victòries amb rivals de nivell, alguna derrota immerescuda i, sobretot, la sensació que els jugadors anaven tots a una per defensar els colors del nostre club. Perquè el futbol és molt més que jugar un partit cada cap de setmana. Són sopars, són estones a passar amb els amics, són sortides (diürnes i nocturnes). Amb aquesta fórmula (no sabem si màgica, però segur que encertada) hem obtingut com a resultat final la salvació (no sense patiments) i, sobretot, la idea clara que amb esforç, unió i companyonia es poden assolir tots els objectius que ens plantegem com a club.

Cal, doncs, remar tots cap a la mateixa direcció. Aquesta és la nostra il·lusió i el nostre objectiu per a la propera campan-ya. Treballar per ser un millor club, competir contra tots els rivals i oferir un bon espectacle a tothom que decideixi venir a veure’ns els dissabtes a la tarda. Animem també a tothom que es vulgui afegir al projecte ho faci, les portes són obertes per a tothom. Si voleu donar el vostre suport, animeu-vos a venir a veure els partits o feu-vos socis per donar una petita ajuda econòmica al club.

LA JUNTA

Caravan Viladamat

Ctra. Viladamat - L’Escala · 17137 ViladamatTel.: 972 788 625

19Estiu 2016

Entitats C.F. VILADAMAT

JORNADA DATA PARTIT

1 3-9-2016 VILADAMAT-ALBONS

2 11-9-2016 ESPLAIS-VILADAMAT

3 17-9-2016 VILADAMAT-BISBALENC

4 25-9-2016 SANT MIQUEL DE FLUVIÀ-VILADAMAT

5 1-10-2016 VILADAMAT-CABANES

6 9-10-2016 SANT PERE PESCADOR-VILADAMAT

7 16-10-2016 MONELLS-VILADAMAT

8 22-10-2016 VILADAMAT-TORROELLA

9 30-10-2016 BÀSCARA-VILADAMAT

10 5-11-2016 VILADAMAT-EMPURIABRAVA-CASTELLÓ

11 13-11-2016 AGULLANA-VILADAMAT

12 19-11-2016 VILADAMAT-VILAMALLA

13 27-11-2016 LLANÇÀ-VILADAMAT

14 10-12-2016 VILADAMAT-CISTELLA

15 18-12-2016 MARCA DE L’HAM-VILADAMAT

16 7-1-2017 VILADAMAT-BORRASSÀ

17 15-1-2017 VILABERTRAN-VILADAMAT

18 22-1-2017 ALBONS-VILADAMAT

19 28-1-2017 VILADAMAT-ESPLAIS

20 5-2-2017 BISBALENC-VILADAMAT

21 11-2-2017 VILADAMAT-SANTMIQUEL DE FLUVIÀ

22 19-2-2017 CABANES-VILADAMAT

23 4-3-2017 VILADAMAT-SANT PERE PESCADOR

24 11-3-2017 VILADAMAT-MONELLS

25 19-3-2017 TORROELLA-VILADAMAT

26 25-3-2017 VILADAMAT-BÀSCARA

27 2-4-2017 EMPURIABRAVA-CASTELLÓ-VILADAMAT

28 8-4-2017 VILADAMAT-AGULLANA

29 23-4-2017 VILAMALLA-VILADAMAT

30 29-4-2017 VILADAMAT-LLANÇÀ

JORNADA DATA PARTIT

31 7-5-2017 CISTELLA-VILADAMAT

32 13-5-2017 VILADAMAT-MARCA DE L’HAM

33 21-5-2017 BORRASSÀ-VILADAMAT

34 27-5-2017 VILADAMAT-VILABERTRAN

CALENDARI TEMPORADA 2016-2017

20 Número 5

Entitats

Temporada 2015/2016S’ha acabat una altra temporada i amb ella s’acaba un any ple de futbol a Viladamat.

Finalitza tant per al CF Viladamat, com per a l’infantil del Club de Futbol Base l’Empordanet. Els dos clubs, que després d’alguns anys de desacord, ja fa quatre anys que han reprès la relació, han compartit espai de gaudi, i la valoració no pot ser més positiva.

La cordialitat i el bon ambient sempre han estat presents entre els dos clubs al llarg de la

temporada, fet que fa que hagi es-tat una temporada tranquil·la i

sense complicacions. Cal dir que el CF Viladamat i

l’Ajuntament, encap-çalat per en Marc Alabau, sempre ens ha posat facilitats a l’hora de dispo-sar del seu camp,

vestidors... i és per això que estem molt

agraïts.

El nostre club aquest any ha decidit fer un canvi de jun-

ta, però esperem que la relació se

segueixi mantenint tal com ha estat fins ara, coordinada i, sobretot, des del respecte mutu, posant-nos d’acord amb el funcionament del dia a dia per poder tirar a terme els acords i, principalment, assolir els objectius marcats com a club i facilitar els objectius establerts en la col·laboració amb cada poble.

Viladamat és un dels pobles fundadors del nostre club i com a tal sentim que som a casa i volem que ho segueixi sent. És bo per als petits pobles que hi hagi aquestes col·laboracions i s’ajudin entre ells per a la formació i educació dels més jo-ves, en aquest cas per mitjà del futbol. És per això necessari que puguem treballar i disposar d’espais per tal que els nens i nenes dels nostres pobles puguin gaudir del futbol amb els seus amics i veïns del poble; per això volem donar les gràcies al poble de Viladamat per fomentar el futbol base i ajudar a créixer el nostre petit club.

CLUB DE FUTBOL BASE L’EMPORDANET

21Estiu 2016

CLUB DE FUTBOL BASE DE L’EMPORDANET

TALLER DE PLANXISTERIA I PINTURA

JAUME 2Tel. 677 800 871

Carrer dels Horts s/n 17137 VILADAMAT (Girona)

JAUME 2

Entitats

Calendari temporada 2016/2017 i normes per al caçador

La Societat de Caçadors d’Albons-Viladamat ha fet públic el seu calendari i les normes per al caçador de la temporada 2016-2017.

Calendari

La mitja veda: Es podrà caçar els dies 15, 21 i 28 d’agost i el 4 i 11 de setembre de l’any 2016 a la zona limitada a la part est de la carretera antiga de Figueres (al pla). Està prohibida la cacera de perdius, llebres i conills.

Caça menor: Del 9 d’octubre del 2016 fins al diumenge 5 de febrer del 2017, dijous, diumenges i festius no locals.

Perdius i llebres: Del 9 d’octubre del 2016 fins al 18 de desembre del mateix any, dijous, diumenges i festius no locals. Només es permet dues perdius per dia de cacera i per caçador. En les altres especies cinegètiques, no hi ha límit.

Porc senglar: Contacteu amb el Sr. Chaves d’Albons, encarregat de la colla del porc senglar, telèfon 686 938 949. Els dies de cacera són del 4 de setembre de 2016 fins a l’últim diumenge 26 de març de 2017. La cacera solament es farà els dissabtes. En benefici de l’agricultor,

el representant legal podrà sol·licitar fer batudes en juny, juliol, agost i fins al dia 3 de setembre.

Guineu: Del 4 de setembre de 2016 fins al 26 de març de 2017.

Normes i altres observacions

En les normes, cal ressaltar l’obligació de recollida dels cartutxos utilitzats, com també l’obligació de tots els caçadors de no molestar i respectar la zona de cacera a la resta de companys. Per altra part, es recorda que el passi del vedat no és vàlid si no és acompanyat del DNI de l’interessat.

Queda prohibida la cacera en terrenys cremats, amb neu, pluja intensa, boira espessa i en camins. En els camins cal descarregar l’arma al seu pas.

Les faltes molt greus previstes en l’acta aprovada en as-semblea general el 25 de febrer del 2005, que no poden cometre els caçadors, són les mateixes que es van esmen-tar i relacionar en l’anterior revista de Terra de Lluerts.

Si s’infringeix qualsevol de les normes recollides amb faltes molt greus, la junta acorda actuar sobre la base dels esta-tuts de la societat, tant per als socis com per als convidats.

LA JUNTA

Menús, cartai per emportar

Esmorzars a la brasa

Carrer dels Horts, 10Carretera de Vialamat a L’Escala

VILADAMAT · 972 788 367

casolà · casero ·homemade

Josep Maria Torres RosSpinòleg i terapeuta

Visites concertades a Figueres, Barcelona, Girona i Viladamat

Telèfon: 972 765 120Mòbil: 647 577 416www.cossubtil.com

Del cos físic al cos subtil

22 Número 5

SOCIETAT DE CAÇADORS ALBONS-VILADAMAT

Entitats

Senglars: una plagaUn problema que inquieta els caçadorsEl cost econòmic de la cacera del porc senglar s’hauria de compensar

amb una ajuda atorgada pel govern.

Avui he parlat amb un caçador gosser preocupat pel futur de la cacera del porc senglar. Les preguntes eren moltes i, entre elles a destacar: com es pot resistir, econòmicament, si amb deu gossos la mitjana de despeses és de 6.000 euros? Quina asseguradora està disposada a assegurar els gossos de caça si és un producte deficitari, donat que les despeses dels veterinaris són milionàries? Què hem de fer quan, per evitar danys majors, els ajuntaments ens demanen caçar en una zona de seguretat? Com podem negar la nostra ajuda a un pagès que està desesperat pels danys als conreus?

Totes són preguntes que de ben segur alguna vegada qual-sevol caçador s’ha plantejat. I totes elles són de difícil res-posta, però tots plegats hem de lluitar per aconseguir con-trolar la població del porc senglar.

Potser ens hem de plantejar que el problema del porc senglar ja no és del col·lectiu dels caçadors, sinó que, ara com ara, ja és de la societat i que l’administració ha d’actuar davant situacions amb grans interrogants. O potser s’ha d’invertir en estudis que valorin la raó per la qual la proliferació de l’espècie és imparable i insensible als esforços dels caçadors.

El tema del cost econòmic de la cacera del porc senglar s’hauria de compensar amb una ajuda atorgada pel govern, donat que en l’actualitat la situació ha canviat totalment. En la majoria de vegades, se surt a caçar per necessitat per l’abundància de l’espècie, el que porta com a conseqüència grans danys i importants despeses que el caçador suporta en

solitari i sense límit: manteniment i assegurança de gossos, abonaments de les despeses veterinàries, assegurança de responsabilitat civil, recollida del porc senglar, etc.

Aquestes reflexions, com moltes altres, ens fan veure que hi ha una necessitat imperiosa d’afrontar el problema de l’abundància del porc senglar i que la solució no la té el caçador.

Extret i resumit de l’article de MONTSE ROMEO Advocada de la RT de la FCC a Barcelona

Avda. Salvador Dalí, 72 baixos17600 FIGUERES (Girona)

Tel. 972 50 50 32 - Fax 972 50 53 28

23Estiu 2016

SOCIETAT DE CAÇADORS ALBONS-VILADAMAT

Entitats

El cor. Darrer acteÉs una novel·la. És, doncs, ficció.

Aspecte d’una part de la sala del Castell de Vilopriu durant l’acte.

Són les cinc cinquanta d’una matinada de diumenge del mes de febrer. Som a la ciutat de l’Havre, a la França atlànti-ca. Una furgoneta s’acosta a la platja, en baixen tres ombres negres enfundades en granotes de neoprè, duen planxes de surf.

Són nois, sans, esportistes, temeraris: són molt joves. Es-colten l’onatge, n’analitzen el rompiment, l’embat de cada ona, esperen. L’oceà és negre. Quan la línia de l’horitzó que-da formada i l’aigua separada del cel, els nois entren hàbils i altius cap a la recerca de l’onada perfecta.

Simon Limbrés té dinou anys, és un surfista nat, des de petit que n’ha après del seu pare. De retorn cap a casa amb la “furgo” baldats per l’intens esforç, s’adormen. En Simon va al mig, per això no duu cinturó, el seu cap queda encastat al parabrisa del vehicle. Entra a Reanimació de l’hospital de l’Havre, diagnòstic: hemorràgia cerebral com a conseqüència d’un traumatisme cranial. És en coma. Són les nou i vint mi-nuts d’un diumenge molt fred: la mort fa acte de presència.

La família: primer la mare, després el pare. I la pregunta: se-ria possible plantejar-se que en Simon faci donació dels seus

òrgans? La mare: no vull que li obrin el cos, que l’escorxin, no vull que el buidin. El pare: no li faran cap mal, no li fa-ran cap mal. És donant. Són les disset trenta de la tarda. A l’hospital Pitié-Salpêtrière de París, la Claire Méjan està preparada per rebre un cor nou. Quan l’avió que li duu la vida aterra a Bourget són les dotze cinquanta de la nit. I quan els cirurgians aconsegueixen que el cor d’en Simon torni a bombar sang dins el cos de la Claire, són les cinc quaranta-nou. Temps narratiu: vint-i-quatre hores menys un minut. Final.

Una magnífica obra literària. Preciosista en els detalls. Sor-prèn que tot i l’exhaustiva informació mèdica no resulti ni científica ni freda. Sorprèn que tot i la càrrega emocional que provoca mai no arriba al sentimentalisme.

Maylis de Kerangal (Toulon, 1967), autora hàbil, aguda, intel·ligent. Sap mantenir l’equilibri entre el patiment d’uns pares, germana, xicota... i les vivències dels professionals de la medicina. La realitat: el món del dolor i el laboral i quo-tidià. L’encert d’un narrador omniscient i les digressions li-teràries que són superbes i ben escaients. Escriptura poètica i realitat crua: filigrana pura.

24 Número 5

CLUB DE LECTURA

Entitats

La doctora Núria Masnou Burralló i el traductor Jordi Martín Lloret flanquegen el regidor de l’Ajuntament de Vilopriu, Daniel Palència Costa.

Una obra com aquesta mereixia un Acte Públic. I es féu. Una sessió oberta a tothom ben anunciada al Castell de Vilopriu. El dissabte 20 d’abril vam reunir-hi la docto-ra Núria Masnou Burralló, coordinadora de Trasplanta-ments de l’Hospital Josep Trueta i el traductor de l’obra al

català, Jordi Martín Lloret. Els qui hi érem sabem com funcio-na, a Catalunya, el protocol real de donació i trasplantament d’òrgans. Quins hospitals cata-lans són només donants i quins receptors. I com treballen, a cada lloc, els diferents equips de cirurgians. I sabem també de la feina, molt sovint com-plexa, creativa, tan poc recone-guda, però tan necessària, dels traductors professionals. Que al nostre país n’hi ha una bona escola, aquesta traducció ens ho demostra. I l’acolliment ex-quisit de l’Ajuntament de Vilo-priu a cedir-nos un equipament municipal excepcional.

Av. Riells, 28 - 17130 L’Escala (Girona)Tel. 972 776 729 - Mòbil 670 042 607

www.alabau-piscines-recs.es - alabau@girona.com

GORBSComunicació - Edicions

629 151 930 · cgorbs@gorbs.catwww.gorbs.cat

El veritable protagonista de “Reparar els vius” és el cor del jove Simon Limbrés. Amb el record d’aquest cor, el Club de Lectura s’acomiada per sempre.

MARIA TERESA CROS

25Estiu 2016

CLUB DE LECTURA

Entitats

Gaudir del paisatge fent salutEl solstici d’estiu marca l’inici de la nova temporada de les caminades a la fresca.

Cada divendres, durant el període que va de Sant Joan fins a final d’agost, s’organitzen caminades a la fresca obertes a tothom qui tingui ganes de fer una mica d’exercici en

bona companyia tot gaudint del nostre entorn més proper. L’activitat es fa a partir de les 20.30 hores del vespre i té una durada aproximada de dues hores. Seguidament,

qui vulgui, pot cloure la jornada sopant i fent sobretaula al Bar Can Catoi.

Les caminades, que estan obertes a tothom, s’alternen entre el pla i la muntanya: el Puig Segalar, Empúries, el Mas Notari, Montiró, Albons, entre d’altres. A l’hora convinguda, a la plaça de la vila, es proposa una ruta i s’aclareixen els dubtes pel que fa als encreuaments de camins i els punts de reagru-pament. També es proposen itineraris alternatius més curts per a la gent que per edat o condició física tenen més difi-cultats a seguir. D’aquesta manera, l’activitat és assequible i interessant, tant pels que estan més en forma com pels que s’hi volen posar, tant si es tracta d’adults com de mainada.

Cal remarcar que aquesta dinàmica que va començar com una forma de promoure l’exercici a l’aire lliure és ara una activitat ben consolidada i molt esperada cada estiu. No no-més es fa exercici físic, sinó que és una oportunitat saluda-ble, amena i integradora de fer vida social.

Durant l’any, també es realitzen dues o tres sortides més, normalment en diumenge, per territori empordanès. Tenim així una oportunitat de gaudir d’aquest magnífic paisatge que ens envolta, tan proper com de vegades desconegut. En aquestes sortides cal anar amb cotxe fins al punt d’inici.

Si voleu rebre informació sobre les sortides habituals o de les esporàdiques podeu enviar un correu electrònic a:

collaespardenyaviladamat@gmail.com

Sant Martí d’Empúries.

Samarreta de la Colla de l’Espardenya.

26 Número 5

Entitats

Puig Segalar.

Cartell anunciador de les properes sortides.

Des de la Colla de l’Espardenya, us convidem a afegir-vos al grup. Hi sereu sempre benvinguts! Si ja en formeu part, us encoratgem a seguir-hi participant tot fent salut i passant-vos-ho bé!

COLLA DE L’ESPARDENYA

27Estiu 2016

COLLA ESPARDENYA

Entitats

Un any més l’associació de Viladamat Giro de Xarnera ha col·laborat amb el jovent de l’Escala per muntar una carrossa de carnaval i participar en la rua de l’Escala.

Les més de cent cinquanta persones que van formar part de la comparsa i una carrossa molt ben treballada van fer que fos un èxit. Més de dos mesos treballant dia a dia per fer un drac, van tenir una bona recompensa quan vam aconse-guir el 1r premi de carrosses a l’Escala. Això ens va animar a fer lluir la carrossa en una altra ocasió, i al mes d’abril es va desfilar amb el mateix drac i les mateixes disfresses de Goku i Bulma a les festes de primavera de Palafrugell, on vam guanyar el 8è premi de carrosses.

Un any més volem fer arribar el nostre agraïment a totes les persones que ens vàreu ajudar a muntar la carrossa i que vàreu venir a formar part de la comparsa. Ara toca co-mençar a pensar en l’any vinent, i esperar que vagi tan bé com aquest.

28 Número 5

GIRO DE XARNERA

Entitats

2015

2016

L’any passat la Festa Major es va inaugurar el dijous 30 de juliol, a l’ateneu Sebastià Salellas, amb la presentació del llibre El franquisme no marxa, a càrrec de Lluc Salellas, que també va protagonitzar el pregó d’inici de la festivitat local. Tot seguit, a les 10 del vespre, el poble va poder gaudir d’un concert-espectacle ‘’Ovidi3’’, homenatjant l’Ovidi Montllor, que va ser unes de les novetats en el programa de festa i de les actuacions estrelles de l’any passat.

El divendres 31, tot i ser passat per aigua; el sopar popular, ja entès com una tradició més de la Festa Major, va acom-panyar les havaneres i cremat amb el grup Xicranda. La pluja no va impedir gaudir dels concerts dels grups Terratombats i Orquestra Maribel, que ens van confirmar que de vegades les festes en petit comitè i improvisades també són grans festes.

El dissabte 1 d’agost va arreplegar un munt d’activitats arreu de tot el poble. La mainada, com sempre, va passar-s’ho genial amb la reconeguda festa de l’escuma a la plaça de l’Església, que més tard van poder continuar la xerinola al

camp de futbol amb l’animació infantil de Pep Puigdemont i de diverses activitats i jocs de cucanya. A les vuit del ves-pre, la cercavila va recórrer tots els estrets carrers de Vila-damat amb el ritme dels timbalers i músics de la Vilatucada i els bastoners Cop de Garrot. Ja a la nit, els concerts van emplenar Viladamat de locals i visitants amb les actuacions d’Atzembla, l’infal·lible Miquel del Roig, Germà Negre i, fi-nalitzant la festa, Chemical Panxuts. Recordem que la Festa Major de Viladamat segueix essent una de les millors de la comarca. L’últim dia de festa va concloure la Festa amb les sardanes a la plaça amb la Principal de l’Escala i, tot seguit, el ball a càrrec de l’Orquestra Titanium.

Aquest any 2016 la Festa Major segueix la mateixa línia que els darrers anys, sempre intentant incentivar i potenciar la cultura i la col·laboració del poble, reivindicant la lluita, però reclamant la festa i el gaudiment.

Se segueix apostant per grups en auge que agraden a un ampli sector de gent, però no es deixen de banda tots aquells grups que ja s’han convertit en tradició i s’han con-solidat com a referent de la nostra Festa Major. Els grups que més destacaran, pel seu renom i la seva evidència, seran els grups de ZOO, des de València fins a l’Alt Empordà, i Ebri Knight, repetint actuació.

El sopar popular ja no tan sols és una tradició emergent, sinó que és una activitat característica que arreplega als veïns del poble. Sigui a la plaça o al local social, depenent de l’acompanyament meteorològic, la satisfacció és garanti-da. Les havaneres aquest any seran substituïdes per un grup anomenat Les Anxovetes, un grup d’integrants femenines que reinterpreten al seu estil les conegudes cançons de pes-cadors.

Finalment se segueix apostant per les activitats per als més menuts i el ball i les sardanes que tanquen l’acte festiu al poble.

29Estiu 2016

SANT FELIUS

Entitats

Seguim construint la sobirania del nostre poble

Després de les eleccions del 27 de setembre, la territorial de l’ANC de Viladamat s’ha mantingut una mica a l’expectativa, a l’espera de com es desenvolupa

tot el procés cap a la independència del nostre país.

Recentment ens vam reunir amb dos temes: primer, decidir si continuàvem com a territorial independent o ens annexàvem a una altra, com ara la de l’Escala, per exemple; el segon tema eren els càrrecs de coordinació i secretaria, que s’haurien de renovar. Pel que fa al primer punt, es va acordar continuar, tot i ser aquesta territorial tan poc nombrosa. I pel que fa al segon punt, es va acordar que tots faríem de coordinadors i secretaris, és a dir, treballarem conjuntament.

La territorial de Viladamat és oberta a tothom que hi vulgui participar o col·laborar amb actes que es facin, aportar idees, etc. Ens agradaria molt que vingués més gent, encara que no fossin de l’ANC.

Per altra part, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència rebutgen la ne-gativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’arxivar la causa oberta per la consulta del 9N. Aquesta decisió deixa el president Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a un pas d’asseure’s al banc dels acusats, per la qual cosa es demana fermesa i unitat per complir el mandat democràtic per la independència davant la judicialització del 9N.

Alhora, respecte a les eleccions generals espanyoles, l’ANC ha celebrat la victòria de les forces independentistes que, una vegada més, tornen a guanyar a Catalunya, en escons i vots. És un fet que, inequívocament, demostra que el su-port sobiranista es manté intacte a les urnes.

Aquests resultats evidencien que els partidaris del dret a decidir i d’un referèndum mantenen a Catalunya una po-sició hegemònica, amb una clara majoria absoluta amb es-cons i un ampli suport en vots. I, en aquest sentit, l’entitat s’encamina cap a una consulta interna per tal de determi-nar si exigeix a les institucions catalanes la celebració d’un referèndum vinculant d’independència.

Per a qualsevol qüestió, dubte o si algú s’hi vol apuntar, que seria molt ben rebut, i suggeriments, podeu adreçar-vos a:

viladamat@assemblea.cat

TERRITORIAL DE L’ANC A VILADAMAT

Una de les caminades al llarg de les platges de la badia de Roses, coorganitzada de manera conjunta per l’ANC, en els municipis de Sant Pere Pescador, l’Escala i Castelló d’Empúries. foto: Dolors Gibert

30 Número 5

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)

Art i cultura

POESIA I RELAT

Poble

Lluny de casa ve l’enyor somort de les coses menudes, del quotidià, del cafè antic i del carrer petit i estret que tant estimo...

Aquí on sóc veig la badia, sé de les dunes, veig els fangars i els arrossars...No abasto l’horitzó llunyà.

El cor retorna als aiguamolls propers i sóc, sense adonar-me’n en terra blanca dels salancs, dels joncs altius, i els tamarius.

De casa estant veig la plaça i l’olivera, el campanar refet i molts camins trescats... bosquets petits i el vell castell. Puig Segalar, Palau Borrell i els camps segats.

Ben al costat les pedres fredes dels vells casals acullen mots, serven veritats o molts silencis...

I tanmateix flairo l’olor de poble amic.Aquí on sóc no sento res que sigui meuEm falta vida. Ni el cel veig cert.

ROSER SUÑER I SOLER

Tempesta

Va tronar el contestador i una violenta veritatva obrir de bat a bat les finestres.

I jo em vaig quedar com suspesaen l’electromagnetisme de la tempesta.

PILAR SOLÉ LLOP

El meu poble

El meu poble és com qualsevol altre poble,amb els seus encants, els seus carrers,les seves places, la seva església i el seu campanar. Però, el millor de tot és la seva gent,per això per a mi és el millor poble de tots. El meu poble és en un lloc privilegiat, molt a prop del mar i de la muntanya.Quan neix el dia, els primers raigs de sol brillen sobre el mar i amb la resplendor del cel blau, ens dóna força per seguir endavant,per treballar i també per passejar pels camins encalmats,de turons, pins i oliveres,però sempre, sempre amb el sec alè de la tramuntana damunt els camps. Quan el capvespre sobtat, entre dos núvols, l’últim raig de sol il·lumina tota la plana,les ombres dels arbres ballen, fins amagar-se rere la muntanya Gran.I en silenci, el poble queda amagat dins la foscor de la nit. Amb la seva solitud s’ha aturat el temps, mentre dormen les seves gents. Aquest és el meu poble, el millor de tots.

PERE OLIVER

Terra de Lluerts vol donar difusió a la creació de totes aquelles obres artístiques i culturals, en qualsevol de les seves disciplines,

portades a terme per viladamatencs i viladamatenques.

Carnisseria i Queviures

c/ Nou, 15 - Tel. 972 788 221 - Viladamat

31Estiu 2016

Art i cultura

FOTOGRAFIA

El ventNo et veig, però et sento. No descobreixo el teu color. Però noto que els portes tots.

No percebo el teu olor, però portes les flaires de la natura.

No ets músic ni cantant, però les teves melodies, són toca-des, per un instrument universal.

Ens arriba la remor, de les fulles dels arbres.

Amb la teva força, despertes les aigües tranquil·les dels mars.

T’agrada jugar amb la natura, i divertir-te amb els éssers vius.Ens agrada la teva visita sense previ avís.

Conec els teus noms. Segons d’on véns, tens un nom dife-rent, ens ho diu “La Rosa dels Vents”, i el gall que tinc posat sobre la teulada.

TRAMUNTANA, neteja la nostra ment, ho veiem tot tan clar… que ens diuen, ”estem tocats”.

MESTRAL I GREGAL, són parents de la Tramuntana pels ma-teixos efectes.

PONENT visita LLEVANT, i s’entorna plorant, molt desitjat per la pluja.

GARBÍ o LLEBEIG, MIGJORN i XALOC, són vents no grats,ens posen el cap espès i no podem pensar clar.

Al llarg del temps, ens visites per tots cantons i així no que-dem fixos en cap direcció.

Siguis benvingut, vinguis d’on vinguis. No facis cas de les nostres reaccions, són normals… Som humans.

MARIA PLA COLL

Núvols de Joan Carreres

Núvols de pluja.

Núvols de llum.

Empúries de Moisès Velarde

Sortida de sol sota una ombrel·la.

Camí d’Empúries.

32 Número 5

Art i cultura

PINTURA

FOTOGRAFIA

Flamencs de Dolors Gibert

Viladamat Aquarel·la d’Antonio Rosant

Meditació. La vie en rose.

33Estiu 2016

Història

Família i territori: els Margarit d’Empordà

El dia 16 de març del 1445, el donzell Dalmau de Gallard, de Sant Feliu de la Garriga, comprava les dues terceres parts de la dècima de Palau Borrell i Viladamat per 18.000 sous, ampliant així el patrimoni familiar. (1)

No és que Sant Feliu de la Garriga, castell termenat, rodejat de mig miler de vessanes de garriga i camps de conreu, gau-dís d’important consideració a l’època, ara bé, sabem que ja des dels inicis de la centúria del segle XIV, és una gran casa senyorial fortificada i la seva església seu parroquial amb dues sufragànies: Sant Quirze i Santa Julita de Viladamat i Santa Eulàlia de Palau Borrell.

Per joanista, el 21 de novembre del 1467, el castell fou incendiat i en gran part destruït. Els senyors de Sant Feliu, addictes al rei Joan II en la Guerra Civil Catalana del 1462-1472 (deu anys de guerra fratricida desfermada amb la detenció del Príncep Carles de Viana per part del seu pare el rei Joan), patiren les envesti-des de les tropes del duc de Lorena i Calàbria al seu pas per l’Empordà en la campanya militar destinada a assetjar la Força Vella de Girona, feu del rei Joan II: el pas de tropes sempre treu profit propi contra l’enemic. Abans dels Margarit, Sant Feliu de la Garriga, ja és víctima de la violència i la ferotgia de tropes en combat. Ho tornarà a ser, com ho serà Montiró i totes les mol-tes possessions del besnét del primer dels Margarit de Sant Fe-liu: incendiades, devastades o confiscades, aquesta vegada per l’exèrcit hispànic de Felip IV en la cruenta Guerra de Separació.

Castell d’Empordà

Petita baronia a redós del Daró que constava de castell, es-glésia, molí, diversos masos i un gran nombre de vessanes de terra de conreu. Els seus senyors, els Margarit, disposaven també dels censos de masos de la Bisbal, Casavells, Vulpellac i d’altres pobles de la rodalia. La nissaga Margarit arriba a Cas-tell d’Empordà el 1421 mitjançant l’aliança matrimonial de Bernat de Margarit i de Peguera –l’oncle del cardenal– amb Francina de Santfeliu, hereva i senyora de Castell d’Empordà.

La pubilla Jerònima

Melcior de Gallard sols tingué una filla, Jerònima. Uns capítols matrimonials datats el 3 d’agost del 1544 fan referència a la unió de Pere de Margarit de Vallseca, de dinou anys, hereu de Castell d’Empordà, amb la gironina Violant Sunyer de Santce-loni. La núvia només en tenia catorze i no sobrevisqué gaire temps després d’infantar un nen, Alfons, que, ben probable-ment, morí albat. Sí sabem que la jove Violant va testar el 8 de juny del 1547, això ens dóna a entendre que moria abans dels divuit anys.

El segon casament del jove vidu fou molt més afortunat: aquesta vegada la núvia, Jerònima de Gallart de Vilanova, pubilla dels Gallart i senyora de Sant Feliu de la Garriga, in-crementava considerablement el patrimoni Margarit, ara, les seves possessions traspassaven comarca, del Baix a l’Alt Em-pordà, afegint a la baronia de Sant Feliu amb el delmari de Viladamat i Palau Borrell, delmes d’altres parròquies: Pelacalç, Montiró, Empúries, Cinclaus... que els Gallart havien acumu-lat en els darrers anys. Però, i més important encara, l’any 1556, Jerònima satisfeia plenament les expectatives succes-sòries de la família amb un hereu, Leandre.

Els casaments i els descendents

Els capítols matrimonials sempre han estat una gran font d’informació històrica perquè d’ells se’n recullen noms, da-tes i traspassos de titularitat per donació o heretat segons la tradició familiar.

(1) Les dates i dades són del magnífic treball de Manel Güell (Fundació Noguera). Sobre la Guerra Civil Catalana us remeto al gran mestre de l’època, el

doctor Santiago Sobrequés Vidal.

El Castell de Sant Feliu de la Garriga, de propietat privada, en l’actualitat.

34 Número 5

Història

1574, abril 1. Sant Feliu de la Garriga. Capítols matrimonials entre Leandre de Margarit de Gallart i Isabel de Sunyer de Gualbes. En nom de Nostre Senyor Jesucrist, és concordat que sia fet matrimoni entre...

Gràcies a aquest document sabem que l’hereu Leandre rep la titularitat de tot el patrimoni, però no dels fruits que es reser-ven als pares mentre visquin, llevat dels delmes que generava Montiró cedits per al manteniment de la nova família. Sabem que la núvia, gironina, filla d’un lletrat del Consell Reial, que-da dotada amb tres mil lliures i que, en cas de morir sense fills, el dot retornaria als Sunyer. Isabel de Sunyer mor molt jove, pocs anys després de casada, però les tres mil lliures no retornaran mai als Sunyer, els ho estalvia el naixement del fill hereu, Felip de Margarit de Sunyer.

Tornem a tenir un jove Margarit vidu si bé ara amb hereu. Som el 1591, Pere de Margarit és mort i Leandre es casa en segones núpcies amb una parenta llunyana. Ella és la vídua Jerònima de Vilanova Desvern, una dama molt ben situada que aporta al nou matrimoni un dot considerable amb diners i heretats, a més de tres filles, Beatriu, Maria i Llàtzera, hagu-des del primer marit, el potent donzell de Sant Pere Pescador, Joan de Biure de Castellvell.

D’aquest segon enllaç, el 1598 en nasqué Francesc, que fou batejat el 10 d’agost a l’església de Sant Martí de Llaneres, parròquia de Castell d’Empordà. El dia 1 de març del 1601 se celebrà el bateig del segon fill Margarit-Vilanova, Joan. En aquesta cerimònia foren presentats Felip, l’hereu nascut d’Isabel, i Beatriu de Biure Vilanova, la germanastra que hi exercia de padrina. L’acord nupcial, que es féu efectiu al cap de poques setmanes, els capítols són del 7 d’abril, entre Felip i Beatriu, els dos primogènits, donava l’estabilitat necessària a una família conservadora catalana que basava la seva raó de ser en el dret successori de l’hereu universal: el manteniment inapel·lable del patrimoni unit. No degué ésser fàcil: fills de di-ferents enllaços amb drets hereditaris a satisfer. Amb tot, Felip se’n sortí. En una concòrdia subscrita el 9 de juny del 1625, els germanastres, tots, quedaven degudament rescabalats. L’hàbil Felip, no només mantingué concentrat el ja gran pa-trimoni Margarit-Gallart-Vilanova, sinó que l’augmentà per a benefici del seu fill i hereu, Josep. Encara el 1602, Jerònima tingué una filla anomenada Maria-Àngela.

Leandre estimà Sant Feliu de la Garriga. És aquí on passà els seus darrers anys i on va voler ser enterrat al costat de Jerò-nima, la segona esposa amb qui visqué trenta-dos anys de maduresa, els millors d’una vida. El darrer dia de l’any 1637,

malalt, ordenava les últimes voluntats davant de testimonis. El baró de Castell d’Empordà i Sant Feliu de la Garriga morí dos dies després.

El darrer Margarit empordanès, l’heroi català

El fill hereu de Felip i Beatriu, Josep de Margarit de Biure va néixer a Castell d’Empordà l’any 1602, el mateix any en què el seu avi patern i la seva àvia materna tenien una filla. Beatriu, la mare, va tenir deu fills al llarg de la seva vida fèrtil i, vídua, es convertiria en la primera baronessa de Castell d’Empordà.

El dia 26 de juny del 1620 se signen els capítols matrimonials entre Josep de Margarit de Biure i Maria de Biure de Cardona-Anglesola, senyora de Vallespinosa, vila i castell al terme de Pontils, Conca de Barberà. Quan Maria va morir, el 1645, cinc anys després del Corpus de Sang, l’hereu Margarit-Gallart-Vilanova obtindria també el patrimoni de l’esposa com a he-reu consort i seria, per formació militar, el líder de la “revolta segadora”.

Escrits quedaren els trets definitoris de la personalitat del Cap de les Milícies Catalanes, càrrec nomenat pel President Pau Claris per combatre els abusos de les tropes de Felip IV en la Guerra de Separació, i aquests eren: “sentit de l’honor, sentit de lleialtat cap a la causa catalana, valentia i fermesa que no es detura davant res....” Des del 1640, al front de l’exèrcit cata-là, fustigà les línies de la rereguarda castellana, campanya rere campanya, s’entregà, incondicionalment, a l’alliberament de la seva terra sotmesa; les circumstàncies polítiques d’aquells mo-ments històrics, els d’una Catalunya agònica, el feren compartir causa amb el rei francès Lluís XIV, del qual sempre n’obtingué la màxima confiança. El setge de Barcelona fou lent, Margarit, l’ànima de la resistència. A finals de setembre del 1652, la ciu-tat capitulà. El primer d’octubre Josep de Margarit renunciava als seus càrrecs, creuava els Pirineus i entrava a Perpinyà. A París trobaria l’empara del rei francès. Morí al castell de Toques, molt a prop de l’Abadia de Fontfreda, al bisbat de Narbona. Tenia vuitanta-tres anys, era el 1685.

MARIA-TERESA CROS

Sant Feliu de la Garriga és Viladamat. Per als vilatans, nosaltres, una vella postal quotidiana. Poc en sabem dels qui, en un determinat temps, en foren senyors. Josep de Margarit de Biure nasqué a Castell d’Empordà, però fou també senyor de Sant Feliu, degué venir-hi sovint de petit i de jove, aquí hi vivia l’avi Leandre. Tenim el lloc i tenim un heroi de la nostra història. Tenim, doncs, desconeixement, desinterès o desídia manifesta? Ens hi posem?

35Estiu 2016

Salut

Seguretat alimentària Anisakis

36 Número 5

Què és l’anisakis?

L’anisakis és un paràsit que es pot trobar en els peixos ma-rins i els cefalòpodes i que pot provocar alteracions digesti-ves i reaccions al·lèrgiques als consumidors.

La família Anisakidae inclou diverses espècies (Anisakis sim-plex, Pseudoterranova decipiens, Contracaecum osculatum). L’espècie més freqüentment implicada en infeccions huma-nes és l’Anisakis simplex.

Les larves d’aquests paràsits nematodes són blanquinoses, de cos cilíndric i allargat, i mesuren entre quatre i trenta mil·límetres de longitud. Es troben habitualment dins del tub digestiu dels peixos vius. Quan aquests peixos moren, les larves migren cap a les vísceres i la musculatura.

Larves d’anisakis.

Com es transmet l’anisakis? Cicle biològic

El cicle biològic de l’anisakis és complex, ja que aquest parà-sit passa per diferents hostes i estats larvaris al llarg de la seva vida. Els estadis adults de l’anisakis viuen a l’estómac d’alguns mamífers marins (balenes, dofins, foques...). Els ous del paràsit són expulsats a través de les femtes. Con-tenen larves microscòpiques, que són alliberades i neden lliurement pel mar. Les larves són ingerides per petits crustacis (krill), que a la ve-gada serveixen d’aliment per a peixos i cefalòpodes. Els ma-mífers marins ingereixen els peixos i cefalòpodes infestats, i d’aquesta manera es tanca el cicle. A causa de la semblança entre mamífers marins i humans, les espècies d’anisakis po-den infectar humans quan mengen peix cru o poc cuinat. L’home és un hoste accidental.

Què provoca l’anisakis?

La ingestió de larves d’anisakis pot provocar dues patologies diferents: l’anisakiosi o anisakidosi i l’al·lèrgia als anisakis:

• L’anisakiosi o anisakidosi s’adquireix per consum de larves vives d’anisakis, pel consum de peix cru o poc cuit. El quadre clínic pot ser lleu o més o menys greu i dependrà de la part del sistema digestiu afectada. Es carac-teritza per dolor abdominal de tipus còlic, acompanyat o no de vòmits i diarrees. Les larves poden adherir-se a qual-sevol punt del tub digestiu, produint inflamació i fins i tot perforar la paret intestinal i migrar a altres teixits o òrgans.

El diagnòstic es pot confirmar mitjançant una endoscòpia, que permet visualitzar i extreure el paràsit. Quan el procés presenta un curs crònic poden aparèixer abscessos o granu-lomes gàstrics o intestinals.

Els casos greus d’anisakiosi poden requerir una intervenció quirúrgica per extreure el nematode de la lesió.

Tot i això, els anisakis rarament arriben a la maduresa en els humans i normalment són eliminats espontàniament al cap de tres setmanes de la infecció.

• L’al·lèrgia als anisakis es manifesta amb diversos símptomes després de la ingesta del peix parasitat, que poden anar des d’una simple urticària, angioedema, fins al xoc anafilàctic.

Salut

37Estiu 2016

Quines espècies estan més parasitades?

L’anisakis pot parasitar tots els peixos de mar (salvatges o de piscifactoria), com també els cefalòpodes. El grau de parasitació depèn de l’espècie i de la zona de pesca. Així, per exemple, trobem que el peix procedent del Cantàbric i de l’Atlàntic està més parasitat que el que ve del Medi-terrani.

Les espècies parasitades són diverses. A Catalunya, entre les espècies de consum habitual que poden resultar infectades trobem la maire, el seitó, el verat, el sorell, el lluç, la sardina, el bacallà, el rap, i cefalòpodes com els calamars i les sípies.

Actualment no hi ha prou informació que permeti identificar quines espècies d’aqüicultura estan lliures d’anisakis.

Com prevenir i evitar els problemes de l’anisakis

La infecció per anisakis presenta una distribució mundial. A Espanya la causa de la majoria dels casos ha estat el consum de seitó en vinagre.

En els últims anys la incidència ha augmentat, probable-ment per una major incidència d’aquest paràsit en el peix, pel canvi en els hàbits alimentaris (major consum de peix cru o poc cuinat) però també per la millora en les tècniques de diagnòstic.

A part dels programes de control i inspecció realitzats per les administracions sanitàries, les mesures per prevenir aques-ta parasitació són decisives per controlar aquesta malaltia, i han d’adoptar-se en tota la cadena alimentària, des de la captura fins al consum.

Pel que fa al consumidor, cal tenir en compte les següents mesures preventives:

P És millor comprar el peix eviscerat, o bé retirar les vís-ceres al més aviat possible.

P Cuinar el peix mitjançant tractaments que permetin arribar als 60ºC en tota la peça, almenys durant 1 minut.

P En el cas de consumir el peix cru o gairebé cru, cal congelar-lo a una temperatura de 20º C durant 48 hores. En el cas de:

• Sashimi, sushi, carpaccios.• Seitons en vinagre i altres peixos en escabetx• Peix marinat, com el “ceviche”• Peix fumat en fred.

La normativa obliga als establiments que serveixen menjar a consumidors finals o a col·lectivitats a garantir que tots els peixos que se serveixin crus o gairebé crus hagin estat prè-viament congelats, i a informar-ne els consumidors.

CRISTINA LUCAS FALGUERAFarmacèutica

Donació de sangEls organitzadors de la campanya de donació de sang, que es va fer el passat 1 de febrer, ens han fet saber que enguany la donació de sang a Viladamat ha estat un èxit. Hi ha hagut vint-i-tres oferiments i s’han reco-llit vint-i-dues bosses de sang.

Moltes gràcies, en nom del Banc de Sang i Teixits i de l’Associació de Donants, a tothom qui ha participat en aquesta campanya!

Salut

Ajustaments de la columna vertebral

El bon ús dels medicaments

Dinamització del Parc Urbà de Salut

Per què és recomanable rebre ajustaments de la columna vertebral periòdics?

Els desajustaments vertebrals afecten di-rectament al nostre sistema nerviós. Els nervis espinals que forçosament surten de la medul·la per entre les articulacions vertebrals es veuen compromesos quan les vertebres perden la seva posició correcta per moltes causes. Caigudes, esforços, vida sedentària...

Com a professional de la columna verte-bral en recomano revisions periòdiques.

Moltes persones que han rebut ajustaments vertebrals comen-ten habitualment que s’han tret un pes del damunt, se senten més lleugers, dolors o sensacions d’anquilosament desaparei-xen, se senten més optimistes, amb més bon humor.

I en la majoria de les persones desapareixen símptomes amb els quals han conviscut durant molt temps, migranyes, ma-les digestions, dolors crònics...

JOSEP MARIA TORRES ROSSpinòleg i terapeuta

El dilluns 30 de novembre es va realitzar, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Viladamat, una xerrada sobre el bon ús dels medicaments, una xerrada inclosa en el cicle de xerrades que organitza el Departament de Salut de la Diputació de Girona.

Com cada any, Dipsalut, l’organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, ha organitzat sessions de promoció de la salut als municipis de la província, entre els quals hi ha Vi-ladamat. Aquestes sessions s’han dut a terme entre octubre de 2015 i abril de 2016.

38 Número 5

Gastronomia

» Canelons arrebossats (quatre persones)

» Conill amb cargols i gambes (quatre persones)

PREPARACIÓ

En un cassó es fa una beixamel espessa amb la mantega, la farina i la llet. S’hi barreja el pernil dolç, la cansalada i els xampinyons (abans ho haurem triturat tot junt amb una picadora).

S’hi afegeix la nou moscada i es deixa coure durant cinc minuts més, sense parar de remenar-ho amb una cullera o una espàtula de fusta.

Un cop cuit es treu del foc, es tasta de sal, s’hi barreja un rovell d’ou (tot guardant la clara) i es deixa refredar. Ja tenim el farciment dels canelons. Es posa una cullerada de farciment a cada caneló i després s’enrotllen.

En un plat es baten lleugerament dos ous i la clara que ens ha sobrat de la preparació del farciment i s’assaonen amb sal, canyella i unes gotes de suc de llimona.

Es passen els canelons per un plat amb farina, se suquen amb l’ou i s’arrebossen amb pa ratllat. Cal fregir-los amb abundant oli ben calent i posar-los en una plata, a punt d’anar a la taula.

Es poden acompanyar amb diversos guarniments, depenent del gust de cadascú: amanida variada, mongetes tendres saltades, car-

xofes fregides...

PREPARACIÓ

Es fregeix el conill, salat i empebrat, fins que agafa aquella tonalitat daurada. Un cop el conill fregit, es prepara, a part, el sofregit. Primer, es fregeix la ceba i, quan comença a rossejar-se, cal afegir-hi les toma-tes, l’all i la farigola. Cal deixar que es vagi fent lentament, com s’ha de fer tot sofregit perquè prengui cos. Cap al final d’aquest procés s’hi tira un raig de conyac.

A part, mentrestant, hem bullit un moment els cargols, re-tirant-los del foc al moment de trencar el bull. Tot

seguit, cal escórrer-los bé.

Quan el sofregit està fet, s’hi posa la carn cuita, els cargols i les gambes. Es cobreix

tot d’aigua calenta i es deixa que vagi coent a poc a poc. És molt important que l’aigua que s’hi vagi tirant sigui calenta, ja que, si és freda, el resultat final del plat se’n ressent.

Quan el plat ja està quasi a punt, s’hi tira la picada elaborada amb els ingre-

dients esmentats a l’inici d’aquesta re-cepta.

ASSUMPCIÓ ROS CAMÓS

INGREDIENTS

• 20 plaques de canelons• 50 grams de mantega• 40 grams de farina• 350 centímetres cúbics de llet• 200 grams de pernil dolç• 50 grams de cansalada• 100 grams de xampinyons• Un ou• Sal• Nou moscada

INGREDIENTS

• Un conill• Un quilo de cargols• 20 gambes grosses• Farigola• Una ceba• 250 grams de tomates• Un all• Sal• Pebre• Un raig de conyac• Oli d’oliva

PER A L’ARREBOSSAT

• Farina• Dos ous• 150 grams de pa ratllat• Canyella• Llimona• Sal

PER A LA PICADA

• Un all cru• Julivert• Tres alls escalivats• Un tomàquet escalivat• 100 grams d’ametlles torrades• 100 grams d’avellanes torrades• Un pebrot de romesco• Una llesca de pa fregida

39Estiu 2016

FESTA MAJOR 2016Divendres, 29 de juliol

A les 9 del vespre, a la plaça, sopar popular i havaneres amb Les Anxovetes

A les 11 concert amb els grups Les Absentes, Zoo i The Cuit’s

Dissabte, 30 de juliol

A les 12 del migdia, a la plaça, Festa de l’Escuma

A les 6 de la tarda, a la plaça de la vila, animació infantil amb Jordi Tonietti

Tot seguit, actuació de la Colla Bastonera de Berga Cop de Barrot i concurs de titits

A les 12 de la nit concert, amb Ebri knight, Miquel del Roig, Orquestra Maribeli DJ Ivanote

Diumenge, 31 de juliol

A les 6 de la tarda, a la plaça, sardanes amb La Principal de l’Escala

Tot seguit, ball amb l’Orquestra Titanium