vii jornades d’arqueologia de les illes...
TRANSCRIPT
VII Jornades d’Arqueologiade les Illes Balears
(Maó, 30 de setembre i 1 i 2 d́ octubre de 2016
SUMARILA NAVETA DES CALÓ DE BETLEM (ARTÀ): UNA NOVA ESTRUCTURA D’HABITACIÓ DE L’EDAT DEL BRONZE DE MALLORCA ......................................................................................
Alejandro Valenzuela, Josep Antoni Alcover
LA COVA DEL CAMP DEL BISBE (SENCELLES). DADES PRELIMINARS DE LES INTERVENCIONS 2013-2015.................
Lua Valenzuela, Beatriu Palomar, Nicolau Escanilla, Francisca Cardona i Llorenç Oliver
BOTONS AMB PERFORACIÓ EN “V” A LA COVA DEL CAMP DEL BISBE (SENCELLES, MALLORCA)......................................
Nicolau Escanilla, Beatriu Palomar, Lua Valenzuela
ARQUITECTURA Y TERRITORIO DE LAS NAVETAS FUNERARIAS DE MENORCA........................................................
José Simón Gornés Hachero
ELS MATERIALS TALAIÒTICS DE LA COL·LECCIÓ VIVESESCUDERO. LES EXCAVACIONS DE TIRANT IBINIDONAIRE...................................................................................
Octavio Pons Machado
INDUSTRIA ÓSEA DE LA NECRÓPOLIS DE SON PELLISSER;EL “TAP” EN LA ARQUEOLOGÍA MALLORQUINA...................
Mercedes Alvarez Jurado-Figueroa, Agustín FernándezMartínez
ELS ENTERRAMENTS EN CALÇ DE SA COVA DE NA PRIOR(BARRANC DE BINIGAUS, MENORCA)......................................
Mark Van Strydonck, Guy De Mulder, MontserratAnglada, Laurent Fontaine
XARXES VISUALS I CONNECTIVITAT DURANT L’EDATDEL FERRO A MALLORCA. EL CAS DE LA PENÍNSULA DECALVIÀ..............................................................................................
Alejandra Galmés Alba, Manuel Calvo Trias (Universitat de les Illes Balears)
ESTRUCTURES INÈDITES AL SECTOR NORD DE LANECRÒPOLIS DE SON REAL, SOLUCIONS DEPRESERVACIÓ DEL CONJUNT MONUMENTAL I AMENACES
Jordi Hernández-Gasch, Bernat Burgaya Martínez,Francisca Cardona Lopez, Margalida Munar Grimalt
15
21
29
39
49
57
65
75
85
RESULTATS PRELIMINARS DEL PROJECTED’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DE SESTALAIES DE CAN JORDI (SANTANYÍ).........................................
Montserrat Anglada, Nicolau Escanilla, Beatriu Palomar,Damià Ramis
ES ROSSELLS: RESULTATS PRELIMINARS DEL PRIMERPROJECTE TRIENNAL.....................................................................
Francisco Bergues, Rafel Font, Alejandra Galmés, CeliaGonzález, Cristoph Rinne, Javier Rivas, Bartomeu Salvà,Paloma Salvador
LES TASQUES ARQUEOLÒGIQUES D'AMICS DEL MUSEUDE MENORCA A L'ÀREA SUD-EST DE TORRE D'ENGALMÉS (ALAIOR-MENORCA)....................................................
Martí Carbonell, Borja Corral, Francesc Isbert, CarmenLara, Cecilia Ligero, Ester Marcos, Joaquin Pons, Carlosde Salort
RESULTATS DE LES INTERVENCIONS REALITZADES A LESHABITACIONS ADOSSADES AL TALAIOT QUADRAT DE S’HOSPITALET VELL, MANACOR................................................
Magdalena Salas Burguera, Damià Ramis Bernad
APLICACIONS DE SINTAXI ESPACIAL EN ESPAISDOMÈSTICS BALEARS EN EL MARC DEL PROJECTEMODULAR.........................................................................................
Octavio Torres Gomariz
RESULTATS PRELIMINARS DE LES EXCAVACIONS AL RECINTEDE TAULA DE SA CUDIA CREMADA …..................................................
Montserrat Anglada, Cristina Bravo, Irene Riudavets
UN INTENTO DE ANALIZAR LA DISTRIBUCIÓN ESPACIALDE LOS ARTEFACTOS EN LAS TAULAS DE MENORCA..........
Guy De Mulder, Ann-Sophie De Witte
MENORCA ENTRE CARTAGO Y ROMA: AVANCE DE LAEXCAVACIÓN DEL PROYECTO MODULAR EN EL POBLADOTALAYÓTICO DE SON CATLAR (CIUTADELLA).......................
Fernando Prados, Helena Jiménez, María José León,Andrés M. Adroher, Joan de Nicolás, José J. Martínez
95
105
115
125
133
139
147
153
SUMARICONTEXTOS CERÁMICOS EN TORRELLAFUDA(CIUTADELLA, MENORCA). ANÁLISIS DE MATERIAL DESUPERFICIE......................................................................................
Helena Jiménez, Andrés M. Adroher, Joan de Nicolás,Fernando Prados, José J. Martínez
AVANCE EN LA INVESTIGACIÓN DEL MUNDO FUNERARIOPOSTALAYÓTICO MENORQUÍN EN EL MARCO DELPROYECTO MODULAR: HIPOGEOS Y PROBLEMÁTICA DEESTUDIO............................................................................................
Sonia Carbonell Pastor
ENTERRAMENTS EN CISTA VORA LA MAR A SALAIRÓ, ESMERCADAL, UNA NOVA TIPOLOGIA DE JACIMENTSFUNERARIS DEL TALAIÒTIC FINAL DE MENORCA................
Joan C. De Nicolás Mascaró, Miquel A. Pons Carreras
ELS NESÒNIMS D’EIVISSA A L’ITINERARIUM MARITIMUM:INSULA DIANA LESBOS EBUSOS (WESS. 510, 4)..........................
Bartomeu Obrador Cursach
NUEVOS APUNTES SOBRE EPIGRAFÍA ANFÓRICAHISPÁNICA Y AFRICANA DE LA MENORCA ROMANA...........
Piero Berni Millet, Joan C. De Nicolás Mascaró, ÉliseMarliere, Josep Torres Costa
LA IMPORTACIÓN DE ÁNFORAS EN EL YACIMIENTO DESON FERRANDELL OLEZA............................................................
Guy De Mulder
SES LLUMETES: EXCAVACIÓN ARQUEOLÓGICASUBACUÁTICA DE UNA NAVE ROMANA DEL S. I D.C. ENLA PLAYA DE PORTO CRISTO.......................................................
Sebastià Munar, Carlos de Juan, Albert Martín, JavierRodríguez
ESTUDI DELS MATERIALS CERÀMICS D’ÈPOCA ANTIGATROBATS A PORTOCRISTO (MANACOR – MALLORCA),DURANT LA CAMPANYA DE PROSPECCIONS I SONDEJOSSUBAQUÀTICS DE 2012.................................................................
Mateu Riera Rullan, Sebastià Munar Llabrés, AlbertMartín Menéndez
REINTERPRETACIÓN DEL EDIFICIO 11 DE SANISERA(SANITJA, MENORCA). ¿ES UNA BASÍLICA?.............................
José Miguel Rosselló Esteve
161
173
179
189
195
207
217
225
237
ENTERRAMIENTOS ALREDEDOR DE LA BASÍLICA DESANISERA (MENORCA). ESTUDIO ANTROPOLÓGICO Y DELOS RITUALES FUNERARIOS.......................................................
Llorenç Alapont, Lisa Monetti
APORTACIÓ A LA CRONOLOGIA DE LA POSSIBLEESGLÉSIA O INSTAL·LACIÓ MONACAL ANTIGA DE L’ILLAD’EN COLOM, MAÓ.........................................................................
Joan C. De Nicolás Mascaró
LA MAQBARA DE YABISA A TRAVÉS DE LA EXCAVACIÓNARQUEOLÓGICA EN EL SOLAR DEL ANTIGUO EDIFICIO DELOS SINDICATOS: CALLE BARTOMEU VICENTE RAMON, 33....
Glenda Graziani, Juan José Marí Casanova, AlmudenaGarcía-Rubio
TAFONOMÍA FUNERARIA DE LA MAQBARA DE YABISA...... Almudena García-Rubio, Juan José Marí Casanova, GlendaGraziani.
L’ALQUERIA ISLÀMICA DE CAS SELLERÀS (ES MONESTIR,LA MOLA, FORMENTERA). LES DADES D’UNA ACTUACIÓPREVENTIVA.....................................................................................
Ricard Marlasca Martín, María José Escandell Torres,Josep Mª López Garí
PRIMERES DADES SOBRE LA CERÀMICA ANDALUSINADEL PUIG DE SA MORISCA (SANTA PONÇA, MALLORCA)....
Alejandro Ramos Benito
ESTUDI TIPOLÒGIC I ARQUEOMÈTRIC D'UNA SAFASINGULAR RECUPERADA A LA TORRE III DEL PUIG DE SAMORISCA (SANTA PONÇA, MALLORCA)....................................
Alejandro Ramos Benito, Daniel Albero Santacreu, José C.Carvajal López
ANÀLISI PETROLÒGICA PRELIMINAR DE LA CERÀMICAISLÀMICA DEL PUIG DE SA MORISCA (CALVIÀ,MALLORCA).....................................................................................
Daniel Albero Santacreu, Guillem Mateu Vicens, JoséCristóbal Carvajal López
LA REHABILITACIÓ DEL CONVENT DE SANT DIEGO O PATIDE SA LLUNA (ALAIOR, MENORCA): UN LLARG PROCÉS DERECUPERACIÓ DE PATRIMONI HISTÒRIC........................................
Antoni Ferrer, Joana M. Gual, Martí Carbonell, Rafel Mus,Bernardí Seguí
241
251
261
269
275
285
293
301
311
SUMARIREIVINDICACIÓN DE LOS ANTIGUOS GRABADOS DE LOSHIPOGEOS PREHISTORICOS DE MENORCA (II): LOSGRABADOS NÁUTICOS Y LOS “SAGRADOS”...........................
Joan C. De Nicolás Mascaró, Vicente Ibáñez Orts, Pere Arnau Fernández, Mónica Zubillaga
LA COL·LECCIÓ ULLDEMOLINS D’OBJECTES ARQUEOLÒGICSDE SA CUDIA CREMADA, MAÓ, UNA O MÉS NECRÒPOLIS ALJACIMENT? .......................................................................................................
Joan C. De Nicolás Mascaró
L’ABOCADOR ROMÀ I MEDIEVAL DE SA MURADETA-ESPLA DE SANT JOAN, INDICADOR DE LA VIDA DOMÈSTICADE IAMO, CIUTADELLA, PART I: L’ÈPOCA ROMANA IVÀNDALA (SEGLES I-VI)...............................................................
Joan C. De Nicolás Mascaró
RESULTADOS PRELIMINARES DE LA INTERVENCIÓNARQUEOLÓGICA PARA LA AMPLIACIÓN DE LACARRETERA C733 EIVISSA-SANT JOAN....................................
Jesús Martín Alonso, María Lourdes López Martínez
INTERVENCIONES ARQUEOLÓGICAS EN LA FORTIFICACIÓNRENACENTISTA DE DALT VILA (EIVISSA)........................................
Anna Artina
DE LA PREHISTÒRIA A LA HISTÒRIA: CANVI ICONTINUÏTAT EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS DELSHABITANTS DE LES ILLES BALEARS A PARTIR DELSESTUDIS DE 14C I ISÒTOPS ESTABLES (Δ 13C I Δ 15N)..............
Mark Van Strydonck, Mathieu Boudin, Damià Ramis
PROJECTE D’ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA DE LA COVA DELMOLÍ D’EN GASPAR DE SES CASES NOVESDE SINEU: CAMPANYA DE 2015. APROXIMACIÓN A LAESTRUCTURA DEL POBLAMIENTO DE ÉPOCA ROMANA,TARDOANTIGUA Y MEDIEVAL ISLÁMICA DEL TÉRMINOMUNICIPAL DE SINEU (MALLORCA). APUNTESMETODOLÓGICOS....................................................................................
Julio M. Román Punzón, María José Rivas Antequera,Bartomeu Vallori Márquez, Mateu Riera Rullan
ESTAT ACTUAL DE LA RECERCA SOBRE MOLES IMOLERES DE L’ILLA DE MALLORCA ........................................
Joaquim Sánchez Navarro
319
329
339
351
359
369
379
389
LA REDESCOBERTA DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DELMUNICIPI DE MURO (MALLORCA): RECERCA,RESTAURACIÓ I DIFUSIÓ SOCIAL DE L’ASSENTAMENT DEL’EDAT DEL FERRO DE SON SERRA............................................
Margalida Rivas Llompart, Jordi Hernández-Gasch,Antoni Puig Palerm, Bernat Burgaya Martínez, MargalidaMunar Grimalt
COVES FORN? NOVES REFLEXIONS ENTORN AL RITU DELA CALÇ A MALLORCA.................................................................
Jaume Deyà Miró
DESENVOLUPAMENTS DEL LLENGUATGE LÚDIC EN LADIDÀCTICA DELS PROCESSOS CULTURALS:EL CAS DE LA PREHISTÒRIA RECENT A LES ILLESBALEARS...........................................................................................
Maite Noguera Tugores
LA RUTA ARQUEOLÒGICA SENCELLES-COSTITX. UN EXEMPLEDE COL·LABORACIÓ INTERMUNICIPAL PER A LA RECERCA I LASOCIALITZACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC................................
Francisca Cardona, Marc Ferré, Sebastià Munar, BeatrizPalomar, Lua Valenzuela
NOVES TASQUES DE CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIÓ ALPOBLAT DE CAP DE BARBARIA II (FORMENTERA, ILLESBALEARS). LES CAMPANYES DE 2015-2016..............................
Margalida Munar, Bernat Burgaya, Edgard Camarós,Marian Cueto, Luis Teira, Pau Sureda
LA CARTA ARQUEOLÓGICA SUBACUÁTICA DEFORMENTERA (2015-2019)......................................................................
Enrique Aragón, Sebastià Munar, Javier Rodríguez
EL DERELICTE DE CALA SANTANYÍ. PRIMERS RESULTATSDE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA SUBAQUÀTICA DEJULIOL 2015.......................................................................................
Enric Colom Mendoza, Aurora Rivera Hernández, AndreaTorres Ferrer
ELS PLANS DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC A LESILLES BALEARS...............................................................................
M. Cristina Rita
401
411
421
425
433
441
449
457
EL DERELICTE DE CALA SANTANYÍ. PRIMERS RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICASUBAQUÀTICA DE JULIOL DE 2015.
Enric Colom MendozaAurora Rivera Hernández
Andrea Torres Ferrer
INTRODUCCIÓ
El juliol de 2015 es va a dur a terme una campanya ar-queològica motivada per la troballa casual, el gener del mateixany, d’un derelicte a cala Santanyí, al municipi homònim, alsud-est de l’illa de Mallorca.
El municipi de Santanyí és una àrea on ha quedat docu-mentada una relació molt estreta amb la mar des de l’antigui-tat, com demostra la presència d’assentaments costaners, comels jaciments de punta dels Baus i el de s’Almunia; i de jaci-ments subaquàtics, com els derelictes del caló de ses Egües ide punta de sa Torre, localitzats pel Grup d’Arqueologia Suba-quàtica en les campanyes de prospeccions dutes a terme entreels anys 1995 i 2000 (Pons 2004).
La presència de material arqueològic subaquàtic s’enténsi tenim en compte que el sud de l’illa de Mallorca era un llocde pas freqüent en les rutes est-oest i oest-est, ja que suposavaun dels camins més segurs i fàcils, a causa de les corrents ma-rines i els vents dominants a la mar Mediterrània (Guerrero1993, 12). A més, per la morfologia de la costa sud-est de Ma-llorca, formada per penya-segats molt escarpats, les cales su-posaven l’únic lloc de refugi per a les embarcacions i eren elsllocs des d’on es podien descarregar les mercaderies. Tambéeren els lloc des d’on es podia fer aiguada, com en el cas decala Santanyí, que té una font d’aigua potable a l’anomenadacova dels Dracs.
La localització de les restes, molt properes a la costa i apoca profunditat, a -3’5 metres, va suposar que la intervenciófos immediata, ja que la cala Santanyí és una zona amb un riscelevat d’espoli i destrucció a causa de factors com la granafluència de banyistes durant els mesos d’estiu, la presènciad’un club de busseig i la quantitat d’embarcacions que hi fon-degen. Fins i tot, les àncores podrien destruir restes. A mésd’això, el fet que estigués situat a tan poca profunditat provo-
cava que el deteriorament per l’abrasió dels sediments marinsi els temporals marítims fos major.
LA INTERVENCIÓ
L’objectiu principal de la intervenció va ser documentar iprotegir in situ les restes arqueològiques. Seguint les directriusde la convenció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de la Unescode 2001, no es va extreure cap material. La primera tasca va serinspeccionar l’àrea per delimitar el jaciment. Així vàrem com-provar que el fragment del navili, trobat el gener de 2015, esta-va completament tapat pel sediment marí. En canvi, es va apre-ciar a pocs metres de distància, en sentit longitudinal O-E, unnou fragment del mateix derelicte, que ocupa una superfícied’uns 20 m2. El jaciment està format per una zona central con-crecionada i colonitzada per algues, en què es podien distingiralgunes de les traques del pallol de l’embarcació. En algunspunts al voltant d’aquesta zona central, concretament als sectorsN, NE, E, SE i S, es podien apreciar clarament diversos ele-ments de l’arquitectura naval. L’estat de les fustes, almenys leszones que es trobaven al descobert, era molt precari per l’acciódels xilòfags marins, com el Teredo Navalis, (figura 2) i a l’ac-ció abrasiva dels sediments marins. El derelicte semblava com-pletament espoliat i per això, malauradament, no es va disposarde materials en superfície que permetessin establir una cronolo-gia relativa del jaciment. Una vegada inspeccionat el jaciment,vam documentar-lo mitjançant el dibuix i la fotografia, per ob-tenir la planimetria, l’ortofoto i un model fotogramètric.
Finalment, les restes es van cobrir amb una malla geo-tèxtil, assegurant el perímetre, amb sacs de ràfia plens d’are-na, per garantir l’estabilitat de la capa protectora malgrat lescorrents i els sediments marins. En darrer lloc es va tornar acobrir tot amb arena per protegir-lo del possible espoli i dete-riorament provocat per l’activitat marina i antròpica.
449
Figura 1. Mapa de situació. (Autor: Andrea Torres).
Figura 2. Vista en detall de les quadernes del sector SE afectades per l’ac-ció del Teredo Navalis. A la dreta de la imatge es poden veure algunes tra-ques del pallol, així com el sistema d’argamassat present a l’espai de cla-res. (Foto: Enric Colom Mendoza).
L’ARQUITECTURA NAVAL
Les restes de l’arquitectura naval que es trobaven en super-fície eren una dotzena de quadernes, tres taules del folre i diver-ses taules del pallol.Algunes quadernes apareixen emparellades,sense poder saber amb certesa si es tracta de quadernes dobles obé de la unió entre estameneres i medissos. Les seves mesures os-cil·len entre els 12 i els 15 cm d’amplada i 14 cm d’alçada. El se-güent element estructural, les traques del folre, són d’unes dimen-sions força considerables: 25 cm d’ample i 7 cm de gruix. A sim-ple vista es reconeix clarament una construcció naval en esquelet,a causa de la inexistència de llengüetes i clavilles en la unió entreles taules del folre, característica fonamental del sistema de folreprevi o Shell First (Pomey 2004). En aquesta embarcació lesquadernes són el principal element estructural i donen solidesa alcasc, mentre que les taules del folre van ser fixades a les quader-nes amb claus de coure, ja documentats en el primer fragment delderelicte, de secció quadrangular i d’uns 16 cm de longitud. Mal-auradament, en el segon fragment trobat, que fou objecte de la in-tervenció, els claus apareixen trencats, ja que havien estat arra-bassats, segurament, de manera intencionada per bussejadors.
Al sector N del derelicte, on hi ha les taules del folre, es potveure clarament la corba que descriu el costat de l’embarcació; ésa dir, el punt on aquestes passen paulatinament del pla horitzontalal vertical, òbviament sense cap indici clar de si es tracta el costatd’estribord o babord. En aquest punt es podia comprovar com lacara externa de l’embarcació conserva part d’un folre metàl·licd’uns 4 mm de gruix, a simple vista fet d’un tipus d’aliatge, jaque en alguns punts presenta concrecions marines, pel que no estracta ni de plom ni de coure pur, elements tòxics per als organis-mes marins. La seva funció seria evitar que certs mol·luscs ma-rins s’adherissin a l’obra viva de l’embarcació, la frenessin i lafessin malbé. Malauradament, i en tractar-se d’una intervenciópreventiva, no podíem fer remocions de sediment, i no poguéremaprofundir més en els detalls. També s’ha de recalcar la presènciadel que semblen dos paramitjals, taules que en sentit longitudinals’endenten a les quadernes per conferir-li més solidesa a l’embar-cació. A simple vista podrien semblar taules del pallol, però lesseves mesures són força més reduïdes (10 cm d’ample). La qua-derna aïllada, que està en direcció nord-est, presenta un rebaixque serviria per encaixar-hi aquest element que, a més, es trobaen el mateix sentit longitudinal. El paramitjal que hi ha al sector Sestà endentat a les quadernes. Finalment, cal destacar l’existènciad’una important tasca de calafatejat intern, consistent en unamena d’argamassa formada per calç, arena i petits còdols. Aques-ta capa forma un sandvitx entre les taules del pallol i les quader-nes, així com als espais de clares, per prevenir les filtracions d’ai-gua que es poguessin produir a través de les traques del folre.
L’AIXECAMENT FOTOGRAMÈTRIC I VISITA VIR-TUAL
Ja que es tractava d’una intervenció exprés, es va optar perla utilització de tècniques fotogramètriques per minimitzar al mà-xim les hores d’estada al fons, principal inconvenient dels treballsarqueològics subaquàtics. Malgrat que la visibilitat no era gairebona, a causa de la gran quantitat de sediment en suspensió, es fe-ren 284 captures sense dianes de l’arquitectura naval del derelictei posteriorment van ser processades amb el programari AgisoftPhotoscan®. El resultat fou un aixecament fotogramètric, escalati de gran qualitat del jaciment1.
1 Part dels resultats es poden veure a l’enllaç següent: https://skfb.ly/KqMK
451
Figura 3. Planimetria del derelicte elaborada per Enric Colom Mendoza.
Figura 4. Fotograma de l’espai modelat abans d’introduir les textures. Realit-zat per Enric Colom Mendoza.
Figura 5. Render d’un fotograma de la visita virtual. Realitzat per Enric ColomMendoza.
Aleshores, a partir de la fotogrametria del jaciment es vagenerar una vista ortogràfica que, un cop vectoritzada amb elprogramari AutoCad va donar com a resultat una planimetriaacurada del derelicte (figura 3). A més, amb el Cloud Compa-re es van poder dur a terme tant les seccions com les corbes denivell del jaciment. D’aquesta manera, i tan sols en poc mésd’una hora i mitja de feina de camp, es va documentar com-pletament el jaciment i ens vam emportar una còpia digital acasa. Val a dir que amb els mètodes tradicionals, la duraciódels treballs hauria augmentat exponencialment, per la qualcosa la fotogrametria es mostra com una eina amb un potenci-al elevadíssim per a les tasques arqueològiques subaquàtiques.
Ja que l’objectiu final d’aquesta intervenció preventiva erael cobriment integral del jaciment i protegir-lo, es va decidir crearun recorregut virtual del derelicte, per què qualsevol persona,bussejadora o no, pugui accedir al jaciment des de casa i fer, mésaccessible el món de l’arqueologia subaquàtica al gran públic2.
El procés portat a terme fou el modelat, -amb el proga-mari d’infografia 3D Blender-, d’un espai tridimensional rea-lista que emulés tant la superfície de la mar com el medi suba-quàtic (figura 4). Un cop modelat l’espai es va introduir la fo-togrametria del derelicte i es passà a la creació de texturesprocedurals així com a la introducció de diferents efectes perfer l’entorn i l’ambientació més realista (figura 5), com aracerta profunditat de camp i el reflex del sol a través de lesones (efecte voronoi). Finalment, s’introduí el recorregut de lacàmera i es renderitzà l’animació en diferents seqüències, queforen tractades amb el programari d’edició de vídeo AdobePremiere, a més d’afegir diferents efectes de so, com la respi-ració amb el regulador sota l’aigua per fer més immersiva lavisita. Cal recalcar que es tracta d’una iniciativa que sorpre-nentment és força pionera, ja que es tracta d’una de les prime-res visites virtuals a derelictes que s’han fet a l’Estat espanyol.
CONCLUSIONS
El resultat de la intervenció fou plenament satisfactori,ja que en un temps rècord vàrem poder assolir els objectiusmarcats. A més de protegir-lo de manera activa, el vàrem do-cumentar gràficament i vam dur a terme la fotogrametria, pla-nimetria i visita virtual del jaciment, de manera que encaraque estigui completament tapat, pot ser visitat per tothom.
El jaciment, tal com hem comentat, a priori està total-ment espoliat, ja fos en la recuperació posterior a l’enfonsa-ment com en les darreres dècades bussejadors. Alguns habi-tants de Santanyí ens van comentar que cap als anys setantadel segle XX, es va extreure de manera incontrolada el timóde codast de l’embarcació, que òbviament es va desintegrar alpoc temps per la manca dels tractaments específics que reque-reix la fusta extreta del medi subaquàtic.
Malauradament, sense haver dut a terme remocions desediment, resulta molt complicat i arriscat donar més detalls
2 El vídeo de la visita virtual es pot reproduir en aquest enllaç: https://youtu.be/8A93ZjG2jTo
453
del derelicte, ja que quedem limitats a les restes en superfície.Tot i així, amb les dades obtingudes podem plantejar una sèriede hipòtesis.
Pensem que es tracta d’un navili amb unes dimensionsconsiderables; basem aquesta afirmació en l’existència d’unaltre fragment del derelicte a uns metres d’aquest, en el mateixsentit longitudinal, així com per les dimensions de les taulesdel folre. Si les nostres sospites es confirmen i la quilla es tro-ba - com pensem - al sector S, estaríem parlant d’una embar-cació amb una mànega d’uns 6 metres i, per tant, d’una esloraforça superior als 20 metres.
La cronologia del derelicte és molt incerta, per una ban-da sabem que fou construït amb el sistema d’esquelet, per laqual cosa podem descartar que sigui anterior a l’època medie-val, si bé es coneixen casos a l’antiguitat. En segon lloc, hi haun folre exterior metàl·lic però sense saber amb certesa laseva composició tampoc podem datar el navili amb aquestesdades. Si fos de plom, aquest element fou emprat per folrarl’obra viva de les embarcacions des del segle V a. de la n.e.(Eiseman; Ridgway 2012) fins a finals del segle XVII i princi-pis del XVIII; si fos de coure pur, estaríem parlant d’una cro-nologia post quem a 1760-1780, moment en què els navilis co-mencen a utilitzar aquest material en el folrat dels cascs (Gar-cía-Torralba Pérez 2013, 309). Finalment, el sistema d’arga-massat format per calç, arena i petits còdols fou utilitzat, al-menys a l’Armada Espanyola, durant un breu període detemps, concretament entre 1785 i 1789, ja que l’enginyer Ro-mero Landa s’adonà que aquest sistema era molt perjudicial,ja que atacava les fustes i perquè la mescla petrificada dificul-tava enormement les tasques de carenat (García-Torralba Pé-rez 2013, 326). Però no hi ha absolutament cap dada que asse-nyali que es tracta d’una embarcació amb bandera espanyola,així que tampoc podem apuntar en aquesta direcció.
També cal destacar que a la mateixa platja de la calaSantanyí, hi ha una gran àncora de ferro forjat, d’uns 3,25 mde longitud (figura 6). El seu estat és força lamentable, ja queestà completament rovellada i amb zones molt exfoliades perl’extracció incontrolada del medi marí sense els tractamentsde consolidació i restauració necessaris. La canya és de seccióquadrangular amb cep de fusta (el qual no s’ha conservat), ar-ganell d’uns 30 cm de diàmetre i ungles triangulars isòsceles
d’uns 50 cm de longitud. Aquest tipus d’àncores foren l’estàn-dard fabricat del darrer quart del segle XVI fins a les primeresdècades del segle XIX (Curryer 1999), essent substituïdes perles de cep mòbil. Quan vam consultar la població local dequin indret es va extreure l’àncora, ens van comentar que alsanys seixanta del segle XX es va extreure d’un derelicte ubi-cat a la mateixa cala, pel que pensem que molt probablementpot pertànyer al navili objecte de la intervenció. Malaurada-ment, l’àncora no pot oferir una cronologia exacta ja que, comhem dit, va estar en circulació durant més de 300 anys i, amés, solen ser elements amb un període de vida en actiu moltllarg, fins i tot desenes d’anys (Gay 1997).
Gràcies a les notícies facilitades pel senyor Cosme Agui-ló Adrover, filòleg oriünd de Santanyí, vam trobar a la revistaSantanyí: Quincenal de intereses locales, de febrer de 1958, lanotícia de l’enfonsament d’un vaixell italià el 18 d’octubre de1875 “frente a la Cala Santanyí”. Quan hem consultat les crò-niques de Santanyí, apareix l’enfonsament d’una polacra-gole-ta italiana el 1875, però el registre original de l’arxiu diu “cer-ca de la Cala Santanyí” (Rosselló Vaquer; Pons Bonet 2000).Ja que el derelicte es troba al bell mig de la cala, pensem que,en cas d’haver-se enfonsat en aquell indret, la notícia seriamolt més precisa pel que fa a la ubicació. Igualment, l’àncoraque en principi pertany a l’embarcació naufragada no quadracronològicament amb un navili de mitjan segle XIX.
A més, a partir del 1832, George F. Muntz patentà el ye-
llow metal o metal Muntz, un aliatge format per un 60% de cou-re i un 40% de zinc, molt fàcil d’adaptar al casc de les embarca-cions i que, a més de corroir-se a un ritme més lent que el cou-re, era més barat per l’alt percentatge de zinc que contenia, perla qual cosa substituí el coure a partir de 1840 (McCarthy2005). El metall o aliatge utilitzat en el derelicte de cala Santa-nyí no sembla pas aquest tipus. Per tant, en un principi hipotèti-cament hauríem de descartar que es tracti del Teresa.
A mode de reflexió final voldríem indicar que encaraqueda moltíssima feina per fer, encara que amb una simple in-tervenció preventiva -amb poc més de tres hores de feina decamp inclòs el cobriment- hem pogut recollir una gran quanti-tat d’informació, gràcies en part a l’ús de tècniques fotogra-mètriques, les quals es mostren totalment imprescindibles enaquest tipus d’intervencions. En un futur seran necessaris son-
454
dejos per acotar l’àrea que ocupa el jaciment, així com per co-nèixer més detalls de l’arquitectura naval i possibles materialsque hagin pogut passar desapercebuts als espoliadors. Ambtota aquesta informació que falta per conèixer, podrem oferiruna cronologia molt més precisa. També creiem que es tractad’un jaciment perfecte per fer-hi pràctiques d’arqueologiasubaquàtica amb estudiants d’arqueologia, donada la seva si-tuació en una cala arrecerada, a molt poca profunditat i ambpocs elements delicats que es puguin fer malbé.
Figura 6. Àncora de ferro forjat ubicada a cala Santanyí. Es pot com-provar com el seu estat és deplorable. (Foto: Enric Colom Mendoza).
BIBLIOGRAFIA
CURRYER, B. N. 1999: Anchors. An Illustrated History.Chathan Publication, London
GARCÍA-TORRALBA PÉREZ, E. 2013: Las fragatas
de vela de la armada espanyola 1600-1850. (Su evolución
técnica), Madrid. GAY, J. 1997: Six millénaires d’histoire des ancres.
Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, París.GUERRERO AYUSO, V.M. 1993: Navíos y navegan-
tes: en las rutas de Baleares durante la prehistoria, El Tall,Palma.
EISEMAN, C. J. ; RIDGWAY, B. S. 2012: The Portice-
llo Shipwreck. A Mediterranean Vessel of 415-385 B.C. Ra-chal Foundation Nautical Archaeological Series.
McCARTHY, M. 2005: Ships' fastenings: from sewn
boat to steamship. Texas A&M University Press. POMEY, P. 2004: “Principles and methods of constructi-
on in ancient naval architecture” HOCKER, F. i WARD, C.(Eds.): The Philosophy of Shipbuilding. Conceptual approa-
ches to the study of wooden ships, Texas A&M UniversityPress, 25-36.
PONS VALENS, J.M. 2004: “Les campanyes arqueolò-giques realitzades pel Grup d’Arqueologia Subaquàtica deMallorca entre el anys 1995-2000. La realització d’una cartaarqueològica subaquàtica de Mallorca i Cabrera”, VI Congrés,
El Nostre Patrimoni Cultural: El patrimoni marítim i costa-
ner, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 257-288.ROSSELLÓ VAQUER, R. ; PONS I BONET, M. 2000:
Noticiari de Santanyí: segles XIII-XIX, Publicacions del’Ajuntament de Santanyí.
455