Vidal, Pau (Vidal García) La crisi i el tercer sector: una oportunitat per a la transformació social. Una visió a partir del Consell Assessor de Recerca de l'OTS. – (Col·lecció Debats OTS ; 9) ISBN 9788461275137 I. Valls, Núria (Valls Carol) II. Grabulosa, Laia III. Observatori del Tercer Sector IV. Títol V. Col·lecció: Debats OTS ; 9 1. Entitats sense ànim de lucre – Aspectes socials 061.2:316

La crisi i el tercer sector: una oportunitat per a la transformació social. Una visió a partir del Consell Assessor de Recerca de l’OTS

Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Equip de treball: Pau Vidal, Núria Valls (direcció) i Laia Grabulosa.

Observatori del Tercer Sector 2008. El Consell Assessor de Recerca de l’Observatori del Tercer Sector s’emmarca en el Pla de Participació de l’entitat. La seva posada en marxa ha estat possible gràcies al suport Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. Volem agrair a totes les persones que formen el Consell Assessor de Recerca les seves valuoses aportacions. Dipòsit legal: B.54361-2008 ISBN: 978-84-612-7513-7

Balmes 7, 1ª planta - 08007 Barcelona

Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.observatoritercersector.org.

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya

El tercer sector no és aliè a la crisi que viu actualment el país. Davant aquest nou

context, complex i incert, les entitats del tercer sector han de desenvolupar noves

estratègies per fer front als reptes que es plantegen.

El passat dia 15 d’octubre del 2008 es va celebrar la segona reunió del Consell de

Recerca de l’Observatori del Tercer Sector en la qual es va reflexionar

conjuntament sobre l’impacte de la crisi i sobre les accions que es poden dur a

terme per minimitzar-ne els efectes.

A partir de les aportacions del Consell, aquesta publicació ofereix una breu anàlisi

transversal dels reptes i oportunitats que brinda el context actual des de les

especificitats del mateix tercer sector. Mitjançant aquesta anàlisi es busca generar

un discurs col·lectiu que permeti avançar conjuntament cap al reconeixement del

tercer sector com a agent de transformació social.

Ara més que mai hem de ser capaços de posar en valor la contribució del tercer

sector i posicionar-nos com un agent social més, amb capacitat d’incidir en l’àmbit

social, polític i econòmic.

Esperem que us resulti interessant.

Pau Vidal i Núria Valls

Coordinadors de l’Observatori del Tercer Sector

La crisi i el tercer sector: una oportunitat per a la transformació social

Presentació..............................................................................................3

Part I. Diagnòstic de la situació ..................................................................6

1. El context de crisi: un nou escenari per a les entitats del tercer sector .........6

Increment de les necessitats socials .....................................................6

Tendència a la reducció dels ingressos públics i privats ...........................6

Canvis en les prioritats de tots els agents..............................................6

Incertesa davant l’evolució del voluntariat.............................................7

2. Els factors de vulnerabilitat de les entitats................................................8

Dependència i debilitat financera..........................................................8

Dificultats de planificació a llarg termini ................................................8

Dispersió de les activitats ...................................................................8

Procés de consolidació de les relacions de col·laboració ...........................9

Un model de relacions laborals en procés de construcció .........................9

Manca d’un discurs col·lectiu com a sector.............................................9

3. L’impacte de la crisi en funció de la tipologia d’entitats............................. 10

Segons la dimensió organitzativa ....................................................... 10

Segons la tipologia d’activitat ............................................................ 10

Segons els col·lectius destinataris ...................................................... 10

Part II. Estratègies d’acció ....................................................................... 11

4. Accions a emprendre per fer front a la situació de crisi ............................. 11

Accions per a la millora de l’eficiència de les entitats............................. 11

Prioritzar i especialitzar-se ................................................................ 11

Reforçar el treball en xarxa ............................................................... 11

Plantejar-se fórmules per a la millora competitiva de les entitats ............ 11

Revisar els models de gestió organitzativa........................................... 12

Apostar per la qualitat i l’avaluació contínua ........................................ 12

Impulsar la innovació ....................................................................... 12

Accions per a un major reconeixement del tercer sector ........................ 13

Avançar en la cultura de la transparència ............................................ 13

Comunicar més i millor ..................................................................... 13

Promoure la generació de coneixement............................................... 13

Millorar la tasca d’incidència política ................................................... 13

Desenvolupar un discurs col·lectiu com a sector ................................... 14

Promoure la mobilització social .......................................................... 14

Reforçar el rol del tercer sector com a agent de transformació social ....... 14

5. L’altra cara de la crisi: el rol del tercer sector com a agent de transformació social................................................................................ 15

La contribució del tercer sector .......................................................... 15

La coherència amb la missió i els valors .............................................. 15

Les relacions de col·laboració ............................................................ 15

La coresponsabilitat en els assumptes d’interès col·lectiu....................... 16

La participació ciutadana i la mobilització social.................................... 16

Una oportunitat per posicionar-se com a sector.................................... 16

Annex. El Consell Assessor de Recerca de l’OTS a Catalunya......................... 17

6

Es constata un augment de persones en risc d’exclusió social que requereixen els serveis oferts per les entitats del tercer sector.

Importància de no deixar-se portar per les prioritats dels finançadors: garantir la cohe-rència amb la missió.

Part I. Diagnòstic de la situació

1. El context de crisi: un nou escenari per a les entitats del tercer sector

Davant la situació de crisi que viu actualment el país, les entitats del tercer sector hauran de ser capaces de desenvolupar estratègies per fer front al doble repte que se’ls planteja: per una banda, afrontar l’impacte que pugui tenir la crisi en el funcionament de les organitzacions no lucratives i per l’altra, donar resposta a les necessitats socials emergents.

Ja fa uns mesos que des de les entitats del tercer sector s’han començat a percebre els efectes de la crisi, una crisi que configura un nou escenari, complex i incert, que principalment es caracteritza per:

Increment de les necessitats socials

Com en qualsevol situació de crisi, els col·lectius més vulnerables són aquells que en pateixen més les conseqüències. Així, es constata un increment de persones en risc d’exclusió social que requereixen els serveis de bona part de les entitats que treballen en l’àmbit de l’acció social. Les organitzacions del tercer sector, doncs, han de ser capaces de donar resposta a les necessitats emergents amb igual o menys recursos. Aquesta situació preocupa especialment les entitats prestadores de serveis, ja que els pressupostos afecten directament la rendibilitat, l’abast i la qualitat dels serveis d’atenció a les persones.

Tendència a la reducció dels ingressos públics i privats

Una de les principals situacions a les quals el tercer sector ha de fer front és la tendència que es constata a la disminució de fons, tant públics com privats. Per una banda, des de l’administració pública s’està generant un discurs de “retallada” davant el context de crisi. De forma paral·lela, des de les administracions s’estan impulsant polítiques específiques de suport al tercer sector que caldrà veure com es tradueixen en l’aplicació als pressupostos públics. Per altra banda, es detecta també una reducció dels ingressos provinents de donants privats i empreses que, de la mateixa manera, apliquen un principi de prudència en les seves aportacions.

Canvis en les prioritats de tots els agents

En un context de crisi, la necessitat d’una gestió eficient dels recursos fa que canviïn les prioritats d’acció de tots els agents socials relacionats amb el tercer sector. Cal vetllar per tal que aquests canvis no condicionin els projectes desenvolupats per a les organitzacions no lucratives. Per exemple, davant aquest increment de persones necessitades es preveu que des dels finançadors públics i privats es prioritzin les línies de suport a l’atenció directe als col·lectius més vulnerables en detriment dels

7

La capacitat de mobilització social de les entitats del tercer sector serà clau per fer front als nous reptes que planteja la crisi.

projectes de caràcter preventiu, formatiu o de recerca. Les entitats del tercer sector destaquen la importància de no deixar-se portar per les prioritats dels finançadors a l’hora d’actuar i, per tant, apel·len a la necessària coherència amb la missió de cada organització.

Incertesa davant l’evolució del voluntariat

El compromís social és el motor de les organitzacions no lucratives i des del tercer sector es desconeix quin serà l’impacte real de la crisi en aquest àmbit. Mentre alguns mantenen que la situació de crisi farà incrementar les actituds solidàries i de cooperació, altres posen de relleu la possibilitat que les dificultats personals portin a disposar de menys temps per implicar-se i dedicar-se a una activitat voluntària. Amb tot, caldrà doncs estar pendents de l’evolució i prendre les mesures adequades en cada cas. Hi ha un element sobre el qual hi ha consens: la capacitat de mobilització social de les entitats serà clau per fer front als nous reptes que planteja la crisi.

8

La debilitat financera ha implicat la manca de plans de contingència o de fons de reserva per fer front a la crisi.

Importància de gestionar la dispersió d’activitats de les entitats: hi haurà dificultats per garantir la continuïtat de totes les línies de treball encetades.

El context actual obliga a fer una reflexió sobre les estratègies de futur, més enllà del dia a dia de les entitats.

2. Els factors de vulnerabilitat de les entitats

La crisi té i tindrà un impacte en el funcionament de les organitzacions no lucratives. Aquest impacte està directament vinculat als factors de vulnerabilitat propis de les entitats del tercer sector.

Dependència i debilitat financera

Algunes entitats del tercer sector tenen una elevada dependència a determinades fonts de finan-çament, fonamentalment als provinents de l’administració pú-blica. Aquesta manca de diver-sificació constitueix un dels principals factors de vulnerabilitat de les organitzacions no lucratives ja que en situació de crisi, i davant una previsible reducció dels ingressos, pot arribar a condicionar significativament la sostenibilitat i la viabilitat de les entitats. També en l’àmbit financer, un altre impacte de la crisi serà l’agreujament dels problemes de tresoreria que ja tenen habitualment moltes entitats del tercer sector a causa dels endarreriments dels pagament vinculats a convenis o subvencions amb l’administració pública. En la majoria de casos, la debilitat financera ha implicat la manca de plans de contingència o de fons de reserva per donar resposta a situacions de crisi.

Dificultats de planificació a llarg termini

Relacionat també amb el tipus de finançament, el tercer sector s’ha caracteritzat per funcionar a partir d’una planificació a curt termini, centrada en el dia a dia de les entitats. Si bé aquesta forma de funcionar ha dificultat la reflexió sobre les estratègies de futur, el context actual obliga a fer una revisió de l’estratègia organitzativa. Ara més que mai és necessari aguditzar la visió de futur, decidir cap on es vol anar i emprendre accions per fer front al nou escenari.

Dispersió de les activitats

Durant els darrers anys, les entitats del tercer sector han incrementat l’activitat i els serveis oferts. En ocasions, aquest fet ha implicat una dispersió de les activitats que en el context de crisi caldrà saber gestionar. Les entitats hauran de ser capaces de reflexionar i prioritzar les activitats ja que hi haurà dificultats per garantir la continuïtat i sostenibilitat de totes les línies de treball encetades. En aquest sentit, serà important especialitzar-se en aquells temes i accions que aportin un valor afegit diferencial.

9

El context de crisi posa de manifest la necessitat d’ela-borar un discurs col·lectiu com a sector que ajudi a construir i transmetre una estratègia comuna.

Hi ha objectius comuns que es poden afrontar millor si s’uneixen esforços i recursos: cal superar els beneficis parti-culars en favor dels interessos col·lectius.

Procés de consolidació de les relacions de col·laboració

Si bé el sector no lucratiu té tradició en l’àmbit del treball en xarxa, les relacions de col·laboració entre les mateixes entitats són encara febles. En un context de crisi, és important reforçar aquesta cooperació amb l’objectiu d’enfortir el sector i aconseguir un major impacte de les actuacions. Hi ha objectius comuns que es poden afrontar millor si s’uneixen esforços i recursos. Aquest treball en xarxa real obliga a fer un exercici de transparència entre les organitzacions en benefici dels interessos col·lectius, més enllà de les marques i dels beneficis particulars.

Un model de relacions laborals en procés de construcció

Actualment no hi ha un model consolidat de relacions laborals a les entitats no lucratives. Aquest fet suposa un factor de vulnerabilitat davant la crisi en tant que el marc laboral afectarà directament les condicions econòmiques de moltes entitats. Aquest model en procés de construcció ha de ser necessàriament diferent del de l’administració pública i de l’empresa, basat en els valors propis i trets diferencials del sector.

Manca d’un discurs col·lectiu com a sector

El context de crisi posa de manifest la necessitat de posicionar-se com a sector. Aquest posicionament passa per elaborar un discurs col·lectiu que centri les estratègies de comunicació i transmeti una visió unitària del tercer sector davant la crisi. S’identifiquen com a elements clau d’aquest discurs els valors, la participació, la capacitat de mobilització, etc.

10

Es preveu que les línies de suport dels finançadors, ja siguin públics o privats, vagin més dirigides a activitats d’atenció directa als col·lectius més vulnerables, en detriment d’altres tipus d’activitats.

Les entitats hauran de ser capaces de gestionar els ser-veis amb un major nivell d’eficiència.

3. L’impacte de la crisi en funció de la tipologia d’entitats

Si bé la situació de crisi econòmica afectarà totes les entitats del tercer sector, cada tipologia d’organització haurà de fer front a uns riscos específics en funció de les seves característiques i situació particular. La tipologia d’entitat actuarà doncs com un element multiplicador o reductor del risc. Entre altres variables, la crisi impactarà de diferent manera segons la dimensió organitzativa, el tipus d’activitat realitzada o el col·lectiu destinatari.

Segons la dimensió organitzativa

En relació amb les entitats petites, formades bàsicament per voluntariat, és probable que hagin de reajustar el model organitzatiu per poder atendre el previsible increment d’usuaris amb el mateix nombre de persones. Pel que fa a les grans, aquestes poden tenir problemes per afrontar les inversions realitzades en els darrers anys de creixement. Per contra, les entitats grans, en el cas d’haver de redimensionar projectes o línies de treball tenen més capacitat de recol·locació de les persones contractades o voluntàries. Les entitats mitjanes són en les que s’identifica que l’impacte pot ser major ja que es troben en procés de creixement i sovint no disposen encara d’estructures consolidades.

Segons la tipologia d’activitat

L’actual crisi afecta directament el mercat de treball i està generant un increment significatiu de l’atur. En aquest sentit, creixeran les necessitats socials i el nombre de persones que es troben en risc d’exclusió social i que requereixen una atenció especial des del sistema de serveis socials. En aquest marc, es preveu que les línies de suport dels finançadors, públics i privats, vagin prioritàriament dirigides a projectes d’atenció directa a aquests col·lectius. Així, doncs, caldrà veure quin efecte tindrà aquest fet en aquelles entitats que centren les seves activitats en l’àmbit de la prevenció, la formació, l’educació, la participació ciutadana o la recerca, entre d’altres.

Segons els col·lectius destinataris

Les entitats que treballen en l’àmbit de l’atenció a col·lectius especialment vulnerables seran aquelles que patiran més un increment de persones destinatàries. Aquest increment no anirà sempre acompanyat de més suport i, en aquest sentit, caldrà ser capaços de gestionar els serveis amb un major nivell d’eficiència. Entre altres, aquest pot ser el cas de les organitzacions que treballen amb persones immigrades o sense sostre.

11

Les entitats han de fer un esforç per especialitzar-se a partir dels seus punts forts i incidir en un impacte més focalitzat.

Necessitat de buscar estratègies comunes que permetin millorar en eficiència i impacte.

Cal veure com evolucionen les experiències de concentració d’entitats del tercer sector i ser capaços d’extreure’n apre-nentatges.

Part II. Estratègies d’acció

4. Accions a emprendre per fer front a la situació de crisi A continuació es presenten les principals accions per fer front a la situació de crisi arran de les aportacions dels membres del Consell Assessor de Recerca de l’OTS. Es van destacar dues tipologies d’accions: per una banda, aquelles dirigides a la millora de l’eficiència de les mateixes entitats; i per l’altra, aquelles que impliquen avançar cap a un major reconeixement del tercer sector per part dels altres actors socials.

Accions per a la millora de l’eficiència de les entitats

Prioritzar i especialitzar-se

La situació de crisi posa de manifest la necessitat de prioritzar i concentrar els esforços en aquelles línies d’acció que estiguin més alineades amb la missió i els valors de l’organització. Ara més que mai el tercer sector no es pot deixar portar per les prioritats alienes. En ocasions, el creixement dels darrers anys havia provocat una dispersió d’activitats que ara caldrà analitzar. Les entitats han de fer un esforç per analitzar els seus punts forts i especialitzar-se, incidint en un impacte més focalitzat. En aquest sentit, l’especialització i la qualitat dels projectes serà clau mantenir la visibilitat i la confiança social.

Reforçar el treball en xarxa

Si bé el treball en xarxa és un dels principals reptes del tercer sector, en temps de crisi encara es posa més de manifest la necessitat de buscar estratègies comunes que permetin millorar en eficiència i impacte. L’acció conjunta esdevé doncs una de les claus per fer front a la crisi. Per fer-ho, però, cal superar les dificultats que encara existeixen a l’hora d’establir col·laboracions entre entitats. No és un tema senzill, ja que col·laborar representa, en ocasions, renunciar a beneficis propis en favor d’objectius compartits.

Plantejar-se fórmules per a la millora competitiva de les entitats

Els reptes que ha d’afrontar el sector obliguen a pensar en noves fórmules que permetin avançar en la millora competitiva de les entitats. En l’àmbit de la prestació de serveis, en els darrers temps hi ha hagut algunes experiències de concentració d’entitats amb l’objectiu d’incrementar la capacitat del sector i competir en millors condicions davant el sector mercantil. Caldrà veure com evolucionen aquestes fórmules i ser capaços d’extreure’n aprenentatges en benefici de tot el sector.

12

La fórmula “fer més amb menys” obliga a ser creatius i a buscar maneres innovadores d’afrontar els nous reptes.

És important apostar per una avaluació contínua dels programes, projectes i activitats desenvolupades.

Sense renunciar als valors propis del sector, incorporar sistemes de gestió que per-metin millorar en eficiència.

Revisar els models de gestió organitzativa

Cal reflexionar sobre els models de gestió actuals i analitzar com es poden adaptar per millorar l’eficiència de les entitats. Sense renunciar als valors propis del tercer sector, és important ser capaços d’incorporar sistemes de gestió que facilitin una millor planificació, un avenç en la sistematització de processos, l’assoliment d’una major qualitat de serveis, una millor gestió i desenvolupament de persones, etc.

Apostar per la qualitat i l’avaluació contínua

Cal posar en valor la tasca realitzada des del tercer sector i, en aquest sentit, la qualitat esdevé un element clau. Així, és important apostar per una avaluació contínua i permanent dels programes, projectes i activitats desenvolupades des de les entitats, posant atenció tant en els processos com en l’impacte de les actuacions.

Impulsar la innovació

En moments de crisi cal desenvolupar l’ingeni per donar resposta a les noves i creixents necessitats socials. La fórmula “fer més amb menys” obliga a ser creatius i a buscar maneres innovadores d’afrontar els reptes que es plantegen. Per tant, cal explotar tot el potencial que ofereix el teixit associatiu, sigui quin sigui el seu àmbit d’activitat. Tradicionalment, el sector no lucratiu ha sabut desenvolupar-se i créixer en entorns poc favorables i marcats per una certa precarietat, així que parteix amb avantatge respecte d’altres sectors.

13

Més enllà de les percepcions, és important ser capaços d’analitzar i mesurar l’impacte real de la crisi econòmica a les entitats no lucratives.

Cal seguir fent esforços per explicar quin és el valor diferencial d’aportació del sector no lucratiu i fer entendre que la feina desen-volupada per les entitats té sentit.

En temps de crisi, la rendició de comptes esdevé clau per mantenir i reforçar la con-fiança social i la legitimitat del sector no lucratiu.

Accions per a un major reconeixement del tercer sector

Avançar en la cultura de la transparència

La rendició de comptes és una eina clau per mantenir i reforçar la legitimitat del tercer sector. Si bé apareix sempre com un tema de màxima rellevància, en temps de crisi esdevé encara més important ja que és el que permetrà mantenir la confiança social en el sector no lucratiu. Així doncs, les entitats han de seguir treballant per avançar en la cultura de la transparència i en el desenvolupament de mecanismes de rendició de comptes que ajudin a visibilitzar i a entendre la seva raó de ser.

Comunicar més i millor

Relacionat també amb la rendició de comptes, el fet de millorar la comunicació s’identifica com una altra de les principals accions a emprendre per aconseguir un major reconeixement del tercer sector. Cal seguir fent esforços per explicar quin és el valor diferencial d’aportació del sector no lucratiu. Només explicitant aquesta contribució s’aconseguiran millors clàusules socials en els processos de contractació pública o una major incidència en la construcció de polítiques públiques. És el mateix sector el que s’ha de responsabilitzar de fer visible el valor afegit i explicar que la feina desenvolupada des de les entitats té sentit.

Promoure la generació de coneixement

Més enllà de les percepcions, és important ser capaços d’analitzar i mesurar l’impacte real de la crisi a les entitats no lucratives. Estudiar-ne les conseqüències permetrà planificar, prioritzar i disposar de dades per emprendre estratègies per pal·liar-ne els efectes. A més d’aquesta vessant més relacionada amb la crisi, la generació de coneixement és també clau per seguir avançant en l’anàlisi de la contribució del tercer sector a la societat i, per tant, fer valdre el seu paper com a agent social rellevant.

Millorar la tasca d’incidència política

Si bé fa anys que des del tercer sector s’està fent una tasca d’incidència política per a la construcció conjunta de polítiques públiques, es percep que encara no ha aconseguit posicionar-se com un agent socialment reconegut. En aquest sentit, cal reforçar el rol de les estructures de segon i tercer nivell com a aglutinadores de bona part del sector. En un context en què cal posar en relleu més que mai el valor i la contribució del tercer sector a la societat,

14

Importància de construir un discurs col·lectiu com a tercer sector que permeti posicionar-se i desenvolupar una estra-tègia global per fer front a la crisi.

Amb una opinió pública candent, és bon moment per què el tercer sector visibilitzi la seva contribució i lideri una resposta col·lectiva enfront el sistema actual.

és important que aquestes organitzacions siguin capaces de liderar processos d’incidència política i ajudin a enfortir la globalitat del sector. Perquè sigui efectiva, aquesta tasca d’incidència cal fer-la des de la col·laboració i la confiança en l’administració pública, fugint de la posició de confrontació.

Desenvolupar un discurs col·lectiu com a sector

El context de crisi esdevé una oportunitat per la mobilització social i el tercer sector ha de ser la veu de les persones més vulnerables i, també, de la població en general. Així, és important construir un discurs col·lectiu com a sector a partir dels trets i dels valors compartits. Cal desenvolupar una estratègia comuna de comunicació i una estratègia global que ajudi a posicionar-se.

Promoure la mobilització social

El motor de les organitzacions no lucratives és la seva base social. Més enllà d’afrontar les dificultats financeres i del dia a dia provocades pel context de crisi, és important que les entitats centrin els esforços en accions que promoguin la mobilització social. Les persones constitueixen el principal capital de les organitzacions del tercer sector i, en aquest sentit, cal desenvolupar estratègies per vincular i implicar la societat civil en les accions que realitzen. Això és imprescindible per reforçar-ne la legitimitat i el reconeixement social. En cap cas la crisi ha de ser una excusa per renunciar a la implicació i al compromís social en els assumptes d’interès col·lectiu.

Reforçar el rol del tercer sector com a agent de transformació social

La crisi actual és el resultat d’un model econòmic pervers i poc ètic. En aquest context, el tercer sector ha de ser capaç de reforçar el seu rol com a agent de transformació social i oferir un model alternatiu de funcionar i operar en el mercat. Així doncs, en un moment en què hi ha una opinió pública candent, cal aprofitar per visibilitzar la contribució del sector no lucratiu a la societat i liderar una resposta col·lectiva davant el sistema actual.

15

La crisi implica un moment de canvi, una oportunitat i una responsabilitat per proposar un nou model estructural i avançar cap a un món més just i solidari.

És un bon moment per posar especial atenció en la coherèn-cia entre les accions desen-volupades, la missió i els valors de les entitats del tercer sector.

Cal seguir treballant per avançar conjuntament en la construcció d’eines que per-metin avaluar la contribució i el valor diferencial del tercer sector.

5. L’altra cara de la crisi: el rol del tercer sector com a agent de transformació social

Des d’un punt de vista històric, la paraula crisi indica un moment de transició entre una etapa i una altra. Més enllà de les dificultats inherents a qualsevol període de crisi, aquesta suposa un moment de canvi i, per tant, una oportunitat per transformar el model social i econòmic imperant per avançar cap a un món més just i solidari. En aquest context d’oportunitat cal reforçar el rol de transformació social del tercer sector. Com a actor social que és, el tercer sector té ara l’oportunitat, i la responsabilitat, d’aprofitar el moment per promoure tant canvis estructurals com de millora interna de les organitzacions.

Així doncs, cal posar en relleu tota una sèrie d’elements que permetran avançar conjuntament cap a aquests canvis:

La contribució del tercer sector

Ara més que mai és imprescindible ressaltar la contribució del tercer sector a la societat. És un bon moment per comunicar el que s’està fent des de les entitats no lucratives i, més important encara, com s’està fent, en base a quins valors. És important que les entitats dediquin esforços a fer visible el valor afegit del sector, allò que aporta de diferent respecte altres actors socials. En context de crisi, cal seguir treballant per avançar conjuntament en la construcció d’eines que permetin avaluar aquesta contribució i establir mecanismes de comunicació entre el tercer sector i la ciutadania.

La coherència amb la missió i els valors

Tenint en compte que el context de crisi implica un exercici de reflexió estratègica, priorització i especialització en el si de les entitats, és un bon moment per posar especial atenció a la coherència entre les accions desenvolupades, la missió i valors de l’organització. A més, aquesta coherència és la clau per garantir la legitimitat del sector no lucratiu davant els altres agents socials rellevants.

Les relacions de col·laboració

La crisi suposa la necessitat de buscar sinergies que permetin afrontar, de manera eficient, els reptes que es plantegen. En aquest sentit, el context genera processos de treball en xarxa i col·laboració interessants i positius per al sector. Aquestes relacions de col·laboració es poden donar tant amb el sector públic i empresarial, com entre les mateixes organitzacions del tercer sector.

16

Ara més que mai cal ser capaços de generar mecanismes que fomentin el compromís social i la participació ciutadana.

L’increment de necessitats socials pot generar un sen-timent col·lectiu de solidaritat idoni per reforçar el discurs de coresponsabilitat i compromís cívic.

La crisi genera un context favorable per revisar, reformular i construir un nou tercer sector, més fort i amb més capacitat d’incidència.

La coresponsabilitat en els assumptes d’interès col·lectiu

En major o menor mesura, la crisi econòmica afecta tota la població. L’increment de necessitats socials i, per tant, de persones que es troben en situació de risc d’exclusió social pot generar un sentiment col·lectiu de solidaritat idoni per reforçar el discurs de coresponsabilitat i de compromís cívic. En aquest marc, les organitzacions de la societat civil tenen un paper important a l’hora d’articular aquesta participació ciutadana en favor d’objectius d’interès col·lectiu.

La participació ciutadana i la mobilització social

A partir d’aquesta perspectiva de coresponsabilitat, cal ser capaços de generar mecanismes que fomentin el compromís social i la participació ciutadana en les activitats realitzades per les organitzacions del tercer sector. La participació i la mobilització social són elements clau per mantenir una base social activa i compromesa.

Una oportunitat per posicionar-se com a sector

Tot i les dificultats que haurà d’afrontar el tercer sector, el panorama actual obliga a les entitats a fer una reflexió profunda sobre la seva activitat i funció. La situació de crisi genera doncs un context favorable per revisar, reformular i construir un nou tercer sector , més fort i amb més capacitat per incidir en l’àmbit social, polític i econòmic.

17

Annex. El Consell Assessor de Recerca de l’OTS a Catalunya

El Consell Assessor de Recerca de Catalunya s’emmarca en el pla de participació de l’Observatori del Tercer Sector (OTS) i sorgeix amb la finalitat de garantir la coherència i la utilitat de les activitats desenvolupades per l’entitat; reflexionar conjuntament sobre les necessitats i tendències de les organitzacions no lucratives, així com sobre el seu rol a la societat i contribuir a la construcció de discurs col·lectiu com a sector.

Sobre la base d’aquests objectius, un dels valors afegits d’aquest òrgan és la diversitat dels seus membres i, per tant, la interacció de persones procedents de diferents àmbits d’activitat del tercer sector o afins a aquest. Així, per l’OTS, el Consell Assessor de Recerca representa una manera de formalitzar les relacions de complicitat amb persones, entitats i institucions, construïdes al llarg de cinc anys de trajectòria.

Aquest quadern recull les aportacions de la segona reunió del Consell Assessor de Recerca de l’OTS celebrat a Barcelona, el passat dia 15 d’octubre del 2008.

Els membres del consell són:

1 Fatima Ahmed Associació Sociocultural Ibn Batuta

2 Daniel Arenas Esade

3 Jordi Armadans Fundació per la Pau

4 Alícia Artiaga Fundació Comtal

5 Eduard Ballester Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament

6 Carles Barba Fundació Catalana de l'Esplai

7 Javier Bonomi Fedelatina

8 Quim Brugué Universitat Autònoma de Barcelona

9 David Camps Intermon Oxfam

10 Ramon Carbonell Copcisa

11 Josep Lluís Cleries Convergència i Unió

12 Toni Codina Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

13 Teresa Crespo Fundació FIAS

14 Ignasi de Juan Educació Sense Fronteres

15 Adolf Díaz Creu Roja Catalunya

16 Eva Fernández FAVB - Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

17 Àngel Font Fundació Caixa Catalunya

18 Francesc Giró Acció Natura

19 Ricard Gomà Ajuntament de Barcelona

20 Jordi Gusi ECAS - Entitats Catalanes d'Acció Social

21 Rita Huybens Lliga dels Drets dels Pobles

22 Eulàlia Mas Federació Catalana de Voluntariat Social

23 Pepe Menéndez Fundació Joan XXIII

18

24 Juan Mezo Valores y Marketing

25 Alba Molas Coordinadora Catalana de Fundacions

26 Teresa Montagut Universitat de Barcelona

27 Ramon Nicolau Ajuntament de Barcelona - Participació Ciutadana

28 Arcadi Oliveres Justícia i Pau

29 Pilar Paris Generalitat de Catalunya

30 Jordi Pietx Xarxa Custòdia Territori

31 Jordi Porta Òmnium Cultural

32 Consol Prados Partit Socialista de Catalunya

33 Xavier Puig AEISC – Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya

34 Roger Revilla Federació Catalana ONG pels Drets Humans

35 Rafael Ruiz de Gauna Fundació Pere Tarrés

36 Jordi Sànchez Fundació Jaume Bofill

37 Anna Simó Esquerra Republicana de Catalunya

38 Raül Valls Centre per a la sostenibilitat territorial

39 Ricard Valls Antares Consulting

40 Mercedes Yubero Fundación Adsis

A més dels membres del Consell, també van participar de la reunió algunes persones de la Junta Directiva de l’entitat: Jaume Albaigès, Ramon Garcia, Ismael Palacin i Joaquim Sabater.

La missió

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre

i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en

el funcionament de les organitzacions no lucratives.

Àmbits de treball i enfocaments

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TERCER SECTOR

Per exemple, temes com diagnòstics sectorials,

identificació i visualització d’entitats, organitzacions de segon nivell, tercer sector i

societat...

EL FUNCIONAMENT DE LES ORGANITZACIONS

Per exemple, temes com òrgans de govern, la qualitat,

reflexions d’entitats, voluntariat, transparència, medició d’impacte, gestió i

desenvolupament de persones...

ELS ÀMBITS D’INTERÈS DEL TERCER SECTOR

Per exemple, temes com joventut, cooperació al

desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social,

cultural…

EN

FO

CA

MEN

T S

EC

TO

RIA

L

EN

FO

CA

MEN

T T

ER

RIT

OR

IAL

ACTIVITATS Recerca, jornades, tallers, docència,

publicacions, acompanyament a entitats,…

Ter

cer

sect

or

en g

ener

al,

soci

al,

cooper

ació

, m

edia

mbie

nta

l, c

ultura

l...

Catalu

nya, E

span

ya, co

mparatiu

intern

acional

Col·lecció Debats OTS