Viatgem pel món romà

Temple d’August, Croàcia

Teatre de Pula, Croàcia

L’herència dels romans

Els romans van deixar una empremta en tot el territori que van ocupar: des de la Britània a Síria. La nostra missió ara, és muntar un viatge que ens permeti conèixer tots aquests monuments.

Per on haurem de viatjar?Aquests vestigis els trobarem allà on els romans hi varen arribar, és a dir, allà on hi tenien les fronteres en el moment en què l’Imperi es va fer més extens. Així doncs, la nostra ruta podrà visitar països molt dispars.

Quins edificis construïen els romans?En el nostre viatge haurem de visitar tot tipus de monuments romans i esbrinar-ne l’ús.

Podrem veure edificis d’oci

Obres d’enginyeria

Edificis destinats a la religió

Edificis d’ociCom que a l’època dels romans no hi havia televisió ni internet, tenien altres maneres de divertir-se. Per passar l’estona solien anar al…

-Circ, un edifici de forma ovalada on s’hi feien carreres de quàdrigues i on se solien apostar quantitats importants de diners.

Carrera de quàdrigues

Vista aèrea d’un circ romà

-L’amfiteatre, un edifici en forma circular; de fet era la suma de dos teatres (dos semicercles junts, d’aquí el seu nom) i on s’hi celebraven espectacles majoritàriament sanguinaris: lluita de gladiadors fins a la mort, en alguns casos; naumàquies, venationes…

Coliseu, amfiteatre de la família dels Flavis

Planta de l’amfiteatre de Tàrraco

Ludi circensesA l’amfitetare romà s’hi feien tot tipus de jocs que entretenien el públic romà:

Lluites de gladiadors

Qui eren els gladiadors?Normalment es tractava d’esclaus que, per la seva condició física, resultaven òptims per a aquesta activitat. També hi havia presoners de guerra que esdevenien gladiadors, o fins i tot homes lliures que, a causa de la seva ruïna econòmica, veien com a única sortida jugar-se la vida a l’arena per aconseguir fama i diners.

Espàrtac, el gladiador rebel

El gladiador més conegut de tots és Espàrtac, el qual entre els anys 73 i 71 aC va protagonitzar una rebel·lió d’esclaus que finalment fou sufocada pels romans. Tot i això, aquesta revolta va suposar una amenaça evident al tot poderós imperi romà.

Fotograma de la pel·lícula Espartaco d’Stanley Kubrik, 1960

NaumachiaeEn alguns casos, s’omplia l’arena de l’amfiteatre amb aigua i s’hi simulaven lluites navals. Per dur a terme aquests espectacles calien molts diners, i normalment se celebraven en ocasions molt especials...

Els lluitadors en aquests jocs eren gladiadors que la majoria de vegades es guanyaven la vida cada vegada que sortien a l’arena. Si tenien sort, podien aconseguir fama i diners.

VenationesUna altra activitat que realitzaven els romans eren les venationes, o caça, on els gladiadors, en aquest cas, es convertien en caçadors de feres portades de tot el món.

Mosaic d’una venatio trobat a El Djem, Tunísia

En el mosaic veiem quatre guepards amb els seus noms i els quatre gladiadors que els han de “caçar” Podem llegir Romanus, Spittara, Victor, Bullarius, Crispinus, Hilarinus, , Luxurius, Mamertinus i Mageri, que era qui va pagar els jocs.

Teatre romàAquest tipus de divertiment el van heretar directament dels grecs, inventors del teatre. Hi feien comèdies d’estil grec i romà. D’entre els autors més cèlebres de comèdia romana, podem destacar Plaute i Terenci

Teatre romà de Sagunt

TermesEls romans se solien relaxar en aquests edificis on, mentre hi prenien un bany, parlaven de política o d’altres temes que tinguessin a veure amb l’actualitat de l’època.

Plànol

Termes a Calatayud

Interior d’unes termes romanes

Obres d’enginyeria: “Tots els camins duen a Roma”

Per tal de garantir la prosperitat d’un imperi tan gran, els romans es van veure amb la necessitat de construir diferents obres d’enginyeria per tal de:

-Assegurar la unitat de l’Imperi: per mitjà de vies o carreteres que servien per moure els exèrcits d’una manera ràpida i eficaç. El sistema de camins era radial i sortia des de roma. Per això se sol dir allò de: “tots els camins duen a Roma”. A més, per construir aquestes vies, van haver de alçar ponts,

mitjançant diferents tècniques.Procés de construcció

Parts de la via Un tram de la Via Augusta

PontsPer tal que no hi hagués cap obstacle en els camins, calia saldar rius i altres accidents geogràfics. Els romans varen ser uns grans ingenyiers de ponts. Vegem-ne alguns exemples:

Pont romà, Alcàntara

Pont i aqüeducte de la Provença

Pont trencat, a Sant Celoni

Pont romà, a Pollença

Pont romà a Còrdoba

Construcció del pontUn dels principals obstacles a l’hora de construir els ponts, era l’aigua. Per solucionar-ho, els romans empleaven el tirabuixó d’Arquímedes, un aparell que bombejava l’aigua cap a fora sense massa esforç.

Plànol de les principals calçades a la Península Ibèrica Via Augusta, que anava de

Nord a Sud de la Península. A Barcelona hi ha un carrer que porta aquest mateix nom, ja que per allà hi passava un tram.

Via del Nord, que anava d’Est a Oest, sortint de la ciutat de Tàrraco

Via de la Plata, que enllaçava la ciutat d’Emerita Augusta amb el Nord.

Via de l’Atlàntic, que anava de Nord a Sud a la costa de l’Oceà.

Abastir les ciutats amb aigua per mitjà dels aqüeductes

Aqüeducte Milagros, a Mèrida

Reconstrucció de l’aqüeducte Milagros

Presa de Proserpina, a Mèrida

Aqüeductes més importants de la Península Ibèrica i França

Edificis destinats al culte religiósCom sabeu, els romans van adoptar dels grecs la majoria de deitats, i també el tipus d’edifici on es veneraven, els temples

Els temples eren edificis públics on s’hi veneraven els déus olímpics. A partir de l’imperi es va practicar el culte imperial: els emperadors tenien el mateix estatus que els déus i se’ls venerava als temples

Temple romà a Vic

Temple de Vesta

Temple romà, Barcelona

Aquí tenim tres mostres de temples romans: dos de planta rectangular i un de planta circular anomenat tolos.