REMORS DE TEMPESTAT

La qüestió de l'ExtremOrient

Aquest cop la Discòrdia, senyora dels hu-mans, ha encès la seva famosa teia pel can-tó de l'Extrem Orient. Tret de saber que elsesdeveniments darrers de la Manxúria sónun nou episodi de la lluita sorda que hi sos

-tenen el Japó i Rússia, no en sabem gairecosa més. Setanta empleats del ferrocarrilmanxurià han estat detinguts per les auto-ritats. Eren súbdits russos i es suposa quefeien propaganda soviètica. El govern dels

tuca oficial i al seu cinema tendenciós.Aquest camí, però, en fracassar a l'interiorde 1'ex- Imperi Rus, es condemnà a I'exte-

! rior. Rússia s'ha adonat, quan ja havia per-! dut molt de terreny, que no hi havia més

remei que seguir la mateixa política del tsa-risme, t ho ha fet des d'aleshores, fins i totd'una manera més agressiva. La seva pre-paració militar a la Sibèria sembla queabsorbeix molta part de la seva força ar-

. Hirota, Sshii i Fukai

3.

EL BANQUET A AZAÑA

—Per la redignificació d'Espanya! Pel resca4 de la Repáblica!Perquè els ca4alans no siguem els únics a ambicionar!

Any VI. Núm. 291- Barcelona, dijous, 30 d'agost de 1934

La Ilum ve de l'Orient.Ara que de vegades

rn: I4ITIIUTUI?Lt IWT 1 POLITICí1 és una .11um sinistra.Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 - Tel. 11430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

soviets ho nega ; les declaracions dels seussúbdits, segons aquesta versió, els haurienestat arrencades a la força. Qui té raó?Tant capaços són els uns d fer agitació a.,un país fronterer com els altres d'empescar

-se un complot artificial, per tal d'eliminarun pas més la influència russa en el ferro-carril asiàtic. Mai no en treurem l'aiguaclara i, per altra banda, aquest fet anecdò-tic tampoc és tan important ; el que té trans-cendència és la situació complicada que esva creant en aquell fragment de la superfí-cie del nostre planeta. Quan les coses esde-venen tan difícils d'analitzar és molt fàcilque qualsevol dia un trontoll de no-res du-gui a una conflagració que, en aquest cas,podria tenir enormes conseqüències.

En aquest caos extremortental juguen di-versos factors i es creuen molts processoshistòrics. Assenyalem els principals.

El de la Xina: L'Imperi Xinès, de tradiciómilenària, el més antic del món, no és cap.secret per a ningú que s'està desmembranti de pressa. Mentre pogué viure dins unisolament arre..erat, s'aguantava indefinida-ment, gràcies a la seva gran màquina bu-rocràtica, una de les més ben lligades delmón, de la seva unitat de cultura (per da-munt de les mil races que el componen), idel caràcter especial de les seves masses po-pulars.

Però en veure's forçat ele viure una vidainternacional ara que tota l'esfera del món,per motiu de la facilitat dels transports, s'hafet més reduïda i els pobles més veïns, haconvertit aquella estabilitat en un equilibriinestable. La Xina rodola i s'esmicola comuna gota d'argent viu. La unitat culturalmateixa, en pendre contacte amb les cultu-res occidentals, i encara amb allò que aques-tes tenen de més material i destructiu, ce-deix i s'afebleix. Cada cop és menys efi-caç per a aglutinar l'imperi.

Per si no fos prou, al ostat de la Xinahi ha un imperi insular (l'una cohesió rara,tant per la seva rigidesa política com pel ca-ràcter dels seus habitants, eminentmentguerrers, i com a tals subjectes a una se-veríssima moral de l'honor. A mésfi l'Imperidel Sol Ixent té una població tan atapeïdaque no té més remei que fer-la cabre a lesterres veïnes. Els resultats favorables de laguerra russo-japonesa i l'anexió de la Coreano han estat sinó gotes tirades al mar. 1el Japó, per tal de procurar-se un sobreeixi-dor per als seus nacionals, ha pensat tro

-bar un camí de mínima resistència explo-tant i accelerant aquest ferment de des-

membració que hi havia dins la Xina.Per un miracle d'inconsciència, molt fre

-qüent entre els fanàtics, la Rússia dels pri-mers temps soviètics,

encaa bullent a pro-

selitisme, provocant guerrestenor de l'Imperi Xinès, va donar una em-penta a l'obra del seu rival.

EI primer pas brillant del Japó per aquest

canvi fou la creació del nou estat de Man-

xúria, pràcticament mediatitzat per les se-

ves forces militars i econòmiques. Ara sem-

bla que afavoreix l'emancipació del Turques-

tan xinès. Es clar que aquesta política, si ja

no fos per altres raons, hauria de topar amb

la de Rússia, que no pot veure impassiblecom li trontolla la Mongòlia i el seu Tur-

questan. Mentre estigué sota un misticismemarxista, internacionalista, es podia fer la

illusió de catequitzar els pobles de ]'Asia i

eliminar el problema de l'hegemonia ambuna mena de comunió espiritual i social.Creà dins Moscú mateix seminaris de pro-

pagandistes a l'Orient reclutant nacionalsde les terres asiàtiques i ensinistrant-los en

les tories de Marx i de Lenin. Es féu una

pila d'illusions. A la vegada exaltà els seuspropis valors asiàtics enfront dels europeus;d'això n'hi ha mil rastres a la seva litera-

mada. Per tal de poder mantenir aquestapresió s'h vist precisada a teixir un seguitd'aliances a l'altra banda, és a dir, a Euro-pa, que recorden les de la Rússia de sem-pre. I és que els fets manen i els homes hande seguir-los. Sembla mentida que uns par-tidaris de la interpretació materialista de lahistòria oblidessin aquesta veritat i es lliu-ressin a un misticisme de neòfit.

A més de Xina, Japó i Rússia, juguenen el problema els Estats Units i ]'ImperiBritànic : l'un, gran potència del Pacífic il'altre, gran potència colonial i comercial.El seu paper ;i els seus interessos fan que nopuguin veure sense alarma un engrandimentmassa considerable del Japó ; però tambó caltenir present que aquesta diferència d'inte-ressos pot trobar els seus punts de coinci-déncia. Mentre el Japó cerca un engrandi-ment a costa de Rússia, no s'escampa pelPacífic, i, com a conseqüència, deixa tran-quils els Estats Units, temerosos de yeuretotes les forces nipones concentrades con-tra les terres americanes, ja sigui bellico-sament, ja en penetració pacífica, i, pel quefa a Anglaterra necessita a ]'Asia un pui-xança que tingui a ratlla la seva grarival al continent : la Santa Rússia del Tsaro de Stalin.

Com el lector compendrà, tots aquests es!lavissaments de pobles i aquest xoc fataele forces i d'interessos barrejats, inconstanti equívocs, són una clau de complicacionsLa vella Europa, famosa pels seus eternconflictes, bé podria pendre alguna lliçó dI'Asia eterna.

MIRADOR INDISCRETLes opinions de l'ambaixador

La pell de l'ósCom que es discuteixen aquests dies en

la premsa política les anteriors connexionsdel diputat de l'Esquerra senyor España

amb el règim monàrquic, volem aportaruna anècdota que hi fa referència.

En el viatge apoteòsic realitzat a la Valld'Aran, en plena eufòria dictatorial, perAlfons de Barbó, els prohoms del país ri-valitzaven entre ells 'per a fer-se plaents allur aleshores egregi hoste. Algú va insinuarque la dèria esportiva de l'ex-monarca po-dia quedar ben afalagada oferint-li l'ocasióde caçar un autèntic ós pirenenc. Però l'a-

nimal no es posà de moment a tir de lareial escopeta. Calgué esperar l'ocasió que

un expert caçador aranès d'anomenada, elfamós Ton de Baró, cobrés un dia un mag

-nífic exemplar.Curtida la pell de la bèstia, començaren

les discussions, car tots els prohoms esdisputaven l'honor de portar-la a palau.

El pugilat entre l'assembleista senyorDeó, el cap comarcal de la Unió Patriòtica,avui conseqüent esquerrà senyor Bustinduy,

i l'alcalde de Viella, va adquirir propor-cions gegantines.

Però tots ells varen quedar amb un pamde nas. Una nit, el senyor España poguéconvèncer Ton de Baró, i s'emportà la pelld'ós cap a Madrid.

Coses del Sr. Desvalls

A 1'ex-marquès d'Alfarràs, conegut des de

fa pocs dies per l'home del Laberint, el mo-lesta molt que li diguin Desvalls i no Al-farràs.

Fa uns quants anys, trobant-se a l'E-qüestre, un soci que s'anomenava Solà vapreguntar-li

—Perdoni... Com m'ha dit que es deia,vostè?

;Alfarràs... Marquès d'Alfarràs, per aservir-lo.

—Caram! Es curiós... Jo havia conegutel seu germà, i no se'n deia pas, d'Al-farràs...

--Ah ! Es clar. El nostre cognom de fa-mília és Desvalls...

—Això ! Desvalls !—Però el meu títol nobiliari és Alfarràs...-Ai, ai! I per qué tenint un cognom

tan bonic es fa dir pel motiu?

TelepafiaEl Correo Catalán del dimarts va publi-

car una fotografia on es veien junts, i rient,amb aire satisfet, el conseller de Finances dela Generalitat, senyor Martí Esteve, i elcap del Govern de Madrid, senyor Samper.

D'aquesta fotografia, el diari carií en feraun gran plat.

—Què us sembla, eh? Aquesta és la ve-ritat de la situació. La política té dues ca-res. Mentre els polítics ací fan creure a la

Rau=rau

L'mclit Adrià Gual, sempre que escriusobre Miquel Utrillo, sembla que es proposiliquidar alguna diferénciá tinguda en vidad'aquell crític traspassat. Primerament litira una mica l'encens, però aviat se'n pe-nedeix i, no falla, ens fa sentir uns rosecstan punyents que, per força, n'hi devia pas-

sar alguna de molt grossa.I el més xocant és que no ho acaba d'ex-

plicar : tot són indirectes, que diria MiquelUtrillo. Per exemple, en un article sobrePèl & Ploma, el popular pluviomètric re-marca : cc. ..Perú era tossudot en fet de sim-paties i antipaties, tossudot i bona cosa de

maniàtic, segurament degut a les lluites quetot sovint l'havien posat a prova; i mereixiaque se'l perdonés...»

—Vinga, home, que ho digui clar 1 — ex-clamà un pintor mediterrani.

Gual, unilingüe

En la part encomiàstica, Adrià Gual as-senyala : «Utrillo, que era un gran rodamón,tenia, per aquell temps, bona cosa de mont

-martrés, de spiher illustrat... Coneixia di-versos idiomes. ..)i

—I En Gual amb prou feines el català;i no parlem de l'anglès. Mira que no saberescriure speaker!...— observà un ex-deixe-ble de ]'Escola Catalana d'Art Dramàtic,amb La l'en del Vespre als dits.

El «varón» von NeurathEl Sol publicà l'altre dia, a la primera

plana, un article titulat : Se anuncia eltraslado de Goebbels a Polonia y el delVARÓN voñ \'eurath... (amb v baixa).

Volia dir el periòdic madrileny que elsaltres caps nazis són tots de . sexe dubtós?

Es massa malicia, companys d'El Sol!...

Eh DtJo'i. -- Blanci

Ball de SociefatL'ex-duc de Saragossa, gran d'Espanya

Aquell que cregués que a les festes majors i gran maquinista de tren, ha estat inter-no hi ha ball de sacietat sense envelat s'errava vivat per un redactor del Paris-Soir (tr deld: mig a mig, perquè allà on tenen més punt mes que som).a quedar bé, sota aquest important aspecte dels El dues vegades gran conversà gairebé ex-gaudis estivals, quan els pregunteu per l'en, clusivament sobre locomoció. No volgué en-velat, un responen: «Aqui, amb els locals ja redar-se amb la políticaen tenim prou). Però una pregunta tentante et terrible cre-

Tant és així, que les activitats, diguem-ne mava els llavis del periodista. Per fi s'ar-polítiques, de moltes generacions vilatanes s'han riseà a fer-la, a mitja veuesmerçat en competrcions incessants entre el —Espanya, seguirà en República?Casino de Dalt i el Casino de Baix, amb mires L'ex-duc respongué, arrugant les cellesa llur desenvolupament, dins el concepte clàssic —.N'he parlat darrerament amb 1'ambaixa-de l'ordr' i la bellesa. Si l'un era esfondrat (bor d'Alemanya i aquest creu en el retornper un foc insufocable i el reconstruïen a la de la monarquia...moderna, l'altre l'aterraven expressament i es Quan el lerrouxisme el farà ministre d'Es-procuravu superar, en harmonia de limes i ri- tat, a aquest ambaixador?queso de materials, la societat contrincant.Aquest és, a fi de comptes, encara que xoqui,el procés de les emulacions ciutadanes en mésd'un indret català.

La gent pobletana que té un ideal extr a-do-mèstic, plasma, a ben segur sense adonar-se'nmassa, el consell de Tolstoi en considerar l'art

com un òrgan moral de ;1a vida humana i encercar, més o menys a les palpentes, la inspi•ració dels seus actes públics en un esperit definesa. D'ací, l'ure que sent per al seu clospredilecte, per al seu teatre, per al seu cinema,per a la seva sala de ball a l'aire lliure; d'acíque quan arriba la festa major, els directiusde cada local acompleixin Ilur tasca amb unposat tot cerimo-niós.

El fuster, el forner, el mestre d'obres quiformen part de la junta, el -dia del ball de so-cietat sopen d'hora, es muden i cuiten a iris-tallar-se a la porta del jardí per tal de barrarel pas al que no sigui soci i al que no portisabates i coll planxat. Ah, si intentés entraraquell minyó de la colònia estiuenca que l'anypassat s'esmunyí com un lluert! Mentrestant,els joves colloquen dins grans cistelles els ramsde flors naturals que han d'oferir, junt ambprogrames a tres tintes, a les noies que facinirrupció sota xals tènues i sedes folgades. Ama-rada de llunb i voltada d'acàcies, la rodona im-mensa és exornada, encara, amb llargues tigesda bambú guarnides de roses. L'antena que,al bell mig, aguanta unes veles sumàries, amaga,entre els llessamins que l'entortolliguen, unsreflectors que avaloren el maquillatge fresc deles balladores, apressades a ocupar les cadiresdels primers rengles: _f ues orquestrines des-granen, una darrera ialtra, els ballables extretsdels films sonors, de les operetes i de les re-vistes de l'any, bo i llançant uns esgarips per-

fectament hawaians. Un foraster, d'aquells que

a tot arreu volen sobresortir, s'asseu al davant,i el president, que té referèncées del subjecte,no triga a comminar-lo :

—Sírvase el caballero abandonar la primerafila, reservada a las señoritas que toman parteen el baile.

—Habla usted con un procurador de los tri-bunales...

—Y usted con el presidente de la Sociedad!La muller de l'intrús, assabentada que el pre-

sident pot disposar d'agutzils i serenos en elseu doble caràcter de tinent d'alcalde, acon-

sella:—Pepe, por Dios, levántate; no me des más

desazón!Clos l'incident, el ball continua amb gran es.

o plendor. Parpelleigs de diademes, collars, braça-lets i tumbagues de diamants; olor carnal i d'ex-

tractes cars; exhibició incontrolada de models;r pentinats entre or i argent, banús i xicrandm ;

bescanvi de somriures r contactes vellutats. Lesmares sotgen l'eflorescència dels festeigs i, fin-

gint severitat, criden:s —Teresina, Eulàlia, potser que ja és massa

tard!s —1 ara, un dia com avui ! Precisament anem

e a refrescar...S.

gent que es barallen, a Madrid estan, enrealitat, a partir un pinyó.

El Correo Catalán hauria volgut que elssenyors Martí Esteve i Samper s'haguessintret les tripes davant del fotògraf.

El més divertit, però, és que El CorreoCatalán començava arx' el seu comentani:

«He aquí una instantánea que ha olvidadode publicar La Publicitat.»

Exacte! Aquell mateix mati, La Publicitatla publicava , a primera plana.

Atopaganda a l'americanaDiumenge a Belles Arts va tenir lloc el

banquet homenatge amb el qual les enti-tats que encara té a Barcelona el partitradica! obsequiaren llur conseqüent corre-ligionari Jaume Polo.

La calma pròpia de l'actè només va veu -re', torbada en dues ocasions diferents. Laprimera, quan es procedí a col-locar en unlloc ben visible de la sala un retrat dedicatque acabava d'arribar, tramès pel senyorLerroux.

I,a segon...Quan menys ningú no s'ho esperava, el

correligionari Calero, que actuava de spea-

1eer, posant-se davant del micròfon, vacridar

—Ciutadans ! Ciutadans ! Un estimatcompany acaba de perdre la cartera. Sialgú de vosaltres la troba, que l'entreguitot seguit !

L'anunci causà sensació i no cal dir que

anà seguit (le diverses i àdhuc saborosesobservacions.Tothom, però, va quedar sorprès, quan el

speaker va aparèixer novament davant del

micròfons.—Ciutadans ! — cridà més fort encara que

la vegada anterior — Ha estat trobada lacartera. Queda salvat l'honor del partit ra-dical ! ! ! --^ conclogué, davant l'astoradaconcurrència.

E l Dr. Ley, o un nazi a Barcelona

Un dels principals collaboradors de Hitleres diu doctor Ley. A Barcelona, n'hi ha unaltre del mateix nom, destacat membre del'organització nazi de la nostra colònia ale-manya.

EI dia del discurs de Hitler a Hamburg,el doctor Ley va disposar el seu aparell deàdio per tal de captar el magnífic parlament

del seu admirat Führer. Es posà la sevacamisa bruna, i des del començament deldiscurs fins a l'última paraula, l'escoltà perràdio, amb la má alçada, en rigorós garde-á-vous...

Les minyones el tenien per boig. En rea-litat, només és nazi...

« Arrojar la cara importa...»El Eco de Sitges insereix un telegrama

adreçat a don Alfons de Borbá, amb motiud'un fet luctuós, i amb el text del qual nin-gú no tindria res a dir, si no fos la sevagalarda cueta: «siguen las firmas».

—Ara comprenem per què el comte deRomanones estava tan sol i tan trist al cos-tat d'aquella ampolla de cervesa buida, eldia del comiat retal, a l'estació ! — féu unpianista, tot disposant-se a amenitzar unsopar a l'americana.

Les idees i les imatgesEls reportatges Fox Movietone abusen, a

voltes, de la set de curiositat del públic,però aquest, escamat, ja no s'ho empassatot amb la bona fe dels prirners temps.

L'altre dia, una fenomenal xiulada pre-mià la projecció d'un concurs de munyirvaques organitzat entre l'element femeníd'una colònia d'estiuejants, precedit per unaarenga que començava així:

iuVlesdames, Messieurs. Toujours amisaguets des idées nouvelles...»

AL CAP DE TANTS ANYS... (1)

ui ha presoners espanyols al Marroc?Al nieu amic, el Qerio.dista argeN René Hech.

ADÉU A TETUAN

Tetuan és anomenat la Ciutat Blanca, i,en efecte, des del cim d'un turó que dominala ciutat, aquesta s'albira d'una blancor demarbre que meravella.

Més enllà, el Mogot, la tràgica mcmtanyacada pédra de la qual és una llosa queguarda una vida espanyola.

quests arribarem a la fi de la nostra ex-pedició.

De vegades, Valentí i jo ens planyem del'absència de tota gestió oficial. Però, d'al-tra banda, no hem pas curat de solicitarcap ajut d'aquesta mena. No és millor elcaràcter privat de la nostra gestió, que lidóna més probabilitats d'èxit?

El moro amic ha tornat i s'ha afegit anosaltres al pati on l'esperàvem. Mentres-tant, m'he entretingut fotografiant la casamora, i també el moro amic. Però això l'hamolestat en] gran manera, fins al punt quem'he vist obligat a assegurar-li que l'apa-rell fotogràfic no estava disposat per a acon-seguir cap retrat.

Mentre el moro amic parla en el seu idio-ma amb el meu company, segurament ex-plicant-li el resultat de la visita, he sortital carrer on està la casa i m'he endinsaten un altre d'un xic més enllà, on dés dela porta d'una casa em cridaven unes donesd'aire inconfusible.

He tret una foto d'una d'elles, exemplartípic de rifenya, una mora d'Anghera que,j unt amb les seves companyes, ha cantatuna cançó de ritme monòton i lent.

Els he pregat que em traduïssin la lletrade la cançó que amb tanta melangia i sen-timent han cantat, i ha calgut que em fespassar per alemany perquè hi accedissin.

Diu així la cançó

Dona jove : el Raisuni no ha rxorlNo ploris, ni t'esquincis la roba,ni al rostre no et posis llot.Els espanyols ho diuen de broma.El Ralsuni t'estima i no és ¡non.

Dia vindrà en què tornii es posi enfront d'homes valents.La seva imatge no lii ha qui l'esborri,com dona no hi ha que no el plori, [gens.que els espanyols de guerres no en saben

l'home que es pro-clamà rei per a eme-

tre segells

LA IIISTòR1A EXTRAORDINÀRIA DE MARIA 1,REI DELS SEDANGS

Amb motiu de la recent aventura del'anomenat Boris I d'Andorra, hom ha re-cordat , en articles i informacions, la his-tòria d'altres pretendents a distints i ima-ginables trons. De tots, el més popular fouJacques Lebaudy, el famós emperador delSahara, que àdhuc volgué trametre una re-presentació oficial a la Conferència d'Alge-riras. Jaeques Lebaudy, que no era cap

2 MIRABDR

Sis metres linealsA les oficines del Comitè de la Llengua

de la Generalitat de Catalunya, installadesa l'Escola del Treball, en aquesta època devacances, s'han trobat només prestant-hillurs serveis els senyors Bardagí, Artells,Aimà i Villalon.

Es dóna la casualitat que aquests quatrejoves professors són tots ells de baixa es-tatura. E1 que amida més fa metre ele-quanta.

Quatre infants, tanmateix!Per això hom els diu, a les esmentades

oficines, «els quatre d'infanteria».

Calendari comunisfa

EI setmanari dels comunistes barceloninsque respon al nom de L'Hora escrivia enel seu número del dia 18 d'aquest mesc(quinqueni I930-37", referint-se als gransplans socialitzants bolxevics.

Trobem aquest setmanari bon represen-tant de la tendència avançada que defensa;de moment, ja ens ha avançat de dos anysels quinquennis (així, amb dues n) burgesos.

Si no fos que encara en ortografia viuun xic endarrerit...

La cuaEncara cuegen les anècdotes sobre les as-

semblees del Centre de Dependents, en lesquals més d'una vegada s'ha sentit el moluenxufistau interrompent distints oradors.

Fou en la cèlebre reunió general presi-dida per l'interventor de l'autoritat gover-nativa, senyor Josep M. Espanya. En undebat sobre la qüestió de les expulsions,fou cedTda la paraula al soci senyor Ma-lagarriga. Aquest,. a través del seu discurs,digué:

—Perquè jo, que no sóc d'Estat Catalini de ]'Esquerra, i que, per ara, no aspiroa cap càrrec de la Generalitat...

Aquest per ara fou comentat saborosa-ment per un cert sector de socis.

Els ç!arlaires

L'alcalde de Vilanova, ja ho hem dit al-tres vegades, té moltes afinitats amb el se-nyor Pich i Pon quant al fet de fer dis-cursos.

No fa pas molt que, en la inauguraciód'un collegi local, en veure que certs con-currents a ]'acte reincidien a garlar amhveu massa alta, digué

--d si no volen sortir per les bones, hohauran de fer per la virulència...

La intenció basta

E1 conegut, tant com diminut, jutge deSanta Coloma de Gramenet, Josep MariaLladó i Figueres, és d'aquells pocs jutgesque s'esforcen en la tasca eatalanitzadoraque tot català conscient ha d'impulsar enaquesta hora que vivim.

Per això, en un ofici que redactà no famolts dies, escriví «caixa escorcolladora» re-ferint-se a una caixa registradora — o en-registradora, que també així pot dir -se.

Que la serena Themis li perdoni la re-lliscada en gràcia a la bona voluntat.

Peix blancEntre els periodistes que fan informació

a la Generalitat es parlava l'altre migdiade malalties.

—Jo només he estat malalt una vegada– va dir En Costa i Deu —. Una mica deventrellada, sabeu? Però el metge em vaposar a un règim de peix blanc, i em vaigcurar de seguida.

—I quin peix blanc menjàveu? — va de-manar un company.

En Costa i Deu, amb el seu més puraccent sabadellenc, va contestar:

—Llagosta!

ExigènciesEn una de les darreres reunions del consell

directiu de ]'Atracció de Forasters de Sit-ges, hi hagué qui es lamentà de la mancade netedat — esglaieu-vos! — que impera ala blanca vila de Sitges.

Els sitgetans, davant d'aquesta afirmacióarriscada, han perdut literalment l'oremus.

Un trempat ho comentava així :—Deuen voler que posem les persianes a

la bugada...

Esnobísme refina4

La Secció de Cinema del Centre Excur-sionista de Catalunya es desplaçà a Olotper tal de donar a conèixer el cinema ama-teur a casa nostra.

I bé ; sembla que la sessió no obtinguépas aquell èxit que sol caracteritzar aquestspelegrinatges amateurs. Només un film d'a-vantguarda fou aplaudit d'una manera ab-solutament desproporcionada.

D'aquesta manera els bons olotins queacudiren a la sessió varen fer-se la illusióque posaven càtedra de gent entesa.

La solució

Ezit ea la mida

Corbatee inarrugable.

' Pijamee a bon prea

JÀUME I, ii

e Telèfon 11655

Tatuan

El Mogot és una serra d'm^a alçària impo-nent, amb els seus feréstecs cims sempreemboirats.

Dalt del Mogot — que amb justícia potqualificar-se de primera avançada espanyo-la, ja que una vegada traspassat, hom estopa amb les primeres cabiles msotmeses —hi ha unes casetes coronant tota la serraen les quals els legionaris fan la guàrdianit i dia.

El dia que els moros puguin passar elMogot, Tetuan té vida per a escasses hores.

A l'hivern, els legionaris pugen a fer sen-tinella mitjançant sorteig entre ells.

La guàrdia al cim de la serra és durai perillosa. Dos enemics mortals assetgenel legionari destacat: el moro que avançaarrossegant-se com un rèptil', amb el fusellprevingut o la gumia entre dents, i el fred.

Tan terriblement tràgica és la mort perobra d'un enemic com de l'altre. Tot sovietresulten endebades les temptatives per aproveir-se de calefacció al cim de la ferés-tega muntanya, com l'estratègia amb quèestan collocades les garites dels sentinelles.

Alguns d'ells ja han trobat la mort du-rant l'ascensió vers el lloc al qual els des-tinava la fatalitat. D'altres han caigut as-sassinats allà dalt, voltats de neu, Isolats,lluny de tot vestigi humà que no sigui rmmoro venjatiu que, un cop ha mort un sen-tinella, en mutila el cadàver per a empor-tar-se, com a trofeu de guerra, un membresagnant del seu cos.

Els que es moren de riure són els legio-naris que, a cavall d'una mula, pugen alMogot a fer guàrdia. i són víctimes delfred. D'aquesta mort esgarrifosa, en diuen

«...una foto d'una d'elles, exemplar tí-pic de-rtfenya, una mora d'Anghera...»

morir-se de riure perquè les seves víctimespresenten estereotipada al rostre una ga-nyota tràgica, amb les dents al descobert

i

les parpelles morades.L'abundància d'orbs i de muts a Tetuan

és una cosa impressionant. Segons fan en-

tendre ells, gairebé tots pateixen els efectesdel pànic sentit quan, en l'ofensiva portadaa cap per Millán Astray, els mateixos le-gionaris que aJ cim del Mogot havien demorir de fred o per mà d'un moro, es lliu-raren a les més inaudites crueltats que es

puguin explicar d'una guerra.Per això els moros esperen pacientment

el dia de poder fer la pau.

El nostre guia ens ha portat tot seguita l'interior d'una casa mora. L'esperem alpati, que, com a Andalusia, no pot faltaren cap casa.

Ens és absolutament precís, abans de con-

cretar les condicions de la sortida vers lescabiles insotmeses, que el nostre amic esvegi amb un home de tota la seva con-fiança.

Si tot marxa bé, a mitja nit sortirem enexpedició per entre els barrancs, acompa-nyats dels dos moros, el meu company Va-lentí i jo.

Com més va, més m'adono que l'aven-tura no fis gaire atractiva.

EI meu amic es refia del coneixement queposseeix del terreny, de les seves relacionsperd jo, la veritat, he de confessar queno les tinc totes.

«Si almenys portés alguna arma per arebutjar qualsevol escomesa», penso.

Sabem, podem assegurar, que al Marrochi ha presoners espanyols, I particularment

catalans. Sabem on són, com es diuen icom podem trobar -los.

Però també sabem que molts d'ells novoldrien tornar. Per temor a requisitòries

enutj oses, i per temor de perdre el que aEspanya no tenien : llibertat, amor, fills...

Es clar que n'hi ha alguns que no estanen semblants condicions, que pateixen, sen-se afectes ni escalf de llar, que ho donarientot per a poder tornar.

Amb ganes precisament de trobar-ne d'a-

( arta de la Qarl d'Annam on es trobael país dels Sedangs. Içou Teni és,sexis dubte, el Kou Jeri que indicaven.els decrets de Mayrena com a capital

del seu regne

aventurer, sinó un home de talent i de di-ners, però que tenia la dèria de les gran-deses, ha restat una figura interessant d'a-quell Igoo que ara tothom es complau aevocar.

Lebaudy no cercava, amb la reialesa, al-tre objecte que satisfer la seva vanitat per.sorral. Altres pretendents, vulgars aventu-rers, pretenien coses més pràctiques. No lallista civil, precisament, l a que operavenamb vistes a països els nacionals dels qualspocs diners els haurien pogut dar, però síuna concessió de mines, de ferrocarrils, dejocs d'atzar...

Però de tots aquests personatges pinto-rescos, alguns dels quals ja vorejaven el codipenal, cap de tan extraordinari com Ma-ria I, rei dels Sedangs. Aquest rei d'unminúscul país del qual segurament la quasitotalitat de lectors senten parlar per pri-mera vegada, volgué pujar al tron exclu-sivament per a... poder fer una emissió desegells de correu.

No es pensin que el rei dels Sedangs foscap milionari nordamericà que glatís perveure la seva efígie impresa en un rectanglede paper franqúejant les lletres adreçadesa tots els països de la Unió Postal. Ni tam-poc que fos un filatelista ennagé que vol-gués tenir una emissió de segells única ala seva coliecció. El seu objectiu era pura-ment comercial, i portava les coses tan bé,que molts varen caure a la trampa.

•

MM o P To

^CAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

G°3QI^Ml ll=/a DD IL FLOO G3^ 0 1tTI=IEI^OO ^1 9 F^ f3^4

L'escena la setmana passada al cinemaFrégoli. A la pantalla es desenrotlla un film

passional i arriba el consabut moment enquè la muller ï ]'amant van a ésser sor-presos pel marit, si no opten per una decisiósuprema. Angoixa en el rostre dels dos pro-tagonistes. Moments de terrible indecisióque afortunadament la veu oportuna d'un

espectador cuita a convertir en motiu derialles

—Amaga'l a la nevera!...

SOM[ TCNNI^ú^^Armes curtes i llargues a preus especials i facilitats de pagament

BERISTAIN, S. A.GF^V©DD ll' ll Fl©p^0 1

Telèfon 14667 Telèfon 10163

monets que amb tanta profusió cria el sòldel Marroc.

Aviat veurem la cresta de l'Atlas, des-afiadora, com volent clavar-se en el blaudel cel, allà en la llunyania.

Els moros, tossuts a voler deturar l'auto-car, es planten al mig de la carretera, es-

tenent el braç o enlairant elbastó que gairebé tots porten.

Però l'autocar passa ràpida frec del moro, esquitxant-lode fang o empolsegant-lo.

La mirada amb què el morocorrespon a aquesta políticad'atracció és tot un tractatd'aliança hispano-marroquí.

El moro que ens acompanyano pot evitar d'estremir-sed'indignació cada vegada queel fet es .repeteix, i ens es-guarda com volent palesar-nostota l'ira que l'emplena...

XAUEN

Naturalment, aquesta traducció no pot do-nar sinó una idea molt minsa d'una cançóintraduïble.

Es creença entre la gent humil del Mar-roc espanyol que el Ralsuni no ha mort ique un dia reapareixerà i al seu crit lacabila d'Anghera s'alçarà novament en peude guerra.

He deixat les pobres dones, algunes d'e-

Xauen, • la Ciutat" Santa,motiu i justificant de l'a1ça- #[.iment que qualsevol dia por- etl.,taran a cap els moros, és un t yoasi enmig del desert del Rif.

Conjunt de belleses, asil detradicions, refugi de la religiómahometana, la Ciutat Santaha estat profanada per les pet-„j ades de l'exèrcit espanyol, rque en nom d'una civilització s àr

vfde la qual no vol saber res el

moro, ha obert a tot el món ;fit 9y#les portes sagrades de la ciu-tat. Les ha obertes a la legiód'aventurers que han llançat

al mig de la plaça la riallade ]'embriac, han entrat enels recintes fins aleshores in-violables i han torbat ambllur preséncia la quietud deXauen.

Les muralles que volten lapetita ciutat apareixen plenes El moro amic al pati de la casa de Xauen

de ferides, vestigis d'una ac-ció guerrera sense cap justifi-

cant ni disculpa. En cada ferida hi ha unniu de coloms blancs, que al soroll de l'au-

lles de tretze i catorze anys, però ja em-brutides per la seva professió I per la cer-

tocar alcen el vol damunt de la ciutat com vesa que beuen nit I dia, sense descans.

cenyint-li una garlanda de llessamins. El meu amic, per últim, ha arribat a una

Hem tingut més sort del que crèiem. Tot entesa. La marxa està decidida per a aques-

just arribats a Xauen, hem pogut presen- ta nit mateixa. Ha costat de convèncer el

ciar una boda mora.Si no fos ]'espai que em caldria i

moro que ens ha d'acompanyar, però ambels cinquanta duros que li hem donat, perper

perquè s'allunya del motiu del present re- la frontera francesa, prop de Dar Drifen,

portatge, m'entretindria a descriure-la. M'a- li entraran un fusell. 1 ja és sabut que un

contentaré manifestant que és una cosa tan moro, per un fusell i un grapat de muni-

pintoresca i atractiva alhora, que rarament cions, es vendria l'ànima al diable, si aquest

pot oblidar-se (z). la hi volgués comprar...Que n'és d'alegre el cant de les xirimies

i el repic dels tabals, que recorden el sal- FRANcI((sc OLIVAtironeig de les nostres sardanes !

x * e. (I) Vegi's MIRADOR, n.° 289.(z) D'altra banda, MIRADOR publica en

EL REGNE DELS SEDANGS

Entre l'antic regne indoxinès de Cam-bodge i 1'Annam, corre el riu Mekong, quedesemboca mésavall de Saigon.Remunta vers el Ics.Nord, més amunt ade Pnom-Penh, se-I'gueix cap a l'Est,i després continuaaltra vegada cap alNord, passat el pa-rallel ia. Una mica 1^'+més amunt, cap al II

Nord-Oest, hi hauna gran plana, s.ty.buida completa-ment, que s'estén Segell de mig dòlarfins a la ribera, (I Ifz vegada aug-molt fèrtil aquesta, mentat i apròcrif)del Mekong. En ]el regne de Sedangaquest desert és ones troba el paísdels Sedangs, habitat, cap a l'any 1889,època en què es produïren els fets queanem a explicar, per uns quants grupsd'indígenes del Laos, pertanyents al grupètnic dels Mois, i repartits en seixanta osetanta poblets escampats a ]a vora delsafluents que desemboquen al Mekong.

Aquests indígenes, treballadors i valents,conreaven els magres camps i explotavenalgunes mines de ferro, mineral que elsservia per a fabricar armes que canviaven,amb les tribus veïnes, per teixits i pro-ductes que no obtenien a les seves terres.

La comarca dels Sedangs era gairebédesconeguda a Europa. Solament hi haviaun home que l'havia explorada un xic, iaquest fou, precisament, el qui volgué fer-se'n proclamar rei, per a poder així portara cap una operació força Indelicada, des-prés d'obtenir, per a assegurar-ne l'èxit, elconcurs d'un banquer de París, molt al cor-rent de les coses de filatèlia, nomenat Dor-san-Astruc,

el número 165 Im reportatge : Pintoresc me-ridional. Un casament al Marroc, de l'es- EL MARINER FRACASSATcriptor alemany Ernst Toller, avui bandejat

Aquest home es deia Charles Louis Mariepels nazis. ! David, però emprava, en l'època a què ens

referim, l'eufònic pseudònim de Mayrena.

Nascut a Toulon el dia 31 de desembrede 1842 i destinat, com son pare, capità de

0=1 p Q I I I II r IItLJ fragata de guerra, a servir en la marina

1del nostre co

francesa, fracassà en els exàmens, sia per

llaborador Josep Maria de Sa- incapacitat, sia per indolència, i hagué d'en-

rolar-se com a simple mariner en un vai-garra no ha pas desertat d'aquesta página• xell mercant. En 1863 va incorporar-se ade

vacances, ip

esassada,

del elseu

nostre d

amicd'estiueig

anxí l'expedició de Cotxinxma, en la qual pren-de , d tinc 'ig gué part fins a l'any ]867.ha tramès el d'aquesta setmana, que haarribat però massa tard perquè pugui ésser AGUsTf PIRACESpublicat en aquest número. I (Segueix a. la pàgina 8)

Els (ollrulcres i l'herba de la Rambla de Catalunya

W, U

QÜESTIONS URBANES L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

El verd pels carrers

I i•anObtenir aquesta mena de verd optimista a •^a

a la via pública, no és pas cosa fàcil alnostre país. Cal una premeditació molt de-cidida per a obtenir -lo. A la mateixa Ram-bla de Catalunya podeu veure l'antítesi d'a-quest «principi verde, en els tillers queformen l'arbrat de la via. El que els va .plantar va pensar en la primavera, i efec-tivament, les delícies de l'ombra i la frescai el verd tendre que aquests arbres donena la- Rambla de Catalunya, entre abril iJuny, no són desconegudes de ningú. Pere.

El testament de Hindenburg

Pura d'Alerneuya, ningú no 1 , creguten l'autenticitat del lestarnent de Rinden-burg. I dintre d'Alemanya, si algú ha tin-gut dubtes, se'ls ha hagut de guardar.

—Estic convençut — ha dit un diplomà-tic — que el document és apòcrif. 0 ha esta)tan retocat, que ha estat convertit en unafalsificació. A veure, no és de pensar queHitler hagi esperat dies a conèixer el text.l'lort el mariscal, li donen el testament. Elllegeix. Miracle! No hti ha cap reserva de lesque es podien preveure, sinó l'elogi més sa

-tisfactori que us pugueu imaginar. Es polcreure que, essent així, hagi esperat unsquants dies a fer públic als ulls de Iot eleón un testimoniatge tan favorable?

—Però — s'objectà — està anunciada lapublicació d'un facsímil...

—Astúcia pueril. Tots els homes d'Estattenen a llur disposició secretaris que imitenmeravellosament la lletra del patró. Us po-dria citar tot de ministres en exercici que estroben en aquest cas. Recordeu que LluísXIV tenia un secretari tan hàbil, que el ma-teix rei s'enganyava.

Tot plegat és molt senzill : es tracta d'unamaniobra de propaganda, com l'incendi delReichstag... però +molt més barata.

Del plebiscit, encara

Entre la U. R. S. S. i- el Japó hi hahagut, aquests dies, nous incidents per laqüestió del ferrocarril xinès 'e l'Est, quetravessa la Manxúria, la qual, rom és sabut,s'ha sostret de la Xina a consegiiència delr s maniobres japoneses,

Ja feia temps que s'ob ervav'a un recrua-ment de la canrpanya contra Rússia a Man-xúria, cnincidint amb una campanya idèn-tica dels diari, de Tòquio. Així) podia ferpensar que totes dues campanyes tenien el

I mateix fi : fer í ressiú sobre Rússia per tal

Tivantor a l'Extrem Orient

Goebbels uu s'haviu cansat de dir, durantla propaganda preplebiscitària, que calia no1erdre ni un vot en relació amb els resultatsdel la de novembre darrer.

Per la seva banda, l'oficiós Angriff feiala mateixa afirmació.

«Bastaria — deia el diari esmentat — queperdéssim un sol vot en relació arnb el ple

-biscit del tz de novembre, perquè l'estrangerfaci rm sospir d'alleujament i digui : En fi,un vot menys ! Com que n'hi ha, en total,quaranta milions, només ens caldrà esperarquaranta milions d'anys perquè, en virtut deles lleis d'aritmètica, el nacional-socialismehagi desaparegut completament!n

En una coblegi electoral de Berlín, apare- Keiruke Okadagué un butlletí de vot que deia : Per Hitler,sí ! Per Goering, no ! Es d'iscuti llargament d'Obtenir un preu més üaix en la cuele-si aquest hutlletl havia de comptar o calia

r-óncia que s'ha de celebrar a Tòquio trae-anuilar-lo. Finalment, es decidí la seva va-

tant de la venda del ferrocarril en qüestió.lidesa

Després, f er Berlín corria el rumor que el Hi havia diaris que, amb un cert optrmis-°1e, afirmaven que, un cop s'hagués arribat

vot de Goebbels havia estat a punt d'ésser a, un acord, totes les qüestions concernentsanullat. a les divergéncies russo-japoneses serien fà-

La història es repeteixpcilment resoltes. Però, c!esprés de la pu-

dientblicació a Tòquio del comunicat quela comissió soviètica a la conferència havia

Avui dia, el Japó retreu a la U. R. S. S. refusat, considerant-lo irrisori, el preu pro-l'actitud dels funcionaris soviètics del ferro- a oncsp ba inie la rems« -a ó , I 1" Pp ' dt pel Japó,carril de l'Est xinès les incursions dels sol- dat una campanya viplentíssima contra la dats roigs fer Manxúria,

U' R• S. S. 1 des d'aquest moment la fi-T just fa tres anys, el Japó retreiaTot a vantor entre els dos països ha pres propor-

la Xina l'assassinat del tinent Makamura cions alarmants, perquè a més amés delsa Mauxúria i l'anarquia que regnava a la sabotatges continus per part dels japonesos -zona del ferrocarril del Sud manxurià, manxurtans, recentment s'ha procedit a la

Aquestes queixes foren el senyal precur- detenció de funcionaris del ferrocarril, cosasor de l'ofensiva japonesa, en setembre de que, essent aquests ciutadans soviètics i

1 93 1, multa Kharbiv i Mukden. considerant-se la detenció arbitrària, ha pro-5 x x vocat una enérgica protesta del govern d

'Moscú prop del de Tòquio.L'Imperi del Sol I^xent ja té pràctica en Donat l'actual estat de les coses, és pos

els atacs bruscos. Quan, en rejos, declarà la sible una conflagració russo-japonesa? I s'guerra a Rússia., ja feia dos dies que havia 1 es produís, podria quedar circumscritaobert les hostilitats atacant l'esquadra ru - aquests dos països?sa fondejada a Port Arthur. ^ a # r

I, més a prop, en febrer de 1932, migany després de l'agressió de Mukden, els 1 Després de la guerra russo-japonesa, arfusellers marins desembarcaven a Xang-hai fa trenta anys, que acabà arnb la famosaamb el pretext que els xinesos boicotejaven vietória de Tso-rima i per la mediació ged'una manera intolerable els productes ja nerosa del president Roosevelt — cosí dponesos. l'actual dels Estats Units —, el Japó fot

h ,,.a considerat com una primera poténcra. Elitdesenrotllament que havia assolit en tot

En setembre de 1931 i en febrer de 1 93 2 els camps féu que no lidiscutís ringal Japó hi havia governs parlamentaris, que aquesta categoria. Però la mentalitat dfreriaven un xicles exigències de l'Estat gran part dels seus homes polítics seguí etmajor i de FAbmirallat. darrerida, si avaluaven el grau de eivtlit

Però des de l'assassinat del president del nació d'un país amb la mesura de I'expanConsell Inukai, cornés per oficials d'una as- sió territorial.cociació patriòtica secreta, els governs són Val la pena de notar que en aquells mesclaus de l'exèrcit i la marina, i les car- ments el Japó trobà força simpaties a Euroteves importants estan en mans abans, en pa, i Anglaterra afavorí sens dubte el deel govern Saito; actualment, en el govern enrotllament de l'Imperi del Sol IxenOkada - d'homes que, no pertanyen al Par- potser amb l'esperança d'atreure'l en 1'òlament ni als partits polítics, però que són bita de la seva influència. La guerra dde confiança de l'Estat major i de l'Alcoi- 1914 trobà, en efecte, aliats els dos païsorallat. cosa que permeté la participació del Jap

en la conflagració mundial al costat deVenjança aliats, per bé que la seva acció es limit

a fer presoneres les forces de guarnició eEl fill de l'Alta Khan — una bellesa de les colònies que Alemanya tema a Orier

Les Mil Nits i Una Nit — es passeja per i anexionar-se aquestes possessions abatDeauville amb una bonica dama, amiga del que els tractats de pau Ir ho permetessiprincep de Galles. Acabada la guerra mundial, el Japó sa

—L'envait es venja de l'envaïdor — ha fer valer hàbilment la seva participaciócomentat un irlandès. el conflicte i es posà a la par amb les n

cions vencedores. Es presentà aleshores

El truc del paraigua1

necessitat de lligar els interessos europeti els japonesas, àdhuc per a reparar el bu

André, el manager de Deauville, es pas- produït per l'absència de Rússia, que, esseja sempre amb un paraigua per la cè- guda en mans dels bolxevistes, era conalebre platja, tal com feia per Kònigsberg derada com perduda per a les relaciotel filòsof Kant. Però els afers d'aquest dar- europees.re y no depenien del bon temps, corn els Fou això una inexacta valoració dels fe

d'André i per això resulta sorprenent la en joc, perquè no es comprengué que Rú

mania de dur paraigua per Deauvtlle. sia, tard o d'hora, havia necessàriament .El pintor Pan Dongen ha trobat l'expli- rependre el seu lloc en I'escaquer europe

coció : 1 Però no mancó qui proferí crits d'alarn—Aquest paraigua és un truc realment davant del que s'ha anomenat el perill grc

genial. Quan plou, André no l'obre per tal Un poble que havia adoptat els avenç

de fer creure que no plou... materials ele la civilització occidental, 1conservant els usos seculars, i caracteritz

Historieta anglesa per una prolificitat crei-xent, no podia dxar de fer sentir el seu pes.

Una nena, tornant del seu passeig de Els Estats Units, que per raons geogtrnatl per un parc de Londres, diu a la seva fiques són els que posen més atenció al qarare : passa a l'altra banda del Pacífic, foren

—Oh, marrà, aquí al carrer, he estat a 1 primers de preocupur.se'n i de preveure qpunt que un lleó ean devorés.

1la situació que vindria a crear-se amb 1'

—1 ara, Alícia! — fa severament la1

perit hegemònic dels japonesos, duria comare —,. Quines mentides de dir! Aquesta 1 plicacions serioses.rrit, quan resis abans de ficar-te al llit, has I A la seva vegada, Anglaterra compade deruanar perdó a lostre Senyor d'aques- les preocupacions nordamertcanes, no rec

ta mentida tan grossa dant que amb la seva política d'abansL'endemà, la mare pregunta a la nena :—Ja vas demanar perdó a Nostre Senyor

la guerra i amb els errors comesos 1Lloyd George a Versailles havia contrib

de la teva mentida?1

a alimentar les ambicions del Japó.—Sí, ntarnd. I Nostre Setryor enr la res- Els primers símptomes del moviment

Pondre : ((Oh, Alicia, vols dir aquell gos tan gemòntc japonès es tingueren en 1931, a.gros? Jo mateix el prenc sempre per un la qüestió de Manxúria, que el Japó sep.lleó.» viojentament de la Xina, i no podent,

Aquella part nombrosa dels ciutadatts quepassa l'estiu a ciutat, voltada d'espurnes desol, de polsim de quitrà i de llums verds,vermells i mixtos, sembla que descansi unpoc de la seva extremada necessitat decamp i de frescor, quan es troba a propd'un tros de jardí públic ben verd i ufanós.Aquest deuésser el motiu d'un cert èxitque els pollancres i l'herba de la Ramblade Catalunya, entre la plaça i el monumentd'En Güell, han obtingut entre la gent decor senzill que encara queda a Barcelona.

Però, l'altre dia, escoltant per raó delmeu càrrec els comentaris de la gent — iper raons personals, escoltant amb més inte-rés les rebentades que no els elogis —, vaigsentir una senyora força despectivament ex-clamar-se, davant d'aquells arbres verds idels petits prats que els acompanyen:«Vaja! Ja som a Camprodon!« Es clar:cal fer un esforç per admetre que la com

-parança d'un jardinet amb un trosset devall prrenenca és una rebentada. Però, hoera. I no per la via irònica, perqué la se-nyora era molt seriosa i recta. Simplements'esdevenia que aquella senyora formavapart de la secció de ciutadans que no es-timen especialment el verd a la via pú-blica : secció de ciutadans que prefereixeni reclamen flors, és adir (així com ells hoentenen), garlandes de rasers als arbres,testos de geranis i clavellines als pals delstramvies, i altres solucions del mateix ordre.

Qui té raó? No ho sé, però em decanto,si no a donar-la als primers, que no sócningú per donar la raó, almenys a posar-memodestament al seu costat durant aquestmes d'agost. A l'estiu, el verd humit i plede vida dels vegetals de terreny fresc ésun consol en la tragèdia canicular de lavia pública. En canvi, les flors abanclonadesal sol roent, no ajudades per un verd copiósi gras, donen l'espectacle de misèria, demartiri i d'agonia més depriment del món.

CUPÓ REGALSolament per un mes i perquè tothom pugui co-nèixer els nostres treballs, fem una ampliació com -pletament gratis a tot aquell que ens trameti una

fotografia i

6o cèntims en segells de Correus

CASA ROTCENApartat de Correus 445

VALÈNCIA

Preus increíbles per a professionals

arriba el juliol, i aquell verd tendre, esco-mès de totes parts per la insolència d'unsol triomfant, que cau a plom, que rebota terra, que reverbera a les parets i quefa un forn de la Rambla de Catalunya, noté més remei que tornar-se un verd torrat,i, a l'agost, gairebé un torrat absolut. Pas-seu per allá, i sentiu la natura aclaparadapels vostres mateixos mals. No hi ha espe-rança per a la vostra calor. L'optimismeque els pollancres de la part baixa del car

-rer us havien encomanat, els tillers de lapart alta us el desencomanen. Sou a ciutat,no a la vall del Ter. Els esforços dels jar-diners municipals, multiplicant les regadesper mitjà de pouets que haurien de comu-nicar una plausible frescor al terreny, fa-llen contra uns adversaris coaligats — el soli l'agost — que estan decidits a guanyar labatalla. El tiller és un feble encaixador.E1 que el va plantar, home benemèrit a laprimavera, no pensava en l'estiu. Tampocel que va plantar els castanyers del carrerde Consell de Cent, tan graciosos a l'abrili al maig. Cal pensar molt en l'estiu, re-

i petim-ho, si volem ésser respectats per ell.Els mateixos pollancres de la banda b<

xa de la Rambla de Catalunya, abandonatsa les forces de natura, fallarien bastant alsmesos de calor. Per això, la premeditaciódel jardiner els fa retallar abans de la bro-

, tala. Reduït el brancam, la força de l'arbrej comunica a la fulla aquella vigoria, i I'exu-

berància i la vida que li veiem. Deixatscréixer impremeditaclament, els pollancreses despullarien de la soca, la qual es veu

-ria seca, i no vestida i opulenta com ara,i a l'agost mostrarien fulles grogues, perculpa del poc i mal terreny que al migd'un carrer de tràfic poden tenir. Per talde mantenir l'espectacle de vida i joventutd'aquests pollancres, els jardiners munici-pals preparen encara més: preparen llursubstitució per altres de joves, que vindrana çontinuar el verd tendre dels antics, quanaquests tinguin massa soca i poca gràcia.Els perses de les miniatures també usavende voltar-se d'arbres joves; també, sensdubte, per donar-se ànim.

Nrcot.Au M. RUBIO

Arquitecte

nada l'oposició que hauria trobat en totesles nacions, proclamar-ne 1'anexió, l'erigíen un Estat que en realitat no és més queuna provincia japonesa.

Per tal d'aconseguir la seva finalitat, elJapó hagué de sostenir una guerra amb la

Xina, oficialment definida d'operació de po-licia. Com és natural, la Xina protestà, rla S. de les N. ordenà una enquesta lesconclusions de la qual foren decididamentdesfavorables al Japó. Aquest, no volentsotmetre's a les eventuals decisions que con-

tra d'ell pogués adoptar Gi-nebra, es retirà de la S. deles N.

1 mentrestant el fet arriba-va a consumació. Manxúriaera constituida en Estat inde-pendent, amb sobirà propi itotes les institucions que ca-len, però ele fet no és altracosa que una regió japonesa.

No s'han satisfet pas ambaixò les ambicions d'expansiódel Japó ; en té d'altres en elseu programa. Com a mostrade la vastitud del somni he-gemònic del Japó, basti dirque fins s'estén a l'Africa,mitjançant el matrimoni d'u-na princesa japonesa amb unpríncep abissini.

***

Però parlem del conflicteTusso-japonès per la giiestiódel ferrocarril de l'Est. Al'última protesta presentadapel govern de Moscú al de

Tòquio, aquest ha respost quela qüestió competia al governde Manxúria. Ara, com queaquest no ha estat reconegut

diplomàticament per cap país,el govern rus no té cap camílegal per a tractar-hi. Es po-dria esperar, per tant, una ac-ció violenta que provoqués la

reacció de Tòquio, fet greules conseqüències del qual fande mal preveure. Es a dir,que fa tot l'efecte que el go-vern japonès vol portar les co-

ses a l'extrem, fins arribar alconflicte armat.

Però sembla que al governjaponès hi ha ministres dedues tendències : una, nacio-nalista i militariste, amb el

ministre de la Guerra i potser el mateixOkada al davant ; una altra, conciliadora,al cap ele la qual hi ha Hirota i el mi-nistre de Finances. 'Pota la qüestió radicaen el predomini d'una o altra d'aquestesdues tendències.

Quant al govern rus, ha adoptat la me-sura com a norma i no té gens ele ganesd'atacar el Japó.

Però si — cosa que de moment creiem di-1 ícil --- esclatés el conflicte, quines conse-qüències tindria per a Europa?

Basti remarcar que l'actitud del Japó ésdeguda en part a la intervenció de l'am-baixador alemany, circumstància que dónaversemblança al rumor d'un tractat secretentre el Japó i Alemanya. A Berlín es vol-dria que Rússia tingués un conflicte ambel Japó, sia per a desinteressar-la, almenysper un temps, de les coses d'Occident, siaamb altres fins no ben precisables. I un

e cop en el camp de les hipòtesis, esmentemaquella segons la qual Hitler esperaria aixítenir les mans més lliures en cas de con-fuete amb França, finalitat a la qual obeeix

a la immensa preparació bèllica, més o menysoculta, del Reich. El cert és que tota la

mal hu-^I m n es fa eco del apremsa a e ., a yamor japonès tot mostrant-se hostil envers

L Rússia, i, cosa paradoxal, la premsa mésL conservadora i anttmarxista d'Europa i dels

Estats Units és favorable al país dels so-viets. Les relacions cada vegada més es-tretes entre París i Moscú han provocat unaintensificació de la pressió alemanya a Té-

s quio, i això reforça la versió apuntada.ú Sigui com sigut, una guerra russo-japo-e nesa no deixaria d'adquirir un caràcter més

general, perquè ni els Estats Units ni An-glaterra, que han vist més aviat que ningúel perill groc i que en tocarien les conse-qüències més que cap altre pafs, no podrien

o- restar indiferents.o- Un conflicte armat entre la U. R. S. S.s- i el Japó no quedaria certament circums-t, crit a aquests dos països, i les seves de-i- rivacions tindrien una repercussió a Euro-e pa. L'actual situació dele món, la comu-s, nitat d'interessos no permetrien la neutra-ó fitat de les grans potències.ls Encara que no es pot predir res de precís

à sobre el que ocorrerà a l'Extrem Orient,n però a nosaltres éns sembla que si el Japó,^t un dia més o menys llunyà, ha de tenirLs un conflicte amb algun altre pafs, aquestn• serà els Estats Units, perquè ambdues na -té oions tenen interessos contraposats.en i Però tant aleshores amb els Estats Unitsa- o avui amb Rússia, la guerra pot resultarla per al Japó un veritable harakiri.

TIGGIS

EN LA INTIMITAT DELVOSTRE MENJADORCAL QUE LA VAIXE-LLA D'ARGENT SIGUIENCARA UN REPÓSPERLA MIRADA...

J. ROCAPASSEIG DE GRACIA, 18

és un argenter de qualitat

SI ÉS-ELÈCTRIC1 PER.AI VOSTRE AUTOMÒSJI

hgtrebá eu en lesna'I'lorscondicions depreu iqualrtat,al

^f^ADATGE ELÈCTRICCAAAEAMOIA . 6i8'(Anbau Daaor'al)

A Puigeerdá, Font-Romeu i volta

a Andorra en autocar Pullman

Dies 8 i q de setembre

Itinerari: Vic, Ripoll, Puigcerdà, Font-Romeu, Puimorens, Port d'En Valira,Soldeu, Encamp, Les Escaldes, An-dorra la Vella, La Seu d'Urgell, Or-

ganyà, Pons i Barcelona

PESSETES 8g

VIATGES CATALONIARAMIWA DEIS ESTUDIS, ra

ANTICIPACIONS

La pròxima temporadaHeus-vos aci, com cada any en arribar

aquest temps, unes dades sabre les carac-terístiques més rellevants de la pròximatemporada. Dades que no volen tenir sinóuna funció informativa, dades que sabemmolt incompletes, però que tot i això nodeixen de reunir una col•lecció prou quan

-tiosa de títols per a donar una idea de con-junt sobre el que ens reserven les empreses.Cony de costum, en seleccionar els títols acitar hem procedit d'acord amb el prestigi

«Homes de blanc»

vista continuarà provant fortuna. Hi hauràlVonder Bar, de Lloyd Bacon, que ve jamolt acreditat; L'al!ar de la moda, deW. Dieterle ; Música en l'aire, produït aAmèrica per Erich Pommer ; George W zi-te's Scandals, etc., llista a la qual caldriaafegir Escàndols romans, d'Eddie Cantor,el formidable cómic que va triomfar tan es-plendorosament en Torero per força.

Com a novetats curioses podem apuntarl'aparició de Berta Singermann en Una

Sempre és agradable iniciar o sostenir eldiàleg amb bons amics. Jeroni Moraguesha volgut contestar, d'una manera tan com-pleta que m'honora i m'afalaga, un articlemeu publicat en aquesta pàgina, i en elqual m'ocupava del cinema per a infants.A La Publicitat, i en tres articles densosd'ensenyaments i indicadors del coneixementque té Moragues de la psicologia infantil, elnostre admirat metge-literat ha precisat, enresposta aun» me ya insinuació, el seu con-

que no excusen ni en una espurna la inep-titud absoluta dels homes que cobraven sousesplèndids per fer pel•lícules parlades en unadotzena d'idiomes, als estudis de Joinville,de lamentable memória. Si el maquiavelis-me de D1r. Kane i la lubricitat de Mr.Daven destorbaven l'edició de film perfec-tes en castellà, o en francès, o en romanès,aquelles pobres víctimes d'autors i actors idirectors als quals hom no deixava campllore a la genialitat, aquells formidables

«Iils Tres Porquets», de TAlalt Disney

W& OL

EL CINEMA

La Secció de Cinema del Centre Excur-sionista de Catalunya organitza actualmentel Quart Concurs Català de Cinema Ama-teur.

El termini per a l'admissió dels filmsoptants a aquest concurs fineix el dia 24de gener de 1935•

Després d'aquest, tindrà lloc el QuartConcurs Internacional del Millor Film d'A-mateur (en maig de l'any vinent), on par-ticiparan una vintena de nacions i l'orga-nització del qual ha estat confiada a laSecció de Cinema del Centre Excursionistade Catalunya.

GENERALITATS

Una resposta i una rèplicaCinema ama4eur

dels directors, els informes confidencials quealguns caps de les cases han volgut faci-litar-nos i la documentació que la premsade fora ens posa a la mà en aquests casos.

Insistim sobre la recomanació que signi-fica un nom de director veritablement acre-ditat. Insistim per tal com aquest nom ésquasi desconegut, si no dels nostres lectors,del públic en general, i això per culpa d'al-gunes cases d'ací, refractàries avui encaraa sumar-se a l'orientació, cada dia més ge-neral, de facilitar aquell nom. A aquest en-trebanc per orientar-se, cal afegir també elpèssim costum de canviar els títols origi-nals, costum que es justifica molt poquesvegades. Es difícil, per exemple, saber queSola con su amor vol dir Jennie Gerhardti que La dama del bulevard vol dir Nana.

Podem començar el nostre inventari pro-longant el nostre article anterior i referir-nos doncs als films històrics. Com que nodisposem de molt espai, no repetirem elstítols ja apuntats en el número anterior,cenyint-nos avui solament a afegir els altrestítols que tenim a la mà. Tenim un filmsobre Anna Pavlova amb el títol El cantdel cigne, un sobre Benvenuto Cellini ti-tulat El burlador florentí, un altre sobreCasanova i també la interpretació per Mar-lene Dietrich de Caterina de Rússia rea-litzada per Sternberg i que s'estrenarà aBarcelona amb el títol Capritxo imperial.El film musical a base de números de re -

dona contra la llei i la temptativa de BusterKeaton que aquest any es presentarà enfilms de curt metratge, és a dir, en cò-miques de complement.

I ara anem pels directors de gran classe.John Ford ve amb Pau en la terra, un

film ambiciós com Cavalcada ; W. S. VanDyke amb Eskimo, una gran pellícula dela qual ja ens hem ocupat ací extensamentJack Conway amb una gran creació deWallace Bee'ry que tothom assegura sor-prenent, Viva Villa!, una pellícula d'atmos-fera mexicana; John M. Stahl amb un filmencara no retolat en castellà i que original-ment es titula Invitation of life; FrankBorzage en I ara què? i en Furs humansCecil B. de Mille en Cleopatra, una pel

-lícula que hem cregut abusiu citar entreels films històrics ; Ernst Lubitsch amb unvodevil que la crítica assegura tan bo comUn lladre a l'alcova, titulat Una dona pera dos (ella és Miriam Hopkins) ; MarionGuerin amb Sola amb el seu amor i Enmala companyia, les dues interpretades perSylvia Sidney, que ja tantes vegades hatreballat a les ordres d'aquest director.

De Mervyn Le Roy hi haurà El món can-via ; de Michael Curtiz, Matant en l'ombrai Mandalay ; d'Aland Crosland, Massacrede William H. Wellman, Una avaria a lalínia i Glòria i Fam ; de Raoul Walsh,Amors a Hollywood ; de Clarence Brown,Així estimo la dona, i de Boleslawsky, Ho-mes de blanc, un film que ens assegurenbo de debò,

De King Vidor no és fàcil que es vegires. El seu darrer film, El nostre pa decada dia, tot just enllestit ara, possiblementno vingui encara aquesta temporada. Tam-poc s'anuncia per ara res de Mamoulian.Quant a Chaplin, per bé que sembla quefinament s'ha decidit a començar el seunou film, no podem ni somiar veure'l tanaviat. En canvi reapareix ara Harold Lloyden la pellícula Les urpes del gat.

Hem agregat uns quants títols prenentcom a pauta els noms dels directors, peròés evident que en fer això no ens hem con-format a copiar els catàlegs, sinó que, comja hem indicat més amunt, hem triat sem-pre prenent per base en aquesta tasca se-leccionadora, els criteris convinguts.

Tanmateix, al marge d'aquesta tria caldràencara citar alguns títols, cites obligades perla circumstància següent que es repeteixcada temporada. Ens referim a les sorpre-ses, sorpreses naturalment per tot el ques'atén solament als noms consagrats. Efec-tivament, així com hi ha tants films queno valen la signatura que porten, així tam-bé, i talment una compensació a aquestesdecepcions, sempre ens trobem amb pellícu-les que resulten molt més del que prome-tien. Fiar-se solament dels valors consa-grats, seria doncs pecar de rutinarisme, iés per aquest motiu que, fent-nos eco delreclam que porten per ells sols, devem acíafegir alguns títols que ens són recomanatsamb insistència

L'herència, amb Kay Francis, encara unfilm de fi de segle ! ; Carona d'àngel, ambBarbara Stanwyck, la vedette que amb Amorprohibit va guanyar-se un lloc de primerordre ; Entérate mundo, dirigida per EdwardSedgwick, la tasca del qual, sempre apun-talada damunt la labor de Buster Keaton,no ha estat potser mai prou copsada ; Totauna dona, amb Ann Harding ; Cançó debressol, amb Dorothea Wieck, segons l'as

-sumpte de Martínez Sierra ; Bolero, quepren per base musical la gran composicióde Maurice Ravel ; No sóc cap àngel, ambMae West, títol que apuntem no perquè hitinguem massa confiança, sinó pels múlti-ples comentaris que ha provocat a tot arreu.No oblidem tampoc Alícia al país de lesmeravelles, Espigues d'or, El club de mitjanit, Carolina (amb Janet Gaynor), i Nits deNova York (amb Spencer Tracy).

En el número vinent completarem la in-formació, fixant -nos en la producció euro-pea. Efectivament, llevat d'alguns títols in-closos en la categoria de films històrics quesón de procedència anglesa, tots els altresací apuntats són sense excepció americans.

J. P.

La Publicitat anuncia que aviat publicaràL'Odissea del «Txeliuskin», obra d'algunsdels participants a l'expedició que tot el mónseguí amb interès fa mig any, en ocasióde la pèrdua d'aquell vaixell, esclafat pelsgels àrtics, els tripulants del qual, junt ambels colons de l'illa Wrangel, foren salvatspels aviadors soviètics.

A Moscú ha estat passat ja un film sobreaquella odissea, que demés d'ésser-ne unanarració, és així mateix una apologia delrègim -' naturalment.

Heus ací com l'explica Jacques Edinger«La partida: les delegacions obreres van

a acompanyar el vaixell, banderes, esten-dards, punys enlairats. I després, la reper-cussió a l'estranger : en un ritme alluc:-nant, diaris de tots els països desfilen da-vant els nostres ulls, i sobre tots, un títolque tothom pot desxifrar : Txeliuskin 1 Txe-liuskin !

»De la vida sobre els bancs de glaç noen direm res, perquè gran part dels lectorsja deu conèixer el reportatge. Esperem queun dia els francesos podran viure amb els«herois de 1'Articn i esperaran amb la ma-teixa angoixa que les multituds de Moscú,el retorn dels avions, "s'emocionaran comelles amb ]'infant nascut durant l'expedició.

»Però vetaquí el retorn. Són, al llarg demilers de quilòmetres, pobles sencers vi-brant davant la barba impassible del doctorSchmidt. Joventuts, banderes, obrers, tatpassa davant nostre a tota velocitat en unritme que us fa panteixar. Finalment, nopodem deixar en silenci l'arribada a Moscú,que, des del simple punt de vista tècnic,supera en beutat totes les vistes de mani-festacions que ens ha estat donat de veure.La pantalla representa solament el mauso-leu de Lenin. Els del. Txeliuskin es disposena parlar. Tot d'una, una remor s'alça, s'in-fla, esclata, i durant alguns minuts parti-cipem físicament de l'emoció de l'oradordavant la seva popularitat.

»AI voltant nostre, tots els rostres estanen tensió, les mans estrenyen els braços de

les butaques. Pocs aplaudiments; però quans'encén, la llum descobreix una assembleaen èxtasi.»

ReferèndumsUna vegada més, a Amèrica s'han en-

tretingut amb una consulta popular els re-sultats de la qual han estat (l'enumeracióva, naturalment, de més a menys) :

Els deu artistes més populars: MarieDressler, Will Rogers, Janet Gaynor; Ed-die Cantor, W(allace Beery, Jean Harlow,Clark Gable, Mae West, Norma Shearer,Joan Crawford.

Els tres teams preferits : Marie Dressler-W'allace Beery, Jean Harlow-Clark Gable,Janet Gaynor-Wjarner Baxter.

(Clark Gable, l'únic home que surt duesvegades en els teams, arriba sisè amb JoanCrawford. Quant a la parella Janet Gaynor-Charles Farrell, queda en desè lloc.)

Els actors que vesteixen millor : AdolpheMenjou, William Powell, Douglas Fair-banks Junior.

Les actrius que vesteixen millor : KayFrancis, Carole Lombard, Geneviève Tobin.

L'home que millor vesteix d'esport : Ro-nald Colman.

L'home que millor vesteix d'etiquetaHerbert Marshall.

L'actriu favorita de la marina america-na : Clara Bow (com sempre).

La favorita dels copegis : Madge Evans.El favorit dels cecs : Clark Gable.La reina de Hollywood, elegida per les

stars : Ann Harding.Les majors beutats de la pantalla : Clau

-dette Colbert, Kay Francis, Carole Lom-bard, Pat Paterson, Joan Crawford, GingerRogers, Francis Dee, Dolores del Río, JeanHarlow, Madge Evans, Gloria Stuart.

I ara, que cada u rectifiqui segons el seu

propi gust aquesta llista, si té ganes de pas-sar l'estona. Que això és al capdavall l'ob-jectiu d'enquestes així.

capte dei que hauria d'ésser el cinema pera infants. Allò que m'estranya és que, ha-vent-hi a casa nostra persones que tenen

unes idees tan clares i assenyades sobreaquests afers tan importants de l'adequació

de l'espectacle cinematogràfic a les necessi-tats psíquiques dels infants i de la influèn-cia extraordinària que pot tenir damuntl'educació general dels menuts la mancaabsoluta de control que hi ha, encara, en

aquest aspecte, el flamant Comitè de Ci-nema de la Generalitat de Catalunya menys-preï d'ocupar-se'n i de suggerir-hi solucions.He estat sempre enemic de la censura cine-matogràfica, i més exercida de la maneraabsurda i sense cap exigència artística com

es fa, però estic convençut que una de les .

obligacions que hauria de tenir aquesta cen-

sura (potser l'única que justificaria la sevaexistència), fóra donar al públic una indi-cació sobre el tema i la realització dels filmsen relació amb els infants. Caldria, repe-teixo, que en dur els infants al cinema, elspares poguessin saber a ]'avançada, d'acord

amb un criteri establert prèviament i senseprejudici, si les pellícules que van a repre-sentar seran apropiades per a les intel•1:-

gències de llurs fills.Planyem-nos, encara, que no prenguin una

regularitat absoluta les sessions dedicadestotalment als meravellosos films de WaltDisney. Jeroni Moragues ja indicava que,

pel seu criteri, els Tres Porquets era l'obramillor que fins ara havia ofert als infantsel cinema. Fantasia, lliçó moral, simplicitatde la faula, optimisme, tots els ingredientsnecessaris i assimilables per la psicologia n-fantil, són reunits en aquesta troballa d'unart novíssim i complet. Cal esperar, perd,que aquests films en colors i en negre de

Walt Disney romandran per sempre en elprograma com a base del repertori necessariper a crear el cinema per a infants.

Després de parlar amb aquest justificatntusiasme d'una de les creacions més ori

-^inals i satisfactòries de la indústria cine-natogràfica nordamericana, no és pas gaire

lifícil trobar arguments per contradir unanica la severa filípica que Sebastià Gaschrdreçava, fa vuit dies, al cinema americà..a vehemència de la sàtira del meu estimatamic, prou jus tificada en el fons per lanépcia i la manca d'educació i de decòrum

an esteses entre els representats estrangersindígenes de les productores cinematogrà-

iques americanes, no tenia una base gairesalida en envestir d'aquella manera, enAoc i amb un malhumor evident, els argu-ments i gairebé tots els films americans.Llegint aquells paràgrafs encesos d'indig-nació continguda, he pensat en aquell mag-nífic pamflet del rus Ehrenburg, Fàbricade somnis, que descriu amb una exageradacrueltat els bastidors del món cinematogrà-fic, o en La Vida sense misteri, la novellade l'escriptora vienesa Vicki Baum que enspinta l'existència turmentada i ficticia delshomes i les dones de Hollywood. Aquestmagnífic i apassionat Gasch ! S'entusiasmaamb els reportatges d'un José Luís Saladoqualsevol que vol explicar el fracàs del ci-

nema americà fet a Europa amb raons tene-broses, que poden ésser exactíssimes, 'però

Adelqui Millar, o Carlitos Gardel, o Car-men Larrabeiti, els Muñoz Seca i els Ar-davín, havien de respirar quan l'organitza

-ció americana de Joinville va fracassar to-talment i havien de posar immediatamentllur talent i llur experiència al servei delcinema nacional en francés o en romanès oen castellà. El senyor José Luis Salado deusaber per què no fou així, i per què el ci-

nema francès, fora René Clair, fa tantatristesa, i el cinema espanyol no existeix, ien tot Europa només tenen una qualitatindiscutible el cinema alemany, tan comer-cial com el ianqui, i l'anglès, que li hamanllevat actors i directors.

Els arguments americans són estúpids,hipòcrites, esclaus del happy end i de lamoral camuflada de l'omnipotent Wñ11 Hays.A despit de tota aquesta immoralitat de-nunciada per Gasch, d'aquesta hipocresia id'aquesta estupidesa, encara podeu, de tant

en tant, respirar a ple pulmó en molts filmsamericans. Encara us podeu commoure ambhistòries humaníssimes com Only Yesterdayi Cavalcada, veure denúncies despietades i

coratjoses de les tares nacionals i trobar,realitzats amb una tècnica insuperable i ambunes interpretacions excellents, tots els temesi tots els estils del cinema. Hom es queixaque els films americans siguin dinàmics,esborrajats, il.lògics, amb conversions sob-tades i acabaments absurds. Però és que,al capdavall, no anem a cercar, gairebé sem-pre, aquestes coses en el cinema americà rI amb una producció aclaparadora en quan-titat i en qualitat com ens tramet cada anyNordamdrica, podem estranyar-nos que unagrossa part dels films siguin netament co-(nercials? Pe, per damunt de tot, la his-tòria del cinema americà fa excusables totsels defectes, àdhuc l'imperialisme, i els nomsde Charlie Chaplin, de King Vidor o deWalt Disney tenen prou força per a com

-pensar les tares que denuncia l'amic Gascl:.Tot el que digui ell, però, sobre el des-

potisme de molts dels representats de lesproductores, sobre llur criteri absurd delque ha d'ésser la premsa i la crítica, sobrellur suficiència ridícula que els fa decretar,perquè ells diuen que el públic ho vol, eldoblatge a tort i a dret, tindrà sempre lameva adhesió més entusiasta. Però ell haparlat d'eaquests americans)), i «aquestsamericans),, al capdavall, tenen una impor-tància i un pes que fóra absurd voler des-

conèixer o rebaixar per raons externes a

llur art i a llur tècnica.RAFAEL TASIS 1 MARCA

La monotonía de lesactualiíats

D'una carta al director del ManchesterGuardion

«Em pregunto si sóc l'únic a qui agradael diari filmat. Vaig força sovint al cinema,més sovint potser del que hauria volgutdir-ho, però les meves preferències es de-canten sobretot als cinemes d'actualitats,on alménys un no s'avorreix mai.

»El que reprotxo als films d'actualitats,tals com els veiem ara, és llur brevetat iel nombre limitat de temes de què s'ocu-pen. No tens temps de veure una escena,que ja ha desaparegut, i de vegades ésdifícil de distingir si és Sa Majestat queinaugura el túnel de Mersey o Miss Roundque juga al tenis a Wimbledon. Un no tétemps de reflexionar ; voldria fer-me unaidea de l'expressió del canceller Hitler, perexemple, i ja desapareix de la pantalla.

»Pel que fa als temes, són sempre elsmateixos, i hi dominen les cerimònies ofi-cials. Existeix tot un món del qual homvoldria saber tantes coses, i només ens mos-tren inauguracions, curses de cavalls i pa-rades militars. — Saint John Ervine.»

Si aquest súbdit anglès visqués a Barce-lona, a la llista de temes obligats cada set-mana dels noticiaris, afegiria l'immancablerodeo californià.

«TxelíuskínN

r! v ^

Eì•';iP■veig de Gràcia, 57. — Tel oe 79881

De lee 3 tarda a la 1 matinadaSEIENT, UNA PESSETA

s

CURIOSITATS MUNDIALS1nreressanfs reportatges Fox Movtetone

PELS MARS DEL NORDDocumental

LA GRAN OPERADibuix

NOTICIARIS FOX SONORSNoticfec de tof el món

UN DIA A CAMPRODONRepudatgo d'aquesta ulla

OMBRES DEL CAIRECcet,fa Màgica Muvfetone

=! Iu111111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL

Rimónen que vivimProgrames instructius

informatius°—educatius

DETALLS AVIATrIllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllli.

MIRADORSubscripció: 3'50 pl es. 4rimesfre

Redacció i Adminlsfració:Coirts Caf alones, núm. 589

Telèton 11430

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 - Telèfon 55723

BARCELONA

Societat Espanyola lo Carburs Metàl'IicsConcisa: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carbura" Mallorca, 232

Telèfon 73018

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Coccu-bion (Corunya) : OXIGEN gg % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibsi-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES t FERRO SILICI i : SOCARRIMAT i SECAT cesfils i peca seda. cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de labocataia i domàtia :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

narrv vv II1S „ '- u

no són ballarins, sinó illusionistes. Donen * * *la impressió que ballen amb les cames i ba-llen amb el cap. fa'

—Com que sento I'illusionisme d'una ma-7 .

rera teatral — ha seguit confessant-me Fu-Manxú — presento ara cada truc en un petit Don Liborio i Sanzsketch. Cal fugir, de la monotonia. La mo-notonia ha estat el defecte cabdal dels illu-.• • ,ta,-,-Pro anvs. Mantenir Reoública!u, i sembla i tot que aviat tor-

Sanz parla dels seus ninots com si fos-sin ni més ni menys que una família, ambun afecte i una familiaritat d'allò més au-tèn%ics. En parla anomenant-los sempre pelnom propi i recorda amb prodigiosa memò-ria els èxits de tots i de cada un, els llocson són preferits els uns i els altres i totes

Fu-Manxú ulla dèria — una seria ae reno- amulauut.só vius i encara més El taller de Sanz

\-a1() :—Tot el món ha de renovar-se, fins la

Tots trenta, pero, nque vius :immortals, perquè no són més

manera d'illusionar.l'intermedi. Fu-

que ninots, però tenen tots nom propipròpia inconfusible, i ara hanpersonalitat les

renta llargue sstòacèciesque am 1 tot just quanmcomençàvem

o l'interviu,

Ha acabat al NovetatsManxú mira el teatre des d'un forat del teló. arribat a tenir història itot. , q

quaSanz va engrescant-se i comença a fer la

—Acosteu-vos...Sembla que les meves Don Liborio, Juanito, el Borracho, Frey-Volt, Doña Anastasia, Fulgencio, Lucinda,

trenta-una.Els èxits d'Amèrica, on Sanz ha anat cinc meva veu i la d'ell, s'apodera del diàleg i

fa fugir, ajudeu-me,espantat...idees són bastant encertades, veritat?Miro al meu torn pel forat del teló. el Travieso Panchito, el Vejete, Delirio la vegades, els atribueix gairebé sencers a Don

bé remarca que la darreraem cames

El teatre està ple. Bailarina, el Hombre de la Caja Armónica,fa mip

Liborio, per quevegada, abans de la guerra, va superar-lo ERNEST GUASP

JOAN TOMAS tots trenta comptant-hi el Lloro,

—Sou vós, general,president a caçar?

--Sí, almirall ; ja,quan vagi a pescar.

(Marianne, París)

que acompanyeu el

l'acompanyareu vós

^ rm eu .a ^n+-.Co:betee insttn`abin

' Pijames a 6un yrev

JAUME 1,

' Telèfon 11655

^IIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111L`

GORDO FORNES

c ADVOCAT._

DIVORCIS - HERÈNCIES • PLETS

__ -*

Plaça de la Universitat, núm. 6, pral.

;t IIIIIIIuIIIIIIIIIIIIIIu11111111IHIHllluuIIIHllllllir

T

- – ---- --------—Em vull casar amb una deixeble del

—Anem, idiota ! Que no ho veus que no domador de puces.

tenen aparell de presa de vistes? —Això mai ! Casar-te amb una còmica!

(Marianne, París) (1 934, París)

MI L BDR 5

ÈL . tÈA. TREF U- M A N X Ú I EL VENTRÍLOC SANZ

F.1 tiit;t 1 nersonat^es amb una sola anima

t „' „y

Q no es carreguin d'idees fas- Sembla que d'ençà que va tornar Calvoses)), fa constar molt seriosa- Sotelo, ja pot tornar tot. Torna Belmonte,

iment que el gorilla és un ho- torna el Gallo, tornen Pastora Imperio, lame disfressat. Niña de los Peines i Raquel Meller ; tornen

Fu-Manxú només calla a ésser els torrats els que criden (cVi'e: laquan fa el truc de la bola

^f..

^nmisteriosa. Es un dels pocstrucs als quals no calen co-

r mentaris de cap mena. Ela jr mandarí Okito — illusionista ,t

v I conegut arreu del món — s'hafet cèlebre amb aquest truc.Okito és el pare de Fu-Manxú

Fu-Manxtí i un dels pocs illusionistes quees salven sense parlar. rt

M'he avorrit — des d'aleshores, ha plo-gut bastant — àdhuc amb el famós «Greab»Raymond, que era, indiscutiblament, ungran illusiomsta.

Raymond era simpàtic. Tenia el do deisomriure. Semblava l'anunci d'un dentífric.Les dones corrien darrera d'ell igual queanys després varen córrer darrera Valentmo.

Quan, però, Raymond ha començat a fer-se vell i el seu somriure ha anat apagant-se,

les admiradores l'han abandonat i ha hagutde plegar. Ara crec que està de mosso enun circ amhulant de Nordamèrica.

Es eviaen; que la illusió de Raymond con- jsistia ei la seva persona, no en el seutreball.

No em plauen massa, doncs, com us deia,els illusionistes.

M'he passat llargues estones amb un pamde boca oberta escoltant i veient aquell so-lemnlssim trapella d'En Grau, l'arrenca-queixals que es situava davant dels Escolapisde Sant Antoni.

Grau, més que un illusionista, era un ma-nipulador. Però pel cas, és el mateix. L'in-teressant, en. ell, no eren pas els jocs demans, sinó els comentaris que hi feia, la salque hi posava. Quan árribava a la manipu-lació,.els badocs que el rodejàvem teníem, devegades, els ulls plens de llàgrimes. De tantriure, senyors, de tant riure

Voleu un altre exemple? Frackson, el ma-drileny Frackson.

Frackson és també, exactament, un ma-nipulador. En el fons, un illusionista. Elslectors ]'hauran aplaudit a I'Olympia. Esl'home dels cent cigarrets. Frackson, actual-ment, és un dels números de music-hall méssollicitats a l'estranger, i un dels més benpagats.

Tot el material de treball de Frackson capen una petita maleta.

Però Frackson sap divertir. Amb un pa-quet de cigarrets, un diari i unes anelles demetall, us meravella.

Mentre Steens i Goldin — dos excellentsillusionistes — travessen dificultats, Frack-son viu una época d'esplendor.

Sembla això un .ontrasentit, i no ho és.Enduts els illusionistes per l'afany d'illu-

sionar, no es preocupen de divertir. I el quevol el públic és divertir-se, no trencar-se el

cap.Un illusionista que deixí la gent barri-

nant-se el cervell per descobrir-li el secretd'un truc, no farà, en els temps actuals,gaire fortuna.

En canvi, tingueu la seguretat que fartbona carrera l'il.lusionista el públic del qual

surti del teatre exclamant—Té gràcia, aquest home !Es el cas de Fu-Manxú, 1'illusionista que

actua aquests dies al Novetats.En 1'esp2ii de temps que Fu-Manxú rea-

litza una il.lusió, Steens o Goldin —dos ad-mirables il.lusionistes, vull repetir-ho — us en

faran vint, i de qualitat.El truc de les agulles enfilades al paladar•

el treu Steens molt més net que Fu-Manxú,i en ple pati de butaques. Permet gairebéque l'espectador li fiqui el nas a la boca.

L'espectador pensa—Com dimoni les ha enfilades?Amb Fu-Manxú l'espectador no pensa res.

Fu-Manxú, tot preparant el truc, l'ha dis•

Casa CUESTA BOIXJOIERIA, PLATERIA, RELLOTGERIA

BOIES D'OCASIÓCOMPOSTURES DE TOTES CLASSES

Salnteron, L25- BARCELONA (Gracia)

TELÈFON 77687

Frey-Volt, el formidable orador polític queactua tot sol a l'escena, sense aluda delventríloc, cosa que afegeix a la seva perfec-ció un to de meravella gairebé supersticiós.Però ell us ho explica a cau d'orella, perpor que Don Liborio agafi gelosia si hoarriba a saber.

Delirio la Ballarina sembla que al sud dela Península havia arribat a ésser objected'algunes passions i de no poques propo-sicions d'aquelles que en diuen deshones-tes : res, una vamp de l'època.

Melanio, el famós borratxo, tenia els seusadeptes al nord i a Madrid. En aquest dar-rer lloc, la seva verbositat socialitzant vafer furor entre els paletes i va venir d'unhèl que no sortís diputat: quan els aldarullsde l'any 17, li calgué amagar-se, com tantsd'altres.

Fulgencio, el amante vencedor, posseeixuna fotografia dedicada de Luis de Val, ila castigadora Lucinda començà a pressen-tir el veronal i les pellícules doblades. Totsdos eren els {dols del públic d'Albacete.

El Lloro era, i ho és encara, celebrat atot arreu unànimement, però d'una maneraespecial per la mainada, car fins els que espensaven que era un lloro de debò, que erenels més, trobaven meravellós que parlésmolt més que els altres lloros i que esti-gués assabentat, com ho demostrava cadadia, dels fets de més palpitant actualitat,els quals comentava amb més solta quemolts famosos comentaristes que la genttroben, tan injustament com despectiva-ment, que s'assemblen als lloros.

Quan va crear el Lloro, Sanz va pensar,com ara confesa honradament, que feia unbon negoci, car havia d'ésser el número demés llarga vida, donada la coneguda longe-vitat dels lloros, que de vegades arriba asuperar la contumaç permanència d'algunestanguistes dels cabarets barcelonins.

I després hi ha el número bomba de Sanz,el súmmum de la ventriloquia, el telèfonamb tota una sintaxi ad hoc, un meravellósdiàleg tot ell d'un estil immillorable i unadiligent puntualitat i rapidesa, que ja vol-dria tenir la Telefònica i fan de Sanz elveritable precursor de l'automàtic.

Tot això requereix, com és fàcil de com-pendre, una extensió t varietat de condicions

i una quantitat de temperament gairebé im-possibles de resumir en una sola persona,que justifiquen plenament el prestigi in-igualable que dintre de les varietés va asso-lir Sanz aleshores i que renovarà ràpida-ment amb aquesta represa de les seves acti-vitats i justifica més encara que haguésguanyat una gran fortuna, que a hores d'arano és prou a retenir-lo en l'ostracisme, per-què és el que ell diu i sembla que no limanca raó:

—Jo no puc viure sol i oblidat desprésd'haver fet riure tota la quitxalla del món.Però encara que ho pogués fer, us creieuque tinc dret, a més a més de renunciaral meu propi èxit, a sacrificar la fama detrenta artistes, tan famosos com jo mateixi tan acostumats a trotar món i a ésser ce-lebrats i afalagats per tothom? Perquè ellsja me'n fan de companyia, però és quanactuen, quan rutllen t viuen i els faig parari parlo amb ells ; en canvi, no teniu ideade com queden tristos, com quedem de dra-màtics tots trenta-un, ells i jo, dintre delgran silenci de l'oblit i voltats d'una soli-tud silent, abrumadora, sense esperança isense vida...

i va infondre-li la vida, parodiant Déu ma-teix i creant un nou Adam, amb barret fort;però, malgrat que ho sembli, no va anaraixí mateix, sinó d'una altra manera.

Un ninot que s'estimi, si s'ha de guanyarla vida al teatre, tenint present que el tea-tre no sempre és subvencionat, costa bas-tant més de posar al món, miri's com esmiri, que un vulgar temporer de l'Ajunta-ment, encara que aquest temporer sigui, amés a més, còmic, com passa de vegades.

Aquella versió segons la qual Déu va ferels tenors quan ja no li quedaven cervellsal cove, no l'ha poguda confirmar Sanz encrear els seus ninots.

Sembla que el mateix Don Libori va cos-tar tant d'enllestir com el Graf Zep¢elin,i quant al Juanito, ha volgut més tempsper a ésser acabat, que no pas la SagradaFamilia per a no ésser-ne.. Els altres varen anar una mica més depressa, però no gaire, car ara encara, des-prés de vint anys, tot sovint entren i sur-ten cada dia del laboratori de Sanz, que ésuna mena d'ortopèdia, i no per manca desalut precisament, sinó perquè conformeprogressa llur mentalitat diguem-ne man-llevada i són provades llurs possibilitats es-cèniques, cal afegir-los mitjans mecànicsd'execució, per allò tan sabut que la fun-ció crea l'òrgan.

3111111110011111111fIII111111111111iII1111CI1111B1186iC3°!9^-I

SENYORA I-

els millors FIGURINS i AL- eBUMS DE MODES per a les

c vinents temporades de Tardor

i Hivern, els trobarà a la

_ LLIBRERIA CATALONIA

3, Ronda de Sano Pere, 3Telèfons :12456 i 11147 E

uIIIIII111111111111111111UUlII11111II111111IUiIIllllh'

pel loarlo Il llrrrinr,.r.rrrr nr, I I I citi Irle ull I citi Irllnl urr I I I I IIIIIIII1111I I Ir,r;

LENDING A^ RIIAN LIBRARY

FONTANEIIA, 16rllrlrl,rr„r.r,,,.,,,,,,r..r,.r..r„rr,1,r,.,..,rllllllrrrrrllrrll,llllrlrlrr,l,,,rr:

LA GUARDABARRERA

—Que n'està ele prima aquesta dona !—Serà de tant guardar la línia,

(Gutiérrez, Madrid)

Viatges Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Telèfons 21245 -16552

Excursió col'lectiva amb luxosos autocars Pullmana Lourdes, organitzada pels «Amics de la Joventutobrera de Catalunya ». Del 1 al 6 de setembre

Excursió a Oberammergau, 12 diesde delicioses vacances per ptes. 720Pròxima sortida el dia 11 de setembre

SOL'LICITI FASCICLES EXPLICATIUS

de mots gentils ; r quan un dels tretze, des- bens dels senyors Bontempelll, Ferretu,prés d'haver-hi enviat la família, arriba al Conti, Forzano i companyia no són gairemar, la seva dona ha après ja a remar amo segurs. Qui sap per què, la caseta de fustala barqueta d'un dels aspirants al premi i els on Forzano escrivia els seus drames (i onfills fan excursions cic](stlques amb els del el jurat havia fet les deliberacions) ha des-nou amic. El concurrent, al seu torn, té un I aparegut sota les flames en un incendi pro-registre amb els noms dels jutges favora- vocat poc després de l'assignació del Premibles, dels contraris i dels (ai las!, massa Viareggio.nombrosos), dubtosos, fent balanç tots els f oAx RANtoN MASOLIVERvespres : la lletra de Bontempelli o de Fer-retti i els diners gastats en convits vénen Roma, agost

6

LE/ LLETRESL'EVOLUCIÓ LÍRICA DEL VUITCENTS QQ ^^ ^^ ^O QQ

'n iuencla deeine de Rupert Croft-CookeLa ^A Catalunya, l'evolució 1(rica, malgrat la

seva ànsia (1'independència, s'amotllava for-ça a la gi ii lilogiiència castellana i Iran

-cesa; més tard rep de Heme el to trist ide Leopardi l'escepticisme agre i desespe-rador. Aquestes dues influències assenyala

-ran un nou camí a la nostra lírica r elvautors, ca estergir llurs sentiments, ence-manaran a molts diletants aquella melangiaque lhavia estat, un moment, el comú de-nominador de les tendències literinies euro-pees.

Apelles Mestres, unb el seu primer IlibrrAvant, datat en d75, és eicapdavanter d'aquesta novamodalitat : Mestres aplega en-cara, en el mateix volum iamb el títol Del llibre del cor,un bon nombre de poesies es-entes amb anterioritat a ladata de publicació. Hom cons-tata el contrast d'aquests ver-sos amb el to general de lanostra lírica fins aleshoresl'autor respon a una concep-ció poètica nova, copsada, engran part, en la vibració eme-tiva del líric alemany. ApelleMestres, no obstant, més queimitar Heme, troba en el ro-màntic, en algun caire, unaànima germana a la seva en-caixada en uns mateixos sen-timents.

El sentiment amorós queHeme sap expressar, adés en1'emóció d'uns versos senzill,adés en la interpretació trà-gica 'del dolor moral, troba acasa nostra esperits propen-sos a decantar-se cap aquestcaire romàntic ; els lectors, amés a més, saben trobar enles primeres manifestacionsd'aquesta nova modalitat unfidel interpretador de senti-ments amagats : la dissortd'un an or,la infidelitat d'unadonzella, l'heroïcitat del si-lenci.

Es difícil precisar exacta-ment quan apareix aquests .tendencia que ve a desencar-carar l'expressió poética delsentiment amorós. FrancescMatheu i Apelles Mestressemblen ésser-ne els primers conreadors. Hiha, però, amb anterioritat a llurs produc-cions, un anònim admirador de Heme. Larevista Lo Gay Saber, en el número quecorrespon al dia i•er de març del 1869, in-sereix una poesia del gran líric tradn daper rm incògnit admirador, la qual, si noés la primera, és una de les primeres aten-cions nostres a l'obra del romàntic que sabéprecisar en unes senzilles cançons amorosesel dolor profund, la illusió pura i la deses

-perança agra.El parallel de sentiments inspiradors de

poesia entre Heine i ,,)elles Mestres és for-ça curiós. El motiu inspirador dels clams1 de Ics elegies de Heme és la natura ; sem-pre hi resta fidel. Es en el decorat magníficdel seu poble en evoca l'amor llunyà, per-dut per sempre, però reviviscent pel miracledel paisatge : Retorn. Enamorat de la pri-mavera i de la vida, Heme, en el xoc delsseus sentiments amb la llum i els colors,sota el domini del contrast, esprem el dolorde la seva ànima ; les seves llàgrimes cauendamunt la terra xopa per les deus, i la ma-lenconia es canvia, de vegades, en pessi-misme.

Apelles Mestres troba també en la naturael sentiment de la inspiració. Adés cantal'amor, adés la desesperança, adés el fata-lisrne

Tot par/cix, 101 cau, tot fina.

Aquest darrer vers de !blemenlo és unaimpressió dolorosa del paisatge hiverna] queel poeta veu, en relació amb totes les cosesde la vida, En L'enterro de la fulla, Mes-tres ens diu el dolor de la seva ànima per]a tardor que mata la llum i esvaeix elscolors, La Impressió subj( ctivista, inversem-blant, fa escriure-li :

que els ocellets ja diuen en veu aliaque no es curaré pas.

Aquesta fidelitat a totes les manifesta-cions de la natura que estima i voldria ferestimar a tothom, el porta a escriure lescançons de l'any, una per a cada mes, lleu

-geres, allunyades del declamatorisme emfà=tic. Quan escriu Cants Intims, llibre publi-cat en i889 ion consten poesies de 1876, diuen el pròleg : «Ni un sol d'aquests cants hasigut escrit amb un propòsit determinat niaspirant a un efecte preconcebut; lo naturalm'ha sorprès i he sentit necessitat de trans-criure la sorpresa.» Aquestes paraulen sin-tetitzen els motius inspir adors de tota l'obradel romàntic català. Es en aquest mateixllibre on afirma que totes les seves poesiessón impressions senzilles i, per tant, con-tréries al retoricisme.

Apelles Mestres, fidel al motiu inspirador,no és gaire comprés, resta una mica isolaten aquella generació avesada encara a l'odacantelluda. Les seves cançons van tenir unnombre limitat d'admiradors i imitadorsdesprés, els nous corrents ele la poesia ]le-varen a Apelles Mestres la glòria ele cons

-tituir escola. El nostre poeta ha passat,esclau del seu temperament, de la incompren-sió a l'oblit, però la seva obra tindrà sem-pre la gran virtut de la sinceritat. Era Ra-mon Domènec Per és el que deia que percompendre Apelles Mestres no calia mésque saber, perd saber-ho bé, el que sóncamps i espigadores, roselles i el blau delcel. La natura li brindava els motius i, iguala Heme, n'estergia les impressions, sovintagredolces. E1 vent, cls arbres, el sol, li hanensenyat art; l'enginy i la gràcia li fan tro-bar l'harmonia entre el pensament i l'ex-pressió ; per això reïx tant en el to malen-cònic com en la cançó lleugera i optimista.

Què hi fa que caiguin les fullessi l'arbre en brotarà més?

Apelles Mestres

eomenÇaca a saborejar la vida, ubérrima deprometences. En 1896 (r6 de febrer) escriuuna poesia recordatori a Lluís Lòpez i Oms,on mostra la delicada sensibilitat de la sevaànima de poeta. Ara és el sol el motiu cen-tral i, com sempre, les impressions subjec-tivistes dominen per damunt totes les altres•Ens parla de l'alba que ,truca amb sos ditsde rosa» a la finestra del malalt, del sol queujugan damunt del Ilit i del tinter que esbada uboquejant de set,. lmpressions,'però,que no fan malbé la grécia d'aquest vers

El .gol li deig histories a15reses mar endins.

Si Joaquim Maria Bartrina representa acasa nostra l'escepticisme de l,eopardi, Apel-les Mestres se'ns presenta una mica desen-ganyat, moltes vegades trist, ambiciós d'unapau eterna nascuda en un sentiment sublimde confraternitat; el seu poeta preferit ésHeme i, com ell, canta ('amor, les passions,els ideals, abrandat en una esperança nova.EI guiatge del poeta alemany és tan viu enl'obra del nostre renaixentista, que un delspoemes més inspirats (1'Apelles Mestres, ones troba més l'emoció, és La tomba de Hei-ne, escrit en una mena d'èxtasi admiratiu.En lamentar l'oblit de l'obra del romàntic,se n'erigeix en interpretador

Poeta oh gemid meu! El món reposa,

diu en la seva poesia i, en una visió exal-tada del cementiri de Montmartre, s'ima-gina que Heme ressuscita i diu amb elll'estrofa nova que ve a ésser el credo poèticde l'autor de Garba

I)esperta't i cante» l'estrofa novaque ens dicten els estels parpellejantstrista o plaent tu iompendràs ma troba,d'odi o d'anaor jo compendré el teu cant.

Hi ha encara eu la producció del vene-rable poeta un desig de llimar les aspresesde la llengua i fer-la blana, apta per a lesmés delicades expressions del sentiment. Enel seu llibre Noves Balades (1873), en unamena de pròleg, fragment d'una carta es-crita per l'autor al seu amic Roca i Roca,diu: (,...aspiro a més a més a una poesiaflexible, elegant i dolça, infinitament dol

-ça... amb aquella dolçor que s'exhala deisretaules gòtics, qué dic! que s'exhala deles antigues cançons que, de generació engeneració, ens ha tramés el poble.n Fidel ala concepció poètica sentida des de la sevainiciació literària ens dóna mostres variadesde la compenetració ideal entre ell i fautord'Intermezzo. Les velles í fantastiques lle-gendes del Bàltic del seu dottore e maestro,reviuen a Catalunya amb un segell propigràcies a Apelles Mcstres, el qual, enamo-rat de l'ambient pintoresc, brillant i llegen-dari de la nostra Edat mitjana, ens dónaen publicar Balades (188-), un aiguabarreigde rialles i llàgrimes ; irònic a voltes i sa

-tíric nn altres, arriba, amb un noble esperitd'independència, a vorejar el sarcasme, peròreïx perquè és prou sensible per limitar-lo.

EI poeta de la natura i de l'amor restaamb la seva escola, mentre la nova poesialí'ica sota l'empenta de Maragall descobreixnoves perspectives. Apelles Mestres, però,amb una fidelitat exemplar, va estergint enuns llibres que ellmateix s'illustra, senti -ments i emocions. Es sempre ef poeta queofereix el do de la paraula a les flors, ales roques i als amics seus, els arbres. Tre-balla amb amor — per l'únic sentiment or-denador de la vida — i, d'entremig de lesnoves tendències, esclau del seu tempera-ment, ens parla encara, en les seves dar-reres produccions, el llenguatge allegòric,idíllic, que tingué, en un moment de la nos-tra Renaixença, virtut innovadora.

J. M. MIQUEL 1 VERGES

LLETRES ITALIANES

Entorn al Premi ViareggioA Aprlles tilestres, per encum:.:n:u el goig

^Ir riure, no li cal allunyar-se de l'eternmotiu ; tamprx per dun^u una impressió deTristesa

I)e subte ona orenell, endarreridadeslerrado del niuIra passat a frec d'ala per la vinvn,ba .xisclat.., i Ira fugit.

Quan el dolor, un dolor profund envaeixla seva ànima, també troba en la contem

-p!aciú de la natura la inspiració pe1 l'elegiaa l'amic malaguan yat, mori yuan tot just

M1KaaDR va tenir l'ocasió, fa poc, de Nu hi ha ,scriptur gr,^n o patir que > 1 I acwa^lanunt comptats com l>>° a favor.parlar d'un altre llibre d'aquest jove escrip- aquests dies hagi pogut resi,tir la t, mptacio > l l diarim mnes oplen colus amb pronòsticstor anglès — Cosinò polis —, el qual presea- d'agafar la ploma i escriure una lletra ober- i indiscrecions mentre el jurat treballa i eltava les reaccions d'un noi català enmig ta o un art icle'le tres columrne, sobre la nombre d'obres objecte ele discussió van min -d'uina societat oosmopulita i ensems leca- plaga ele premis liter^.iris, p:desant tuna c.- cant a la nova reunió; a l'últim moment,dent. La decadència, veritahlement, és el pecial cnmplaencca 1 atacar els premis dit - de f.z obres només ni> resten 8, i el prestigiplat fort del variat menú psicològic de «balnearis,,, l'import dels quals prové, en del premi exigrix una depuració ulterior. ElsCroft-Cooiee i amb aquest motiu ha tingul gran part, del cumitè turístic de tal o tal cops de puny damunt les taules i els critsla sort ele servir com ,i blanc a a les cano- altra estació climàtica. Aixb vol dir que ha j arribo distintament al hall del Royal finsnades puritanes d'una part de l'opinió pú- estat ja atoro> ' el Premi Viareggin, el més 1 al puut de comprometre el secret amb quèMica británica — diguem-ne sort, perqué esplèndid d'Itàlia, i que encara que i1 jurr:l la designació dels premi, bao rma d'ésser re-aquestes critiques han val ut per propor- l'hagi allargassat al màximum, només n'hnia 1 vestilo. Algú ha tingul la idea genial d'e-' miar-li molta publicitat.

No ens sorprèn, doncs, uroluir que les es-esoenes de la primera part de la Iu >vella Pi-cay o tenen per ambient el famós liarrioChino ele Barcelmna amb tota la seva bi u-tíoia i violéncia. L'acció e> n ença a mitjans r ,^.del segle passat. Tractant-se del Districte V 3 ¢ # v r r s ircal admetre que l'autor ha tingut la intel- pligència d'estudiar a fons aquesta mera-d'hidra marítima, de la qual cada cap ne-presenta un vici, i no s'ha deixat arros-segar pel suposat romanticisme dels ha x(» f,fons.

El caràcter principal de Pícaro és un noivagabund, fill de pares desconeguts, aban-donat en edat molt te°Idra dins e] portald'un carrer que sembla ésser el del Migdia.El marrec creix i es fa fort de la mateixa fmanera miraculosa que tots els qui viuenals slums del món 1 no moren tísics als r t 'pocs anys, i es dedica al clàssic negoci de eguiar els mariners cap a ca la Taràntula, 6•< r e .j rvla propietària de la qual és una d'aquellesvelles estrambbti•ques i misterioses que estroben a tot arreu en hi ha molls i ma-riners que arribem. Així comença el Pícaro ó` áa conèixer la vida, entre vicis i immo+a-litat, i fi!ns que l'autor na el treu d'aquestambient, fent-lo casar amb una noia de-

scent, fruïm d'unes descripcions molt benfetes del modus vivendi d'aquella gent queexisteix fora de la llei. Es veu que Croft-Cooke ha volgut fer un contrast entre la Con+ 1> ' >,> comença a -rebentar-san els bitllets del premi : a la Taverna del Cas-pobresa i 11 ri uesa des del punt de vista ¡ell, rle Rapo/lo, Saviotti i fau,,lia anab Fernand Cronlnaelynch, l'escriptorde les iracuens d'wn espanvol qualsevol, Guarnaccirr, el nzdtin 1Llünch, els hinlors Pramjolini, .!onIi, Ttina IMeniei idemostrant la manera que aquest s'adapta Herlbe .I1umrh, i 1'au!or d'aquesta crònica.a totes les situacions amb facilitat, sense,però, perdre la seva personalitat. Per això, rostat satisfets vuit o deu escriptors :els liminar els llibres que hagin aparegut capí -en la segona part de la novella, trobem premiats i llurs amics de car. Els altres dos tol per capítol als diaris i vetaquí que cauenel Pícaro a Buenos Aires, on, després de mil nou-cents noranta fingeixen d'estar molt alguns favoeits com Alvàro, Baldin, Pietrototes les peripècies normals de 1'emigiant, enfeinats amb ]'estiuejar o alludeixen més Pancrazi i Diego Valeri. Qui són els pro-arriba a fer una gran fortuna, amb la qual o menys veladament a la llegendária parcia- miats? Cal esperar la mitja nit i ja ens te-educa la seva hlleta, i aquesta es casa an;b litat dels jutges i a llur incompetència. Quan niu rodant fins aquella hora.un jove aristòcrta. Acabats els seus deures hom pensa, en acabar, que a Viareggio hi Amuct i avall per Viareggio, fent-te unele pare, el Picaro sent gaoPs de tornar a havia 2s.000 lires a repartir, les activitats tip de córrer aquesta platja de no saps quantsaquells llocs de la seva 1nflnc1a que no olímpiques i les protestes clamoroses ja s ex- quilbmebe •i topant amb tramvies llargsha pogut oblidar mai, iaixí torna a riure pliquen millor. com leas., arribes a la fira de llibres dar-dins el marc, modernitzat ara, del Barrio El Premi Viareggio va néixer damunt la rera els taulells de la qual gent d'allò mésChino, quedant-se, vell i sense voluntat pró- sorra fa cinc anys, en una conversa d'escrip- correcta -- els escriptors més coneguts — en-pia, en la mateixa misèria d'abans. tors desvagats ajeguts a la platja toscana. dea com drapaires i fan un pam de dedica-

Encara que tingui una ti una mica massa Hi havia entre ells el cap del despatx de tria als compradors de llurs obres. Tothomteatral, car les variacions sabre els temes premsa de Mussolini, dos acadèmics d'Itàlia amb calces blanques, vermelles o blaves ade misèria i luxe, realment, són molt po- _-pirandello i Bontempelli— i un amic i col- calçotets virolats, sandàlies i mocador eleques en la practica, el llibre de Croft- laborador literari del cap del feixisme, que seda al coll. Només, de tant en tant, perdutC'oolee oras plau molt. Hi ha més serietat • àcilment es guanyaren l'adhesió del batlle en la maror, hom veu passar un home nique en les obres anteriors i molta facilitat de la ciutat. El premi fou un fet i el bon I massa jove ni d'edat, rigorosament vestitd'expressió. A més d'aixb, llevat alguns cli- exemple féu de les seves iniciant-se la plaga de negre i suant copiosament : és un delsxés excusables, ]'autor ha sabut capturar, de premis literaris que colpeix les terres pressumptes guanyadors, un dels que hand'una manera molt poc corrent en elstrangers, les vicissituds mentals del 1

lek italianes. Els escriptors italians que, ha rebut el telegrama d'un dels jutges recoma-tualment, passaven l'estiu d'allò més seden- nant que vingui i amb el vestit de cerimb-

cent per cent,amb els seus moments de tàriament a Forte dei Marm i, han devingut m es. No falta, tampoc, un dels premiables,geni 1 la seva fidelitat a una ambició. tEns grans viatgers : a San Remo, a Gènova, a vestit ele negre, s(, però vestit de bany, comsembla que agradarà Pícaro als que volen Venècia, a Ancona, a l'Apúlia, a les platges una selva humana, barba de sis dies i ambllegir un comentan una mica sentimental de la Riviera o a les costes de l'Adriàtic els ulleres fumades : Marcello Gallisan. Algunsde la vida barcelonina d'ahir, i pels que

^ trobeu a centenars, segons com bufi el vent amics finalment el convencen i obtenen que,volen e] color local, n'hi ha molt —fins himoltsurt una Pensió de la Bha o dels premis. Deambulen mat(, tarda i nit afaitat i amb americana de punt, sigui a la

per la passeggiata a mare com si res no fos I nit, entre els smokings aplegats al jardí

D. R. DARLING i quan troben un membre del jurat delscentenars de premis literaris li fan gran

1 del Royal.Bon punt els criden van compareixent Ra-

festa, el conviden a sopar, li juren amistat ,. faelle Calzini, Galhan, Saviotti i Ràdius,eterna i lloen desmesuradament els llibres ¡somrients, un xic emocionats quan Ilurs dits_de llur illustre company ; aquest somriu, es I prenen el sobre dels diners. Tres novelles

Ct R A C I A<< 1 B R E R 1 A deixa afalagar i l'endemà, naturalment, obli- ! 1 un llibre d'assaigs són comprats a conti -

da el nom del seu (lilecte amic. nuació, per milers de lectors que habitual-

Visiteu I'EXposlCÍÓ de il,óres1 Quan el premi en perspectiva és el de J ment s'empassen Wlallace o Virgilio Brocchi.a Viareggio -- vuit vegades més generós que í EI comentari és unénime, yuan han llegit

Material escolar els altres — les festegi arriben al paroxismo. els llibres, s'entén) :«Està vist que jutges

ASTURIES r B - TELEFON 81468 Cap escritor que s'ho digui no pot ignorar i escriptors són tots unsn. Naturalment, els'el programa estival i els viatges dels tretze. més exaltats anirien més enllà ; yuan algo

jutges de Viareggio ; els correus van plens d aquests estiueja a Viareggio, la vida i els

Pròpiament Besnard no ésun transcendental ceramista.EI resultat del seu esforç vamés aviat inclinat a la feinainherent al decorador, o mésexacte encara, subministra algran decorador elements insubstituibles pelseu bon gust, per a incorporar-los als in-teriors realitzats.

Besnard es serveix de la ceràmica coma mitjà d'expressió i així concedeix un pri-mer pla al valor decoratiu més accentuatque no pas a aquella intrínseca emoció ques'escau en el principi ceràmic.

Aquesta activitat, contràriament a tot elque es pugui dir, no arriba al cisma, jaque és una conseqüència immediata i mo-

El problema dels tres germans Le Nainés el més, apassionant avui dia en el mónde la pintura. Champfleury el plantejàl'any i8Óo. Després l'han reprès MarietteGuiffrey, Antoni Valabrègue, C. Florisoone,Sir Robert Wïtt, Tristan Klingsor, SergeErnst, Paul Janot, Arthur Sambon i d'al-tres. Abans de Champfleury ningú no esdignava prestar atenció als tres germansde Laon. Els pocs historiadors que hi ferenreferéncia, a partir de la contemporaneítatdels tres germans pintors, el canonge L'Eleu,Félibier, Sarral r Scudéry, en parlen indi

-ferentment o pejorativament amb poquesparaules. Ara, en canvi, se'n .parla en ex-cés. Els germans Le Nain són certamentuns encisadors pintors mitjans, si es potdir així. Champfleury, un dels més intelli-gents comentadors d'aquests pintors sis-centistes, digué : Les Le Nain ont mille dé-fauts et jis sont de grands peintres. Esaixò mateix, però amb un xic menys degrandesa. Pintors hi ha de tanta o més im-portància que Antoíne, Louis i Mathieu LeNain que són menys considerats, i que finssón oblidats i tot.

El problema dels Le Nain es posa aixíQuines obres cal donar a cada un dels tresgermans, tota vegada que en llur pinturaes delaten clarament tres estils, tres per-sonalitats, tres peculiars sentiments pictò-rics? Collaboraren els tres germans, o no-més el gran i el mitjà ; el mitjà i el petitel petit i el gran? Podria la datació orien-tar-nos almenys pel que fa a l'obra de Ma-thieu, de tants anys sobrevivent a Louisi Antoine?

El detectivisme dels historiadors de lapintura es debat en una teranyina de con-fusions, perquè cap d'aquestes cabdalspreguntes no pot ésser contestada. Hom re-coneix certament tres estils ben determinats,però hom no pot dir si corresponen a lestres individualitats o si les tres s'influïrenmútuament, ni si les diferències denotenfases de l'evolució dels tres pintors. Hi hauna certa unanimitat en la crítica per acreure que Antoine fou pintor de gènere,relativament colorista, un xic groller, fla-mingant segons els pitjors pintors flamencsdel segle xvu ; per a creure que Louis, moltdelicat i refinat (sense paradoxa) en la pin-tura de temes plebeus, pagesos, miserables,es caracteritza per una paleta bistrosa, clarai incolora, pobra fins a la indigència ; pera creure, en fi, que Mathieu s'especialitza,en la pintura de quadrets de gènere,de petites dimensions, quasi miniaturats,

j

1 com els que sovint pinta Antoine, però amb

més finor i profunditat de color, amb ma-or distinció i gràcia, amb més pregonera

d'intenció, a semblança de certs holandesos

de primera mà de la decoració moderna,que a França actualment avança ràpida-ment, després de la terrible ensopegada so-ferta l'any 1925.

Dels ceramistes que produeixen en ma-nufactura, Jean Besnard ocupa indiscutible-ment el primer llóc i el seu exemple digned'ésser imitat és el que avui ens fa escriureaquest article dirigit a Barcelona, on el ramde la gerreria i el bibelot tot just començad'apuntar perspectives.

Fa poc, en el sentit d'aquest art, par-

Jean BeSeard al seu taller

làvem dels germans Serra. Avui ens hi vo-tem tornar a referir, fent constar amb totl'afecte que veiem en ells i en posició forçaavançada una orientació i un estat d'espe-rit com els de ,Jean Besnard.

ENRIC F. GUAL,

Les ruines de 1a ciutat de Saba

Gerro de Jean Besnard

clerna que ha fet evolucionar grans contin-gents artístics basant-se en un ammoramentdel concepte de l'art pur, per anar-se a vin-cular en l'immens art nou creat per la ne-cessitat de les sumptuositats decoratives, su-prem incentiu del primer terç del segle xx.

Besnard posseeix, demés del seu bon gustja alludit, una imaginació notabilíssima queel porta a treballar en les seves cerúmiquesfaiances (sempre esmaltades amb esmaltsde plom o bé estany i rarament colorides)amb una enorme marca d'originalitat, na-turalment molt representativa. A través d'a-questes consideracions s'endevina una ge-nialitat ben ostensible, cosa que ha permèsen gran escala l'aparició dels imitadors.

Sobre aquest exèrcit pesa però un impon-derable. L'imitador cerca en les matèries laclau de la seva impotència i no s'adona,cas molt corrent, que és un xic més enllà,en un terreny diferent i allunyat, on hi hala solució que se'ls ha escapat r se 'is es-caparà per sempre més. Catalunya comptaamb un d'aquests seguidors. Ha penetraten la fisiologia del taller del carrer de laCampagne-Première, quedant però insubor-nable l'esperit i posant de relleu el granentorxat artístic del parisenc cent per centque és Besnard.

La part vulnerable del naétier consisteixen l'ús de puntillats, gratats, reserves tos-ques que fan lluir la blancor de l'esmalt,tot aplicat sobre formes d'origen popular,influència de la gerreria de l'Alta Savoiaon de jove passà tots els estius.

La ceràmica de Besnard obté un to i unaempremta senyorívola que s'adapta a tot

el que executa a grans proporcions, i haesdevingut, com dèiem fa poc, un accessori

MOBILIARIS DE QUALITATDel més senzill al més luxós

Estalviareu un 40 per roo als tallers de

R. SIN ROSSELLÓ, int. (P°s <ig da Gràcia)

ln març d'enguany, el novel-lista Andrélalraux, el darrer Premi Gencourt, anun-

ciava (vegi's MIRADOR, núms. 268 i 271)

que amb l'aviador Corniglion-Molinier haviavolat sobre les ruines . de la ciutat de lareina de Saba.

EI mes de maig, Malraux i Corniglion-Molinier publicaven a L'Intiansigeant deiarticles sobre llur vol i el consegüent des-cobriment.

1 ara surt Pierre Lamare amb un article af.es Nouvelles littéraires (n del corrent).

Lamare, que per la seva banda ja co-neix el país, s'ha documentat prop dels tres

millors coneixedors del Yemen : el doctorRathien, savi alemany que era a Sanaaquan va passar l'aparell de Corniglion-Mo-linier i 1lalraux, i dos francesos, Beneytoni Xerif Ibrahim, i gràcies a aquests docu-ments, ha pogut treure l'entrellat del text.imprecís publicat per L'Intransigeant. Diu

«La temptativa de Malraux només ha re-eixit a fer somriure els iniciats.... De la ca-pital probable dels sabeos, tot el que se'nsap és que posseia un dic construït en elsegle xm a. J. C. per un rei dit Lockman.Aquest dic, fet reparar més tard per la rei-na Balkis, es trencà en el segle rv de lanostra era i les aigües es precipitaren enallau sobre la ciutat, que quedó destruida ino fou reconstruida. Les seves ruines fo-ren descobertes en 1843 pel francès Arnaud,que n'estudià les inscripcions. Llur estudifou reprès pe. Joseph Halévy i l'alemany

Glaser, i sobre la qüestió aparegueren nom-brosos treballs epigràfics i arqueològics. Aixfdoncs, és permès de preguntar-se per quèMalraux va creure que Saba encara estavaper descobrir.»

Lamare remarca que el vol fou fet enmala època, car les muntanyes són tot so-vint cobertes de núvols, i, per tant, els ex-ploradors trobaren dificultats per a orientar-se. Per a no tornar sense res, prenguerenalgunes fotografies aprofitant alguna cla-riana. Com que segurament els seria difícilde precisar on foren preses les fotos ques'han publicat i es volen fer passar com es-

sent des de les ruïnes de Saba, Lamarque ha estat el primer europeu que s'ha dclicat a estudiar r cartografiar la regió,informa

uLa vista de les ruines representa sen]lament una localitat banal de la mateixregió (la que está a una cinquantena de qrlòmetres de Sanaa, del costat d'Amranhom pot circumscriure les recerques al Q.el Baun, l'Arhab o el Nehm... els palaus sbeus de Malraux són simples cases yemeites. Hi ha ruines, també? Es possible, pquè se'n troben en molts llocs : però ccdistingir de dalt d'un avió a quina èpopertanyen aquestes ruínes?» 1 Lamare eplica què són els , edificis de la fotografia qreproduïm, de la qual l'arquitecte urbansHardy havia tret uns croquis que illustravel reportatge d :André Malraux i CorniglkMolinier.

1-a pretesa rimat de la reina de Saba

MIRALLDR

LESARTS IELSARTISTESEl «poder» Jean BesnardE1 misteri deis_gernians Le Nain

del bon temps. Però en moltes obres dels Le I )rir desmesuradament els ulls, malaltia queNain aquestes característiques dels tres ger- els oculistes anomenen blefaritia, la qual ro-mans, o les de dos dels germans, es troben fria el propi pint(ir, com la sofriria, a jut-barrejades. D'altra banda els Le Nain no jar per un auto-retrat. Philippe de Cham-signen o bé signen tan sols Le Nain, o Li:- paigne, altre pintor que sol castigar am,)NAlN, o Lenain, seguit el nom del fecit blefaritis les seves figures. Es freqüent en-abreujat, i, de vegades, la data ; talment tre els pintors de figures amanerar-les ambcom si es Tractés d'una raó social, indus- defectes físics del propi pintor. Encara caltrial o comercial. No ens és permès tan tenir en compte que Antoine Le Nain és unsols d'orientar-nos sobre la personalitat detestable pintor de ropatges, i que els queexacta de Mathieu, de tants anys sobrev°i- pinta Louis, molt més expressius, tenen lavent als seus germans, perquè les poques qualitat de roba embnatada, com els vestitsobres (l'aquest, pintades pro-bablement després de 1648,no porten data. Com es veu,doncs, el problema esdevé in-teressant almenys des del puntde vista policíac.

Arthur Sambon, presidentde la Chambre Internationaleeles Experts, anuncia un arti-cle que promet aclarir el mis-teri dels Le Nain, i ja avançaque ha descobert la manerad'identificar la personalitat ar-tística de cada un dels tresLe Nain per la manera d'es-criure la signatura comunaAntoine signaria Le Nain;Louis signaria LE Nnlx, iMathieu signaria Lenain. Notenim cap confiança en la des-coberta del senyor Sambon.Per regla general els críticsde l'obra lenainiana s'acordena assegurar que els Lenainno collaboraren entre ells. Ma-riette diu que Antoine i Louiscol-laboraren. Witt també hocreu, però atribuint a l'un elsfons de paisatge i a l'altre lesfigures. Els altres crítics ne-guen la collaboració de dos ode tots tres germans. Nosal-tres, que hem posat, des defa vint-i-cinc anys, un xic d'a-tenció directa a la pinturadels Le Nain, creiem que eIproblema està mal plantejat,potser perquè els crítics sus-dits no deuen practicar la pin-tura. El més conscienciós,Pacti Jamot, a desgrat de laseva bona feina investigadoraen aquesta qüestió, és parerrecusable : home sense flaire,pledejant hipòtesis amb pocasolta, embriac de conjectures,violenta la dialèctica per afer-li concloure el que ell de-sitja. Si el millor crític és do-lent, què seran els altres?Campfleury és més sensible ala pintura i més caute en lesafirmacions, però no disposa-va del material documentalque ha pogut aplegar Jamot.Que la collaboració fou delstres germans alhora i de dosd'ells algunes vegades és cosaben palesa quan es tenen les pintures da-vant dels ulls. Hom pot suposar que lesdiferències d'estil, de traça r de color si-guin característiques de les tres personali-tats; fins es pot suposar que siguin carac-teríst iques consecutives de l'evolució d'unasola personalitat ; però no és possible creu -re que un sol pintor, un sol dels Le Nain,en una sola obra, pinti magníficament i de-sastrosament, amb bon color i amb color

1 agre o pobre, amb dibuix sòlid i amb dibuixfluix, amb dues o tres sensibilitats dvergents.El quadro La Crèche (Nadal) és un dels méscaracterístics de la collaboració dels tresgermans. Al lector poc al corrent del pro-blema Le Nain la reproducció d'aquesta obraen blanc i negre no el persuadirà enorme-

ment, perquè el color, element decisiu, nos'hi pot apreciar ; però remarqui la dicciódels ropatges, tan barroera i desfeta en elpastor adorador i en la figura de Sant Jo-

sep, i tan eloqiient i nerviosa en la figurade la Verge : un sol pintor no pot dibuixarropatges tan diversos. El mateix es pot clirde les variades figures d'aquesta composició.

Hi ha un altre testimoni de la col-labora-ció : les testes massa grosses, o diversamentdesproporcionades en obres compostes ambdiverses figures : un sol pintor no hauriacaigut en aquesta varietat de mides que de-

tona un xic grotescament, sobretot en elnúmero 543(1 del Louvre, Réunion de famille,atribuïda a Antoine. Això no vol dir que elstres germans, que signen com uns fabricantsde pintura de cavallet associats, sempre col-laboressin. Es segur que alguna vegada cada

uu d'ells pintaria tot sol el quadro ; peròestem per creure que fins en les pinturesmés aparentment unipersonals de cada undels tres Le Nain, acabades abans de lamort dels dos germans majors, deurien te-nir alguna part insignificant de collaboració.

Ara bé, enfront d'aquestes contrarietats,i tenint en compte que tal obra signada LeNain, i que tal altra signada LE NnlN, ique tal altre signada Lenain manifesten ca-racterístiques de dos o dels tres Le Nain,quin valor poden tenir les descobertes del

1 precitat senyor Sambon?Determinades i acceptades per tothom les

condicions principals de l'art de cada undels Le Nain, ens serà permès d'afegir-nealgunes més que han passat per alt als crí-tics? En les obres atribuïbles a Antoine lesfigires de dona són absents o són repulsi-

e, 1 ves ; totes les figures d'aquest Le Nain so-e- jlen ésser de cúnon rabassut; les seves figu-els res d'home pateixen d'una espècie de traco-

ma que no redueix els ulls ni els fa aclu-d- car, una depilació palpebral que permet d'o-

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINIININHIIIIIIIIIIIIIIIIilllltllllllllllllllltlllllllllllllillltlltllllillllllllllll

" PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

- MARTI_. ,erm.` Mbxltna raplde^a p Màxima qualitat

AVINYÓ, 19, pral. 1 Telèfon 17047 : BARCELONA

.^tplNNlllt111111111111111111lIHltlllllllllllllNIIIIIIflIIII1111111111111111111tI1111111f11fIIIII1HH11NN11111

Le Nain — «La Crèche»

d'hivern dels xinesos del Nord i dels mon-gols. D'altres senyalaments allargarien mas-sa aquesta divagació.

En parlar dels Le Nain, hom sobreenténgeneralment Louis Le Nain, el pintor inco-lorista, ni més ni menys interessant queMathieu, tan colorista. Es parla de la paletagrisa i austera dels Le Nain, com si elstres pintessin gris i exsangüe. I encara hiha crítics que qualifiquen de velazquianala paleta dels Le Nain ; d'altres la compa-ren a la de Chardin !. Això és inconcebible,perquè Chardin i Velázquez són grans colaristes que harmonitzen en gris, en perla, enargentat; i perquè sbn grans coloristes po-den aprofundir en el qualitatiu, en les qua-litats materials del model. La grisor de LouisLenain és pobresa de color, incomprensió delcolor, eixutesa : manca de qualitats. Lespintures incolores d'aquest 'Le Nain ens ad-miren com bons dibuixos — i prou.

La grisor de Louis Le Nam ha induïtnombrosos crítics, catalogadors, experts iescrivans de la pintura a atribuir a aquestpintor, àdhuc als tres Le Nain, qualsevullapintura de gènere grisa, sobretot les que re-presenten temes plebeus del segle XV II . Paul

Jamot ha identificat recentment algunespintures molt acostades a les de L. Le Nain,obra d'un imitador o deixeble d'aquest, ano-menat Jean Michelin. Perd a part d'aques-

tes, ja ben identificades, n'hi ha d'incomp-tables que passen per obra d'aquest o dels

tres germans, les quals, no obstant, no hosón. Al Louvre, la Proc¢ssó en una esglésiafou atorgada successivament a Franz Porbus

el Jove, als Le Nain i altra vegada, defini-tivantent, a Porbus. La Benedicció episcoj al,número 2 . 293 del Prado, catalogada com

obra de Le Nain, ha d'ésser també tornadaá Franz Porbus el Jove. D'altres museus te-

nen obres mal atribuïdes als Le Nain. Esque hom no vol reconèixer que els temesplebeus foren molt corrents a Itàlia, a Fran-

tça, a Espanya, durant el segle xvn; sensecomptar la pintura quasi total de Flandes iHolanda, aquesta, gran inspiradora, en col-

laboració amb Caravaggio. Fou el realismeen brega amb l'eclecticisme carraccià i ambel manerisme idealista del segle xvr italiàla lluita dels feixismes i les democràcies pic

-tdrics en l'Europa d'aquells anys ; la plasti-citat pregona lluitant contra la plasticitatafectada ; el sentiment pugnant contra elxarlatanisme. A la Collecció Leopold Gil delnostre museu hi ha dues obres molt inte-

ressants, les quals hom hauria pogut finsara atribuir a Louis Le Nain — als Le Nain,què diastre !

JOAN SACS

LA EEMME'

ÀB E

- Q _ iw

0

Artistes (1(000t el micròfon (le Ràdio Associació

habitualment als teatres, i gairebé els dosúnics que han continuat oberts amb regularentrada, el Barcelona i el Romea fins fapocs dies, ho han aconseguit només queamb tres quartsd'actuació setmanal de lesseves companyies davant el micròfon de les

emissores barcelonines. La radiació el'alguns fragments ha estat més profitosa quecap propaganda gràfica, i el millor reclam,car no hl ha gènere com el teatre, 'malgratels grans inconv enients que comporta enésser radiat, que gaudeixi del favor del ra-

dioient. Els organitzadors d'aquestes emis-sions, que no tenen més que un valor co-mercial, recorren al sistema ele donar única-ment escenes isolades i fins actes sencersprocurant desvetllar l'atenció de l'oient que

s'interessa pel transcurs de l'acció, havent,amb això, d'acudir després al teatre per acompletar l'assumpte. Aquest procedimentfou primer únicament emprat per a propa-gar principalment obres ele caràcter trucu-lent i el Procés de Mary Dugan tinguéd'aquesta manera la millor acollida i unapermanència que d'altra manera, tot i l'a-nomenada que ja portava de fora, no hauriaassolit ací.

Però el públic, cridat des de la ràdio, haanat al teatre no sols per a completar 1'ar-gument, ans també amb obres el'altre ca-ràcter, posant-se ele manifest el valor ele laràdio en aquest sentit. La companyia d'o-pereta vienesa del teatre Barcelona ha fet

l'escenari, els fragments més importants eleles obres ele Stolz i Kunnecke, fent ambaixò que el gran públic amant del gènerelíric, però acostumat i fins complagut ami,la carrincloneria de moltes sarsueles, hagianat també a escoltar les amables melodiesvieneses que, si més no, tenen l'expressióde la frivolitat més ben reeixida dintre delmés bou gust. Ara bé, aquest públic empès

P> r les emissores ele ràdio per a assegurar-se la concurrència, i hi ha un fet esdevingut

amb motiu ele la revetlla dels artistes, ce-lebrada la setmana darrera, que cal asse-nyalar. Aquella gernació que va omplir finsa vessar el Maricel Park, va ésser cridadades del micròfon, perú prescindint gairebéper complet de cap altra propaganda grà-fica. Amb un seguit d'actuacions dels artis-tes per una emissora, actuacions que acom-

panyaven la propaganda de la festa, va

ésser possible superar tots els altres sistemesde propaganda iens sembla que els altresmitjans de difusió escrita, i principalmentla premsa, no han parat esment en el queels Fe a sobre. Fins ara, entre la premsai la ràelio no hi ha sinó un menyspreu red-proc que arriba a silenciar una les manifes-tacions ele l'altra, i viceversa. Ara, en trac-tar d'estructurar la ràdio al nostre país,cal comptar-hi, puix si la ràdio es veu obli-gada per a desenvolupar-se a utilitzar coma únics recursos, els que obté de la publi-citat, el resultat no serà molt profitós pera ningú, i de fet la premsa es troba laactualment amb una seriosa competència iben a prop és encara l'esdevingut amb lavenda de discos, que amb l'abús de la ra-diació ha rninvat fins a fer trontollar alnostre país la fabricació i comerç ele discos,que passen actualment una crisi profunda-

ment sentida. 1 això és una lliçó próximaque caldria aprofitar.

J. G.

Exit en le mide

Corbates inarrugables

' Pijames a bon peco

JAUME I, jie Telèfon 11655

:--

W&1I)JL

home que es pro- Jclamà rei per a eme-

tre segeles

FENOMEN

—I no fa nosa per dormir?—Oh, aleshores me la trec.

(Marianne, París)

Bibliografia musical La ràdio i els espectaclesI. H. HnLulo, Petit tractat de les formes gregorianes Kassel, u o i Escola re go-

En moltes ocasions s'ha parlat del gran

f ( ^3) g g poder que té actualment la ràdio i ele laTiana fer a cors d'aficionats (Fulls Volants, Wulfenbüttel, Berlín). — z. H. BRrNNrR, perL'ideal mozartià de la sonoritat del ^fano i els Qiunos del seu lelnps (Augsburg-Brünn, que es propasa, essent el millor as suport per1933). — 3. Los maestros de la tonadilla escénica. l'ranscrijciotes jara canto y piano,

elseva in

porta ella

fl

r

u

a

ència

terme

decisiva

reses que

assolir

sense

tot

bor Jonc So131RII

A (Barcelona, r933) no tindrien realització.

Durant aquests darrers anys hem pogut terreny de la música i de la seva història.notar, tant en la vida musical com en el Aquesta publicació constitueix un exem-camp dels estudis musicológics, dues ten- ple de les possibilitats de divulgar els re-déncies molt importants que tot apropant- sultats de la ciència presa sota una formase l'una a l'altra han tingut ja conseqüèn- que es troba a l'altura ele tot aficionat a lacies considerables per a la nostra concepció música. Una altra possibilitat ele la colla-actual de la música. Per una banda, hem boració estreta entre la musicologia i la

pràctica musical, cus l'ofe-reix lal tesi doctoral de HansBrunner (Ed. Filser-Augsburga Rohrer, Brunn) sobre L'i-deal nl.martià de la sonorilatdel piano i els pianos del senleinps. En aquesta publicacióde l'Institut Musicológic dela Universitat alemanya dePraga, editada amb l'ajut delministeri el '1 nstrucció i deCultura popular de la Repú-

:.' rs' blica Txecoslovaca, la ciència^. _ musical es posa directament

al servei de la música vivent.Heus ací un signe caracterís-tic de gairebé tots els treballsque surten de l'Institut del

tl .v.ikd^.I y Dr. GustavBecking, directorl'aquesta institució i catedrá-tic de fama mundial, a la Uni-ersitat de Praga.Es molt curiós que no tin-

guem una noció original iautèntica dels grans músicsdel passat, les obres dels qualssón interpretades i divulgadesarreu en la nostra época.D'ençà del començament del

. segle xix, les concepcions so-- - bre Bach, Mozart, Beethoven` . han estat sofrint una perpè-

pez a l'execució de Mozarttona ideal 'El ^^ $ teia modificació. No és úm-piano de martellets de J. A. Stein„ r773 (Del eament l'opinió sobre el valor

llibre de Brunner) de llur art, sinó també sabrellur caràcter i àdhuc llur prò-

constatat el desig de músics joves i de vastos pia substància el que canvia incessantment.cercles d'aficionats d'aproximar-se, tant com Cada generació creu que llur pròpia nociósigui possible, en l'execució d'una obra mu- és l'ú nica possible, l'única veritable I en dar-sical del temps passat — i els programes rer cas que té més raó que la generacióde concerts ele tots els països ens demostren precedent. En la consciència pública, la fi-que vivim gairebé exclusivament en la his- gura de Beethoven, per exemple, està molttòria —, a la intenció del seu compositor, més fixada que la de Mozart.d'evocar una època més o menys llunyana No és possible registrar una tradició cons-pels seus propis mitjans, pel seu propi estil tant de l'estil mozartià fins a la nostrad'execució i de sonoritat. Els més graos època com es pot fer-ho amb l'estil beetho-directors d'orquestra s'han unit a aquest es- venià. La història del piano és un reflex

sobre un clavecí o espineta consisteix en elvolum i en l'esclat del so, sense que permeti,però, a l'executant un domini prou indi -¿rom} '' ._vidual de la melodia mozartiana ; el piano

fidel &i'a uest estat de coses. Això ha dut al „".—`°"y de tan^cñts no admet la darrera expressi - ^ (Dr. Brunner a imposar-se un doble objec- vitat i la riquesa dels matisos. El piano mo-tiu : ha examinat i catalogat els instruments clero aporta a la música un element de el-del temps (le Mozart segons la pròpia qua- mensions vagues i sovint gegantines, una;' o ehficació d'aquest mestre. Aquest procediment mena ele «combat amb la matèria» que nodevia servir, alhora, per compendie el caràc- té res a veure amb el caràcter original de Dter es. ecial de la sonoritat mozartiana. 1 com p Mozart. Els pianos de Stein, pels quals cl . ^ ^ que el piano modern és una interpretació mestre de Salzburg havia mostrat tant d'en-molt mediocre de Mozart, immediatament tusiasme, són considerats els millors intèr- '-^" ^,j, ó s.^com endrem l'immens valor que pot tenir ' , p 9 P preu de Mozart un treball semblant, no sols per als nostres x x t

1 coneixements històrics de les intencions ar-tistiques de Mozart, sinó sobretot per a 1'e- Com a complement pràctic de les seves ., o

xecució pràctica de les seves obres. nombroses investigacions científiques, poc r ^

Cal dir que els esforços d'aquest treball accessibles als aficionats i als músics, José c^.1minuciós han estat coronats per un èxit Subirá publica en l'Editorial Boileau dosbrillant. Per una deducció molt vasta i molt quaderns sobre Los maestros de la tonadilla

concreta, Brrmner dedueix que el so de escénica. Es tracta de les transcripcions ele El ciruvgih. — Ah, vós sou el xofer que

Mozart »necessita unia extrema isolació... sis belles cançons per a veu i plano, els em va atropellar el mes passat!EI curs melòdic deu poder ésser dirigit a autors de les quals figuren entre els millors

, Nova Yorkcada moment amb tota facilitat per l'autor. del segle xvitl. L'interès particular d'aques- (Lije)

Mozart exigeix contorns aguts, clars. Tot d' n dóna ]'ocasió de con-

depèn de les qualitats .rítmiques del so, ésa dir, de la qualitat del material sonor, afi de formar fesomies característiques, ex-cessivament rítmiques, sense deixar trans-lluir un esforç sensible.» Al mateix temps,necessita aquesta facultat de «cantare que

és característica per a les melodies de Mo-zart, el caràcter fonamental de la seva so-noritat que reuneix «tota l'animació indivi-dual amb l'idealisme sobre-individuaba comel retrobem en la seva major perfecció enla Flauta màgica.

Els diferents instruments de l'època sónpassats en revista segons els seus aspectesgenerals. Per a cada instrument, l'autortroba fórmules brillants per a donar el re-sum del seu examen. Dels rics resultatsdel seu estudi, que guanya encara un valorespecial per les nombroses confrontacionsde Mozart amb altres compositors per apiano de la seva època, no podem fer co-

(Ve de la pàgina z)

Quan la guerra Iraneo-prussiana, eraa París i fou capità dels mobilitzats delVar. En i88o, va acceptar una missió delgovern francès per a explorar la Malàsia, i,finalment, en 1888, el governador de l'Indo-Xina, Constants, el va enviar, per treure

-se'l de damunt, puix el coneixia molt bé,a explorar les comarques, gairebé descone-gudes, del Laos i de la ribera del Mekong,a l'oest de Binh-Dih. Fou llavors que May-rena, obsessionat per un somni ele gran-deses, es féu proclamar rei dels Sedangspels caps de les tribus, amb el nom deMaria I.

Ja estaven posades les fites. Ara es trac-tava de treure profit de la situació,

LA IDEA MERAVELLOSA DE DORSAN- ASTRUC

Fou Dorsan-Astruc, que tenia instal•ladala seva casa de banca al carrer ele la Vic-tòria, qui va plantejar l'operació. Com ésnatural, va procurar suportar-nc la més pe-tita part de les responsabilitats.

Al començament de 188q, Mayrena arribaa París, i el mes d'abril fa publicar, sor-prenent la bona fe d'Edouaud Frémy, co-merciant en segells de correu per a collec-cions, al carrer de Borgonya, número 57,una nota al periòdic filatèlic que editava(i que actualment encara existeix, passantamb just motiu per un dels més importantsi ben informats d'Europa), concebuda enels següents termes :

«Hem sabut per conducte oficial que elregne ele Sedang, el sobirà del qual és, comtothom sap, el nostre compatriota senyorM. de Mayrena (àlias Maria I), acaba d'en

-trar a la Unió Postal Universal.»La redacció del solt no acreditava Frémy

com un home gaire coneixedor del protocolun sobirà tractat de senyor i el nom reialdel gual era precedit del poc afalagador qua-lificatiu d'àlias 1 La nota acabava, com ésnatural, anunciant una propera emissió elesegells.

En efecte : en juliol del mateix any, l'es-mentat periòdic publicava, no tan sols l'a-nunci comercial de la casa Frémy oferintels nous segells de Sedang (al preu derz francs la sèrie completa de set segellsdiferents), sinó la còpia dels decrets d'e-missió, signats per Maria I a Kou-Jeri (ca-pital del flamant regne i corresponent alpoble de Kou-Teri, el més important delsque componen la comarca dels Sedangs).

AI mateix temps, Dorsan-Astruc, que erael veritable promotor del negoci, adreçavaa tots els països que formaven part de laUnió Postal Universal, la circular següent

«Sa Majestat Maria 1, rei de Sedang, dequi tinc l'honor d'ésser l'agent acreditat,m'encarrega de trametre-us les dues collec-cions adjuntes de segells en ús a l'Admi-nistració de Correus del seu regne.

»Sa Majestat us agrairia molt que tin-gussiu la bondat de trametre-li, a títol dereciprocitat i per a la seva eollecció par-ticular, un nombre igual de sèries dels se-gells ele la vostra Administració, tant del'emissió actual, com de les emissions an-teriors•

aRestant, etc... (signat) DoRSAN-AsTRt c.»Banquer, Carrer de la Victòria,»Així, entre els segells venuts a Frémy i

a algun altre comerciant parisenc que vacreure de bona fe que la informació publi-cada era certa, i els que es reberen el'al-guns països que s'apressaren a satisfer elsdesigs d'aquell rei filatelista (hi va haveradministració que en va trametre per valorde deu lliures esterlines), Dorsan-Astruc iMayrena es pogileren fer amb uns quantsmils francs que es repartiren equitativa-ment.

Però l'estafa no va trigar a ésser des-coberta. Els comerciants filatèlics Maury iMoens (installats a París l'un i a Brus-selles l'altre) s'informaren pels seus corres-ponsals i aviat saberen que a Sedang nohi havia servei de correus, que Mayrenano havia fet cap gestió perquè el seu regneentrés a la Unió Postal Universal i queels suposats segells oficials eren vulgars eti-quetes sense valor impreses a Parts percompte ele Dorsan-Astruc i que mai no ha-vien estat enviades a Indo-Xina.

El periòdic de Frémy va haver de recti-ficar, reconeixent que la seva bona fe haviaestat sorpresa. La casa filatèlica del pro-pietari del periòdic hagué de reintegrar Pim-port de les sèries als filatelïstes que leshavien comprades i la Societat Filatèlica deParís expulsà Dorsan-Astrue, que n'erasoci, i denuncié als poders públics l'especu-lació de Mayrena. El govern collocà sota elprotectorat francès els indígenes sedangs,que nomenaren' un cap amb el qual vantractar les autoritats superiors.

Mayrena, rei efímer, per tal d'evitar l'ex-tradició, fugí a Ostende, on es va gastarels diners obtinguts arnb la seva poc deli-cada especulació. Un cop sense un cèntim,va embarcar-se cap a Singapur, on, veient

-se completament fracassat, posà fi a la sevavida d'aventurer pintoresc engegant-se untret al cap.

AGusTí PIRACES

per la ràdio, i aquell altre ele les comèdiesde Quintero i Guillén, és l'habitual enaquests gèneres? Potser sí, en part; peròs'hi afegeix un altre de tan nombrós comaquell, portat per la ràdio, que espera tro

-bar en l'opereta que escolta al teatre, elfragment que ]i ha restat a l'oïda i que vapenetrar per mitjà del micròfon, o el com

-plement ele l'escena radiada, que ha portata l'oient l'interrogant de l'assumpte no des-enrotllat.

La gairebé totalitat dels altres especta-rlcs han fet també desfilar els seus intèrprets

Gradual «Misit Dominas». Pnéu>nes indesxifrables del segle xl (Del «Petit tractat» de

Fíalbig)

forç i avui dia ni un Klemperer, ni un Scher-chen no sabrien renunciar al clavecí si elnom de Bach figura en els seus programes.A casa nostra, la fundació d'una Associacióde Música Antiga a Barcelona prova queaquesta tendència de la música ha trobatuna forta repercussió.

Per altra banda, la musicologia va per-dent de dia en dia el seu caràcter esotèrici s'obre camí vers la pràctica musical 'delnostre temps. Si bé la paleografia musicali les investigacions purament filològiquescontinuaran donant una base segura a lesinvestigacions històriques, ja no limitarancom fins ara llur objectius en elles mateixes.D'una manera progressiva la jove generacióde musicòlegs es sent predestinada al ser-vei de la pràctica musical. 1 és així com unamatèria tan dificil i aparentment tan llu-nyana de la nostra comprensió musical comel cant gregorià guanya sobtadament unaviva actualitat gràcies a les publicacions deHermann Halbig, catedràtic que fou de laUniversitat de Heidelberg i famós especia-lista d'aquests primers segles de la músicacatólica. El seu Petit tractat de foranes gre-

gorianes (Ecl. Bdrenreifer, Kassel) ens dóna,en prop de seixanta pàgines, una introeluc-ció completa al cant gregorià iens revelaels principals misteris de la sorprenent be-llesa el'aquesta primera etapa de la nostramúsica oriental. Tot seguint la seva divisa,segons la qual no és escoltant sinó cantantnosaltres mateixos com penetrarem en aques-ta bellesa, Halbig fa seguir al seu tractatuna collecció ele fulls volants (Ed. Kallmeyer,Wolfenbüttel, Berlín) de les més belles pecesd'aquest cant litúrgic que dintre tota laseva aparent simplicitat ofereixen una rique-sa inesperada a tots aquells que se'n vol-dran ocupar. Aquesta coldecció pot significarun esplèndid complement del repertori delsnombrosos orfeons de Catalunya. Una ma-tèria que en les voluminoses publicacionsde Peter WÏagner, de Friburg, a Suïssa ide Dom Sunyol, de Montserrat imposa res-pecte, esdevé, gràcies a l'esforç de Halbiat.accessible a tothom sense cap mena de di-ficultat i ens fa conèixer un nou i vast

ta e ulo es que e sfrontar les seves cançons tonadillesques • elel'època amb les que Granados creà més d'unsegle més tard segons llur exemple i de lesquals hem parlat llargament, a propòsit delsmeravellosos discos ele tonadillas, executatsper la Supervia i Frank Marshall. Hi re-trobem el mateix gènere de línies melòdi-ques i éclhuc petites frases senceres i ritmesconcordants. "I'anmateix les composicions deGranados són construïdes amb més puresapels elements folklòrics, tot i imitant el ma-teix gènere ; els elements de l'òpera italianaque retrobem molt acusats en les tona el illesdels mestres ele l'època, semolen gairebé eli-minades en Granados. El que demanem araa les nostres cantatrius és una audició d'a-questes diferents tonadilles, modernes i clàs-siques, cantant d'aquestes darreres els bellsexemples escollits amb tant d'afecte com deconeixement per .Subirá. Els dos quadernsestan perfectament presentats. El piano hau-

nèixer des d'aquí més que alguns punts ria hagut de deixar algunes vegades més lli-

importants que podran interessar sobretot bertat a la melodia cantada. El valor d'a- LA GUERRA DEL CHACOels nostres pianistes : el clavicordi és con- questa edició hauria estat augmentat amb I Hem acabat les municions. No enssiderat massa sensual per a poder donar més indicacions sobre les modificacions i I —Ep

tota la claredat rítmica que exigeix una transcripcions aplicades als originals. podríeu deixar vint bales?

obra de Mozart ; l'avantatge d'una execució OTTO MAYER (Marianne, Paris)

IMPRESOS COSTANou de le pemble, 45

BARCELONA