VEUSD’ EMPRENEDORIA

SOCIALProjectes compromesos

amb els reptes socials del país

ÍNDEX

PRÒLEG.

ALBERG AURÓ NATURA. Leila Ribes

CASA DALMASES. Belén Jürschik

COMPENSANATURA. Stefan Esser i Francesc Giró

DEPASTURA. Bàrbara Ortuño, Daniel Salvador i Rodger Abey

DISJOB. Rosa Cuartero

L’ESTOC. Jordi Mayals

OBRADOR XISQUETA. Mariona Lloret i Vanessa Freixa

SOM ENERGIA. Judit Casas

VIULATERRA.CAT: ECOTURISME EN ESPAIS DE CUSTÒDIA. Anna Subirana

3

10

14

18

22

26

30

34

38

42

Barcelona. Febrer de 2015

Programa @EmprenSocial, Programa Marc de l’Emprenedoria Social a Catalunya

Direcció: Maravillas Rojo Torrecilla

Realització i Coordinació Tècnica: Tandem Social S.C.C.L.

Redacció: Carlota Franco Bigatà i Tandem Social S.C.C.L.

Disseny i Maquetació: Inmenta, Empresa d’Inserció de EI SAOPRAT

3

Catalunya és un país que s’ha construït gràcies a l’esforç i al talent de les perso-nes que han sabut posar les bases per al desenvolupament econòmic i social. Iniciativa emprenedora i compromís so-cial han estat dos trets característics de la història de Catalunya que expliquen la primera Revolució Industrial ja fa dos-cents anys i la multitud d’entitats cí-viques, culturals i d’acció social -moltes d’elles més que centenàries- que confor-men el nostre ric teixit associatiu.

Avui aquestes dues característiques, emprenedoria i compromís social, s’expressen d’una forma nova en l’emprenedoria social, un corrent emprenedor que conjuga la iniciativa empresarial viable amb una marcada finalitat social.

Aquest recull de projectes compromesos amb els reptes socials del país és fruit del Programa d’emprenedoria social a Catalunya, @EmprenSocial, que es va iniciar l’any 2011 impulsat pel Departa-ment d’Empresa i Ocupació de la Gene-ralitat de Catalunya.

El programa es proposa tres objec-tius: reforçar la viabilitat de projectes d’emprenedoria social incorporant-hi orientació estratègica, connexions co-mercials i financeres; ampliar la presèn-cia i visibilitat de l’emprenedoria social en el conjunt de la societat catalana, i, el tercer, enfortir l’ecosistema de l’emprenedoria a Catalunya.

Aquest recull incideix en la visibilitat de l’emprenedoria social i és un reconei-xement a totes les persones que avui

treballen per transformar la manera de fer empresa, de crear valors econòmics i socials i afrontar alguns dels principals reptes que tenim com a societat.

Amb aquesta publicació us apropem les veus dels protagonistes de nou iniciati-ves d’emprenedoria social, nou equips d’emprenedors que els darrers anys han participat al programa @EmprenSocial. Els hem entrevistat perquè expliquin com han aconseguit transformar la seva inquietud social en una iniciativa viable i innovadora que contribueix a avançar cap a una societat més inclusiva, més respectuosa amb el medi ambient i més compromesa amb el desenvolupa-ment local. Alguns dels projectes que es presenten tot just estan començant, d’altres ja recullen els fruits de l’esforç que han fet per arribar on són. N’hi ha que han trobat més entrebancs del què esperaven, i que estan evolucionant per aconseguir un millor impacte econòmic que permeti fer realitat la seva raó de ser: l’impacte social que persegueixen .

Són exemples de respostes concretes als reptes socials d’avui dia. Experièn-cies, vivències i reflexions que reflectei-xen l’essència de l’emprenedoria social i el tarannà de les persones convençudes de que es poden canviar les coses i que treballen per aconseguir-ho. Esperem que aquest recull sigui un estímul per a aquells emprenedors, educadors i, en general, persones i institucions moti-vades per contribuir que aquest sector segueixi ampliant la seva presència al nostre país.

PRÒLEG

Felip Puig i Godes

Conseller d’Empresa i Ocupació

4

EL REPTE DE TENIR CURA DEL MEDI AMBIENT

5

El nostre medi es veu constantment amenaçat per te-rra, mar i aire. Quan parlem de terra ens referim, entre d’altres, a l’increment de l’acidesa del sòl, l’ús de pes-ticides i fertilitzants, la gran quantitat de residus que generem, la desforestació i la desertització. Per mar, ens referim a amenaces com l’esgotament de l’aigua dolça o el desgel de les glaceres. Per aire, en desta-quen la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic, l’efecte hivernacle i la destrucció de la capa d’ozó. Fins i tot n’hi ha que afecten tots tres alhora, com la pèrdua de la biodiversitat.

A les entrevistes de les pàgines següents veurem com responen a aquests reptes la cooperativa Som Energia amb la seva proposta de canviar el model energètic a través del foment de la generació i la utilització d’energies renovables. Aprendrem, amb De Pastura, que amb una gestió controlada de la ramaderia exten-siva en determinats entorns naturals, es pot contribuir a preservar la biodiversitat i reduir enormement el risc de propagació d’incendis. Coneixerem Compensana-tura, el mecanisme que ha ideat la fundació AccióNa-tura perquè entre tots puguem evitar que es talin els boscos centenaris de Catalunya. També escoltarem les propostes d’ecoturisme que està articulant la Xarxa de Custòdia del Territori a través del programa Viu la terra com a estratègia per generar compromisos de preservació de la natura i el paisatge de determinats entorns. Per últim, ens aproparem a L’Auró no només com a un espai concebut per garantir l’accés universal als beneficis terapèutics de la natura, sinó també com una mostra impecable que es pot crear una proposta innovadora de lleure inclusiu amb un respecte exquisit a la natura i l’entorn en què s’estableix.

6

EL REPTE DE GENERAR OPORTUNITATS INCLUSIVES D’OCUPACIÓ

7

Si l’atur i la precarietat laboral són els problemes que més preocupen als catalans i les catalanes, la preocu-pació arriba a nivells extrems quan es forma part d’aquells col·lectius més vulnerables de la nostra so-cietat. En són un exemple les persones amb discapaci-tat, entre les quals les taxes d’atur es troben vuit punts per sobre de les de la població sense discapacitat.

En un mercat laboral dominat per conceptes com la productivitat, l’eficiència o la competitivitat, els esfor-ços de les administracions per promoure la inserció de determinats col·lectius requereixen altres palanques que els complementin. Aquest és un dels papers que interpreten aquelles empreses sensibilitzades que for-men part d’un teixit associatiu i institucional que treba-lla intensament per oferir aquesta complementarietat. Des del seu àmbit d’actuació, contribueixen a donar a conèixer la realitat d’aquest col·lectiu, a trencar tòpics i estigmes i a promoure el naixement d’iniciatives impul-sades per persones i entitats socialment compromeses que generen oportunitats inclusives d’ocupació.

Coneixerem alguns exemples d’aquests iniciatives de la mà dels emprenedors i emprenedores que les fan possibles: el projecte de producció de cervesa arte-sana que ha engegat la Fundació Casa Dalmases amb l’objectiu de crear fins a deu llocs de treball per a per-sones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental i L’Estoc, un taller i botiga de mobles artesanals fets a partir de material de reciclatge on els aprenents de fuster i alguns dels membres de l’equip també for-men part d’aquest col·lectiu amb menys oportunitats d’ocupació. En aquest sentit, també descobrirem el salt tecnològic que recentment ha fet el portal especialitzat d’ocupació Disjob per facilitar encara més el contacte entre empreses que demanden treball i persones amb algun tipus de discapacitat que busquen feina.

8

EL REPTE DE PROMOURE L’ARRELAMENT AL TERRITORI

9

El nostre territori està cada cop més polaritzat. D’una banda, el 80% de la població de Catalunya es troba concentrada a la franja costanera. De l’altra, tres de cada quatre municipis tenen menys de 3.000 habi-tants. El dinamisme econòmic de les principals ciutats ha actuat sempre com un imant que ha anat eixam-plant el desequilibri entre les zones urbanes i el món rural, un desequilibri que s’ha fet encara més evident en els darrers anys. Algunes de les principals causes del fre al desenvolupament rural són la dispersió terri-torial de les activitats econòmiques, la manca de relleu generacional d’agricultors i ramaders, les limitacions de l’activitat agrària a la muntanya i a les terres de secà, el risc d’incendis, l’erosió del sòl per l’agricultura intensiva o la degradació de les aigües subterrànies.

En aquest sentit, l’emprenedoria social del nostre territori ofereix propostes innovadores i amb gran im-pacte social per afrontar aquest repte. Ho veurem amb l’experiència de les promotores de l’Obrador Xisque-ta, que a partir de la idea de comprar llana d’ovelles autòctones del Pallars, transformar-la en productes d’artesania i comercialitzar-la directament han creat una marca que revaloritza l’ofici de pastor, dóna feina a artesanes locals i demostra que hi ha noves opcions de vida a la muntanya.

En tenim altres exemples amb tota l’activitat econòmi-ca directa però també indirecta que genera un equi-pament de les característiques de L’Auró, el suport a les petites explotacions ramaderes que ofereix DePastura, la promoció d’infraestructures locals de generació d’energia neta de Som Energia o les activi-tats d’ecoturisme que proposa Viu la Terra. Es tracta d’iniciatives que, més enllà del seu impacte més visible, també contribueixen a promoure l’arrelament al territori.

10

ENTREVISTA A:

LEILA RIBESDirectora de l’Alberg L’Auró Natura

El repte:L’accés universal als beneficis terapèutics del contacte amb la natura.

La proposta: Crear un espai de turisme inclusiu i sense barreres.

La seu: Torà (la Segarra).

Temps de gestació: 8 anys.

Inici de l’activitat: 2013.

Forma d’organització: Associació i societat laboral limitada.

www.auronatura.org

ALBERG L’AURÓ NATURA

11

L’edifici, de fusta, encara fa olor de nou. L’entorn és espectacular: a tocar d’un gran bosc d’alzines, roures i ginebrons s’han creat del no-res horts, jardins, un hivernacle, una granja amb un munt d’animals i un camp de futbol. I aviat hi haurà estables per als cavalls, un cobert i una piscina. I cap barrera. Cap ni una. Aquí tothom pot gaudir del plaer de collir un enciam. D’ensumar el romaní i distingir l’olor de la farigola. De plantar unes flors. D’alimentar les gallines i collir-ne els ous. De raspallar els cavalls. Això és l’Alberg Auró Natura, un espai pioner a Catalunya de turisme inclusiu.

COM SORGEIX LA IDEA DE CREAR AQUEST ESPAI?

Els monitors d’un grup de la ONCE que va venir a la casa de colònies on treballava ens van explicar les barreres amb què topaven per trobar equipaments de lleure adequats: arguments discriminatoris i plens de prejudicis, preus més elevats per poder contractar monitors de reforç i repensar les activitats dissenyades per a infants d’escoles convencionals, manca d’interès per oferir tracte individualitzat, instal·lacions insufi-cientment adaptades...

UN MUNT DE BARRERES, VAJA.

Exacte. Un munt de barreres que impedien que els infants amb necessitats d’atenció especial pogues-sin tenir contacte directe amb la natura i accedir als beneficis terapèutics i pedagògics d’anar de colònies, canviar d’entorn, relacionar-se amb plantes i animals... I se’ns va acudir crear una casa de colònies pensada per a ells.

NO N’hI hAVIA CAP?

En aquell moment no hi havia ningú en tot l’Estat espanyol que es dediqués a l’educació en el lleure es-pecialitzada en autonomies reduïdes o en necessitats educatives especials.

AIXí DONCS hAVíEU TINGUT UNA GRAN IDEA... QUE REQUERIA DEFINIR UN GRAN PROJECTE PER PODER CONVERTIR-LA EN REALITAT. COM US hO VàREU FER?

La clau va ser construir una xarxa amb experts en cada camp: nosaltres teníem els coneixements en l’àmbit pedagògic, social i terapèutic, però també hi havia l’arquitectònic, l’agro-social, el de la bioconstrucció i l’empresarial. En aquest darrer àmbit, les aportacions dels assessors de l’economia social han estat essen-cials per tirar l’Auró endavant.

I EL TERRENy ?

Buscàvem un lloc amb poca oferta d’educació ambien-tal. I vam aconseguir aquest terreny al cor de Catalun-ya gràcies a la generositat dels propietaris, que van conèixer la nostra idea i ens el van oferir amb totes les facilitats.

VAN CONFIAR EN VOSALTRES...

És que crèiem cegament en el projecte, teníem clarís-sim que el podríem tirar endavant. I la nostra convicció va generar la confiança necessària de tothom que s’hi havia d’implicar: els propietaris del terreny, els arqui-tectes, els agents econòmics que hi han invertit i ens han donat suport...

TOThOM ENTENIA EL QUE VOLíEU FER?

Els agents socials, a la primera. Però el caràcter pioner i innovador d’aquesta proposta va fer que a les ad-ministracions locals els costés entendre’ns i decidir quines normatives aplicar-nos, per exemple.

I ELS VEïNS QUè hI DEIEN?

A còpia d’explicar-los el projecte, van acabar veient que no érem una amenaça sinó un avantatge per al territori, i ara ja ens sentim molt ben acollits. Han vist que aportem reserves d’aigua amb les basses de rec, que amb nosaltres és més fàcil que arreglin els camins per fer-los accessibles, que els comprem els seus pro-ductes i els contractem quan necessitem determinats serveis professionals...

VAN PASSAR VUIT ANyS FINS QUE ES VA POSAR LA PRIMERA PEDRA DE L’EDIFICI. hA ESTAT UNA GESTA-CIÓ MOLT LLARGA, NO?

Per convertir el somni en realitat hi havia un recorre-gut molt llarg i difícil per fer, i vam definir fases amb objectius concrets per no cremar-nos pel camí. El fet de

“Hem convertit un somni en realitat fent un llarg camí amb convicció i perseverança”

12

marcar fites i anar superant etapes et dóna la constàn-cia i la sensació que el projecte està avançant.

ELS COMPANyS DE VIATGE SEMPRE hAN ESTAT ELS MATEIXOS?

Sempre s’ha mantingut el nucli sòlid de les dues persones que vam idear el projecte, però al llarg de tots aquests anys hi ha hagut canvis i reequilibris en l’equip tècnic. Ara bé, sense la unió i la il·lusió de molta gent i la xarxa dinàmica i multidisciplinària de professionals i de suport que hem anat creant, l’Auró no hauria estat possible.

QUINES hABILITATS CALEN PER ENGEGAR UN PRO-JECTE D’ECONOMIA SOCIAL DE TANTA VOLADA COM L’AURÓ?

Entusiasme, perseverança... Has de tenir les coses molt clares, i la capacitat de ser impermeable a les inclemències de la intempèrie. Perquè hi ha molts obstacles ambientals: des de les persones que et des-animen fins a la realitat burocràtica, les dificultats del dia a dia... I el fet de sentir-te un bitxo raro en l’àmbit empresarial. Hi ha molts contratemps que poden fer que et rendeixis.

I COM ET POTS PROTEGIR D’AQUESTES INCLEMèNCIES?

Per nosaltres ha estat fonamental el contacte amb altres emprenedors socials, que han fet que no ens sentíssim sols ni aïllats en els moments més difícils.

QUI hI VA POSAR ELS DINERS?

El projecte es va desencallar amb Triodos Bank i un crèdit mancomunat amb la Coop57, Gicoop i un fons d’inversió privat. Hem rebut fons de la Unió Europea a través del programa Leader, subvencions autonòmi-ques, aportacions filantròpiques particulars, préstecs sense interessos... Com que el projecte és molt gran i toca tantes àrees, hem pogut accedir a fonts de fi-nançament molt diverses.

VUIT ANyS DE GESTACIÓ I NOMéS UN ANy PER CONSTRUIR TOT L’EDIFICI.

Sí, i a més a més, accidentat, i amb la pressió d’un fons europeu que havíem de justificar. Hi va haver moments de molt estrès.

I VA ARRIBAR EL DIA! EL 10 D’OCTUBRE DE 2013 PER FI VàREU OBRIR LES PORTES AL PúBLIC.

L’alberg estava acabat i equipat, però als exteriors tot era fang. De manera que vam implicar els primers grups que van venir en el treball d’habilitació de l’entorn: la construcció de mobiliari exterior, el galliner, activitats de jardineria...

INICIALMENT, L’AURÓ ES VA CONCEBRE I BATEJAR COM A GRANJA ESCOLA TERAPèUTICA I ESCOLA DE NATURA, PERÒ L’ANy PASSAT VA ESDEVENIR UN AL-BERG. COM S’EXPLICA, AQUEST CANVI DE CONCEPTE?

Per la realitat. La realitat és que estem atenent un públic molt heterogeni. Sempre hem pensat en l’Auró com un espai de turisme i lleure inclusiu, no única-ment per a persones amb limitacions d’autonomia, sinó obert a tothom. I la denominació d’alberg fa que s’entengui millor el que fem.

AIXí DONCS, NO NOMéS ATRAU GRUPS DE COLÒNIES I COL·LECTIUS AMB NECESSITATS ESPECIALS.

Està agafant molta força el turisme familiar. I també vénen persones que, després d’un temps d’aïllament social, comencen aquí el procés de reincorporar-se a la vida quotidiana. Podem atendre de dues fins a seixan-ta persones, tinguin les necessitats que tinguin.

LA INCLUSIÓ, L’ACCESSIBILITAT... QUè MéS FA QUE L’AURÓ SIGUI DIFERENT DELS ALTRES ALBERGS?

Dissenyem les estades individualment, i les nostres activitats tenen una intenció terapèutica: proposem una relació sensorial i de gaudir amb la natura, sobre-tot a través de la zooteràpia i l’horticultura, que permet a les persones connectar amb el seu ritme interior i individualitat. Les sensacions que t’ofereix l’Auró et permeten ser conscient de com et batega per dins el que estàs vivint a fora. I d’altra banda, l’Auró també es

13

distingeix per la política de respecte al medi ambient que ha caracteritzat el projecte des del principi.

L’EDIFICI éS DE FUSTA, LA LLUM hI ENTRA A DOJO, hI hA CALEFACCIÓ GEOTèRMICA, DEPURADORA ECO-LÒGICA, REAPROFITEU L’AIGUA, UTILITzEU ENERGIA SOLAR, CONTROLEU ELS RESIDUS QUE GENEREU, RECICLEU... EXISTEIX CAP ALTRA INSTAL·LACIÓ EQUI-PARABLE AL PAíS CONSTRUïDA AMB UNA FINALITAT DE SERVEI SOCIAL?

Nosaltres no en coneixem cap. L’Auró s’ha dissenyat i construït amb tècniques de bioconstrucció i funcio-na amb criteris d’estalvi i eficiència energètica. Cada cop tenim més visites que vénen a conèixer l’Auró per aquest motiu, i estudiants d’arquitectura que volen fer el projecte de final de carrera basant-se en un edifici com aquest.

QUANTA GENT TREBALLA A L’ALBERG AURÓ NATURA ACTUALMENT?

Per a les tasques del dia a dia hi ha quatre persones a mitja jornada. Comptem, puntualment, amb el suport d’assessors externs, com ara mestres d’educació especial, pedagogs, psicòlegs... I quan tenim reserves contractem personal de reforç, i podem arribar a ser entre quinze i vint persones treballant-hi.

DE MANERA QUE TAMBé CREEU OCUPACIÓ..

... I oportunitats d’inserció laboral per a persones amb risc d’exclusió social, ja que prioritzem els contractes a les persones amb dificultats per accedir al mercat de treball.

L’AURÓ éS UN LLOC MOLT ESPECIAL, PERÒ EL PREU QUE OFERIU IGUALA EL DE LES CASES DE COLÒNIES NO ESPECIALITzADES.

Sí, perquè volem acabar amb la barrera econòmica que tradicionalment ha impedit a determinats col·lectius accedir a una oferta de lleure de qualitat i adaptada a les seves necessitats. Els preus també han de ser accessibles.

PERÒ AQUí S’OFEREIXEN UNS SERVEIS I UN ACOM-PANyAMENT TERAPèUTIC INEXISTENT EN ALTRES TIPUS D’ESTABLIMENTS SIMILARS. éS VIABLE I SOS-TENIBLE, AQUESTA POLíTICA DE PREUS?

La qualitat que oferim no és un plus econòmic que cal assumir, perquè ja estava integrada en el pla d’empresa. Els preus que proposem ens permetran arribar al punt d’equilibri quan assolim un volum de re-serves previst que encara no tenim. Estem començant.

QUAN ARRIBARà EL MOMENT EN QUè L’AURÓ ES PODRà AUTOFINANçAR AL100% ?

Amb els resultats que estem tenint, calculem que cap a finals del 2016 arribarem al punt òptim de sostenibili-tat empresarial.

QUè QUEDA PER FER?

Del projecte inicial, enllestir l’espai exterior. I com que hem fet curt per a la demanda de turisme familiar que tenim, estem estudiant la possibilitat de construir petits habitatges addicionals amb diferents tècniques de bioconstrucció.

COM SERà L’AURÓ D’AQUí A TRES ANyS?

Funcionarà a ple rendiment, hi haurà molta activitat, un equip tècnic cohesionat i jornades laborals fixes. No caldrà fer-ne publicitat, perquè haurà corregut el boca-orella, i tindrem un públic molt fidel i repetidor.

I D’AQUí A DEU ANyS?

Ui d’aquí a deu anys! Un dels objectius de l’Auró és crear escola. Poder oferir cursos de formació profes-sional, editar llibres amb les tècniques que estem aplicant aquí...

EL VOSTRE PRIMER LEMA VA SER “ESPAI DE REALI-TATS, TEMPS DE SOMNIS”. hEU ACONSEGUIT CREAR UN ESPAI QUE SEMBLA UN SOMNI EN UN TEMPS QUE JA éS REALITAT. MOLTES FELICITATS.

Moltes gràcies. Ara tenim el repte de demostrar a tota la gent que ha confiat en nosaltres que ha valgut la pena fer-ho.

14

ENTREVISTA A:

Belén JürschikResponsable de la cerve-seria de la Fundació Casa Dalmases

El repte:Generar oportunitats d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social.

La proposta: Produir i comercialitzar una cervesa artesana de proximitat.

La seu: Cervera (la Segarra).

Temps de gestació: 5 anys.

Inici de l’activitat: 2013.

Forma d’organització: Fundació.

www.casadalmases.org

CERVESA CASA DALMASES

15

Els dijous hi ha moviment a la Casa Dalmases. És el dia que es fa la cervesa a l’obrador acabat d’estrenar. Avui toca embotellar. En Miquel, l’ajudant cerveser, hi treballa, concentrat, amb el responsable de producció. Des que els hereus d’aquest edifici modernista del segle XVIII van decidir convertir-lo en un espai cultural, obert, actiu i compromès amb l’economia social, aquí estan passant moltes coses.

QUè US hA EMPèS A CONVERTIR UN EDIFICI COM LA CASA DALMASES EN LA SEU DE DOS PROJECTES SOCIALS QUE GENEREN LLOCS DE TREBALL PER A PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ?

A la comarca hi ha un elevat nivell de desocupació en-tre persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental. A partir del moment en què vam disposar de la casa, l’any 2008, vam veure claríssim que el podríem aprofitar per fer-hi alguna cosa que generés ocupació. Però aleshores encara no sabíem ni el què ni el com.

éS A DIR, VOLíEU DONAR FEINA A PERSONES D’AQUESTS COL·LECTIUS, PERÒ US FALTAVA DEFINIR L’ESTRATèGIA.

Sí, però no estàvem sols. Durant quatre anys ens vam reunir per valorar quins projectes podríem fer amb dues entitats amb qui ja teníem vincles: la cooperativa d’integració social L’Olivera i l’Associació Alba, que des de fa molts anys treballen amb persones amb dis-capacitat a les comarques de l’Urgell i la Segarra.

AQUEST PROCéS VA PRENDRE FORMA EL DESEMBRE DEL 2012, QUAN CONSTITUïU LA FUNDACIÓ CASA DALMASES I ENGEGUEU EL PRIMER PROJECTE, UNA BOTIGA ALS BAIXOS DE L’EDIFICI GESTIONADA PEL CENTRE OCUPACIONAL L’ESPíGOL, DE L’ASSOCIACIÓ

ALBA. ALEShORES JA PENSàVEU EN LA PRODUCCIÓ DE CERVESA?

En aquell moment no paràvem de donar voltes a què podíem fer per generar oportunitats d’ocupació: si havíem de fer sabons, si havíem d’aprofitar la possibili-tat que va sorgir de fabricar caramels... I vam veure que la cervesa artesana era el que tenia més possibilitats d’arribar a ser rentable, perquè n’hi ha molta demanda.

PERÒ A LES COMARQUES DE LLEIDA JA hI hA UNA QUINzENA DE MICROPRODUCTORS. NO éS MASSA COMPETèNCIA?

La competència és bona perquè promou que hi hagi fires, que la gent la descobreixi, conegui les propostes, valori les diferències... Cada vegada hi ha més cultura de la cervesa artesana, és un producte de futur. I un altre argument important a l’hora de decantar-nos per la cervesa és el potencial que té de generar, també, ocupació al camp.

QUè VOLS DIR, EXACTAMENT?

Mira al teu voltant! Camps de cereals i ordi en abun-dància, l’ingredient bàsic que permetria, a la llarga que el producte fos 100% del territori.

“El nostre primer èxit és haver començat a generar oportunitats de treball”

16

Ah! PERÒ LA CERVESA ARTESANA NO ES FA AMB CEREAL LOCAL?

Malauradament, de moment no ens ho podem perme-tre, perquè a Catalunya ens manca un bauló essencial en el procés d’elaboració, que és la infraestructura necessària per maltar l’ordi. El maltatge és el procés de germinació i assecament necessari per obtenir el malt, la matèria primera en la fabricació de la cervesa. La manca de malteries a Catalunya ens obliga, als pro-ductors de cervesa artesana, a comprar el malt a altres països, sobretot a Alemanya i Bèlgica.

PERÒ AIXÒ ALGUN DIA CANVIARà...

Segur que sí! Tard o d’hora hi haurà una malteria catalana, i estem convençuts que a la llarga podrem vincular la nostra cervesa al territori, amb ordi local, i tancar el cicle productiu, com fa la cooperativa l’Olivera amb el vi i l’oli. Això ens permetrà generar ocupació al camp.

ENCARA NO ES POT PRODUIR AMB ORDI D’AQUí, PERÒ LA CERVESA ARTESANA CASA DALMASES JA éS UNA REALITAT. hEU CONSTRUïT UN OBRADOR I JA ESTEU PRODUINT 250 LITRES DE DOS TIPUS DE CERVESA A LA SETMANA. hA ESTAT MOLT DIFíCIL ACONSEGUIR-hO?

Hem passat un any i mig fent proves per aconseguir el producte que volíem. Les obres de l’obrador han durat molt, la tramitació dels permisos ha estat molt llarga...

Són moltes hores de dedicació que no et paga ningú, molts entrebancs... Ha estat un procés costós, i en algun moment hem flaquejat.

I COM SE SUPEREN AQUESTS MOMENT DE FEBLESA I CANSAMENT?

Amb el suport de l’equip i de la gent que creu en el projecte. I amb la il·lusió. Una imatge que em ve al cap quan hi penso és el somriure de les persones de l’Espígol. L’hivern passat hi havia dies que fèiem proves de cervesa, passant fred a l’obrador provisio-nal, desanimats... I quan arribaven els nois i noies de l’Espígol per obrir la botiga, amb la seva alegria, ens insuflaven l’energia que necessitàvem per continuar endavant.

L’ESFORç NO hA ESTAT ENDEBADES. hEU CREAT DEL NO-RES UN PRODUCTE DE QUALITAT AMB MOLT BONA ACOLLIDA A LES FIRES, TASTOS I DEGUSTA-CIONS ON L’hEU PROVAT. ABANS DE POSAR-LA A LA VENDA JA APAREIXEU RESSENyATS ALS PORTALS DEL SECTOR CERVESER I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ S’INTERESSEN PER LA VOSTRA PROPOSTA. I NOMéS FALTA EL DARRER PERMíS PER COMENçAR A COMER-CIALITzAR-LA. AIXÒ JA ESTà FET!

Sí. Anem a pas de bou. Però trepitjant sobre ferm. Ens marquem petites fites, que esdevenen petits èxits que ens motiven per continuar. Anem avançant, i quan mirem enrere, el recorregut es nota.

17

I EN AQUEST CAMí, QUè US APORTA EL TREBALL EN XARXA AMB ALTRES EMPRESES I ENTITATS DE L’ECONOMIA SOCIAL?

Quan treballes en xarxa no estàs sol i t’ajudes. In-tentem utilitzar productes i serveis d’altres entitats socials, buscar aliances entre nosaltres. D’altra banda, el consumidor cada cop és més crític i responsable, i aquest tipus d’esdeveniments i plataformes són uns espais excel·lents per donar a conèixer propostes alter-natives com la nostra.

ON PODREM TROBAR LA CERVESA CASA DALMASES QUAN ES POSI A LA VENDA?

El nostre mercat prioritari és el territori més proper: la Segarra i la zona de Lleida. També volem estar presents en el mercat social, a través de fires, cooperatives de consum... I en un mercat més selectiu, en l’àmbit de la

restauració i establiments especialitzats.

EL VOSTRE OBJECTIU éS PRODUIR UNS 20.000 LI-TRES A L’ANy PER SER VIABLES. QUAN TENIU PRE-VIST ASSOLIR AQUESTA FITA?

Ara estem a la meitat de la nostra capacitat de pro-ducció, però l’anirem incrementant esglaonadament. L’objectiu és produir cervesa dos dies a la setmana i donar feina a l’obrador fins a tres persones procedents de col·lectius en risc d’exclusió. D’aquí a tres anys segur que ja hi hem arribat. I si aconseguim solucionar el problema de la malteria, podríem cultivar el nostre propi ordi i crear sis o set llocs de feina més al camp.

AMB QUANTES PERSONES FUNCIONA LA CERVESERIA ARA MATEIX?

En el dia a dia som tres persones. En Miquel, que ve del centre ocupacional de l’Espígol de l’Associació Alba, en Cesc, que fa de responsable de producció i monitor i jo mateixa, que també participo el en el pro-cés de producció i en sóc la responsable. Tenim un as-sessor cerveser, que ens ha format, revisa el producte, el tasta i ens ajuda a definir i adaptar les fórmules per elaborar-lo. També hi ha el director de L’Olivera com a assessor de direcció. Les altres necessitats del projecte estan cobertes pel paraigua de la Fundació.

PARLA’M D’EN MIQUEL I DE LA SEVA TASCA A LA CERVESERIA.

En Miquel és l’ajudant cerveser, i el fet que formi part de l’equip és primer èxit del projecte. Va començar a ajudar-nos durant la fase de proves, n’ha après molt i s’ha guanyat aquest lloc de treball. Està molt motivat i il·lusionat. La seva tasca és molt important perquè la cervesa surti bé. Netejar les ampolles, pesar la cerve-sa, embotellar-la, tenir cura dels processos... Una xapa

mal posada et pot destrossar el producte. I això és el que no ens cansem de transmetre-li, el valor de la feina que fa.

UNA PREGUNTA MéS PERSONAL...CAL SER UNA AMANT DE LA CERVESA PER ESTAR AL CAPDAVANT D’UN PROJECTE COM AQUEST?

Doncs... T’ha d’agradar mínimament... Però jo sóc advocada, i quan vam començar no en sabia res, del procés d’elaboració. El que cal és tenir il·lusió, curiosi-tat i una mica d’empenta. I l’ajuda de molta gent. Amb això n’hi ha prou. A fer cervesa, se n’aprèn. Com tot a la vida.

BRINDEM PEL FUTUR DE LA CERVESA CASA DALMA-SES, I PELS PROJECTES QUE COMBINEN EMPRENE-DORIA I BENEFICIS SOCIALS?

Brindem per les persones per qui estem fent tot això!

18

ENTREVISTA A:

STEFAN ESSERResponsable Canvi Global i Innovació

FRANCESC GIRÓDirector d’Acciónatura

El repte:Salvaguardar el patrimoni natural i la biodiversitat.

La proposta: Promoure un mecanisme que permet a persones i organitzacions preservar un paratge de gran valor natural per compensar la superfície de sòl que ocupen.

La seu: Barcelona.

Temps de gestació: Dos anys.

Inici de l’activitat: Acciónatura 1997 / Iniciativa Compensanatura 2011.

Forma d’organització: Fundació.

www.compensanatura.org

COMPENSANATURA

19

Quan ocupem i segellem el sòl per construir-hi, inutilitzem les seves funcions naturals, i això té un impacte molt negatiu per als ecosistemes i la biodiversitat. Però existeixen diverses maneres d’equilibrar la nostra petjada ecològica, i l’ONG Acciónatura en proposa una d’innovadora i ben original. Coneguem-la.

QUè éS COMPENSANATURA?

SE: Compensanatura és una iniciativa que convida persones i organitzacions a implicar-se en la conser-vació de la biodiversitat a través d’un mecanisme que consisteix a protegir una superfície d’un entorn natural equivalent al sòl que ocupem

éS UNA PROPOSTA PIONERA AL PAíS?

SE: Existeixen altres programes de preservació de la biodiversitat a través de la compra d’hectàrees de sel-va o de bosc per protegir-los, però som els primers que ho plantegem en termes de compensacions concretes per la quantitat de terreny que fem servir.

FG: Vam trobar una iniciativa similar als Estats Units, en què els propietaris d’una cadena de centres comer-cials van protegir una superfície de gran interès natural equivalent a tots els metres quadrats que ocupaven amb els seus establiments.

VAU DECIDIR EXTRAPOLAR L’EXPERIèNCIA?

SE: Teníem aquest referent, però en el naixement de Compensanatura també van influir altres factors. El concepte de “compensació” l’adoptem del projecte CeroCo2, que vam engegar l’any 2005 amb la fundació Ecologia y Desarrollo. Aquest projecte proposa com-pensar l’impacte de les nostres emissions de diòxid de carboni a través de la inversió econòmica en projectes destinats a desaccelerar el canvi climàtic.

I EN QUIN MOMENT SE US ACUDEIX PROPOSAR LA COMPENSACIÓ DELS METRES QUADRATS QUE OCU-PEM?

SE: L’any 2010, quan l’EMAS incorpora un nou indica-dor obligatori per mesurar l’impacte d’una organització sobre la biodiversitat que s’expressa en metres qua-drats de superfície construïda.

PERDÓ... L’EMAS?

SE: És l’acrònim d’European Eco-Management and Audit Scheme. Es tracta d’una eina de gestió per a em-preses i altres organitzacions, d’aplicació voluntària,

que permet avaluar, millorar i donar a conèixer el seu comportament ambiental.

ENTESOS. A PARTIR D’AQUí DONEU FORMA A COM-PENSANATURA. VA COSTAR MOLT ARRENCAR-LO?

SE: Fins a l’octubre de 2013 no vam poder posar en marxa la plataforma d’Internet. Però Compensanatura va començar a rodar l’any 2011, inicialment d’una ma-nera molt artesanal. Al principi només ens adreçàvem a empreses i organitzacions, i el primer objectiu va ser preservar 50 hectàrees de la Reserva de la Biosfera de la Sierra Gorda de Mèxic, una de les regions natu-rals més riques i alhora més amenaçades del planeta, el que es coneix com un hotspot o punt calent de biodiversitat.

I ARA ACCIÓNATURA éS LA PROPIETàRIA D’AQUESTES 50 hECTàREES DE SELVA TROPICAL?

FG: No. Amb Compensanatura vam aconseguir els fons necessaris per comprar aquest terreny i els vam canalitzar a través de World Land Trust, un dels nostres aliats internacionals, cap a una ONG local mexicana que l’ha adquirit i s’encarrega de gestionar-lo.

EL LLANçAMENT DEL wEB, EL 2013, SUPOSA UN GRAN SALT QUALITATIU...

SE: I tant! El web ha multiplicat el potencial d’abast de Compensanatura sobretot pel que fa les petites apor-tacions de particulars. És una eina de gestió i difusió dissenyada perquè el mecanisme de compensació sigui molt senzill i transparent, a través d’una calcula-dora automàtica, i ens permet mostrar l’evolució dels diferents projectes en temps real.

QUAN hO hE PROVAT, hE DESCOBERT QUE COMPEN-SAR ELS METRES QUADRATS QUE OCUPA CASA MEVA AMB LA PROTECCIÓ D’UNS ESPAIS NATURALS EXCEP-CIONALS COSTA MOLT POCS DINERS.

SE: La gent se sol sorprendre. Si tens un pis de 50 metres quadrats, amb una aportació única de 9,5 euros pots ajudar a preservar 50 metres quadrats d’un dels millors boscos de Catalunya durant 25 anys. O protegir

“Conservar un bosc centenari o una selva tropical és una acció a l’abast de tothom”

20

per sempre 50 metres quadrats de bosc tropical a l’Equador per només 4,5 euros.

TOT AIXÒ NOMéS AMB UNA SOLA APORTACIÓ?

SE: Sí, és una proposta d’acció puntual, una vegada i prou. Potser hi hauríem d’insistir més, perquè són donatius tan petits que a vegades la gent pensa que estem demanant una quota periòdica. Compensana-tura és una mena de plataforma de crowdfunding per al planeta.

AIXí DONCS éS UNA PROPOSTA D’IMPLICACIÓ MOLT ASSUMIBLE..

SE: Sempre diem que és una implicació fàcil, mesura-ble i econòmica. Fàcil perquè tot el procediment està automatitzat. Mesurable perquè estem parlant de metres quadrats. I econòmica, perquè l’aportació per compensar la superfície de sòl que fem servir és molt petita.

QUINS SÓN ELS SECTORS EMPRESARIALS MéS RECEPTIUS A AQUESTA FÓRMULA DE COMPROMíS AMBIENTAL?

FG: N’hi ha de tota mena. Però veiem un gran potencial amb el sector turístic, especialment l’hoteler. També pensem que la proposta té moltes possibilitats de fun-cionar entre els grans centres comercials. Però creiem que la proposta pot ser atractiva per a qualsevol tipus d’empresa.

SE: Totes les empreses i entitats compromeses amb el medi ambient podrien participar a Compensanatura. Totes les aportacions reben un certificat que acredita que l’organització ha ajudat a protegit un espai natural tan gran com els metres quadrats que ocupa, i queden reflectides al web.

I QUINS TERRITORIS S’ESTAN PROTEGINT, AMB AQUESTA INICIATIVA?

SE: Ara mateix tenim tres projectes de compensació actius. La plataforma tecnològica es va inaugurar amb un projecte per preservar 50 hectàrees més d’un altre hotspot de biodiversitat a l’Equador, i després hi hem incorporat dos projectes de conservació dels darrers boscos madurs de Catalunya, que des del 2013 ha esdevingut una de les línies d’actuació prioritàries de la fundació.

FG: De fet ja hi treballàvem, en la protecció dels boscos madurs locals. Però amb el suport de la Fundación Biodiversidad, que també havia finançat el desenvo-lupament del web, i la Diputació de Barcelona, el 2013 vam passar a gestionar el programa Selvans. Es tracta d’una iniciativa que va impulsar la Diputació de Girona

amb l’objectiu de conservar els boscos madurs a través de la compra dels drets de tala i altres acords de cus-tòdia amb els propietaris forestals, i que ja forma part d’Acciónatura.

ELS DRETS DE TALA?

FG: Tenim uns boscos molt valuosos que corren el perill de ser destruïts, però és molt difícil que aconse-guim els recursos necessaris per comprar-los. En canvi, hem vist que podem comprar temps. Quan adquirim els drets de tala d’un bosc garantim que durant els propers vint-i-cinc-anys no es tocarà. A través de Compensanatura, qualsevol persona o organització pot contribuir a salvaguardar aquests tresors de la natura.

PER QUè SÓN TAN IMPORTANTS AQUESTS BOSCOS?

SE: Perquè gràcies a la manca d’intervenció humana, els seus ecosistemes han evolucionat d’una manera extraordinària. Si es talen, podrien trigar 300 anys a recuperar-se. Estem parlant de 207 rodals, aproxima-dament 3.000 hectàrees que representen el 0,2% de la superfície forestal de Catalunya.

éS DIFíCIL, CONVèNCER ELS PROPIETARIS FORESTALS?

FG: En Jaume Hidalgo, que és enginyer forestal i coor-dinador del programa Selvans, és qui fa el treball sobre el terreny. És una proposta molt convenient per als pro-pietaris: reben els mateixos diners que si venguessin la llenya, però la conserven. Ara mateix, en Jaume està en contacte amb més de quaranta propietaris, i espe-rem arribar a un acord amb almenys la meitat d’ells en un termini d’entre tres i sis mesos.

SE: I també hem començat a explorar altres estratègies de preservació. S’ha demostrat que els boscos madurs tenen moltes propietats terapèutiques, i els potencia-rem com a espais de salut i benestar.

EN PODEM SABER MéS DETALLS?

FG: És clar que sí. A Corea, quan algú no es troba bé va a fer un “bany de bosc”. I al Japó s’ha creat una xarxa de boscos terapèutics que es promouen des del Ministeri de Salut. Un bany de bosc no és una simple passejada. Inclou exercicis de respiració, una actitud d’escolta, respecte i connexió amb la natura...

VOLEU IMPORTAR L’EXPERIèNCIA JAPONESA A CATA-LUNyA?

FG: La idea que els boscos centenaris de Catalunya poden tenir efectes beneficiosos per a la salut ha despertat un gran interès entre mitjans de comunica-ció, propietaris i administracions. I ja hem començat

21

a dissenyar els primers itineraris de banys de bosc amb diversos ajuntaments, la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava – Girona, i amb la col·laboració de l’Institut de Medi Ambient de la Uni-versitat de Girona.

LA PROMOCIÓ DELS BOSCOS MADURS COM A ESPAIS DE SALUT TAMBé ES VINCULARà A COMPENSANATURA?

STE: Sempre que les característiques del bosc ho per-metin. Potser hi haurà gent que s’animarà a participar-hi quan sàpiga que amb un petit donatiu de compen-sació pot contribuir a garantir l’existència de boscos terapèutics.

COM VALOREU ELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA?

SE: Tenim la plataforma tecnològica, els recursos per mantenir l’estructura i un curtmetratge promocional. Hem aconseguit preservar 600.000 metres quadrats amb la implicació de 76 persones i organitzacions. Tothom ho troba molt interessant i original, però la participació no avança al ritme que esperàvem. Es-tem estudiant com podem reforçar la difusió de la proposta.

ES TRACTARIA DE POPULARITzAR EL CONCEPTE, POTSER? AIXÒ DE COMPENSAR PEL SÒL QUE OCU-PEM éS UNA IDEA MOLT NOVA...

FG: Potser haurem de canviar d’enfocament, i esten-dre el missatge que conservar un bosc mediterrani centenari o una selva tropical és una acció a l’abast de tothom, tan senzilla, efectiva i barata com plantar un arbre, per exemple.

SÓN TEMPS ESPECIALMENT DIFíCILS PER A LA SENSIBILITzACIÓ SOCIAL AMB LES CAUSES AMBIEN-TALS?

SE: En l’actual context de crisi, i amb les urgències socials que hi ha, és comprensible que la preservació dels espais naturals no es percebi com una prioritat. I com que aquí tenim tanta superfície forestal, costa transmetre que els boscos centenaris són molt escas-sos, que tenen un valor extraordinari i que s’han de protegir abans que sigui massa tard.

FG: Però a més a més, les ONG que ens dediquem a temes mediambientals sempre hem tingut poca base social a Catalunya. Aquí no hi ha la mateixa sensació d’urgència per la degradació ambiental que a Mallorca, per exemple, on els moviments i les entitats ecologis-tes tenen moltes més adhesions.

AIXí DONCS, COM IMAGINEU EL FUTUR DE COMPEN-SANATURA?

SE: Estem convençuts que la proposta és molt potent i només és qüestió de temps que agafi l’impuls que necessita. S’ha d’entendre com una proposta d’esforç col·lectiu, en què totes les implicacions, per petites que siguin, reforcen la iniciativa i tenen un efecte real sobre el patrimoni natural

I ABANS D’ACOMIADAR-NOS... QUè DESTACARíEU DE L’ACOMPANyAMENT QUE VAU REBRE DEL PROGRAMA EMPRèN SOCIAL?

Emprèn Social ens va aportar una visió fresca i ex-terna a la proposta que estàvem posant en marxa i molts recursos de comunicació. I també l’oportunitat d’intercanviar idees amb els projectes amb què vam coincidir.

22

ENTREVISTA A:

BÀRBARA ORTUÑOPromotora de DePastura

DANIEL SALVADORPromotor de DePastura

RODGER ABEYRamader

El repte:Preservar els paisatges i potenciar la biodiversitat d’espais de gran valor natural.

La proposta: Promocionar i comercialitzar carn procedent d’animals criats en llibertat i alimentats a base de pastura.

La seu: Sant Cugat del Vallès.

Temps de gestació: Un any i mig.

Inici de l’activitat: 2013.

Forma d’organització: Societat Limitada.

www.depastura.com

DEPASTURA

23

Fa un dia fred i humit a Tavertet. En un paratge espectacular, unes vaques pasturen relaxades entre les cingle-res. Elles no ho saben, però amb la seva presència ajuden a mantenir el paisatge, redueixen el risc d’incendis i potencien la biodiversitat de l’entorn. N’hi ha una, una vedella fosca i menuda, que simbolitza l’essència i el futur de DePastura.

QUè Té D’ESPECIAL AQUESTA VEDELLA FOSCA I MENUDA?

BO: Està criada en llibertat, alimentada sense gra i amb la implicació del Rodger, el propietari, que està participant al projecte. Si tot va bé, aviat tindrem mol-tes més vedelles com aquesta. I la capacitat d’oferir de manera regular una carn de qualitat extraordinària i d’alt valor nutritiu als consumidors.

COM ES RELACIONA LA PROPOSTA DE COMERCIA-LITzAR UNA CARN MOLT BONA AMB L’OBJECTIU DE DEPASTURA DE PRESERVAR ESPAIS DE GRAN VALOR NATURAL DEL PAíS?

BO: A través de la promoció de la ramaderia extensiva. Amb la seva activitat natural, els grans herbívors tenen cura de l’entorn i un paper clau a l’hora de reequilibrar ecosistemes deteriorats de territoris molt poblats, com és el cas del Mediterrani.

QUè VOLEU DIR? QUE LES VAQUES I OVELLES FAN D’AGENTS FORESTALS?

BO: Això mateix. Quan pasturen contribueixen a reduir el risc de propagació d’incendis, perquè mantenen zo-nes aclarides i rebaixen la massa forestal. Fan que els paisatges deixin de ser homogenis, creen mosaics que combinen boscos i prats, i amb això també potencien la biodiversitat.

I QUIN éS EL ROL DELS RAMADERS?

DS: Són els aliats necessaris per a l’èxit de DePastura. Els proposem una relació de cooperació: ells propor-cionen la pastura adequada als animals i els crien seguint els principis del projecte, i nosaltres els asses-sorem i comercialitzem la carn. Contribuïm a sostenir les seves explotacions, els oferim una marca diferen-cial per als seus productes i un preu just i estable en el temps.

COM REACCIONEN A LA PROPOSTA? VEUEN AVAN-TATGES AL FET DE DEIXAR D’ALIMENTAR ELS SEUS ANIMALS ALS ESTABLES?

BO: Ens adrecem a ramaders que ja es dediquen, almenys parcialment, a la ramaderia extensiva, Ara bé, molts estan immersos en la lògica que el bestiar rumiant ha de menjar gra. Nosaltres creiem que amb la pastura n’hi ha prou. Aquesta forma d’alimentació respecta la fisiologia de l’animal, encara que implica allargar la criança dels vedells com a mínim dos anys i mig.

AIXÒ éS MOLT DE TEMPS?

BO: Això és massa temps per als ramaders acostumats a engreixar artificialment els vedells tancats als esta-bles i a matar-los als dotze mesos per fer les explota-cions rendibles.

ALEShORES, QUI SÓN ELS RAMADERS QUE ENTENEN EL PROJECTE DEPASTURA I S’hI IMPLIQUEN?

BO: Els més sensibles són els joves que s’hi dediquen per vocació i que no tenen molta pressa perquè la ramaderia no és la seva activitat principal. Valoren el coneixement i l’experiència que tenim, i connecten amb la idea d’innovar des del respecte a la tradició. Com en Rodger.

En Rodger, que té un ramat de 105 vaques, segueix atentament la conversa i assenteix amb el cap.

RODGER, QUè éS EL QUE T’hA MOTIVAT A IMPLICAR-TE AMB DEPASTURA?

RA: Fins ara criava els vedells amb les mares, en llibertat, fins als set o vuit mesos, i llavors els venia a un pagès que els engreixava amb pinso. Però sempre m’havia interessat el grassfed.

“La pastura redueix el risc d’incendis i potencia la biodiversitat”

24

GRASSFED? AIXÒ SIGNIFICA ALIMENTACIÓ A BASE D’hERBA?

RA: És un concepte molt arrelat als Estats Units i a al-tres països amb grans planures. Es refereix als produc-tes dels ramats criats en llibertat amb llet de la mare, herba fresca i farratge, sense antibiòtics ni hormones artificials.

I ENCARA NO T’hAVIES ANIMAT A PROVAR-hO?

RA: Algun cop sí. Però a l’hora de comercialitzar la carn, vaig veure que no em compensava. Tot plegat vol molt de temps. Amb la proposta de la Bàrbara i en Daniel ho veig viable. Però com que no puc deixar de percebre ingressos durant tant de temps, de moment combinarem dos models de producció.

QUè VOLS DIR?

RA: Mentre creixen les primeres vedelles 100% grassfed, en tindré d’altres que els últims mesos rebran una mica de pinso i farratge suplementaris per poder controlar el ritme de creixement i poder vendre-les al cap d’un any. Però continuaran en llibertat.

AIXí DONCS, DURANT LA PRIMAVERA DE 2015, DEPASTURA VENDRà LA CARN DE LA PRIMERA VE-DELLA CRIADA A TAVERTET EN EL MARC D’AQUEST PROJECTE.

BO: Correcte. Els nostres clients l’esperen amb cande-letes. És un tipus de carn excepcional, i qui l’ha tastat vol repetir. Vam fer una prova pilot amb vedelles de

Montserrat que va tenir una resposta excel·lent, però la relació amb el ramader no ha funcionat. Però sí, aviat tornarem a vendre vedella DePastura.

ES NOTA MOLT, LA DIFERèNCIA?

BO: Una passada! A banda de tenir un gust diferent, molt més intens, s’ha demostrat que la carn dels ani-mals criats sense estrès i alimentats de pastura té una proteïna d’alta qualitat i és molt més nutritiva i saluda-ble. És un altre producte.

COM SE N’ASSABENTEN, ELS VOSTRES CLIENTS, QUE TENIU CARN DEPASTURA DISPONIBLE?

DS: Els avisem per correu electrònic i també ho anun-ciem al web de DePastura. Informem les persones inte-ressades dels lots, els continguts, el tipus d’envasat i els preus; la gent reserva la carn, i la lliurem a domicili.

A QUALSEVOL PUNT DE CATALUNyA?

BO: No, de moment només a Barcelona, àrea metropo-litana, Baix Llobregat i el Vallès Occidental. La distri-buïm nosaltres mateixos, amb una furgoneta isotèrmi-ca, i no podem arribar més lluny.

ES POT DIR QUE FEU DE BOTIGUERS DE PORTA A PORTA...

DS: Ens agrada tenir una relació directa, transparent i molt personalitzada amb els clients durant tot el procés. I això ho agraeixen molt. Els parlem del valor diferencial del producte, i d’on ve, el color que té, el

25

procés de conservació, com l’han de tractar, com la poden cuinar perquè no perdi propietats...

BO: Tothom pensa que a la planxa és més saludable, i se sorprenen quan els expliquem que és molt millor guisada a temperatures baixes, amb una tècnica que es coneix com a slow cooking. Ens agrada que apreciïn tot això.

COM VA NéIXER, AQUEST PROJECTE?

BO: DePastura és el resultat de la transformació d’un altre projecte anterior anomenat Pagès 2.0 que l’any 2012 va ser seleccionat pel programa Emprèn Social de la Generalitat. L’essència era la mateixa: comercialitzar a través d’un portal d’Internet productes locals elabo-rats a partir d’una gestió sostenible del territori.

hE ENTRAT A PAGèS 2.0 I hE VIST QUE éS UN BLOC AMB INFORMACIÓ SOBRE PRODUCTES DEL TERRITO-RI, NUTRICIÓ, TRADICIÓ INNOVACIÓ.

BO: La idea de comercialitzar els productes no va quallar, perquè eren massa heterogenis i la proposta no connectava amb el gran públic. Calia reformular el projecte, i em vaig adonar que em faltava formació per fer-ho. I aleshores va sorgir l’oportunitat de fer un màs-ter de direcció i administració d’empreses becat per a emprenedors socials.

I EN AQUEST MàSTER VAS CONèIXER EL DANIEL, EL TEU SOCI.

BO: Vam connectar a la primera. Vaig proposar de fer el pla d’empresa de Pagès 2.0 i ell de seguida hi va veure el potencial. Però calia acotar-lo perquè funcionés, i jo era molt idealista.

DS: La Bàrbara fa molt de temps que està comprome-sa amb la protecció del medi ambient. Vam formar un grup de treball de sis persones i vam estar d’acord a buscar la manera de fer rendible el projecte sense que perdés el vessant social. I la decisió va ser aproximar-nos a les necessitats dels consumidors apostant fort per un únic producte: la carn de pastura.

EL VOSTRE PLA D’EMPRESA VA REBRE EL PREMI AL MILLOR PROJECTE DE NEGOCI DE L’EDICIÓ 2012-2013 DEL MàSTER.

DS: Va sortir rodó, i vam decidir tirar-ho endavant. Havíem de contrastar si el nostre model de negoci era realment viable amb la mínima inversió possible.

AQUESTA INVERSIÓ VA SER DE...?

DS: 8.000 euros, que de fet encara tenim. El tercer soci del projecte és dissenyador gràfic, i amb l’experiència professional i el perfil que tenim tots plegats hem po-gut internalitzar les tasques necessàries per constituir l’empresa, desenvolupar el web, gestionar la compta-bilitat, tramitar les vendes directament...

EN QUIN PUNT ESTà ARA DEPASTURA?

DS: Fa temps que tenim un conveni amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i comercia-litzem la carn de xais d’ovelles de raça ripollesa que hi pasturen. Aviat començarem amb la vedella de Tavertet i estem buscant altres aliances fortes amb ramaders afins, per anar consolidant-les d’una en una.

BO: Hem calculat que podrem retribuir tot el treball de gestió del projecte quan aconseguim vendre una ve-della a la setmana, potser d’aquí a tres o quatre anys. Però també hem entès que per mantenir l’essència del projecte no hem de tenir pressa.

I EL FUTUR?

BO: Amb una vedella fem lots d’un mínim de 5 quilos per a vint-i-cinc persones i l’objectiu és oferir-ne una a la setmana. Per tant, haurem d’incrementar tant la clientela com pretenem augmentar la capacitat de pro-ducció. Més endavant ens agradaria replicar el model a la resta de Catalunya i d’Espanya, perquè veiem que hi ha molta demanda.

hI hAURà UNA NOVA DENOMINACIÓ D’ORIGEN ANO-MENADA CARN DE PASTURA?

BO: Ens estem plantejant crear un segell que acrediti i certifiqui la carn de pastura. Això donaria confiança als consumidors. I tindria tot el sentit que nosaltres fóssim els avaladors d’aquest certificat.

éS CLAR, hEU ESTAT ELS PRIMERS I SEGURAMENT SOU ELS QUI TENIU MéS EXPERIèNCIA EN AQUEST àMBIT A TOT EL PAíS...

I uns valors que sempre tenim en compte a l’hora de prendre qualsevol decisió: Transparència, visió global i local, cooperació i innovació tradicional.

26

ENTREVISTA A:

ROSA CUARTEROFundadora de Disjob

El repte:Facilitar la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

La proposta: Un portal de feina d’Internet especialitzat en persones amb discapacitat i gestió del talent.

La seu: Barcelona.

Temps de gestació: Un any i mig.

Inici de l’activitat: 2010.

Forma d’organització: Societat Limitada.

www.disjob.com

DISJOB

27

Disjob és un portal de feina per a persones amb discapacitat que va néixer fa un lustre gràcies a l’empenta de l’emprenedora Rosa Cuartero i el suport del Col·legi de Metges de Barcelona. Posicionat com un web especialit-zat de referència, Disjob ha fet recentment un salt tecnològic que marca un abans i un després de la seva his-tòria. La tardor de 2014 el projecte ha quedat finalista als premis Telefónica Ability Awards.

PER QUè SERVEIX DISJOB?

Disjob posa en contacte persones amb discapacitat que busquen feina amb empreses que n’ofereixen. El portal aplega ofertes de treball de qualsevol sector professional dirigides necessàriament a persones que puguin acreditar com a mínim un 33% de discapacitat. I recentment ha incorporat el primer software espe-cialitzat en la gestió de recursos humans de candidats amb discapacitat per optimitzar i agilitzar la gestió de les candidatures.

PERÒ ABANS QUE NAIXéS DISJOB.COM, A INTERNET JA EXISTIEN UNS QUANTS wEBS SOBRE INSERCIÓ LABORAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT. QUè ET VA FER PENSAR QUE hI hAURIA ESPAI PER A UNA INICIATIVA MéS?

La nostra proposta és innovadora i diferent. És cert que hi ha webs especialitzats en informació i serveis per a persones amb discapacitat, que entre altres activi-tats publiquen anuncis d’ofertes de treball i ofereixen serveis d’intermediació laboral... Però no hi havia cap d’automatitzat que funcionés com InfoJobs, per entendre’ns. És a dir, que permetés a les empreses gestionar directament les ofertes i les candidatures i estalviar un munt d’hores en cada procés de selecció.

COM VA SORGIR, LA IDEA?

D’una banda, fa molts anys que tinc un vincle molt estret amb entorns de persones amb discapacitat. De l’altra, m’he format professionalment a les àrees de desenvolupament de negoci de diferents empreses. Després d’un temps fent una feina que no em satisfeia vaig decidir engegar un projecte propi que fos innova-dor i aportés alguna cosa en l’àmbit de la discapacitat. Se’m va acudir la idea del portal i la vaig presentar en un onepage (projecte descrit en una sola pàgina) al Col·legi de Metges de Barcelona, que em va demanar que ho desenvolupés i li va donar suport.

I VAS CREAR UNA ASSOCIACIÓ PER DESENVOLUPAR EL PROJECTE.

Sí. Inicialment érem un equip de tres persones que hi treballàvem de manera voluntària. Sabíem que neces-sitaríem tres anys per trobar inversors, socis tecnolò-gics i consolidar-lo. La primera versió del portal es va publicar l’any 2010, i el mes de setembre passat el vam rellançar amb la implementació de noves funcionalitats i la renovació del disseny i la imatge corporativa.

UN DISSENy SOBRI I FUNCIONAL, GAIREBé MINIMA-LISTA, AMB UNA PLATAFORMA TECNOLÒGICA QUE hA EVOLUCIONAT AL RITME QUE MARCA INTERNET.

I que evoluciona de manera continuada... Durant aquest procés hem creat una societat limitada com a nou paraigua jurídic del portal per donar cabuda a la participació del nostre soci tecnològic i els inver-sors per poder aplicar el model de negoci que hem dissenyat.

QUIN éS AQUEST MODEL DE NEGOCI?

Hem de cobrir les despeses del servidor, els sous de les tres persones que hi treballem, els serveis externs que contractem i els desenvolupaments tecnològics que anem fent. Per tant, si volem ser sostenibles hem de generar ingressos, i per això des de fa un any les empreses paguen per publicar les seves ofertes de treball i tenir accés a les utilitats de la plataforma.

AIXÒ éS EL QUE FAN ELS ALTRES PORTALS DE FEI-NA, OI?

Sí, és un model de funcionament similar. Tenim dife-rents paquets de serveis. Comparades amb els altres portals de feina, les nostres tarifes són molt assequi-bles i ofereixen avantatges addicionals.

COM ARA?

En altres portals de feina, les ofertes de treball solen estar publicades com a màxim un mes, i el nombre de

“Més de 2.500 persones amb discapacitat han trobat feina a través de Disjob”

28

currículums que les empreses es poden descarregar és limitat. En canvi, com que el nostre objectiu es generi el màxim nombre possible de contractes de treball, a Disjob els anuncis poden romandre publicats tant de temps com calgui, i les empreses poden accedir a la base de dades de candidats sempre que vulguin.

PER QUè ELS POT INTERESSAR CONTINUAR TENINT ACCéS ALS CURRíCULUMS QUAN JA hAN ACABAT EL PROCéS DE SELECCIÓ?

Per si la mateixa plaça torna a quedar vacant més en-davant, per exemple, o en surt una altra de similar. Tot això es fa, evidentment, amb el consentiment de les persones que cerquen feina i el compliment impecable les lleis de protecció de dades.

COM VAN REACCIONAR LES EMPRESES QUE hABI-TUALMENT ANUNCIAVEN GRATUïTAMENT LES SEVES OFERTES DE TREBALL A DISJOB QUAN VAU CO-MENçAR A COBRAR PER AQUEST SERVEI?

Evidentment, els anuncis van caure en picat. Ja ho havíem previst, però va ser dur per a tots. Al portal hi havia anuncis de més de 1.000 empreses i entitats socials de tot Espanya, i quan vam començar a cobrar pel servei van continuar aproximadament el 10%. Però ja ens hem recuperat, i actualment treballem amb un gran nombre d’entitats, que han entès per què han de pagar i el valor afegit del nostre servei.

EN AQUEST CONTEXT, éS MOLT IMPORTANT, EL TRE-BALL DE PROMOCIÓ DE DISJOB?

És indispensable. Ara mateix, una bona part de la meva feina és comercial. Visito clients i anem a fires de discapacitat arreu. També organitzem, des de fa quatre anys, la Fira de Discapacitat i Feina de Barcelona, que posa en contacte físic i directe candidats i empreses a través dels seus departaments de recursos humans.

QUIN TIPUS D’EMPRESES ANUNCIEN LES SEVES VA-CANTS A TRAVéS DEL PORTAL?

Tenim un nombre important d’empreses molt grans que busquen perfils professionals amb discapacitat per complir la Lismi (Llei d’Integració Social del Minus-vàlid), que els obliga a cobrir el 2% dels seus llocs de treball amb persones amb discapacitat. També recorren al portal agències intermediàries de recursos humans per anunciar determinades ofertes de treball, perquè a través de Disjob accedeixen a un ventall més ampli de candidats adequats que amb els seus propis webs. I el mateix passa amb algunes associacions, fundacions i centres especials de treball.

COM US VEUEN AQUESTES ENTITATS SOCIALS D’INSERCIÓ LABORAL PER A PERSONES AMB DISCA-PACITAT?

Saben que no pretenem competir amb elles en cap aspecte, al contrari, i que les podem ajudar a arribar allà on elles no ho fan. A nosaltres també ens mou una motivació social, però amb el pas del temps ens hem volgut diferenciar amb una imatge corporativa més comercial i un discurs empresarial.

I QUè éS EL QUE MéS VALOREN LES EMPRESES DE DISJOB?

Tenim una gran base de dades de currículums i els hem demostrat que ens preocupem per la millora continua-da del servei que els oferim. Les empreses saben que amb nosaltres tenen més possibilitats de trobar els mi-llors candidats i també valoren l’agilitat que els ofereix la nostra eina de gestió. El nostre repte és aconseguir que totes les ofertes de treball que es generen per a persones amb discapacitat es cobreixin, que no quedin vacants.

M’ESTàS DIENT QUE hI hA MOLTES OFERTES DE TRE-BALL QUE NO S’ARRIBEN A COBRIR?

Els processos de selecció de persones amb discapaci-tat poden ser molt complexos. Després de dedicar-hi

29

molt de temps i recursos, sovint hi ha empreses que desisteixen perquè no troben el perfil professional que estan buscant. A Disjob vam constatar que el 87% dels processos de selecció per les vies tradicio-nals d’inserció no es tancaven. I això eren un munt d’oportunitats d’inserció laboral perdudes!

I ALEShORES VAU BUSCAR UNA SOLUCIÓ TECNOLÒGICA.

La nostra aposta ha estat implementar una eina de gestió automatitzada que faciliti el procés de selecció a les empreses que ofereixen llocs de treball.

I COM L’hEU DESENVOLUPAT?

Hem trobat un aliat tecnològic, l’empresa de reclu-tament Talent SM, que ha aportat el seu software de gestió de talent, i amb qui l’hem adaptat per a Disjob. És un instrument molt potent, valorat en dos milions d’euros, que no hauríem pogut desenvolupar ni pagar mai pel nostre compte.

QUè éS UN SOFTwARE DE GESTIÓ DE TALENT?

Es tracta d’un desenvolupament informàtic que au-tomatitza tasques i ofereix moltes prestacions per ajudar i agilitzar els processos de les empreses, com ara filtrar i analitzar les candidatures que reben. Fins ara aquest instrument no s’havia aplicat mai en la gestió dels processos de selecció de persones amb discapacitat.

I S’ESTà NOTANT MOLT, L’IMPACTE D’AQUESTA EINA?

És espectacular. Amb la implementació d’aquest soft-ware hem aconseguit reduir en un 80% el temps que les empreses dediquen a la gestió dels processos de selecció. Això vol dir que s’estalvien entre vuit i vint hores en cada procés. I el que és més important, estem constatant un gran increment del nombre de processos que culminen en un nou contracte de treball. El nostre objectiu és triplicar, en un any, l’èxit de tots els proces-sos de selecció que es gestionen a través de Disjob.

DISJOB PUBLICA OFERTES DE TREBALL ADEQUADES PER A PERSONES AMB DIFERENTS TIPUS I GRAUS DE DISCAPACITAT, O ELS PERFILS SOL·LICITATS SÓN MéS AVIAT hOMOGENIS?

El portal és inclusiu, i al portal es publiquen ofertes de treball amb requisits molt variats. Les empreses trien aquells candidats que consideren més aptes per al lloc de treball que volen cobrir, i la discapacitat moltes vegades és irrellevant. Les descripcions dels perfils i el nivell de qualificació professional demanat fan que s’hi presentin els candidats més adequats en cada cas.

EL PORTAL TAMBé OFEREIX OPORTUNITATS DE TREBALL PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL?

I tant! De fet, cada setmana enviem als centres ocupa-cionals i als centres especials de treball les ofertes de treball que s’han publicat a Disjob, i els tutors regis-tren els currículums dels candidats potencials amb un tipus i grau de discapacitat que els impedeix fer-ho de manera autònoma.

QUINS PERFILS TENEN MéS OPORTUNITATS DE TRO-BAR UN LLOC DE TREBALL A TRAVéS DE DISJOB?

Les ofertes de treball varien molt. A temporades hi ha més anuncis que demanen perfils de baixa qualificació per a feines de telemàrqueting, neteja, jardineria... Però la nostra especialització és sens dubte la cerca de talent i perfils tècnics, titulats i titulades universitaris amb discapacitat.

QUANTES PERSONES REGISTRADES hI hA AL POR-TAL?

Ara mateix, unes 82.000.

ES VAN ACUMULANT, O QUAN TROBEN FEINA ES DO-NEN DE BAIXA DEL PORTAL?

No hi ha gairebé ningú que es doni de baixa. Entenem que continuar registrat al portal pot ser interessant per si sorgeix una oportunitat de canvi atractiva que impliqui una millora salarial, laboral...

I QUANTS LLOCS DE TREBALL S’hAN POGUT CONCRE-TAR GRàCIES DISJOB?

Durant l’últim any, aproximadament 1.200. En els gaire-bé cinc anys de funcionament del portal, hem facilitat la concreció de 3.500 llocs de treball per a persones amb discapacitat.

COM T’AGRADARIA QUE EVOLUCIONéS EL PORTAL?

Volem continuar desenvolupant millores de funcio-nament i noves utilitats pel que fa a la gestió de les ofertes de treball. Més endavant ens agradaria donar una empenta als serveis que oferim a les persones que busquen feina, la part de la plataforma que fan servir els candidats.

UN SOMNI?

Que quan hagi passat la crisi i es reactivi el mercat de treball, les empreses s’obrin a contractar persones amb discapacitat. Sense manies ni prejudicis. Un som-ni utòpic però possible.

L’ESTOC

30

ENTREVISTA A:

JORDI MAYALSFundador i gerent de L’estoc

El repte:Crear llocs de treball per a persones amb discapacitat intel·lectual.

La proposta: Una botiga-taller per produir i vendre mobles de disseny propi a partir de materials de reciclatge i mobles en desús.

La seu: Barcelona.

Temps de gestació: Dos anys.

Inici de l’activitat: 2012.

Forma d’organització: Cooperativa de treball d’iniciativa social.

www.lestoc.com

31

“Reciclar amb disseny permet incorporar al mercat laboral persones amb discapacitat intel·lectual”

FA GOIG, AQUESTA BOTIGA, I TOT EL QUE hI hA.

És una botiga, però també un showroom, un espai d’exposició per donar idees. Aquí entren molts clients perquè els agrada el que veuen i després descobreixen tot el que hi ha al darrere.

PER QUè NO hI hA EL PREU INDICAT A CAP DELS PRO-DUCTES? AIXí NO PODEM SABER SI ENS ELS PODEM PERMETRE O NO...

Ja es veu que no són peces econòmiques ni convencio-nals, però volem que la gent pregunti. És una manera d’afavorir el contacte, de crear una relació més prope-ra amb els clients. També cal dir que funcionem molt per encàrrecs, sobretot per a professionals: botigues, restaurants, hotel, algun despatx...

QUI hI TREBALLA, AQUí?

Ara mateix som cinc persones: el Roger, l’Enrique i el Jose, que van començar al taller com a aprenents i s’hi han quedat; l’Albert, que n’és el cap; i jo mateix. També hi ha dos nois estudiants de fusteria en pràctiques i tenim dos col.laboradors externs (l’Eva Masoliver del Taller Re i el Manu Pagés).

D’ON VéNEN, ELS NOIS EN PRàCTIQUES?

Són joves amb discapacitat intel·lectual que estan estudiant fusteria a la Fundació Nou Xamfrà i a l’escola Montserrat. També n’han vingut alguns d’altres enti-tats, com el TEB (Taller Escola Barcelona) i Acidh.

QUè ELS OFEREIX, L’ESTOC?

Una primera experiència d’incorporació al món laboral, amb un treball creatiu i variat, que té un resultat visi-ble que els motiva a implicar-se amb el que fan.

AIXÒ DEU SER MOLT ESTIMULANT...

Exacte. I a més a més, L’estoc els facilita la relació i la integració amb l’entorn. Poden anar a esmorzar al bar,

venir a la feina en transport públic… Tot això contri-bueix a que se sentin còmodes.

TREBALLEN MOLT A GUST...

Entenem les necessitats que poden tenir, com els po-dem facilitar les coses quan no se’n surten... El nostre coneixement del col·lectiu també fa que s’hi trobin bé. Aquí és molt estrany que l’ambient sigui tens. Hi ha moments d’estrès, com a tot arreu. Però sovint acaben en rialles gràcies a comentaris o reaccions que tenen els nanos. I això no té preu.

D’ON VE, EL CONEIXEMENT I LA SENSIBILITAT QUE TENS CAP A AQUEST COL·LECTIU?

Tinc un germà amb discapacitat intel·lectual, i durant l’adolescència no vaig viure gens bé ni aquesta situa-ció ni l’hostilitat de l’entorn. Però fa deu anys vaig començar a col·laborar amb un centre de lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual, l’Espai Claria-na, i vaig descobrir tot el que ens poden aportar.

QUè VAS DESCOBRIR?

A nivell emocional, ens passen pel davant en molts aspectes. Tenen totes les qualitats que acostumem a valorar més en les persones. Són transparents, són sincers, són sensibles... No són gens rancorosos.

I T’hI VAS IMPLICAR TANT QUE AMB EL TEMPS hAS ESDEVINGUT EL DIRECTOR DE L’ESPAI CLARIANA I hAS POSAT EN MARXA UN PROJECTE EMPRESARIAL PER CREAR OPORTUNITATS D’INCLUSIÓ LABORAL ENTRE AQUEST COL·LECTIU...

A l’Espai Clariana també vaig prendre consciència de la manca d’oportunitats d’integració laboral que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual, el tipus de feines mecàniques i poc valorades a què sovint poden accedir... I se’m va acudir muntar L’estoc.

Jordi Mayals parla per telèfon darrera del mostrador i aprofito per fer un tomb per la botiga. No hi havia estat mai, i trobo que els mobles exposats són bonics i sorprenents. Darrere d’una porta se sent el soroll esmorteït d’uns cops de martell. Per la finestra veig que és el taller, on treballen uns aprenents de fuster amb un talent molt especial. Impregnen de qualitat, creativitat i il·lusió cadascuna de les peces que fan.

32

QUè PASSA A PARTIR D’AQUí?

El primer que vaig fer va ser buscar aliances. Vaig contactar amb la Fundació Nou Xamfrà, que ja coneixia perquè el meu germà hi havia estudiat. Més d’una vegada havíem parlat, amb la directora, de fer algu-na cosa plegats. Van avalar la idea de negoci i en van finançar una part.

I DESPRéS?

Em vaig assessorar i formar a través de Barcelona Activa. Vaig elaborar el pla d’empresa i vaig començar a buscar el recursos i el reconeixement que necessitava per tirar endavant la proposta. Aquest reconeixement va arribar l’any 2011, a través del suport del programa d’emprenedoria social de la Generalitat de Catalunya, i un any més tard, amb el programa de l’Obra Social de la Caixa.

QUè T’APORTA EL RECONEIXEMENT D’AQUESTS PRO-GRAMES DE SUPORT A L’EMPRENEDORIA SOCIAL?

M’ajuda a adonar-me que vaig pel bon camí, m’aporta formació i, sobretot, vincles amb altres emprenedors, la possibilitat de col·laborar i generar sinergies.

ARRIBA EL MOMENT DE FORMAR L’EQUIP I DE CREAR EL PARAIGUA JURíDIC DEL PROJECTE. PER QUè APOS-TES PER LA FORMA JURíDICA DE LA COOPERATIVA?

Crec que la cooperativa és la forma més adequada per a l’àmbit de l’empresa social i la que afavoreix més la implicació de l’equip.

AMB QUI VAS FUNDAR-LA?

Com que jo no sóc fuster, ni dissenyador, ni creatiu, sinó un enginyer agrònom amb experiència en gestió de residus, vaig buscar socis amb aquests coneixe-ments. Però la cooperativa i l’equip han evolucionat per adaptar-se a les necessitats i al desenvolupament del projecte.

hI hA hAGUT MOLT MOVIMENT?

Déu n’hi do. Els emprenedors treballem amb molta il·lusió i pocs recursos. És complicat emprendre un

projecte sense saber com arribaràs a finals de mes, i la precarietat desgasta molt. Però tothom que ha passat per aquí ha aportat alguna cosa que avui forma part de l’essència de L’estoc.

ME’N DÓNES ALGUN EXEMPLE?

El nom va ser idea d’un dels fundadors que ja no hi és, el Thomas Aubry. La proposta d’identificar cada peça amb un número va ser de la Sol Bucalo, la primera dissenyadora. La concepció dels primers mobles va ser obra del Manuel Fito, el primer fuster, que després ha consolidat l’Albert Capella, que és el cap de taller, donant-los el punt artístic que tenen.

I EL CAPITAL?

Vaig aportar 18.000 euros de recursos propis i la resta de finançament la vam obtenir a través de la Fundació Nou Xamfrà, Enisa (Empresa Nacional de Innovación), l’Obra Social de la Caixa i el Departament de Treball de la Generalitat.

EL LOCAL hAVIA D’INTEGRAR EL MAGATzEM, EL TA-LLER I LA BOTIGA. VA COSTAR MOLT TROBAR-LO?

Moltíssim. Ens agradava molt la zona del Poblenou, perquè és un barri esponjós amb espais molt amplis. Després de molts mesos buscant, per fi va aparèixer aquest local, amb unes condicions econòmiques òpti-mes per nosaltres.

EL SETEMBRE DEL 2012 COMENçA A FUNCIONAR EL TALLER, I AL CAP DE TRES MESOS OBRIU LA BOTIGA. QUANTES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL hAN PASSAT PER L’ESTOC EN TOT AQUEST TEMPS?

Ara mateix hi ha cinc persones amb discapacitat intel·lectual, tres que formen part de la cooperativa i dos estudiants en pràctiques. Tenint en compte que les estades de pràctiques duren entre dos i tres mesos, aquí han treballat unes vint o vint-i-cinc persones, aproximadament.

33

I TU, A PART DE SER FUNDADOR I GERENT DE L’ESTOC, ETS QUI GESTIONA LES VENDES, OI?

Sí. També m’ocupo de la comunicació i dono suport al taller sempre que cal. He après a pintar, a polir... Faig tot el que sigui necessari.

PARLEM UNA MICA DELS PRODUCTES? CADA PEçA QUE hI hA AQUí Té MOLTA FEINA AL DARRERA.

Si, hi ha molta feina. Cada peça que posem a la venda és fruit d’un treball de creació molt laboriós. Primer es pensa què es pot fer amb el moble vell o el mate-rial que es vol reaprofitar i després es tracta, es pinta, s’envernissa... Són peces que transmeten el seu valor. Intentem que siguin càlides, úniques, diferents i de qualitat. Tenim molta cura dels acabats.

AQUí hI hA BANCS I CAPçALS FETS AMB PORTES I PORTICONS, BUTAQUES ENTAPISSADES AMB SACS DE CAFè, PERSIANES RECONVERTIDES EN PARA-VENTS I PENJADORS... QUINES SÓN LES PECES QUE TENEN MéS èXIT?

Taules, mostradors, prestatges… En general agraden molt les peces fetes amb bobines i palets. Intentem fer mobles que tinguin mercat, però tenint sempre en compte fins on podem arribar amb el col·lectiu amb qui treballem. Si polim una peça més del compte, per exemple, doncs no passa res, fins i tot li pot donar un toc de disseny que no estava previst.

QUANTES N’hEU FET, JA?

Ja hem passat del número 400. La veritat és que anem a bon ritme. El número ú encara el tenim aquí, és un penjador fet a partir d’un porticó. Esperem que no sigui un mal presagi. (Somriu)

COM hA ESTAT LA PROGRESSIÓ DEL NEGOCI?

L’any 2013 vam facturar gairebé 39.000 euros, i en-guany arribarem gairebé als 100.000 euros amb la venda de productes i serveis. Aquesta quantitat es complementa amb una subvenció important de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, sense la qual difícilment L’estoc seria una realitat, un ajut de la Diputació de Barcelona i altres de més petits per a la creació de llocs de treball i formació.

QUINS SÓN ELS SERVEIS QUE OFERIU, A MéS DE LA VENDA DE PECES DIRECTA I PER ENCàRREC?

Serveis d’ambientació i decoració d’espais, i cursos per a tots els públics de recuperació i transformació de mobles. També hem engegat una línia de producció d’objectes petits, concebuts com a regals d’empresa.

COM hI ARRIBEN, ELS CLIENTS?

Els primers que van conèixer L’estoc van ser els veïns del barri. I ara ve gent pel boca-orella, perquè sen-ten a parlar de nosaltres, o perquè veuen el web i els agrada. Hem fet un esforç important en la comunica-ció. Hem muntat algun esdeveniment per a la premsa especialitzada, revistes d’interiorisme i decoració, i també s’hi han interessat mitjans per l’objectiu social del projecte.

hEU ARRIBAT AL PUNT D’EQUILIBRI?

Sí, hi hem arribat, però a costa d’un gran sacrifici per part dels treballadors, que encara no tenim uns salaris normalitzats. De mica en mica...

S’hA FET LLARG, EL CAMí RECORREGUT FINS ARA?

Si miro enrere penso que tot ha anat molt ràpid, però han passat moltíssimes coses, en dos anys. Hi ha hagut canvis en l’equip, evolució en la línia de negoci, en els segments de clients... El procés d’emprendre és com una muntanya russa.

N’ESTàS CONTENT, SATISFET?

Ara mateix em sento tranquil. Hem aconseguit norma-litzar la vida d’aquest nanos, i això genera pau i mo-ments de molta felicitat i orgull: que l’equip cregui en el projecte, el retorn emocional, les mostres de reco-neixement... De fet, estem estudiant replicar el projec-te a Madrid i Sevilla a través d’un centre de foment de l’emprenedoria social.

VOLS DIR QUE SI TOT VA BE D’AQUí A UNS ANyS hI hAURAN FRANQUíCIES DE L’ESTOC?

No se si podran fer-se’n franquícies. Però sí sé que és una activitat que genera llocs de treball de qualitat i visibilitat del col·lectiu de persones amb discapacitat, i que això és un tema que socialment encara s’ha de treballar molt.

34

ENTREVISTA A:

MARIONA LLORET i VANESSA FREIXADinamitzadores d’Obrador Xisqueta

OBRADOR XISQUETAEl repte:Dinamitzar l’activitat de la comarca per evitar el despoblament rural.

La proposta: Comprar llana als pastors, transformar-la amb artesanes locals i vendre-la des del territori.

La seu: Rialp (Pallars Sobirà).

Temps de gestació: Un any.

Inici de l’activitat: 2009.

Forma d’organització: Associació sense ànim de lucre.

www.obradorxisqueta.cat

35

“Hem dotat de valor una llana desaprofitada per afavorir l’arrelament al territori”

EN AQUEST LOCAL LLUMINÓS A L’ENTRADA DE RIALP ON TENIU LA SEU CONVIUEN DIVERSES INICIATIVES. QUI SOU I QUè hI FEU AQUí, EXACTAMENT?

ML: Som filles del Pallars que ens dediquem a la dinamització rural. Volem que la gent d’aquí es pugui guanyar la vida sense haver de marxar, i per això hem creat diferents instruments: l’empresa mOntanyanes, l’associació Rurbans, que impulsa l’Escola de Pastors de Catalunya i Obrador Xisqueta.

NOMéS COMPARTIU L’ESPAI?

ML: Els equips i els recursos són permeables. Són iniciatives molt relacionades entre elles, i l’objectiu de fons és el mateix: fomentar el desenvolupament rural.

OBRADOR XISQUETA COMENçA A GESTAR-SE QUAN US ADONEU QUE LA LLANA DELS RAMATS DELS PASTORS DE L’ALT PIRINEU ESTà DESAPROFITADA. PER QUè US CENTREU EN UNA RAçA CONCRETA D’OVELLA?

ML: Aquí tenim una raça autòctona d’ovella, la xisque-ta, que va arribar a estar en perill d’extinció. I quan vam saber que els ramaders llençaven o malvenien la llana de les xollades, vam veure que teníem a l’abast un recurs que podríem dotar de valor, una matèria primera amb potencial.

I VAU DECIDIR OFERIR-LOS UN PREU JUST PER AQUESTA LLANA.

ML: Els vam oferir un preu més alt del que els pagaven els arramassadors, basant-nos en els d’altres països d’Europa. I també els vam explicar el projecte perquè se’n sentissin partícips i s’impliquessin. No es tractava només de comprar-los la llana, també volíem contribuir a donar visibilitat i valor a l’ofici de pastor.

S’hI VAN IMPLICAR?

VF: De mica en mica s’ha creat una relació de con-fiança, i col·laboren en activitats puntuals quan els

ho demanem. S’adonen que, gràcies al projecte, ara la xisqueta és molt coneguda, però no s’han implicat tant com nosaltres hauríem volgut. Ens avenim molt, això sí.

QUè N’ESPERàVEU?

VF: Que s’engresquessin a vendre des de casa seva les madeixes o els productes d’artesania que fem amb la llana, per exemple. Una implicació més ideològica. Però això no ha passat. Ara bé, obren els corrals per rebre visites, ens acompanyen als mitjans quan els ho demanem... Són un dels puntals del projecte.

QUAN VAU FER LA PRIMERA COMPRA DE LLANA?

VF: L’any 2009. Durant quatre primers anys en vam comprar unes tretze tones cada vegada a 25 explo-tacions d’ovelles. L’any 2013 no em vam comprar i el 2014 hem fet un canvi de plantejament i n’hem com-prat només quatre tones.

DE TOTS AQUESTS QUILOS DE LLANA N’hEU FET PE-CES D’ARTESANIA PER VENDRE-LES?

VF: Noooo. D’entrada cal tenir en compte que quan es renta, el volum de la llana es redueix a la meitat. D’una bona part n’hem fet fil i napa, la base del feltre, perquè les artesanes del projecte la poguessin treballar. Però tota la llana que no podíem destinar a producció l’hem venut a matalassers i al sector de la bioconstrucció, on es fa servir com a material aïllant. També cal dir que te-nim una demanda important tant de fil com de la resta de la llana d’ altres artesans o persones que la volen per teixir, fer coixins, farcits de nines, etc.

AIXí DONCS, LA LLANA XISQUETA TAMBé ES VEN A GRANEL?

ML: I tant! Ara mateix, el que té més sortida són les madeixes i la napa. Quan la gent busca “llana natural” a Google ens troba a nosaltres, i això que no hem fet cap mena d’estratègia per posicionar-nos.

Un ofici poc valorat, el de pastor. Una raça d’ovella autòctona en perill d’extinció, la xisqueta. Una matèria primera cada cop menys apreciada, la llana. I un equip de dones amb empenta que van veure l’oportunitat d’aprofitar aquests recursos per fomentar el desenvolupament del territori, el seu territori.

36

I EL TREBALL DE LES ARTESANES?

ML: Forma part de l’essència del projecte. Volíem ge-nerar oportunitats de feina al territori. I l’aposta va ser crear un col·lectiu d’artesanes locals per transformar i comercialitzar la llana xisqueta.

I COM hO VAU FER?

VF: L’any 2008 vam organitzar uns tallers per a resi-dents de la comarca sobre els processos de transfor-mació de la llana. La resposta va ser molt bona, i d’aquí va sortir el primer grup d’artesanes d’Obrador Xisque-ta, que vam continuar formant els anys següents amb cursos becats.

QUANTES N’hI hA?

ML: Ara mateix, una dotzena. El nombre ha anat va-riant, i també les condicions de treball. La dedicació i la implicació amb el projecte és molt diversa.

PODEN VIURE DE L’ARTESANIA?

ML: És un ofici molt dur. No n’hi ha cap que es dediqui en exclusiva a Xisqueta, i només n’hi ha tres o quatre que puguin viure del seu treball artesà.

TREBALLEN PLEGADES?

ML: Físicament estan disperses, cadascuna al seu poble. Treballen la llana des dels seus tallers o des de casa, amb estils i tècniques diferents. N’hi ha que fan servir el teler, d’altres que teixeixen amb agulla, qui fa feltre, qui tenyeix...

AIXí DONCS SÓN AUTÒNOMES I CADASCUNA FA LA SEVA FEINA?

ML: Sí, però les seves peces convergeixen a les col·leccions de Xisqueta. En aquest sentit, l’acompanyament de dissenyadors com el Gerard Moliné fa uns anys o la Marine Mercieux ara mateix, ha estat clau per unir-les, fent que cerquin la innovació i la contemporaneïtat o que es coordinin per treballar algunes peces conjuntament.

PER TANT, OBRADOR XISQUETA ELS hA OFERT FOR-MACIÓ, FEINA, I UN APARADOR PER DONAR A CONèI-XER LES SEVES CREACIONS AL MÓN. MISSIÓ COM-PLERTA?

ML: Més o menys. Les artesanes no s’han engrescat a gestionar directament la botiga virtual, que era un dels nostres propòsits. Prefereixen actuar com a proveïdo-res i que els gestionem les comandes. I el que està passant en el dia a dia no és ben bé la idea que teníem.

AMB TOT EL QUE hAN APRèS, LES ARTESANES DE XIS-QUETA TAMBé hAN ESDEVINGUT FORMADORES, OI?

ML: Sí, van a fer tallers arreu, i el retorn econòmic que perceben és important. Amb l’artesania, les vendes són molt fluctuants. Hi ha molta feina per Nadal i un degoteig molt lent la resta de l’any.

COM ESTà EVOLUCIONANT EL PROJECTE?

VF: Fins ara compràvem tanta quantitat de llana xis-queta com podíem. Però enguany hem fet un canvi de plantejament. Hem calculat quanta llana necessitarem per a la producció que volem fer, hem triat les explo-tacions que ens podien oferir la millor qualitat i n’hem comprat 4.000 quilos.

AIXÒ REPRESENTA UNA TERCERA PART DE LA LLANA QUE hAVíEU COMPRAT ALTRES ANyS...

VF: La llana que hem deixat de comprar és la que des-tinàvem a la bioconstrucció, ens costava molts diners transportar-la.

PERÒ EL PROJECTE éS SOSTENIBLE?

VF: Amb els ajustaments que hem anat fent, la pro-gressió econòmica ha estat bona. El 2014 hem arribat, per primer cop, al punt d’autosuficiència. Hem passat de dependre de subvencions a generar el 100% dels ingressos que necessitem, i per fi podem assumir el contracte a temps complert d’una persona per a la gestió.

37

QUI US hA DONAT SUPORT ECONÒMIC, FINS QUE EL PROJECTE hA ARRIBAT A SER AUTOSUFICIENT?

ML: Diversos organismes de la Generalitat de Catalun-ya, com Parcs de Catalunya o el Consorci de Comerç, Artesania i Moda a través del reconeixement com a Ofici Singular. I la Diputació de Lleida.

SI hO ESTIC ENTENENT Bé, ES POT DIR QUE EL PRO-JECTE RUTLLA, PERÒ NO BEN Bé DE LA MANERA QUE hAVíEU IMAGINAT.

VF: Els projectes evolucionen. Hem d’acceptar que potser hem arribat al final d’un cicle i que és el mo-ment de revisar el model de funcionament.

AQUESTA REVISIÓ INCLOU LA RELACIÓ D’OBRADOR XISQUETA AMB LES ARTESANES?

ML: Sí. Potser el col·lectiu quedarà reduït a quatre o cinc artesanes, aquelles més motivades i amb ganes de continuar implicades. O potser es dedicaran prin-cipalment a fer tallers sota demanda. O n’entraran de noves. Encara no ho sabem.

ABANS DèIEU QUE LA LLANA A GRANEL éS EL QUE Té MéS SORTIDA... EL FUTUR DE XISQUETA PASSA PER POSAR MéS ENERGIA EN LA VENDA DE MADEIXES?

ML: La gent coneix més Xisqueta pels objectes de decoració que per les madeixes de llana, però compra més madeixes que artesania.

V: Per tant, el negoci potser haurà de passar per donar més volada a la llana xisqueta certificada.

I CONTINUAREU COMERCIALITzANT ELS PRODUC-TES D’ARTESANIA DIRECTAMENT, DES DE LA BOTIGA VIRTUAL?

VF: Ens convé buscar més vies per arribar als clients, i veiem que potser ens hem d’obrir a altres botigues. Però això pot encarir el preu de venda al públic, o bé reduir el marge de les artesanes. És complicat. No hi ha gaires establiments disposats a vendre productes Xisqueta amb les condicions que demanem, però els estem buscant.

TENIU MOLT ESTOC?

VF: No, només l’imprescindible per anar a les fires. Fins ara la producció s’ha fet a partir de comandes concre-tes, peça a peça. Però això no garanteix uns ingressos mínims a les artesanes, ni els permet planificar-se el treball. Per això estem pensant a fer-los, des d’Obrador Xisqueta, un encàrrec directe de producció. Així elles rebrien uns ingressos segurs i nosaltres tindríem més estoc per moure.

hEU ACONSEGUIT CREAR UNA MARCA, XISQUETA, ASSOCIADA A DISSENy, ORIGINALITAT I QUALITAT PROCEDENTS DE LA MUNTANyA. US hA SORPRèS LA REPERCUSSIÓ DEL PROJECTE?

ML: A vegades no som conscients de tot el que s’ha ge-nerat. El ressò dels mitjans de comunicació ha ajudat molt a que la gent s’interessi pel que fem. Fa uns anys ningú no sabia què xisqueta era una raça d’ovella. I ara es relaciona aquesta paraula amb una llana especial.

éS UNA MARCA CARA?

ML: És una marca que s’ha de valorar per tot el que hi ha darrere de cada peça: la raça, els pastors, el tre-ball de les artesanes, el territori... No ens cansem de repetir-ho, això és el que volem transmetre.

QUINA éS LA PRINCIPAL FORTALESA D’OBRADOR XISQUETA?

ML: L’entusiasme que hi posem. Per molt que creixem, tenim molt clar que no volem perdre de vista per què estem fem tot això. Ho fem des del cor, ens ho creiem i aconseguim que funcioni.

38

ENTREVISTA A:

JUDIT CASASSòcia i membre de l’equip tècnic de Som Energia

SOM ENERGIAEl repte:Canviar el model energètic actual per un model 100% basat en l’energia renovable.

La proposta: Produir i comercialitzar energia verda.

La seu: Girona.

Temps de gestació: Un any.

Inici de l’activitat: 2011.

Forma d’organització: Cooperativa de consum.

www.somenergia.coop

39

“Volem tenir la capacitat de generar com a productors tota l’energia neta que usem com a consumidors”

PER QUè UN GRUP DE 150 PERSONES DECIDEIX CONSTITUIR EL DESEMBRE DEL 2010 LA PRIMERA COOPERATIVA DE PRODUCCIÓ I CONSUM D’ENERGIA RENOVABLE DE L’ESTAT ESPANyOL?

Perquè volem canviar el model energètic. Ja que el sistema actual de control i gestió del mercat elèctric no facilita gens que puguem produir i utilitzar energia renovable, decidim unir-nos per fer-ho nosaltres.

US EMBRANQUEU EN AQUEST PROJECTE PER LLUITAR CONTRA EL CANVI CLIMàTIC?

I també perquè estem en contra de la mercantilització de l’energia. A Espanya es fa un gran negoci amb un bé de primera necessitat i estratègic per al desenvolupa-ment d’un país. I això no pot ser.

I COM NEIX, LA IDEA DE LA COOPERATIVA?

Arran d’un repte plantejat pel professor holandès Gijsbert Huijink a la Universitat de Girona. En Gijsbert es va adonar que teníem un buit legal i un mercat que li impedia, com a ciutadà, consumir i vendre l’energia renovable que podia arribar a generar a casa seva. Amb els seus alumnes van veure que això seria possible a través d’una cooperativa, tal com ja es feia a altres països europeus. Van fer córrer la veu per engrescar més gent, i la proposta va culminar en el naixement de Som Energia.

QUè FA SOM ENERGIA?

Som Energia actua en els dos sectors del mercat elèctric que s’han liberalitzat, els únics on la llei ens permet fer alguna cosa: la producció i la comercia-lització de l’energia. I això és el que fem: produir i subministrar energia de fonts 100% renovables. En els altres dos sectors, que són el del transport de l’energia a través de les línies d’alta tensió, i el de la distribució pels cables de mitja i baixa tensió, no tenim capacitat d’intervenció.

COM hO FEU, PER PRODUIR ENERGIA RENOVABLE?

Els socis i sòcies de Som Energia financem amb les nostres aportacions obligatòries i voluntàries les instal·lacions de generació d’energia renovable que promou la cooperativa. Fins ara hem posat en marxa vuit plantes fotovoltaiques i una de biogàs que ja estan bolcant energia neta a les xarxes. També hem fet un projecte pilot d’una caldera d’estelles, i promovem la producció d’energia renovable per a l’autoconsum.

I COM LA SUBMINISTREU? SI CONTRACTO LA LLUM AMB LA COOPERATIVA, L’ENERGIA QUE M’ARRIBARà A CASA SERà 100% RENOVABLE?

Malauradament no. El que ens arriba a tots a casa és una barreja d’energia de diferents procedències, de la qual aproximadament el 30% prové de fonts renova-bles. Ara bé, si contractes la llum amb Som Energia, nosaltres et garantim que abocarem a la xarxa tanta energia neta com la que tu facis servir. Per tant, com més contractes de la llum gestionem, més neta serà la barreja de l’energia circulant.

I hAURé DE PAGAR MéS DINERS A LA FACTURA DE LA LLUM?

No. Canviar a Som energia no implica pagar més diners pel servei.

LES INSTAL·LACIONS DE SOM ENERGIA PRODUEIXEN TOTA LA QUANTITAT D’ENERGIA VERDA QUE UTILIT-zEN ELS SOCIS DE LA COOPERATIVA?

Encara no. L’objectiu és arribar a tenir la capacitat de generar com a productors tota l’energia que usem com a consumidors. De moment només tenim la capacitat de generar el 8% de l’energia que utilitzen els socis que han contractat la llum a través de la cooperativa. El 92% restant d’energia que aboquem a la xarxa la comprem al mercat elèctric, amb un certificat d’origen que garanteix que és renovable.

Parlar de Som Energia és parlar d’energia renovable, de transparència, de participació, de descentralització. És parlar d’una iniciativa social que neix des de la convicció que un canvi de model energètic és necessari i possi-ble. D’una cooperativa de consum que en només quatre anys ha aconseguit engrescar gairebé 20.000 persones, i que al ritme que creix, de ben segur que n’engrescarà moltes més. Ens trobem amb Judit Casas, sòcia i membre de l’equip de tècnic, perquè ens expliqui les claus del projecte.

40

LA PROPOSTA TRIOMFA: ENCARA NO hEU FET CINC ANyS I SOM ENERGIA JA COMPTA AMB GAIREBé 17.000 SOCIS I SÒCIES, GESTIONA 20.000 CON-TRACTES DE LA LLUM I hA ACONSEGUIT 3,5 MI-LIONS D’EUROS PER ALS PROJECTES DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA... QUIN éS L’IMANT?

Oferim una alternativa a les persones convençudes que per salvar el planeta cal apostar per les energies renovables, i que creuen en un model de funcionament diferent, democràtic i transparent. Hem arribat a un punt de consciència col·lectiva en què ens hem adonat que podem formar part del canvi que volem. Aquí de-mostrem que junts tenim el poder de canviar les coses, i compartim aquest empoderament a través d’una cosa tan senzilla com és la factura de la llum. Després, tothom s’hi pot implicar tant com vulgui, hi ha moltes maneres de participar.

TENIU MOLTA FEINA: L’ACTIVITAT DE COMERCIALIT-zACIÓ I PRODUCCIÓ, LA GESTIÓ DEL CREIXEMENT DE LA MATEIXA COOPERATIVA, LA SENSIBILITzACIÓ

QUE PORTEU A TERME ARREU DEL TERRITORI... COM DONEU L’ABAST A TOT PLEGAT?

L’equip tècnic de dotze persones que treballa a l’oficina garanteix el bon funcionament del dia a dia de la cooperativa i s’ocupa de la relació amb els socis i les sòcies. Les directrius les marca l’assemblea i les im-plementa el Consell Rector. Però la clau de la força que hem adquirit són els grups locals, centenars de socis i sòcies molt actius que s’organitzen per tot el territori. Actualment n’hi ha 54, i fan una gran feina de difusió, d’identificació de nous projectes... Aquests grups són l’autèntic múscul de la cooperativa.

ELS GRUPS LOCALS REBEN ALGUN TIPUS DE FORMA-CIÓ PER DUR A TERME AQUESTA TASCA? AL CAP-DAVALL, FAN XERRADES, PARTICIPEN A JORNADES I RESPONEN A ENTREVISTES COM A REPRESENTANTS D’UNA GRAN ORGANITzACIÓ.

Els membres dels grups locals expliquen el proble-ma del model energètic dominant i l’alternativa que

41

proposa Som Energia de tu a tu, i això els fa connectar amb la gent. Transmeten i encomanen la seva illusió perquè creuen en el projecte. Mai hem fiscalitzat la comunicació. Els membres dels grups locals no reben directrius per transmetre una imatge corporativa, sempre parlen de Som Energia des de la seva pròpia experiència, tot i que darrera hi ha una tasca de su-port, resolució de dubtes, de jornades d’autoformació, de trobades de treball i posada en comú, etc. fruit de necessitats que sorgeixen dels propis grups locals per explicar el projecte.

AIXÒ éS FRUIT D’UNA EVOLUCIÓ, PERQUè AL CO-MENçAMENT hI hAVIA DUES CARES MéS VISIBLES, EL GIJSBERT hUIJINk I L’ENGINyER MARC ROSSELLÓ, IDENTIFICATS COM ELS PRINCIPALS IMPULSORS DE LA COOPERATIVA.

Sí, i el fet que es multipliquin els rostres i les veus dels qui representen Som Energia és un èxit del projecte, perquè vol dir que els socis i les sòcies se l’estan fent seu.

EL VOSTRE wEB hO EXPLICA TOT AMB MOLTA CLARE-DAT: EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA ELèCTRIC I DE LA COOPERATIVA, EL SISTEMA TARIFARI... AQUESTA TRANSPARèNCIA éS LA BASE DE LA CONFIANçA I DE LA CREDIBILITAT QUE INSPIREU?

Les empreses cooperatives creiem que l’economia ha servir per satisfer necessitats i estar al servei de les persones. Aquí tenim cura de les persones i hi confiem. Per exemple, quan algú no pot pagar la factura de la llum en parlem, busquem solucions... El compromís és recíproc, i el nivell de morositat, del

0,5%. Ínfim, comparat amb el 10-15% de morositat del sector elèctric.

QUIN éS EL SOSTRE DE SOM ENERGIA?

Encara ens falta molt per tocar-lo, esperem créixer molt més. Al ritme que anem, d’aquí a tres anys potser ja serem entre 25.000 i 30.000 socis. I d’aquí a cinc, esperem gestionar 100.000 contractes de subministra-ment d’energia. El dia que sorgeixin tensions per les dimensions de la cooperativa, haurem de debatre qui-nes mesures hem de prendre i com volem evolucionar. Però encara ens queda molt camí per recórrer, abans d’arribar a aquest moment.

LA REVOLUCIÓ ENERGèTICA JA hA COMENçAT. QUAN S’hAURà ASSOLIT DEL TOT?

Quan l’energia estigui a les mans de les persones i no de les corporacions, quan deixi d’estar mercantilitzada. Quan la majoria de l’energia es generi des de petites plantes distribuïdes pel territori que combinin diverses tecnologies: eòlica, fotovoltaica, minihidràulica, bio-massa, i per què no, també biogàs, sempre tenint en compte la disponibilitat de cada energia. Com que la producció estarà molt descentralitzada, malbaratarem molta menys energia, no se’n perdrà tanta pel camí a través de les xarxes de distribució. I en necessitarem molta menys, perquè l’aprofitarem molt més bé. Serà un model sostenible, eficient i democràtic.

hI ARRIBAREM?

Hi estem treballant.

42

ENTREVISTA A:

ANNA SUBIRANAÀrea de comunicació, empre-nedoria i ecoturisme de la Xarxa de Custòdia del Territori

VIULATERRA.CAT. PROJECTE D’ECOTURISME EN ESPAIS DE CUSTÒDIA.

El repte:Conservar espais d’interès natural de Catalunya.

La proposta: Crear paquets d’ecoturisme en espais de custòdia del territori.

La seu: Vic.

Temps de gestació: En procés.

Inici de l’activitat: 2015.

Forma d’organització: Associació sense ànim de lucre.

www.viulaterra.cat

43

“L’ecoturisme i el turisme responsable són una oportunitat emergent que hem d’aprofitar”

EXPLICA’NS QUè éS UN ACORD DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI.

Un pacte privat que es fa principalment entre entitats sense ànim de lucre i propietaris privats de terrenys amb l’objectiu de mantenir o recuperar espais naturals. El 80% dels territori català està en mans privades. Les administracions s’encarreguen de garantir la conser-vació d’una part d’aquests espais, però com que no poden arribar a tot arreu, els acords de custòdia com-plementen aquesta tasca.

I COM S’hI ARRIBA, A AQUESTS ACORDS?

Els acords poden ser de tota mena, i s’hi arriba a través d’un procés de diàleg i negociació que culmina en un compromís, un pacte privat que habitualment es con-creta en contracte privat signat entre les parts.

ME’N POSES UN EXEMPLE?

Un acord de custòdia pot néixer quan, per exemple, una entitat que es dedica a conservar la natura detecta que hi ha una bassa d’interès per les tortugues o els amfibis que hi viuen i contacta amb el propietari. Li proposen alguna forma de col·laboració per conservar aquest espai, i si el propietari s’hi avé, s’estableix un acord de custòdia. A partir d’aquí, comencen a treba-llar plegats amb aquesta finalitat.

QUIN TIPUS D’ACCIONS SOLEN INCLOURE ELS ACORDS DE CUSTÒDIA?

Cada pacte és diferent. A vegades el propietari cedeix la gestió de l’espai que es vol conservar a l’entitat, a vegades es compromet a dur a terme accions pun-tuals... Depèn de les situacions.

ELS PROPIETARIS REBEN CONTRAPARTIDES?

A vegades s’acorden contrapartides, però no sempre n’hi ha. Ara bé, des de la XCT estem treballant perquè els acords de custòdia tinguin cada cop més garanties

jurídiques, siguin reconeguts davant de les administra-cions i puguin tenir incentius fiscals.

QUIN éS L’IMPACTE DE LES ACCIONS QUE ES PORTEN A TERME SOTA EL PARAIGUA DE LA XCT?

Periòdicament fem un inventari dels acords de custò-dia del territori a Catalunya, i l’any 2012 vam comptar 634 pactes promoguts per unes setanta entitats que treballen per la conservació de l’entorn, cadascuna des de la seva singularitat. Aquests acords afecten aproxi-madament el 2% del territori.

I EL PERFIL DELS MEMBRES DE LA XCT?

Els membres de la XCT tenen diversos perfils: ajunta-ments, consorcis, diputacions, associacions, funda-cions, persones particulars... El seu grau d’interès i d’implicació en la custòdia del territori és variable, així com les raons per les quals s’han adherit a la xarxa. Tot i que l’activitat central d’algunes de les entitats és potenciar acords de custòdia, també n’hi ha que tenen altres objectius i que hi són perquè comparteixen la missió i la filosofia de la XCT, i que puntualment pro-mouen algun acord.

QUè MéS FA LA XCT?

Com a entitat de segon nivell, oferim suport i serveis als membres adherits i potenciem el treball en xarxa. També fem un esforç important de difusió i sensibi-lització sobre la custòdia del territori per implicar la ciutadania a través del portal viulaterra.cat.

VIULATERRA.CAT éS UN PORTAL INTERPEL·LANT, AMB MOLTA INFORMACIÓ CLARA I ENTENEDORA I PLE DE PROPOSTES D’ACCIÓ.

Sí, el portal es dirigeix a la ciutadania en el sentit més ampli. Si t’acostes a la natura, ella et sensibilitzarà. I també hi ha moltes coses que pots fer per connectar-t’hi. Aquest és el missatge que volem transmetre.

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) és una associació formada per més de 160 entitats i unes quantes per-sones que des de fa més d’una dècada teixeixen acords amb propietaris privats de finques per conservar espais d’interès natural i cultural. Per enfortir els projectes que tenen cura del territori, la XCT ha començat a apostar per l’ecoturisme.

44

ENTRE AQUESTES ACTIVITATS, RECENTMENT hEU IN-CORPORAT SET PROPOSTES DE CAP DE SETMANA PER GAUDIR DE LA NATURA I DESCOBRIR INDRETS MOLT ESPECIALS. QUè POT APORTAR L’ECOTURISME A LA CONSERVACIÓ DEL TERRITORI?

L’ecoturisme és un sector emergent, i pot ser una via molt potent tant per sensibilitzar la ciutadania sobre la custòdia del territori com per generar ingressos per a les entitats i per als projectes que formen part de la XCT. Necessitem recursos per continuar conservant, per dur a terme la nostra tasca social.

PER SER MéS SOSTENIBLES?

A Catalunya, el tercer sector ha de buscar noves estra-tègies de finançament, més enllà de les subvencions de les administracions públiques. Tenim el sector pri-vat, sabem que Catalunya és líder a Espanya en nom-bre de turistes, i l’ecoturisme i el turisme responsable es presenten com una oportunitat que volem aprofitar.

ELS PAQUETS ECOTURíSTICS QUE OFERIU SÓN ATRACTIUS, ORIGINALS I MOLT VARIATS. COM S’hAN DISSENyAT?

Aquests paquets s’han creat a partir del treball conjunt entre la XCT i les entitats que han volgut participar en la crida que vam fer. Tant les entitats que s’hi han implicat com el tipus de propostes que s’han con-cretat són efectivament molt variades, i per això els processos per concretar cada paquet també han estat

diferents. Un cop definits, el mes de juny de l’any 2013 vam fer el primer llançament de propostes.

N’hI hA ARREU DEL TERRITORI, RUTES A PEU, EN CAIAC O VELER, OBSERVACIÓ DE FAUNA, FLORA I PAISATGES NATURALS, TALLERS, DEGUSTACIONS DE PRODUCTES ECOLÒGICS LOCALS.... QUè TENEN EN COMú TOTES AQUESTES PROPOSTES?

Tots els paquets ecoturístics proposen visitar algun un espai d’interès natural que al darrera té un acord de custòdia. Aquesta visita es pot complementar amb altres activitats, però l’objectiu és donar a conèixer aquests espais.

I AQUEST éS PRECISAMENT EL SEU VALOR SOCIAL AFEGIT.

La mateixa definició d’ecoturisme implica respecte per la natura. Proposem un model de turisme no invasiu, respectuós amb l’entorn i amb l’espai que es visita, perquè el nostre objectiu és donar a conèixer i preser-var el valor d’aquests espais. I també és un model de turisme responsable, perquè les propostes sorgeixen d’entitats sense ànim de lucre.

TENIU PREVIST AMPLIAR L’OFERTA AMB NOVES PRO-POSTES D’ECOTURISME?

El llançament dels primers paquets es pot considerar una prova pilot. Ens ha ajudat a veure l’interès que generen les propostes i a adonar-nos de les implica-cions que té un projecte d’aquestes característiques.

45

Estem en plena fase de gestació, definint l’organització interna, el model de negoci i la forma jurídica que cal adoptar per consolidar-lo.

I COM hO FEU?

A través d’un procés participatiu en línia amb les enti-tats de la XCT que s’hi han volgut implicar. Fem servir diferents eines, com documents compartits, formularis i fòrums per anar recollint les opinions de tothom. Amb les aportacions que rebem estem definint l’essència, la missió, la visió, els valors del projecte... Discutim els criteris, l’estratègia de comercialització dels paquets, el rol que hi hem de tenir cadascú, els mecanismes de presa de decisions.... I anem avançant a mesura que les conclusions es van validant. Volem que sigui un projecte de tots i que tothom s’hi senti còmode.

PERQUè éS CLAR, VOSALTRES NO TENIU EXPERIèN-CIA PRèVIA EN EL SECTOR TURíSTIC.

No, n’estem aprenent ara. Les persones de l’equip de la XCT venim del món de la conservació, i per trobar el know-how que ens falta busquem aliances amb ex-perts que ens puguin ajudar, tant entre les administra-cions públiques com amb empreses.

QUè hA APORTAT EL PROGRAMA @EMPRENSOCIAL A AQUEST PROCéS?

El programa @EmprenSocial ens va obrir els ulls. Ens va permetre veure el potencial del projecte, i també ens va ajudar a pensar en el model de negoci i els passos que hem de seguir per consolidar-lo i començar amb bon peu. I ara estem en aquest procés, que és lent.

DESPRéS DEL SUPORT D’EMPRENSOCIAL, EL PRO-JECTE D’ECOTURISME EN ESPAIS DE CUSTÒDIA TAMBé hA ESTAT SELECCIONAT PEL PROGRAMA D’EMPRENEDORIA SOCIAL DE LA CAIXA...

Sí, i n’estem molt satisfets. Amb això, i el finançament que hem rebut de Fundación Biodiversidad, tenim els recursos necessaris per tirar-lo endavant.

EL PREU DE VENDA AL PúBLIC DELS PRIMERS PA-QUETS ECOTURíSTICS VA DELS 55 EUROS DE LA PRO-POSTA MéS ECONÒMICA FINS ALS 325 EUROS. A QUè ES DESTINA AQUEST IMPORT, A BANDA DE COBRIR DESPESES?

Els ingressos són principalment per a les entitats i per a les persones implicades en els paquets. Els possibles beneficis futurs repercutiran en el mateix projecte i en la missió de la XCT, que és conservar els espais naturals.

QUIN éS L’hORITzÓ?

A la llarga ens agradaria oferir unes vint propostes ecoturístiques. L’any 2015 tenim previst fer-ne molta difusió i potenciar les vendes. Inicialment ens dedica-rem més al públic català i espanyol, i d’aquí a un parell d’anys ens agradaria anar a buscar públic internacio-nal. A Europa hi ha molta sensibilitat ambiental, i hi veiem un gran potencial.

COM ENFOQUEU L’ESTRATèGIA DE DIFUSIÓ?

Ens estem plantejant crear una marca pròpia del pro-jecte. També estem desenvolupant un web propi, i hem parlat de fer servir múltiples canals de venda: el mateix web, agents o freelance que ens ajudin... D’entrada no ens tanquem a cap via de comercialització.

AIXí DONCS, L’ANy VINENT TINDREM UN NOU CA-TàLEG DE PROPOSTES D’ECOTURISME.

Sí, un catàleg de propostes variades tant per la ubi-cació geogràfica com pels tipus d’activitats que s’hi oferiran que esperem que seran al gust de tothom.

ABANS D’ACOMIADAR-NOS M’AGRADARIA SABER SI QUAN VAS ARRIBAR A LA XCT JA CONEIXIES TOT AIXÒ DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI.

Vinc del món de la cooperació i ambiental, però quan em vaig incorporar a la XCT, l’any 2009, no coneixia aquest àmbit de treball. Ara m’apassiona. Conèixer els projectes i saber què passa a Catalunya en temes de conservació és molt interessant. I d’altra banda, coordinar i acompanyar el treball en xarxa és una tasca complexa, a vegades delicada, que també suposa un gran aprenentatge.