Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears MARÇ

VETERINÀRIA 28

Avepa # col·lectiu de jubilats # VSF # cas clínic # actualitat # agenda

Radiografia de la professió:Els veterinaris clínics(I)

Pep Aguiló rep el premi Mateu OrfilaTòfol Arbona, de la veterinària a l’arquitectura i les artsEls nous reglaments europeus de seguretat alimentària

3

editorial

sumariLa medicina de petits animalsLa professió veterinària, aquella gran desconeguda...Així podria començar l’article de portada d’aquestmes, si no fos perquè va dirigit precisament a nosal-tres, els manescals. Però, realment coneixem bé lanostra professió? Amb aquesta sèrie d’ar ticlesmonogràfics, hem considerat oportú aprofundir unamica en la situació actual de la veterinària a la nostracomunitat, fent una radiografia del present de cadauna de les grans branques: clínica, sanitat i aliments, igrans animals.

I per començar, la clínica de petits animals, el sectorque més ha evolucionat els darrers anys i, possible-ment, el més conegut per a la gent del carrer. Gairebéla meitat dels veterinaris de les nostres illes treballen,a temps complert o parcial, en la medicina de petitsanimals. I això són molts veterinaris!!

Per això, avui dia és difícil trobar un poble de la nostrageografia sense una creu blava. Hi ha moltes clíniques,i molt ben equipades, potser massa. La nostra és unaprofessió vocacional, en la que pensem més amb elcor que amb el cap a l’hora de gestionar recursos.Però haurem de ser millors empresaris si volem seguiroferint la millor medicina als nostres clients.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Dirkom. Consell editorial:

Jesús Martínez, Tolo Palou, Lluís Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i

maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA: Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària: Nova normativa 6

# Veterinaris sense Fronteres:

Exposició ‘Deja que cante el gallo’ 7

# Portada: Radiografia actual de la professió:

Clíniques de petits animals 8

# Perfil col·legial: Tòfol Arbona 11

# Actualitat: Grip aviària • Butlletí informatiu 12

# Reportatge: Pep Aguiló, reconegut · Jubilats 14

# Cas clínic • Agenda • Altes i baixes 15

# Pintura al COVIB • Assessoria Jurídica 17

# Resolució del cas clínic 18

4

Avepa

Un taller de citologia i una xerrada sobreLeishmaniosi completen les activitats d’aquesttrimestre

El dia 17 de Gener es va celebrar a Palma una conferènciasobre gestió de centres veterinaris. El ponent, Xicu Costa,és llicenciat en econòmiques i PDD (programa de desen-volupament directiu) per IESE, i actualment és director d’à-rea de negoci de La Caixa a la zona de migjorn.

A la xerrada, ens va parlar del pla de negoci, introduint ter-mes desconeguts per a molts de nosaltres, com els con-ceptes de missió i visió, imprescindibles per definir els rep-tes estratègics del nostre negoci. La xerrada va acabar ambun ‘cocktail’ per donar la benvinguda al nou presidentd’AVEPA, en Pep Aguiló.

D’altra banda, Elena Martínez de Merlo, que treballa a l’hos-pital de la Facultat de Veterinària de Madrid i de qui javàrem gaudir l’any passat, va tornar a la nostra illa per donarun taller pràctic de citologia. Durant tot el dissabte, ElenaMartínez ens va anar descobrint els secrets per interpretarcorrectament una citologia, ja sigui de pell, òrgans interns,gangli, moll d’os, o líquids corporals.

El 18 de Febrer, al Col·legi de Metges de Palma, Javier Nieto(a sota, a la dreta), de l’Instituto de Salud Carlos III deMadrid, va fer una conferència sobre Leishmaniosi: diagnòs-tic i tractament. La xerrada, acompanyada per material grà-fic, va ser molt tècnica i captà l’interés dels assistents.

Xicu Costa xerra sobre la gestió de centres veterinaris

5

Avepa

El mes de Gener va sortir el primer número de Personal Auxiliar, una nova publicaciód’AVEPA que va dirigida a les ATV. La revista, que sortirà cada tres mesos, arriba a totsels socis de manera gratuïta juntament amb la revista científica d’AVEPA. A cada núme-ro es tracten diferents temes d’interès pel personal auxiliar : tècnics, alimentació, màr-queting i ‘merchandising’, situació de les auxiliars en altres països, entrevista a auxiliars,etc. Esperem que tant als socis, com al personal auxiliar els hi sigui útil aquesta novapublicació.

Personal Auxiliar ja és al carrer

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Nom: Sílvia Colom Reus.

Edat: 26 anys.

Estat civil: Fadrina.

Fills: Cap.

Afeccions: Cine, sortir amb les ami-gues, ‘footing’.

Quin és el teu menjar preferit?Japonès.

I el que més avorreixes? Col-i-flor.

Quin llibre tornaries a rellegir? El ocho.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies?Nova York.

Amb qui hi aniries? Amb algú divertit.

D’aquells ideals juvenils, què en queda?Poca cosa.

Quin animal t’agradaria ser? Òliba.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?Psiquiatra.

Nom: Manuel Ruiz Puig.

Edat: 27 años.

Estat civil: Soltero.

Fills: cero.

Afeccions: viajar, jardinería, leer, cine,estar con mis amigos...

Quin és el teu menjar preferit?Paella y tortilla de patatas.

I el que més avorreixes? Acelgas y sardinas.

Quin llibre tornaries a rellegir? Le Zebre y La som-bra del viento.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies?Francia.

Amb qui hi aniries? Mi chica.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Todavía soyjoven...

Quin animal t’agradaria ser? Un gato.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Médico.

Què farem el pròxim trimestre?D’altra banda, els tallers o cursos prevists per al proper tri-mestre són els següents:

• 16-17 de Juny: taller avançat d’ECG.• 23-24 de Setembre: formació continuada oftalmologia.

Des de la vocalia d’AVEPA a Balears, voldríem disculpar-nos per alguns malentesos que hi ha hagut en els tallersque hem organitzat.Volem fer tallers molt pràctics, que elsassistents aprofitin al màxim i en els que hi hagi un inter-canvi d’informació entre el ponent i els veterinaris. Perdesgràcia, per aconseguir-ho s’ha de limitar el número deplaces, que varien de 20 a 30 persones en funció del tema

tractat i del tipus de taller. És per això que, tan sols enaquestos casos, demanem fer l’ingrés del curs per avançat,únicament per assegurar l’assistència dels veterinaris ques’hi apuntin. Demanem disculpes pels malentesos que aixòhagi pogut generar, i agrairíem qualsevol tipus de suggeri-ment que ens vulgueu fer en aquest aspecte. En el cas deltaller avançat d’ECG del mes de Juny, i a petició dels matei-xos ponents, tindran preferència d’inscripció els veterinarisque varen assistir al taller bàsic de l’any passat. Amb això esvol intentar que el nivell de coneixements de les personesque facin el curs sigui uniforme i no s’hagin de tornar a expli-car conceptes que es varen donar en el primer curs. En elcas que quedin places lliures, llavors s’obrirà un termini d’ins-cripció de la forma habitual.

seguretat alimentària

6

Desde el 1 de enero de 2006 son aplicableslos Reglamentos de Higiene y de ControlOficial de los Productos Alimenticios, queen su conjunto se conocen como “Paquetede Higiene”.

Comprenden dos Reglamentos dirigidoshacia los operadores económicos deempresas alimentarias (Reglamentos852/2004 y 853/2004), dos Reglamentosdirigidos hacia las autoridades encargadasdel Control Oficial (Reglamentos 853/2004y 882/2004), y una Directiva que derogagran parte de las Directivas europeas queregulaban hasta esa fecha las condicionesde higiene de los productos alimenticios(Directiva 2004/41/CE).

Este paquete normativo se sustenta en elReglamento CE nº 178/2002, que sienta lasbases generales de la legislación alimentaria,establece las obligaciones y responsabilidadesde las empresas alimentarias y, además, fijacomo obligatoria la Trazabilidad de los alimen-tos a lo largo de toda la cadena alimentaria apartir del 1 de enero de 2005.

Se ha pretendido con estas normas unaactualización y simplificación de la legisla-ción alimentaria, con el objetivo principal degarantizar un elevado nivel de protecciónde los consumidores en relación con laseguridad alimentaria, estableciendo losprincipios sobre los que se va a gestionar,que pueden resumirse en los siguientes:

Es necesario para garantizar la seguridad ali-mentaria abordarla bajo un planteamientointegrado desde la de producción primariahasta la puesta en el mercado de los alimen-tos y su entrega al consumidor. (“De la gran-ja o desde el campo a la mesa”).

Cada uno de los operadores de empresaalimentaria a lo largo de la cadena alimen-taria debe garantizar que no se compro-meta la seguridad alimentaria. Para ellodeben velar porque en sus establecimientosse cumpla la legislación alimentaria y estaren condiciones de poder demostrarlo a lasautoridades sanitarias.

El operador de la empresa alimentaria debegarantizar que los alimentos que pone en elmercado son seguros. Por lo tanto, se leconsidera el responsable legal principal dela seguridad alimentaria.

La seguridad alimentaria es el resultado dediversos factores: establecimiento de normasen materia de higiene mediante actos legislati-vos, implantación de Controles Oficiales porparte de las Autoridades para comprobar elcumplimiento de las normas, y establecimien-to y puesta en marcha por parte de los ope-radores de empresa alimentaria de programasy procedimientos de seguridad alimentariabasados en los principios del Análisis dePeligros y Puntos de Control Crítico (APPCC).

Los requisitos relativos al APPCC debentener en cuenta los principios incluidos enel Codex Alimentarius. En el Reglamento852/2003 se recogen de manera específica.

Previamente a la implantación de sistemasAPPCC los establecimientos deben funcionarcumpliendo los procedimientos generales dehigiene. Se conocen con el nombre dePrerrequisitos Sanitarios, Requisitos previos alAPPCC o Planes de apoyo.

En la actualidad no es viable todavía aplicarde forma general los principios del APPCCa la producción primaria. No obstante,debe fomentarse el uso de prácticas higié-nicas apropiadas en las explotaciones agrí-colas y ganaderas mediante la elaboraciónde Guías, y tanto los agricultores como losganaderos deben confeccionar registros enlos que quede constancia de la vigilancia yresultados de los controles que efectúanpara garantizar la seguridad alimentaria.

Se establece la obligatoriedad de que todoslos establecimientos alimentarios quedenregistrados por las Autoridades Sanitarias,en la forma que éstas lo requieran, para quepuedan llevarse a cabo de manera eficaz losControles Oficiales.

Las empresas alimentarias y de piensosdeben implantar sistemas de trazabilidadpara poder proceder a retiradas específicasy precisas de productos que no sean segu-ros y poder informar a los consumidores ya las autoridades sanitarias.

Las medidas y acciones que son necesariaspara reducir, eliminar o evitar un riesgo para lasalud, deben fundamentarse en los tres ele-mentos interrelacionados que componen elanálisis del riesgo: la determinación o evalua-ción científica del riesgo, la gestión del riesgo yla comunicación del riesgo.

La determinación del riesgo se debe llevar acabo de una manera independiente, objetivay transparente, basada en la información ylos datos científicos disponibles. Con este finse ha creado la Autoridad Europea deSeguridad Alimentaria (EFSA) y organismosnacionales similares.

Es de esperar que estas disposiciones cum-plan con su objetivo, y que faciliten y mejorenla gestión de la seguridad alimentaria, cuyaconsecución es cosa de todos.

Jesús Martínez

Entran en vigor los nuevos Reglamentos Europeos de seguridad alimentaria

7

Veterinaris Sense Fronteres

L’organització Veterinaris SenseFronteres amb el suport de la DireccióGeneral de Cooperació de laConselleria d’Immigració i Cooperaciódel Govern de les Illes Balears ha pre-sentat l’exposició fotogràfica ‘Deja quecante el gallo’. Des del passat mesd’Octubre fins el març hem pogutveure-la a Inca, Palma, Ciutadella, Maó,Sant Antoni de Portmany i Formentera.A les quatre illes hem pogut gaudir de laseva visió, compartint l’idea de VSF d’a-rribar a tots els pobles àvids de cultura.

L’exposició la formen 30 fotografies enblanc i negre fetes pel fotògraf bascEduardo Arrillaga, artista que ens ofe-reix una visió molt personal del dia adia de les famílies pageses de Bolívia,Guatemala, Haití i de la RepúblicaDominicana, zones on VSF treballadesenvolupant els seus projectes. Lafeina i l’esforç d’uns pobles que viuende i per a la terra que cultiven.

Eduardo Arrillaga va néixer a Elgoibar,Gipuzkoa, a l’any 1966. Ha fet més de30 exposicions individuals i col·lectives.Ha publicat llibres i reportatges a The

Independent Magazine, La Vanguardia,Diario Vasco, El Periódico, El CorreoEspanyol, La Fotografía, Egin, Integral... Elreconeixement al seu treball li ha arri-bat mitjançant la concessió de diversospremis. Algunes de les fotografies d’a-questa mostra han obtingut premisnacionals i internacionals. L’exposició‘Deja que cante el gallo’ suposa la cul-minació d’un treball amb VeterinarisSense Fronteres, que s’inicià ara fa deuanys, mentre feia un viatge perGuatemala.

L’exposició s’ha complementat ambuns recitals de contes trets del llibre delmateix nom, ‘Deja que cante el gallo’,que ja va ser presentat a Palma el marçdel 2003. Palma, Alaior i Formenterahan estat les poblacions on artistes ivoluntaris ens llegiren i escenificarendiferents contes, tots ells amb el rera-fons rural que dóna cohesió tant al lli-bre com a l’exposició.

Des de la delegació de VSF us donamles gràcies a tots/es el que heu partici-pat en aquesta enriquidora activitat cul-tural i de sensibilització.

Xavier Farrés WünschDelegat de VSF a les Illes Balears

Palma aculll’assembleageneral de VSFLa delegació de Veterinaris SenseFronteres a les Illes Balears organitzàels passats dies 18 i 19 de març a laSala Capitular del Monestir de LaReal de Palma l’assemblea general del’organització.

La idea de conservació de l’entornrural en oposició als interessos urba-nístics d’una minoria, que planteja laplataforma Salvem La Real, encaixa enel pensament que VSF defensa en elspaïsos on du a terme els seus projec-

tes de cooperació. Aquesta associacióde reivindicacions motivà l’elecció dellloc per a celebrar l’assemblea general,triat per la delegació de VSF. En aques-ta assemblea es decidí la planificacióestratègica i operativa que ha de regirl’organització des del 2006 al 2010 ique resumeix la visió de l’ONG decara al seu futur pròxim. Planteja unasèrie d’idees clau.

Una contribució per transformar elmón. Com va dir Chico Méndez, acti-vista lluitador a favor de la conservacióde les poblacions indígenes i del seuentorn, “al principio pensé que luchabapor salvar los árboles del caucho, mástarde pensé que lo hacia para salvar laselva amazónica, ahora sé que estoyluchando para salvar la humanidad“.

El nostre compromís és amb les pobla-cions rurals “perifèriques”.

Som una organització que mai ha tingutcom a prioritat créixer, sinó madurar.

Fer realitat la il·lusió que es converteixper sí mateixa en passió, l’actiu de VSFson els seus recursos humans.

La “Sobirania Alimentària” és l’eix trans-versal del nostre treball. Una altraforma de produir i comercialitzar ali-ments és possible.

El programa de l’assemblea el podeutrobar a la pàgina web de VSF,www.pangea.org

En continuarem xerrant.

Exposició fotogràfica i recitalde contes ‘Deja que cante el gallo’

Fotos cedides per Xavier Farrés

8

portada

A Balears s’ha produït unincrement de clíniques vete-rinàries en els darrers anys.Els nous llicenciats s’estimenmés començar de zero des-prés del període de pràcti-ques que no treballar percompte aliena com pot pas-sar a altres comunitats

En el moment en el que lamascota es converteix enuna part tan important en elsi familiar, el clínic ha d’in-corporar la psicologia en eltracte amb els clients, o elmàrqueting en la manera degestionar la clínica

De cada vegada la clientela haanat demandant més serveisal veterinari i la conseqüèncialògica d’aquesta tendència haestat la profilaxis o preserva-ció d’una malaltia abans queafecti l’animal

En els darrers anys, a Balears s’ha pro-duït un increment de la feina de veteri-nari. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que la professió a la que ens dedi-quem gaudeix de bona salut a la nostraComunitat Autònoma. Per adonar-nosd’aquest fet, basta pegar un cop d’ull ales xifres que maneja el Col·legi. En elsdarrers 10 anys, per fixar un termini dereferència, 241 veterinaris s’han donatd’alta a Balears, per tan sols 64 baixes.Si tenim en compte que a 31 dedesembre de 2005 hi havia 403 veteri-naris en disposició de treballar aBalears, ens queda que en la darrera

dècada hi ha hagut un increment deveterinaris de gairebé el 50 per cent,una xifra impressionant.

En la vessant de clíniques, també s’haproduït una proliferació important,sens dubte provocada, apart de perl’increment de veterinaris, per diversosfactors com la continua especialitzacióde la professió, amb nombrosos cur-sos i seminaris organitzats a Balears oa altres comunitats veïnes, o laimportància que han adquirit a lasocietat els animals de companyia, queen moltes llars tenen el rol de mem-bre de la família, amb la conseqüentdemanda de serveis per part dels seuspropietaris. En les següents línies trac-tarem d’analitzar com es troba la vete-rinària a Balears en el moment actual iquina evolució ha seguit la nostra pro-fessió en els darrers anys.

Noves clíniques

Segons xifres facilitades pel COVIB, aBalears hi ha actualment 130 clíniquesveterinàries (104 a Mallorca, 11 aMenorca i 15 a les Pitiüses), de lesquals 30 (gairebé un 25%) s’han oberten els darrers 10 anys. A Mallorca lasituació és més clara, especialment aCiutat, on, de les 39 clíniques que hipodem trobar en el 2006, una dotze-na (és a dir, més d’un 30%) han estatinaugurades dins la darrera dècada.Diversos estudis de màrqueting apun-ten que una bona mitjana per a la pro-fessió és que per cada 15.000 habi-tants hi trobem una clínica veterinària.A Palma, les 39 clíniques existentscomparades amb els gairebé 400.000

habitants, deixen aquesta mitjana enuna clínica per cada 10.000 habitants.Veiem que l’increment de clíniquesens ha acostat a aquest límit.

I amb tot això cal demanar-se, com s’haarribat en aquesta situació? Quines cau-ses ho han provocat? Per què hi ha tan-tes clíniques?

La tendència

A Balears, a diferència d’altresComunitats Autònomes, un veterinarijove amb certa experiència s’estimamés muntar una clínica veterinària pelseu compte que no pas treballar percompte aliena. Com per tot, hi haexcepcions, i també hi trobem jovesque se’n van fora a conèixer millor lanostra professió o a aprendre altrespràctiques que no es desenvolupen tanta Balears, però el més habitual en elsdarrers anys és començar el negoci dezero. Sembla ser que el fet d’instal·lar-seen una zona i adquirir clientela fins arri-bar a consolidar-la no fa por a aquestsveterinaris, que no dubten en volar delniu i començar un negoci. I és que

Ja és hora de donar un cop d’ull a la situació dela nostra professió a Balears. Després de moltsd’anys de canvis o, millor dit, de constant evolu-ció, des de la revista del Col·legi Oficial deVeterinaris de les Illes Balears proposem fer enels quatre pròxims números, una radiografia deles tres branques en les que, per una qüestió decomoditat, hem decidit dividir la nostra profes-

sió, la veterinària, a la nostra ComunitatAutònoma. Començarem pels veterinaris clí-nics, amb la seva evolució a Balears, els tipus declients, la psicologia i la profilaxis. En posteriorsnúmeros tractarem d’aprofundir en l’especialit-zació a la clínica, i després entrarem en elscamps de sanitat i aliments, i en el de grans ani-mals.Aquí anem...

Radiografia de la professió:Veterinaris clínics (I),el nou metge de família

9

portada

començar de zero és molt costós:adquirir l’immoble, comprar els aparellsde darrera tecnologia, contractar perso-nal especialitzat i preparat i, sobretot,que entrin clients. Però a Balears succe-eix, i la prova són les xifres abansesmentades. No obstant això, seria unerror limitar a aquesta tendència el crei-xement de centres que s’ha produït a lanostra comunitat. Altres fets que indub-tablement han col·laborat a aquestaproliferació, i que veurem més avall, sónl’increment de la població i dels animalsde companyia, la major demanda deserveis que la clientela sol·licita al vete-rinari o l’especialització de la professió.

Les feines a la clínica

En ple segle XXI, l’activitat diària a unaclínica veterinària balear ja no es repar-teix tan sols entre revisions mèdiques ivacunacions. Radiografies, consultesgastrointestinals, dermatològiques,cirurgies menors, neteges, etcètera, sónpràctiques que habitualment es realit-zen en qualsevol clínica de la nostraComunitat. Però la tendència de la pro-fessió cap a l’especialització, i la conti-nua formació dels veterinaris (aspectesdels quals en xerrarem en la revista delproper trimestre) està fent que aquestpanorama vagi canviant i que ja s’esti-guin fent operacions i pràctiquesimpensables fa deu anys.

L’animal de companyia és el motiu pelqual existeix la clínica, però l’eix de totel procés és l’amo, el propietari.Aquestaés una figura molt important en el canvique han experimentat les clíniques i la

pràctica veterinària en els darrers anys.A més, en el segle XXI, i des de fa ja unsanys, els animals domèstics o mascoteshan passat a formar part molt activa dela família i en molts de casos en són unmembre més, amb el que els seus amosdemanden més i millor servei a un vete-rinari. Aquestes exigències han portat ala veterinària a avançar-se a les malaltiesi intentar prevenir-les abans que apare-guin, és a dir, a la profilaxis (les despara-sitacions, les vacunacions, etcètera, sónmés freqüents ara que fa unes dècades).Si bé és cert que la profilaxis s’ha con-vertit en l’eix de la clínica veterinària enaquest segle XXI, encara queda molt decamí per recórrer, ja que allargar la vidadels animals no sempre implica que vis-quin amb qualitat. Aquí, diàriament, s’a-

dapten investigacions i descobriments is’estudien casos que faran que d’aquí ano molts anys, el benestar animal siguiuna realitat consolidada.

Tracte amb el client

Pel que s’ha dit un poc més amunt espot deduir que el clínic d’avui en dia nos’ha d’ocupar tan sols de la vessant prò-piament mèdica de la seva professió. Enels darrers anys ha entrat en escena unfactor realment important que eraimpensable fa dues dècades: la psicolo-gia i el tracte amb el client. En elmoment en el que l’animal de compan-yia es converteix en una part tanimportant en el si familiar, la figura delveterinari passa a ser vista la majoria devegades com un vertader metge defamília. Apart de curar l’animal, el clíniceduca el client i li dóna confiança. Liexplica què té l’animal i el fa sentir-seimportant en el procés, tot i que no caloblidar que ell és l’únic que té elsconeixements per intervenir. De totesmaneres, no tots els clients tenen lamateixa actitud davant una malaltia dela seva mascota, així és que es podendividir en tres tipus: de nivell 1, 2 i 3. Elsprimers són els que es desviuen per l’a-nimal i fan tot el que està en la seva màper donar-li cura. Són aproximadamentel 20 per cent de la clientela, encaraque suposen el 80 per cent dels ingres-sos. Els de nivell 2 són aquells que visi-

10

portada

“La demanda de servei apetits animals y la desa-parició de la ramaderia il’agricultura han provo-cat un brutal incrementde clíniques a Balears”

Pep Aguiló dóna el seupunt de vista sobre la situa-ció actual de la professió ala nostra comunitat

A prop de complir els 80 anys, Pep Aguilóés un dels professionals més veteransd’Europa en l’exercici de la veterinària i totun referent en la professió. Per la seva clíni-ca de les Rambles han passat milers d’ani-mals... i de joves que recent sortits de lafacultat han donat les primeres passes en elmón professional. S’autoconsidera “de lavella escola”, fet que no implica, emperò,viure al marge dels canvis de la professió tali com indica el seu càrrec a la presidènciad’AVEPA.Aguiló repassa la situació que viula veterinària de petits animals i els canvisque ha experimentat en els darrers vintanys oferint el seu punt de vista sobre lescauses que els han provocat.

Aguiló creu que són tres les causes de laproliferació de clíniques a Balears en elsdarrers anys: la desaparició de l’agricultu-ra i ramaderia, l’augment dels animals decompanyia a les famílies i la capacitatadquisitiva de la gent que té la possibili-tat de cursar una carrera.“En els 70, ambl’arribada del turisme van desapareixentprogressivament l’agricultura i la ramade-ria, amb el que també minven el número

de grans animals. Aleshores comença eldegoteig cap a la clínica. Ara ja hi hamolts pocs veterinaris que fan grans ani-mals”, explica. D’altra banda, Aguiló con-sidera que “s’ha produït un increment dela població i, conseqüentment, dels ani-mals de companyia, amb el que es fa mésnecessària la presència de les clíniques. Amés, aquesta societat tan deshumanitza-da en la que ens toca viure, ajuda. La gentja no es relaciona entre si, ara és mésfàcil comprar-te un ca”. Finalment, Aguilócreu que “si una família envia el fill o lafilla a estudiar veterinària a la penínsulaés que s’ho pot permetre: hi ha diners.Després, quan clou la carrera i si hi hapossibilitat, el més fàcil es posar una clíni-ca. Avui en dia els negocis són relativa-ment petits i més del 90 per cent delsveterinaris no arriben als 1.500 euros.Per això, molts prefereixen volar tot sols,muntar la seva pròpia clínica i no depen-dre de ningú”.

Deixant de banda la immensa proliferacióde clíniques a Balears, Aguiló es refereixtambé al nivell de la professió a la nostracomunitat: “A les Illes, el nivell de la vete-rinària està per damunt de la mitjanaespanyola. Hi ha molts bons clínics.A més,la formació continuada està a l’ordre deldia i els veterinaris van actualitzant conei-xements i tècniques.També hi ha més mit-jans per accedir a la informació, com arainternet, videoconferències, llibres... i ésmés fàcil desplaçar-te a qualsevol altra llocper assistir a un curs o a una convenció.També, el volum de cursos és major, grà-cies a la tasca que desenvolupa AVEPA”.La tecnologia, diu Aguiló, també està enrelació directa amb l’aspecte de la forma-ció, assolint fites impensables fa uns anys,tal i com passa amb la medicina humana.

En referència a les pràctiques més habi-tuals, el veterinari explica que “vacunes,revisions mèdiques periòdiques i netegesde boca és el que més es fa a les clíni-ques. Fa quinze anys era impensable queun client anés a una clínica perquè al seugos se li practiqués una neteja de boca.Amés, ara, un gos de més de vuit anys va ala consulta anualment, i abans no succeïa.Les cirurgies, radiografies, ecografies, etc,també són habituals”. “Un altre tema–afegeix– és el de la profilaxis però aixícom ocorre a medicina humana, s’haaconseguit allargar la vida, però encarafalta qualitat”.

Finalment, Aguiló considera que la clien-tela també ha contribuït a l’increment delnúmero de clíniques i als canvis que hanpatit: “El client està més disposat a fercoses pel seu animal i té més capacitatadquisitiva”.

ten eventualment el veterinari, és a dir,en cas que l’animal es troba en unasituació complicada, però no els duen ala clínica amb regularitat. Finalment, elsclients de nivell 3 són els empren l’ani-mal per desenvolupar una tasca, els queno donen més importància a l’animalque la funcional i que, en moltes oca-sions, s’estimen més comprar-ne unaltre a pagar un tractament o una cura.

D’altra banda, la clínica veterinària haaprofitat la impor tància d’aquesttracte amb el client per incorporar la

venta de pinsos i altres accessorisentre les seves activitats diàries, uncomplement als ingressos mensuals.Aquesta pràctica entra dins l’extenscamp del màrqueting aplicat a la clí-nica, el futur de la veterinària, i campsobre el qual ja s’estan portant aterme diferents cursos. Això no ésmés que el conjunt de tècniques ques’han d’emprar per fer més rentable imillor el producte (en aquest cas,servei) que oferim al nostre client: ladecoració de la clínica, la disposició,la neteja, la il·luminació de la sala

d’espera, entre altres actuacions ipràctiques que s’empren per gestio-nar la clínica i que fa uns anys ereninimaginables.

Ja no hi ha més espai, però aquestaradiografia no s’acaba aquí. En el prò-xim número tractarem d’aprofundir enla formació dels veterinaris clínics, elbon nivell que ha assolit la nostracomunitat en aquest sentit, i també enla tendència cap a l’especialització, ambun apartat especial per a la clínica decavalls. Fins el juny.

11

perfil col·legial

Tòfol Arbona:

Un viatge des de la veterinàriaa les arts

Hi ha molta gent que viu amb vertaderapassió la seva feina. Que la tria perquè liapassiona i la porta a terme amb dedica-ció absoluta. El problema, emperò, arribaquan t’entusiasmen massa coses... i has detriar. Això és el que va fer fa uns anysTòfol Arbona Castanyer, terrener defamília sollerica, nascut fa 37 anys a Palma,quan abandonà la pràctica veterinària perdedicar-se, apart de a les seves afeccions,al negoci familiar. “Crec que un veterinariha de ser veterinari 24 hores al dia”, diu,i ell no ho podia ser. Anem al principi.

Tòfol Arbona estudia veterinària aBarcelona. Explica que “des de petitm’han agradat molt els animals i semprehavia tingut la inquietud de voler fer deveterinari, però també m’agradaven altrescamps.Vaig triar veterinària i arquitecturai vaig entrar a les dues, però vaig decidir-me per la primera”. Afegeix Arbona que“la carrera m’encantà i estic molt orgullósd’haver-la cursat. A més, crec que elsveterinaris som uns professionals prepa-rats per entrar dins molts àmbits de feina,tal vegada perquè som molt capaços desistematitza i de treballar en equip”.TòfolArbona vola a Barcelona amb 19 anys,l’any 87, i acaba veterinària l’any olímpic,el 92, època que recorda amb molt afec-te: “Era un any extraordinari per estar aBarcelona. M’allargà un poc la carrera,però vaig viure molt intensament els JocsOlímpics. Vaig ser voluntari i vaig partici-par en totes les cerimònies. El recordocom un dels anys claus de la meva vida”.Amb el títol sota el braç, Arbona acceptauna oferta de becari a la universitat: “Vaigformar part de l’equip de l’hospital uni-versitari fent feina en la reproducció depetits.Vaig portar a terme moltes insemi-nacions artificials i moltes citologies vagi-nals. Era un camp en expansió en el quejo m’havia format durant els estius dequart i cinquè de carrera a París treba-llant amb Christian Dumont, un referenten la veterinària mundial i un dels millorsespecialistes en reproducció. Vaig apren-dre totes les tècniques i en tornar aBarcelona vaig ser jo el que va començara estudiar i a treballar en la reproduccióde petits”. Després d’un any i mig, les

males condicions laborals, tant a nivelleconòmic com per la descarnada com-petència, fan que Arbona abandoni la uni-versitat per passar-se a la clínica privada aBarcelona i Girona.

Aleshores arriba un moment clau en laseva vida: se’n adona que la veterinària noés allò que ell s’imaginava. “Sempre dicque és quan vaig topar amb la realitat.Vaig veure que la veterinària no era allòque jo esperava”, explica.Tot i els dubtes,el nostre protagonista accaepta una feinaa Malloca i comença a treballar ambRamon Arbona, primer, i al Grup deServei d’Urgències que formaven les clí-niques Canis, Sant Fernando i Balmes,entre d’altres, després. “La recordo comuna època molt bona i dolenta a l’hora.Fèiem feina molt bona en equip però vaigtopar amb aquelles nits tot sol, en les quehas de prendre decisions. Nits de no tenirningú o nits de tenir vuit pacients dins laclínica i haver de córrer... se’m va feretern”, recorda. És aleshores quan TòfolArbona decideix canviar :“A mi el que emdeterminà de veritat el canvi va ser que almeu interior hi havia una espècie d’in-quietud cap a moltes coses que veia queno podia desenvolupar. Per ser veterinarihas d’estar disposat a ser-ho dia i nit, hasde llegir llibres i revistes científiques, hasd’anar actualitzant-te contínuament, anara congressos, i per mi això implica quehas de dedicar el 100 per cent de la tevavida a la veterinària. Pensava que nopodia estar 24 hores dins la pell d’unveterinari perquè tinc moltes inquietuds.Hi havia moltes coses dins jo que bullienper sortir fora, i no podia desenvolupar lameva passió per la història, l’art o la cul-tura en general. No hi havia manera decanalitzar-ho i arriba el moment en el queexploto. Necessitava un temps per refle-xionar i vaig tallar”.

L’empresa de son pare, Nord ArbonaPizà, acull les següents passes de Tòfol.Explica que “és una empresa que es dedi-cava a la climatitzacions des de fa més de30 anys... instal·lacions d’aire condicionat,calefacció i aigua corrent sanitària.Aquestera del món del que veníem nosaltres i

d’aquí vàrem anar evolucionant cap elssistemes de control: la domòtica i laimmòtica (cases i edificis inteligents), quesón sistemes de control d’habitatges iedificis, gestions centralitzades”. Aquestés el camp en el que Arbona es guanya lavida actualment però, sobretot, el campque li ha deixat temps per dedicar-se aaltres inquietuds: “Els cinc anys anteriorsm’han donat temps per estudiar històriade l’art, portar a termes diverses iniciati-ves amb ARCA i lluitar per molts detemes... i també per a la creació artística.Des de l’empresa ‘esponsoritzarem’ inicia-tives amb la intenció de mesclar els cairesprofessional i cultural de l’arquitectura iles arts, i és tota una satisfacció”.

La passió amb la que Arbona xerra de laseva actual ocupació es torna nostàlgiaquan se li demana què és el que enyorade la veterinària: “Enyoro aquelles esto-nes amb els companys per parlar decasos, d’investigar els uns amb els altres,enyoro aquelles estones de quiròfan onestàs concentrat en el que estàs fent iintentes resoldre un problema... aquellesestones de professió en les que veus quel’equip sí funciona. Les recordo amb moltd’afecte. I també enyoro els animals. Im’encanta quan els veïns em visiten i emdemanen consell sobre els seus animals.Intento assessorar-los com millor puc”. ATòfol Arbona li tocà triar i ho va fer.Deixà de banda la veterinària i encertàen la seva elecció, però sempre tindrà unlloc per a ella en la seva ment. “Tan sols–diu– m’agradaria que em recordessincom un bon professional, perquè el quesí vaig fer va ser portar a terme la mevatasca amb il·lusió i dedicació”.

12

actualitat

Dada la importante acogida deOraVetTM por el sector de laodontología veterinaria. MerialLaboratorios S.A. ha creado unUpDate titulado Boletín para laFormación e Información delprofesional veterinario queestará disponible a partir delmes de abril. Este boletín ten-drá una edición anual y conten-drá información de actualidad yde interés del sector de laodontología veterinaria. Deeste modo, Merial Laboratoriosapuesta por la formación delveterinario en un sector emer-gente en el que en muchasocasiones hay una falta impor-tante de información y decomunicación.

Este boletín contendrá, en unprimer gran apartado, información útil respecto al empleo y eficacia de laGama OraVetTM, incluyendo recomendaciones hechas por los líderes de opi-nión que aplican de manera regular OraVetTM. Un segundo apartado estaráenfocado a la formación del veterinario en odontología por lo que se expon-drán experiencias, ponencias y citas bibliográficas de relevancia para la clínicadiaria. El boletín está diseñado para facilitar al máximo su consulta, aparecien-do en un formato coleccionable.

Esperamos que este boletín, con más de 30 páginas y fotografías a todo color,sea del interés y del agrado del veterinario. Con este boletín, MerialLaboratorios recalca la importancia de su gama OraVetTM en la odontologíaclínica, aportando un mayor número de herramientas al veterinario para facili-tar su labor.

Más de 200 personas se vieron afec-tadas por un brote de intoxicaciónalimentaria asociado con el consu-mo de ostras crudas servidas en laFeria del Marisco, celebrada enPalma los días 27 de octubre a 2 denoviembre.

El microorganismo responsable pare-ce ser un virus tipo Norwalk, que se

asocia como la causa más frecuentede las intoxicaciones alimentarias pro-vocadas por el consumo de mariscocrudo. Aunque los síntomas son levesy el cocinado elimina la presencia delvirus, es difícil garantizar su ausenciaen los productos crudos, por lo quese deben extremar las precauciones almanipular o consumir los productosen ese estado.

Gripe aviar e inocuidadde los alimentos: declara-ción del Doctor Lee Jong-Wook, Director Generalde la OMSDesde el principio de febrero de 2006,el virus de la gripe aviar hiperpatógenoH5N1 se ha propagado a las aves sal-vajes y domésticas de otros 17 paísesde África, Asia, Europa y el OrienteMedio. La Organización Mundial de laSalud vuelve a confirmar que si los pro-ductos avícolas se manejan de formasegura y se cocinan adecuadamente,no hay riesgo de que las personas pue-dan infectarse con virus H5N1 a travésde los alimentos.

El virus H5N1 virus es altamente infec-cioso entre las aves, pero no se trans-mite con facilidad entre las personas.Desde diciembre de 2003 se han regis-trado 173 casos humanos de infecciónpor el virus, 93 de ellos mortales.Ninguno de esos casos se ha podidorelacionar con el consumo de aves oproductos avícolas cocinados adecua-damente. En la actualidad, las personascuya salud se puede ver más amenaza-da son las que se encuentran en con-tacto directo con aves domésticasinfectadas, por ejemplo, las familias quetienen corrales domésticos o quienestrabajan en mercados flotantes o mer-cados de animales vivos.

El reforzamiento de la vigilancia de lasaves domésticas y salvajes, la rápidadetección del virus y la aplicación inme-diata de las medidas de control son degran importancia para apoyar y mante-ner la confianza de los consumidores enla inocuidad de los productos avícolas.

Los datos obtenidos en todo el mundodemuestran que no existe riesgo deinfección cuando las aves y los huevosse cuecen suficientemente, porque eseproceso mata los virus. Los productosavícolas son una importante fuente deproteínas en todo el mundo.

Brote de intoxicación alimentaria porconsumo de ostras crudas en Palma

UpDate OraVetTM, nuevo Boletín Formativo Informativo

13

reportatge

PUBLI IBASA

14

El veterinari va estar acompanyat per la seva família i pernombrosos companys que volgueren fer-li costat en un diatan especial.

Es tracta de la segona edició d’un guardó que el passat any li fou concedit al premi Nobel de Medicina, Jean Dausset.

El veterinari Josep Aguiló Bonnín va rebre el passat dijous, dia26 de gener, el premi Fundació Mateu Orfila, atorgat per laReial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Illes Balears, enreconeixement d’una vida dedicada a la veterinària. Es trac-ta d’un guardó que enguany es lliurà per segona vegada i queen l’edició anterior li va ser concedit al Premi Nobel deMedicina, Jean Dausset. En un dia tan especial,Aguiló va estaracompanyat per familiars i col·legues, que no es varen volerperdre un moment tan emotiu per a un professional de laveterinària tan reconegut.

Josep Aguiló Bonnín ha desenvolupat la seva tasca professionaldes de 1949 i ha ‘tocat’ pràcticament tots els camps de la pro-fessió, destacant especialment com a veterinari clínic de petitsanimals, una especialitat que continua exercint, i a la que hadedicat la pràctica totalitat de la seva trajectòria amb uns nivellsd’excel·lència amplament reconeguts.A més, ha estat el primerpresident de la Comissió Deontològica del COVIB i presidentelecte de l’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes enPetits Animals (AVEPA) des de 2004, i de la que en serà el pre-sident enguany i l’any pròxim, i vice-president en 2008 i 2009.

Apart d’altres molts reconeixements, la trajectòria deJosep Aguiló va ser reconeguda fa dos anys pel ConsellGeneral de Veterinaris d’Espanya, orgue que li atorgà elseu màxim guardó: la medalla d’or de l’organització vete-rinària espanyola.

La candidatura de Josep Aguiló al Premio Mateu Orfila vaser proposada per la junta de govern del Col·legi Oficialde Veterinaris de les Illes Balears, el 15 de setembre dlpassat any.

actualitat

Siguiendo con la tradicional costumbrede todos los años, el pasado día 26 deenero nuestro colectivo asistió a unamisa en la iglesia de Sant Sebastià ensufragio de los compañeros difuntos.Durante la misma, el oficiante dedicóunas sentidas palabras rememorandoel paso de los veterinarios que en sutiempo formaron parte del ColegioOficial de Veterinarios de Baleares.

A este acto religioso acudieron 27compañeros, algunos de los cuales

estuvieron acompañados por sus res-pectivas esposas. También asistieronviudas que, con su presencia, contribu-yeron a la emotividad del acto.A la sali-da de la misa se intercambiaron pala-bras alusivas recordando a los compa-ñeros desaparecidos.

A continuación, nos dirigimos hacia uncéntrico restaurante para degustar unostípicos platos mallorquines. Finalmente,se habló de una próxima visita al MuseoKrekovic, situado en el Polígono de

Levante y en el que podremos admirardistintas obras pictóricas de personajesque han destacado en la cultura balearen diferentes épocas y estilos.

La Comisión Gestora del colectivo dejubilados programó una serie de actosartístico-culturales que se llevarán acabo durante el presente año 2006, yde los cuales daremos cumplida infor-mación a medida que se realicen.

Francesc Solà

Pep Aguiló és reconegutamb el premi FundacióMateu Orfila per la sevatrajectòria professional

El colectivo de jubilados recuerda a los compañerosdifuntos en Sant Sebastià

15

AGENDA COL·LEGI

Presentado por CLÍNICA VETERINARIA LA VILETA.Carlos Artigas MassanetJuan Ignacio Serra Colomer

El pasado 6 de marzo fue remitida a nuestra clínica una cotorra de lapatagonia, Cyanoliseus patagonus, de 5 años de edad, sin sexo deter-minado, presentando un cuadro de debilidad, incoordinación y tem-blores de un día de evolución, según los propietarios.

¿Qué se observa en la radiografía?¿Cuál es el diagnóstico más probable?¿Qué pruebas diagnósticas realizarías?¿Qué tratamiento deberíamos instaurar?

cas clínic

(resolució a la pàgina 18)

CURSOS I CAMPAMENTSD’IDIOMES“Foreign Study League” oferix unampli programa de campaments icursos d’idiomes per a joves iadults amb novetats de destina-cions, allotjament i duració delsmateixos. Catàleg disponible enel Col·legi. Mes informació: FSL902 431 745 www.fsl.es

JULIOL

VIII Curso Práctico sobreHongos Oportunistas:Identificación yCaracterización, aTarragona.Dates:del 17 al 22 de juliol. Inscripcionsfins a dia 27 de maig. Places limi-tades.Organitza:Fundació Universitat Rovira iVirgili.

Preu: 960 €Mes informació: Fundació URV977 327 416

SETEMBRE

Master Universitario enInvestigación, Desarrollo eInnovación deMedicamentos, a Navarra.Dates:de setembre a desembre en anysconsecutius (setze mesos).Inscripcions fins al 31 de maig.Organitza:Facultad de Farmacia -Universidad de Navarra.Preu Inscripció:70 €Preu Matrícula:11.200 €Mes informació:Universidad de Navarra. EstefaníaBerjón 948 425 653

Altes:

José Marín PalenzuelaDes del dia 1 de gener de 2006 Telf : 602050073

Maria Francisca Serra SuredaDes del dia 1 de gener de 2006 Telf: 658029298

Alícia Ferrer TurDes del dia 1 de gener de 2006 Telf: 650598188

Aurelia AllardDes del dia 1 de gener de 2006 Telf: 616744580

Marta Marí ColomarDes del dia 1 de gener de 2006 Telf: 658631827

Ana Rotger CerdàDes del dia 1 de gener de 2006 Telf: 617081347

Baixes:

Bouti MohamedDes del dia 31 de desembre de 2005 Trasllat a Madrid

Rosa Maria Mellado GómezDes del dia 31 de gener de 2006 Trasllat a Badajoz

Verónica Rial RodríguezDes del dia 31 de gener de 2006 Per trasllat a A Corunya

Damià Durán ServeraDes del 28 de febrer de 2006 Canvi d’activitat professional

Altes de Clíniques:

Clínica Veterinària ArolC/ Andreu Feliu, 2307010 PalmaTelèfon: 971 752 546Titulars:Joan M. Suau PonsetiAntoni Oliver Far

Clínica Veterinària NouclínicC/ Historiador Truyols, 207500 ManacorTelèfon: 971 845 047Titular :Maria Àngela GonzálezLlamazares

16

Mateu Bauzà neix a Palma el 1950. Estudia a Barcelona i el 1976es llicencia en Pintura per la Facultat de Belles Arts de Barcelona.Després de diversos viatges per Amèrica, Àfrica i Europa, el mesde setembre de 1985 s’instal·la definitivament a Mallorca. És al’Illa on centra la seva feina i és a Mallorca on majoritàriamentpresenta les seves mostres. Ha exercit de comentarista d’art alsemanari ‘El Sóller’ i ha col·laborat per ‘El Dia de El Mundo’.

Ha exposat a la Galeria Expoart, de Barcelona (1973), GaleríaLatina, de Palma (1982), Galeria Ca Mestre Paco-Maneu, dePollença (1986),Galeria Joan Oliver Maneu, a Palma, La Residència,a Deià, o Cas Jai, a la UIB (1988), la Sala Pelaires, de Palma (1989,1994, 1998 i 2000), la Galería Sen, de Madrid (1991), Galería ElColeccionista, a Madrid (1995 i 1997), Galeria Bennasar, a Pollença(1998) o a la Galeria Pilar Mulet de Madrid (2001).També ha prespart en diferents exposicions col·lectives, entre les que destaquen:Homenatge Internacional a Joan Miró (1971); XXII PremiInternacional de Dibuix Joan Miró de la Fundació Joan Miró deBarcelona (1983), la ‘IV Bienal Iberoamericana de Arte.Representación Española’ (Mèxic), en el 1983; Biennal de Pinturade les Illes Balears, a la Llotja de Palma (1986); Arco’ 89, Sala

Pelaires, a Madrid (1989). També fou a l’EXPO’92 de Sevilla, alPavelló Balear (1992), a l’Art Actual de Barcelona amb ‘Abstraccióintimista de l’espai’ (1996) o a l’Art Frankfurt entre el 96 i el 99.Centre Cultural Contemporani Pelaires, Col·lectiva Can Puig(Sóller),‘La generació prodigiosa: els pintors de Mallorca nascuts al50’ (Llucmajor), en el 2000 o a l’exposició itinerant del GovernBalear ‘Punt per Galícia’ (2003), entre altres.

Pintura al COVIB

L’obra de Mateu Bauzà,al Col·legi

17Assessoria JurídicaSi se encuentra un perro sinmicrochip atacando ovejas uotros animales,¿Quién es el responsable?

La respuesta es, en principio, muy breve:el propietario o, en su caso, el poseedordel perro. El responsable del comporta-miento de un animal, es su propietario osu poseedor (uno y otro o ambos,dependiendo de las circunstancias queno son del caso exponer ahora). El artí-culo 1905 de nuestro Código Civil nosdice que “el poseedor de un animal, o elque se sirve de él, es responsable de losperjuicios que causare, aunque se leescape o extravíe. Sólo cesará esta res-ponsabilidad en el caso de que el dañoproviniera de fuerza mayor o de culpadel que lo hubiese sufrido”. Este artículoproclama la responsabilidad objetiva deldueño del animal sin más causa de exo-neración de dicha responsabilidad que lafuerza mayor o la culpa de la víctima, sinque tenga importancia o trascendenciade tipo alguno la participación que en laagresión o ataque haya tenido el propie-tario del perro. Es responsable sólo porel hecho de ser propietario del animal.

Ahora bien, tan importante es saber“quién” es el responsable, como cono-cer el alcance o las consecuencias de esaresponsabilidad. En este sentido, a unapersona responsable de los ataques deun perro se le puede exigir, por unaparte (y no siempre) una responsabili-dad penal (sin duda la responsabilidadmás grave), habida cuenta que en suactuación pueden llegar a darse los ele-mentos integrantes de un delito o deuna falta prevista en el Código Penal quepuede conllevar sanción penal; o bien sele puede exigir, de forma exclusiva, laresponsabilidad civil (en casi todos loscasos de ataque) que se limitará a unacompensación económica por el dañocausado (ello es compatible con la res-ponsabilidad penal); y finalmente, podráser exigida una responsabilidad adminis-trativa en la medida que, si ese sujetoresponsable ha infringido alguna normade policía (municipal o autonómica y deexistir dicha norma) en materia de guar-da y custodia de animales domésticos,podrá ser sancionado con una multaadministrativa (lo que es incompatiblecon la sanción penal por el principio de“non bis in ídem” pero perfectamente

compatible con la responsabilidad civil).El abanico de responsabilidades y la gra-vedad del hecho quedan, pues, expues-tas en clara evidencia.

¿Existen otros responsables aparte delos indicados? La respuesta es que, porel hecho del ataque en sí mismo consi-derado, no caben más responsables.Sólo sería posible exigir responsabilida-des (y advertimos que se trata de unaopinión profesional que debería serrefrendada por los tribunales y tras elexamen y análisis de caso por caso) aun Ayuntamiento que frente a ataquesreiterados de perros asilvestrados (sindueño o que aunque lo tenga o lohayan tenido, éste no pueda ser identi-ficado), no haga uso de aquellos mediosque están a su disposición para intentarevitarlos, ya que en tal caso (y no nosreferimos a que tuvieran éxito en laevitación sino que por lo menos lointentara con los medios adecuados)podría interpretarse que se ha produci-do un mal funcionamiento de esa admi-nistración.

BUFETE ASESORÍA ANTONIO FONT

18

resolució cas clínic

¿Qué se observa en la radiografía?

En ambas radiografías se pueden observar cuerpos radio-densos de densidad metálica tanto en el buche como en elventrículo,Además se observa un acúmulo de aire en el trac-to digestivo característico en esta patología (íleo paralítico).

¿Cuál es el diagnostico más probable?

Ante estas imágenes y junto al cuadro clínico del animal (ata-xia, incoordinación, temblores, debilidad….) el diagnósticomás probable es el de intoxicación por metales pesados.Trasrealizar las radiografías, el propietario nos comentó que lajaula era metálica, tenia acceso a pintura y que además el díaanterior había estado jugando con un encendedor (posiblesfuentes de metales pesados).

¿Qué pruebas diagnostica realizarías?

Ante la sospecha de una intoxicación por metales pesadosdeberíamos realizar :

• Hemograma (se puede presentar una anemia regenerativahipocrómica).

• Bioquímica sanguínea, incluyendo AST, LDH (en estoscasos si la intoxicación es crónica se produce lesión hepá-tica) y CPK (aumentada por el daño neuronal producidopor los metales).

• Determinación de metales pesados en sangre (Pb y Zn).

• Rx tanto LL como VD (no observar cuerpos metálicos enla radiografía no descarta la intoxicación por metalespesados).

¿Qué tratamiento deberíamos instaurar?

Ante un ave en este estado, lo primero que debemos haceres estabilizarla aportándole calor y minimizar el estrés ubi-cándola en una zona tranquila y con poca luz (incubadora).Tras esto, le aplicamos fluidoterapia (optamos por la víaintraósea por la mayor cantidad de fluidos que se puedenadministrar).

De forma específica:

1. Quelantes.Tanto el CaEDTA (20 mg/Kg. cada 12 hrs. IM)como la D-Penicilamina (55 mg/Kg. cada 12 hrs. PO) soneficaces. Nosotros inicialmente optamos por el CaEDTA yposteriormente por la D-Penicilamina ya que inicialmentela vía oral en estos casos puede ocasionar regurgitacionesy neumonías. Cabe destacar que el uso prolongado delCaEDTA puede dañar la función renal de estos animales.Es por ello que hay que realizar pausas en su aplicacióncon tal de evitarlo.

2. Catárticos.Tanto el aceite de parafina como el sulfato debario o el psyllium son eficaces.

3.Adsorbentes. Carbón activado. Utilizándolo 2 hrs. antes dela aplicación de los catárticos.

4. Si las partículas metálicas son de gran tamaño se puedenintentar extraer mediante endoscopia del buche o porproventiculotomía (asociada a alta mortalidad).

Tras el tratamiento inicial se deben realizar radiografías decontrol y determinaciones de los metales en sangre deforma periódica para poder determinar la eliminación deltóxico y finalizar el tratamiento.

El pronóstico en estos animales es reservado si se presen-tan con un cuadro neurológico y/o afectados tanto el hígadocomo el riñón (intoxicaciones crónicas), de lo contrario larespuesta a los quelantes es muy rápida (6 horas).