versiÓ preliminar del pla general estructural de … · matèria acústica previstes en la llei...

VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE TAVERNES BLANQUES

ESTUDI ACÙSTIC

DOCUMENT PER A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ PÚBLICA

VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE TAVERNES BLANQUES DOCUMENT PER A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Estudi acùstic| 2

Conde d'Altea_22_pta_5_46005_València_tel_960 043 [email protected]

INDEX

1.- ANTECEDENTS ......................................................................................................................... 3

2.- OBJECTE DE L'ESTUDI ACÚSTIC .............................................................................................. 3

3.- JUSTIFICACIÓ ......................................................................................................................... 3

4.- LEGISLACIÓ APLICABLE ......................................................................................................... 4

5.- CARACTERITZACIÓ DEL MITJÀ .............................................................................................. 5

DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D'ANÀLISI ................................................................................................. 5

6.- CLASSIFICACIÓ I USOS DEL SÒL ........................................................................................... 5

CLASSIFICACIÓ I USOS PREVISO DEL MUNICIPI ................................................................................ 5

CLASSIFICACIÓ MUNICIPIS CONFRONTANTS ................................................................................... 6

CLASSIFICACIÓ I USOS PROPOSATS I ZONES RECLASSIFICADES ....................................................... 6

7.- ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES SOROLLOSES ................................................................... 6

VIARI DE TRÀNSIT MOTORITZAT ...................................................................................................... 7

SOROLL INDUSTRIAL ........................................................................................................................ 8

L'ENTRAMAT URBANO ..................................................................................................................... 8

8.- METODOLOGIA PROPOSTA ................................................................................................... 8

EQUIPS DE MESURAMENT ............................................................................................................... 9

MESURAMENTS IN SITU ................................................................................................................. 10

8.2.1.- Viari ......................................................................................................................................... 10

8.2.2.- Soroll industrial ....................................................................................................................... 10

8.2.3.- Soroll entramat urbà............................................................................................................... 11

9.- ANÁLISIS DE COMPATIBILITAT D'USOS ................................................................................ 15

COMPATIBILITAT DE LES ZONES RECLASSIFICADES........................................................................ 15

10.- CONCLUSIONS ................................................................................................................... 15


Estudi acùstic| 3


1.- ANTECEDENTS

El present document es redacta a fi d'adequar el contingut de l'Estudi Acústic del Pla General de Tavernes al que es disposa en l'informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental en data 22 de setembre de 2014 i a la nova proposta del Pla General estructural.

Pel que fa a la compatibilitat de les zones reclassificades com a urbanitzables amb els nivells de soroll existents i els focus de soroll de l'entorn cal assenyalar que en els plans es delimita l'únic sector de sòl urbanitzable residencial reclassificat respecte al planejament vigent.

En relació a l àmbit del sector s'ha adaptat el contingut de la memòria de l'estudi acústic a fi d'aclarir adequadament l'àmbit objecte d'anàlisi.

S'analitzen concretament el següent àmbit:

- Un sector de sòl urbanitzable residencial situat a l'est del terme municipal

Es compleixen els objectius de qualitat acústica per a zones d'ús residencial definits en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica, considerant en tots dos casos com a nivells de referència els fixats per a l'ús residencial.

2.- OBJECTE DE L'ESTUDI ACÚSTIC

El present estudi acústic es redacta a fi del que es disposa en les disposicions legals en matèria acústica previstes en la Llei 7/2002 , de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica i els decrets que la desenvolupen, en el marc de la redacció de nou Pla General Estructural de Tavernes Blanques.

3.- JUSTIFICACIÓ

Tavernes Blanques és on municipi que compta amb una població inferior a 20.000 habitants, per tant, no existeix obligació que comporte la redacció d'un Pla acústic Municipal (PAM), d'acord amb el regulat en el Decret 104/2006, de 14 de juliol, del Consell, de planificació i gestió en matèria de contaminació acústica.

No obstant això, els Instruments d´Ordenació del Territori, com una revisió de planejament general, han de realitzar una anàlisi en matèria acústica en el terme municipal.

En aquest sentit, es redacta el present Estudi Acústic d'acord a el que s'estableix ene l apartat B de l'Annex IV de citat Decreto 104/2006 segons el qual “els instruments de planejament urbanístic, inclòs el propi Pla General, hauran d'incloure per a la seua aprovació un Estudi Acústic en el seu àmbit d'ordenació, signat per un tècnic competent.”

El contingut del present estudi s'adequa al que es disposa en article 25 de la Llei 7/2002 de la G.V. i al contingut del Decret 104/2006.

Tal com regula l'Annex IV del Decret, quan es revises el Pla General d'un municipi l'Estudi Acústic haurà de contindre:


Estudi acùstic| 4


• Classificació i usos previs del sòl en el municipi, segons el que s'estableix en l'article 19 del Decret 104/2006

• Classificació del sòl dels municipis confrontants en les bogues amb el municipi

• Identificació de les activitats i infraestructures sorolloses en el municipi

• Anàlisi de la compatibilitat de les zones reclassificades com a urbanitzables amb els nivells de soroll existents i els focus de soroll de l'entorn

• Mesures correctores a adoptar, en cas que incloga nous desenvolupaments detallats o detallats

4.- LEGISLACIÓ APLICABLE

El present estudi es redacta en compliment del que es disposa en els documents legals i reglamentaris vigents a nivell autonòmic, estatal i europeu en matèria acústica:

• Llei de Soroll 37/2003, estatal

• RD 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003.

• Llei 7/2002 de la Generalitat Valenciana de Protecció contra la Contaminació acústica, en la qual es fixen els límits en els nivells de recepció externs en funció de l'ús de la zona, els valors de la qual són:

Nivell sonor dB(A)

Ús Dominant Dia Nit

Sanitari i Docent 45 35

Residencial 55 45

Terciari 65 55

Industrial 70 60

• Decret 266/2004, pel qual s'estableixen normes de prevenció i correcció de la contaminació acústica en relació amb activitats, instal·lacions, edificacions, obres i servieis

• Decret 104/2006, de 14 de Juliol, del Consell de planificació i gestió de contaminació acústica

• Directiva 49/2002/CE del Parlament Europeu sobre Avaluació i Gestió del Soroll Ambiental


Estudi acùstic| 5


• Recomanació de la Comissió relativa a les Orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals revisats per al soroll industrial, procedents d'aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i els dates d'emissions corresponents

5.- CARACTERITZACIÓ DEL MITJÀ

DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D'ANÀLISI

Ell àrea objecte d'estudi abasta el Terme Municipal de Tavernes Blanques , situat a la província de València. Aquest terme municipal limita al nord amb les localitats de Bonrepòs i Mirambell i Almàssera, a l sud i a l'oest comparteix límit administratius amb València. Tavernes limita igualment per l'oest amb el Terme Municipal d'Alboraia.

La seua extensió és de 0,79 km2 i compta amb les següents dimensions màximes: 760 m d'amplària 1.050 m de longitud. L'únic element destacable des del punt de vista del relleu és el Barranc del Carraixet, el llit del qual discorre pel límit Nord del terme municipal. La resta del terme és sensiblement pla.

El municipi de Tavernes Blanques compta amb un únic nucli urbà compacte que ocupa la major part del seu terme municipal, en el qual coexisteixen i es juxtaposen usos residencials, terciaris, industrials i d'equipaments.

Tavernes no compta amb comunicacions ferroviàries i les seues comunicacions viàries fonamentals són:

- AVINGUDA DE LES CORTS VALENCIANES. L'Avinguda de les Corts Valencianes (antiga nacional N-340 Barcelona-Cadis), via urbana que creua Tavernes de nord el seu, per la meitat del nucli urbà, és el principal accés des de Tavernes Blanques i els municipis del nord de l'àrea metropolitana (Almàssera, Bonrepós i Mirambell, Cases de Barcena, Meliana) a València, i viceversa.

- AVINGUDA AUSIAS MARCH I CV-311. És la principal via de connexió entre Tavernes Blanques , el nucli urbà d'Alboraia i la seua zona costanera. A més, és el principal accés a la fàbrica de ceràmica Lladró. Travessa el centre del Tavernes d'Est a Oest.

- CARRER DR. BARRAQUER. Se situa al nord del municipi, funciona com a ronda al Nord i Est. Es el principal accés a la zona esportiva situada al costat del llit del Barranc Carraixet.

6.- CLASSIFICACIÓ I USOS DEL SÒL

CLASSIFICACIÓ I USOS PREVISO DEL MUNICIPI

La classificació i usos previs de Tavernes Blanques són els següents:

• Sòl urbà residencial, terciari i industrial. Dins del sòl residencial es troben els usos docents i sanitaris com una zona acústica diferenciada.

La classificació i els usos estan reflectits en la documentació gràfica annexa al present document.


Estudi acùstic| 6


CLASSIFICACIÓ MUNICIPIS CONFRONTANTS

Tant la classificació proposada en la revisió del Pla General de Tavernes com la classificació establida pels plans generals dels municipis confrontants estan reflectides en la documentació gràfica annexa, en la qual es pot apreciar la in existència d'incompatibilitats acústiques.

Tavernes limita pel sud amb sòl no urbanitzable de terme de València. Per l'oest, limita amb sòl de València classificat com no urbanitzable. Per l'est, limita amb terrenys d'Alboraia classificats com a sòl urbà, mentre que pel nord limita amb el barranc del Carraixet. Al costat del llit del barranc, Tavernes ha previst un conjunt d'espais lliures que actuen com a element de separació amb els nuclis urbans de Bonrepòs i Almàssera i la seua zona industrial, no tenint aquesta incidència sonora en Tavernes.

CLASSIFICACIÓ I USOS PROPOSATS I ZONES RECLASSIFICADES

El Pla General proposa la reclassificació d'una única zona del municipi.

• Es tracta d'un sector de sòl urbanitzable residencial que situa a l'est del terme municipal, al costat del límit administratiu d'Alboraia . Es classifica com a sòl urbanitzable d'ús residencial terrenys classificats actualment com a sòl no urbanitzable pel planejament anterior.

DENOMINACIÓ CLASSIFICACIÓ VIGENTE CLASSIFICACIÓ PROPOSADA

Sector SR-2 Sòl No Urbanitzable Sòl Urbanitzable Residencial

7.- ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES SOROLLOSES

L'avaluació del soroll ambiental es va realitzar considerant l'impacte sonor provocat per les principals fonts de soroll. Aquestes són les que poden causar efectes negatius sobre els receptors. En l'anàlisi es determina el nivell de soroll de recepció i per a establir-ho s'estudien uns punts determinats de la font emissora de la contaminació acústica a l'entorn del territori d'estudi.

La principal font de soroll ambiental per la qual es veu afectat el municipi de Tavernes Blanques és el trànsit rodat que circula pels carrers que travessen el municipi.

També s'ha estudiat el soroll propi de l'entramat urbà, com pot ser l'originat per les obres, el trànsit interior, els llocs d'oci, etc...

La via amb major afluència de trànsit és l'Avinguda de les Corts Valencianes-Cardenal Benlloch, per la qual circulen els vehicles que, des de València, volen accedir als municipis situats al nord de Tavernes, i viceversa. A més, aqueix carrer suporta el pas de vehicles de transport públic interurbà (autobusos i taxis).


Estudi acùstic| 7


VIARI DE TRÀNSIT MOTORITZAT

El trànsit rodat circula per vials i carreteres urbanes i interurbanes. Des del punt de vista acústic, el trànsit rodat és assimilable a una font de soroll ambiental, lineal i omnidireccional.

La relació de les carreteres interurbanes que formen la xarxa via ria de la zona d'estudi, i que per la seua importància contribueixen a l'impacte sonor en el terme municipal, es descriu a continuació:

CV 3111 d'Alboraia a Tavernes Blanques : Es tracta d'una via que compta amb un carril per sentit de circulació i un carril central habilitat per a incorporar-se i eixir de la zona d'estacionament de vehicles. Aquesta carretera continua el traçat de la CV-3112 d'Alboraia .

Vista de la CV-3111 en direcció Tavernes Blanques.

Avinguda de les Corts Valencianes-Cardenal Benlloch: Es tracta d'un carrer que travessa Tavernes de noreste a Sud-oest i que suporta un gran volum de trànsit. Té un carril per cada sentit de circulació.

Vista d'avinguda de les Corts Valencianes en direcció Bonrepòs i Mirambell


Estudi acùstic| 8


SOROLL INDUSTRIAL

Existeix una zona industrial localitzada a l'est del terme, encara que amb poca incidència en el nivell sonor general del municipi.

L'ENTRAMAT URBANO

Cal tindre en compte, a més, el soroll originat per un altre tipus de fonts entre les quals destaquen:

• Sorolls produïts puntualment per la realització d'obres, rehabilitacions, etc

• Sorolls originats per la activitat de locals comercials

• Sorolls generats per les activitats d'oci a l'aire lliure

Aquestes fonts contribueixen a augmentar el nivel de pressió sonora en la zona. No obstant això, la major part del soroll suportat pels habitants de Tavernes Blanques és ocasionat pel trànsit rodat, especialment el produït per l'Avinguda de les Corts Valencianes-Dr. Barranquer.

Dins de l'entramat urbà s'ha de prestar especial atenció a les zones destinades a usos sanitaris i docents, especialment sensibles en matèria de soroll per l'activitat que allí es realitza.

8.- METODOLOGIA PROPOSTA

Per a avaluar la viabilitat dels desenvolupaments urbanístics proposats en el PG de Tavernes Blanques des del punt de vista de la contaminació acústica s'han realitzatuna sèrie de mesuraments localitzats en els punts en els quals es proposa cadascun dels desenvolupes previstos, així com en llocs ja desenvolupats i que no pateixen cap canvi en la seua classificació però en els quals resulta important conéixer els nivells sonors a fi d'avaluar la situació acústica global del Terme Municipal de Tavernes Blanques .

La metodologia utilitzada per a elaborar el present estudi acústic és la següent:

1. Descripció de la zona d'estudi

2. Identificació dels usos

3. Inventario de fonts de soroll ambiental

4. Mesuraments en els punts seleccionats en funció del registre dels nivells d'emissió de soroll a l'ambient exterior

5. Predicció i avaluació dels nivells d'immissió en les zones de recepció. En aquest estudi s'han utilitzat tècniques predictives en els nous sectors proposats

6. Anàlisi de compatibilitat acústica de l'ordenació proposada en els nous sectors i de la situació sonora del municipi, zones urbanes residencials i industrials


Estudi acùstic| 9


Els nivells d'immissió sonora obtinguts es comparen amb els valors màxims de la llei 7/2002 de Protecció contra la Contaminació acústica de la Generalitat Valenciana per a cada tipus d'ús del sòl. En cas de superar tals límits es proposaran mesures correctores o preventives adequades encaminades a minimitzar l'impacte acústic.

Des del punt de vista del contingut de la legislació vigent en matèria acústica, la diferència fonamental resideix en l'ús predominant de cada zona, en les quals en s'estableixen diferents valores límit d'immissió sonora.

Se incorporen una sèrie de mesuraments realitzats en l'àrea d'actuació per a completar l'anàlisi teòrica i establir la compatibilitat d'usos, des del punt de vista acústic, de l'ordenació proposada i del canvi en la qualificació del sòl.

Totes les medicions han sigut realitzades en dies laborables amb l'objectiu de plasmar la realitat del municipi i recaptar els valors acústics representatius de la zona. Aquests mesuraments han sigut realitzades d'acord al regulat en el decret 104/2006 i en el decret 266/2004 de la Generalitat Valenciana.

EQUIPS DE MESURAMENT

Els equips de mesurament utilitzats per a determinar el nivell de pressió sonora equivalent són els següents:

� Sonòmetre Brüel & Kjaer 2238A Mediator, sonòmetre integrador que compleix amb la normativa

o UNEIX-EN 60651:96 i 60651/A 1:97 tipus1

o UNEIX-EN 60804:96 i 60804/A2:97 tipus1

De la mateixa manera, per a la localització dels punts de mesurament s'ha utilitzat un Sistema de Posicionament Global (GPS) sobre topografia digitalitzada.

Els nivells de soroll en decibelios amb ponderació normalitzada A.

Els mesuraments s'han dut a terme en diversos punts localitzats al llarg de les infraestructures viàries que es pretén avaluar, a una altura de 1,8 metres i a la distància que permesa per les condicions de cada punt.

En el nucli urbà, els mesuraments a nivell de carrer es localitzen a 2 metres de la façana (excepte quan les dimensions de la vorera i/o calçada impedien adoptar aquesta distància), a una altura de 1,8 metres del sòl i en una zona lliure d'obstacles i superfícies reflectores. Abans i després del mesurament el sonòmetre es va graduar amb un calibrador de classe 1 per a assegurar que les mesures proporcionades pel sonòmetre eren correctes. Per a realitzar les mesures el sonòmetre es va situar sobre un trípode, encarant el micròfon del sonòmetre en direcció a la font objecte de mesurament, amb una lleugera inclinació cap amunt (uns 30°). En tractar-se de mesures realitzades en l'exterior es va emprar la “pantalla antiviento” en el micròfon. Les mesures s'efectuaren amb el sonòmetre en manera de resposta Fast. La durada dels mesuraments va ser la següent:


Estudi acùstic| 10


Tipus de font sonora Durada (minuts) Nombre de mostres

Infraestructura viària i nucli urbà 10 4

Zones industrials 15 4

MESURAMENTS IN SITU

8.2.1.- Viari

Per a avaluar el soroll produït per les infraestructures de transport rodat s'han realitzat els mesuraments del nivell sonor durant el dia, ja que el trànsit registrat en aquest període resulta superior al trànsit produït durant període nocturn. Encara que en el decret 104/2006 s'indica que el paràmetre a mesurar serà el nivell de pressió sonora equivalent ponderat durant les 14 hores del període diürn (LAeqD), per a recollir de forma contínua totes les fluctuacions, s'ha aplicat una tècnica dinàmica de mostreig temporal, a través de la qual es mesura el nivell de soroll present durant intervals de temps, relativament curts, al llarg del període diürn, amb la finalitat de recollir les possibles variacions registrades. Es va dividir el període diürn en 4 trams horaris en els quals es va realitzar, per a cadascun d'ells, un mesurament en cada punt, la durada de cada mostra has sigut de 10 minuts, assegurant l'estabilitat de la mesura.

Els trams horaris en els quals s'han dut a terme els mesuraments són els que es mostren a continuació:

• Primer tram: 08.00 a 11.30 hores

• Segon tram: 11.30 a 15.00 hores

• Tercer tram: 15.00 a 18.30 hores

• Quart tram:18.30 a 22.00 hores

Per al càlcul del nivell d'exposició sonora s'ha emprat l'expressió següent:

8.2.2.- Soroll industrial

Per a conèixer el soroll generat en els polígons industrials i la seua influència en l'ambient sonor del Terme Municipal, es realitzen mesuraments en diversos punts de la zona industrial integrada espacialment en la zona residencial. A l'igual que en l'estudi del soroll de les principals carreteres s'han realitzat mesuraments en els mateixos intervals horaris. La durada de les mesures ha sigut de 15 minuts, temps que es considera suficient representatiu de la situació sonora de la zona industrial pel fet que el soroll generat per les indústries és continu.


Estudi acùstic| 11


8.2.3.- Soroll entramat urbà

Amb la finalitat de conèixer la situació del ambient sonor del nucli urbà del municipi s'han realitzat també mesuraments en diversos punts.

7.2.4.- Localització dels punts de mesurament

Per a realitzar el mostreig necessari a fi de determinar la situació pre-operacional i l'impacte que puga suposar la proposta d'ordenació, s'ha realitzat una zonificació del Terme Municipal basada en els usos assignats per la classificació del sòl existent i proposta. La selecció dels punts de mostreig té per objecte definir acústicament cada zona en estudi per a analitzar la compatibilitat d'usos. En aquest sentit, s'han considerat 5 punts de mesurament segons el següent ús i localització:

• PUNT 1. Av. Corts Valencianes a l'inici des de València.

• PUNT 2. Al costat de l'Institut.

• PUNT 3. En nou sòl urbanitzable, proper al cementeri municipal.

• PUNT 4. Av. , al costat del calvari i cementeri

• PUNT 5. Límit sud confrontant a sòl urbanitzable de València.

• PUNT 6. Av. Doctor Barraquer a l'est del terme.

Aquests punts es troben localitzats en la documentació gràfica annexa al present document.

PUNT 1

� Descripció de la zona

Situat a l'inici de l'Avda Corts Valencianes, prop del terme municipal de València. Es el vial que suporta major volum de trànsit motoritzat.

� Resultats obtinguts

Per al punt 1 el Nivell Sonor s'obtenen els següents resultats:

PUNT 1 LAeq LAmax LAmin

DIÜRN

MESURAMENT 1 49.8 55,0 46,1

MESURAMENT 2 53.7 57,3 48,3

MESURAMENT 3 52.0 53,0 47,5

MITJANA 51.83 55,10 47,30


Estudi acùstic| 12


� Anàlisi de l'adequació a la legislació vigent en matèria de soroll.

A l'entorn de l'Avda Corts Valencianes, en les façanes dels edificis, el nivell equivalent registrat se situa entorn dels 52 dBA, en període diürn, nivell sonor situat dins del límit fixat per la legislació vigent (55 dBA) i, per tant, compatible amb l'ús residencial. No obstant això és una infraestructura susceptible de generar en un futur un trànsit més intens que podria elevar aquests nivells.

PUNT 2


En via l confrontant a la façana nord de l'institut, confrontant al nou sector residencial de València.



El nivell equivalent mesurat en aquesta zona se situa entorn dels 45 dBA, lleugerament per damunt del nivell sonor situat fixat per la legislació per a l'ús educatiu, per la qual cosa es considera compatible.

PUNT 3


En sòl no urbanitzable, al costat de l camine que condueix al cementeri municipal. Aquests terrenys passaran a formar el sector de Sòl Urbanitzable Terciari de Tavernes.


DIÜRN

MESURAMENT 1 47.8 50,2 40,3

MESURAMENT 2 44.5 48,0 39,9

MESURAMENT 3 44.9 49,1 40,7

MITJANA 45.73 49,10 40,30


Estudi acùstic| 13


� Resultats obtinguts.


DIÜRN

MESURAMENT 1 49,8 51,2 42,8

MESURAMENT 2 48,7 49,6 41,5

MESURAMENT 3 47,8 49,7 44,0

MITJANA 48,77 50,17 42,77


El nivell equivalent mesurat en aquesta zona se situa entorn dels 49 dBA en període diürn, nivell sonor situat molt per davall del límit fixat per la legislació vigent i, per tant, compatible amb l'ús residencial i terciari del futur sector de sòl urbanitzable que es proposa classificar en aqueixa zona.

PUNT 4


En carrer Doctor Gómez Ferrer, vial que suporta en l'actualitat un elevat volum de trànsit. Junt al calvari i el cementeri parroquial.



DIÜRN

MESURAMENT 1 40.3 46.1 37.3

MESURAMENT 2 38.1 44.8 35.8

MESURAMENT 3 38.4 47.3 35.4

MITJANA 38.93 46.07 36,17



Estudi acùstic| 14


El nivell equivalent mesurat en aquesta zona se situa entorn dels 39 dBA en període diürn, nivell sonor situat per davall del límit fixat per la legislació vigent sent, per tant, compatible amb l'ús residencial.

PUNT 5


Al carrer Francesc Roig al costat del límit sud de Tavernes, confrontant al nou sector residencial de València.



DIÜRN

MESURAMENT 1 45,2 49,5 39,2

MESURAMENT 2 43,2 45,2 38,2

MESURAMENT 3 45,8 47,0 39,2

MITJANA 44,73 47,23 38,87

� Anàlisi de l'adequació a la legislació vigent en matèria de soroll

El nivell equivalent mesurat en aquesta zona se situa entorn dels 43 dBA, en període diürn, nivell sonor situat folgadament per davall del límit fixat per la legislació (55 dBA), sent per punt compatible amb l'ús residencial, tant en el sòl urbà de Tavernes com en el sector residencial confrontant en terme de València.

PUNT 6

� Descripció de la zona.

Es tracta d'un punt situat al carrer Doctor Barraques al costat de sòl actualment no urbanitzable i que passarà a ser sòl urbà residencial.

� Resultats obtinguts.


DIÜRN

MESURAMENT 1 44,8 48,7 38,7

MESURAMENT 2 43,0 44,0 36,8


Estudi acùstic| 15


MESURAMENT 3 43,8 44,9 37,2

MITJANA 43,87 45,87 37,57


El nivell equivalent mesurat en aquesta zona se situa entorn dels 43 dBA en període diürn, molt per davall del límit fixat per la legislació vigent i que resulta compatible amb l'ús residencial.

9.- ANÁLISIS DE COMPATIBILITAT D'USOS

Una vegada identificades les zones els usos de les quals han canviat amb la classificació proposada per la revisió del Pla General i observats els límits del nivell sonor equivalent establides en la legislació vigent, es procedeix a estudiar què canvis poden suposar un problema des del punt de vista de compatibilitat dels seus usos.

COMPATIBILITAT DE LES ZONES RECLASSIFICADES

El nou Pla General de Tavernes contempla únicament una zona reclassificada. L'ús dominant previst en el sector de sòl urbanitzable és residencial.

Les fonts de soroll extern la compatibilitat del qual ha de ser estudiades són les següents:

1. Soroll generat pel sòl confrontant de Tavernes als àmbits de desenvolupament previstos

Atès que el sòl en Tavernes presenta una zonificació acústica residencial amb nivell sonor permès igual o inferior al dels àmbits reclassificats no hi haurà problemes d'immissió de nivell sonor en el nou sector.

En el que respecta a les emissions del sector de sòl urbanitzable residencial, el Pla Parcial que es redacte haurà d'elaborar un Estudi Acústic que assegure la compatibilitat dels usos detallats amb els nivells sonors màxims permesos.

Com a conclusió de l'anteriorment exposat, es considera compatible el sector de sòl urbanitzable residencial reclassificat. S'estableix la necessitat de redactar un Estudi Acústic detallat al costat del Pla Parcial que determine l'ordenació detallada del sector urbanitzable terciari-residencial.

10.- CONCLUSIONS

En aquest estudi s'ha analitzat la situació acústica actual de Tavernes, considerant l'entorn del nou sector de sòl urbanitzable reclassificat.


Estudi acùstic| 16


S'ha estimat la seua compatibilitat amb els usos, previstos o existents, a l'entorn de acord als nivells sonors màxims permesos per la Llei 7/2002 de la G.V.

L'estudi acústic realitzat aporta dades i conclusions que permeten afirmar que la situació del municipi quant a contaminació acústica no és problemàtica, ja que els nivells de pressió sonora equivalent obtinguts en tots els mesuraments realitzats se situen per davall (o entorn) de 50 dBA, a excepció de l'Avinguda Corts Valencianes, on es registra un major volum de trànsit.

A la llum de les dades obtingudes es pot considerar acceptables els nivells sonors registrats i proposar una sèrie de mesures a implantar a futur en els vials de major trànsit, principalment en l'Av. Corts Valencianes.

Per això, seria interessant desenvolupar estratègies i normativa específica de cara a mantindre, en la manera del possible, la situació actual garantint, un desenvolupament sostenible des del punt de vista acústic.

En aquest sentit:

� Es recomana introduir mesures encaminades a reduir la velocitat dels vehicles i els nivells d'emissió sonora. Aquestes mesures estaran coordinades amb aquelles previstes en l'estudi de mobilitat. En aquest sentit, per a reduir la velocitat es recomana reduir la secció de la calçada en determinats punts o àrees sensibles, introduir elements que varien la trajectòria dels vehicles en horitzontal que, sense obligar el conductor a reduir totalment la velocitat per a posteriorment tornar a accelerar, permeten reduir la velocitat, etc

� Es recomana redactar i aprovar ona Ordenança Municipal de Soroll i Vibracions que reculla i regule la ubicació i instal·lació d'activitats en el Municipi de manera que es garantisca la compatibilitat d'usos entre zones amb diferent classificació i qualificació urbanística.

� Es recomana elaborar un Mapa de Soroll seguint el procediment que marca la Llei 7/2002, que analitze la influència de diferents fonts de soroll com el trànsit i les activitats industrials en l'entorn urbà i en la resta del terme, prestant especial atenció als vials que ho travessen.

Com a resum, destacar que la qualitat acústica del Municipi pot considerar-se bona i que per tant, és un valor ambiental que hauria de mantindre, fent-ho compatible amb el desenvolupament sostenible d'aquest.

Tavernes Blanques , juliol de 2.018

Per l'equip redactor,

Carmen Marco Valero

Arquitecte

TAMA_2016_1

Carmen

versiÓ preliminar del pla general estructural de … · matèria acústica previstes en la llei...

Documents