Venus i Mart. Sara Baartman i Ratón.

A vegades, les històries es creuen en el temps per a enviar un missatge.  Les històries de la Sara i el Ratón són les d’éssers explotats i  vexats, que fins  i tot arribaren a veure les seues presons com a un refugi, un clau roent al que s’agafaren per a fugir del que els esperava a fora.  Les seues també són les històries de dos cadàvers exposats per a mostrar fins a on arriben els abusos fonamentats en prejudicis com el racisme o l’especisme.Eva Benet publicà al seu perfil de Facebook la història de Sara Baartman1, la membre més famosa del poble khoikhoi (que, per a donar més força a aquest missatge del temps, estava estretament lligat al poble san, amb el qual formen el grup khoisan).  L’home embalsamat després de morir i que acabà convertit en el negre de Banyoles2 era un cap tribal san.

La gent khoikhoi fou rebatejada pels colons i colones bòer de Sud-àfrica amb el nom pejoratiu d’hottentots, que en idioma afrikaans significa persones queques, tartamudes.  Fou pels idiomes khoisan i d’altres pobles sud-afrincans, que incorporen centenars d’esclafits fets amb la llengua com a sons consonàntics. El poble khoikhoi no lluità contra la colonització blanca, però això no lliurà la seua gent de ser esclavitzada.

No sabem el nom de Sara Baartman, batejada així per la gent que l’explotà.  Esclava a prop de Ciutat del Cap des de que es quedà òrfena, estava en mans d’una

família terratinent bòer quan aparegué en la seua vida Alexander Dunlop, metge militar britànic i tractant d’animals africans pels circs europeus.  Dunlop la convencé per a que viatjara a Anglaterra i aconseguí els permisos necessaris.  Ella marxà sense voler mirar enrere: pel que sembla, sempre va trobar que res del que li passava a Europa era pitjor del que li esperava si tornava a Sud-àfrica.

Dunlop veié un filó en les característiques físiques de Sara.  Com moltes dones khoikhoi, molt més que els homes, tenia molta acumulació de greix al voltant de les natges (esteatopígia).  També tenia el que la ciència racista del XIX batejà com adavantal hotentot: una elongació dels llavis menors, que poden arribar a penjar fins a 10cm de la vulva (llavis menors allargats o sinus pudoris). Arribà a Londres el 1810, amb 21 anys, on la convertiren en un objecte d’exhibició conegut com La Venus hotentot. 

1 NedoBandam, Historia y cultura de los pueblos negros, 09/01/2013, Historia de Sarah Bartman, la Venus hottentot, http://www.nedobandam.com/historia-de-sarah-bartman-la-venus-hottentot/2 Animalisme CAT, 14/12/2010, Humans a les vitrines, http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/humans-les-vitrines_12.html

Història de la Sara Baartman.  Figura exposada al Museu.

Sara, amb la cara pintada, es movia i ballava sobre una plataforma, per a cridar encara més l’atenció cap als seu físic.  Per unes monedes més, la gent la podia tocar.  S’acabava d’abolir el tràfic de persones esclaves des d’Àfrica cap a l’Imperi Britànic3, i el moviment antiesclavista aconseguí generar un debat que portà Dunlop i la Sara davant dels tribunals.  Ella declarà que tot ho feia voluntàriament i rebutjà l’oferta de l’African Association per a ser repatriada.

Aconseguí eixir de Londres amb un nou agent, un domador de circ anomenat Réaux que la portà a París el setembre de 1814.  Continuà amb les mateixes representacions fins que l’espectacle començà a perdre públic i aleshores, segons algunes fonts, Sara es dedicà al treball sexual. També s’havia deixat examinar al Museu Nacional d’Història Natural de París, on rebutjà els diners que l’oferiren alguns d’aquells homes blancs per a que els permetera examinar la seua vagina (que, durant aquelles sessions, es cobria amb un davantal de tela).  Els gravats de la Sara que han arribat fins hui són el fruit d’aquells treballs.

Quan arribà a París ja feia temps que estava alcoholitzada, i el clima europeu li acabà passant factura.  Morí sola, el 29 de desembre de 1815, amb només 25 anys.  Patia una malaltia inflamatòria que és molt probable que fóra pneumònia (algunes fonts assenyalen cap a la verola o la sífilis). 

El naturalista George Curvier era un dels que l’havia conegut al Museu Nacional d’Història Natural.  La descrigué com a una dona intel·ligent amb bona memòria, que parlava perfectament el seu idioma i l’afrikaans, i que tenia bones nocions d’anglès i francès.  També va dir, però, que mostrava caràcters simiescs.  Participà en la dissecció del cadàver, al que li tragueren un motlle de guix com era costum.  També li tragueren l’esquelet, el cervell i els òrgans sexuals, que s’exhibiren al Museu juntament amb la reproducció del cadàver treta d’aquell motlle. 

Les protestes contra l’etnocentrisme i el racisme que representaven aquestes restes es succeïren fins el 1976, quan les retiraren definitivament de l’exposició i les abandonaren als magatzems del Museu, i després vingué la lluita per a tornar-les a Àfrica.  La poetessa khoisan Diana Ferrus li escrigué el poema He vingut per a portar-te a casael 1978.  Amb la fi de l’apartheid i la victòria electoral del Congrés Nacional Africà de 1994, s’obriren les negociacions amb les autoritats franceses.  El

3 Slave Trade Act de 1807.

Mirades morboses.  Cartell a París i caricatura anglesa.

2002, 187 anys després de la mort de Sara Baartman, les seues restes foren soterrades a prop d’on nasqué, a la ciutat de Hankey (província del Cap Oriental).

Maria Isona publicava la pàgina del llibre de festes de Sueca que anuncia, pel 3 de setembre a les 20:00 i a l’Ateneu Suec del Socors, la presentació del cos embalsamat del   bou de llegenda Ratón 4. La seua llegenda5 era la d’un bou assassí: havia matat dues persones i havia ferit 5 més i, cada vegada que el feien eixir a les places i carrers, generava l’expectativa morbosa de més enganxades greus entre la gent que l’esperava, com qui espera la sang d’un gladiador modern.

Si la Sara preferia el circ als abusos de l’esclavitud a Sud-àfrica, el Ratón preferia qualsevol cosa al que li esperava als bous al carrer.  En una entrevista, un treballador de la ramaderia contava que Ratón s’amagava entre els altres bous i vaques cada vegada que sentia el motor dels camions de transport.  Cercava protecció en les reixes i el fil d’aram que el condemnaven, per a intentar fugir del que li esperava als pobles del País Valencià on es torturen bous, on es fan bous al carrer.

Ratón morí el 24 de març de 2013, amb 13 anys.  L’espremeren fins a l’última gota de vida: pocs dies abans, havia eixit a la plaça de tortures de València en la fira de Falles6.  I qui el va esprémer  era el suecà Gregorio de Jesús. Aquest torero retirat i ramader és qui organitza la setmana taurina de Sueca, ciutat que recuperà la tortura dels bous amb l’actual equip de govern municipal i on s’exposarà el cos dissecat de Ratón. 

Segurament, darrere de l’exposició de Ratón està el somni gens amagat de Gregorio de Jesús.  Vol aconseguir de les institucions públiques els molts diners que costaria clonar el bou.  Vol que nosaltres paguem aquest projecte per a que ell puga tindre més bous que explotar fins a l’última gota de viuda i a preu d’or, venent el morbo de la llegenda de Ratón.  Gregorio de Jesús i Alexander Dunlop són el Mercuri i Plutó, déus del comerç i de la mort, de la Venus Negra, deessa de la bellesa i de l’amor, i del bou convertit en un fals Mart, déu de la lluita i de la guerra destructiva.  

4 Programa de festes de Sueca (la Ribera Baixa) 2013.  II Setmana Taurina, p. 18. http://www.sueca.es/sites/sueca.portalesmunicipales.es/files/Programa%20festes%202013.pdf5 Animalisme CAT, 12/09/2011, Ratón, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/09/raton.html6 Levante-EMV, 25/03/2013, Muere el toro Ratón. http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/03/24/muere-toro-raton/984370.html 

La fi de Ratón encara no ha arribat i, el que és molt pitjor, la de tots els bous i vaques que pateixen la tortura taurina a les places i els carrers, ni la de tots els animals esclavitzats pels humans.  Per a ells també val el poema de Diana Ferrus7:

He vingut per portar-te a casa.  “Casa”: recordes la sabana?  L’herba verda sota dels grans roures, on l'aire és més fresc i el sol no crema.  T’he fet el llit als peus del turó, les mantes estan cobertes de butxu8 i menta, les protees són grogues i blanques, i l'aigua del corrent somriu i canta les seues cançons entre les pedretes.

He vingut per treure’t de la misèria, lluny dels ulls curiosos del monstre fet per l’ésser humà que viu en la foscor, amb les seues urpes imperialistes que diseccionaren el teu cos a poc a poc, que comparà la teua ànima amb la de Satanàs i que es declarà ell mateix el déu per excel·lència!

He vingut per calmar el teu cor pesat.  T’oferisc el meu pit per a la teua

7 I’ve come to take you home – home, remember the veld?  The lush green grass beneath the big oak trees, the air is cool there and the sun does not burn.  I have made your bed at the foot of the hill, your blankets are covered in buchu and mint, the proteas stand in yellow and white and the water in the stream chuckle sing-songs as it hobbles along over little stones.

I have come to wretch you away –away from the poking eyes of the man-made monster who lives in the dark, with his clutches of imperialism, who dissects your body bit by bit, who likens your soul to that of Satan and declares himself the ultimate god!I have come to soothe your heavy heart.  I offer my bosom to your weary soul.  I will cover your face with the palms of my hands.  I will run my lips over lines in your neck.  I will feast my eyes on the beauty of you and I will sing for you for I have come to bring you peace.I have come to take you home, where the ancient mountains shout your name.  I have made your bed at the foot of the hill, your blankets are covered in buchu and mint, the proteas stand in yellow and white.  I have come to take you home where.  I will sing for you for you have brought me peace.8 Planta aromàtica amb flors del gènere Agathosma.  Les protees també són flors de Sud-àfrica.

Tomba de la Sara a Sud-àfrica.

ànima cansada.  Et cobriré la cara amb els palmells de les meues mans.  Et passaré els llavis pel coll.  Els meus ulls festejaran la teua bellesa, i cantaré per a tu perquè t’he vingut a portar la pau.

He vingut per portar-te a casa, on les antigues muntanyes criden el teu nom.  T’he fet el llit als peus del turó, les mantes estan cobertes de butxu i menta, les protees són grogues i blanques.  He vingut per portar-te a casa, on cantaré per tu perquè m’has portat la pau.