valoració de les i jornades mediterrànies de la visió · lar i en la relació social, pensant en...

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 2 · FEBRER 2013

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Valoració de les I Jornades Mediterrànies de la VisióAccions Col·legials

La transició cap als honoraris professionals

El COOOC opina

Enquesta als col·legiats: 2012

Accions Col·legials

EditorialCiutadans del futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

L’entrevistaEntrevista al Sr . Emilio Calabuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

Noves tecnologiesRe-Timer una eina contra el Jet-lag . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

EN3DVISTAAPUNTOLAPOSPO, referent internacional en 3D . . . . . . . . . . . . . 10

Apunts de farmacologiaHomeopatia optomètrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Flaix.cat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El COOOC opinaLa transició cap als honoraris professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Oci i culturaSanta Otília, patrona dels òptics optometristes . . . . . . . . . . . . . . . 22

Accions col·legialsValoració de les I Jornades Mediterrànies de la Visió . . . . . . . . . . 24

Enquesta als col·legiats: 2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

3D FILM & MUSIC FESTIVAL .Una iniciativa pionera també amb el suport del COOOC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Festival de la infància 2012 . Viatge per l´ull, Víctor 3d i mapes del tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

FormacióAeoptometristas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Apunts jurídicsDetectada infracció freqüent en els establiments d’òptica . . . . . . 33Preguntes freqüents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Accions col·legialsBarcelona ciutat de la visió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

HumorBricolatge Optomètric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Quadern científicLa retina i les seves alteracions (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Serveis col·legials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Sumari

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya Nº 2 · Febrer 2013

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaVicenç M. Masià i AnavitarteLluís Puig i Camarero

Responsable fotografiaXavier Llobet i Megías

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de CatalunyaC/ Rocafort, 6508015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www .coooc .cat

Correu electrò[email protected]

Disseny, maquetació i impressióImagenetwork s.c.p.C/ Riera d’Horta, 40 - Local 208027 BarcelonaT. 93 243 45 06E. [email protected]

PublicitatE. [email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 0 · ABRIL 2012






Valoració de les I Jornades Mediterrànies de la VisióAccions Col·legials

La transició cap als

honoraris professionals

El COOOC opina

Santa Otília, patrona

dels òptics i optometristes

Oci i cultura

OPTOMETRISTES .CAT · febrer 2013 · 3

Alfons Bielsa i EliesPresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

EDITORIAL

Ciutadans del futur

Sens dubte, els governs haurien d’invertir molt més en educació. Futurs dirigents, empresaris, treballadors, professionals,

esdevindran els nens i nenes que actualment es formen a les escoles, instituts i universitats.

L’educació és la pedra angular de la societat. La manca d’inversió en educació reflexa una carència greu de perspectiva de futur, absèn-cia de sentit comú i una manca de sensibilitat dels governants. D’altra banda, el rendiment escolar està molt condicionat per la visió, que farà aprofitar millor o pitjor aquesta inver-sió. És evident que si algú ha de garantir una bona visió a l’escola som els òptics optome-tristes, treballant conjuntament amb altres professionals, derivant si fos convenient. La detecció precoç d’alteracions visuals con-dicionarà la qualitat de visió de l’individu i la seva relació amb l’entorn. Un bona visió a l’etapa infantil i juvenil, permetrà gaudir d’una una bona visió com adult. Això és so-cial i econòmicament rendible per l’estudiant, per l’estat i per a tothom.

El primer trimestre de 2013, iniciarem una campanya a les escoles. Cal potenciar la figu-ra de l’òptic optometrista com a professional

en atenció visual primària, i especialment po-tenciar la optometria infantil. Cal educar a la població, pares, familiars i educadors, en la importància de la visió en el rendiment esco-lar i en la relació social, pensant en el futur dels nostres nens i nenes.

Una mala postura, un mal pinçament del lla-pis, una manca d’higiene visual, i altres fac-tors pot provocar l’aparició d’alteracions en la visió del nen. Nosaltres tenim molt a dir i a fer en aquest sentit.

La manca o la disminució d’habilitats visuals condicionarà el futur d’aquests petits ciuta-dans, que es mouran en un món visual on vi-sió i qualitat de vida no es poden, ni podran separar-se.

La prevenció és essencial, especialment en la població més jove, per poder mantenir una visió eficaç que optimitzi la relació de l’individu amb l’entorn, en equilibri amb les seves necessitats visuals.

Així assumim la nostra veritable funció: mi-llorar la salut visual de la societat, dignificant-nos com a persones i com a professionals.

4 · OPTOMETRISTES .CAT · febrer 2013

L’ENTREVISTA

Entrevista al Sr . Emilio CalabuigDIRECTOR COMERCIAL DE CONÓPTICA, S .L .

Nom i Cognoms: Emilio Calabuig

Institució on treballa: CONÓPTICA, S.L.

Adreça postal: C/ Santa Eulàlia 242,

1º 1ª D

08902 L’Hospitalet (Barcelona)

Web: www.conoptica.es

Tel. de contacte: 93 298 10 55

Conóptica va iniciar la seva activitat l’any 1963, quan dos emprenedors que provenien del departament d’Òptica de Precisió d’Indo, el Sr. Javier Chamorro Tormo i el Sr. Ra-mon Noguera (actual president de la FEDAO), van decidir fundar la primera empresa dedicada a la fabricació i comercialització de lents de contacte en el mercat espanyol.

L’empresa va tenir un ràpid creixement paral·lel al desenvolupament de la contac-tologia al nostre país, i a principis dels anys 80 va establir un acord amb Polymer Technology Coorporation per a la introducció dels materials permeables al gas de la marca Boston. Aquest creixement va despertar l’interès de la multinacional americana Bausch+Lomb que va adquirir Conóptica l’any 1985, tot i que Conóptica va operar com una empresa independent fins el 1996, any en que les dues organitzacions es van fusionar completament, introduint importants canvis en l’organització i traslladant la seva activitat a les instal·lacions actuals de L’Hospitalet.

Finalment, a finals de l’any 2003, Conóptica va ser adquirida per l’empresa aleman-ya Hecht Contactlinsen GmbH, una empresa líder del mercat alemany en lents per-meables i amb presència a més d’una desena de països. Aquest últim canvi ha com-portat unes fortes inversions en el procés productiu, així com una renovació radical del catàleg de productes de Conóptica, que actualment disposa de solucions fetes a mida per a qualsevol tipus de còrnia, entre les quals trobem: les lents BIAS, les lents d’ortoqueratologia SEEFREE o els nous dissenys multifocals MULTILIFE.

Fabio DelgadoCol·legiat: 5582


L’ENTREVISTA

Com veieu el mercat actual de l’òptica?

Segons dades d’AEO, el volum de mercat de l’òptica a Espanya al 2011 era similar al de l’any 2005, però amb aproximadament 2000 establiments d’òptica més. Nosaltres conside-rem que el mercat de l’òptica a Espanya és un mercat sobresaturat, en quant al nombre de centres, i que camina cap a una autoregula-ció que, calculem, pugui produir-se durant els propers dos anys. Per una altra banda, creiem que el posicionament general del preu del sec-tor durant els últims exercicis ja no pot donar més de si, i probablement haurà de reconduir-se cap a altres estratègies basades sobretot en els serveis que pot oferir l’optometrista com a professional de la salut visual. D’aquesta manera apareixeria una clara oportunitat pel sector, no només de creixement sinó també per a recuperar valors.

I, en especial, el de les LC?

La lent de contacte segueix sent una part pe-tita en el negoci de l’òptica, però la reorien-tació del sector cap a una major ponderació dels serveis de l’optometrista pot representar una clara oportunitat per les lents de contac-te, i en especial per les lents de contacte per-meables al gas, que avui per avui són l’única opció per a la majoria de casos de còrnies irregulars, queratocons, post lasik, etc.

Creieu que les LC han aguantat millor la cri-si que altres productes? I per què?

La crisi ha afectat a tots els sectors i a tots els segments del mercat. Per tant, també les lents de contacte s’han vist afectades, encara que creiem que en menor mesura que la resta de productes òptics. Això ve donat per que l’usuari de lents de contacte té una motivació addicional: pot ser que no vulgui fer servir ulleres, perquè necessita dur LC en determi-

nades activitats, ja siguin d’oci o laborals, o bé perquè la seva condició visual així ho requereix. En aquest sentit, creiem que el mercat de LC és un mercat que s’ha man-tingut prou estable o amb una lleugeríssima tendència a la baixa, però en qualsevol cas sensiblement menor que la resta de produc-tes del mercat òptic.

Penseu que el professional des dels seus ga-binets aposta veritablement per les LC?

Francament creiem que, amb algunes excep-cions, no. L’òptic optometrista encara veu al seu client com un “usuari d’ulleres” i no té present estratègies de venda creuada, per posar un exemple. Creiem que, en la major part de les ocasions, l’òptic només ofereix la LC si l’usuari li demana o si la condició visual d’aquest així ho aconsella, però no creiem que existeixi una clara pro-activitat per part del professional en la proposta de la LC a l’usuari. Hauríem de caminar cap a una major conscienciació del sector, en el sentit que s’hauria de contemplar sempre l’opció de la LC. Tenim un camí molt important per recórrer, per millorar l’activitat de l’òptica, ja que no es tracta d’escollir entre dispensar unes ulleres amb vidres o un parell de LC, sinó de dispensar, a més a més d’unes ulleres, una parella de lents de contacte.

Quin són els riscos d’Internet en aquest mercat?

Francament, a nosaltres ens agrada més par-lar de les oportunitats que ens ofereix Inter-net. Especialment des del punt de vista de co-municació amb l’usuari i més concretament a través de les xarxes socials. No obstant, entenem que Internet pot estar suposant un obstacle important pel que fa a la confusió que pot crear a l’usuari degut a l’enorme dis-persió de productes i preus que hi pot trobar.

Tenim un camí molt important per recórrer, per millorar l’activitat de l’òptica, ja que no es tracta d’escollir entre dispensar unes ulleres amb vidres o un parell de lents de contacte, sinó de dispensar, a més a més d’unes ulleres, una parella de lents de contacte .


L’ENTREVISTA

No obstant, estem convençuts que Internet no podrà, de cap de les maneres, substituir mai els serveis i consells professionals que l’optometrista pot oferir, i aquí tornem a tro-bar aquest gir cap als serveis optomètrics que, en la nostra opinió, s’hauria de produir.

Per què penseu que els professionals han d’apostar per les LC GP?

Les LC GP són principalment productes que solucionen problemes que no poden ser so-lucionats amb altres productes de correcció òptica. En aquest sentit, la satisfacció que generen en l’usuari és més gran. Però, a més a més, aquest tipus de lents proporcionen, en molts casos, millor qualitat òptica i més se-guretat en comparació amb altres productes, sent així l’elecció idònia per a molts casos que no tenen per què estar necessàriament relacio-nats amb còrnies especials. I no hem d’oblidar, d’altra banda, que tant la major satisfacció de l’usuari d’aquest tipus de lent, com el neces-sari control que periòdicament es fa sobre el mateix, suposaran una major fidelització de la base de clients de l’establiment. En definitiva, millor solució òptica, en molts casos, i millor negoci pel centre.

Quines novetats aportarà Conóptica els pro-pers temps?

Com alguns professionals ja saben, Conóptica pertany al grup alemany Hecht Contactlinsen

GmbH que és un dels líders mundials en lents GP, i un clar referent del sector a Eu-ropa. En el seu departament de I+D, s’està treballant per a proporcionar millors i més còmodes solucions, tant als usuaris de LC com als contactòlegs.

Conjuntament amb Oculus, fabricant dels topògrafs cornials que Conóptica distri-bueix, Hecht Contactlinsen ha dissenyat un nou software que permet una major rapi-desa i facilitat per al càlcul de paràmetres de les lents de contacte GP, mantenint a més a més la possibilitat de comptar amb tot el suport que l’equip professional de Conópti-ca pot oferir a través de l’enviament on-line de les topografies, o obtenint des del mateix software la millor recomanació sobre la lent a adaptar. També, en els últims mesos, s’han produït importants avanços en lents per a prèsbites, la qual cosa ens ha permès presen-tar durant aquest any 2012 algunes novetats, com la nostra lent progressiva MULTILIFE, que és clarament una opció per a usuaris de LC que entren en la presbícia i que desitgen seguir portant LC.


I JORNADES MEDITERRàNIES DE LA VISIÓ

Deixa que et recordinpel teu somriure

Miravé Tuset - Tuset, 36, baixos Miravé Travessera - Trav. de Gràcia, 71, baixos

08006 Barcelona · Tel. 93 217 68 89

Els millors professionals i l’última tecnologia. Més de 50 anys de prestigi a Barcelona.

Promoció especial Per a col·legiats, empleats i familiars directes del Col.legi Oficial d'Òptics

Optometristes de Catalunya

Cita online a: www.clinicamirave.es Servei d’Urgències 24 hores/365 dies l’any

Serveis Gratuïts·Visita (consulta i revisió)

·Ortodòncia (1a visita)·Visita pròtesi

·Fluoració (infantil i adults)·Radiografies intraorals

·Extracció de punts de sutura

Fins al 25% de dte.·En la resta de tractamentsen qualsevol especialitat

Serveis per tan sols 20·Extracció dental simple·Visita d’urgències de dia

·Ortopantomografia·Higiene dental amb ultrasons, spray

de bicarbonat i poliment final

@clinicamirave

Facebook.com/ClinicaDentalMirave


NOVES TECNOLOGIES

Re-Timer una eina contra el Jet-lag

Carles Bonafont i DelgadoCol·legiat: 4303

i que emeten una llum especial imitant el benefici de la llum solar per estimular la part del cervell responsable de regu-lar nostre rellotge intern.

Desenvolupades a Austràlia, aquestes ulleres emeten una llum verda sobre els ulls de l’usuari en una de les freqüèn-cies d’ona més efectiva per avançar o endarrerir el rellotge intern del cos. El Re-Timer és l’únic dispositiu que es pot portar a sobre que emet aquest tipus de llum. També asseguren els seus crea-

El jet lag o síndrome del canvi de franges horàries és una combina-ció de fatiga i altres símptomes

provocats quan es viatja creuant dife-rents zones horàries.

El nostre organisme està programat se-gons l’acció de la llum del sol. Molts processos corporals funcionen a través d’aquest “rellotge fisiològic” de 24 ho-res, implicant la temperatura, les hor-mones, la digestió, la tensió i l’estat cerebral.

Aquest cicle d’activitat cada 24 hores s’anomena el ritme circadiari. Si un es desplaça a una ubicació amb una altra franja horària, el ritme circadiari pot distorsionar-se i provocar desordres fí-sics agreujats per l’esgotament inherent a un viatge d’aquestes característiques. En general es triguen uns quants dies per corregir el jet lag del tot.

El cos necessita cada jornada de llum lluent una sèrie d’hores per regular els patrons de son i a més a més propor-cionar energia. Els fotoreceptors dels nostres ulls detecten la llum solar, en-

vien un senyal al nostre cervell per es-tar alerta i desperts i ajusten els nostres ritmes depenent del temps d’exposició. Les hores de treball irregulars, els viat-ges a diferents zones horàries i la vida a través dels mesos d’hivern en els països nòrdics per exemple poden interferir en el patró de son i la productivitat.

Científics de la Universitat de Flinders després de 25 anys d’estudis en l’àrea del son, han desenvolupat un disposi-tiu que permet dur-lo com unes ulleres


NOVES TECNOLOGIES

dors que la teràpia mitjançant llum és més segura i, en molts casos, més efec-tiva que la teràpia mitjançant fàrmacs.

El professor Leon Lack, cap de l’equip que ha inventat el dispositiu, explica com funciona el nostre cos a aquests nivells i com actuen les ulleres. “El Re-Timer és un dispositiu molt lleuger i portàtil. A diferència del sol, Re-timer emet una llum 100% lliure d’UV”.

Experimentalment es podia utilitzar la teràpia de llum d’una forma estàti-ca mitjançant uns emissors fixos per regular i minimitzar els efectes del jet lag però amb la gran desavantatge que molt poques persones tenen el temps i la disciplina per seure davant d’una font de llum durant el temps necessari. Al Re-Timer en canvi, la font de llum és proporcionada per uns LEDs a la part inferior de les ulleres. Això dóna total llibertat per moure’ns i tirar endavant amb les tasques, mentre actua la font de llum.

Una sessió “normal” amb les ulleres Re-Timer és de 50 minuts diaris, du-rant un total de tres dies. Normalment es diu que una recuperació complerta després de patir el jet lag requereix un equivalent en dies entre el 50 i el 75 per cent dels fusos horaris creuats. Les ulleres Re-Timer poden reduir aquest temps a la meitat, pel que pot ser una bona solució per a algunes persones.

Per avançar el nostre rellotge intern cal utilitzar el Re-Timer 50 minuts després de llevar-nos, cada dia durant tres dies. Per retardar hem de fer el mateix però abans d’anar a dormir. El dispositiu pesa uns 75 grams i es recarrega per USB. La bateria dura unes 4 hores i al web de Re-Timer disposen d’una calcu-ladora que t’indica les millors hores per fer-lo servir depenent d’on viatges.

El Re-Timer també és efectiu per a per-sones amb torns de treball canviats, i per als qui pateixen de TAD. El trastorn afectiu estacional o depressió hivernal o les seves sigles en espanyol (TAD o DI), és un trastorn emocional cíclic que passa durant l’estació hivernal i està causat pel que sembla per la insuficièn-cia de llum solar.

Aquest desordre és més comú en els llocs de major latitud, on persisteixen els hiverns perllongats i que tenen po-ques hores amb llum diürna. El prin-cipal símptoma que presenta és la depressió major, en què pot existir en casos límit un risc de suïcidi. El seu origen pot estar relacionat amb la re-gulació de la temperatura del cos i el canvi hormonal, derivat de l’estímul de la glàndula pineal i la conseqüent va-riació de melatonina.

El preu anunciat per les ulleres és de 258 $, uns 200 euros, i ja estan dispo-nibles al web oficial.

El Re-Timer és un dispositiu molt lleuger i portàtil . A diferència del sol, Re-timer emet una llum 100% lliure d’UV

PER SABER MÉSA TRAVéS D’AqUEST qR PODEU

DESCARREGAR UN VíDEO ON ES MOSTRA EL RE-TIMER EN ACCIÓ .


APUNTOLAPOSPO, referent internacional en 3D

En què consisteix exactament la postproducció?

Postproducció significa “després de la pro-ducció”, si producció ho entenem com l’etapa del rodatge. Una pel·lícula o una producció audiovisual durant la producció (el rodatge), excepte els programes en di-recte, es creen pla a pla, milers de trossos d’imatges i de sons com si fossin peces d’un trencaclosques i tota una cadena de treball cada vegada més complexa i sofisticada la converteix en una sola peça, en un quadre. Així en postproducció entrarien els proces-sos de muntatge, sonorització, creació dels efectes especials, la correcció de color i una infinitat de processos tan creatius com el propi rodatge. Finalment aconseguim un original d’on es puguin treure les còpies per a les sales de cinema i els canals de televisió o altres finestres. Curiosament els cridem efec-tes digitals o de postproducció a tots aquells que no es poden realitzar davant de la càme-ra, per tant tots aquells que d’entrada són “impossibles”.

En què va consistir la postpro-ducció de Tadeo Jones en 3D?

La nostra tasca va consistir a crear el segon ull per aconseguir visió estereoscòpica, 3D, durant l’etapa de producció, a més dels tre-balls pròpiament de postproducció.

Una producció d’un llargmetratge d’animació pot representar dos anys de producció amb una estructura molt gran i complexa, de manera que per garantir la inversió amb èxit, cal tenir un control molt

Com a Director i fundador d’APUNTOLAPOSPO, referent internacio-nal en 3D, què voldria destacar de la seva empresa en la producció estereoscòpica?

Podem presumir d’haver participat intensa-ment, a nivell internacional, en el desenvolu-pament de noves tecnologies digitals per a la postproducció, des de sistemes d’edició off-line per negatiu en el seu moment, passant per la digitalització de la distribució i l’exhibició, o la postproducció estereoscòpica en els úl-tims anys. Recentment hem acabat un projecte per a la Comunitat Europea sobre la creació d’un workflow de metadades per a tota la cadena de la producció cinematogràfica, des-prés d’anys de treball t’adones que el que hem après, el que hem compartit i les amistats dels savis anònims fora del sector que hem fet, són el veritable valor de l’empresa.

Com va néixer Tadeo Jones, i com es van im-plicar vostès en el projecte?

Edmon Roc i Victòria Borràs de la productora Ikiru Films ens van encarregar la postproduc-ció del projecte de la pel·lícula de Tadeo Jones, d’això fa quatre anys. El projecte ve de tres o quatre anys abans on Enrique Gato el director, i un grup d’amics, després d’haver guanyat dos Goyas i un gran èxit amb els seus curtme-tratges van voler emprendre l’aventura del llargmetratge “Tadeo Jones”. Quan nosaltres vam entrar a participar amb la postproducció, tant els personatges com la pel·lícula ja estava molt definida, es tractava de posar en marxa el gran engranatge necessari per produir una pel·lícula d’animació.

ENTREVISTA EN ExCLUSIVA A JOSEP MARIA ARAGONéS, POSTPRODUCTOR DE TADEO JONES EN 3D

EN3DVISTA


gran, tant de qualitat (del primer pla produït a l’últim poden passar dos anys) com de pro-ductivitat, per assegurar que no et quedaràs sense recursos abans d’acabar-la.

Un equip de més de tres-centes persones de l’estudi d’animació de Madrid, dirigides per Enrique, creaven les imatges de cada pla en dues dimensions. Els plans ens arribaven a LAPOSPO a Barcelona i aquí seguíem un procés molt estricte per dimensionar les esce-nes. Un estudi del pla des del punt de vista de el “quadre cinematogràfic”, centre d’interès, mirades dels personatges, moviments de cà-mera, ens determina el “criteri estereoscòpic” a aplicar, paral·lelament un segon equip rea-litzava les mesures empíriques sobre l’escena, distàncies als objectes mes propers i llunyans, posició dels personatges, òptiques utilitzades, etc., i d’aquestes consideracions de “criteri” i “mesures” de l’escena obteníem els valors del posicionament de les càmeres estereoscòpi-ques. Noves representacions i el resultat de cada pla s’aprova en pantalla de projecció i així tots els plans de la pel·lícula.

Finalitzat el procés de producció de tots els plans comença el procés de postproducció, el muntatge, la conformació, la correcció de color, la correcció estereoscòpica de conti-nuïtat tot en paral·lel, la creació del so i fi-nalment la masterització en totes les seves moltíssimes versions.

A tenir en compte també que, atenent a les diferents pantalles on s’ha d’exhibir les pel·lícules: cinemes, TV i Imax per exem-ple, obliga a realitzar versions diferents d’estereoscòpia.

Igual que a nivell de llenguatge s’aporta des de postproducció diversos nivells de conti-nuïtat, ara amb la incorporació del 3D també considerem que cal treballar aquest aspecte des de postproducció per tal d’aportar major comprensió de llenguatge i per descomptat treballar la confortabilitat.

És en aquest sentit estereoscòpic des d’on hem intentat que “Tadeo Jones” aportés més a l’estereoscòpia aplicant criteris, fins ara

JOSEP MARIA ARAGONéS, POSTPRODUCTOR DE TADEO JONES EN 3D

EN3DVISTA


teu món està en l’altre costat. Sens dubte la comunicació és l’objectiu però ens trobem que per estimular la comunicació necessitem directament beure de la tecnologia i ser no-saltres els qui la provoquem, testem o fins i tot desenvolupem per tenir-la al nostre ser-vei.

Fins quin punt l’ espectaculari-tat, en aquest cas de Tadeo Jones, depèn de la postproducció?

En una pel·lícula d’imatge real gran part de les aportacions al llenguatge es realitzen en postproducció, en una pel·lícula d’animació com aquesta, es comencen a treballar en producció o fins i tot abans des de prepro-ducció.

Qualsevol dels processos cinematogràfics són bons quan no es veuen perquè han d’estar al servei de la història, en el fons són una sèrie d’emocions, la manera com es transmeten, el vincle amb l’espectador, el seu interlocutor. Des postproducció s’ha empaquetat perquè tot estigui en el seu “punt”, tot sumi per formar un sol “tot”, una peça. Evidentment també el 3D estereoscòpic ha d’estar en el seu punt perquè sumi dramàticament però no resti o distregui interès per la història.

molt embrionaris al món en aquesta especiali-tat i que en aquesta ocasió hem pogut portar molt lluny i amb resultats molt satisfactoris. Les experiències de recerques en aquest sentit de produccions anteriors i el tractar-se d’una producció d’animació ens ha permès testejar i posar en pràctica moltes teories que feliçment han funcionat.

Com s’imagina el futur del 3D en la producció cinematogràfica?

D’aquí a cinquanta anys o, segur d’aquí a cent, donaran un Òscar a una pel·lícula en 3D.

M’imagino que serà l’estàndard de les pro-duccions tant per a grans pantalles com per a petites i el canvi important començarà per aquestes. Com va dir Sersgei M. Eisenstein en 1949: “tenir dubtes sobre si el cinema este-reoscòpic té futur és tan innocent com dubtar si hi haurà futur”.

Es considera més un tècnic o un artista?

Els que ens dediquem a la postproducció na-veguem entre els dos mons: el tecnològic i l’humanístic o el del llenguatge. Només cal trobar-te en un entorn per convèncer-te que el

EN3DVISTA


Quina va ser la reacció del director i del productor de Tadeo Jones quan van veu-re per primer cop la seva criatura en 3D “criada i alimentada” per Apuntolapospo?

Una de les vivències més grans que m’ha proporcionat el 3D, va ser veure la cara dels productors i part de l’equip, quan van veure les imatges de Tadeo Jones en 3D. Cares emo-cionades, algunes molt emocionades, suposo que sumava la doble emoció de veure culmi-nat tot l’esforç de dos anys de producció i el de veure-ho en 3D. Significava molt per a mi doncs volia dir que els personatges que ells havien creat i vist en 2D durant tant temps, seguien sent els seus mateixos personatges i que eren capaços d’emocionar-los de nou.

Quantes hores de treball 3D hi ha darrera la postproducció de Tadeo Jones?

Per contestar aquesta pregunta he buscat da-des. Unes 7.500 hores directes en processos per crear la imatge estereoscòpica, tenint en compte que la pel·lícula final té uns 1.300 plans.

D’altra banda hi ha els treballs de postpro-ducció que han de duplicar-se pel que fa a una producció 2D pel fet de treballar sobre dos ulls per separat. I per descomptat la ges-

tió de la memòria que només en APUNTO-LAPOSPO ocupa uns 45 TB, el doble que el d’una pel·lícula 2D.

Veurem aviat la segona part de Tadeo en 3D?

Crec que sí, s’està engegant tot el mecanisme per començar amb la segona part. De fet du-rant la producció i entusiasmats pel projecte, ja es pensava a continuar, però calia compro-var que no fos només producte de la il·lusió. Avui, veient que aquest entusiasme és com-partit amb moltíssima gent, es podrà fer amb tot el convenciment.

Pregunta filosòfica, gairebé tota una vida dedicada al 3D, li ha fet enten-dre la vida en un altre perspectiva, amb més profunditat i veient les co-ses d’un altre manera potser?

M’agrada la pregunta, diria que sí, la qual cosa no sabria dir què ha estat primer. Del que no en tinc cap dubte és que m’ha fet en-tendre, reflexionar sobre el valor de la per-cepció, de la percepció en tots els sentits, que les coses no són com les sentim sinó de com les interpretem. És el nostre bagatge cultu-

EN3DVISTA


EN3DVISTA

Les produccions en 3D de baixa qualitat creu que han perjudicat el cine en 3D?

En el millor dels casos donen arguments perquè l’espectador ho apreciï com a mer espectacle o creant desinterès, en el pitjor dels casos creant detractors amb arguments equívocs ja que no han pogut comprovar el que és la veritable percepció 3D. El 3D és un grau més en l’estimulació dels sentits i com a tal un punt més a aportar en el fet comunicatiu.

En Josep Maria Aragonés creu interessant dinamitzar l’Observatorium 3D com espai d’intercanvi d’opinions i experiències en-tre diferents professionals relacionats en la producció 3D i professionals de la visió?

M’ha cridat l’atenció que en aquests últims mesos, des que he entrat en el vostre cercle, he conegut a molts professionals i aficionats que, des de vessants i finalitats molt diver-ses estaven treballant el 3D, amb la mateixa passió i des de la mateixa solitud.

Sé, que com jo, hem begut de les mateixes fonts i que hem ensopegat en les mateixes pedres i curiosament no tots les hem superat de la mateixa manera. No hi ha dubte que des de coneixements diversos i professiona-litzats podrem estudiar de forma més com-promesa el futur de la visió i comunicació 3D.

ral, social, qui acaba decidint el que veiem. Per tant, si ets conscient d’això, és important qüestionar-se el que “veiem” cada vegada. Això ens fa diferents, ens permet equivocar-nos, ens permet canviar i ens enriqueix.

Què li sembla la tasca que estem fent com a col·legi professional amb el 3D, tant com a eina per fer treballar la visió com per deixar en evidència problemes de visió que sovint passen desapercebuts?

Em sembla la iniciativa més interessant de tota la història del 3D que per a mi ha passat. Crec que és una oportunitat per professiona-litzar el 3D, oferint l’oportunitat d’anàlisi del 3D des de tots els punts de vista.

Posem tanta confiança en el sentit de la vis-ta: “si no ho veig no ho crec”…, “vist per a sentència”, que no podem admetre que els nostres ulls ens enganyin, fins que tenim raons de comparació amb altres semblants, cosa que també psicològicament ens costa admetre.

Quan algú manifesta que el 3D és dolent, o no hi ha 3D, o dóna mal de cap, vist des de la posició del cinema 3D algunes vegades ens

desconcerta. Per a molts, nosaltres solament som contacontes. És

bo que des de la part professio-nal es deixi clar on pot estar el

problema. Insisteixo, només al doctor se li obeeix a

cegues.

S’ha avançat més amb aquesta ini-ciativa de cam-panya, que en cinquanta anys de

produccions 3D.

Cal fer-la arribar a tots els racons, guanyarà la salut

visual de l’espectador i guanyarà la comunicació en 3D.


APUNTS DE FARMACOLOGIA

Homeopatia optomètrica

La relació entre homeopatia i problemes visuals és molt estreta, de fet pot utilit-zar-se, pràcticament, en totes les pato-

logies oculars. És una de les bones eines que tenim a l’abast.

En ocasions, és capaç de solucionar el pro-blema, mentre en altres actua de forma coad-juvant, com a tractament complementari de la praxis convencional.

L’optometrista, no cal recordar, és el profes-sional de la visió al qual els pacients poden consultar més fàcilment les seves dificultats visuals i simptomatologia. Quasi tots els ciutadans tenen un establiment sanitari espe-cialitzat en visió, com l’òptica o el despatx professional, prop de casa seva, sigui per lo-calització com per àmplia presència horària i capacitació professional.

Els optometristes, que estem convençuts que el nostre procés terapèutic ha de fonamentar-se en reequilibrar a la persona i la seva visió en la adequada relació amb el seu entorn, sabem de les possibilitats estimuladores prò-pies del cos humà. La visió està molt condi-cionada per comportament i conducta.

Qui millor que l’optometrista per discrimi-nar i donar tractament si es veu competent, o derivar a prioritat per patologia o urgèn-cia oftalmològica, segons simptomatologia i examen, per la seva preparació i rigor?

Si en algun problema ocular pot considerar-se especialment eficaç l’homeopatia, aquest seria l’al·lèrgia ocular, però també és capaç de reduir la ansietat dels pacients en els trac-taments de làser i quirúrgics, o de reduir les inflamacions produïdes, per exemple, per se-quedats circumstancials, o situació d’estrès, entre d’altres. No hi ha dubte que, com a organisme evolucionat i seleccionat durant moltíssimes generacions, el humans, som capaços de provocar reaccions fisiològiques a estímuls externs. I l’especialista pot acon-sellar el seu control, els ulls són mecanismes dinàmics.

Resulta també indicada per contrarestar els efectes nocius amb el que han de defensar-se els nostres ulls en el dia a dia, ja que estimula i potència les reaccions positives que el nos-tre cos té per reequilibrar-nos.

L’homeopatia es basa en la teoria de que el causant d’un mal, a dosis infinitesimals, el cura.

Tenir sempre present el suprem principi de Paracels, de que la diferència entre verí i me-dicament és la dosi. Veritat molt important en totes les qüestions personals. Quin gran èxit és l’equilibri !!!

El preparat homeopàtic necessita unes dilu-cions molt precises i condicions d’estabilitat d’alt nivell.

Podríem estar segurs que l’homeopatia aju-da a mantenir la força vital del organisme, o sigui, a estimular les reaccions immunitàries i els sistemes de regulació nerviosa i actua a favor del cos, i no només en contra dels símptomes.

L’homeopatia ignora el mètode cientí-fic, tenint com a base fonaments filosòfics axiomàtics, pel que no es considera una cièn-cia. Concretament, proposant una aproxima-ció holística a la salut a partir dels següents principis: la integració de l’individu amb la natura, l’equilibri individual, l’existència d’un “dinamisme vital” que regeneraria de forma natural els danys causats per les malal-ties, la individualitat de l’organisme de cada persona (que exigiria, per tant un tractament individualitzat), «el semblant es cura amb el semblant» (similia similibus curantur) i la di-lució extrema.

És una alternativa més dins del nostre “arse-nal terapèutic”, que com a causants de salut, tenim al nostre servei, i està molt indicada en edats infantils.

Lluís PuigCol·legiat: 4616

EUPHRALIAIngredients: Aqua, Sodium Chloride, Euphrasia officinalis extract, Calendula officinalis extract, Carbonat de magnesi. És una solució oftàlmica per el rentat ocular que es fa servir en cas d’irritacions o fatigues oculars inespecífiques, aire condicionat, pols, fum o piscines.

Pot utilitzar-se en adults i nens a partir d’un any, i s’aplica 1 o 2 gotes a cada ull de 2 a 6 vegades al dia.


FLAIx .CAT

El dijous 13 de desembre, el dia de la nostra patrona “Sta. Otília”, la col·legiada Dolors Muñoz i Arca va organitzar un taller de Nadal en 3D per a nens de 5 a 12 anys al Centre Universitari de la Visió. La proposta del taller va tenir com a objectiu donar a conèixer nous procediments de teràpia visual en un marc lúdic, on els nens podien compartir l’experiència amb altres. I així practicar i a l’hora adonar-se de les habilitats adquirides o que encara han de consolidar.

Els procediments de teràpia visual estaven relacionats amb la pràctica de psicomotricitat fina i les habilitats

visuals de: percepció simultània, antisupressió, fusió, acomodació, l’estereòpsia, la integració bilateral, a més de la seqüenciació i la coordinació ull-mà.

Als nens se´ls va regalar unes ulleres anàglifes. Van elaborar, pintar i decorar motius nadalencs amb pasta de modelar i foami. A la sortida podien ser partícips de la decoració de l’arbre del CUV amb les peces 3D fetes per ells mateixos.

Alfons Bielsa, President del COOOC, convidat al taller, va constatar en directe l’entusiasme dels nens i professors en el desenvolupament de l’activitat.

També van fer un dibuix i van escriure una frase relacionada amb la seva experiència al taller en un mural que posteriorment es va penjar a léntrada del Centre Universitari de la Visió.

La Capella de Santa Àgata va acollir del 9 d’octubre de 2012 al 6 de gener de 2013, l’exposició, amb peces de la Col·lecció Josep M. Queraltó.

L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó han presentat una exposició que repassa els inicis de la història del cinema, des dels espectacles d’ombres fins al cinematògraf dels germans Lumière, que va aparèixer el 1894.

Sota el títol “Il·lusió i moviment. De les ombres al film” va arribar per primer cop a Barcelona, concretament a la Capella de Santa Àgata, exposant tota mena d’objectes relacionats amb els orígens del cinema que formen una

de les col·leccions privades de cinema i audiovisual més importants del continent.

Ombres xineses europees, joguines òptiques, llanternes màgiques, cristalls transparents pintats a mà, plaques fotogràfiques dels germans Lumière, un diorama, un zoòtrop, un praxinoscopi-teatre, un visor estereoscòpic múltiple i el cinematògraf de 1895 amb què es va filmar “La salida de misa de 12 de la Virgen del Pilar” el 1899 són els objectes més destacats de la mostra.

Tot plegat es va acompanyar d’un audiovisual explicant el funcionament d’aquestes peces, i per si no n’hi havia prou el col·leccionista Josep M. Queraltó ha volgut donar valor a l’estada de l’exposició a Barcelona afegint-hi dues peces noves, totes dues dels anys 30 del segle XX. A més, activitats paral·leles com ara conferències i cinefòrums van complementar l’ exposició.

Alfons Bielsa, president del COOOC va estar convidat a l’acte inaugural, representant al nostre col.lectiu.

Taller de teràpia visual nadal 2012 al CUVCentre Universitari de la Visió (Universitat Politècnica de Catalunya)

Exposició “Il·lusió i moviment . De les ombres al film”

Montse Augé i Serra Col·legiada 3714

Arran de la presentació de la nova Campanya del COOOC: “Si hi veus bé, estudiar és més fàcil”, dues col·legiades de l´Òptica Fluvià dÓlot, la Sara Palomé i la Isabel Cufí ens van explicar la seva experiència en un projecte que varen desenvolupar fa uns mesos.

La seva proposta es va centrar en oferir als col·legis dÓlot una campanya de cribratge per detectar problemes visuals amb un criteri més enllà del estrictament refractiu, amb la novetat de proporcionar als pares una enquesta per valorar els signes i símptomes dels alumnes pel que fa a la seva visió, enquesta que va coincidir amb el percentatge dálumnes amb disfuncions. Lóbjectiu bàsic del programa de detecció va ser explicar que molts problemes dáprenentatge tenen la causa en una visió deficient i que la interrelació entre els alumnes, pares, educadors i optometristes és fonamental per resoldre’ls.

Cribratge visual a les escoles dÓlot


FLAIx .CAT

El COOOC col·labora subvencionant el 50% de la inscripció dels col·legiats.

L’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual -ACOTV-, va organitzar el passat 24 de novembre la seva primera Jornada Interdisciplinària amb el tema “Millorar les Dificultats d’Aprenentatge en el Segle XXI”, amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya.

La Jornada es va desenvolupar a les instal·lacions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’afluència d’assistència va ser tot un èxit i, junt amb els optometristes, diferents professionals vinculats als infants en edat d’aprenentatge van debatre i reflexionar amb ponències durant el matí i tallers a la tarda les noves necessitats i les dificultats d’aprenentatge actuals.

Va tancar la jornada el President del COOOC Alfons Bielsa, encoratjant treballar en aquest tipus d’iniciatives multidisciplinàries, tant per intercanviar experiències, com per a donar-nos a conèixer com a professionals i referents en salut visual.

L’ACOTV rep un diploma de reconeixement dins del Premi CCC a la Millor Iniciativa Lingüística 2012 , en la categoria d’Entitats.

El passat 9 de novembre del 2012 la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va reunir a l’auditori de la Torre Agbar de Barcelona més de 300 persones per celebrar la VII Convenció del Comerç de Catalunya.

En aquesta edició, la CCC ha volgut reconèixer una vegada més la tasca

realitzada per tots els professionals i les entitats que presenten una trajectòria que afavoreix l’ús de la llengua catalana, ja sigui en l’ús habitual o de manera prioritària en la política comunicativa de l’entitat, o duent a terme actuacions que contribueixin de manera significativa al foment de l‘ús del català en el seu àmbit d’actuació. Dins d’aquest marc es va atorgar un diploma de reconeixement a la ACOTV, que va recollir en nom de l’Associació la nostra Vicepresidenta, Roser Villena.

Aquest dimecres al vespre, la sala d’actes de l’Escola d’Enginyers, ha estat l’escenari de l’acte solemne de graduació de 78 estudiants que han acabat els seus estudis d’Òptica i Optometria i 17 més, han acabat un màster en la mateixa formació.

El passat 12 de desembre es va celebrar l’Acte de Graduació dels Diplomats i Diplomades en Òptica i Optometria durant el curs acadèmic 2011-2012, a la Sala d’Actes de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa, c/Colom,1.

L’Acte ha estat presidit pel regidor de l’Ajuntament de Terrassa, Juan Antonio Gallardo, el delegat del rector del Campus UPC de Terrassa, Francesc Astals, la degana de la FOOT, Ester Guaus, i el President del Col.legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, Alfons Bielsa.

Dins el programa d’actes, els assistents van gaudir de la conferència “L’òptic-optometrista en la consulta oftalmològica” a carrèc del Dr. Andrés Picó, especialista en Oftalmología de la Unitat de Cirurgia Refractiva del Centre d’Oftalmologia Barraquer.

La Coral del Campus de Terrassa va oferir una petita i agradable mostra del seu repertori, finalitzant amb Gaudeamus Igitur, acompanyats pel

public universitari. A continuació es va oferir una copa de cava als assistents a l’Acte.

Tot l’ acte es va retransmetre en temps real a través del portal de streaming Media Terrassa de la UPC.

I Jornada Interdisciplinària

de l’ACOTV

Premi CCC a la Millor Iniciativa Lingüística 2012

La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (UPC) gradua 95 nous professionals


FLAIx .CAT

El passat dia 29 d’octubre un nombre important de col·legis professionals van signar una nota de suport a la Resolució del Parlament de Catalunya de 27 de setembre.

El Col.legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, pocs dies desprès es va adherir-se al manifest i actualment ja som 79 col.legis professionals posicionats pel dret a decidir. L’ adhesió ha estat consequència de la voluntat del col.lectiu trasmesa a les dades recollides a l’enquesta feta als col.legiats. D’altra banda, volem ser coherents davant l’ expressió contundent de la ciutadania i moltes organitzacions de la societat civil alhora de demanar un exercisi democràtic i pacífic del dret a decidir lliurament el nostre futur.

El texte signat:

Els sotasignants Col·legis Oficials i Associacions adherits volem manifestar el nostre suport a:1. La Resolució del Parlament de Catalunya del passat dia 27 en el sentit de constatar “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col•lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” .2. Com a representants de professionals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural.

Des de Girona i a iniciativa del seu Delegat Territorial, en Jordi Pardo i Marquès, s’està impulsant una grup de treball que pretén oferir a tots els col·legiats models de documents dútilitat professional, des de consentiments informats, fins a fitxes, informes i prescripcions optomètriques de mínims, amb lóbjectiu dúnificar criteris i donar una imatge professional més homogènia.

Els documents sóferiran a la pàgina web del COOOC per poder-se descarregar i ampliar, si cal, els seus continguts segons les exigències de cada professional. El fet de proposar uns models de mínims implicarà un més alt grau déxigència i compromís professional per a tothom, especialment per part de les empreses pel que fa a crear els protocols de treball en el gabinet donat que, en molts casos, no sempre lémpresari és el mateix òptic optometrista.

Lóbjectiu del projecte és penjar els arxius descarregables al llarg dáquest any 2013. La voluntat de léquip de treball del projecte és que qualsevol col·legiat pugui fer la seva aportació, de tal manera que les propostes de models de documents estiguin en permanent estat de revisió.

Nota de suport a la resolució del Parlament de Catalunya de 27 de setembre

Fitxes i informes optomètrics: proposta de mínims

Un any més vàrem celebrar la diada de Santa Otília. Els companys de Tarragona van aprofitar la celebració per realitzar la presentació del llibre “Predominis visuals” de Manel Roure, com a acte central de Santa Otília, la nostra patrona. Es va realitzar a l’hotel SB Ciutat de Tarragona amb un afluència de públic de 23 persones. L’acte va ser presentat pel Delegat Territorial del COOOC, en Jordi Vecino, i la presentació va anar a càrrec del nostre company andorrà Ramon Porqueras. El mateix autor va exposar

el llibre amb dades molt objectives i va deixar entreveure la seva gran professionalitat.

El tradicional sopar de la Nit de l´Òptic es va celebrar a Barcelona a l´Hotel Majestic, el dissabte 15 de desembre. Després de gaudir dúna bona convers amb els companys i de les excel·lències culinàries que ens van oferir, els assistents varen gaudir dúna sessió retrospectiva dímatges de diferents Nits de l´Òptic i, com a primícia a Europa, de l’actuació en exclusiva del “The Dancing Bear & Binocular Duo Orchestra” que van animar la nit. Finalment l´habitual i esperat sorteig de regals per a tothom va tancar una nit màgica força animada. Des d’aquí, volem agrair a tots els fabricants, distribuïdors i laboratoris que, amb el seu recolzament, han fet possible aquest sopar de la Nit de l’Òptic 2012.

Santa Otília: llibres i nits màgiques


Amb efectes a 1 de gener de 2013, el COOOC disposa d’una nova pòlissa col·lectiva d’assegurança que cobreix la responsabilitat civil professional dels col·legiats amb la companyia W. R. Berkley, de primera línia en el sector, l’import de la qual està inclòs en la quota col·legial.

Fins ara la gestió d’aquesta assegurança es feia des del CGCOO de Madrid; si bé buscant sempre el màxim benefici i la millor qualitat en els serveis pels nostres col·legiats, des d’aquest any la gestió es farà directament des del Col·legi català, tal i com es va acordar per unanimitat a la reunió de l’Assemblea General Ordinària de 19 de desembre de 2012.

ACTIVITAT PROFESSIONALL’activitat professional assegurada per aquesta pòlissa és la d’Òptic Optometrista, tal com aquesta activitat es regula en la normativa vigent, en

concret en el R.D. 1419/1990, del 26 d’octubre, pel que s’estableix el títol universitari oficial de diplomat en òptica i optometria.

Així mateix serà objecte de l’assegurança, per a aquells professionals que acreditin la capacitació obtinguda, l’activitat d’Audiologia Protèsica.

OBJECTE DE L’ASSEGURANÇAResponsabilitat Civil Professional que directa, solidària o subsidiàriament pugui derivar-se per l’Assegurat com a conseqüència dels danys i perjudicis causats involuntàriament a clients o tercers per fets que derivin del risc especificat en la present pòlissa.

Es garanteix a l’Assegurat els riscos estipulats en les Condicions Particulars de la pòlissa. En concret:

1. La Responsabilitat Civil directament exigible al Centre Assegurat en el desenvolupament i exercici de les tasques pròpies de la seva activitat.

2. L’abonament als perjudicats o als seus drethavents de les indemnitzacions a que donés lloc la responsabilitat civil de l’Assegurat.

3. El pagament dels costos i despeses judicials o extrajudicials inherents al sinistre, que s’abonaran en la mateixa proporció existent entre la indemnització que hagi de satisfer a la Companyia, d’acord amb el que preveu la pòlissa i l’import total de la responsabilitat de l’Assegurat en el sinistre.

4. La Constitució de finances judicials exigides a l’Assegurat per garantir la seva responsabilitat.

COBERTURA PER ALS COL·LEGIATSEs garanteix la Responsabilitat Civil que directa, solidària i subsidiàriament se li pugui imputar a l’Assegurat professional Òptic, Optometrista, Àudiometrista, que estigui vinculat amb el Col·legi Professional Assegurat, derivada de danys causats a clients en el desenvolupament de la seva activitat medico-hospitalària. El delicte d’omissió d’auxili, sempre i quan aquesta omissió es produeixi per culpa o negligència del professional.

La cobertura de RC Professional actuarà en excés de qualsevol Pòlissa addicional que pogués existir a títol individual o col·lectiu que cobreixi el mateix risc.

Assegurança de responsabilitat civil professional 2013

FLAIx .CAT

El passat 24 de desembre, Alfons Bielsa, en representació del COOOC. va estar convidat a l’acte de presa de possessió del Molt Honorable Senyor Artur Mas com a President electe de la Generalitat de Catalunya.

El nostre President aprofitant el refrigeri posterior al Pati dels Tarongers, va poder felicitar personalment al President Mas. Tot seguit també va intercanviar unes paraules amb la Sra. Mas i mes tard amb l’ expresident Jordi Pujol, a l’ombra dels tarongers del Palau de la Generalitat.

També va intercanviar paraules amb la Vice Presidenta Sra. Joana Ortega, qui va recordar l’estrena al Cine Comèdia del test d’en Víctor en 3D a Barcelona, amb el Conseller de cultura Ferran Mascarell, l’Alcalde Trias, entre altres càrrecs polítics i representants d’institucions, coincidint en l’acte i en un ambient distès i relaxat.

Com a Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes, cal implicar-nos amb l’administració perque que s’ens tingui

en compte pel que representem i pel que fem. No hem d’oblidar mai que la nostra funció principal, com a òptics optometristes és vetllar per la salut visual dels catalans.

Nosaltres també hi vam estar . . .


EL COOOC OPINA

La transició cap als honoraris professionals

2. Reflexions òptiques, reflexions mentals.

Mirem-nos al mirall i intentem veureńs. Com ens volem veure nosaltres és com ens veuran els altres: si volem ”ser com”, hem “dáctuar com”. No podem dubtar del valor de la nostra feina, excepte si no la fem bé. Plantejar uns honoraris professionals quan l’examen es limita a una valoració amb au-torefractòmetre i a un examen subjectiu de dos minuts pot resultar difícil, però no ho és tant quan l’examen visual segueix els proto-cols que tots coneixem i que obliguen a una dedicació extensa. Realment creieu que un client/pacient no donarà un valor satisfacto-ri a aquest examen?

Fixem-nos en el concepte de “valor” en sí i ens adonarem de la seva relativitat, per això parlem de valor satisfactori. El primer pas per aconseguir que els altres valorin la pròpia feina és començar per valorar-la un mateix. Davant dúna formació i experièn-cia professional sòlida, davant de la dispo-nibilitat de medis tecnològics i del fet de dedicar el temps que cal per treballar com cal, només és necessari sentir-nos sincers per trobar la coherència de demanar un valor satisfactori.

3. El valor de léxamen i láplicació pràctica dels honoraris.

Bàsicament podem parlar de dos maneres de donar valor a l’acte professional. La més directe i no sempre la més fàcil és cobrar els honoraris professionals de forma sistemàti-ca, amb independència que el client es faci o no es faci ulleres graduades.

Un altre opció en el camí de la transició cap a la valorització dels serveis professionals,

1. El nostre monstre

Molt probablement coincidirem tots en que, en un altre context professional, qüestionar léxistència d´honoraris professionals resul-taria surrealista. Al llarg de molts anys i de manera difícil déntendre, hem arribat a trivia-litzar tant els actes propis del nostre exercici diari que hem començat regalant un cargolet i hem acabat dubtant si hem de cobrar o no la visita optomètrica, entre altre altres raons per la majoritària inèrcia dúna pràctica mal entesa i pitjor explicada.

Quan l´òptic optometrista “X” arrossega una trajectòria basada en no cobrar els exàmens optomètrics i, a més a més, ha caigut en lérror démular les perverses estratègies de les òpti-ques supermercat basades essencialment en les promocions, regals i altres invents propis déstils que no haurien de ser els nostres… com és pot plantejat cobrar honoraris a uns clients acostumats a rebre els serveis sense cost i les ulleres amb descomptes?

De fet, aquesta darrera qüestió amaga un fons pervers. Només cal comparar el model de preu i el model professional en els actuals moments de crisi: tots dos s´han cregut el que feien. El model comercial, vinculat directament a les fluctuacions del consum pur i dur, pateix tant com altres àrees de consum general, mentre que el segon, plenament sanitari, resta vincu-lat a una de les prioritats irrenunciables de la majoria de la societat: la salut, patint menys la davallada consumista.

No es gens difícil deduir que l´òptic optome-trista que respon al perfil “X”, sense adonar-seń, ha creat el seu propi i particular monstre, de tal manera que els seus dubtes i les seves pors es projecten sobre els seus clients , esde-venint una única i temible força paralitzant davant de lácció racional.

Lluis Bielsa i EliesVicepresident COOOC

Col·legiat: 3979


EL COOOC OPINA

és entendre léxamen visual com a part dún procés integral. Si les ulleres són la conse-qüència dún procés, séntén que l’examen visual del client que es fa les ulleres al mateix establiment podria estar inclòs en el mateix procés i, per tant, no tindria un cost addicio-nal, si bé constaria el seu valor de manera explicita com a cobrament/abonament en el mateix albarà en el que, òbviament, desapa-reixen totalment els descomptes, promocions i ofertes.

Dins d’aquesta opció s’entén que látenció de no cobrar els honoraris professionals al client és una forma de donar-li també valor en la mesura que, encara que no es faci les ulleres, se li cobra la visita. Aquesta estratègia no implicaria cobrar per proves addicionals com les vinculades a la teleretinografía, per exemple.

Dúna forma o d’una altre, el més important és, com dèiem, començar per donar nosaltres el valor que satisfaci el que fem.

4. Recursos pràctics

Lópció de treballar amb hores convingudes es troba en el rerefons de la revaloració dels serveis professionals. Concertar una hora exclusiva, personal i intransferible transmet el missatge de que no es tracta dúna simple refracció computeritzada sino dún espai de temps programat i planificat per escoltar, conèixer el cas i cercar solucions… Planificar es sinònim de ben treballar i això, indubta-blement, té un valor reconegut.

Les hores convingudes permeten organitzar i rendibilitzar millor el temps. Saber prèvia-ment quines persones i quins casos ens espe-ren al llarg del dia i els propers dies ens farà viure amb la tranquil·litat de pensar que el dia següent i els posteriors seguirem gaudint dúna activitat professional emocio-nal i materialment prou ren-dible com per animar-nos a fer noves inversions.

Juntament amb les hores convingudes, els informes escrits, com a dret bàsic del pa-cient/client, no solament han dínformar

i proposar, també han de formar en el co-neixement des de la perspectiva de la divul-gació. Un client format és un client menys permeable a les manipulacions de determi-nades estratègies comercials i, per tant, és un client satisfet i fidel. A més a més, un infor-me optomètric ben redactat i pedagògic és un tros de publicitat positiva que séscampa pel món, un testimoni de la feina ben feta.

Finalment, utilitzar el llenguatge en el regis-tre i to adequat, cuidant tant el fons com la forma ens farà evitar expressions tan des-afortunades com “es gradua la vista”, exem-ple de confondre, per una banda, la part per el tot des de la perspectiva del concepte i, per altre, des de la perspectiva de la forma, parlant de la “refracció” com si tractéssim dájustar la potencia dún microones.

Parlem “déxamen visual”, parlem d´hores convingudes per dedicar-nos millor als nos-tres clients i certifiquem, amb la màgia de la lletra, tot allò que cal informar, expli-car i proposar.

La transició a la re-valoració dels honoraris professionals només té un pe-tit obstacle: un mur baixet i gruixut que ens envolta la raó i que només depèn de nosaltres superar-ho. Mirar les coses no implica interpretar-les… per entendre-les les hem de veure.

No podem dubtar del valor de la nostra feina, excepte si no la fem bé .


Santa Otília, patrona dels òptics optometristes

La vida de Santa Otília, o la llegenda, es coneix a partir d’un text anònim de 950 D.C.

Adalric, duc d’Alsàcia (a l’actual França, lla-vors al Regne d’Austrasia) desitjava tenir un fill, naixent, al volts de 662 una nena i cega. Enfurit Adalric decideix matar a Otília, però i segons la crònica, la seva mare de nom Be-reswinde la dóna a una mainadera i als 12 anys entra al Monestir de Balme, prop de l’actual Besançon.

L’Otília o Odília, rebutjada pel seu pare no havia estat encara batejada, però just en el moment d’entrar al convent, Sant Erhard, un monjo irlandès i Bisbe de Longford, a l’actual República d’Irlanda, rep la missió celestial d’anar a Balme per batejar a la jove Otília, on rep el nom d’Otília, llatinització del germànic Otó, que posseeix la llum de Déu.

OCI I CULTURA

A la vegada que rep el sagrament i els Sants Olis, l’Otília pot veure. El miracle té un fort ressò a la regió, i Hug, germà petit de l’Otília decideix portar-la al Palau Ducal d’Obernai. Tot i el miracle, Adalric continua rebutjant la seva filla i, portat per la fúria, mata al seu fill Hug, segons una de les versions. Una al-tre ens diu que poc a poc Adalric acceptà la seva filla i la promet en matrimoni. L’Otília fuig cap a la Selva Negra, prop de Friburg (a l’actual Alemanya) on viu al bosc i eri-geix un altar prop d’un font que manà aigua una vegada l’altar fou construït i on curava diverses malalties oculars. Adalric, coneixe-dor de la fama de la santedat de la seva filla, envia homes per portar-la de nou a Obernai.

Adalric, penedit de l’assassinat d’Hug o potser convençut de la santedat d’Otília, ce-deix a la seva filla el Castell de Hohenbourg, on l’Otília funda un monestir als volts de 680 D.C., i on milers de cecs i malalts acu-deixen a la cerca d’un nou miracle, sent la primera abadessa de l’ordre Benedictina. Les dificultats són tals per arribar al cim on és el castell, ara monestir, que l’Otília cons-trueix al 690 D.C., als peus de la muntanya, un nou establiment, conegut amb el nom de Niedermünster, o Monestir d’Abaix, on també es farà càrrec dels més desfavorits.

L’Otília morí el 13 de desembre de 720. Va ser canonitzada al 1049 pel Papa Lleó IX i és patrona d’Alsàcia des de 1946. A l’actualitat l’Abadia de Hohenburg, o Mount Sainte Odile o Odilenberg, és un lloc de peregrina-ció i devoció pels alsacians i pels alemanys de la ribera oriental del Rin

Per diferenciar-la de Santa Llúcia de Sira-cusa a la iconografia catòlica, Santa Otília

Vicenç Masià i Anavitarte

Col·legiat: 5815

SEPULCRE DEL DUC ADALRIC, A L’ABADIA DE SANTA OTíLIA,

AMB L’ESCULTURA REPRE-SENTANT SANTA OTíLIA


OCI I CULTURA

apareix com a abadessa benedictina, amb una Bíblia o la Regla Benedictina amb dos ulls, a diferència de Santa Llúcia que els pre-senta sobre una safata.

Existeixen altres tradicions respecte als mi-racles de Santa Otília, o Odília, però, dona-da la continuïtat de l’Abadia de Hohenburg, aquesta sembla la més arrelada a la tradició catòlica alsaciana i sueva.

Adalric, duc d’Alsàcia desitjava tenir un fill, naixent, al volts de 662 una nena i cega… A la vegada que rep el sagrament i els Sants Olis, l’Otília pot veure .

REPRESENTACIÓ DEL 1500 DE SANTA OTíLIA, A L’ALTAR MAJOR DE CONVENT DE LúNENBURG (ALEMANyA)

ABADIA DE SANTA OTíLIA O SANTA ODíLIA, A OTTROTT, BAIx RIN, ALSàCIA, FRANÇA


A CONTINUACIÓ US DETALLEM LA VALORACIÓ DE LES JORNADES, CELEBRADES AL PALAU DE CONGRESSOS DE CATALUNyA EL S DIES 15 I 16 DE SETEMBRE DE 2012 .

ACCIONS COL·LEGIALS

Valoració de les I Jornades Mediterrànies de la Visió

Dins del programa científic es varen presentar la sessió de conferències (diumenge al matí) i les sessions monogràfiques, que es varen repetir dissabte i diumenge per la tarda, per adaptar les Jornades als horaris dels que treballen els dissabtes a la tarda.

De cada sessió es valoraven 3 atributs: el contingut de la sessió, la qualitat del docent i la utilitat pel meu treball.

Sessions MonogràfiquesLes mitjanes aritmètiques dels resultats de les sessions monogràfiques han estat els següents:

Contingut de la sessió: 8,45 Qualitat del docent: 8,36Utilitat pel meu treball: 8,29

Totes les valoracions individuals dels conferenciants han estat per damunt de 6,5 punts, fet que demostra la qualitat dels experts i l’interès pels temes presentats.

La sessió monogràfica que ha obtingut la millor valoració ha estat la del Dr. Adolfo Vivar, amb “El maneig optomètric de la degeneració macular seca: diagnòstic campimètric i protocol terapèutic” amb una mitjana aritmètica

de 9,33 (Contingut de la sessió: 9,43, Qualitat del conferenciant: 9,63 i Utilitat pel meu treball: 8,94)

ConferènciesLes mitjanes aritmètiques dels resultats de les sessions monogràfiques han estat els següents:

Contingut de la Conferència: 8,21Qualitat del docent: 8,51Utilitat pel meu treball: 8,06

Totes les valoracions individuals dels conferenciants han estat per damunt de 7,5 punts, on també queda reflectida la qualitat dels professionals i la vàlua dels continguts de les seves conferències.

Les conferències que han obtingut la millor valoració han estat la del Sr. Jaume Pauné, “Actualitat en el control de la miopia” amb una mitjana aritmètica de 8,55 (Contingut de la sessió: 8,6, Qualitat del conferenciant: 8,73 i Utilitat pel meu treball: 8,34) i la del Sr. Genis Cardona, “El parpelleig i l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal” amb una mitjana aritmètica també de 8,55 (Contingut de la sessió: 8,49, Qualitat del conferenciant: 8,8 i Utilitat pel meu treball: 8,38).

0

2

4

6

8

10

8,75 8,617,66 7,26

8,55 9,20 8,66

Organització de les Jornades

Informació rebuda

qualitat pausa/café

qualitat sopar/dinar

Informació a la web

Celebració en cap de setmana i dues opcions

Valoració global

A nivell organització, les Jornades, organitzades per primer cop, aproven amb una mitjana aritmètica de notable alt. La valoració global es situa en el 8,66, amb una organització puntuada en 8,75 i la conveniència de fer-ho amb 2 formats integrats en un sol cap de setmana que va ser valorada amb un 9,2.

El fet que el 98% dels assistents asseguri que Segurament o Probablement tornarà a les properes edicions de les Jornades demostra l’alt grau de satisfacció dels mateixos.

Que el 97% dels assistents afirmin que Segurament o Probablement recomanaran les Jornades als seus companys ratifica aquesta satisfacció general.



Tornaré a les properes edicions?

67%

31%

2% 0%

Segurament SI

Probablement SI

Probablement NO

Segurament NO

Recomanaré les jornades a companys?

68%

29%

2% 1%

Segurament SI

Probablement SI

Probablement NO

Segurament NO

Destacar que el 64% dels col·legiats es varen assabentar de l’existència de les Jornades via e-mail del Col·legi, mitja de comunicació que demostra la seva efectivitat en fer arribar les notícies directament del COOOC a les bústies de cada col·legiat, amb molta agilitat i immediatesa.

Dades estadístiques dels assistents:Com a conclusió, des del COOOC estem molt satisfets amb les valoracions obtingudes en aquestes primeres Jornades Mediterrànies de la Visió, que posen de manifest que l’esforç organitzatiu es veu completament recompensat per la vostra opinió, l’opinió dels companys. Gràcies a tots. Us esperem a les properes Jornades on tornarem a posar el màxim interès per aconseguir un resultat similar, i fins i tot millor.

Col·legiats / No col·legiats

Exerceixes en…

Procedència

9%

91%

No col·legiats

Col·legiats

Óptica

Consulta optomètrica

Hospital

Altres

71%

11%

8%

10%

Barcelona Província

Barcelona Capital

Tarragona

Lleida

Girona

Fora de Catalunya

51,2%

20,7%

12,2%

6,7%

5,5%

3,7%



EL COOOC VA LLENÇAR UNA 2A . ENqUESTA D’OPINIÓ BASADA EN LA REALITzADA DURANT EL MES DE NOVEMBRE DE 2010 I ADREÇADA A CONèIxER L’OPINIÓ DELS ÒPTICS OPTOMETRISTES COL·LEGIATS DE CATALUNyA, PER TAL DE CONèIxER L’OPINIÓ ACTUAL DEL COL·LECTIU, EN REFERèNCIA A LA TASCA qUE S’ESPERA qUE DESENVOLUPI EL COL·LEGI .

Enquesta als col·legiats: 2012

Els objectius d’aquesta enquesta varen ser:

1. Conèixer l’opinió dels Col·legiats en els aspectes més importants de la professió i de la seva representativitat.

2. Constatar si aquests aspectes han millorat des de la darrera consulta.

3. Avaluar algunes de les eines desenvolupades des del Consejo General de Colegios, per tal de conèixer la seva utilitat des del punt de vista dels col·legiats catalans.

A continuació es presenten les respostes obtingudes en cada una de les qüestions plantejades, la comparativa amb 2010 i les conclusions extretes de les respostes dels participants.

Metodologia de l’enquesta:• Tipus: Enquesta autoadministrada,

enviada per e-mail.- 21 preguntes tancades, amb opcions

de selecció.- 7 camps d’opinió oberta inclosos

entre les 21 preguntes.- 1 espai obert d’opinióà Expressa’t.

• Període de resposta: del 8 al 16 d’octubre de 2012.

• Mostra: Llista de col·legiats inclosos a la base de dades d’e-mails.

• Suport: Enquesta on-line de Surveymonkey.

• Enllaç: http://es.surveymonkey.com/s/OPINA-Enquesta-COOOC-2012

• Respostes obtingudes: El 21,2% dels col·legiats han participat en l’enquesta. Tot i que la participació és lleugerament superior a la consulta realitzada l’any 2010 (20,7%), aquest nivell de resposta ens situa en una participació aproximada d’1 de cada 5 col·legiats.

Resultats principals:

SERVEIS DEL COOOC. La següent gràfica (Fig.1) mostra els resultats de 2012 (blau) i la comparativa amb els resultats obtinguts a la consulta realitzada en 2010 (verd). La columna groga mostra l’evolució.

Cal destacar que tots els aspectes valorats en 2012 estan per damunt de 5, fet que no es donava a l’anterior consulta. En 2010, la mitjana aritmètica era de 5,27, tenint les inspeccions per sota del 5.

La mitjana aritmètica de la valoració actual és de 6,46, destacant la informació que arriba al col·legiat, amb una puntuació de 7,36. Els aspectes que més han millorat són la informació, la formació i la comunicació de la mateixa.

ACCIONS DEL COOOC. Aquesta gràfica (Fig. 2) mostra també els resultats de 2012 (blau) i la comparativa amb els resultats obtinguts

a la consulta realitzada en 2010 (verd). La columna groga mostra l’evolució.

Tots els aspectes milloren notablement, fent un salt pràcticament de 2 punts positius.

L’aspecte que més millora és la presència als mitjans de comunicació generalistes (variació del 64%).

Actualment aquests atributs lligats a la representació que realitza el Col·legi de la professió, creixen en 2 punts positius, passant del 3,9 al 5,9.

Aquesta millora obtinguda confirma que les actuacions dels COOOC són percebudes pel col·lectiu d’Òptics Optometristes catalans i que mereixen el seu reconeixement.

COMUNICACIÓ.A La pregunta “Com a col·lectiu, on creus que hauríem de centrar els esforços de COMUNICACIÓ a mig termini (propers 2 anys)?”, totes les respostes obtingudes estan per damunt de 8, tal i com passava a la consulta realitzada en 2010 (Fig. 3).

Es confirma doncs la importància que té pel col·legiat la comunicació que es pot fer des del Col·legi.

Opinions en referència a:

• FORMACIÓ: Els 3 temes de major interès són l’optometria pediàtrica, la contactologia i la teràpia visual.



• COMUNICACIÓ DES DEL COOOC: El 93,9% dels participants opina que sí que és necessari potenciar la figura de l’òptic optometrista als mitjans de comunicació. El 95,4% afirma que li arriba el Newsletter.

• CONVENI COL·LECTIU: El 77,7% opina que caldria tenir un mateix conveni col·lectiu a tota Catalunya, tot i que aquesta pregunta genera grans dubtes al respecte.

• JORNADES DEL COOOC: El 60,6% dels enquestats desitja que es facin les Jornades Catalanes de la Visió com a congrés català bianual.

• RELACIÓ COOOC-FOOT: El 64% opina que cal incrementar la col·laboració amb la Facultat d’Òptica i Optometria.

• ADHESIÓ A ENTITATS: Sobre la qüestió de si el COOOC ha d’adherir-se a les peticions d’entitats que li sol·licitin que prengui una postura positiva a la sobirania nacional, el 41,8% respon que Sí, el 17,6% que No, i el nombre de persones que escullen no manifestar-se al respecte és del 40,6%.

• IMPORTÀNCIA D’AQUESTA CONSULTA: El 85,2% creu que aquesta enquesta és im-portant i cal repetir-la un cop a l’any.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

6,6 6,6 6,66,2

5,5

6,4

7,4

5,69

5,11 5,13 5,02

4,54

5,38

6,02

+0,95+1,34

+1,01

+1,40 +1,44+1,22

+0,93

Fig.1 - SERVEIS DEL COOOC.

Fig.2 - ACCIONS DEL COOOC.

Fig.3 - COMUNICACIÓ DEL COOOC.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

6,16,0 5,8

5,7

4,33,9 3,7

3,5

+1,8+2,1 +2,1 +2,2

Octubre 2012

A.- Col·legiació

B.- Informació al Col ·legiat

C.- Borsa de treball (webs ite)

D.- Formació organitzada des del COOOC

E.- Comunicació de la formació profes-sional

F.- Servei Jurídic

G.- Inspeccions als establiments d’òptica

A.- Representació de la professió en front de les autoritats sanitàries

B.- Representació de la professió en front de la Societat

C.- Informació de la professió de l’òptic optometrista a la Societat

D.- Presencia als mitjans de comunicació generalistes

A.- Treballar en persuadir de la necessitat de professionalitat i qualitat enlloc de preu baix.

B.- Diferenciar i valoritzar un bon servei professional

C.- Diferenciar i valoritzar els productes òptics de qualitat (respecte els de low cost)

D.- Comunicar la importància de la visió en l’etapa de l’aprenentatge

E.- Diferenciar-nos, a nivell de responsables de la funció de la visió, d’altres professionals

F.- Donar a conèixer a la societat les tasques professionals de l’òptic optometrista

Novembre 2010 Diferencial

0

2

4

6

8

108,8

8,59,0

8,48,6 8,5

8,9

8,38,7 8,4

8,7 8,8

A B C D E F G

A B C D E F

A B C D



Eines desenvolupades pel Consejo General de Colegios de Ópticos-optometristas.

GACETA DE OPTOMETRÍA Y ÓPTICA OFTÁLMICA.A la consulta realitzada sobre diversos aspectes d’aquesta publicació, els resultats dels diferents atributs són els següents:

• Continguts: Molt bé 17,9%, Bé 55,5%.

• Informació Científica: Molt bé 17,0%, Bé 61,0%.

• Publicitat: Molt bé 8,9%, Bé 41,9%.

• Interès general: Molt bé 14,2%, Bé 52,1%.

D-OPTOMD-Optom és una plataforma creada pel Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas, on es pot accedir a informació de condicions oculars, procediments clínics, material educatiu i guies amb informació i consells pels pacients.

Tot i que el 76,9% dels participants coneix aquesta plataforma, només la utilitza un de cada quatre optometristes.

Tots els aspectes avaluats (Navegació, Senzillesa i facilitat de trobar els continguts i Utilitat per la meva feina) estan per damunt del 50% en les classificacions de Molt bé i Bé.

El 45% afirma no fer servir mai D-Optom. El 88,6% no el fa servir mai o menys d’un cop al mes (esporàdicament). Només el 6,7% dels participants el fa servir un cop a la setmana o més. Aquestes dades confirmen la poca utilització que es fa d’aquesta plataforma per part dels participants.

Dades estadístiques dels participants

A nivell de dades estadístiques dels participants a aquesta segona consulta resulta que:

• Els col·legiats més actius a nivell de respostes són els d’edat compresa entre 30 i 50 anys.

• En proporció a la seva representació en el col·lectiu, les dones contesten més a l’enquesta que els homes.

• La majoria dels col·legiats (60,7%) treballen per a tercers. El 18,3% treballa en consultes oftalmològiques, privades o de la Seguretat Social. Un 4,5% afirma que actualment no treballa o es troba en situació d’atur.

• A nivell de participació per províncies, comparant amb 2010, s’observa un increment de la participació de les províncies de Girona i de Tarragona. Lleida baixa en participació i Barcelona es manté.

• El 95,3% dels col·legiats que contesten són exercents.

• El grup més representat són els que exerceixen des de fa entre 11 i 15 anys, seguit pels que fa entre 6 i 10 anys.

Conclusions

Els resultats de l’enquesta demostren que hi ha una millora real i estadísticament representativa, tant en els serveis que el COOOC ofereix als seus col·legiats com en les accions de representació i de visibilitat que realitza.

Dit això, cal remarcar que hi ha encara un bon recorregut per a la millora. El COOOC pot aconseguir que les valoracions pugin, fet que significaria que la organització col·legial és de més utilitat per a tots aquells que hi formen part.

Un cop analitzats tots els punts de l’enquesta i valorats els comentaris oberts, es pot afirmar que l’actual Junta de Govern del COOOC ha aconseguit una millora significativa a ulls dels col·legiats, resultat de les actuacions realitzades durant els darrers 2 anys.

AINHOA URIEN, GUANyADORA DE L’IPAD


3D Film & Music Fest és el primer Festival de videoclip i documental musical que s’ha realitzat a Espanya i un dels primers a nivell internacional utilitzant en exclusivitat la tecnologia Digital S-3D. Ha comptat amb el suport d’organismes privats i amb la col·laboració d’institucions i empreses especialitzades en el sector com Kronomav, Panasonic, Apuntolapospo, TV3, Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, Observatorium 3D, La Salle, EMAV, International Stereoscopic Union o Eurostereo Foundation.

5DWorks, de la mà d’Iván Cabrera i Edgar González va organitzar els dies 3, 7 i 8 de desembre el primer 3D Film & Music Fest al Cinema Comèdia (Passeig de Gràcia, 13) de Barcelona. Va ser sens dubte una trobada audiovisual i cultural, de caràcter independent, que va pretendre convocar realitzadors, professionals, investigadors, institucions, universitats, empreses i al públic en general al voltant de la tecnologia 3D.

Una de les anècdotes més interessants i innovadores d’aquest Festival va ser que la seva inauguració va coincidir amb el dia 3D (3 de desembre), esperant

convertir-lo en el Dia Internacional dels professionals del sector. Per aquest motiu, tant futures inauguracions com la gala Premis Excel·lència al Desenvolupament i a les Aplicacions de la Tecnologia 3D, tindran lloc en aquesta data.

Aquest festival ha estat concebut amb la idea original d’incentivar en un mateix esdeveniment la creació de nous continguts artístics digitals, així com fomentar la investigació i el desenvolupament de les tecnologies 3D, tant en el context de la indústria cinematogràfica com en el de nous tipus d’aplicacions interactives basades en el 3D i la realitat virtual estereoscòpica, a més del seu ús en els camps de la medicina i la salut.

En l’esdeveniment d’inauguració va estar present el film-test de Víctor 3D, desenvolupat conjuntament pel Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya i TV3, i els assistents van poder avaluar la seva capacitat estereoscòpica abans de veure els continguts audiovisuals que es van presentar al festival, els quals van tenir un nivell tècnic molt alt i alguns d’ells van oferir imatges 3D de gran bellesa artística.

3D FILM & MUSIC FESTIVALUna iniciativa pionera també amb el suport del COOOC

LÁssociació Catalana de Diabètics, lÁssociació de Disminuïts Visuals de Catalunya, la Asociación Asturiana de Diabéticos, a més del Colegio de Ópti-cos-Optometristas de la Comunitat Va-lenciana s´han afegit a les entitats que ja donen suport formal a la xarxa d´òptics optometristes per a la prevenció de les patologies de retina.

Altres entitats com la Federación Espa-ñola de Diabéticos, la Sociedad Española de Retina y Vítreo, la Fudación Retina Plus+ i, en converses recents, la mateixa ONCE han mostrat el seu interès amb la iniciativa i en un projecte que perme-ti aglutinar totes les associacions de pa-cients del conjunt de léstat.

Des del COOOC seguirem recolzant aquest tipus díniciatives que no solament beneficien la salut visual del conjunt de la població sinó que remarquen el caràcter de l´òptic optometrista com a professio-nal primari de la visió, emfatitzant amb la vessant professional de l´òptica i de l’optometria com a eixos bàsics de supe-ració i d´èxit.

La xarxa d´òptics optometristes OPT RETINA aconssegueix nous suports



Des de 1963 i amb caràcter anual, el Festival de la Infància és un punt de retrobament dels nens i nenes de Catalunya. Amb el Premi Europeu a l’Excel·lència 2012, es reconeix la seva positiva tasca de transmetre valors en els més petits, mitjançant la imaginació, el joc i la participació. Més de 95.000 visitants, des de el 27 de desembre fins el 4 de gener , han passat per les diferents ofertes de lleure, propostes, tallers i jocs.

Seguint amb léxitosa idea de lány passat al Festival de la Infància, la Fundació IMO ha tornat a recrear un ull gegant que ha permès als més petits endinsar-se al seu interior per veure com és i com funciona. “El viatge per lúll” ha servit per conscienciar a pares i fills sobre la importància de veure-hi bé dúna forma lúdica i entretinguda. Els petits entraven per la còrnia i travessaven tots els mitjans intraoculars per arribar al cervell a través del nervi òptic, mentre es divertien dins lúll gegant, participaven a una gimcana on se’ls explicava, jugant, les parts de lúll i com funciona la visió. Dos gabinets dóptometria han permès realitzar proves dágudesa visual gratuïtes als petits aventurers per part dóptometristes de l’IMO.

Aquest any 2013, el COOOC vol dedicar gran part dels seus esforços a la participació activa dels col·legiats en l´àmbit de

la visió infantil, per aquesta raó va acceptar la proposta de col·laboració de la Fundació IMO, organitzant en el mateix estand i en paral·lel, unes sessions de pel·lícules en 3D, que han inclòs el test binocular dén Víctor.

Cal destacar la col·laboració dels estudiants voluntaris de la Facultat d´Òptica i Optometria de Terrassa, Sílvia Fonts, Sandra Palma, Elsa Ortiz, Elisabeth Burbano, Claudia Gutiérrez i Sara Fernández, als qui agraïm especialment el seu generós esforç. Els petits i les seves famílies han conegut en Víctor i han fet proves 3D amb les seves indicacions. També s´ha repartit

informació sobre el que és la visió binocular i la seva importància per millorar la nostra relació amb léntorn.

A tots els nens i nenes que han participat a les activitats de l’estand se’ls

ha obsequiat amb un kit que inclou, a més de caramels i fulletons divulgatius de l’IMO, un pòster dágudesa visual inèdit, dissenyat especialment pel COOOC per al Festival de la Infància.

El nou pòster d’agudesa visual s’inspira en un Mapa del Tresor on apareix una illa amb els seus elements característics i un vaixell pirata en primer terme. Un gros bagul ple dúlls que representa el tresor, indicat en el mapa amb una creu, apareix sota una Rosa dels Vents Ocular. Per arribar a la creu del mapa, cal seguir un estret camí envoltat de bombolles amb els optotips direccionals de Snellen, en escala decimal i en passos de 0.20. En el mateix pòster apareix la distància a la qual s´han de fer les proves i les instruccions corresponents, amb un avís on sínforma que aquest examen és només una valoració bàsica de l’agudesa visual i no substitueix l’examen visual de l’especialista.

Festival de la infància 2012Viatge per lúll, Víctor 3d i mapes del tresor



FORMACIÓ

Eugenio Claramunt, DOOPresidente

AEOPTOMETRISTASAeoptometristas

L’Asociación Española de Optometristas Unidos (AEOPTOMETRISTAS) és una associació sense ànim de lucre, que va néi-

xer de la preocupació d’un grup d’òptics opto-metristes per aconseguir la unió dels professio-nals per promocionar la professió.

Es basa en dos pilars:

- La divulgació de la importància de l’activitat de l’òptic optometrista com professional d’atenció primària de la salut visual

- La formació post-grau en l’àmbit científic-sanitari de l’òptic optometrista per millorar la seva atenció sanitària

Actualment AEOPTOMETRISTAS compta amb més de 400 associats.

Entre els serveis que s’ofereix als associats po-dem trobar: assessoria LOPD, laboral, fiscal, comptable i jurídica amb consultes gratuïtes.

Al web d’AEOPTOMETRISTAS www.aeop-tometristas.es hi ha diverses seccions útils per l’associat, como un directori optomètric, un tauler d’anuncis, fòrums de debat…, a més del campus virtual de formació MOODLE: http://www.aeoptometristas.es/moodle/login/index.php. La senzillesa i efectivitat d’aquesta eina formativa ha facilitat que molts òptics optome-tristes hagin estudiat disciplines tan específiques com la ortoqueratologia, la biometria ocular i el càlcul de lents intraoculars, o la relació entre la dislèxia i la visó en els nens.

Des de 2008 s’han impartit els següents cursos, alguns ja amb tres edicions i seguits per més de 1.000 alumnes. Tots han estat acreditats per la Comisión de Formación Continuada de las Profesiones Sanitarias del Sistema Nacional de Salud:

• OCT: Maneig i interpretació d’imatges a tra-vés de casos clínics

• Curs d’introducció i avançat de Biometria Ocular, Càlcul i Anàlisi de Lents Intraoculars Fàquiques i Pseudofàquiques

• Introducció a la Cirurgia Refractiva Corneal

• Introducció a la Ortoqueratologia.

• Disseny de la Investigació Clínica en Salut Visual

• La dislèxia i la seva relació amb la Visió en els nens.

• Fonaments de queratometria i topografia cor-neal.

• Fonaments de farmacologia, iatrogènia i us racional dels medicaments.

Es busca sempre la millor oferta formativa oferint els coneixements més avançats en un suport de qualitat (videotutorials, pdf’s, fòrums tutelats pel professor al llarg de tot el curs…).

Al 2010 AEOPTOME-TRISTAS va celebrar les seves primeres Jornades científiques presencials.

El 23 i 24 de febrer de 2013 tindran lloc les II Jornadas de AEOP-TOMETRISTAS, a Madrid, amb Ponèn-cies i Cursos Clínics impartits per profes-sionals de prestigi internacional.

Com gran novetat, l’assistència presencial a les sessions plenàries serà gratuïta per a tots els professio-nals (associats i no associats). A més les ponèn-cies seran retransmeses on-line també amb lliure accés prèvia acreditació. Es pot accedir al programa en la web d’AEOPTOMETRISTAS.

AEOPTOMETRISTAS posa tot el seu esforç per arribar a tots el òptics optometristes, i per això té presència en xarxes socials como Face-book (en canal nacional i internacional), Twit-


FORMACIÓ

ter, Linkedin, Scoop it, Youtube y Google+. A més, actualitza diariament el Canal Noticias www.aeoptometristas.es/wordpress en el que es posa a disposició l’actualitat del món científic i avenços relacionats amb la visió.

Durant aquests quatre anys AEOPTOME-TRISTAS ha estat la veu dels seus associats, presentant denúncies davant del CGCOO, per exemple per la venda en línia de productes òp-tics, anuncis en centres de salut amb la indicació de derivació gratuïta a les òptiques, cursos de prescripció d’ulleres premuntades per farma-cèutics…

Hi ha diferents grups de treball, entre ells un dedicat a l’estudi de la situació de l’ús de fàr-macs diagnòstics per part de l’òptic optome-trista i un altre que està treballant en un proto-col d’actuació optomètrica en gabinet.

AEOPTOMETRISTAS col·labora amb dife-rents associacions i ONGs, com el Canal Mar-fan: www.canalmarfan.org, i ha signat conve-nis en matèria de cooperació formativa, per exemple amb l’ACOTV (Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual) de manera que els associats de cada associació puguin gaudir de descomptes preferents en realitzar cursos que organitzi l’altra.

És un gran repte el seguir millorant, i estem con-vençuts que tots podem aportar el nostre gra de sorra per seguir complint accions per al benefici de l’òptic optometrista i de la societat.

Creiem que ni la

distància ni el temps són ja un obstacle

per formar-se

Si algú encara no es va adonar, us adjuntem la imatge de la innocentada del passat 28 de desembre. Per a continuar amb la tradició, els Sants Innocents, vem enviar un Avís Col·legial pel trasllat provisional de la seu, per la trobada de restes arqueològics. A la imatge, la seu del COOOC al carrer Ro-cafort, amb l’Encarna (Administració), la Carme (Secretaría) i la Puri (Departament Jurídic). Tota la resta es Photoshop, inclosa la foto de la Junta de la prestatgeria. Ideat i dis-senyat per la Junta en en un moment d’inspiració.

Innocentada al COOOC


APUNTS JURíDICS

Detectada infracció freqüent en els establiments d’òptica

Preguntes freqüents Reduccions de jornada i excedències per cura de fills

Hem pogut constatar, últimament, en molts establiments d’òptica, la falta de la placa preceptiva amb el nom del di-

rector tècnic o la directora tècnica i el seu número de col·legiat o col·legiada, actuació aquesta que infringeix el Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d’òptica.

L’article 6 del decret de referència en el seu apartat 1r assenyala, en relació als requisits mínims de les instal·lacions i de l’equipament,

l’obligatorietat que aquestes dades siguin vi-sibles des de l’exterior de l’establiment, ja si-gui en forma de placa a l’aparador exterior o l’entrada, o bé en forma de vinil sempre que constin les dades del responsable de la botiga.

Per tant el fet de posar-la a l’interior de l’establiment suposa un compliment defectuós de la normativa vigent que també podria ser objecte de sanció en cas de denúncia o inspec-ció.

1 . LA REDUCCIÓ DE JORNADA PER CURA DE FILLS

Qui per raons de guarda legal tingui di-rectament al seu càrrec algun menor de 8 anys o persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial, que no desenvolupi una activitat retribuïda, tindrà dret a una reducció de la jornada de treball diària, amb la disminució proporcional del sala-ri entre, almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la durada de la jornada.

La concreció horària i la determinació del període de gaudiment del permís d’alletament i de la reducció de jornada correspon al treballador/a, dins de la seva jornada ordinària; aquestes reduccions de jornada constitueixen un dret indivi-dual dels treballadors, homes o dones, però en cas que per una mateixa guar-da legal demanin la reducció de jornada dos treballadors de la mateixa empresa, l’empresari/ària podrà limitar el seu exer-cici simultani per raons justificades.

Per iniciar i retornar a la jornada or-dinària, llevat força major, s’ha d’avisar

l’empresari amb 15 dies d’antelació, o la que es determini al conveni col·lectiu aplicable, precisant la data en la qual ini-ciarà i finalitzarà el permís d’alletament o la reducció de jornada.

Les discrepàncies sorgides entre empresa-ri i treballador sobre la concreció horària i la determinació dels períodes de gaudi previstos en els apartats 4 i 5, de l’article 37 de l’ Estatut dels treballadors (ET) se-ran resoltes per la jurisdicció social a tra-vés del procediment establert a l’article 139 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social.

2 .- ExCEDèNCIA PER TENIR CURA D’UN FILL

Els treballadors tenen dret a un període d’excedència d’una durada no superior a tres anys, per tenir cura de cada fill/a, tant per naturalesa com per adopció, o en els supòsits d’acolliment, a comptar des de la data de naixement, resolució judicial o administrativa. Aquest període, que pot gaudir-se de forma fraccionada, consti-

tueix un dret individual dels treballadors, homes i dones. Pot limitar-se l’exercici d’aquest dret, per causes justificades, si dos o més treballadors/ores de la mateixa empresa generen el dret pel mateix sub-jecte causant. Quan un nou fill/a doni dret a un nou període d’excedència, l’ inici d’aquest posarà fi al període d’excedència de què s’estigui gaudint.

Durant el primer any d’excedència el treballador/a té dret a la reserva del seu lloc de treball; aquest període té una du-rada de 15 mesos si el treballador/a for-ma part d’una família que tingui la consi-deració de família nombrosa de categoria general, o de 18 mesos si té la categoria especial. Durant la resta del temps té dret a la reserva d’un lloc de treball del ma-teix grup professional o d’una categoria equivalent.

Tot el període es computa a efectes d’antiguitat i el treballador/a té dret a l’assistència a cursos de formació.



I sobretot, Barcelona és essencialment una ciutat visual, mediterrània, plena de llum i de color. Una ciutat que genera estímuls vi-suals per totes bandes, com moltes ciutats del planeta, però en un context privilegiat. Ens referim tot el que està directa o indirec-tament relacionat amb la visió. Barcelona reuneix més de dos mil professionals que es dediquen a la salut dels ulls i la visió.

La ciutat ofereix diversos centres de referèn-cia internacional en oftalmologia. Cente-nars d’establiments d’òptica i optometria, que amb professionals universitaris i un bon nivell atenen la salut visual de la població. A Barcelona trobem ONGs dedicades a la vi-sió, societats científiques, col·legis i agrupa-cions professionals, entitats d’especialistes en temes relacionats amb l’oftalmologia i amb l’optometria. A Barcelona hi ha docèn-cia, universitats on s’han format milers de professionals relacionats amb la salut visual i ocular i altres ofertes de formació. Famílies senceres de professionals reconeguts inter-nacionalment, des de fa més de cent anys han treballat i investigat en l’extens camp de la visió. Gairebé dos milers d’òptics i oftal-mòlegs exerceixen actualment a Barcelona i província, en centres de referència i òpti-ques, amb les tecnologies més avançades.

A la ciutat trobem establiments centenaris d’òptica, empreses de lents oftàlmiques, lents de contacte, de fabricació i distribució de muntures, accessoris... Es treballen les pròtesis oculars, la baixa visió, la ortoque-

Sovint els arbres no deixen veure el bosc. Les coses que tenim més properes no les coneixem o no som conscients del tot

d’allò que ens envolta. Això ens passa amb Barcelona. Fins i tot pots viure al centre de la ciutat i descobrir casualment un indret inte-ressant recomanat en una guia turística pels visitants.

Barcelona és una ciutat activa, dinàmica i llu-minosa. Amb visió de futur, marca reconeguda a tot el món, protagonista de congressos, fires, rodatges televisius, cinematogràfics i publici-taris... Barcelona és un referent en infinitat de coses. Tant a nivell turístic com professional Barcelona es un destí preferent. Atrets per les infraestructures, l’entorn natural i la persona-litat de la ciutat, arriben congressos interna-cionals i diferents esdeveniments culturals i econòmics. Barcelona és el principal port de creuers d’Europa i el quart del món, amb dos milions de creueristes anuals (segons Dream World Cruise Destination).

La singularitat de Barcelona queda demostra-da en ser, per exemple, l’única ciutat europea capaç d’albergar la reunió de directius d’una empresa molt gran d’informàtica, en què participen unes dues-centes mil persones. El paisatge urbà, remarcat per l’arquitectura, ja que Barcelona és la única ciutat del món amb nou edificis patrimoni de la Humanitat. Les platges mediterrànies, combinades amb la gas-tronomia, el tarannà dels barcelonins, atrau al visitant, tot això envoltat d’un clima agrada-ble i molt sol.

Barcelona ciutat de la visió

Alfons Bielsa i EliesCol·legiat: 4206



i global. La protagonista de veritat és Barce-lona. Salut ocular, salut visual, il·luminació, audiovisuals, cine, arquitectura, pintura, dis-seny gràfic, moda... Objectiu: potenciar la ciutat com a referent amb tot el que estigui relacionat amb la visió i la imatge.

Hem preferit no donar cap nom, donada la fase embrionària del projecte, ja que encara no ens hem reunit amb tots els implicats, i cal donar forma a la proposta. De moment, tantejant amb professionals i dins dels passa-dissos del mateix Ajuntament i la Generali-tat, tothom ho veu “amb bons ulls”.

Tot i que estem proposant un projecte on s’implica a molta gent, els protagonistes no som nosaltres, la protagonista de veritat és Barcelona, Ciutat de la Visió.

ratologia... Investigació i desenvolupament en els diferents camps relacionats amb la vi-sió. Està documentada la creació del gremi d’ulleraires fa més de 400 anys; el primer d’ Europa. La cirurgia laparoscòpica en 3D un dels pocs llocs del món on es realitza és a Bar-celona, i s’ha demostrat l’eficàcia i la practi-citat del sistema.

D’altra banda, Barcelona és reconeguda com a bressol de directors de cine, fotògrafs, dis-senyadors, professionals de la imatge en ge-neral, amb una creació i producció audiovi-sual força reconeguda.

La ciutat està farcida de sales de cine de tot tipus, moltes en 3D, espectacles audiovisuals, exposicions, col·leccions de cine... Així doncs, també tot el que es crea i dissenya per gaudir de la visió, també es troba a Barcelona. Po-dríem entendre perfectament Barcelona com a Ciutat de la Visió.

Amb aquesta proposta, pendent de forma i contingut, es podrien agrupar tots els pro-fessionals, empreses i entitats, a tothom qui directa o indirectament estigui relacionat amb la visió, des de la perspectiva més ample


HUMOR

Bricolatge Optomètric

Us assegurem que després de llegir aquest article molts de vosaltres tindreu una al-tra percepció dels vostres negocis.

El professor Franz Nistagmus ens dóna les pau-tes per construir nosaltres mateixos un impres-sionant sistema per fabricar llàgrima artificial biològica d’altíssima qualitat i que encara que en principi necessitarem fer una petita inversió, a mitjà termini ens proporcionarà grans bene-ficis.

Material necessari:

• Envasadora marca Gigowshumbo de segona mà, original de la República de Zimbabwe.

• Barres de 35,72 mm d’aliatge d’esponja de Titani.

• Corretges Itswi-trabécula amb puntes de diamant premsat (poden aconseguir-se en Ulan Bator, Mongòlia trucant al Sr. Khubaä Glwaukömâ 00-976 3645 0235 4771).

• Vàlvules d’admissió FEBI 02999 de DAEWOO NEXIA (KLETN)

• Peces de motor Sonstige Luftleitblech für Deutz Mähdrescher, imprescindibles per fer els taps de rosca.

• Tubs de silicona asèptica recobertes de greix vegetal de Xicoira (Cichorium intybus Endo-trhophys).

• Cocodril adult de mida gran (Crocodylus In-termedius de l’Orinoco), si pot ser amb sín-drome depressiu - compulsiu per produir més llàgrima, preferentment de caràcter dòcil.

• Cingles de cautxú per a tapisseries de 3 mm amb resistència 3,20 NW i factor d’elasticitat ê = 3471,0000007 mR, o si no aconseguim les cingles podem fer servir diverses gomes de pollastre.

Aquest sorprenent artefacte es basa en l’extracció de llàgrima de cocodril, però cal tenir en compte una sèrie de coses.

Com un cocodril val molts diners, haurem de cuidar-lo i mimar-lo però no en excés, no fos cas que després de fer la inversió ens surti l’animal de la depressió i perdem la produc-ció i les extremitats.

En segon lloc hem de tenir alimentat l’animal amb una bona dieta de carn de ve-della si és possible ecològica de Girona, ja que la producció serà de millor qualitat. Cal recordar que un cocodril d’aquesta mida pot consumir al voltant de 5 kg diaris. Per aug-mentar la producció de llàgrima assaonarem en excés la carn amb pebre i bitxo ben picant.

Hem d’aconseguir que el rèptil estigui molt trist i per això podem optar per situar-lo da-vant d’una pantalla de TV i projectar-li con-tínuament el Telenotícies o millor encara el “Sálvame de Luxe”. Si no l’hi podem posar uns auriculars i passar cíclicament tota la dis-cografia de “las Grecas”.

En moments en què a la nostra mascota ja no li quedin més llàgrimes podem utilitzar el sistema patentat pel professor ..... que es basa en un petit torniquet accionat amb un

Professor Franz Nistagmus

EN UNA èPOCA TAN DRàSTICA COM LA qUE ESTEM VIVINT CALEN ESTRATèGIES COMERCIALS qUE ENS PROPORCIONIN ALTERNATIVES A LES MINVADES ENTRADES DE FACTURACIÓ DE PRODUCTES EN ELS NOSTRES ESTABLIMENTS .

El professor Franz Nistagmus ens dóna

les pautes per construir nosaltres mateixos un impressionant sistema per fabricar llàgrima artificial biològica d’altíssima qualitat


HUMOR

temporitzador cada 5 minuts. L’invent es pot aplicar a qualsevol part del cos del rèptil i po-dem experimentar-lo per comprovar quina és més efectiva.

Ja ho sabeu, a partir d’ara mai més depen-drem dels nostres proveïdors per comercialit-zar aquest preuat líquid.

L’empresa de Ripollet BricoOptom SCP faci-lita l’artefacte muntat a domicili per 82.532€ sense cocodril, model EyeCoco “De Luxe”. Per 16.100€ més, inclou cocodril mascle de-pressiu (no bipolar) del Orinoco, amb certi-ficat de Greenpeace. Trucar al 666666666 (número de la Bestia 3 vegades)


qUADERN CIENTíFIC

Junta de Govern del COOOC.

El fons dúll: segona part

Continuació de lánterior monogràfic sobre la retina i les seves alteracions. En Juan Carlos Viñuela segueix oferint

de manera estructurada i força pedagògica els

coneixements bàsics que l´òptic optometrista

ha de tenir sobre les patologies retinals.

Com dèiem a la presentació de la primera

part, el coneixement, línstrumental i el temps

de dedicació al client/pacient són els factors

claus de l’èxit professional. En moments difí-

cils com els actuals, els models de supervivèn-

cia són els que sállunyen de les maniobres comercials per apropar-se a estratègies basa-des en una bona atenció sanitària.

Dedicar-nos a llegir bibliografia com la que us proposem, encara que sigui poc temps però de forma periòdica, és una forma pràc-tica, còmode i econòmica de formar-nos.

COOOC professional

El fons de l’ull: Observació i descobertes clíniques(Part I)

Juan Carlos Viñuela Rodríguez

quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 2 · Octubre 2012

COOOC professional

El fons de l’ull: Observació

i descobertes clíniques(Part II)

Juan Carlos Viñuela Rodríguez

quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 3 · Gener 2013


ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

CONCERTS A BAR-CELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del xIII Cicle de Concerts a Barcelona .

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€

mostra carnet

ESPECTACLESDescomptes varis entrades espectacles

internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda .

identifi-car-se

TEATRE20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones . 8 € a les prèvies . 1 € de descompte per infantils .

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada .mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE25% descompte . 1€ de descompte infantils .

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults .mostra carnet

VISITES2x1 entrada . 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà .

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art .

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES

20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA

Condicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

internet

COMPRES 15% descompte compres i projectesmostra carnet

ESCOLACondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

COMPRESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte

mostra carnet

TANGRAM PSICO-LOGIA


mostra carnet

VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES


mostra carnet

COMPRES 10% descomptemostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte

mostra carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLACondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descomptemostra carnet

RESTAURANTEntre un 5% i un 10% de descompte .

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descomptemostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte

mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

TEATRECondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte

mostra carnet


mostra carnet

VIATGES 20% descomptemostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS


mostra carnet

VISITES 20% descomptemostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS


mostra carnet

VIATGES 10% descomptemostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descomptemostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta .mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis .mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS

VISITESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

FRANCESC MESTRE ART SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte

mostra carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte

mostra carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADAmostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE

mostra carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTEmostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE

mostra carnet

TEATRE 25% DESCOMPTEmostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS


mostra carnet

CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE

mostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTEmostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTEmostra carnet

PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE

mostra carnet

SERVEIS COL·LEGIALS

Apunta’t a la Campanya

“Si hi veus bé, estudiar és més fàcil”que fem a les escoles de Catalunya

L’òptic optometrista guanya visibilitat com a professional de la visió a l’entorn on exerceix

Informa’t a www.coooc.cat

valoració de les i jornades mediterrànies de la visió · lar i en la relació social, pensant en...

Documents