Vallès,terra de llegums!

PARETANAORIGEN:

La Sala del Poble del MontsenyMontseny

MATA BAIXA

CONSUM: SECA

ORIGEN: Salvador Canyelles

La GarrigaMATA ALTA

CONSUM: SECA

ORIGEN: Can Gual

L’Ametlla del VallèsMATA ALTA

CONSUM: SECA I TENDRA

ORIGEN: Can Puig de Vallcàrquera

El FigaróMATA ALTA

CONSUM: SECA I TENDRA

ORIGEN: Cal Amargant

Sant Esteve de PalautorderaMATA ALTA

CONSUM: SECA

ORIGEN: Etern Verdaguer

Can Casa Vella de LLoartetLlinars del Vallès

MATA ALTA

CONSUM: SECA I TENDRA

ORIGEN: Can PareraCànovesMATA BAIXA

CONSUM: TENDRA

ORIGEN: Etern Verdaguer

Can Casa Vella de LLoartetLlinars del Vallès

MATA BAIXA

CONSUM: TENDRA

ORIGEN: Pla de Can Pagès

CanovellesMATA ALTA

CONSUM: SECA I OCASIONALMENT TENDRA

ORIGEN: Can Monell del Sot

VallgorguinaMATA ALTA

CONSUM: SECA

ORIGEN: Esteve NinàLa Garriga

MATA ALTA

CONSUM: TENDRA I

OCASIONALMENT SECA

ORIGEN: Teresa Forns. Les Rassades

Riells del FaiMATA ALTA

CONSUM: SECA

ORIGEN: Can Sous

L’Ametlla del VallèsMATA BAIXA

CONSUM: SECA

ORIGEN: Josep CruellsTagamanent

MATA ALTA

CONSUM: SECA O TENDRA

CARAI O CARALLDE LA NEU GANXETA TERRERA

GENOLL DE CRIST AVELLANETA ROSSAULL DE PERDIU VALLFORNESA

CAROLINA RÈNEGA NEGRADEL DIA LLAMINERA

DEL PIC GROCAFARTA POBRES DE FLOR BLANCA I DE FLOR VERMELLA

ORIGEN: Josep Mas. Can Mas

La GarrigaMATA ALTA

CONSUM: SECA

MONGETA DEL GANXET

Tot i que moltes llegumin�es com ara: els cigrons, les llenties, les faves i els pèsols - sobretot el negre, documentat des de l’àpoca Ibèrica-, ja �istien en el n�tre entorn en èpoques pretèrites a l’arribada de les mongetes vingudes del nou món, aquestes s’introdue�en amb intensitat a la n�tra cultura agrícola i culinària. D’aquelles desenes de mongetes que arriben al s. XVIII, es passa, en poc temps, a centenars de varietats. Segles després, s’estenen per tot Europa i el món generant gran diversitat de varietats. La clau de la seva �pansió és l’elevada aportació de proteïnes de qualitat que permeten, juntament amb uns ba�� c�t� de producció, equilibrar una migrada dieta de moltes regions del planeta. A la n�tra comarca, s’han catalogat 25 varietats de mongetes gràcies a un treball reali�at per J. Puig amb la col·laboració de l’associació conservacionista Llavors Orientals.Quan pensem en mongetes gairebé sempre ens ve al cap les del ganxet, també anomenada entusiàsticament caviar o or blanc del Vallès; disp�em, però, de moltes altres varietats -tant per seques com per tendres- que hortolans vallesans segue�en reproduint per autoconsum i petites vendes d’�cedent.La forma més habitual de menjar-se-les és, un cop bullides, sortides de l’olla, amanides amb oli o cansalada fregida, dites “de bribó”. També formen part d’escudelles i guisats -normalment amb porc- però, modernament, també, amb pe� i marisc. Un dels moments més delici�� per al seu consum és quan són desgranadores, guisades amb un sofregit i l’embotit local anomenat ventre dels �sets.