¿Uy f j t -E i t -1.1 Efcca.-N.°120 Dissabte 13 de Febrer de 1926

Justícia Social Cada dia treballem en profit nostre. Es

deure nostre també treballar cada dia

per la societat. Ja ho fem?

15 ets. SETMANARI SOCIALISTARedacció i flaiiüisíratié: Huât, HI (Impiemfa)

Apartat de Correus, 757 • BARCELONA

£1 (Problema de l'organi tzac i ó obreraa Catalunya

El Socialismei cl problema agrari

ALS RABASSAIRES, FARCERS I JORNALERS

Sou nombrosos cultivadors de la terra, aplegats enassociacions, que lluiteu perquè el fruit del treball siguiper als qui l'han produït.

La vostra tasca no és al cap, ni tal vegada, a mig camíencara. Perquè no cerqueu altres companys que ajudin lavostra causa? Creieu que els treballadors de la ciutat nosimpatitzen amb vosaltres? Creieu que llur voluntat su-mada a la vostra no l'ora més eíicaç? La unió fa la for-ça, i per a produir un canvi en els costums econòmics dela nostra terra cal una gran força i per tant una gran unió.

Els obrers de l'indústria i els treballadors intel·lectualsnecessiten també de la vostra ajuda moral i tal vegadaarti bara el dia que necessitin la força material vostra i àd-huc que la vostra economia hagi de servir per millorar lanostra societat i la nostra terra.

Nosaltres lloem la tasca que han fet els vostres leaders,de despertar la conciencia en els que desconeixien els llursdrets i de bastir una associació forta. Nosaltres aplaudimels amics Companys, Aragay, Duran i Canyameres i d'al-tres que han realitzat una intensa campanya en la nostraterra. No pretenem esmenar la llur obra ni alliçonar a nin-gú, l'erò oferim una útil aliança.

Nosaltres podrem secundar les noves campanyes quanvosaltres ho creureu indicat. 1 vosaltres les nostres.

Vosaltres podreu assegurar i difondre la nostra prem-sa que és també la premsa vostra encara que s'ocupi detots els treballadors.

Es que creieu possible triomfar sense que triomfemnosaltres? Creieu possible que el capitalisme vos entreguiia terra a poc preu?

U bé veieu alguna temença en la nostra doctrina, laqual volem implantar a la mesura que sia possible?

Sense que no s'arrelin més les doctrines socialistes noassolireu les vostre reivindicacions. Se n'ha de saturarl'ambient tie tota la gent que ens volta. Precisa que tothomconegui les vostres tragèdies i la vostra raó perquè no seus posi el poble enfront vostre. I per a donar a conèixer elvostre problema ha d'ésser escampat en tota la premsasimpatitzant.

Així mateix cal que viviu al dia el moviment social ques'opera en el món per- col·laborar-hi, cai' aquest movimentés el que ha iniciat ja l'existència dels sindicats vostres.I aquest moviment és reílexat en la premsa socialista.

La U. S. de C. ha demostrat i seguirà demostrant queés dirigida per gent que sent com un deure altruista la lim-accio social. No deveu pensar que us vulguem emprar pera maniobres polítiques. Es precisament la política, el bésocial, el que ens sacrifica a nosaltres.

La política dolenta, la vella política que ser-ví de nego-ci o manera de viure a molts, féu creure al poble que no téuna clara idea del que és el món, que la gent no s'haviad'ocupar- de la política; que la política sols donava disgus-tos, desenganys i .pèrdues als homes de bona volutatDoncs bé, la política o estudi i règim de les necessitats pú-bliques si fos oblidada de la massa podria ésser explotadapels vividor-s, car- els homes idealistes es trobarien senseajuda o força social. Llavors vénen les lamentacions delsmals govens, de les injustícies, de l'endarriment del poblei d'altres queixes que sentim diàriament.

Havent de compendre tots que és de la nostra compe-tència l'educació dels fills, els preus dels articles de prime-ra necessitat, la possibilitat de vendre les collites i de po-der treballar, d'evitar guerres i procurar una reta justí-cia igualment que la tasca diària que realitzem per1 a viure.Si no complim aquests deures quedaran sense avançar lesfases de la vida social al·ludida.

Companys que els fets demostrin que col·laboreu al'avanguarda del progrés.

tBt^-'T·-· a^^S^r-i^siaa^teg^T'r^íg^afc^^ · a^^^^- ' j^^E^• S ï ^ · · i ^ S · P K i U i L i a ' S S · · ^ ^ ' è a · ^ P ^ i i i i ' s l · ^ ^ — s ¡

SOBRE LA REORGANITZACIÓ DELS SINDICATS

Davant d'an obstacleEl propòsit de reorganització dels sindicats obrers de

Catalunya, exposat per alguns companys, antics militants de la C. N. del T., han impressionat agradosament agran nombre de treballadors, els quals hem sentit una vi-va satisfacció davant la possibilitat d'una actuació públi-ca lie la organització obrera, com a rectificació de normesi tàctiques de funest record, i seguint una actuació ques'adapti a les realitats del moment. Aquests, som el quienyorem l'organització, conscients de la seva valor comorganisme de classe, com a font de cultura, i com elementde relació i convivència espiritual de tot el proletariat enpes.

Som els que estem cansats de viure isolats els uns delsaltres, sense que per cap mitjà poguem transmetre'ns les

nostres impressions, i els nostres desitjós de viure una vi-da més digna i més justa..

Som els que restem adolorits en veure la joventut opre-rà desvíai'-se del veritable camí, i fer' aldarull davant d'es-pectacles, en alguns üeis quals hi esclaten tots els vicis ibaixes passions, í en altres que, capgirada l'essència de laseva virtut, esdevenen una manifestació de brutalitati.dedegeneració col·lectiva.

i'erò, dissortadament, no som tots del mateix parer. Hinan aiu'es companys—indubtablement una miñona, p(erôque per- ésser1 composta, per militants actius pesa bastant—que, com si lu claror eis íes mal als ulls, volen romandreentre tenebres. Volen que f organització obrera es mantin-gui corn una cosa-clandestina, a desgrat de veure l'inutili-tat deis eslorços imrs en crear un instrument sindical querepresenti quelcom ue veritable i prolitos-per i esdeve-nidor.

Aquests son els que tenen uus i no hi veuen; són elsque tenen oïdes i nu senten, i eis que amb llur constantoposició diiicunen toia obra de millorament per la ciassetreballadora.

ÍÍ'Q. mes ue (ios anyü que baUiiiuvem contra eia .matei-xos partidaris de ia clandestinitat, preveient-les conseqüèn-cies que Havien de resultai: de tan equivocada visió de íescoses. - _ _ ^^

üjn aquests moments, molts dels que haurien poguíajudar-nos en aqüena tasca i no ho leren, justiiiqúen ianostra posició d aiesnores, d aqueu temps en que detes-taven r actuació publica, de i organització obrera de Cata-lunya, reconeixent i declarant r imperiosa necessitat d'aca-bar amb una clandestinitat que, demés d'ésser-inútil .'pertots conceptes, era i és a r ensems immorali perillosa.

Ara corn aiesnores ,hi na un obstacle que s'interposaai pas deis que volen empeñare ei carni de la realitat,..*

niïs que animats de nouiez propòsits—respecte a la or-ganització deis sindicats—sentin nur cor1 arborat per láviccio, es hora de que, decidint-se a passar per1 damunt detots eis obstacles, s erurontin amb ei poble treballador de-manant-ü ei seu parer, i la seva intervenció en ia tasca dereconstruir els antics oaiuaris de la classe o orerà.

Lia dignitat dels obrers de Uatalunya; ia deiensa aollurs interessos de classe; ei desenrotllament de ia.,<íuu4uaentre el proletariat; i l'intensa vida de relació assolida pelmitjà deis organismes sindicais, ton coses de moi^%ïr|jter-tància, que no .poden estar supeditades a la volui$f|*f||nsquants individus irreflexius i irresponsables. Hora- es: jade que s'acabi l'absurditat del "statu quo". . *, ^

VlLAPOUï

JÍ£ Atit^ÍAit, > -'-l:MiIi,-·-*·>v-l4fr·|

Parlem-ne un xicLlegeixo a "Vida Sindical", que els

companys gallecs, han convocat, unaconlerencia nacional cle sindicats. Al-guns companys que pertanyen a la C.1>J. del T., anaJí t icn, la manera de poguer-hi assistir, amb el màxim de ga-ranties representatives, tot i condol-dres, com ens en conduíem tots, quela Barcelona productora no estigui or-ganitzada, per a poguer-hi anar, talcom correspon a l'importància, almenys numèrica, de l'obrerisme bar-celoní : La adhesió més cordial alscompanys gallecs ; però, avui com

avui, l'organització obrera catalanano pot assistir-hi, per la poderosa raóde que, de fet, no existeix, i els quehi vagin, si volen comportarse honra-dament, s'hauran de concretar a lafunció d'observadors, per informarmés tard, quan se'ls hi demani, els re-sultats de l'acte.

El poble català, està avui, en un es-tat, que el meu descerniment, no sabsi atribuir-ho a indiferència, por o fàs-tic, i tot el que s'intenti fer, en re-presentació seva, s'hi ha de posar, es-pecial cura, atenent el eeu passat i a

la Beva psicoligia de conjunt, boi pro-curant aproximar-se amb el màxim dejustesa, als seus sentiments. Això dit,ja es sobre entén que no som partida-ris de sumar, a la seva inactivitat, lanostra ; però sense precipitacions, pro-curant po*ar-hi tot l'encert, tenint encompte, que el malalt encara no hasortit del tot d'una malaltia greu, iquasevol equivocació, podria fer-lorecaure, ço que podria esdevenir, sies procedia sola i exclusivament alcriteri de un grup, més o menys nom-brós, més o menys intel·ligent, peròque al cap i a la fi, pensa i obra coma elements que tenen un patrimoniideològic concret, i que fan molt béde no amagar-lo.

Precisament, un dels caires del po-

ble català, és que tots tenim les nos-tres d idees, i de la beligerancia quese'ns hi donen, depèn, 1 esforç queaportem a ia col·lectivitat, i això tam-be es un altre caire.

Jo crec, i no soc sol, que l'intercs-sanv u ara, per ÍODIC cie voies it-a nos-tres lïHc'aciOiïs iuiu¿c¿, et» i Oigamt.--¿di -ÜOb l lUocULl 'C^ ui.¿ui, 'pL OCUi «lie -..*.!.'

HO US idi i l lu»;Cld, 4UC t.01 u-ìlie/i l·|t»l_

.siguí piOauCiiii', i de u .¡„lii^ tjjj,£n

Cll f ib i lOj i lCü ui' galli jiiìcla uc ^.li^^i,.

i-ero, vOl^uu i ilii Ui^aiiiii-tiClu ouicia ,

UiijJüüaíit jjix , icuiit-iAL 'i-tiiá u ^u.ii,j i - w i -

111CU, ÜUiléíWJaii t Cl.J O U * v , * „ ) vjct^ H.ÌÌL1*

UpiUiUnà ¿J^in.iC|Ue^, L-^¿ v^^^e..^.^.*».-

loö uniu uii tci i iiicnysjjiCu p,_iL¿av icoueixm, i obligaiu-iOj <i que ca ue^n-

tenguin de tutes aquelles que ¿t ions,

UmlIHUlIllllllllimulilIMIIilllllMmlimlIUIilIMIMNMIMIIMHIIIIHMIllíl

que forçosament s'han de reaòídre enel terreny polític, i com a ciutadansi com a homes els afecten, avui Ja ésinadmisible. L'època que els obrersnomés es preocupaven del jornal J del'horari i se l'apartava, de tota altreqüestió, àdhuc econòmica que no afec-tés a la lluita directa, gairebé P£fsò-nal, contra el burgès, com si no hi ha-gués res més que tingués trascenden-cia, ha passat a l'història,, per ^ notornar mai més; ha gassatj-perqu^hemtingut una experiència masça.. d^gro-sa, per a fer possible tpta r,eip,çj.^èn-cia, i el que aixis ho fçs,, ^.qdrja. re-unir poques o moltes adhesjon-s, jjeròla majoria dels trebajadors d^Çjfta-lunya, i entre ells, una rrviïKir^ajjdignade tenir-se en compte per moltes

J U S T I C I A S O C I A L

raons, no la tindria mai més. Desprésde tot el que ha passat, faria l'efecte,companys anarquistes, que vosaltres,sou els únics selectes per opinar i in-tervenir en totes les qüestions, senseel més mínim senyal, d'adherència pe-caminosa, i la vostra actuació pràcti-ca i concretament considerada, no ensho demostra pas així ; tingueu, doncs,al menys, la paciència i la tolerància

<je deixar tenir als altres e) mateix dretque per vosaltres voleu. Es clar, queal referir-me als companys anarquis-tes, ho faig als dignes i d'esperit com-prensiu, mereixedors de tota conside-ració, no aquells que no mereixen capmena de beligerancia, pels seus proce-diments.

Tinguem en compte, que la burge-sia, defensa com a tal, els seus intere-sos i com a ciutadans que forçosamentviuen en una col·lectivitat política,com tota societat civilitzada deu és-ser. Si nosaltres, abandonem un as-pecte de lluita, tan important com l'al-tre, és evident, que estarem sempre eninferioritat de condicions. Els estatsd'opinió, de quins tant s'ha parlat pera fer prendre determinacions de ca-ràcter polític, no tenen la garantiasuficient, per a prendrer com a normaabsoluta, al menys, els fets no ho handemostrat, i en el terreny de la hi-pòtesis, per tornar-hi, ja hi hem vis-cut massa. En el cas concret, de quese'ns plantegin problemes de caràc-ter polític, (ja en tenim) i que solsels estaments politics poden resoldre,amb validesa legal, com els de l'habi-tació, instrucció, higiene, impostos,emancipació de les terres, segur pera la vellesa, etz., i volent-se resoldreper estats d'opinió solament, no hologreas im, restarien dos camins ; oabandonar-ho, sempre perillós, o re-córrer aquell mitjà tant conegut pelmolt que s'ha usat en èpoques pasa-des, i que quant s'empra massa, a mésa més d'ésser esgotat i contrapro-duent, cau en descrèdit.

Hem de tenir en compte, que lesnormes futures de la organitzacióobrera, deuen descansar, en les ideesde tots el que l'integren, boi procu-rant que funcioni i es reguli, recullinel màxim de sentiments dels seus ad-herits, respectant i coordinant els di-ferents punts de mira, car en els po-bles d'una cultura superior, la dife-renciació de pensars posats a contri-bució de l'obra comú, és el que els fagrans i admirables.

No fer-ho així, nosaltres creiem quepot esdevenir en aquests moments,

nniniiiiiiuiiiiiiiiiiiiiHiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiHiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiia

En el terreny de la //unita de clas-ses som invencibles; el dia quel'abandó nessim ens derrotarien,per que deixaríem d'ésser socia-

listes.G. LIEBKNECHT

una profonda divisió dels treballadors,sempre funesta per nosaltres matei-xos, i sí en el cas pitjor, aquesta di-visió no existis aparentment, perquèfos posible, altra volta, per raons in-confesables, l'imposició dels més do-lents i atrevits, es quan tornaria aprendre els caires d'una dictadura re • jpugnant, i nosaltes, fins per bon gust,som enemics de totes les menes d'a-questa malura.

Joan PETIT

No, tu no mores, llibertat! Un dia,

de sobte, quan els descreguíts ha-gin renegat de (tu, ha de veure'sla teva faç d'astre surgir de ¡a te-rra i resplandir en l'horitzó. En

aquesta neu, en aquest gel, en a-questa planària blanca i rígidapenetrarà el <teu dard d'or, el teuraig de foc, la llum, el calor, la

vidaVÍCTOR HUGO

Lletres al Director*

Lloem la república. En l'època mo-derna la forma de Govern republica-na ha succeit a la de reis i empera-dors en els països en que s'ha extésla democràcia, s'ha millorat la lliber-tat de l'home i s'ha augmentat l'exer-cissi dels drets ciutadans. França re-publicana acabà amb l'imperi dels lluï-sos. Encara França realitza alguna ex-pansió exterior, però no la vulgueu

j comparar amb les guerres de l'imperi.j Relativament la França republicana

és molt pacífica. Alemanya es tornàrepublicana per assolir la pau i laRússia per acabar amb el tzaristne.

No cal dir que les repúbliques eu-ropees no esmentades i les de les al-tres parts del món signifiquen un verprogrés civil.

Els socialistes, però, volen donar uncontingent més humà al conjunt delleis republicanes: volem que la Re-pública sustitueixi l'explotació d'unsector d'homes per la col·laboració, lalluita per la fraternitat.

La Unió Socialista de Catalunyaper altra part no creu indicada la col-laboració amb certs republicans quela gent tenen per sospitosos.

Lloem als homes de la Repúblicaespanyola i especialment a Pi i Mar-gall, que sense dir-se socialista voliaincorporar a sa república part del nos-tre ideari ; i que fou un espill on po-den mirar-se encara els republicansd'avui i lloem també .la nobilíssima fi-gura de Salmerón.

Tinc d'agraïr al senyor Rucabadol'atenció que ha tingut de dedicar meel seu valiós article "Roma, Polònia,Amsterdam" inserit en les planes delsetmanari furiosament contra-marxis-ta, "Catalunya Social", del 12 desem-»bre de 1925. Desde el mes d'agost queel senyor Rucabado guarda els dos ar-ticles qu« amb el titol de "Roma i Po-lònia" vaig publicar en el portaveu del'"Unió Socialista de Catalunya", iaixò és per a mi,.que.tot just comen-ço de batallar en el camp social, ungran honor. Confesso que río esperavaque el leader català-catòlic tingués lapaciència de guardar uns escrits meusdurant cinc mesos i menys encaraque els contestés.

Em faig càrrec, senyor Rucabado,de la seva immensa tasca en contestartots els punts de controvèrsia que lalectura de "Lluita" i de JUSTÍCIASOCIAL li proporcionen; afegim-hidemés els articles no •sociològics, que,incidents apart (com l'"Afer Dayton"i el cas "Salvat-Papasseit", etc.), lifan escriure, degut a que la seva deli-cadíssima' epidermis se sent feridasempre que directa o indirectamentcreu que s'ataca al dogma catòlic i,esforçat paladí, no pot estar-se de de-dicar-li un documentadíssim mamo-tret. Ara ja ho sabem: esperarem ambpaciència setmanes i mesos fins que,per rigorós ordre cronològic, ens to-qui el torn de rebre la seva admirablei erudita rèplica.

Obert el pòrtic, així corn el senyorRucabado deu invocar als més presti-giosos personatges cèlics implorant almateix temps que la llum de l'EsperitSant l'il·lumini en l'àrdua tasca de dei-xar ben convençut al cristià-catòlicque llegeixi les seves prèdiques, jofaig memòria del poc que he llegit irefiat del sentit comú que acostumano deixar-me sol i m'aconsella i guiaper que no em perdi entre el laberintetortuós on sovint el porten els escritsdel senyor Rucabado que tenen lavirtut de barrejar inarmònicament lasociologia amb la religió i el patrio-tisme. Un observador que hagi llegitels articles del senyor Rucabado i els

I dels seus adversaris socialistes o ço-í munistes, veurà desseguida que no és• precisament el capdill catòlic el qui1 sobresurt, sinó l,a llum del cel i la

sabiduría infinita de Déu que, per mit-jà de Balines o Sant Tomàs d'Aquino,de Sant Pau o dels evangelistes Sant

, Mateu i Sant Lluc presten ajut al in-' tel·lecte del company Rucabado, eli qual aprofitant-se, demés, de jocs de1 cartes pontifícies, encícliques i dates i

números de publicacions, exornen els.jeus irrefutables articles.

Amb l'ajut del cel i de la part bonai honrada de les ànimes de la terra,que té d'extrany que el notable pu-blicista de "Catalunya Social" guanyiles controvèrsies? Reconec franca-ment, que això no té cap gràcia i lamateixa contesta que el fill de Déudonà a Sant Jgnasi podria donar-se al'senyor Rucabado dient que no teniad'alabarse dels èxits ja que si no fosla seva mare que l'inspiraba, no elshauria tingut. Els èxits del senyor Ru-cabado—ja sé que ell no s'en alaba—els tenen els seus representats de lacort celestial. Ell firma—comercial-ment parlant—"per poder". Està bendefinida, camarada Rucabado, la vostra posició davant dels no catòlics iles relacions que us lliguen amb elssantificats per l'Església i llurs cap-dillsi suprems?

M'interessa molt poc, senyor Ruca-bado, de saber que quan A. Rovira iVirgili escribía l'encertada "Històriadels movimients nacionalista.;" sofriauna crisis anticlerical, i que ara nogosaria signar coses que llavors e'scri-gué. Diuen que és de savis canviar deparer i pot molt bé el senyor Rovira iVirgili fer un canvi de criteri, comtambé pot fer-ho vostè—creguim quen'estaria joiós—i ingressar en una deles dues branques en que divideix elsmarxistes.

Si l'"Història dels moviments nacio-nalistes" peca per la seva influènciaesquerrana és un petit contratemps.No crec que fos menys de lamentarque els seus informes fossin trets deles fonts del senyor Rucabado, ja quellavors lamentaríem l'excesiva influèn-cia dretista i reaccionària.

"L'influència encongidora del cattoli-ci dme" la famosa frase que ha fet sor-

v tir de fogo al meu admirat contrin-cant, sostingui-la o no actualment elseu autor, jo la faig meva, i no pasparlant solament de Polònia, sinóaplicant-la en general a tot allà onhan arribat les doctrines de Crist des-prés de passar pel sedaç de l'Esglé-sia romana.

Creguim, senyor Rucabado, — ja séque no ho farà—l'erudició en els arti-

j eles de periòdics fa lleig i és contra-produent. Pretendre demostrar entreI' "Encíclica del Papa Pius X a l'epis-copat de la Polònia russa, data 3 de-sembre 1905", un fragment de "La Ci-vietà Cattolica", el llibre del doctorBugiei "La Pologne et les polonais"i tres o quatre documents més, que lacúria romana té una història neta iimpecable i negar que el papat ha fetsovint la politica dels poderosos con-tra llurs mateixos adeptes per les se-ves conveniències diplomàtiques, és

cosa infantil que ningú la creurà. Noú;; pas parlant solament de Polònia¡uj ei senyor Rovira i Virgili treu a

lluir les "irregularitats" de la SantaSeu; altres nacionalistes—per desgrà-cia—tenen de lamentar l'influència dela secta catòlica en els esdevenimentspolítics i socials de la pàtria. Llegeixitots tres llibres—'si és que no ho hafet—i no dubto que trobarà conceptestan encertats com el de l'"inflèunciaencongidora del catolicisme".

Es clar que el senyor Rucabaldo enúltim extrem, quan en algun punt decontrovèrsia no pugui negar els fetsexclamarà com va contestar-me certavegada un catòlic fanatitzat: "I quesegles enrera alguns per un zel mal en-tès, per venjança personal o pel quefos, fessin disbarats, això els que ana-litzen els fets no ho atribueixen alsprincipis que deien que tenien els quetal feien, sinó més aviat a que ells esdesviaren pràcticament dels principisque deien que volien seguir".

I sota d'aquestes paraules que volenjustificar tots els crims i la sang ves^sada en nom de Déu, que ompla d'ig-nominia els anals de totes les esglé-sies, s'escuden finalment els quecreuen en l'infal·libilitat dels capde-vanters de la cúria romana i tenenl'orgull anticri'stià de no voler reco-nèixer llurs errors i injustícies fetesen èpoques pretèrites. "Els fins justi-fiquen els mitjans", diu la frase je-'suïtica. I talment aquesta frase de tris-ta cel·lebritat té un ressò especial i'Sovint continuat pels que diuen queguarden, ai las! l'essència de les doc-trines de Jesus-Crist.

No en parli gaire, senyor Rucaba-do, de principis. La seva fe, arribadaal punt més agut del fanatisme, li pri-va de fer una revisió serena, d'anà-lisi imparcial, de l'historio de la Ro-ma Catòlica. Procurarà justificar-lasempre, sempre, d'una manera o altrai es recolzarà amb preferència, donant-li fe absoluta, en la lletra morta deles publicacions oficioses del Vaticàper damunt dels fets innegables!.

Jo, he reconegut l'errada tàctica deLenin i com que la perfecció absolutano la reconec en ningú—i menys enel Déu dels catòlics—justificava al'Internacional d'Amsterdam i la dis-culpava dient : "qui no s'ha equivocatmai?" El senyor Rucabado, molt gen-tilment, em diu que no val a discul-par-la ja que el refús de transportarmunicions a Polònia no és error detàctica sinó negació de principis.

El senyor Rucabado—sempre abce-cat—mai no dirà pas "qui és que nos'equivoca?" Quan li recordin les ma-tances fetes pels servidors de l'Es-glésia en nom de Déu. Defensarà apeu i a cavall les guerres sostingudespel papat apoiant-se en algun vell do-cument; usarà la frase jesuítica os'empararà en algún concepte sem-blant al que he reproduit més amunt

EL FEDERAL DE TOTA LA VIDA

Davant d'un federal de tota la vida,malgrat la brometa que es fa ambaquest joc de paraules, sempre sentimun cert respecte. Hem conegut entreaquests federals, alguns homes d'unaintegritat i d'un idealisme extraordi-naris. Després d'haver sospesat els va-lors que compten i els que no comp-ten, ens hem acostumat a admirar elshomes més per les seves qualitatssubstantives que per les seves condi-cions adjectives.

Una societat millor no pot ésser si-nó el producte d'uns homes essencial-ment millors.

L'home es l'important, el demés osiguin els distintius, les etiquetes, elsismes1 els pendons i les escarapelessón sempre una cosa secundària. S'harepetit massa el cas de l'home tèrbolque vol imposar a toc de clarí l'ideade la seva honradesa, perquè conti-nuem sense descobrir la farça.

No direm pas mai, no obstant, que

nosaltres despreciem el distintiu, elpartit, l'etiqueta. Tot el contrari, ladoctrina i la teoria són la única ma-nera d'encarrilar les idees i els sen-timents de l'individu per a convertir-los en una força socialment útil.

Precisament nosaltres ena diem so-cialistes, no pas pel sol goig d'osten-tar un nom ni d'aixecar una bandera.Ens diem socialistes perquè creiemque dintre els motllos del socialismees on millor podem desenrotllar elsnostres sentiments i les nostres ideesindividuals fent-les útils per l'interèsgeneral. Altrament un home bo, hon-rat, intel·ligent i generós sense un sis-tema que sigui el vehicle de totsaquests valors pot esdevenir perfec-tament inútil per la societat, i en elmillor cas rendirà un profit magre.En aquest principi radica la raó d'és-ser els programes polítics, que sónmínims quan no poden ésser màxims.Això ho hem de tenir en compte,amic doctor Rofes, tots aquells quevolem pel socialisme català un veri-table partit polític i per l'obrerismecatalà un front únic ; que són dues co-ses molt diferents, encara que siguinigualment necessàries.

Tornant a l'idea principal direm:que totes aquestes realitzacions; pro-grames i partits, sindicats, frontsúnics, seran el què siguin el seus ho-mes individualment.

Els sindicalistes amb el propòsit demillorrar l'esperit corporatiu del sin- :dicat parlen ara de lliurar-lo a les jmans dels homes més capacitats i ho- 'nestos. Aquest és el bon camí. '

L'idea republicana a casa nostra hatingut la desgràcia d'ésser servida perla gent més tèrbola, més trapassera imés farçant que han tingut. L'idea re-publicana, que és una bona idea, ha es-devingut d'aquesta manera una ideamés aviat perjudicial pels homes idea-listes i lliberals. ;

En mig d'aquesta repugnant mixti-ficació, cal remarcar la integritat deprincipis del vell federal de tota lavida, encara avui generós i idealista.

En l'aniversari de la proclamació dela República el nostre homenatge cor-dial ha d'anar dirigit al federal detota la vida.

ELS ALTRES

Hem parlat de mixtificació de laidea republicana. Aqui tenim els le-

rrouxistes. Quina trepa. ' Contempleules seves figures i figúreles, comen-çant per aquesta venerable butifarraque es En Lerroux i aquest portuguèsdomador de feres de l'Emiliano i to-ta aquesta colla de valencians i car-tageneros, que en el seu país no elsvolien, i feien bé, i venien a caure aBarcelona a inflar-se d'oratòria i detota mena de bepeficis. Com si Bar-celona no en tingués prou amb elsproductes genuins de la terra com ésun Pich i Pon, tan lluent i tornejaii els seus companys màrtirs, veniende altres paisos altres personatges.València ens va regalar tot un lot deregidors amb el Vinaixa al davant. DeValència hem rebut sempre regidors,canonges i melons a grans partides.Pel costat de Ponent va arribar la di-nastia dels Ulled, qUe són unes veri-tables joies.

Tota aquesta gent va venir a Bar-celona a constituir el lerrouxisme, osigui el republicanisme professional ioficial.

La seva actuació no ha pogut éssermés desastrosa. El poble que tan in-gènuament se'ls va entregar no n'hapogut sortir més enganyat. El poble

es va sacrificar dòcilment a la veu deun aventurer esperant la realitzaciód'uns ideals proclamats, però l'aven-turer li va girar l'esquena.

En política les darreres vibracionsdel nostre proletariat van ésser a tra-vés del lerrouxisme. Després del des-engany qui pot extranyar-se que elnostre obrer estigui absent de la con-ciencia ciutadana i prengui com unaburla quan el conviden a votar pelsseus redemptora.

Si el poble obrer no vota i no sentprou la solidaritat amb els demés nu-clis ciutadans, això ho devem al le-rrouxisme. Aquest partit que va pro-metre la República a data fixa i vaacabar apagant del cor dels obrers laflama dels ideals de llibertat i de de-mocràcia.

UNIÓ REPUBLICANA

Ara. es parla de crear un programamínim que agrupi els diferents sectorsdel republicanisme.

Els gestor? d'aquesta unió hauriende començar per examinar si el sec-tor lerrouxista ha estat mai republicà.

Nosaltres creiem que aviat no seràni sector.

J U S T I C I A S O C I A L

d'aquell catòlic fanàtic. I mentrestantno sabrà veure que l'actuació violentadel Vaticà contrasta amb la bondatdel Jesús, sofert i resignat. 1 que elque acepta i aprova íntegra l'històriade l'Església romana no és ni de llunyun cristià perfecte. Mes és igual, con-tinuarà llegint T'Imitació de Crist",del P. Kempio i perdrà el temps llas-timosament fen articles pintorescs ierudits que segons Rovira i Virgilideia—desde la prestigiosa tribunaeditorial de "La Publicitat"—tenenun resultat oposat a la finalitat del'autor i, al mateix temps, califica ambencert la tasca de "Catalunya Social""del més tancat reaccionarisme" i afe-geix parlant del senyor Rucabado"fort escriptor encès per una convic-ció roenta, que de vegades enterbo-leix la seva intel·ligència."

El triomf de l'opinió contrària delsredactors de "Catalunya Social", i es-pecialment del senyor Rucabado, a totarreu del món, àdhuc a la mateixa Po-lònia, és la resposta més eloqüent iagradable del procés que arreu va des-capdellant-se el resultat del qual ésel continuat afebliment del partit ca-tòlic. No és potser encara, senyor Ru-cabado, l'hora de l'extrem esquerra,però cal reconèixer que la de l'extre-ma dreta, ja ha passat a l'història.

Contestant a la pregunta amb la quetanqueu el vostre article, dec confes-sar-vos sincerament, camarada Ruca-bado, que qui ha pretès que tocàremla corda anticlerical haveu sigut vosamb els vostres articles fora de to,inoportuns, exagerats i alarmistes. Elcatòlic a l'estil "Rucabado"—dubtoque ni hagi mitja dotzena—que siguisoci de la Federació de Dependentsde Catalunya, igual que vos, no dona-rà la seva baixa. El catòlic normal,comprensiu i no obcecat, veurà queés perfectament compatible ésser"cristià" i estar afiliat a Amsterdam,car cap manament de la Llei de Déu liho prohibeix. El front únic que ambles vostres campanyes no heu poguttrencar continuarà compacte i unit ila nostra Federació presentarà unbloc compacte i sòlid. I en tot cas, elsoci catòlic sabrà distingir perfecta-ment i veurà en els articles dels nocatòlics, la seva opinió personal queres no té que veure amb la dels diri-gents de la "Federació" que, podeuestar segur, no us donaran ja més fei-na contestant els vostres articles.

JORDI ARQUE

HI HA UNA VIRTUT SUPE-

RIOR A LA DE LA PÀTRIA;L'AMOR DE L'HUMANITAT.

MABLY

PROBLEMES FUTURS

L'EQUÍVOCAquell dia, pròxim o llunyà, que

permeti novament l'expressió autèn-tica de l'ànima del nostre poble, di-nàmica i lluitadora, amb ànsia infinitade superació i insaciable de llibertat,mostrar de nou aquest moment espe-cial, únic potser en l'història dels po-bles, que atravessa Catalunya. Exis-teix entre nosaltres un equívoc queconfon una aspiració d'ordre senti-mental amb la concepció política, sen-se donar a aquesta allò que li cal, niordenar aquell sentiment amb normesque tinguin realitat i les arrels delqual estiguin en la vida social.

Tots recordem moments passatsd'arborament col·lectiu i així mateixentreveiem, per l'avenir noves explo-sions formidables d'aquest foc idealque encén l'ànima catalana, i amb tot,no es veu l'encaix per on puguin ar-ticular-se i concretar-se en resultatspositius, sòlids i reals, que no esti-guin, a l'abast d'una nova ventada ques'ho endugui, tot como en una menade fenomen sísmic, imprevenible iirresponsable.

I és que existeix en les nostres co-ses, una mena de lirisme o romanti-cisme, propens a l'exaltació sentimen-tal i poc d'acord amb les exigènciesde la realitat. Qui més ha encarnataquest equívoc, és una famosa decla-ració formulada anys enrera en migdels més grans entusiasmes i on des-prés de dos interrogants que erendues idees oposades, els dos pols enque allavors es concentrava tota laidea política, es feia una afirmació:Catalunya! Amb un enginyós recursoratori de caire sentimental, es defu-gia un problema.

Ara el món ha cambiat molt i el queallavors podia circunscriure's a l'or-dre polític, s'ha aixamplat i agafa to-ta la vida social. L'àrea es més grani compromesa i malgrat això, veiemen els portaveus més significats i lle-gits pel nostre poble, que continuendefugint-se tota mena de problemesd'ordre polític, social, econòmic, etc.,amb la mateixa recepta. No estranya-riem que en futures hores difícilsveiéssim per exemple: Feixisme? Co-munisme? Catalunya! I amb aquestafórmula, els homes representatius vol-guessin resoldre nostre problema so-cial.

I han, però, realitats indefugibles iels problemes negligits o esquivatscontinuen sempre essent problemes.Els moments coincidents ja s'han pro-digat prou. Un sector que va acapa-rar durant molts anys la direcció de

la cosa catalana, davant d'un perilld'ordre social, un dia va arraconar to-tes les seves rebeldies i va cuitar adefensar el poder constituit, comba-tut fins el dia abans. Era just? Al-menys era una mica lògic. La realitatviva triomfava de tots els lirismes iaquells homes defensaven allò que so-cialment eren. El fet va destruir l'e-quívoc d'aquell conglomerat política-ment homogeni i socialment hetero-geni i posada al descobert la significa-ció conservadora del grup director, elpoble no podia seguir-lo. Un grup nouva presentar un programa més radicalen l'aspecte polític i cap allà va anarla força combativa i idealista del po-ble. Els que poc abans ho eren tot,varen sofrir una caiguda fulminant.La realitat destruía aillo que haviacreat artificiosament l'habilitat polí-tica, utilitzant el sentiment autènticdel poble.

La nova cancepció que va substi-tuir l'anterior en el favor popular, se-gueix idèntic procediment si bé si-tuada en un pla més radical en l'as-pecte exclusivament polític. Comaquella prescindeix de realitats so-cials i cerca només la part sentimen-tal de la gent, Tot allò altre es ne-gligeix i no interessa. Volem bastirun poble sense saber quins fonamentshem de posar-hi. Només ens interessaavui com avui, el floró o bandera queposarem al cim i això és potser vol-guer començar la casa par la teulada.Vindran noves tempestes d'ordre so-cial, polític o com sigui, i els ídolsd'avui, seran probablement enduts perla ventada de la realitat 1 la tragèdiade Sísif es repetirà, perquè els homesdirigents desprecien la realitat vivai potser una mica agre de les coses.

Hem sentit dir que per avençar enel nostre problema de conjunt, preci-sa que actui la nova generació educa-da en l'ambient d'avui a Catalunya.No ho creiem així. No estem confor-mes amb que nosaltres hàgim d'ésserel centre del univers í el melic delmón, del passat, el present i il'avenir.Més aviat tenim fe en que la vida ca-mina incessantment, i que les coses esfan velles. Els que donen la culpa alsnostres pares que no es cuidaven delque avui a nosaltres ens interessa, elsdiríem que els homes són fills de Jesèpoques, i potser els nostres fills ensfaran culpables d'igual pecat a nos-altres. I seguirà 'la tragèdia de lesnostres lluites col·lectives : que no arri-ben mai a temps i envelleixen sensearribar a llur plenitut.

Qui és capaç d'assegurar com ac-tuaran els homes d'aqui trenta anys?Seguiran els camins trillats que nos-altres els deixem, o n'encetaran d'al-

tres? Fent abstracció del que pas;;;ientre nossaltres i considerant el con-jun t del món, no podem preveure queC'l segle actual es significarà per kseeves dluites civik d'ordre social i peridees d'humanitat i d'internacionalis-me superyïnt els particularismes tan-cats i violents d'avui, que són potseruna conseqüència morbosa de la gue-rra? No deu ésser descabellat pensaraixí. I si així passa què en restala datot el nostre problema en la formaque avui està plantejat? Quines arrelsté fins are que vagin a parar a unaestructura completa, amb realitatsd'ordre internacional, humana i so-cial?

El nostre problema té una cosa fo-namental, eterna i immutable, que ésla seva essència de llibertat. Caldriacompletar-la donant a les nostres co-ses un contingut social i als partitsque hagin d'actuar més endavant hau-ríem d'exigir-los la seva concepció dela societat humana, de les relacionsdels homes amb els homes, per a sa-ber a quin grau de la Justícia univer-sal pretenen posar allò que volen fer.La manca d'educació social que sem-bla que deliberadament hi hagi ha-gut i segueix havent lu catie no^altres, per pari deia homrs polílHc:,, h:;fet que els obrers no hagin nctiiat enel problema i aquest s'hagi ressentitsempre de la manca d'un element tantviu i tant imprescindible. I un dia halluitat abstractament per la Repúbli-ca quan aquesta idea, encarnava l'es-perit de llibertad i de justícia, l'altredia s'ha entregat a l'apolitisme mésfuriós, perquè fins ara no se hi hafurgat el sentiment racial que exis-teix en ell, en l'únic llenguatge quepodria admetre és el que fa referèn-cia al primer problema que la vidali planteja com a home. Això, quanno ha vist, com en repetidas ocasions,que volien fer servir aquell sentimentíntim i radical, per a defugir o peratacar la seva concepció social.

Pere OLIVELLA

œ!?miœr!f*^2!mïm®iMtex3msK^

JUSTICIA SOCIAL vol conèixer tots els

conflictes del treball per defensar les rei-

vindicacions obreres; vol estar assaben-

tada de totes les injustícies per procla-

mar els drets de l'honie í vol donar a

conèixer tots els actes de propaganda i

organització que es facin en les diver-

ses localitats.

COMPANYS! ENVIEU-NOS-EN NOTA

SIA FETA DE LA MANERA QUE ES

VULGUI.

Comet #0'betenodoxe

EL BRUTAL^I

L'amo.—A mi m'és indi fèiem WÏÇIiecreguis i el que de mi pensis. M'abe-eixes.—Per por, pert /aim o per impo-tència?~Tant se me'n dona. Et tinci um tinc: sou "meus", pràcticament"meus". Aquest, és e! meu goig*—Ara,si bé us sembla, gargarizan totes ¡esmés sublims sentimentalitats. Sou tan"meus" com el "meu" gos. E] dejnésno em preocupa.

BRAN.»

Ni lamentant ni fent públics1

els mals tractes que els patronsinfíingeixen als treballadors esconseguirà que desapareiidh.1

Sols donarà aquest resultai unafortíssima organització ~de resfs-'tèncja. -• í '

•£f-<r-Kmír-^- rrTgy.-tñffi^ aTi'AyiStu .raccscsqcasa JÍJt-=S

Després de 16 anys de reclosió esdemana ia lliberta', cie Torroella Serrai Creus que foren processata per fçtsque ücüj regueren a Manresa, on foucremat un convent de floongsf.s i onmorí un somatenista. Fins les matei-xes monges i la vídua del somatenistademanen l'indult. : i '<

Cal considerar que en tot motí certsindividuus són enduts pel desborda-ment de la multitud i fan actes als queels implsa la voluntad colectiva i enes que la voluntad pròpia es mínimai la llibertad queda condicionada enforma que treu gran part de"rèsp*on-sabilitat.

Creiem, doncs, que els que 'adme-ten la pena aflictiva haurien de con-siderar que els dits empresonats jahan pagat prou llurs "actes punibles".Els que pensem que les presons dfcu-rien ésser reformatoris pels que de-linqueixen, observem a més que el sis-tema de condemna actual no reuneixpas les condicions que els criminòlegshan considerat necessàries pel millo-rament de ¡esperit humà.

Sigui, doncs, la que es vulla, laxíor-ma política que adoptin els al·luditsciutadans empresonats desitgem quees reintegren a llur vida civil i de tre-ball i que gaudeixin d¿ la companyiaen la llar antiga. .... ..-,-,

Fulletons de JUSTÍCIA SOCIAL___ |

H. G. WELLS

Esquema de l'Histò-ria Universal

(RESUM I FRAGMENTS)

-* ' f'

Per C. /?o/es

Cresus ataca els perses i fou vençuti fet presoner. Es conta que s'alliberàde la foguera invocant a Solón, grecque havia alliçonat als poderosos iambiciossos de que no foren feliços;ço féu reflexionar a Cirus i despertarla compassió pel rei presoner, que lisemblà un bon home.—I com és quet'as alçat amb armes contra mi? Liféu.—O rei-li respongué—: la causaen fou el déu dels Helens.

Després d'aquesta guerra Cirus in-vadi Babiloni i s'apoderà de la capitalamb l'ajut dels sacerdots que, con di-guérem es posaren contra el govern.

Cambises fill de Cirus féu una ex-pedició a Egipte i s'apoderà de Mem-fis i de la major part d'Egipte.

Darius I que el succeí organitzà elmés gran imperi dels que hem parlat

junta les províncies amb carreteres i lmitjançant correus, i els donà ampla ,autonomia. Les ciutats gregues del'Àsia Menor pagaven els tributs co-rresponents a l'imperi persa i vivienen pau dins son governament.

Tribus barbres vivien a la terra quees avui Bulgària i el S. de Rússia lesque intentaven invadir l'imperi persa.Darius organitzà una expedició queatravessa el Bosfor amb un pont debarques i anà costejant el mar Negre ;en aquesta surtida l'acompanyaven elsgrecs jònics de l'Àsia, que eren aliats.Els scites que així s'anomenaven elspobladors d'aquelles costes europeesno tenien cases i anaren reculant, cre-mant i destruint tot el menjar i pas-tures que deixaven. Darius degué em-pendre una retirada forçosa, abando-nant ferits i malalts i retornà a l'Àsia,deixant tropes a la Tràcia (el lloc dela Turquia Europea actual) amb lesque el general que les comanava s'a-poderà de Macedònia, aliada delsgrecs d'Europa.

Els grecs de l'Àsia es revoltaren iallavors Darius es proposà conquerirtota la Grècia. Començà per les illes,després desembarcà prop d'Atenesguiat per un fill d'un ex-tirà grec des-terrat, mentres els grecs sorpresos co-rrèren a demanar ajuda als espartans.Sense esperar-los els atenesos empai-taren l'enemic tot i sabent que venienles tropes que llur nom solament feia

basarda. Desferen així l'exèrcit persaque corregué cap als navilis, set delsquals foren encara apresats. Aquestafou la renomenada batalla de Mara-tón.

Xerxes, fill de Darius, intentà unasegona expedició a Grècia, atraves-sant els Dardanels. Pel mar voreja-ven la costa prop de l'exèrcit nombro-ses embarcacions. Els grecs esperavenals perses en un pas estret (les Ter-mòpiles) i allí amb poques pèrduescausaren sensibles baixes a l'invasor.

L'escuadra grega també reculà finsa Salamis on fou voltada per la persa,però atacà amb tal valentia que abor-daren les embarcacions perses i les de-rrotaren. Les tropes que quedarendels perses invernaren a la Tessáliaon foren desfetes l'any següent.

Acabat segueixen una gran deca-dència de l'imperi persa; tots els pai-sos sotmesos es revolten. Els empe-radors són assassinats. La força brutaels produí sang, dols i odis.

EL PENSAMENT GREC

Si el poble grec ha exercit una in-fluència en la història i en nosaltresno ha estat per l'esforç i l'enginy deles batalles de Marató, Termòpiles iSalamina, sinó per la literatura i obresd'art que ens ha deixat; i les produc-cions filosòfiques, poètiques, científi-ques i escultòriques no neixien enmig del furor de la lluita, sinó en els

\intervals de pau. Es clar també que,sense rebutjar els invasors sense ser-var l'independència no sabem quinahauria estat la sort de Grècia i quinsfruits hauria dat al món.

Després de les últimes lluites ambelsi perses tingué Atenes un períodede relativa tranquil·litat. Si hi haguéguerreia foren petites. Es completà elmètode d'escriure i així fou possibleredactar la bella literatura que avuiencara podem llegir (•). "Els escrip-tors atenesos—diu Wells—foren elsprimers homes moderns; discutirenqüestions que encara discutim avuidia, començaren a lluitar en proble-mes que encara estem resolent. Elsescriptors grecs són nostres propisescriptors..." "l'esperit de l'Antigui-tat abans dels grecs no creà la cièn-cia sinó una mitologia, pensava ambimatges com en els somnis ; el pensa-ment grec és bastí amb paraules, icreà la ciència que es l'organitzacióde pensaments dirigits." Es interes-sant llegir aquest capítol sencer del'obra de Wells.

En aquell temps s'escaigué ésser elprimer funcionari de l'Assamblea ate-nesa, el gran demagog Pericles, quifeu portar els tresors de Délos, reser-vats per a la guerra, cap a Atenes iamb ells feu embellir la ciutat. Esconstruiran molts edificis, les runesdels qyals admirem encara, com elPartenón per exemple. Aquell dines

fou un bon estímul per a e3C«Jto.*s iarquitectes que eren pagat» e*pi*atii-dament. - . r i f i l i

En general el poble no veia ambgust la protecció deb artistcB-ftAlsintel·lectuals, protestareaJa.JLCayyn-tra la subvenció que es donà a He o-dot per a la composició de» sa P»rahistòrica amb el pretext? qu* era*tranger, i fins alguns conwdÍMllifeburla de Pericles i de sa estimiAspasia a l'escena. No obstant, Peles era un home de gran sereniConta Fiutare que ni en mig dediscusions més violentes Pericles pdia mai sa elegant pose ni sa biparla impurificava l'estil» \^a g\sempre pobrement i'morvde |*M4a(

xa manera, sense alliberar-se^per ad'ésser processat per apspifei. Wf>guèren els envejoses desplací eirieles i es giraren llavors contraque col·laboraven a l'obra magna.Fidies, el primer esculptor, se Faisa d'impietat i morí a la presó. Ai a-xàgores, el gran filòsop extranger,cullit per Pericles, es vegé obligafugir sota les amenaces de la percucio perquè deia que els deusexistien, sino un esperit únic anitclor (nous) i els parlava d'una toara extranya del sol í de les catre!Era la mateixa massa que havia dterrat a Arístides, el just.perquè all r-gava una discusió, oposant-se a amentar la-marina de-§u«F»"<

da

lt.

r-larei-

xòo-'e-

8.

J UJ5 T J CJA SOC IA L

"DEL TRESOR DELS HUMILS"

Aittb aquest tema podrem oferir aviataUr nostre» Hegídors una explèndida sè-rie d'anècdotes 1 narracions de cosesvttctnfea, del dramaturg-poeta En IgnasiIglesias, les quals constituiran el nèrvitf una conferència que d'aquí tpocs die»donarà a .Mataró el nostre admiratamics.

Com ho indica el tema general, estracta d'un engranall de mostres del sa-ber i enginy populars recullides amoro-sament per qui amb tant de generós en-tusiasme ha compartit les dolors i lesglòries dels humils per plasmar-les encreacions artístiques, donat-los una eter-na vtfcr d'íiunmnitat.

Dotìem amb goig aquesta nova, se-fÉtf que «fera compartit per tots els lec-tft*.

I Dt ut!» Un DOÍ1 Mtò W «tIfrit

fh Bllil KlÍUt IN li

imitiiMiMiiniiiiiiitiniii

DEL VERMUT POPULAR A SAN

TIAGO RUSIÑOL

La liquidació d'aquest homenatge4» la següent :

REBUTImport de 1.500 tiquets a l'25 1.875'—

GASTOSPagat al Sr. Carbó per 1.500

vermuts 1.425'—Gatto* generals d'organitza-

ció i propaganda 266'25

1.691*25Ingressos 1.875'— ptesGastos 1.691*25 "

Sobrant 183*75 ptes. queè* destinen a auxiliar a algunes famí-lies necessitades dels empresonats po-litics i socials.

D'una entitat oficial de Barcelonatrèiem les dades del consum d'ali-ments a Catalunya.

Pessetes

PaCarnTocino, embutits... .Peix frescOusLletBacallà i peix salat.ViOliFruita...ArroçCafé y chocolateSucreVerduresConserves, llegum, pasta

per sopaMariscAltres productes

310,000.000214,500.000

9,000.00010,500.00012,000.00021,500.000

7,000.00065,000.00039,000.00025,000.00015,000.00015,000.00045,000.000

110,000.000

63,000.0001,000.000

15,000.000

Total 1.022,500.000Aquesta mil vintidos milions i mig

de pessetes de consum al any dividitspels tres cents seixanta cinc dies do-nen, amb números rodons tres milionstrescentes cinquanta sis pessetes deconsum diari.

Prenent en compte que el totald'habitants de Catalunya és de 2,345mil (i deixem anar tot el que es men-gen els forasters i el munt de boquesque mengen per tres) resulta que dià-riament toca per persona un consumde una pesseta amb quaranta cèn-tims.

—Noia aquí tens pela quaranta percap i fes bullir l'olla matí, migdia ivespre.

—Un bé!

Espardenyes EL CIS-NE. Són les que durenmés. Exigiu aquesta

marca

iiiiiiliitiiiiiiMiiiiitiiiiuiiiintiiiiiiiiiiiiifiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifti

COSA QUE DEURIA ÉSSER UNIVER-SAL: LA REGLAMENTACIÓ DEL MA-

TRIMONI A TURQUIA(De la prempsa diària)

REPORT DE O. I. T. sobre el pro-

grés de la legislació del treball a Tur-

quia.

LA INSPECCIÓ DEL TREBALLDE LA GENT DE MAR

La Conferència Internacional delTreball examinarà en el transcurs dela seva 9." reunió, que es celebrarà enel vinent mes de maig, la qüestió re-lativa a "els principis generals de lainspecció del treball de la gent demar".

A la 5." reuntó de la Conferència(octubre 1923) ja es va adoptar unarecomanació concernent als principisgenerals per a l'organització dels ser-veis d'inspecció destinats a assegu-rar l'aplicació de les lleis i reglamentsper a la protecció dels obrers. No obs-tant, per bé que l'abast d'aquesta dis-posició no hagi estat limitada estric-tament, la recomanació es refereix so-bretot a la indústria pròpiament dita.

Molt difícil fóra aplicar-la o àdhucadoptar-la en el treball dels marins,tasca que varia profundament per aseva naturalesa i condicions de la delsobrers de fàbrica. Existeixen, en veri-tat, diversos sistemes d'inspecció deltreball en la marina mercants de mantpaís, però alguns d'aquests sistemesforen establerts temps ha i els mèto-des adoptats difereixen enormementen cada país. No és per demés cridarl'atenció sobre els avantatges que homobtindria amb l'adopció de principisuniformes més en harmonia amb elconcepte modern de la inspecció deltreball, particularment en una esferade caràcter tan internacional com elque hom afectua en el mar.

La Oficina Internacional del Tre-ball, seguint el seu procediment or-dinari, ha publicat un qüestionari so-bre el mateix assumpte i l'ha adreçata tots els governs per tal de recollirllurs observacions. Aquest qüestiona-ri fa especial esment que la Conferèn-cia sembla que tendirà sobretot a de-finir l'objecte de la inspecció del tre-ball, ço és a saber, les qüestions rela-cionades amb les condicions de tre-ball de la gent de mar que han d'estarsotmeses a un control, sigui qualse-vulla llur forma i llurs agents.

No res menys, com sigui que elprincipi d'aquest control està delimi-tat, la Conferència proposaria els mè-todes que li semblessin més propisper tal d'assegurar-ne llur eficàcia. Fi-nahnent i d'una manera accessòria,podria examinar el problema de l'or-ganització de la inspecció del treballmarítim.

AVIAT SORTIRÀ

Carnet de i'iKterodoxPer C.deDomènec (Brand)

El nostre volgut company Cris-

tòfos de Domènec s'ha decidita sel·leccionar els CARNET DE

UN HETORODOX, que amb el

pseudònim de Bran ha publicat

a les pàgines de JUSTÍCIASOCIAL i, junt amb altres car-

nets inèdits, formarà un eleganti original volum de més de 200

pàgines, que es posarà a la ven-da pel pròxim mes de març. Esvendrà a un preu popular.

L'obra serà impresa als obra-dors de J. Sallent de Sabadell i

administrada per la "LlibreriaSellerés de la mateixa ciutat."

J. R.—Igualada. — Gràcies per lesvostres paraules. El que agraïm parti-cularment són les notes locals que po-den tenir un cert interès. Tenim ja unprojecte d'organització que oportuna-ment coneixereu. No cal que us mo-lesteu enviant els vostres Estatuts.En el fons coincidim. Pel demés ésmolt difícil complaureus degut a lacrisi de treball. Salut.

F. M.—Gràcia-Ciutat.—Ja veieu dequina manera el nostre socialisme téun ample sentit generós. "La Vie Ou-vrière" arriba gairebé sempre a lesnostres mans. No cal que l'envieu.Moltes gràcies.

F. Argemí.—Anirà l'article oportu-nament.

J. Barmona.—Acceptat.Roura.—Vilanova.— Ja veureu pu-

blicat, en el proper número, el vostretreball.

La setmana entrant es posarà a lavenda un interessant llibret d'E-

duard Sanjuan que es titularà

"SHUM INTIMO"Constarà de de 32 planés de nodrittext, 8 caricatures d¿ "Shum" y co-

berta a quatre tintes.Es vendrà al preu de 30 cèntims i¡es comandes s'han de fer a "Publi-cacions Crisol", Pérez Galdós, 110,

SABADELL

tm^mimmim^asmmmHmzmmï^m

JUSTÍCIA SOCIAL és el porta-veu de"tots" els obrers que treballen per lluremancipació. La U. S. de C. estima a totsaquests obrers com a companys 1 ger-mans encara que hi hagi diferències de

criteri.

(JoiffdaJbcíai

SETMANARI SOCIALISTA

2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ:

VilataUOfl (impremía).-BMELflílfl

JUSTÍCIA SOCIAL és

Fúnic periòdic socia-

lista que es publica

a Catalunya. Teniu el

deure d'ajudar-lo.

SUSCRiVIU-VOS-HI

personalment a la re-

dacció, o bé trametent

Timport de Tahona-

ment a l'administra-

dor, amb segells de

correu, gir postal, etc.

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, 4'50 ptes.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, i'75 ptes.

Un any, 10'50 ptes.

TREBALLADOR»'

Nosal.res som la vanguarda.Cada un de nosaltres ha deser propagandista actiu or-ganitzador de la nostra clas-se, i s'ha de posar en relacióamb els companys per aug-

mentar la tasca.

Devem capacitar-nos. Estu-diar. En el llibre i en la rea-litat, en la societat i en el

món.Si volem influir més en elsdestins de la humanitat no

devem perdre un minut

Editorial Bjrcilonesa. - V i l a d o n a t , 10 8

MiinmiMmiï·liiiininiin IIIIIIHIIIIIHIIIII uniu.*, mirimi» »níñiiitiiiiiiiiiiHi UHU

L L E O I U

JOAN SANTAMARÍA

MA VIDAIN DOINA

(Memories del Doctor Verdú)

E D I C I O N S D I A N A

Petritxol, 5B A R C E L O N A

En Modest Palahídemés de cuidar de la veí da i suscrip-ció de JUSTÍCIA SOCIAL, admet sus-cripcions i anuncis a »Bella Terra»,«La Novel·la Estrangera», «Lluita»,«L'Esport Català», «La Terra», «AccióCooperatista» i «Guia Catalana de'F -rrocarrils».

Travesía del Carme, 8,1.GIRONA

Tota la corres-pondència de Re*dacció adreceu-laa l'apartat de Co-rreus 757.niifiiiiiiiiiiiiiiiiimiMiiiMiMiniiMiiiMiiiiMiiiiiiiiiiiimiiiiMiii

Preguem als nostres sus-

criptors per trimestres se-

serveixin renovar llurs sus-

cripcions.

r5

El llibre que tot-hom esperava:

RÚSSIAUna enquesta periodística

PER

JOSEP PLA

¡ E D I C I O N S D I A N A : V

PETRITXOL, 5-BARCELONA 3 PESSETES

Obrers: Organitzeu-vosi sereu ben forts.

- ":^^È^ì x-r?íag·agnf-Tr^3i·tíí 'r7r:?il5 ·U?=^"rï^^Ka'¿¡¡.üp^9&P& LX'«*nWWï·Ui-;^^^n&>U:. ; í WWSB4í.i --i WP*

Obrers del campíLlegiu i propagueu

91"LA TERRASETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DE RA-BASAIRBS DE CATALUNYA»

Svrt els dissabtes 15 ets.

lidiuM I administrado: Carta, 12,1."BARCELONA

illiililiiiiiiiliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinliiiiiliiiiiiiiiiiiMiiiiiii

"•(í

Portaveu de la Federació de Coo-peratives de Catalunya

APABEIX CADA QUINZENA

Suscrípció anyal: 4 ptes.

Ifiorenti Ui.-Ciutat

F»eTH*ITXOU,:<S

B A R C E L O N Aülllllllllllllllll

ACABA DE SORTIR

A. Esclasans : Artichs inè-dits 3 ptes.

J. Folgu«ra : Poesies s pts.

C. A. Jordana - L. Clave-ries: L'anell del Nibe-lung 4 ptes.

J. Pla: Rússia ... 3 ptes.

N. Rubió: Caceres a l'Afri-cà Tropical ... 12 ptes.

J. Santamaría: Ma vida endoina 4 ptes.

F. A. Trabal: L' any queve 3 ptes.