Unitats de Suport de l’Educació Especial

Assignatura: Organització de centres escolars.Professora: Anna Mª de Montserrat

2n Magisteri d’Educació EspecialAlumnes: Maria Aguadé

Pau Ch. Bolíbar Maria Tomàs

Curs 2009/2010

INDEX• 1.Introducció• 2.Objectiu• 3.Legislació• 4.USEE i el seu funcionament• 5. Perfil d’alumnes• 6. USEE i la seva organització• 7. Avantatges i inconvenients• 8. Conclusió: Conscienciació i sensibilització de la

importància de les USEE.

1.INTRODUCCIÓDegut als nostres coneixements d’educació especial i davant del títol

“adequació d’espais, temps, materials,... per a infants amb nee” vam creure oportú enfocar el treball en les USEE. Pensem que hi ha un desconeixement de les USEE i, per tant, creiem necessari realtizar una recerca per tal que els nostres companys coneguin els aspectes bàsics sobre aquest tema.

Creiem important aquest tema per dues raons. La primera fa referència a l’organització del centre escolar: és necessari saber els elements organitzatius i educatius que comporta tenir una USEE en el propi centre. La segona fa referència als aspectes de sensibilització: creiem important donar el missatge als nostres companys sobre la importància de la inclusió escolar en els centres ordinaris.

A més volem fer un treball de recerca per tal d’aprofundir en els nostres coneixaments sobre les USEE i entendre millor el seu funcionament i la seva organització.

2.OBJECTIU• L’origen de les USEE ve determinat per uns aspectes

fonamentals:

- Procés cap a una escola inclusiva - Escolarització d’infants amb discapacitats

greus/mitjanes a centres ordinaris, els quals no hi podrien accedir sense el servei d’una USEE.

- Seguiment de la inclusió escolar en l’etapa secundària obligatòria dels nens que ja ho estaven en l’etapa de primària, els quals són susceptibles d’anar a un centre especial en el canvi d’etapa.

3.Legislació

Normativa reguladora:• Article 3.3.1 de la Resolució de 30 de

juny de 2008, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2008-2009.

• Article 3.3.1 de la Resolució de 30 de juny de 2008, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2008-2009

Normativa que inspira la creació d’Unitats de Suport a l’Educació Especial:

• Articles 3 i 4 del Decret 117/1984, de 17 d’abril, sobre l’Ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari.

• Article 74.4 de la LOE sobre l’escolarització dels alumnes que presenten necessitats educatives especials i desenvolupar programes per la seva adequada escolarització en els centres d’educació primària i secundaria obligatòria

• El Capítol IV del Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

• Article 8 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

• Article 17 del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

4.USEE i FUNCIONAMENTQuè és una USEE?• És una Unitat de Suport de l’Educació Especial.• És un programa per potenciar la inclusió en centres

ordinaris d’alumnes que en altres condicions anirien en centres especials.

• Per tant, és un servei que ofereix uns suports concrets perquè es pugui escolaritzar en centres ordinaris a alumnes amb discapacitats mitjanes/greus.

• Tot i tenir unes característiques i un patró de funcionament generalitzat en totes les USEEs, aquest s suports depenen de l’organització de cada centre i, sobretot, de les característiques dels usuaris.

Com funciona?• Una USEE està composta per dos tipus de suports que nosaltres els dividim per: suports

tangibles i suports no tangibles.• Els suports tangibles vindrien a ser els que fan referència al cobriment de les necessitats

físiques, com ara disposar d’un espai concret, és a dir, d’una aula determinada, amb molt material visual i manipulable (adaptat ), ordinadors amb característiques concretes, centre educatiu accessible, etc.

• Els suports no tangibles fan referència al cobriment de les necessitats cognitives i afectives. Aquí intervé el suport dels diferents professionals, les adaptacions curriculars i les horàries. Aquest és el suport realment important, que acompanyat per l’altre produeix el bon funcionament.

• Cal recalcar en aquest punt, que el tutor de l’aula i el professional assignat de la USEE han d’estar coordinats plenament tenint en compte també, la resta de professorat i especialistes del centre. D’aquesta manera, l’encarregat del la USEE ha de tenir la funcionalitat de cotutor per ajudar millor la inclusió estan com més temps possible a l’aula. Ha d’existir una coordinació entre els professionals que no pertanyen al centre, equips d’assessorament psicològic, CRAEs o inclòs altres centres amb USEE de la zona. És necessari realitzar formacions pels mestres.

Totes les USEE funcionen amb unes pautes similars?• Les USEE de cada centre són especialitzats en nee concretes. No serveix per a qualsevol

alumne amb nee. Per exemple, el CEIP l’Olivera (Vallès Occidental) tenen una USEE per autisme i TGD (Trastorns Generals de Desenvolupament). D’aquesta manera, el mètode de funcionament varia significativament El funcionament tembé en depèn de cada centre i la seva manera de fer les coses, el claustre, l’equip directiu, el tutor…

5. PERFIL D’ALUMNE

• Retard mental mitjà.• Trastorns de comportament, conductuals o

caracterials d’origen orgànic.• Trastorns Generals del Desenvolupament (TDG) i de la

Conducta degudament informats i orientats.• Dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus.• Trastorns motrius semidependents associats a altres

dèficits.• Trastorns de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat greu

(TDAH).

Quin no és el perfil d’alumne?

• Retard d’aprenentatge.• Retard mental lleuger.• Problemes de conducta o de comportament.• Desmotivació i absentisme escolar.• Alumnes que necessiten activitats de suport.

Cal recordar que per aquestes necessitats, els centres educatius ordinaris disposen d’hores d’atenció a la diversitat, d’hores de professorat disponibles i de com a mínim un mestre d’educació especial.

6. USEE i la seva organitzacióDimensió escolar: estratègies organitzatives

• 1. Formació i capacitació: proporcionar una oferta que no impliqui excessiva inversió en temps però garanteixi la motivació i l’interès i per tant, la formació. A favor d’un pla de formació que atengui a dues perspectives: la informació i la formació.

• 2. Infraestructura: organitzativa, personal i material. S’entén com a infraestructura el conjunt d’elements

de base que faciliten el funcionament del sistema educatiu, en aquest cas del que proporciona l’escola. Cal ser conscients que el que realment garanteix l’èxit d’una innovació són les persones que estan implicades en ella, la seva voluntat de millorar la tasca docent, i creativitat que no falti.

• 2.1 Infraestructura Organitzativa: L’organització del centre és un element bàsic per poder acollir tots els alumnes i proporcionar una resposta educativa adequada.

• Una de les característiques més important a tenir en compte és la flexibilitat per tal d’adaptar-se a la resposta en cada moment.

• No hi ha cap guia que serveixi de referència per a tots els centres sinó que la guia la proporcionarà la definició consensuada per tot l’equip docent dels objectius a assolir i la percepció del centre com a un sistema obert i dinàmic que està en permanent evolució.

• El Projecte educatiu del centre ha de constituir una dimensió significativa per a la guia de la infraestructura organitzativa.

• La pròpia escola hauria d’elaborar una normativa amb criteris, composició, funcions i relacions verticals per evitar la conflictivitat.

• Elements més destacats per a l’estructura del centre:a)Els diferents òrgans i subsistemes que el constitueixen.b) Els càrrecs i les funcions d’aquests òrgans i subsistemes.c) El sistema d’autoritat i les relacions jeràrquiques.d) Les estructures de coordinació.e) Els canals i les vies de comunicació.f) Els processos de presa de decisions.g) L’ús i la gestió dels recursos materials.h) L’organització del temps i de l’espai.i) Les relacions de l’organització amb el medi extern.

Els recursos personals no només han d’estar contemplats a l’aula ordinària sinó a nivell d’escola on resulta recomanable un equip multiprofessional amb unes funcions definides i el més estable possible. Malgrat tot, convé tenir present que el que resulta important no és només la quantitat de recursos sinó la forma flexible i eficient de gestionar-los.

• 2.3. Infraestructura material.Estarien dins d’aquest grup: l’eliminació de barreres arquitectòniques si els alumnes tinguessin alguna limitació motriu, les cadires i taules adaptades, si fos necessari, o els sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació com rètols, horaris i murals amb els sistemes pictogràfics i fins i tot els ordinadors.

• 2.2 Infraestructura personal: A les escoles ordinàries els hi genera molta

angoixa la realitat d’un aula amb vint-i-quatre alumnes amb els quals hi ha un compromís definit pels programes educatius i encara més si hi ha alumnes amb NEE.

En general el que tranquil·litza més al docent és saber que a la seva aula sempre hi haurà una

persona que atendrà el alumne NEE.Aquest/a no s’ha d’ocupar ininterrompudament de l’alumne o els alumnes amb una discapacitat sinó que en determinats moments, en què aquests no requereixen una atenció especial, pot esdevenir un recolzament a la tasca docent de la mestra tutora.

• 3. El treball en equip. Una de les condicions per aconseguir escoles

eficaces per a tots és un equip pedagògic unit per una tasca comú i disposat a dirimir les discrepàncies per la via del diàleg i del consens. Però un equip pedagògic ha de funcionar organitzat. Ha d’haver un sistema que orienti el funcionament de l’escola.El treball en equip afavoreix :- Estimula el desenvolupament - Porta a terme una resposta educativa unificada i coherent.

• 3.1. Característiques d’un model col.laboratiu.Cal que es consensuïn esquemes conceptuals,principis psicopedagogics i preses de decisions.El treball dels mestres aïllats a la seva aula resulta ja un model d’escola arcaic incompetent.La col·laboració és necessària a nivell d’escola, entre el professorat i a nivell extern en elsequips multiprofessionals.

• 3.2. Elements organitzatius.- El marc curricular.

Hi ha dos plantejaments institucionals que vertebren i expliciten intencions: El Projecte Educatiu i el Projecte Curricular del Centre. Després hi ha un seguit de documents que concreten i fan operatius aquests documents institucionals del centre.

- Reunions en el propi centre.Les reunions periòdiques constitueixen un element bàsic per a la presa de decisions del centre que permeten portar a terme processos continus d’avaluació i revisió de la pràctica docent, i especialment pel que respecte a les NEE dels alumnes i amb TGD en particular.

- Les prioritats.Quan un equip directiu lidera un programa , ha de tenir clars uns objectius i unes metes. En funció d’aquests caldrà prioritzar amb realisme el treball que els equips docents portaran a terme.

- El repartiment de les responsabilitats.Una de les garanties perquè el treball en equip proporcioni resultats en els termes que aquí s’està plantejant, és que les persones que ocupen càrrecs de nivell intermig siguin formades i interessades per portar a terme programes innovadors. Programes que millorin la resposta educativa a tots els alumnes i coherents amb el Programa liderat per l’equip directiu. El tema del repartiment de les responsabilitats esdevé un aspecte estratègic en l’organització escolar.

• 4. Intervenció amb les famíliesLa LOCE en la secció IV Art. 46 diu “L’escolarització d’alumnes amb NEE inclourà també l’orientació als pares per a la necessària cooperació entre l’escola i la família”. És en aquest entorn i en l’escolar on el infant estableix les seves relacions que esdevindran la base del seu desenvolupament. És per això que cal dedicar-li una atenció especial. La família aportarà dades per a l’avaluació psicopedagògica i te dret a rebre informació sobre quines necessitats educatives s’han valorat en l’alumne, autoritzar les adaptacions curriculars en el seu fill/a, col·laborar en la posada en marxa dels programes de recolzament i contribuir a la seva avaluació. Per tal de realitzar això, caldrà fer:

- Entrevista inicial:Recollir informació sobre l’alumne, trasmetre informació sobre

l’escola i el seu funcionament, implicar a la família en el procés educatiu del seu fill/a i afavorir unes expectatives positives de les famílies respecte a les possibilitats i el desenvolupament dels seus infants.- Entrevistes puntuals:

L’objectiu és la recollida d’informació per millorar la resposta educativa. Les decisions respecte al disseny de la resposta educativa es situen en un doble pla segons el plantejament d’aquest treball: l’institucional i el curricular. - Entrevistes individuals sistemàtiques:

En aquestes trobades es recollirà informació de les famílies que servirà per millorar el seguiment de l’alumne i transmetre als pares aspectes acadèmics que anem mantenint o variant. La freqüència caldrà establir-la en cada cas en funció dels interessos de l’escola, de les necessitats de la família i de l’evolució del infant.

-Comunicació espontània:Aquesta estaria coberta per l’atenció dia a dia que les tutores de l’alumne dedicaran a les famílies.

• 5. Els equips multiprofessionals externs al centre.-CREDA. Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius.- L’EAP. Equips d’ Assessorament Psicopedagògic.- El CDIAP. Centre de Desenvolupament infantil i Atenció Precoç.

Servei - L’EAIA. Equips i centres d’atenció a la infància i l’adolescència. Equip - Els Serveis Socials.- El Departament d’ Ensenyament.- Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP).- D’altres entitats i associacions:

ONCE.UTAC. Unitat de tècniques augmentatives de comunicació. El psicòleg clínic.

7. Avantatges I• Afevoreix la inclusió.• Permet que l’individu pugui realitzar

activitats més especifiques en el centre ordinari.

• Permet la sociabilització amb el seu entorn educatiu.

• Major nombre de professionals (psicopedagogs, fisoterapeutes, educadors, psicòlegs...)

• Augmenta el grau d’autonomia per part dels alumnes amb discapacitat.

• Permet la continuitat de l’escolarització inclusiva de primària a secundària.

• Sensibilitza a tots els alumnes i docents del centre

Inconvenients• Major cost econòmic.• Major feina per part dels

professionals implicats.

Què implica:• Accessibilitat• Ganes, motivació i implicació per part de tot el centre.•

8.ConclusióConscienciació i sensibilització de la importància de les USEE• Els nens es sensibilitzen i es solidaritzen amb els altres companys i

afevoreix la inclusió tant en els alumnes amb NEE com els altres.• Els alumnes del centre viuen l’experiència de formar part d’un

centre inclosiu adontant-se així de la realitat social sobre la diversitat de persones. D’aquesta manera es sensiblitzen davant les persones amb discapacitat i en un futur podran respondre i conviure sense prejudicis ni esteriotips en la realitat social.

• Per part dels alumnes usuaris de la USEE viuen l’experiència de pertànyer a un centre ordinari de forma positiva tant en els aspectes socials com en els de desenvolupament. D’aquesta manera es podran desenvolupar i conviure millor en la societat.

• Com ja hem explicat, cal una coordinació especialment bona entre els diferents professionals que intervenen en el centre. Tot i així hi té una gran importància la implicació dels docents que es veurà reflectida en la coordinació d’aquests.

9.BIBLIOGRAFIA• DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Aprendre junts per viure junts. Pla d’acció 2008-2015. Ed: Servei

de Comunicació i Publicacions. Barcelona, juliol 2009. • DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Organització i funcionament dels centres educatius públics

d'educació infantil i primària i d'educació especial. Barcelona: 2009/2010.• DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Recursos de psicopedagogia [En línia]. Catalunya: Generalitat

de Catalunya, Departament d’educació. <http://www.xtec.es/~jcruz/recursos/c_usee.htm> • FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE MARES I PARES D’ALUMNES DE CATALUNYA. FaPaC. [En

línia]. Catalunya: FaPaC. <http://www.fapac.net/wiki/unitat_de_suport_a_leducaci_especial_usee>

• GENERALITAT DE CATALUNYA. Educació, formació. [En línia]. Catalunya: Generalitat de Catalunya. <http://www. gencat.cat/diari_c/4852/07083019.htm.>

• MARTI BROSSA, ELVIRA. Les unitats de suports a l’educació especial – “Nous recursos. Noves pautes d’intervenció, noves eines per a la minimització del fracàs escolar”. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005.

• ORIENTACIONS A L’ENTORN DE LES UNITATS DE SUPOT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL – USEE – (novembre de 2008), Document nº 3. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya. ANDREU OTERO I TRIOLA (Director dels Serveis Territorials de Girona).