universitat de barcelona - ub.edu · 4 actualitat homenatge als catalans que van serals camps...
TRANSCRIPT
���������������������
�
Felipe González, Miquel Roca i Jordi Solé Tura parlen de la Constitució
El filòleg Cesare Segre, investit ‘honoris causa’
Homenatge als catalans que van ser als campsd’extermini nazis
UNIVERSITAT DE BARCELONAAny VVIII NNúm. 228 JJuny 22004
2,4 ¤¤
Felipe González, Miquel Roca i Jordi Solé Tura parlen de la Constitució
El filòleg Cesare Segre, investit ‘honoris causa’
Homenatge als catalans que van ser als campsd’extermini nazis
Isabel Coixet (Història Contemporània):
“Un director de cinema ha de tenir una formació humanística important”
Isabel Coixet (Història Contemporània):
“Un director de cinema ha de tenir una formació humanística important”
4ActualitatHomenatge als catalans que vanser als camps d’extermini nazis
El filòleg Cesare Segre, investit‘honoris causa’
16RecercaInaugurat el nou Centre deTransferència de ResidusQuímics
26EntrevistaIsabel Coixet (HistòriaContemporània): “Un director decinema ha de tenir una formacióhumanística important”
30La Universitat avuiUn llibre relata la repressiófranquista a la Universitat deBarcelona
Seguint l’empremta del romànic
42Formació continuadaEls Juliols. Estudiar a la UB a l’estiu
44Som UB
Sumari Nú
me
ro
28Futur i passat
En aquesta edició trobareu, com sempre, un
resum d’alguns dels aspectes més destacats de
l’activitat docent i investigadora de la UB. Però
també les referències d’un seguit d’actes que durant
el mes de maig han coincidit en la lectura comuna
de voler conèixer i valorar el passat per projectar-lo
cap al futur. En aquest sentit, la cloenda del cicle de
25 anys de la Constitució –en la qual actors polítics
tan destacats com Felipe González, Miquel Roca i
el nostre professor Jordi Solé Tura van reivindicar el
paper de la política com a gestió de l’espai públic
comú, amb respecte a la pluralitat i a la diversitat–
n’és un bon exemple.
Com també ho és l’homenatge a les víctimes dels
camps d’extermini i, en general, a totes les persones
que van lluitar –amb altíssims costos personals– per
fer possible que la llibertat i la democràcia fossin les
regles bàsiques del joc polític. En aquesta línia, la
substitució de la placa que, al vestíbul de l’Edifici
Històric de la UB, recordava un acte administratiu
del general Franco per una altra que ret homenatge
al compromís amb la llibertat, la democràcia i la pau
vol ser més que un símbol. Vol ser una manera més
de recordar que el compromís de la Universitat
envers la societat és amb la ciència i la cultura, amb
els grans valors que al llarg de la història determinen
la solvència d’una societat, construint el futur però
recordant i valorant el passat.
Cordialment,
Carta del rector
3
PA
PER ECOLÒGIC
Imprès enpaper ecològic
Joan Tugores i QuesRector
�����������
�
Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat
Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)Revista de la Universitat de Barcelona
Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i secretari
general. Gabriel Oliver, vicerector d�Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa.
Editada pel Gabinet de Premsa. Directors: Ernest Trias i Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració:
Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: [email protected]. Amb la col·laboració de: els Serveis de
Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica
i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta.
Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:
Nou catalans que van ser víctimes del
nazisme als camps d’extermini –en repre-
sentació dels 28 encara vius– van rebre
l’11 de maig un emotiu homenatge per part
del públic que va omplir el Paranimf de
l’Edifici Històric de la Universitat de Barce-
lona. L’escriptor Jorge Semprún, deportat
al camp de Buchenwald, va destacar que
amb aquest homenatge es recuperava “la
memòria roja antifeixista”. En els decurs de
l’acte, el rector Joan Tugores els va lliurar
una medalla de la UB i el president de
l’Amical de Mauthausen i altres camps,
Enric Marco, va rebre també una placa en
reconeixement a la tasca duta a terme per
l’entitat.
Al’inici de l’acte, Joan Francesc Pont,delegat del rector per a Relacions
amb la Societat, va destacar que l’acte era“una reparació històrica, una miradaintrospectiva dels membres de la Universi-tat envers les grandeses i les misèries dela vida humana i, sobretot, un homenatgea 28 persones bones, de reconeixementdel seu valor i de la necessitat de dema-nar perdó” per l’oblit i l’abandó en quès’han trobat molts cops aquests supervi-vents. Es va interpretar el “Cant delsocells” i l’actriu Carme Fortuny va llegir la biografia dels homenatjats mentreaquests entraven al Paranimf.
El novel·lista Jorge Semprún es va felici-tar perquè l’oblit que pesava sobre aquestslluitadors per la llibertat –”fruit d’una transi-ció i una amnistia que es va fer sobre l’oblit”,segons Semprún– s’anés trencant ambactes com aquest. L’escriptor va recordar laseva experiència al camp de concentracióde Buchenwald i com havia marcat el sen-tit i el caràcter de tota la seva obra: “Vaigdecidir escriure per donar veus a totsaquells que no la tindrien i als que nosabien com expressar-se.”
El president de l’Amical de Mauthauseni altres camps, Enric Marco, va destacar enel seu parlament que els republicansespanyols van ser els primers lluitadorsper la llibertat a Europa i “els primers quees van enfrontar al feixisme”.
El rector, Joan Tugores, va cloure l’acteagraint als supervivents el seu testimonidurant tots aquests anys i recordant que launiversitat tenia com una se les sevesmissions la transmissió dels valors queencarnaven els homenatjats. “Si vosaltresguanyeu, tots guanyem” va afirmar Tugo-res. L’acte es va cloure amb la interpreta-ció de l’Himne d�Europa per part de lacoral de la Universitat de Barcelona.
Abans de l’acte d’homenatge es vainaugurar al passadís del Paranimf unaexposició fotogràfica sobre Mauthausenque permetia donar a conèixer als ciuta-
dans l’horror dels camps de concentració.Amb el suport econòmic i tècnic delMuseu d’Història de Catalunya, l’exposicióincloïa 40 plafons sobre els campsd’extermini nazis, especialment els deMauthausen i Ravensbrück.
4
a c t u a l i t a t
La UB homenatja els catalans que van serals camps d’extermini nazis
Els homenatjats, al final de l’acte
La repressió franquista va ser el tema
de debat el 13 de maig a l’Aula Magna
en un acte presidit pel rector, Joan
Tugores, i moderat per Carles Bonet,
senador d’Esquerra Republicana de
Catalunya, també organitzat en el
marc d’aquestes jornades antifeixis-
tes. Hi van intervenir el professor de la
UB Jordi Gràcia, guardonat recent-
ment amb el premi Anagrama per un
assaig sobre la resistència intel·lectual
durant el franquisme, i l’historiador
Jaume Claret , autor del llibre Larepressió franquista a la UniversitatCatalana (Eumo, coedició UPF,
2003), on per primer cop es relata el
procés de depuració i la repressió
que van patir els professors de la UB
per part del règim franquista.
Debat sobre larepressió franquista
a c t u a l i t a t
5
L’expresident del Govern espanyol Felipe
González va afirmar, el 25 de maig, al Para-
nimf de la UB, que la Constitució “va ser el
primer pacte per la res publica que es pro-
duïa en la història d’Espanya”, durant l’acte
de cloenda del cicle de conferències orga-
nitzades per la Facultat de Dret per com-
memorar els 25 anys de la Constitució. Per
a González, “cal descentralitzar el poder
polític” mantenint “els elements de cohe-
sió, basats en la pluralitat”.
També van intervenir en l’acte, presiditpel rector, Joan Tugores, el degà de
Dret, Miguel Ángel Aparicio, i els ponentsconstitucionals catalans Miquel Roca Ju-nyent i Jordi Solé Tura, que va rebre unaplaca d’homenatge de la Universitat per laseva trajectòria política i acadèmica. Totsells van reivindicar la política com l’art degovernar l’espai públic compartit.
Miquel Roca va recordar la importànciadel paper de Jordi Solé Tura com a ponentde la Constitució, alhora que va reivindicar latasca dels polítics en l’època de la transició.
“Vam aprendre a dialogar, a debatre, a res-pectar-nos i a trobar punts de coincidènciaen la discrepància.” “Només els que estanconvençuts no tenen por de pactar, el pacteés el privilegi dels forts”, va concloure.
Jordi Solé Tura va agrair l’homenatge iva recordar alguns dels seus episodis dela lluita antifranquista. Respecte a laConstitució, va defensar la urgència demodificar l’actual Senat així com la ideadel pacte. Segons ell, en un text com el dela Constitució “ens hi hem de trobar tots,però no tots de la mateixa manera”.
El rector, Joan Tugores, es va sumar a lareivindicació de la política com a “eina pri-vilegiada per a la convivència” i va mani-festar la necessària vigència d’aquestaafirmació fent referència a l’actual conflic-te de l’Iraq.
El cicle de conferències, que porta eltítol Constitució i Ordenament Jurídic, vacomençar el passat mes de febrer i vaconstar de 14 sessions al llarg de lesquals professors universitaris i juristes vanvalorar la repercussió de la Constitució enles diverses branques del Dret.
Es va analitzar la forma en què les nor-mes constitucionals i la jurisprudència del
Tribunal Constitucional van afectar la nor-mativa precedent fins a alterar aspectescabdals del dret positiu espanyol, alhora
que van inspirar noves regulacions enamplis sectors de l’ordenament jurídic.
Així mateix, es va contextualitzar laConstitució de 1978 en la història deldret constitucional espanyol i en elscorrents filosòfics i polítics del momenten què es va aprovar. Tot això sense perdre de vista el debat polític i jurídicmés recent sobre la conveniència o nod’afrontar-ne la reforma.
Felipe González, Miquel Roca i Jordi SoléTura reivindiquen a la UB la política com l’art de governar l’espai públic compartit
Durant l’acte, Jordi
Solé Tura va rebre
una placa
d’homenatge de la
Universitat per la
seva trajectòria
política i acadèmica
Durant el discurs de presentació demèrits del patrocinat, la catedràtica
Muñiz va destacar l’aportació de Segre ala revolució metodològica de la teoria dela literatura durant la segona meitat delsegle XX i va palesar “la seva profundaconsciència autocrítica i la seva convic-ció que l’intel·lectual assumeix un com-promís ètic davant la col·lectivitat”, cosaque l’ha portat a “reflexionar sobrel’actual crisi dels estudis literaris i elsvalors humanistes en llibres que hanobert un intens debat tant a Itàlia comfora d’aquest país”.
El doctor Segre, en la seva intervenció –que va versar sobre “La teoria del perso-natge i el Quixot” i de la qual el diariCorriere della Sera va oferir una síntesi elpassat 15 d’abril–, va manifestar les sevesprevencions davant teories que pretenenformalitzar l’acció narrativa i els personat-ges, tot analitzant diversos passatges delQuixot amb els quals ha demostrat queaquests canvien en contacte amb la reali-tat i el pas del temps, i que en una novel·laes “narren aquests canvis a través de lalluita del personatge per afirmar-se o pren-dre consciència de si mateix”.
Cesare Segre (Verzuolo, 1928) es va lli-cenciar a la Facultat de Filosofia i Lletresde la Universitat de Torí el 1950. Va serprofessor a la Universitat de Trieste de1954 a 1956 i, posteriorment, de la Uni-versitat de Pavia, on és catedràtic de Filo-logia Romànica des de 1960. Ha estatprofessor visitant a les universitats deManchester, Rio de Janeiro, Mèxic(UNAM), Harvard, Princeton i Berkeley. Ésdoctor honoris causa per les universitatsde Chicago, Ginebra, Torí i Granada.
Especialitzat en els poetes i prosistesitalians del Duecento i en l’evolució de lasintaxi medieval, ha fet l’edició i anàlisi de
la Chanson de Roland, dels Lais deMaria de França, del Bestiaire d�Amourde Richart de Fornival i, per damunt de tot,de l’obra de Ludovico Ariosto. Especialistatambé en literatura i cultura ibèriques, haestudiat l’Arcipreste de Hita, Juan Manuel,Rodríguez de Montalvo, Fernando deRojas, Garcilaso de la Vega, Cervantes,Lope de Vega, Antonio Machado, PedroSalinas, Jorge Guillén, Ernesto Sábato,García Márquez, les Cantigas d�amigo,Camões, Pessoa, José Saramago, elTirant lo Blanc…
Veu personal i antidogmàticaSegre, sempre en l’avantguarda dels movi-ments teòrics, ha destacat per la seva veupersonal i antidogmàtica davant qualsevolescola. Així, algunes de les seves obres
s’han convertit en punts de referènciaimprescindibles per als filòlegs o teòricsde la literatura: Lingua, stile e società(1963), I segni e la critica. Fra struttura-lismo e semiologia (1969), Le strutture eil tempo (1974), Semiotica, storia e cul-tura (1977), Semiotica filologica (1979),Avviamento al analisi del testo letterario(1985), totes traduïdes a l’espanyol.
Intel·lectual amb voluntat d’intervenciódirecta en la cultura del seu temps, hamantingut una notable presència en elsmitjans de comunicació a través de res-senyes i articles d’opinió (valgui com aexemple la seva polèmica amb Pier PaoloPasolini entre els anys 1965 i 1968).Obert sempre als problemes del món quel’envolta, l’any 1999 va publicar la sevaautobiografia, Per curiosità.
6
a c t u a l i t a t
El filòleg i professor de la Universitat de Pavia Cesare Segre, considerat com un dels millors filòlegs i teòrics de
la literatura del segle XX, va ser investit doctor honoris causa el 21 d’abril, en un acte celebrat al Paranimf. La
catedràtica de Filologia Italiana María de las Nieves Muñiz, amb qui va editar l’any 2000 una traducció al castellà
d’Orlando Furioso, va actuar com a padrina, acompanyada de la degana de la Facultat de Filologia, Coloma Lleal.
El filòleg Cesare Segre, investit ‘honoris causa’
La catedràtica María de las Nieves Muñiz, el filòleg Cesare Segre i la degana de Filologia, Coloma Lleal
a c t u a l i t a t
7
L'acte de presentació, en el qual va serpresent la infanta Cristina, va ser pre-
sidit pel rector Joan Tugores i va tenir lloc el 19 d’abril a l’Aula Magna de l’EdificiHistòric, amb la participació del professorPedro Alonso, la consellera de Sanitat i Seguretat Social, Marina Geli, l’exprimerministre de Moçambic, Pascoal Mocumbi, i el catedràtic Joandomènec Ros, delDepartament d’Ecologia, expert en biolo-gia i ecologia marines i coordinador de lacàtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la UB. Hi van assistir així mateix diversos repre-sentants de l’àmbit de la salut, de la
biomedicina i del món acadèmic, econò-mic i institucional.
L’acte institucional es va articular al voltant de la taula rodona sobre salut i desenvolupament social i econòmic, mode-rada i dirigida pel professor Pedro Alonso, iamb l’exprimer ministre de Moçambic, Pas-coal Mocumbi, que és director dels Diàlegsde Salut i Desenvolupament del Fòrum2004, Piero Olliaro, director executiu del’European and Developing Countries Clini-cal Trials Programme de la Unió Europea,Julián de Zulueta, expert en l’estudi de lamalària a l’Organització Mundial de la Salut(OMS), i Manuel Corachán, professor del
Departament de Medicina de la UB i expertde la Secció de Medicina Tropical de l’Hos-pital Clínic de Barcelona.
Pedro Alonso és cap del grup derecerca en Epidemiologia i Salut Interna-cional (GRESI) de l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS), i dirigeix el Centre de SalutInternacional de l’Hospital Clínic de Bar-celona (Hospital Universitari de la Uni-versitat de Barcelona).
Per mitjà del Centre de Salut Internacio-nal, el grup investigador del professorPedro Alonso, vinculat a la Universitat deBarcelona, és avui dia un referent mundialen formació i recerca vinculades als pro-blemes prioritaris de la salut en els païsosdel Tercer Món i un dels grups capdavan-ters en epidemiologia, desenvolupament iavaluació de noves estratègies del controlde la malària. La tasca investigadora al
continent africà, tant en estudis de pre-venció del paludisme o malària al Centred’Investigació en Salut a Manhiça (CISM),Moçambic, com en la gestió de l’HospitalMaternoinfantil de Tetuan (Marroc), haestat objecte de reconeixement en elscontextos nacional i internacional.
L’investigador Pedro Alonso, que és professor visitant del Departament de Salut Pública de la Facultat de
Medicina, ocuparà la Càtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la UB el 2004,
període durant el qual l’activitat de la Càtedra se centrarà en accions per potenciar la salut com a factor de
desenvolupament econòmic i social a tot el món.
Pedro Alonso, nou catedràtic UNESCO deMedi Ambient i Desenvolupament Durable 2004
Pedro Alonso és
un referent mundial
en formació i
recerca vinculades
als problemes
prioritaris de la salut
en els països del
Tercer Món
Pascoal Mocumbi i Pedro Alonso en un moment de la seva intervenció
El 6 de maig, a la Facultat de Filologia,es va lliurar l'onzena edició del Premi
Carme Serrallonga a la qualitat lingüísticaa l'empresa osonenca d'hipermercats BonPreu, SA, fallat el 23 d'abril coincidint ambla diada de Sant Jordi. L'estudiant deCiència i Tecnologia dels Aliments de laUB, Gerard Vinyes, va resultar guanyadorper la presentació exhaustiva i detalladade la seva proposta de premi a l'empresaguanyadora. El guardó està organitzat perla Comissió de Dinamització Lingüísticade la Facultat de Filologia.
Premi Francisco MarsáL'estudiant de nacionalitat israeliana InbalNadra va resultar guanyador, en la catego-ria de prosa, del III Concurs Literari Fran-cisco Marsá, convocat per EstudiosHispanicos, amb el conte ¿Tel Aviv? ¡TelAviv! En poesia va guanyar la nord-ameri-cana Stephanie Gillespie amb La carga.
Aquest premi vol proposar als estu-diants d'espanyol com a llengua estrange-ra que s'acostin a la creació literària enaquesta segona llengua.
El 22 d'abril, al Saló de Graus de la
Facultat de Geografia i Història, es va ferpúblic el veredicte de la IV edició delPremi Arrelats de narrativa breu. El gua-nyador d'enguany ha estat l'estudiant deFilologia Catalana Jordi Rourera amb elrelat Amb llum vermella.
En aquesta edició es van presentar un to-tal de 44 relats, entre els quals el jurat tambéva escollir tres finalistes: Les tres veus d�unviatge, de Marta Jorba, Desorientació del�orina, de Mònica González, i Quimera, dePere Antoni Pons. El premi, organitzat per laXarxa de Dinamització Lingüística de la UB,consisteix en un viatge a Atenes per a duespersones. El relat es publica a la revistaenxarxa�t en format digital.
D’altra banda, la Universitat de Barcelonava oferir, amb motiu de la Diada de SantJordi, l’edició electrònica facsímil de l’Anto-logia poètica de Miquel Martí i Pol. Aques-ta obra va ser editada en format paper l’any1982 amb motiu de l’homenatge al poeta,per iniciativa d’un col·lectiu d’estudiants dela Facultat de Filologia de la UB.
Podeu descarregar-la gratuïtament desde l’enllaç següent, en format PDF: www.publicacions.ub.es/santjordi/mmartiipol.pdf
8
a c t u a l i t a t
Bon Preu guanya el PremiCarme Serrallonga
El comunicador Joaquim Maria Puyal i elsociolingüista Albert Bastardas apos-
ten per la voluntat dels ciutadans d’expres-sar-se en català com a garantia del seufutur. Tots dos van debatre al voltant delsmitjans de comunicació i l’ús del català enla segona edició dels Diàlegs sobre la Llen-gua que va tenir lloc a l’Aula Magna del’Edifici Històric (plaça Universitat), mode-rats pel vicerector de Relacions Institucio-nals i Política Lingüística, Jordi Matas.
Albert Bastardas, doctor en FilologiaCatalana i en Sociolingüística, és catedrà-tic de Lingüística General i director delCentre Universitari de Sociolingüística iComunicació de la UB. És també autor dediversos treballs sobre la llengua en elcomportament i les relacions humanes,entre els quals La bilingüització de lasegona generació immigrant; Fer elfutur. Sociolingüística, planificació i nor-malització del català; i Ecologia de lesllengües. Medi, contacte i dinàmicasociolingüística (Premi de la FundacióEnciclopèdia Catalana).
Joaquim Maria Puyal és llicenciat enFilologia Romànica per la UB, on també vaimpartir classes, i en Ciències de la Comu-nicació per la UAB. Ha treballat a RàdioBarcelona, Televisió Espanyola a Catalu-nya, Televisió de Catalunya i CatalunyaRàdio, on s’encarrega de les transmis-sions dels partits del Barça.
Debat entre Joaquim MariaPuyal i Albert Bastardas
Les lletres protagonitzenel cartell de Sant Jordi El cartell de Sant Jordi d’enguany, obra
del professor de Belles Arts Joan Des-
carga, té com un dels trets principals
l’ús de les lletres. El seu autor explica
que ha utilitzat aquest element per
captar l’atenció del públic.
A més de les lletres, l’autor ha usat
també “una caixa de llibres i una de
flors”, amb les quals intenta subratllar
el vessant col·lectiu de la festa, més
enllà de l’àmbit individual.
Amb motiu de la festivitat de Sant
Jordi, del 22 d’abril al 7 de maig es
van exposar a la
Facultat de Belles
Arts tots els car-
tells de Sant Jordi
de la UB des
que va començar
aquesta tradició,
el 1987, amb una
obra de Josep
Guinovart.
Ruiz Ortega exposa laseva lectura pictòricadels llibresEl vestíbul de l’Edifici Històric va acollir,
amb motiu de la festa de Sant Jordi,
l’exposició “El silenci eloqüent”, basa-
da en obres del professor de Belles
Arts Manuel Ruiz Ortega. Constava
d’obres inspirades en el món dels lli-
bres i pintades expressament per a
l’ocasió en un estudi improvisat a l’Àrea
de Reserva de la Biblioteca de la UB.
La mostra, que era l’exposició insti-
tucional de la UB per Sant Jordi, estava
organitzada pel Vicerectorat d’Activitats
i Patrimoni Culturals. La Biblioteca de
la UB hi va aportar alguns llibres del
seu fons, que es podien veure junta-
ment amb els quadres.
A més de les obres pictòriques,
l’exposició incloïa vitrines amb llibres
del fons de la Biblioteca, alguns dels
quals han inspirat els quadres de
Ruiz Ortega.
a c t u a l i t a t
El 5 de maig va tenir lloc a la Sala deJuntes del Rectorat la presa de pos-
sessió del president i els membres delConsell Social de la UB, amb l’assistènciade Carles Solà, conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació. El
notari Juan-José López Burniol va prendreel relleu de Pedro Fontana, fins ara presi-dent del Consell Social.
El Govern de la Generalitat va aprovar,el passat mes d’abril, a proposta del con-seller de Recerca i Societat de la Informa-ció, el nomenament del notari Juan-JoséLópez Burniol com a president del ConsellSocial de la UB. El nou president ja era
membre del Consell Social des del 17 demarç de 1997.
En el mateix acte també van prendrepossessió com a membres del ConsellSocial, com a persones representatives dela societat catalana, Carme Ballbé i Mallol,advocada, i Joan Corominas i Guerín, pre-sident de Grup Sabadell Assegurador.També són membres del Consell Social,Francesc Raventós i Torres, empresari, iMaria Rosa Carrasco i Azemar, advocada,en representació del Parlament. Tambévan prendre possessió en l’acte del dia 5Ramon Plandiura, designat per les orga-nitzacions sindicals, i Joaquim de Nadal,en representació dels ens locals, enaquest cas l’Ajuntament de Barcelona.Queda pendent el nomenament del repre-sentant de les organitzacions empresarialsi el de l’antic alumne, aquest darrer acàrrec del president del Consell Social.
També formen part del Consell Socialcom a membres nats el rector, Joan Tugo-res, la secretària general, Elena Lauroba, ila gerent, Olga Lanau. El Consell deGovern ha escollit el vicerector RamonAlemany com a representant del PersonalDocent i Investigador, i Salvador Lafuenteen representació del personal d’Adminis-tració i Serveis. Queda pendent d’eleccióel representant dels estudiants.
El 10 de maig, a la Sala de Juntes delRectorat, el rector Joan Tugores va
rebre les integrants de l'equip de bàsquetUB Barça, conjuntament amb una delega-ció de la seva directiva, en reconeixementa la temporada realitzada.
L ’entrenadora, Carme Lluveras, va apro-fitar l’oportunitat per acomiadar-se, atèsque abandona la banqueta de l’equipaquesta temporada, i agrair el suport rebut.
Sílvia Font rellevarà Carme Lluveras lapropera temporada.
A la foto podem veure, a baix, el repre-sentant del FC Barcelona, Antoni Viñas, elpresident, Joan Gallego, l’entrenadora,
Carme Lluveras, el rector, Joan Tugores, i elvicerector d’Estudiants, Joan Guàrdia. Perpart de les jugadores hi van assistir LaiaPalau, Mar Rovira, Sandra Gallego, MaiteCheca i Sílvia Mesa i, per part de la directi-va del club, Josep Maria Villafranca, AnnaBalletbó, Francesc Mumbrú i Josep Torto-sa. També hi van ser presents Josep LluísCortés, de la Federació Catalana de Bàs-quet, i la preparadora física, Neus Ayuso.
L’equip va perdre, el passat 4 de maig, alPalau Blaugrana 2, el tercer partit del playoff pel títol de lliga per 52 a 64 contra elRos Casares de València i va tancar aixíuna brillant etapa esportiva.
Prenen possessió els membres del Consell Social
El rector rep l’UB Barça
9
El Claustre de la UB va aprovar per
unanimitat, l’11 de maig, en sessió or-
dinària, el text del nou Reglament
sobre l’elecció del rector. Durant la
sessió, el rector va presentar el seu
informe sobre els reptes i les pers-
pectives que s’obren a la UB i al marc
universitari en general, arran dels can-
vis produïts recentment en l’entorn
polític estatal i autonòmic.
El rector Tugores va centrar el seu
informe en les expectatives que aixeca
el canvi dels governs estatal i autonò-
mic, i en el desig que aquest canvi
comporti un marc normatiu i financer,
resultat d’un més ampli debat en el si
de la universitat. “La universitat i la
recerca –va recordar el rector amb
referència al procés d’elaboració i
aprovació de la LOU– són temes de
país, no de partits.” En aquest punt, el
rector va constatar novament la neces-
sitat de rebre més recursos per a la
recerca i el desenvolupament, estar
preparats per afrontar el nou Espai
Europeu d’Educació Superior, “objec-
tiu que requereix, en l’àmbit intern, un
comportament més dinàmic i creatiu” i,
molt especialment, disposar d’un nou
model de finançament “que permeti
superar les estretors que patim ara”.
Durant la sessió del Claustre es van
elegir els sis estudiants que, d’acord
amb l’article 61 de l’Estatut de la UB,
representaran aquest col·lectiu al
Consell de Govern de la UB.
Aprovat el Reglamentsobre l’elecció del rector
El Departament de Didàctica Visual iPlàstica (DEVP) de la UB ha ideat una
activitat interactiva a propòsit del centena-ri de Salvador Dalí, oberta a participants dedins i fora de la comunitat universitària.Segons els seus creadors, l’activitat ésnomés un joc que pren per excusa el llegatde Dalí i que té la virtut d’estimular lescapacitats d’observació i expressió delsparticipants usant els llenguatges comple-mentaris del text i la imatge.
El joc consta de dues propostes que esresolen i renoven cada 15 dies. En lamodalitat A, que pretén estimular lamemòria visual i la recerca documental delpatrimoni cultural, es proposen un text idues úniques pistes, l’any i les mides delquadre, per esbrinar quina obra del pintors’amaga al darrere. En la modalitat B escapgira el joc: ara la proposta és visual, unquadre determinat, amb el títol que Dalí liva donar, l’any i les mides, i el museu i laciutat on està exposat. A partit d’aquí, el
participant haurà de posar en marxa totesles seves capacitats d’interpretació d’unmissatge visual i traslladar-les a un textdescriptiu, en poesia o prosa, però al cap-davall suggerent i, si pot ser, surrealista.
“Els nivells i àmbits educatius o professio-nals dels participants no importen gaire–diuen les professores Teresa Duran iÀngels Ruiz, dissenyadores de l’activitat–Ens interessa qualsevol resposta individualo col·lectiva, de qualsevol edat o etapa.L’objectiu és incitar la gent a mirar i observaratentament –objectiu propi del nostre depar-tament–, a interpretar significativament tantun text com una imatge –objectiu propid’una persona culta–, i a “practicar” el surre-alisme mitjançant la creació de missatges,no forçosament visuals.” “Precisament, Dalí–afegeixen– s’enorgullia de ser més bonescriptor que pintor. No es tracta tampoc defer ‘pseudodalís’ pictòrics, sinó d’estimular lacapacitat surrealista dels participants.”www.ub.es/devp/dali/dali.html
10
a c t u a l i t a t
Aportació al centenari Dalíen forma de joc interactiu
El dia 1 de març, a l’Aula Magna de laFacultat de Dret, va tenir lloc l’acte inau-
gural del XXII Curs de Drets Humans, orga-nitzat per l’Institut de Drets Humans deCatalunya (IDHC). Hi van intervenir el rector,Joan Tugores, el presidentdel Parlament de Catalun-ya, Ernest Benach, el degàde la Facultat de Dret,Miguel Ángel Aparicio, eldirector de l’Institut deDrets Humans de Catalun-ya, Jaume Saura, i el vice-president primer de laDiputació de Barcelona,Celestino Corbacho. Lalliçó inaugural va ser impartida per Alí Lmra-bet, periodista marroquí condemnat a presóper un delicte d’’ultratge al rei del Marroc,Mohammad VI, que ha rebut recentment lamenció de mitjans de comunicació en elPremi Solidaritat que atorga l’IDHC.
El curs, dirigit pel professor de Dret dela UB David Bondia, s’adreçava fonamen-talment a estudiants de ciències jurídi-ques, econòmiques i socials, treballadorsde l’Administració pública, membres dels
cossos i forces de segure-tat, juristes, assistentssocials, economistes ialtres professionals vincu-lats a aquests campslaborals.
En l’acte de cloendavan intervenir el rectorJoan Tugores, el conse-ller de Justícia, JosepMaria Vallès, i Jaume
Saura, director de l’Institut de DretsHumans de Catalunya. Va impartir unaconferència el catedràtic de Dret Inter-nacional Públic i antic magistrat del Tri-bunal Europeu de Drets Humans JoséAntonio Pastor Ridruejo.
El periodista marroquí AlíLmrabet participa en uncurs sobre drets humans
Trobada entre alumnes iinterns de Quatre Camins Estudiants del Campus Mundet i in-
terns de segon grau del centre peni-
tenciari Quatre Camins van participar
en diverses activitats socioesportives,
el 26 d’abril, al Campus Mundet. La
UB i els Serveis Penitenciaris i de Re-
habilitació de la Generalitat de Cata-
lunya porten a terme aquest projecte
des de 1994.
Els interns van ser rebuts per
Gemma Tribó, degana de la Facultat
de Formació del Professorat, per Joan
Mateo, degà de la Facultat de Peda-
gogia, i pels alumnes que van partici-
par en la trobada. L’objectiu és
col·laborar en el procés de reinserció
social dels interns i fomentar la reflexió
sobre la delinqüència i les mesures
penals de privació de llibertat. Una
segona fase del projecte és la visita
dels estudiants a centres penitencia-
ris. Les facultats de Formació del
Professorat i Pedagogia són impulso-
res d’aquestes jornades per mitjà del
Departament de Didàctica de l’Expres-
sió Musical i Corporal i la professora
Merche Ríos n’és la coordinadora.
El curs sobre la transicióanalitza escola i culturaEl curs Memòria de la Transició a
Espanya i a Catalunya, organitzat pel
Centre d’Estudis Històrics Interna-
cionals (CEHI) de la UB, ha arribat
enguany a la sisena edició. Es va
dedicar a “Educació, cultura i política
(l’escola i el món de la cultura)” i
s’impartí del 24 de febrer al 29 d’abril,
dirigit pels professors Rafael Aracil,
Antoni Segura i Andreu Mayayo.
Hi van destacar, entre altres, les
conferències del periodista Antoni
Batista, del professor emèrit de la UB
Joaquim Molas, del professor de la
Universitat de Cambridge Dominic
Keown i del catedràtic Ricard Salvat.
El curs va finalitzar amb la taula
rodona “Ruedo Ibérico i la cultura
política de la transició”, amb la par-
ticipació de Marianne Brüll, secretària
de redacció d’Éditions Ruedo Ibérico,
Joan Martínez Alier, catedràtic de la
UAB, i l’economista José Manuel
Naredo.
12
a c t u a l i t a t
El 15 de març, a la Sala de Juntes delRectorat, va tenir lloc l’acte de presen-
tació de la nova estructura i les perspecti-ves de futur dels Estudios Hispánicos de laUB. Hi van intervenir el rector, Joan Tugo-res, el vicerector d’Activitats i PatrimoniCulturals i director del centre, Salvador Cla-ramunt, i la professora del Departament deFilologia Hispànica i coordinadora del cen-tre, Rosa Vila.
Durant la presentació, la coordinadoraRosa Vila va destacar que “ensenyar llen-gua espanyola a Barcelona implica donaruna visió de la multiplicitat de cultures que
hi conviuen, com és el cas de la pròpia, lallengua i la cultura catalanes”, i va remar-car també que “Barcelona té unes possi-bilitats culturals que els alumnes percebencada cop més i que, des del centre, hemde fer accessibles a tots ells”. Així mateix,va reclamar una millora en les condicionsde treball i accés virtual al centre.
En aquests moments, Estudios Hispáni-cos ha iniciat un ambiciós pla de reformadel centre que inclou descentralitzar-ne lagestió, recuperar el públic europeu i bus-car una integració més ferma amb l’InstitutCervantes.
Presentació dels nousEstudios Hispánicos
El 26 de març va tenir lloc a la Facultatd’Econòmiques l’acte inaugural de
l’ampliació de l’Espai de Recerca en Econo-mia (ERE). En total s’han habilitat uns 500m2 de noves instal·lacions, fet que suposadoblar la superfície actual de l’ERE. Vanintervenir en l’acte el vicerector de recercade la UB, Jordi Suriñach, el director generalde recerca de la Generalitat, Xavier Hernán-dez, i el degà de la Facultat, Manuel Artís.
Les noves instal·lacions inclouen setdespatxos i dues sales per a seminaris iincorporen un espai de recepció i secreta-ria. Les obres s’han pogut fer gràcies alcofinançament entre la UB i el Ministeri deCiència i Tecnologia, el qual ha atorgat un
ajut per a projectes d’ infraestructura cien-tificotecnològica.
Les instal·lacions de l’ERE estan destina-des exclusivament a la recerca, amb l’objec-tiu d’aglutinar i fomentar una investigació de qualitat. És un espai que permet alsinvestigadors concentrar-se únicament enactivitats de recerca, crear sinergies entreinvestigadors de diferents grups i donarsuport als estudis de doctorat, a més d’altresfuncions com facilitar les sol·licituds d’ajutper a projectes d’investigació i gestionar lainformació de les nombroses activitats derecerca que es fan a la Facultat. Els grupsde recerca que utilitzen l’ERE són seleccio-nats a través d’una convocatòria oberta.
L’Espai de Recerca enEconomia amplia les sevesinstal·lacions
El CCCB exposa elstreballs dels guanyadors de lesbeques Guasch CorantyEl Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona va acollir a l’espai
Aparador, del 15 al 28 de març, els
treballs de recerca artística que han
obtingut les beques de la Fundació
Guasch Coranty destinades a titulats i
estudiants de tercer cicle de la
Facultat de Belles Arts de la UB. Al
CCCB es van poder veure dibuixos,
fotografies, instal·lacions, etcètera que
il·lustren aquests projectes. La mostra
es va inaugurar el 15 de març amb
l’assistència del rector, Joan Tugores,
el degà de Belles Arts, Josep Cerdà, i
el professor d’aquesta facultat i
comissari de la mostra, Josep Roy.
Concretament, les obres exposades
eren dels guanyadors de les edicions
2001-02 i 2002-03 de les beques:
Rafel G. Bianchi, Núria Marquès,
Daniel Magallón, Joan Morey, Daniel
Bosch, Román García, Matilde Grau i
Mapi Rivera.
Projecció envers la ciutat
Per als organitzadors, l’exposició
s’emmarca en la voluntat de pro-
jecció de les activitats de la Facultat
de Bel les Arts i de la Fundació
Guasch Coranty envers la ciutat de
Barcelona. En paraules del comissari,
Josep Roy, al CCCB s’exhibien
treballs “que revelen la maduresa
dels creadors i de la tasca d’inves-
tigació que han dut a terme”.
Les beques de realització i promo-
ció artística de la Fundació Guasch
Coranty estan destinades a titulats i
estudiants de tercer cicle de Belles
Arts de la UB, amb la finalitat de
desenvolupar un projecte de recerca
i experimentació plàstica. La Fun-
dació Guasch Coranty constitueix el
llegat que el matrimoni format per
Francesc Guasch i Emília Coranty
van deixar a l’alumnat de Belles Arts.
Es tracta d’una fundació privada
gestionada per un patronat del qual
forma part majoritàr iament la
Universitat de Barcelona a través del
rector, el degà i el secretari de la
Facultat de Belles Arts.Investigadors a les instal·lacions de l’ERE
El llibre L�Herbari. Arbres, arbusts ilianes (Publicacions i Edicions UB) és
un herbari realitzat a base de làmines encolor de 193 plantes. Les il·lustracionsreprodueixen cada espècie en mida real idurant diferents èpoques de l’any, demanera que es pot veure com canvia lamateixa planta segons l’estació. Els autorsde l’obra són el professor del Departamentde Biologia Vegetal de la UB Jaume Llis-tosella i l’investigador Antoni Sànchez-Cuxart, tots dos membres del Centre
Especial de Recer-ca de Biodiversi-tat Vegetal de laUB.
Les imatgesde les branques ifulles van acompa-nyades molt sovint deles flors i els fruits, aixícom de detalls ampliats delsprincipals caràcters distintius.Les il·lustracions porten una etiqueta ambles dades més rellevants de la planta, comara els noms vulgars (català i castellà), lafamília, l’ecologia, l’època de floració i elrang altitudinal on es pot trobar. Diversosíndexs permeten localitzar les espèciessegons diferents entrades. La majoria deles plantes recollides són autòctones.
És un llibre sobretot visual adreçat alsestudiants de botànica de les diferents lli-cenciatures, als naturalistes i a totes aque-lles persones aficionades al món de lesplantes.
a c t u a l i t a t
II Jornades sobre el catalàa les noves tecnologiesL’ús del català als videojocs i als
telèfons mòbils és un dels temes que
es van tractar a les segones Jornades
sobre català a les noves tecnologies,
els dies 1 i 2 d’abril, a l’Aula Magna de
l’Edifici Històric, amb l’objectiu de
donar a conèixer la situació actual del
català en el món tecnològic. Les jorna-
des son gratuïtes i de lliure accés, però
es recomana omplir el formulari d’ins-
cripció per preveure-hi l’assistència.
Les jornades són organitzades per
l’Institut Joan Lluís Vives, la Universitat
de Barcelona, la Secretaria de Política
Lingüística de la Generalitat de
Catalunya i Softcatalà, una associació
sense ànim de lucre, fundada l’any
1997, que té com a principal finalitat
impulsar l’ús del català en la informà-
tica, Internet i les noves tecnologies.
A l’acte d’inauguració, que es va
portar a terme el dia 1 de març, van
intervenir el rector de la Universitat de
Barcelona, Joan Tugores; el rector de
la UOC i president de l’Institut Joan
Lluís Vives, Gabriel Ferraté; el secretari
de Política Lingüística de la Generalitat
de Catalunya, Antoni Mir; i Marc Bel-
zunces, membre de Softcatalà i
coordinador de les jornades.
13
Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a
www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57
Un herbari recull 200espècies de plantesa través d’acuradesil·lustracions de mida real
Noves pàgines d’Agenda
Si esteu organitzant alguna activitat a la UB que tindrà lloc a partir de la segona quinzena de setembre
i fins a desembre, feu-nos-ho saber.
Ho anunciarem a la nova secció d’Agenda que inclourà aquesta revista a partir delproper número de setembre. Hi recollirem els esdeveniments de tipus més diversque succeeixen a la Universitat: acadèmics, científics, culturals, lúdics…
14
a c t u a l i t a t
Els dies 6 i 7 de maig va tenir lloc a laseu de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) la Fira Viu la Ciència Contemporània2004 (Fira VCC04), organitzada pel ParcCientífic de Barcelona i la Societat Catala-na de Biologia, amb el suport del Ministeri
de Ciència i Tecnologia i l’IEC. La Fira técom a objectiu contribuir a la millora de lacultura científica de la societat obrint alpúblic la recerca que s’està desenvolupanta Barcelona. La primera edició va tenir mésde 2.000 assistents. La Fira té la finalitat depermetre als ciutadans viure el mètodecientífic en directe abans que es consolidi.Alhora pretén mostrar la recerca barceloni-na de manera coordinada, a través del’exhibició de 12 projectes de recerca dediferents centres i instituts d’R+D de Bar-celona d’àmbits molts diversos.
Per part de la UB, l’Observatori de l’Aiguava instal·lar un estand a la Fira. El PCB hi vacontribuir amb un estand del laboratori denanobioenginyeria del CREBEC.
Nova edició de Viu laCiència Contemporània
La xarxa d'excel·lència europea de na-nobiotecnologia Nano2life (www.nano
2life.org), en la qual participa el PCB através del Laboratori de Nanobioenginye-ria del CREBEC, ha definit cinc zones aEuropa com a clústers nanotecnològics,entre els quals hi ha Barcelona. La capitalcatalana hi apareix gràcies al fet d'haver-hiapostat mitjançant la creació, dins el PCB,del Laboratori de Nanobioenginyeria i de laPlataforma de Nanotecnologia, i en l'àmbitautonòmic, mitjançant la inauguració, elpassat mes de desembre, del Centre deReferència de Bioenginyeria de Catalunya(CREBEC) de la Generalitat, que incorporala recerca a escala nanomètrica en aquestcamp al laboratori ubicat al PCB.
Nano2Life, la primera xarxa d'ex-cel·lència del VI Programa Marc que inicial’activitat a Europa, va celebrar la primerareunió de treball el passat mes de febrer aAutrans, França. L'objectiu es va centraren la definició d'un futur Programa deRecerca Conjunt en el qual participarande manera coordinada els investigadorsde les 23 entitats que conformen la xarxaa través del futur Institut Europeu enNanobioenginyeria.
Les línies de recerca prioritàries delPrograma de Recerca Conjunt seran: de-
senvolupament de sistemes bioinspirats;xips de DNA i xips de proteïnes; lab onchips; cèl·lules i teixits en un xip; sistemesin vivo i nanomedicina; disseny d'interfí-cies bio-no bio. També es prioritzaran, aixímateix, línies de recerca enfocades amillorar les eines que s'utilitzen per aldesenvolupament de les aplicacionsesmentades.
Les línies de recerca del Laboratori deNanobioenginyeria del CREBEC se cen-tren principalment en aquests àmbits i hidestaca la participació en projectes comel desenvolupament de nanobiosensorsbasats en proteïnes individuals o el desen-volupament de sistemes basats en nano-tecnologia per afavorir la diferenciació decèl·lules mare adultes i la formació de tei-xits per a aplicacions d’autoimplantació.Paral·lelament, i en col·laboració amb laPlataforma de Nanotecnologia del PCB iamb grups de recerca de les Facultats deBiologia i Medicina de la UB, s'estanduent a terme projectes de recerca enca-minats al desenvolupament de xips deDNA, de proteïnes, de cèl·lules, de teixits ide fabricació de lab on a chip.
Més informació:
www.pcb.ub.es/nanobiolab
Barcelona, clúster europeuen nanobioenginyeria
La Fundació Bosch i Gimpera i la FundacióAgbar amplien la sevacol·laboracióLa Fundació Bosch i Gimpera (FBG)
i la Fundació Agbar han signat un
conveni mitjançant el qual ambdues
institucions fan un pas endavant en el
compromís de desenvolupar, promou-
re i difondre el coneixement, conju-
gant la seva experiència en àmbits de
màxima prioritat en l’actual entorn
social i de mercat com ara la innova-
ció, la sostenibilitat, la formació al
llarg de la vida, l’ètica com a eix de la
dinàmica empresarial i la preocupació
permanent per la preservació del
medi ambient.
Aquest conveni específic, que han
signat, per part de l’FBG, la directora
general, Anna Ros, i per part de la
Fundació Agbar, Ferran Porta Visa,
vicepresident segon i gerent general,
se situa en l’àmbit del conveni marc
signat al seu moment pel rector de la
UB, Joan Tugores, i Ricard Fornesa,
president executiu del Grup Agbar.
Es crea l’Aula Fundació Agbar, al
Palau de les Heures (seu de l’activitat
formativa de la Fundació Bosch i
Gimpera), que acollirà sessions de
treball, mòduls de formació i actes de
divulgació, debat i participació.
El desenvolupament d’aquesta acti-
vitat conjunta encaixa dins d’Espai
Fundació.
D’altra banda, el Col·legi Oficial
de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers
i de Gemmòlegs de Catalunya i Ban-
caja han signat sengles acords de
col·laboració amb l’FBG mitjançant
els quals passen a formar part del
Consell Assessor de l’FBG i del
Grup UB, amb la finalitat d’emmar-
car i coordinar l’actuació de les
dues institucions en activitats de for-
mació, innovació, foment de la cultu-
ra emprenedora i transferència de
tecnologia.
D’altra banda, l’FBG ha signat un
acord amb la Universitat de Barcelo-
na mitjançant el qual donarà suport a
les activitats institucionals que hagi
de desenvolupar l’Orquestra Universi-
tat de Barcelona (OUB).
a c t u a l i t a t
Efecte túnel ressonant i coherènciaquàntica en materials magnètics
mesoscòpics és el títol de la tesi doctoralredactada per Enrique González García idirigida pel catedràtic Javier Tejada delDepartament de Física Fonamental, gua-nyadora de la VII edició del Premi Claustrede Doctors de la UB a la millor tesi docto-ral. El premi es va lliurar el 21 d'abril alParanimf de l'Edifici Històric, en el marc de l'acte acadèmic d’atorgament del graude doctor honoris causa al filòleg CesareSegre (Verzuolo, 1928) i del lliurament detítols de doctors de la UB de 2002.
El jurat del Claustre de Doctors, va ator-gar un accèssit a la tesi Estudi teòric denucleobases: implicacions estructuralsen àcids nucleics, d'Elena Cubero Jordà.També va lliurar un diploma de reconeixe-ment als treballs de Luis Andrés Bredlow(El poema de Parménides, un ensayo deinterpretación), Begoña Martínez de Teja-da (VIH y gestación. Prevalencia, facto-res asociados, evolución temporal de laepidemia y transmisión vertical) i Fran-cesc Mitjans Prat (Efecte dels antagonis-tes de la integrina aV b3 en la progressiódel melanoma i l'angiogènesi tumoral).
Enrique González García, que signa lespublicacions científiques com Enrique delBarco, és investigador al Departament deFísica de la New York University (EstatsUnits).
La física quàntica es basa en el principid'incertesa, segons el qual no és possible
conèixer la posició i el moment d'un objec-te al mateix temps. A partir de les teoriesd'Eugene Chudnovsky sobre l'efecte túnel,una insòlita propietat del món de la mecà-nica quàntica, l'equip de Javier Tejada vaconstatar experimentalment l’efecte túnelde la magnetització (Science, 1996), pelqual els pols d’un imant de mida mesoscò-pica poden intercanviar les seves posicionssense despesa energètica quan hi ha sin-tonia quàntica (mateix nivell d’energiaentre els estats inicial i final).
Efecte túnel ressonantEn la tesi guanyadora, l’autor descriul’efecte túnel ressonant del momentmagnètic en la ferritina, una ferroproteïnaque regula l’absorció de ferro en la dieta.La fita obre noves vies en l’estudi de lafenomenologia quàntica de la magnetitza-ció en sistemes que poden ser manipulatsde forma individual. Per exemple, en la físi-ca de la computació quàntica, una àrea dela ciència d’àmplia projecció internacional.
L’autor també descriu una altra primíciacientífica, la coherència quàntica delmoment magnètic (l’observació directa deles oscil·lacions coherents del momentmagnètic del Fe8 entre les dues bandes dela barrrera d’anisotropia). El treball apuntaa l’ús d’aquests sistemes com a prototipsper fer recerca bàsica sobre la decoherèn-cia, un fenomen no gaire conegut enl’actualitat, molt rellevant en la física engeneral i, més en particular, en la compu-tació quàntica. Dels resultats sobre l’efec-te túnel de la magnetització en partículespetites i la coherència quàntica en clústersmoleculars, se n’ha obtingut una patentinternacional d’un model d’ordinadorquàntic basat en qubits magnètics.
L’efecte túnel ressonant d’espín haobert moltes expectatives en els campsde la física aplicada i la física bàsica, i ésla base per estudiar nous fenòmensquàntics macroscòpics i verificar teories.Quant a les aplicacions de l’efecte túnelen l’àmbit tecnològic, avui dia es treballaen el desenvolupament de brúixolesmesoscòpiques d’alta sensibilitat i unampli rang de temperatures, catalitzadorsmagnètics, transformadors elèctrics,plàstics i refrigeradors magnètics i futursordinadors quàntics, que operarien ambuna lògica no predictiva, quàntica i, pertant, no binària.
VII Premi Claustre de Doctors Professors de la UBrecorden els Congressosde Poesia dels anys 50El primer número d'enguany de la
revista de lletres Ínsula està dedicat
de forma monogràfica a “El diálogo
peninsular medio siglo después”, on
els professors i investigadors de la
UB Ana Díaz-Plaja, Jordi Gràcia, Lau-
reano Bonet i Jordi Amat han recor-
dant les trobades de poetes i
intel·lectuals espanyols i hispanoa-
mericans amb els seus homòlegs
catalans, als Congressos de Poesia
que van tenir lloc a Segòvia, Sala-
manca i Santiago de Compostel·la
de 1951 fins a 1954, en ple règim
franquista.
Així, el professor Jordi Gràcia publi-
ca “Una generación desprotegida”,
on traça una semblança dels autors
catalans que han escrit en les dues
llengües; la professora Ana Díaz-Plaja
fa un retrat de la posició del seu pare,
Guillermo Díaz-Plaja, en el diàleg
Catalunya-Castella amb “Una teoría
del diálogo”; per la seva part, el pro-
fessor Laureano Bonet, publica un
text inèdit de Josep Maria Castellet,
l’acta del jurat del Premi Boscán de
1953, del qual Castellet era secretari.
Finalment, Jordi Amat publica “Hilos
de aproximación. El catalanismo dialo-
gante y los Congresos de Poesía” on
explica la gènesi i el desenvolupa-
ment d’aquestes trobades. Tanca la
publicació una entrevista amb
l’escriptor Valentí Puig feta pel mateix
Jordi Amat.
Primer contacte de la postguerra
Els Congressos, organitzats durant
el mandat de Joaquín Ruiz-Giménez,
al Ministeri d’Educació, van ser el
primer contacte oficial després de la
guerra entre poetes i intel·lectuals
catalans i castellans. Organitzats per
l’antic falangista Dionisio Ridruejo i
pel crític i escriptor Rafael Santos-
Torroella, més tard professor a la
Facultat de Belles Arts de la UB, van
significar la trobada entre personali-
tats com ara Carles Riba, J.V. Foix,
Marià Manent i Joan Perucho amb
Pedro Laín Entralgo, Julián Marías i
José Luís L. Aranguren.
15
16
l a r e c e r c a
16
Un dels centres capdavanters i més innova-
dors en gestió de residus químics en l’entorn
universitari del país acaba d’inaugurar-se a
la Facultat de Química de la UB. És el Cen-
tre de Transferència de Residus Químics
(CTRQ), ubicat a la planta 0 de la Facultat
de Química i dissenyat per donar suport a la
Facultat de Química i a diverses facultats de
la UB dins el campus de Diagonal.
El CTRQ és un nou model de gestió delsresidus químics en un centre universita-
ri i marcarà pautes de segregació i etique-tatge de residus químics en col·laboració
amb l’Oficina de Seguretat, Salut i MediAmbient (OSSMA). Es va inaugurar el dia 6de maig en un acte a la Facultat de Quími-ca, presidit pel rector Joan Tugores i ambl’assistència del conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació, CarlesSolà i l’aleshores degà de la Facultat deQuímica, Fidel Cunill. També hi van ser pre-sents el vicerector de Recerca, JordiSuriñach, el vicerector de Política Científica,Albert Casas, la vicerectora de PolíticaAcadèmica, Núria Casamitjana, el delegatdel rector per a la Seguretat i el MediAmbient, Daniel Sainz, i altres autoritatsacadèmiques i institucionals.
El CTRQ està dotat d’espais habilitatsd’acord amb els criteris de seguretat ade-quats i compleix els requeriments legalsde construcció, emmagatzematge i ava-luació de riscos. Coordinarà la gestió intrai extracentre dels residus químics (nobiològics ni radioactius), a través del sub-ministrament de contenidors i etiquetesals usuaris per a la correcta segregaciód’aquests, i la recepció, el registre (tipus,volum i procedència), el condicionament,l’emmagatzematge i l’expedició.
Seguretat i protecció del mediambientEstà dissenyat d’acord amb els requeri-ments més exigents sobre protecció de persones, seguretat de la instal·lació i de l’edifici, i respecte al medi ambient. Totesles innovacions tècniques contribuiran a lasostenibilitat mediambiental, l’estalvi econò-mic i l’optimització de l’espai. Disposa de
ventilació general amb sistema de sobre-pressions per evitar contaminació encreua-da entre zones, sistemes de recollida devessaments per impedir fuites cap a l’exte-rior, bomba d’extinció automàtica d’incendisi sistema automàtic de transvasament ambdiversos dispositius de seguretat.
Té una superfície total de 83,5 metresquadrats, està dividit en quatre zones es-pecialment habilitades i adaptades, quesón la zona de recepció, transvasaments,residus inflamables i residus no inflama-bles. La zona de recepció disposa d’unsistema informàtic de registre i etiquetat-ge de residus químics, segons els criterisde classificació i segregació establerts ala Facultat de Química. Un dels punts clauen la fase de condicionament dels residusés l’operació de transvasament, la qual,per reduir els riscos de la manipulaciódirecta, es fa a través d’una estació detransvasament automàtica –un nou proto-tip industrial– que disposa de ventilaciólocalitzada, diferents línies de transvasa-ment segons les característiques delsresidus i diversos sistemes de seguretat.
A l’àrea de residus inflamables, les instal·lacions (sistema elèctric, ventilació,equipament, etcètera) estan tècnicamentadaptades a les característiques dels resi-dus a emmagatzemar. Pel que fa als resi-dus no inflamables, se separen totes lessubstàncies segons les característiquesd’incompatibilitat que presenten i es dipo-siten en contenidors específics, en condi-cions de màxima seguretat. Els residus,identificats i convenientment envasats,
El nou Centre de Transferència de ResidusQuímics: gestió i respecte al medi ambient
Abans de la inauguració del CTRQ, el
mateix dia 6 de maig l’equip del
Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació (DURSI) de
la Generalitat de Catalunya, encapça-
lat pel conseller Carles Solà, va visitar
el Parc Científic de Barcelona (PCB)
on va ser rebut pel rector de la Uni-
versitat de Barcelona, Joan Tugores, i
el president del Consell Social de la
UB, Joan Josep López-Burniol. Per
part del DURSI també hi van assistir el
secretari general, Ramon Moles, el
director general de recerca, Xavier
Hernández, i la directora de la CIRIT,
Marta Aymerich.
L’acte va formar part d’una sèrie de
visites que el DURSI està duent a
terme a centres de recerca, després
d’haver visitat les diferents universi-
tats de Catalunya.
Actualment, el PCB té ocupats la
totalitat dels seus espais, on desenvo-
lupen la seva activitat de recerca 900
persones entre les quals destaquen
els investigadors de l’Institut de
Recerca Biomèdica de Barcelona
(IRBB-PCB) sota la direcció de Joan
Guinovart, de l’Institut de Biologia
Molecular de Barcelona (IBMB-
CSIC), dirigit per Ferran Azorín, així
com d’empreses i spin offs.
El conseller d’UniversitatsRecerca i Societat de la
Informació al PCB
l a r e c e r c a
són recollits finalment per l’empresa ges-tora de residus que s’encarrega de la ges-tió externa.
Gestió de la qualitat a la FacultatAmb el nou CTRQ, la Facultat de Químicaconsolida tot un conjunt d’accions estràte-giques per potenciar la gestió de la qualitatal centre i la millora de la gestió mediam-biental. El 1996, la Facultat va encetar laimplantació d’un Sistema de gestió de laqualitat, amb l’objectiu de millorar la gestiói el funcionament dels laboratoris dedocència i d’impulsar la innovació docent.Des de l’any 2001, la Facultat treballa en laimplantació d’un Sistema de gestió integratde qualitat, medi ambient i seguretat i s’handut a terme un ampli conjunt d’iniciativesencaminades a potenciar l’ambientalitzaciód’assignatures pràctiques, la participació enprojectes d’innovació docent sobre qualitat
i seguretat als laboratoris, el desenvolupa-ment d’un sistema eficaç de gestió deresidus, etcètera. El Sistema de gestióintegrat de qualitat, medi ambient i segu-retat és una iniciativa de la Facultat deQuímica que ha tingut el suport del Comitè
de la Qualitat (CQ) i la Unitat de Qualitat,Medi Ambient i Seguretat (UQMAS)d’aquesta Facultat i de la Unitat de Garan-tia de Qualitat (UGC) de la UB. ■
Rosa Martínez
La UB, la universitat espanyola amb mésproductivitat científica en Química
La UB és la universitat espanyola amb més
productivitat científica en articles (2.776) i
citacions (23.497) en l’àmbit de la Química,
tal com indica el rànquing dels centres de
recerca més actius en Química al món
(1991-2001) de l’Institut for Scientific Infor-
mation (ISI) de Filadèlfia (Estats Units).
Les dades de productivitat científica iquímica són una part del contingut
dels Essential Science Indicators i lesrecull l’article “L’ISI analitza el prestigi deles institucions científiques: el cas de laQuímica”, publicat per la Revista de laSocietat Catalana de Química (2003) isignat pels investigadors Gregori Valèn-cia i Gemma Arsequell (IIQAB-CSIC) iMontserrat Martínez (CID-CSIC).
A l’informe, l’ISI revisa la producció cientí-fica de 69.000 centres d’arreu del món pelque fa a treballs publicats de Química. Arabé, la llista definitiva només dóna prioritat al’1% del total d’institucions més actives(690). De les 690 institucions citades, hifiguren 23 institucions espanyoles, ordena-des per criteris de productivitat científica.
En l’àmbit de l’Estat, el CSIC és la ins-titució amb més productivitat científica
en articles (5.624) i citacions (38.281),seguida de la UB (2.776 articles i23.497 citacions), la Universitat deValència (2.077 articles i 15.925 cita-cions), la Universitat de Saragossa(1.527 articles i 13.807 citacions) i laUniversitat Complutense de Madrid(2.166 articles i 12.991 citacions).
En el context internacional, la UB ésla primera universitat espanyola citadaal rànquing mundial. El CSIC i la UBsón les úniques institucions espanyo-les que apareixen entre els 100 pri-mers centres mundials en productivitatcientífica en Química. Amb més detall,al rànquing internacional, els centresamb millors resultats a l’Estat en nom-bre d’articles i citacions són el CSIC(21è lloc al món), la UB (66è), la Uni-versitat de València (132è), la Universi-tat de Saragossa (162è) i la UniversitatComplutense de Madrid (174è). De laresta d’institucions dels Països Cata-lans, al rànquing mundial també figurenla UAB (240è lloc) , la UniversitatPolitècnica de València (281è), la UPC(533è) i la URV (546è).
Quan s’aplica el criteri del coeficientde citacions per article –un altre indica-
dor de la producció científica–, l’ordrede les institucions amb millors resultatscanvia. En aquest cas, les posicionslíders a l’Estat són per a la UniversitatPolitècnica de València (11,53 cita-cions/treball) , la Universitat de Sara-gossa (9,04), la UB (8,46), la UAM(8,39) i la UAB (7,93).
A l’article publicat a la Revista de laSocietat Catalana de Química, hi figu-ren també els 20 departaments de Quí-mica més productius al món per a l’ISI(segons el nombre de citacions als arti-cles publicats), un rànquing liderat perCalifòrnia-Berkeley (61.144 citacions),Kyoto (61.111), Tokyo (60.975), Texas(53.814) i Cambridge (51.360).
En l’actualitat, a la base de dadesHighly Cited Autors de l’ISI, el científicamb millor ràtio de citacions en Químicade l’Estat és Luis A. Oro (Universitat deSaragossa-CSIC). Quant a la UB, itambé a la base de dades ISI delsexperts més citats, el catedràtic JoanRodés (Departament de Medicina UB-Hospital Clínic de Barcelona i IDIBAPS)és el científic espanyol amb millors indi-cadors de productivitat científica enMedicina Clínica.
17
Una de les àmfores trobades a la tomba
del faraó Tutankamon contenia vi negre,
segons un article publicat a la revista
de l’American Chemical Society, on es
detalla per primer cop el tipus de vi que
hi havia a l’antic Egipte. L’equip que signa
el treball està constituït per M. Rosa
Guasch-Jané, Maite Ibern-Gómez, Cristina
Andrés-Lacueva i Rosa M. Lamuela-Ra-
ventós, del Grup de Recerca d’Antioxidants
Naturals del Departament de Nutrició i Bro-
matologia de la Facultat de Farmàcia, i
Olga Jáuregui, dels Serveis Cientificotèc-
nics de la UB.
Es tracta de la primera anàlisi químicaextensiva del contingut d’una àmfora
de l’aixovar funerari de Tutankamon i, mésconcretament, del tipus de vi que s’oferiaal faraó per al seu viatge al més enllà.
L’àmfora duu una inscripció referida alfaraó Tutankamon i és signada pel mestrevinater Khaa. A l’àmfora, els experts hihan identificat àcid siríngic, derivat de lamalvidina i indicador del vi negre.
Per fer l’estudi, els autors van emprar unprotocol nou d’alta sensibilitat aplicat perprimer cop per determinar el vi en residusarqueològics i basat en la cromatografialíquida i l’espectrometria de masses entàndem. En la recerca, finançada pel GrupCodorniu i la Fundación para la Cultura delVino, es va fer servir l’àcid tartàric com aindicador del vi, ja que rarament es trobade forma natural en productes diferentsdel raïm. Ara bé, com que l’àcid tartàric noaclaria el tipus de raïm que contenia el vi,per esbrinar-ho va ser necessari ampliarles anàlisis fins a detectar àcid siríngic alresidu estudiat.
A l’article, els residus –analitzats enquantitats traça– són de tres gerres egíp-cies del British Museum de Londres(Regne Unit) i dues de l’Egyptian Museum
del Caire (Egipte). En dos dels recipientsdel British Museum i els dos de l’EgyptianMuseum es van trobar indicis d’àcid tartà-ric, fet que confirma que es feien servircom a recipients de vi.
Noves dades sobre la cultura vinícola a l’antic Egipte
l a r e c e r c a
Jesús Contreras, professor del Departa-
ment d’Antropologia i director de l’Obser-
vatori de l’Alimentació del Parc Científic de
Barcelona, va fer públics els resultats de
l’estudi sobre els hàbits alimentaris dels
espanyols en el decurs del saló Alimentaria,
que es va celebrar a la Fira de Barcelona la
primera setmana de març.
Es tracta d’un estudi de recerca sobreconsum alimentari convencional. Amb
aquesta finalitat, es va repartir un qüestio-nari de consum a 912 llars espanyolesperquè fessin constar quan, com i quèmenjaven a cada ingestió, i es va fer unaanàlisi de les restes de 50 menús de siscol·legis (repartits per Barcelona, Gandia,Múrcia i Oviedo), a un total de 280 criatu-res d’entre 3 i 16 anys.
Segons l’estudi, la manera de prepararels aliments és tan important com elsmateixos aliments, com en el cas dels lle-gums, un exemple recurrent i paradigmà-tic. A més, també és important el tempsde cada torn de menjar: com més temps,menys deixalles. Així mateix, es va consta-tar, pel que fa a la seva composició, queels menús són, en gran part, equilibrats,però les ingestions no, ja que hi ha unagran divergència entre allò que se serveixi allò que s’acaba menjant.
Pel que fa a les llars, Contreras manifestala seva prevenció: “No hi ha estudis seriosossobre què menja la gent. Hi ha estudissobre què compra la gent, no sobre quèacaba menjant”. Fa palès, a més, el següent:“El nostre estudi volia determinar què, com,amb qui, quan i per què menja la gent.”
D’aquest treball és conclou que el patród’ingestions espanyol és força clàssic,
amb unes 4,2 ingestions per dia, davantles 5,4 dels francesos o les 17 dels nord-americans, i sobretot, que hi ha una cercade la gestió del propi temps, com a con-seqüència dels nous estils de vida (tothommenja a una hora diferent).
D’altra banda, el professor Jesús Con-treras fa de comissari de l’exposició “Mer-cats de la Mediterrània”, que es podràveure fins a la fi d’agost al Palau Robert(passeig de Gràcia, 107), de la qual tambéés assessor Antoni Riera, professord’Història Medieval i membre de l’Obser-vatori.
L’exposició vol simbolitzar la unió de lesdiferents cultures gastronòmiques de laregió. Emmarcada en el Fòrum Universalde les Cultures, “Mercats de la Mediterrà-nia” vol fer reflexionar sobre tot el queenvolta els mercats més enllà del que esveu a simple vista.
Un estudi de l’Observatori de l’Alimentaciórevela canvis en els hàbits alimentaris
Vitrina amb les diferents àmfores de la tombade Tutankamon. Foto: Rosa Guasch-Jané
18
l a r e c e r c a
La llum és un estímul ambiental queinflueix en el patró d’activitats fisiològi-
ques i conductuals i en la regulació dels rit-mes biològics. En els mamífers, els ritmescircadiaris són regulats pel nucli supra-quiasmàtic (SCN), situat al cervell, un “rellot-ge biològic” que és capaç de desdoblar-seen dues parts i controlar ritmes de compor-tament diferents, segons l’article publicat el4 de maig a la revista Current Biology.
Fins ara, el nucli supraquiasmàtic era con-siderat un rellotge biològic únic que regulavaels ritmes circadiaris (de prop de 24 hores).Ara bé, al nucli supraquiasmàtic el que hi hasón dos rellotges biològics amb activitatsdiferenciades, segons l’article signat perAntoni Díez-Noguera i Trinita Cambras, delDepartament de Fisiologia (Facultat deFarmàcia), i Horacio O. de la Iglesia i WilliamJ. Schwartz, del Departament de Neurologiade la University of Massachusetts MedicalSchool de Worcester (Estats Units).
En la recerca, duta a terme amb animalsde laboratori, l’equip de la UB ha forçatuna dessincronització en els ritmes biolò-
gics circadiaris de rates de laboratori, apli-cant-hi cicles de llum/foscor de 22 horesde durada. Segons els autors, el nuclisupraquiasmàtic no funciona sempre comuna unitat: pot actuar de forma dissociadaen dues parts –dos rellotges biològics–amb una activitat funcional pròpia i dife-renciada. El comportament dels animalsés un reflex de les activitats separadesdels dos oscil·ladors.
Anatòmicament, a l’SCN es poden dife-renciar dues zones, que són les subdivi-sions ventrolateral i dorsomedial. Tal comrevela el nou treball, també són diferentsdes d’un punt de vista funcional. Aquestaconclusió de l’article és corroborada peltreball de l’equip de la Universitat de Mas-sachusetts mitjançant l’anàlisi de l’expres-sió gènica als teixits de l’SCN: la tècnica,que identifica les zones actives de l’SCNen moments concrets del cicle circadiari,fa referència a les subdivisions anatòmi-ques esmentades abans.
És un treball investigador que dóna unanova visió a l’estudi amb més detall de l’SCN,
l’organització tissular i els mecanismes desenyalització en el comportament animal.Són resultats que obren noves interpreta-cions a estudis de dessincronització forçadao dissociació en certs individus –casos deceguesa, per exemple– amb dificultats persincronitzar amb el cicle extern. També enhumans, es podria aplicar en l’estudi delscasos d’alteració de ritmes biològics méscomuns en la població, com ara els tras-torns del jet lag o dels horaris laborals rotatoris, habitualment lligats a la descoordi-nació dels oscil·ladors perifèrics (al fetge, alpulmó, etcètera).
Noves dades sobre rellotges biològics i ritmes circadiaris
Un projecte de recerca contra la sida,dirigit per Marçal Pastor-Anglada i F.
Javier Casado, del Departament de Bio-química i Biologia Molecular, és un delstreballs finançats a la V Edició d’Ajuts a laRecerca de la Fundació per a la Investiga-ció i la Prevenció de la Sida a Espanya(FIPSE). Els ajuts van ser concedits el 28de febrer passat a Madrid, en un acte pre-sidit per l’aleshores ministra de Sanitat iConsum, Ana Pastor.
El títol del projecte és Farmacogenòmicadels transportadors de nucleòsids antiviralsen limfòcits T humans. Efecte de la infec-ció pel VIH i implicacions terapèutiques. Ésun dels cinc projectes finançats en l’àreade recerca bàsica a la convocatòria i esdurà a terme en col·laboració amb l’equipde la Fundació IrsiCaixa a l’Hospital Ger-mans Trias i Pujol (Badalona).
A l’última edició dels ajuts, FIPSE desti-narà un pressupost total d’1.521.000 eurosper finançar 17 projectes de recerca.
Marçal Pastor-Anglada és catedràticdel Departament de Bioquímica i Biolo-gia Molecular i és al capdavant del grupde recerca de Regulació dels Sistemesde Transport (RST) de la UB. El projec-te, finançat ara per FIPSE, se centra en els transportadors de nucleòsids, quesón molècules formades per una pento-sa i una base nitrogenada i precursoresdels àcids nucleics. L’ús d’antivirals anà-legs de nucleòsids obre avui dia novesperspectives en el tractament de malal-ties d’origen víric (VIH, hepatitis B i C,etcètera) . Marçal Pastor-Anglada éscoautor amb F. Javier Casado d’unapatent per a la quimioteràpia contra elcàncer, dissenyada per seleccionar elstractaments amb més possibilitats d’èxitsegons el perfil genètic del malalt. En la invenció, basada en fàrmacs derivatsde nucleòsids, també hi va participarl’empresa d’anàlisis de referència Bala-gué Center, SA.
Més ajuts per a la recerca contra la sida
Premis Crítica Serra d’Ora dos professors de la UBJavier Martín Vide, catedràtic del
Departament de Geografia Física i
Anàlisi Geogràfica Regional, i Teresa
Duran, professora del Departament de
Didàctica de l'Educació Visual i
Plàstica, han estat guardonats a l'edi-
ció dels Premis Crítica Serra d'Or
2004, lliurats en un acte que va tenir
lloc l'1 d'abril a Barcelona.
Javier Martín Vide, cap del Grup de
Climatologia del Centre de Recerca
de Meteorologia i Canvi Global del
Parc Científic de Barcelona (PCB-
UB), ha rebut el Premi Crítica Serra
d'Or de Recerca 2004 (categoria
Altres Ciències) pel títol El temps i elclima (Rubes Editorial, 2003).
La professora Teresa Duran, que
és experta en simbolisme, missatge i
cultura visual infantil del Departament
de Didàctica de l'Educació Visual i
Plàstica, ha estat distingida amb el
Premi Crítica Serra d'Or Infanti l
2004, dins la modalitat de Literatura
Infantil i Juvenil, pel llibre Banyeta(Editorial Planeta, 2003), il·lustrat per
Neus Bruguera. Teresa Duran forma
part del grup de recerca Val l
(Comunicació, Art, Educació).
19
La nova edició del Programa Ramón y Cajal, una iniciativa de suport al sis-
tema cientificotecnològic promoguda perl’anterior Ministeri de Ciència i Tecnologia(MCYT) que es mantindrà vigent durant elnou Pla Nacional d’R+D 2004-2007, vaconvocar el passat mes de març 300nous ajuts per a la contractació laboral dedoctors durant un període de cinc anys.
En el balanç del període 2001-03, laUB és la universitat que més ha apostatper contractar nous doctors mitjançant elPrograma Ramón y Cajal com a línia decontinuïtat en les accions estratègiquesper potenciar al màxim la capacitat inves-tigadora dels grups de recerca i preveureel recanvi de la plantilla de professors iinvestigadors. És la universitat amb mésdoctors contractats de l’Estat i amb lamillor ràtio contractes/oferta (noméssuperada pel CSIC). De 2001 a 2003, elnombre de doctors contractats per la UBha estat de 94 (40 en la primera edició,33 en la segona i 21 en l’última). A més,el Parc Científic de Barcelona (PCB) n’hacontractat 11 i 23 més l’Institut d’Investi-
gacions Biomèdiques August Pi i Sunyer-IDIBAPS.
El programa Ramón y Cajal té com aobjectiu incentivar la contractació de doc-tors mitjançant un cofinançament gradualamb centres d’R+D públics i privats de totl’Estat. De 2001 a 2003, el Programa hapossibilitat prop de 2.000 contractes entot l’àmbit estatal (en total, 782 contractesconcedits en la primera edició, 498 en lasegona i 706 en la tercera). La nova edi-ció del Programa només preveu 300 ajutsper a la contractació laboral de doctors atot l’Estat. No obstant això, a aquesta xifracal sumar-hi els 350 nous ajuts que araconvoca el Programa Juan de la Cierva enel Pla Nacional per a contractes laboralsde doctors en centres d’R+D (amb unadurada de tres anys).
Davant la reducció de places convoca-des (de 700 a 300), el nous requisits curri-culars dels candidats (que limiten a unmàxim de 10 anys l’experiència postdocto-ral), el fet que hi haurà noves convocatòriesalmenys en els propers dos anys per con-tractes Ramón y Cajal en el Pla Nacional
2004-07, així com la incorporació de mésdoctors contractats pel Programa Juan dela Cierva, la UB proposa enguany unmàxim de 15 noves places, les quals com-plementen els 94 contractes assolits enedicions anteriors. A les 15 places, cal afe-gir-hi també les 10 sol·licitades a l’Institutd’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyer-IDIBAPS i les sis del PCB. A la UB,la xifra de contractes és un equilibri entreels que demanen la potenciació d’altresfigures relacionades amb la recerca (TSR,beques, etcètera) i els que voldrien ampliarencara més el nombre de places Ramón yCajal ofertes per la UB.
Programa Ramón y Cajal 2004
l a r e c e r c a
L’equip rectoral de la UB ha establert lareestructuració i organització de la
recerca com a prioritat de l’acció de governdurant el primer semestre de l’any en curs.En el marc d’aquesta priorització, el Vice-rectorat de Recerca ha dissenyat un plad’acció estratègica 2004-06, encaminat amillorar, en la mesura que sigui possible, laposició de la UB en el marc del nou EspaiEuropeu de Recerca i implicant en aquestprocés el màxim d’actors de la pròpia insti-tució, de manera que al mateix temps elsprojectes europeus de recerca representinun eix fonamental de la tasca investigado-ra desenvolupada.
El pla defineix les accions que s’hau-ran de dur a terme per tal d’aconseguircadascun dels seus cinc objectius:
• Augmentar el nombre de grups derecerca que participen en els programeseuropeus de recerca i afavorir la coordi-nació de projectes.
• Millorar els sistemes d’informació refe-rents als diferents programes europeus derecerca i la qualitat d’aquesta informació.
• Augmentar el percentatge d’èxit deles propostes presentades.
• Millorar el suport a l’investigador queprepara, participa o coordina projecteseuropeus de recerca.
• Millorar la gestió dels projectes acos-tant l’assessorament a l’usuari i integrantaquesta gestió en la nova estructuraacadèmica i administrativa de la UB.
El vicerector de Recerca ha encarre-gat l’assessorament estratègic i cientí-fic dels programes europeus derecerca a sis professors, en funció deles prioritats temàtiques marcades enel Programa Marc de la Unió Europeaamb una participació més important degrups de recerca de la nostra universi-tat: Dr. Jordi Andreu per a "Tecno-logies de la societat de la informació" i "Nanotecnologies", Dr. José LuisAraus per a "Activitats específiques decooperació internacional”, Dr. RafaelCodony per a “Seguretat alimentària iriscos per a la salut”, Dr. Ramon Flechaper a “Ciutadans i governança”, Dr.
Miquel Salgot per a “Desenvolupamentsostenible i canvi global” i Dr. JaumeVilarrassa per a “Genòmica i biotecno-logia per a la salut”. L’elaboració, coor-dinació i seguiment tècnic del plad’acció estratègica ha estat encarregatpel vicerector de Recerca a la cap del’Oficina de Relacions Internacionals,que treballarà amb els assessors pertal que aquestes accions es duguin aterme i s’adaptin a les necessitatsespecífiques de cada prioritat temàti-ca. El suport tècnic l’aportarà l’Oficinade Projectes Europeus de Recerca,ubicada actualment al Pavelló Rosa,juntament amb l’Oficina de Gestió dela Recerca, unitat que continuarà aixímateix gestionant el projectes delsinvestigadors de la UB.
El document complet del Pla d’accióestratègica pot ser consultat a través de l’apartat de Recerca Europea de l’EspaiPDI (www.ub.edu/comint/pdi/docs/recer-caeuropea.htm), on també s’anuncien lesaccions empreses en el seu marc.
Pla d’acció estratègica per a la recerca europea
20
l a r e c e r c a
Dins el marc del nou Estatut de la UB, iarran de la desaparició de les divi-
sions, la UB manté la figura dels contractesprograma de recerca, així com els criterisde distribució dels fons, d’acord amb lanova estructura organitzativa de la institu-ció en facultats o agrupacions de recerca.
El contracte programa és una eina deplanificació estratègica, de gestió i per ala millora de la qualitat, que neix d’un nouescenari de relacions entre la UB i l’admi-nistració responsable de la política univer-sitària i científica. Té com a finalitatdinamitzar la recerca i potenciar l’activitatinvestigadora, mitjançant actuacions con-cretes per assolir els objectius estratègicsmés rellevants i prioritaris, i vincula l’assig-nació dels recursos econòmics a la con-secució dels compromisos acordats entreambdues parts.
Del 1999 al 2003, el Vicerectorat deRecerca va signar una sèrie de contractesprograma de recerca amb les divisions dela UB, dirigits a potenciar la recerca en elsàmbits respectius i atènyer els objectiusmés adequats indicats per la comissió derecerca de cada divisió. Actualment, en elnou marc estatutari de la UB, són lescomissions de recerca de cada facultat (obé de les agrupacions de recerca) les quedeterminen la distribució dels recursos
assignats, els quals són transferits un copsignat el contracte programa pel vicerec-tor de Recerca i el degà corresponent. Elmodel de contracte programa de recercaes va aprovar a la Comissió de Recercadel passat 23 de febrer. D’aleshores ençà,s’ha comunicat a cada facultat l’importque li ha estat assignat. Des de la segonaquinzena de març s’està procedint a lasignatura dels contractes programa i, deforma immediata, es farà la transferènciaper tal que s’iniciïn les accions dinamitza-dores de la recerca (convocatòries d’ajuts,etcètera) per al 2004 des de les facultatso agrupacions de recerca. En conjunt, laquantitat distribuïda des del Vicerectoratde Recerca a les facultats i agrupacionsde recerca és de 800.000 euros en elmarc del contracte programa de recerca i600.000 euros per al manteniment d’apa-rells científics.
En el contracte programa de recerca,els recursos són distribuïts en funció delsinputs i outputs de recerca generats pelsinvestigadors de cada facultat o agrupa-ció de recerca. En concret, s’assignenrecursos en concepte de projectes derecerca de l’anterior Ministeri de Ciència iTecnologia, projectes de recerca euro-peus i contractes amb empreses i progra-mes de foment general de la recerca.
La UB promou contractesprograma de recerca amb les facultats oagrupacions de recerca
El GREC a sis universitatsdels Països CatalansLa UB cedirà a la UdG una versió
actualitzada del GREC –una aplicació
informàtica per a la gestió i l’avaluació
de la recerca a la UB– i del sistema
Curricul@ dins el marc d’un conveni
entre les dues institucions, destinat a
la cessió de productes i serveis de
desenvolupament informàtic de gestió
i avaluació de la recerca.
GREC és una aplicació de gestió de
la recerca de caràcter innovador i pio-
ner a l’àmbit universitari estatal, implan-
tada des de 1988 a la UB, amb el
suport de la Unitat de Gestió de la
Recerca. És una referència en mètodes
de gestió i avaluació de la recerca per a
altres institucions, com la URV, la UV i
la UIB, que també van formalitzar con-
venis per adoptar-lo. A més, està en
procés de signatura la cessió a dues
universitats més dels Països Catalans.
GREC és una aplicació en procés
de millora continu, on s’ha previst intro-
duir novetats a curt termini que en
facilitaran l’ús, sobretot pel que fa a
l’entrada de dades en els currículums
individuals i de grups. Inclou bases de
dades (curricula vitarum, projectes,
publicacions...), uns entorns de suport
(taules, informació, registre...) i uns pro-
grames d’explotació (informes, llistes,
estadístiques) operatius en diferents
nivells d’agregació (investigadors, fa-
cultats, departaments, àrees, grups...).
Com a novetats, ara GREC incorpora
dades referents a l’explotació de les
patents i al caràcter nacional o interna-
cional de les publicacions, entre altres
prestacions. Pel que fa a Curricul@, és
una aplicació que permet l’actualitza-
ció, gestió i obtenció en diversos for-
mats del propi currículum. Mitjançant
un accés segur i individualitzat, es
poden introduir o modificar dades des
de qualsevol punt d’accés a Internet.
Arran del nou conveni, de caràcter
prorrogable, la UB cedirà a la UdG
una versió actualitzada de GREC,
corresponent a l’any en curs, i també
de l’aplicació informàtica curricular per
web Curricul@, les quals es destina-
ran a la gestió i l’avaluació de la recer-
ca de la UdG per a ús exclusiu i
intransferible d’aquesta universitat.
21
Tanmateix, els estudis sobre la des-igualtat que pateix el poble gitano
comencen a aparèixer; un de recent, pre-sentat a la UB, destaca l’educació com ainstrument prioritari per superar les condi-cions de marginalitat, i proposa el dissenyd’un sistema educatiu més inclusiu, ambparticipació dels seus components i que
doni als nens i que nenes gitanos lesmateixes possibilitats d’accés i progrés enl’ensenyament que a la resta de la població.
Tere Sordé Martí, llicenciada en Socio-logia per la UB, ha elaborat una de lesencara escasses anàlisis sobre el movi-ment gitano europeu, molt especialmentpel que fa a la seva situació educativa i ales reivindicacions que el mateix col·lectiuplanteja en aquest àmbit. En la seva tesi,Les reivindicacions educatives delpoble gitano, Sordé constata que l’educa-ció és l’eina bàsica de transformaciósocial i de superació de la marginalitat quepateix aquest poble i remarca la necessi-tat de fer visible la cultura gitana a lesescoles i de garantir un aprenentatge dequalitat perquè aquest col·lectiu puguiavançar socialment.
A partir de dades de recerques ante-riors, que com la seva tesi havien aplicatuna metodologia comunicativa –el col·lec-tiu, a l’estudi, no tan sols és un informadordels investigadors, sinó que participa en elprocés d’interpretació de les dades–,Sordé ha identificat les barreres existentsa l’entorn socioeconòmic que condemnenla comunitat gitana a estar als marges dela societat. “Són, per exemple, les que tro-ben moltes famílies gitanes a l’hora depoder pagar les despeses derivades del’escolarització dels seus fills; també algu-nes pràctiques en els procedimentsd’accés a determinades escoles, que dis-criminen els nens i nenes gitanos, siguiper l’oposició de les famílies no gitanes opel fet que nombroses assignacionsd’aquests alumnes es facin directament acentres d’educació especial o a progra-mes d’educació compensatòria, compassa en alguns països.”
“El fet que la cultura gitana”, afegeix, “noestigui valorada i reconeguda en els tema-ris d’estudi, la manca de referents de per-
sones d’aquesta ètnia que hagin accedit aestudis professionals o superiors i quedemostrarien que l’estudi no és incompa-tible amb el manteniment de la cultura
22
l a r e c e r c a
22
Educar per avançarUna tesi identifica l’educació com a eina bàsicaperquè el poble gitano superi la marginalitat
El poble gitano va arribar a Europa, procedent del nord de l’Índia, el segle IX. Malgrat els més de mil anys
d’arrelament i convivència, l’ètnia gitana continua tenint problemes d’accés a la formació i al món del treball i,
en definitiva, a la integració, la participació i el reconeixement dins la societat.
La tesi remarca la
necessitat de fer
visible la cultura
gitana a les escoles
Tere Sordé és sociòloga i investigadora delParc Científic de Barcelona (UB)
La International Romani Union xifra la
població gitana actual d’arreu del
món en més de 12 milions de perso-
nes, de les quals 10 milions viuen a
Europa i prop de 2,5 milions a Amè-
rica (també se sap que hi ha pobla-
ció gitana a Austràlia). Segons un
informe presentat al Congrés dels
Diputats, la comunitat gitana més
nombrosa del continent europeu es
troba a Espanya, principalment a
Andalusia, Madrid, Catalunya i Valèn-
cia. El mateix informe indica que el
nombre de famílies gitanes en situa-
ció de pobresa és més elevat que el
de la resta de la població espanyola,
com també ho és l’índex d’analfabe-
tisme i atur.
Més de 12 milions de persones
identitària, o el tracte entre els centresescolars i les famílies gitanes, sovint basaten relacions de poder i en prejudicis cap aaquesta cultura, tampoc no facilita la reso-lució del problema.”
Projectes per al canviLa implicació de les famílies en els cen-tres educatius apareix com l’element clauper propiciar el canvi de la situació: “Notan sols millora el clima de les relacions,sinó que afavoreix l’increment dels apre-nentatges instrumentals i l’organitzaciódemocràtica i transparent dels centres”,explica Sordé. Darrerament a l’Estatespanyol ja s’han posat en marxa diversosprojectes orientats a assolir aquestsobjectius, com ara les anomenades comu-nitats d’aprenentatge, un model quereforça la vinculació entre familiars i pro-fessorat i que inclou una ampliació d’hora-ris i la presència d’adults a les classes delsescolars, i que actualment es posa en
pràctica en alguns col·legis d’Euskadi,Aragó i Catalunya, o l’engegat pel mateixmoviment de les dones gitanes, que mirade trencar, entre altres tòpics, la suposadaincompatibilitat entre ser gitano o gitana iarribar a la universitat.
Educació especial i programescompensatorisUna de les dades més colpidores queaporta la tesi és l’altíssima representacióde població gitana a les escoles d’educa-ció especial, principalment als països del’Europa Central i de l’Est. “A Hongria, l’any2003, el 98% dels estudiants de les esco-les d’educació especial eren d’ètnia gita-na, mentre que aquest col·lectiu nomésrepresenta el 4% de la població global.”
“Hi ha informes”, remarca Sordé, “quehan explorat els factors que provoquenaquestes assignacions ‘errònies’. Una deles principals causes es troba en elsmateixos tests o processos que se
segueixen per tal de diagnosticar que unnen o nena ha d’anar a una escolad’aquestes característiques. Tant el dis-seny com la forma d’implementar-los ja
creen per si mateixos barreres molt serio-ses per a aquells grups que no controlenla llengua i la cultura hegemòniques.”
El cas d’Hongria no és únic a Europa. Ala República Txeca o a Eslovàquia la reali-tat educativa del poble gitano es caracte-ritza bàsicament per la segregació a lesescoles especials, des de les quals només
l a r e c e r c a
23
Les comunitats
d’aprenentatge
reforcen la
vinculació entre
família i professorat
Tere Sordé amb Manuela Fernández, gitana, universitària i investigadora del Centre d’Estudis Gitano
24
poden accedir a escoles tècniques d’edu-cació compensatòria, que tan sols elshabiliten per desenvolupar treballs debaixa categoria. La tesi recull casos sem-blants a Dinamarca, on l’organització gita-na Romano ha denunciat les autoritats
legals per no haver seguit un procedimentregular en l’avaluació dels estudiants gita-nos i per haver limitat els ajuts oferts abeques de formació professional ambl’argument que aquest col·lectiu no té capaltra aspiració professional, i també al
Regne Unit, on fins i tot es fa difícil deter-minar els nivells educatius de la comunitatgitana perquè les dades registrades en
aquest sentit comptabilitzen gitanos i tra-velers com si fossin el mateix.
L’Estat espanyol no queda exempt decasos de discriminació. Tal com explicaSordé, “sovint, pel fet de ser gitanos ja espressuposa que tenen un dèficit educatiui se’ls envia a programes d’educació com-pensatòria o bé se’ls separa dels seuscompanys i companyes. Des de la comu-nitat gitana a Europa ja s’ha demanat queaquesta situació generalitzada en tots elspaïsos es denunciï a la Cort Europea deDrets Humans”. ■
Ester Colominas
l a r e c e r c a
Comunitat d’Aprenentatge CEIP Dr. Fleming (Viladecans)
La tesi de Tere Sordé ha estat dirigi-
da per José Ramón Flecha, responsa-
ble del Centre Especial de Recerca
en Teories i Pràctiques Superadores
de Desigualtats (CREA), amb seu al
Parc Científic de Barcelona (UB). En
el centre, del qual Sordé és investi-
gadora, es duen a terme projectes
d’investigació centrats en l’anàlisi de
la societat actual, la seva problemàti-
ca i les mesures que contribueixen a
resoldre-la, posant una atenció espe-
cial en els àmbits de l’educació i
la formació. Dels projectes desenvo-
lupats pel CREA amb relació a la
comunitat gitana destaquen Brudila
Callí, un projecte R+D del Pla nacio-
nal orientat a superar l’absentisme i el
fracàs escolar de les nenes i adoles-
cents gitanes, i Workaló, un projecte
RTD finançat per la Unió Europea que
analitza els obstacles que troba
l’ètnia gitana per accedir al mercat
laboral.
Els resultats d’aquest darrer projecte
es van fer públics el passat mes d’abril
i coincideixen amb alguns dels obtin-
guts per Sordé en la seva tesi: es fa
palesa la necessitat, d’una banda, de
portar a terme polítiques més inclusives
amb les minories culturals en general i
amb el poble gitano en particular; de
l’altra, de superar les discriminacions
ètniques que s’esdevenen tant a l’esco-
la com en l’àmbit laboral, i, finalment, de
reconèixer institucionalment el poble
gitano a escala estatal i europea.
Durant la presentació dels resultats
d’aquest estudi, que ha estat coordinat
directament pel Centre d’Estudis Gita-
no del CREA, també es va donar a
conèixer una guia de propostes per
assolir el reconeixement oficial
d’aquest col·lectiu i el desenvolupa-
ment de polítiques d’acció afirmativa
que assegurin el seu accés i presència
en el mercat laboral i les institucions
d’educació superior, com ara que el
poble gitano tingui representació polí-
tica, la valoració de les habilitats prò-
pies, que equivalen a moltes de les
requerides en el món professional
actual –les comunicatives i la capacitat
de treball en equip–, que hi hagi per-
sonal docent gitano a les escoles
públiques –referents i potenciadors de
la integració dels alumnes d’aquest
col·lectiu– o que els llibres de text
divulguin la cultura, la història i la llen-
gua d’aquesta minoria ètnica, la més
important de la Unió Europa des de la
incorporació de 10 nous països de
l’Europa Central i de l’Est.
De moment, ja s’han establert
grups de treball amb representants
del món polític, l’Administració, la
recerca i l’associacionisme gitano,
autèntic motor d’aquesta transforma-
ció. La guia es presentarà a Brus-
sel·les el mes de setembre durant la
conferència internacional de clausura
del projecte.
Una guia amb propostes concretes
La realitat educativa
del poble gitano es
caracteritza
bàsicament per la
segregació
Les graves i sorres destinades als mate-rials de construcció són un potencial
recurs en or i minerals pesants a molts paï-sos. A la UE, les plantes d’àrids que sónproductores de materials per fabricar for-migons, aglomerats asfàltics i materials pera obra i construcció perden cada any unes4,5 tones d’or, procedent de sorres i gravesde rius aurífers, que queda integrat durantl’explotació industrial als materials de basedel producte final.
Un nou procés és capaç de recuperarde moment fins al 50% de l’or a les gra-veres, i és resultat de la col·laboració del’equip del professor Manuel Viladevall, dela Facultat de Geologia, i Sorigué, SA, unaempresa constructora i productora d’àrids,aglomerats asfàltics i formigons per a obrapública i construcció. D’aquesta innovaciótecnològica, se’n va fer ressò la revistaalemanya Der Spiegel a l’edició del 15 demarç de 2004.
Fins ara, emprant sistemes molt preca-ris, algunes graveres podien recuperar del10% al 12% de l’or. El nou procés, posat a
punt per la UB i Sorigué, SA, dins un pro-jecte CDTI, és capaç de recuperar l’or méseficientment en una planta d’àrids queexplota les sorres i graves d’una terrassadel riu Segre a Balaguer (la Noguera).
El punt clau de la innovació és un con-centrador gravimètric incorporat al procésindustrial de la producció d’àrids. “Amb elnou equipament, la taxa de recuperaciód’or és del 50%”, explica Manuel Viladevall,que pertany al Departament de Geoquími-ca, Petrologia i Prospecció Geològica, “i l’objectiu és arribar fins al 85%”. Es trac-ta d’un sistema que desvia l’or i els mine-rals pesants de la resta de les sorres, i elsconcentra. En termes de gestió econòmi-ca, el sistema capta recursos que abans esperdien, no s’altera ni s’encareix el sistemade producció de graves, el producte finalés de millor qualitat i l’impacte del procésindustrial sobre el medi ambient és menor.
Tota explotació minera està obligadaper llei a assolir el seu màxim rendiment,si bé cap normativa obliga a la recupera-ció d’or de les plantes d’àrids. D’altra
banda, aquest nou procés industrial com-porta altres beneficis, a més dels econò-mics, com en el cas de les graves riquesen sulfurs que s’oxiden i ataquen el ferro,les graves i el ciment i fan malbé el for-migó, ja que el concentrador gravimètrics’emporta els sulfurs i altres mineralspesants carregats d’elements radioactiusnaturals. Entre els minerals pesantsd’interès econòmic tenim els de zirconi(Zr), wolframi (W), titani (Ti) i estany (Sn).
l a r e c e r c a
Nova tecnologia per recuperar l’or com asubproducte de les graveres
Evitar el deteriorament i la degradacióde les coves de Salnitre de Collbató a
causa de la proliferació de microorganis-mes a les parets il·luminades és l’objectiud’un seguit de treballs de rehabilitació irecuperació iniciats per un equip en quèparticipen la professora Mariona Hernàn-dez-Mariné i Mònica Roldan, del Laborato-ri de Botànica del Departament deProductes Naturals, Biologia Vegetal iEdafologia de la Facultat de Farmàcia.
Les coves, de prop de 500 metres dellargada, són un centre de visita turísticadins el massís de Montserrat. Les condi-cions ambientals sumades a la llum artifi-cial hi han provocat el que es coneix coma “malaltia verda”, una greu alteració delsubstrat per la proliferació de microorga-nismes a les superfícies il·luminades.
L’equip de la UB està desenvolupant unestudi biològic de les comunitats de micro-
algues i cianobacteris presents a les zonesil·luminades: concretament, se n’identifi-quen els grups, s’estudia la distribució quepresenten en l’espai, etcètera, però també, iespecialment, s’analitza la manera quetenen els microorganismes d’atacar elsubstrat i de respondre als tractamentsaplicats. L’activitat es fa en un marc decol·laboració més global, per reduir l’impac-te de la malaltia verda a les instal·lacions,amb l’equip de Joan Ramon Rosell (Labo-ratori de Materials-UPC) i l’empresa deconservació Gamarra & García, SL.
Els cianobacteris són el grup més gran iestès de procariotes fotosintètics. Porten aterme una fotosíntesi oxigènica –amb pro-ducció d’oxigen– idèntica a la dels vege-tals. A més, poden fer ús d’un ampli rang deradiacions per a la funció fotosintètica iocupen una gamma d’hàbitats ben diversi-ficats (aigua dolça i aigua salada, aigües
termals, substrat sòlid, etcètara), que serienlimitadors per als organismes vegetals.
El grup de la UB és capdavanter a totl’Estat en l’estudi de l’impacte mediam-biental de cianobacteris i microorganis-mes associats. El grup ha posat a punttècniques pròpies i innovadores enmicroscòpia electrònica de rastreig imicroscòpia confocal per estudiar elsmicroorganismes i la seva interacció ambel substrat, amb el suport dels ServeisCientificotècnics de la UB, amb seu alParc Científic de Barcelona (PCB-UB).
Com a resultat de l’aposta per la innova-ció metodològica, Mariona Hernàndez-Mariné, Mònica Roldan i Susana Castel vansol·licitar una patent el 2003 –per mitjà delCentre de Patents de la UB– sobre unmètode per identificar pigments d’una solacèl·lula mitjançant imatges d’espectrofluo-rometria confocal en comunitats fotòtrofes.
Estudis per evitar la malaltia verda a les coves de Salnitre de Collbató
25
“Un director de cinema ha de tenir una formacióhumanística important”
“Un director de cinema ha de tenir una formacióhumanística important”
l ’ e n t r e v i s t a
Isabel Coixet (Història Contemporània)Isabel Coixet (Història Contemporània)
Text: Núria Quintana
Fotos: J.M. Rué
Text: Núria Quintana
Fotos: J.M. Rué
l ’ e n t r e v i s t a
Per què va escollir els estudis d’Histò-
ria Contemporània i quins records té
d’aquella època?
Tinc una clara vocació cinematogràfica,però sempre he sentit una fascinació moltespecial per la història. Quan vaigcomençar la carrera, aquí no hi havia unaescola especialitzada en estudis de cine-ma, com ara és l’ESCAC. Segurament, siquan vaig començar a la Universitathagués existit aquest centre, m’hauria
decidit per l’ESCAC. Però d’alguna mane-ra he suplert la manca de coneixementstècnics amb altres coses i he après la tèc-nica per altres camins.
Vaig optar pels estudis d’Història per-què vaig llegir un llibre d’introducció a lahistòria de Josep Fontana, una obra queva ser decisiva per a mi. Recordo que algú
me’l va donar quan era una adolescent i vaser un llibre que em va obrir la ment a mol-tes coses. A la Universitat vaig tenir com aprofessor precisament Josep Fontana,que era un gran mestre. No només pelscontinguts, sinó també per la metodologiaque seguia. Crec que és una persona queha despertat moltes vocacions. Un altreprofessor que per a mi va ser molt decisiuva ser Alexandre Cirici. Recordo les sevesclasses com un dels millors moments quevaig passar a la Universitat. Per exemple,vam estudiar sociologia de l’art i fèiemrecorreguts per Barcelona en els qualsveies com, amb l’ajut d’Alexandre Cirici, larealitat anava canviant sota els teus ulls.
Com recorda l’ambient de fora de
l’aula?
Jo tinc un bon record d’aquell moment.Recordo que vaig passar el 23 F a classe,amb debats, tancaments... Per a tots va serun cop, despertar a una realitat; adonar-nos que moltes coses que teníem, en prin-cipi, molt assumides no eren tan segures.
L’altre dia, la meva filla de set anys empreguntava per què s’ha d’anar a la Uni-versitat. Li vaig dir que quan acabés elcol·legi voldria continuar anant-hi, i per ami la universitat és una mica això, com unaavantsala de la vida professional on potsnedar i guardar la roba.
Com l’ha ajudat la formació università-
ria en la seva trajectòria professional?
Jo sempre dic que un director de cinemaha de tenir una formació humanísticaimportant. Ha de saber qui és, en quinmón es troba, quin és el pes de la històriadarrere moltes pel·lícules. És una cosamolt intangible, però penso que donar-teels anys de la universitat per aprofundir enuna sèrie de qüestions és una cosa quet’ajuda en la vida.
Fins a quin punt és important on i quan
transcorren les històries per a les
seves pel·lícules?
Per exemple, A los que aman té un con-text històric una mica inventat: per a mi vaser l’oportunitat de fer una mélange de lesèpoques, la literatura i els paisatges quem’agraden… Vaig crear un món amb lesseves regles, un món que és una barrejad’usos i costums del XVIII amb coses delXIX, i fins i tot l’altre dia reia perquè hi hauns llums del principi del XX. Per a miinventar-me aquest context històric té
molta fascinació. Imagino que algun diafaré una pel·lícula amb un context històricmés real.
Vostè ha participat en el projecte Haymotivo. Com viu la relació entre el
compromís social i la creació per res-
pondre a unes necessitats personals?
El compromís es pot dur a terme de mol-tes maneres. Ara sortirà un llibre amb tex-tos meus, La vida és un guió (Ara Llibres)i tots els beneficis seran per a una asso-ciació de dones maltractades, Tamaia. Calfer alguna cosa per a la realitat. Parlantamb la Iciar Bollain, ella deia que desprésde dirigir la pel·lícula Te doy mis ojos, cadavegada que veia una notícia sobre unadona assassinada era un cop per a ella. Alfinal, jo no sé si les pel·lícules canvien tantla realitat. La realitat es canvia a poc apoc: quan les dones tinguem una igualtatreal, de la qual ja no es parli perquè siguiòbvia. Jo no aniré a Tamaia a fer teràpia,però com que sé que tenen pocs diners
27
Isabel Coixet (Barcelona, 1962), que va
seguir els estudis d’Història Contemporània
a la UB, és considerada com una de les
cineastes amb més projecció internacional
de l’Estat. Ha dirigit fins ara quatre films:
Demasiado viejo para morir joven (1988), A
los que aman (1995), Cosas que nunca te
dije (1998) i Mi vida sin mí (2003). Aques-
ta darrera pel·lícula ha obtingut el Premi
Goya de l’Acadèmia del Cine Espanyol al
millor guió adaptat i a la millor cançó origi-
nal en l’última edició d’aquests guardons.
A més, Coixet desenvolupa una tasca
molt important en la indústria publicitària i
ha creat la productora Miss Wasabi des
d’on realitza documentals i videoclips per a
artistes reconeguts.
“La Universitat és
com una avantsala
de la vida
professional on
pots nedar i
guardar la roba”
“Tinc un afany de
transcendir la realitat”
prefereixo que tinguin un ajut i puguin ferla seva tasca.
A mi parlar de la realitat, de l’ara i aquí,em costa molt. De fet, la quotidianitatsempre m’imposa. Per això me’n vaig sem-pre lluny. Per explicar històries necessitouna certa llibertat que té a veure ambl’absència d’un context molt quotidià. A
més, penso que al final tu no esculls leshistòries, sinó les històries a tu. Jo tinc unafany de transcendir la realitat. Una de lesvegades que més vaig patir va ser quanvaig fer un documental a Sarajevo que vaser un bany de realitat.
Connecta especialment amb algun
tipus de públic, per exemple amb la
seva darrera pel·lícula?
El lloc on m’he sentit menys còmoda va sera Dallas en una projecció de Mi vida sin míamb un públic en què tots eren molt catòlicsultraconservadors, i veien fins i tot cosesque no són a la pel·lícula. Haig de dir, però,que la pel·lícula ha estat molt ben acollida il’han entesa en cultures molt diferents, aIsrael, el Japó, Ucraïna. Potser als EstatsUnits no s’ha entès que la protagonista noexpliqui que té la malaltia. En canvi, al Japóaixò és el que més agrada de la pel·lícula.
Jo amb el públic tinc una relació moltbona. La gent se m’acosta amb moltd’afecte i d’una manera molt natural. Veusque la pel·lícula els ha colpit i al final fasfilms per a això.
Com neix, en el seu cas, el projecte de
fer una pel·lícula?
Hi ha un moment on jo crec que es fa un"clic" al teu cap amb un tema, una mirada,una història que algú t’ha explicat. En elcas de Mi vida sin mí va ser quan vaig lle-gir la història. Ara acabo d’escriure unguió, que jo dirigiré, que no està basat encap text literari. És una història que fa moltde temps que volia escriure i de sobte vaigdir sí, ara és el moment.
Fins a quin punt li preocupen les xifres
d’espectadors de les seves pel·lícules?
A tots ens preocupen, fins i tot als direc-tors que diuen que en passen. El que sítrobo és que quan vaig començar en elmón del cinema, les recaptacions i el nom-bre d’espectadors eren coses completa-ment secundàries. En canvi ara hi ha unaobsessió pel nombre d’espectadors, si talpel·lícula en el primer cap de setmana hafet no sé quants milions de dòlars als
Estats Units… Encara que aquí sigui auna escala més petita, sembla que ja non’hi ha prou que als crítics i a determinatsespectadors els agradi la teva pel·lícula,sinó que ha d’agradar molta gent, perquèsi no la teva continuïtat com a director noestà assegurada.
Aquesta pressió és cada vegada mésforta i això sí que em preocupa. Encara
l ’ e n t r e v i s t a
28
Els silencis d’Isabel Coixet
Les respostes d’Isabel Coixet,plenes de verbs com “crec”,“penso”, “em sembla...”, no sóngaire pròdigues. S’interrompensovint amb el silenci.Entre les parets de la seva oficina,blanques i decorades amb uneslletres enormes de color llampant,Isabel Coixet es recolza a la taulaper deixar anar que el seu properfilm serà molt dur, amb molt pocaesperança. I darrere les sevesvistoses i conegudes ulleres depasta, mira un moment l’interlo-cutor, sense dir res més.
“Mi vida sin mi, ha
estat molt ben
acollida en cultures
molt diferents”
“Actualment hi ha
una obsessió pel
nombre
d’espectadors que
té una pel·lícula”
que no tant per començar a fer coses quese suposa que aconseguiran més espec-tadors. La meva propera pel·lícula seràmolt més dura que Mi vida sin mí i moltmenys “feel good movie”, com diuen elsamericans. Serà una pel·lícula sense allò“de positiu” que diu la gent sobre Mi vidasin mí. És un film que tindrà molta menysesperança.
Com es relaciona la seva feina al món
publicitari amb la tasca de directora de
cinema?
Jo he utilitzat la publicitat per aprendre,sobretot per perdre la por a la tècnica. Ambla publicitat he après a sentir-me còmoda
amb la càmera (en el meu cas jo també socoperadora de les meves pel·lícules). Elscodis, la manera de sintetitzar, d’explicarhistòries, és diferent a la publicitat que alcinema. L’esperit és diferent.
Quins són els seus directors de
capçalera?
Joseph Leo Mankiewicz, François Truf-faut, Wong Kar-Wai, Aki Kaurismaki, Scor-sese, Louis Malle, John Cassavetes, pot-ser cada vegada més Bergman.
Com tria els actors?
Hi ha pocs actors d’aquells que diusm’agradaria treballar amb ells, cada vega-
da soc menys mitòmana. Jo l’únic que vullés treballar amb bons actors, no ambestrelles. Em fa mandra treballar ambestrelles. A vegades no és culpa delsmateixos actors, hi ha tot aquest entornmediàtic… He aconseguit treballar ambactors que m’agraden molt, Lili Taylor,Seymour Cassel, Sarah Polley….
Què són per a vostè les cerimònies
de lliurament de guardons cinema-
togràfics?
Jo, d’entrada, no em sento còmoda en capacte social. No m’agrada empolainar-me… Però bé, anar a festivals ajuda lespel·lícules. Ningú no volia veure Cosasque nunca te dije fins que no la van selec-cionar a Berlín. Per a mi els festivals hanestat molt importants.
Tothom es riu de mi pel moment en quèvaig rebre el premi durant la cerimòniadels Goya, però és que no sabia què dirperquè estava convençuda que no emdonarien res. Jo sé autosuggestionar-memolt i realment vaig sentir que deien DavidTrueba com a guanyador. ■
29
l ’ e n t r e v i s t a
“Em fa mandra
treballar amb actors
que siguin estrelles”
30
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
L'obra, editada per Eumo, coedició UPF,relata per primer cop el procés de depu-
ració i la repressió que van patir els profes-sors de la UB –l’única universitat catalanaque existia aleshores– per part del règimfranquista. Inclou, a més, la llista completaamb noms i cognoms de tots els professorsque van ser objecte de la repressió, ambuna concisa explicació de cada cas.
La UB va deixar de ser, durant la Sego-na República, un centre burocratitzat i
aïllat de la societat civil per esdevenir unainstitució al servei de la societat i la cultu-ra catalanes gràcies a un doble procés dereforma i de catalanització. Després de laGuerra Civil va patir un traumàtic procésdepurador de caràcter polític i venjatiu. Larepressió del règim franquista desencade-nada contra la Universitat de Barcelonaautònoma, nascuda el 1933, responia a
l’objectiu d’anorrear qualsevol vestigi decatalanitat per tal d’imposar el nacionalca-tolicisme espanyol. Encara més: el nourègim va relegar la ciència i la recerca a unsegon terme, ja que l’ensenyament nomésinteressava com a element de control id’adoctrinament. L’exili, l’afusellament, lapresó, la postergació van afectar moltsdels professors universitaris, sovint elsmés joves i més ben preparats, que vanser substituïts per persones fidels alrègim, de baix perfil intel·lectual i científic.
Jaume Claret (Barcelona, 1973) és llicenciat en Ciències de la Comunicacióper la Universitat Autònoma de Barcelonai en Humanitats per la UPF. Col·laborahabitualment amb l’editorial Crítica i éscoordinador de la Fundació Ernest Lluch.
Jaume Claret explca que “La depuraciófranquista de la Universitat va comportar larepressió de desenes de professors”. “Lesvacants, juntament amb l’exili o autoexili, vanpropiciar que les càtedres esdevinguessinun botí de guerra pels addictes al nou règim.Els claustres es farciren de nous membresque hi entraven per mèrits politics o militars,i no de mèrit. Aquest empobriment de laqualitat docent i científica, agreujat per unnacional-catolicisme castrador de totarecerca o avenç, va obrir una gran escletxaentre nosaltres i els centres europeus”, afir-
ma. Continua dient que “en recuperar lademocràcia, aquí no es va fer cap procés dedesfranquització similar al que visquerend’altres països del nostre entorn i els fran-quistes –acomodaticis o convençuts–esde-vingueren ‘demòcrates de tota la vida’”. ■
El rector Joan Tugores, abans dedonar per acabada la seva compa-
reixença de l’11 de maig davant el Claus-tre, es va referir al compliment del com-promís amb la llibertat i la democràciaadquirit fa uns quants mesos entre totsels rectors catalans. En aquest sentit, va
anunciar formalment la substitució de laplaca del vestíbul de l’Edifici Històric,que el declarava “monumento históricoartístico, el día 26 de febrero de 1970,siendo jefe del Estado español el Excmo.Sr. D. Francisco Franco Bahamonde...”,per una de nova que “...proclama l’honor
i la glòria de tots els qui han lluitat per la llibertat, la democràcia i la pau”. Aixímateix, també hi va fer referència durantel seu parlament en la cloenda de l’acted’homenatge a les víctimes catalanes de l’holocaust nazi, que va tenir lloc alParanimf.
Un llibre relata la repressió franquista a la Universitat de BarcelonaL’historiador Jaume Claret ha publicat el llibre La repressió franquista a la Universitat Catalana. La Universitat
de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme.
Substituïda la placa franquistadel vestíbul de l’Edifici Històric
El nou text que es pot llegir al vestíbul proclama “l’honor i la glòria” dels qui han lluitat per la democràcia
Després de la
Guerra Civil la UB
va patir un traumàtic
procés depurador
de caràcter polític
Març de 1941. Exposició de llibres ipropaganda nazi al Paranimf de la Universitatde Barcelona; sota la bandera hi ha un bustde Hitler. (Foto: Institut d’Estudis Fotogràfics.)
31
31
La instal·lació d’aquesta placa coinci-deix amb la celebració de les jornadescontra el feixisme organitzades per la UBdurant aquesta setmana.
El text íntegre de la placa substituïda
era el següent
“Este edificio de la Universidad Literariade Barcelona, proyectado y construidopor el arquitecto D. Elias Rogent Amat,fue declarado monumento históricoartístico el día 26 de febrero de 1970,siendo jefe del Estado español elExcmo. Sr. D. Francisco Franco Baha-monde, ministro de Educación y Ciencia
el Excmo. Sr. D. José Luis Villar Palasí yrector magnífico de la Universidad deBarcelona el Excmo. Sr. D. FabiánEstapé Rodríguez.”
El text actual diu
“La Universitat de Barcelona, comprome-sa amb la llibertat, unida la seva història al’esdevenir nacional de Catalunya, im-pulsora dels valors de la ciutadania, per-seguida, com els seus membres, per laintolerància i les dictadures, i autònomasota la vigència de la constitució i del’Estatut de Catalunya, proclama l’honor ila glòria de tots els qui han lluitat per la
llibertat, la democràcia i la pau. 11 de maigde 2004.”
Opinió
Recuperar la memòria de fets no gairellunyans, d’aquells que encara hi ha gentque els va viure o sobre la qual vaninfluir, és un exercici que darreraments’ha posat d’actualitat al país. La Univer-sitat de Barcelona no podia quedar almarge d’aquest corrent imparable quevol saber més coses de fases de la històriade la nostra centenària institució que vanquedant soterrades en l’oblit dels arxius.
Si alguna època de la nostra història uni-versitària recent ha quedat impresa en
la llegenda ha estat, sens dubte, la de laUniversitat Autònoma, el període entre1933 i 1939. La seva gestació arrenca delsdos congressos universitaris catalans (1903i 1918), que van establir les bases del futurestatut de la Universitat de 1933, i de lesconviccions polítiques i acadèmiques d’unnucli dur de professors que, contra l’oposi-ció dels continuïstes i dels acomodaticis, vaaconseguir portar endavant un ideal quefou efímer.
Els nostres arxius permeten anar moltal fons d’una gran quantitat de qüestionsque massa sovint no han estat objected’estudi detingut. La repetició anodina demitges veritats o de fets no comprovats haanat omplint de tòpics la literatura sobreel tema de l’Autònoma republicana inomés en aquests darrers anys s’ha pogutcopsar la riquesa documental de l’arxiude la UB: llibres d’actes del Patronat,documentació acadèmica i de gestió,reculls de premsa del Rectorat 1936-38 iels expedients personals dels professorshan estat una rica font d’informacions.Pel que fa al rector Bosch Gimpera,també hi ha l’arxiu del Departament dePrehistòria, Història Antiga i Arqueologia,que conté dades inèdites d’ell i de molts
dels seus deixebles, com ara Lluís Pericot,Joan Maluquer de Motes o Miquel Tarra-dell, després il·lustres catedràtics de laUB. S’hi guarden, a més, documentsespecífics de recerca i de docència(apunts de classes, per exemple) d’entre1916 i 1980, correspondència personal ide recerca de Bosch Gimpera, de Pericoti de Maluquer de Motes i, darrerament,una recopilació de fotografies, entre 1916i 1945, disperses i desconegudes, proce-dents de diversos arxius catalans.
Altres centres, com l’Arxiu Centrald’Educació, secció de l’AGA d’Alcalá de Henares, complementen de forma efec-tiva les dades que tenim per refer la nostrahistòria més brillant, els poc més de 45 mesos que, en dues fases, amb el pa-rèntesi d’octubre de 1934 a febrer de 1936,va durar l’experiment de la UniversitatAutònoma.
Articles i llibres ben recents, de l’any2003, han començat a capbussar-se enaquest material, gairebé tot inèdit, que hade portar-nos, en un futur immediat, asituar al seu lloc uns fets massa sovint miti-ficats o desqualificats segons el vent quebufés o el tarannà de qui expliqués la histò-ria. Confiem de saber fer-ho sense caure enl’excessiva subjectivitat que entela la reali-tat i la veritat.
Els arxius de la memòria
Josep M. Fullola i PericotDepartament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.Universitat de Barcelona
Francisco Gracia AlonsoDepartament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.Universitat de Barcelona
32
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
Les òperes, que a la UB es projecten al’Aula Magna d’Econòmiques, es
retransmeten a través de la Xarxa mit-jançant la tecnologia DVB (digital videobroadcasting) i a Catalunya en el contextdel projecte i2CAT. Concretament, aquestcurs s’han retransmès les obres Hamlet,Tosca, Wintermärchen, Peter Grimes iMacbeth. Les obres es trien amb la inten-ció que donin “una visió tan àmplia com
sigui possible de les diverses estètiquesque conflueixen al món de l’òpera”, explicaJoan Matabosch, director artístic del Liceu.
Xosé Aviñoa, professor del Departamentd’Història de l’Art i coordinador a la UB delprojecte Òpera oberta, apunta que ambvista al curs vinent seria molt positiu que
l’experiència s’ampliés a un major nombred’estudiants amb l’habilitació d’un segonespai per seguir les retransmissions.Aviñoa considera especialment interessantaquesta iniciativa per als matriculats enl’assignatura d’Història de l’Òpera, queactualment s’imparteix a la Universitat.
Els estudiants que s’inscriuen a Òperaoberta reben, a més de la documentacióprèvia per a una major comprensió decadascun dels muntatges, una contrase-nya que els permet accedir a una pàginaweb on han de respondre una sèrie depreguntes per comprovar que han assis-tit a la retransmissió. Els alumnes queassisteixen a la projecció de les cincòperes ho poden convalidar per dos crè-dits de lliure elecció.
Per al Liceu aquest projecte és espe-cialment interessant perquè facilita ladifusió de l’òpera entre un públic poten-cial. Cal pensar que, segons les enques-tes del teatre, la major part dels nousabonats són titulats superiors. A més, ésuna manera d’obrir el món de l’òpera a lesnoves tecnologies. “La qualitat de la imat-
ge i el so que s’ha aconseguit a Internetés impressionant”, afirma Joan Mata-bosch. Val a dir que el Liceu també haimpulsat altres iniciatives per difondrel’òpera entre el públic universitari, com ésel curs Òpera learning i el concurs deportals d’Internet Òpera web.
En el cas d’Òpera oberta, a més delGran Teatre del Liceu i el grup d’universi-tats, hi col·laboren el Ministeri de Ciènciai Tecnologia, Telefónica, Televisió deCatalunya, Irdeto Access, Cavena, Nex-tream, Thales, RedIRIS, Cesca, Cesga,Geant i Abilene.
El Liceu entra a la Universitat
Un acord entre la Universitat de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu ha fet possible que 120 alumnes de la UB
hagin pogut assistir aquest curs, des de les instal·lacions de la Universitat, a la representació en directe de cinc
òperes al coliseu barceloní. Es tracta del programa Òpera oberta, en què participen més de quaranta universi-
tats d’arreu de l’Estat i que vol acostar els estudiants al gènere líric mitjançant l’ús de les noves tecnologies.
➤ Boris Godunov (14 d’octubre)➤ Rigoletto (14 de desembre)➤ L’elisir d’amore (31 de març)➤ A Midsummer Night’s Dream
(28 d’abril)➤ Jenufa (24 de maig)
Programa d’Òperaoberta per al curs vinent
Imatge de l’òpera Hamlet. Foto: Antoni Bofill
La major part dels
nous abonats al
Liceu són titulats
superiors
33
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
33
En la convocatòria MIR, entre els 100primers classificats a tot el país hi ha
set alumnes més de la Facultat de Medi-cina de la UB, que són María Fernándezde Sevilla (4a), Daniel Pereda Arnau(16è), Aleix Prat Aparicio (17è), MireiaMoragas Garrido (71a), M. del CarmenMacia Badia (76a), Sílvia Marín del Barrio(79a) i Jesús Muñoz Rodríguez (95è). Enaquesta edició es van presentar un totalde 8.565 llicenciats en Medicina queoptaven a una de les 5.670 places de for-mació especialitzada.
El passat 15 d'abril, Pau Abrisqueta vaser el primer de triar i ho va fer en l'espe-cialitat d'hematologia a l'Hospital Clínic deBarcelona. A en Pau li agrada llegir (“araque torno a tenir temps”) i ara ha acabatAl far, de Virginia Wolf, i el cinema fantàs-tic i la música (“de tot tipus, però especial-ment U2”). A la seva família no hi ha tradi-ció mèdica.
Què et va impulsar a estudiar medicina?
M'agradaven més la biologia o la química.Però a medicina tens la possibilitat detractar amb la gent i també té més sorti-des professionals.
Què s'ha de tenir per ser el número 1 del
MIR?
Molta sort el dia de l'examen, haver fetuna bona carrera abans i tenir temps perpreparar l'examen. Personalment, no hetingut les preocupacions personals, laborals o familiars que tenien altres companys.
Quant de temps has dedicat a preparar
l’examen?
Tot el darrer any de la carrera més setmesos de forma intensiva. A més, s’ha
d’estudiar com enfocar les preguntestipus test de què es compon l’examenMIR.
És important el MIR?
En acabar la carrera tenim moltes man-cances que es complementen amb lesexperiències de la residència. Personal-ment, potser retallaria la durada de lacarrera i començaria la residència abans,
amb menys responsabilitats, i que s’anes-sin agafant progressivament. També crecque, als hospitals, el paper de l’alumne enpràctiques no és prou clar.
Què destacaries de la sanitat del nostre
país?
Una sanitat pública que dóna coberturauniversal, cosa que no succeeix en d’altrespaïsos com els Estats Units, per exemple.
I què no t’agrada de la sanitat del nostre
país?
A vegades no es posen els malalts en primer lloc.
El metge de capçalera, que ens coneixia
des de petits i tenia bon ull clínic, ha
desaparegut?
L’assistència primària està recuperant elseu lloc i ara torna a tenir importància elpaper del metge de família, que és una
especialitat dins el MIR. No tot pot arribara les urgències hospitalàries.
Què en penses, de la imatge que es
dóna dels professionals de la medicina a
la TV?
Crec que la millor sèrie era Urgències. Encanvi, a Hospital Central els metges fande tot (atenen urgències, operen...) quan larealitat es que les feines estan més com-partimentades.
Pau Abrisqueta, número 1 en l'examen MIR:
“A vegades no es posen els malalts en primer lloc”
Pau Abrisqueta Costa (Girona, 1979), alumne de la Facultat de Medicina de la UB, va ser el primer classificat
en la darrera convocatòria de l'examen d'accés al programa de metges interns i residents (MIR) a tot l'Estat,
celebrada el 31 de gener. Ara ens explica les claus del seu èxit.
“L’assistència
primària està
recuperant el seu
lloc i torna a tenir
importància”
Les bíblies de Ripoll i Rodes són obresmonumentals, veritables thesaurus
d’imatges, l’estudi dels quals encara témolts camps oberts”, expliquen MilagrosGuardia i Carles Mancho, membres d’ArsPicta i professors del Departamentd’Història de l’Art. Es tracta de manuscritsd’un gran cost, tant econòmicament par-lant com per l’esforç esmerçat a fer-los.Durant el primer quart del segle XI al’scriptorium del monestir de Ripoll es vanelaborar fins a tres bíblies: una va des-
aparèixer en un incendi de 1835; l’altra esconserva al Vaticà; la tercera va ser tras-lladada al monestir de Sant Pere deRodes, de manera que va passar a serconeguda com la “bíblia de Rodes”, iactualment es troba a la Biblioteca Nacio-nal de França, a París.
L’estudi de les bíblies porta els investi-gadors a veure quines influències i tradi-cions recullen unes obres que apareixena la Catalunya de l’edat mitjana senseque anteriorment hi hagués cap prece-dent. Ripoll és dins la xarxa que formenels centres religiosos benedictins, i através d’aquestes relacions rep informa-ció i influència de tot arreu. Això en lesbíblies es tradueix en una presència del’art antic tardà i altmedieval, tant franccom itàlic. Per exemple, la bíblia de Ripollha estat coneguda durant molt de tempscom a “bíblia de Farfa”, perquè es creiaque pertanyia a l’abadia italiana que téaquest nom, cosa perfectament con-gruent amb l’estil italià de les il·lustra-cions del manuscrit.
Pel que fa a les conseqüènciesd’aquestes bíblies, podem dir, per exem-ple, que les portalades monumentals deSant Pere de Rodes (segle XI) i SantaMaria de Ripoll (segle XII) en copien, lite-ralment, algunes de les escenes o ciclesd’escenes. Un altre exemple podrien serles nombroses teofanies, molt conegudesa les decoracions pictòriques dels absisromànics, però també molt nombroses ales bíblies de Ripoll. Actualment es treba-lla en l’estudi de tots aquests àmbits decontacte i influències. Es tracta d’un
procés de transmissió iconogràficafreqüent en l’art romànic. “Trobes a laparet figures i composicions idèntiques ales de les bíblies, i aquesta constatacióporta a un dels temes que actualment és
constant font de debat entre els investiga-dors de l’art romànic: com es feia tècnica-ment el traspàs de les imatges d’aquestesbíblies monumentals a les pedres o la pin-tura mural?”, es pregunta la professora
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
Seguint l’empremta del romànic
“
El grup de recerca Ars Picta de la UB és
l’únic de Catalunya que té com a àmbit
d’investigació l’art romànic, un dels patri-
monis culturals més importants del país.
Aquesta investigació requereix endinsar-
se en la vida cultural i les relacions dels
diversos centres intel·lectuals de l’alta
edat mitjana a Catalunya i Europa. Tot
això mitjançant una recerca força vega-
des difícil, perquè es treballa amb poques
obres de les quals sovint ens arriba
escassa documentació. Nascut a partir de
l’estudi de les bíblies de Ripoll i de Rodes,
Ars Picta aprofundeix en els mecanismes
de transmissió iconogràfica, és a dir, en
l’estudi de com es traslladen les imatges,
per exemple, des dels manuscrits fins a
l’escultura o la pintura mural d’esglésies i
monestirs romànics.
Les biblies de Ripoll
i Rodes són obres
monumentals, i el
seu estudi té molts
camps oberts
34
“Segurament no podem entendre quees tiri endavant el projecte ambiciós deles bíblies sense tenir present el paperque té a Ripoll una figura com l’abatOliba”, explica la professora Guardia.L’elaboració d’aquests manuscrits vasignificar en el seu moment impulsar el prestigi del monestir com a centrecultural.
Ripoll era una cruïlla entre diverses cultures, com la visigòtica, la carolíngia i lamusulmana. “A Ripoll, que té un importantpaper de pont entre el coneixement àrabi el món cristià, completà la seva formacióel monjo Gerbert d’Orlhac, que més tardesdevingué papa, amb el nom de Silves-tre II: el papa de l’any 1000”, posa com aexemple la professora Guardia.
Ripoll, centre intel·lectual
Portada de Ripoll
Escenes de joglaria a Sant Joan de Boí
35
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
35
Guardia. Per exemple, sembla que caldescartar l’ús continuat de còpies en per-gamins, perquè eren molt cars, i s’especu-
la sobre altres processos, com ara elsdibuixos en taules de cera. En tot cas, adiferents indrets d’Europa s’observa que hi
ha pintures murals i escultures que sovintresponen a uns esquemes repetitius quees troben en il·lustracions de manuscrits.
Actualment, Milagros Guardia estudiaels processos de transmissió iconogràficaen un altre punt emblemàtic del romàniccatalà: les esglésies de la vall de Boí. Enaquest cas, però, les fonts per a les cone-gudes pintures murals d’aquests templesromànics cal buscar-les en els manuscritsprocedents de la catedral de Roda d’Isà-vena, o bé dels monestirs que hi estanrelacionats, al Pirineu Aragonès. “Enaquesta investigació cal tenir en compteque els escriptoris catedralicis tenien unaproducció sovint diferent dels monàstics,limitada a proveir les parròquies demanuscrits d’ús litúrgic o d’ús docent”,explica la professora Guardia.
Els investigadors apunten que si bé lesimatges dels manuscrits no són l’únicafont per a les pintures murals romàni-ques, sí que es tracta d’una de les mésimportants. ■
Les imatges dels
manuscrits són una
de les fonts més
importants per a les
pintures murals
romàniques
Els professors Milagros Guardia i Carles Mancho com-
paren tot fent broma la comunitat científica que inves-
tiga actualment l’art romànic amb l’elit cultural que el
va fer possible ara fa 1.000 anys. “Aleshores hi havia
un petit grup de religiosos que viatjaven contínuament
pels diversos centres de creació intel·lectual europeus
i hi transmetien el coneixement”, expliquen. I afegeixen:
“Ara també som una petita comunitat d’estudiosos que
fem recerques semblants i interrelacionades en dife-
rents indrets.”
La recerca que duen a terme comporta treball de
biblioteca i viatges als llocs on es conserven les obres
originals estudiades. A més, les connexions entre les
obres d’art romànic de diferents centres europeus fan
cada cop més important el treball en xarxa entre inves-
tigadors.
Ars Picta és format, a més dels dos investigadors de
la UB, per Manuel A. Castiñeiras, de la Universitat de
Santiago de Compostel·la, Immaculada Lorés, de la Uni-
versitat de Lleida, i Jordi Camps, del Museu Nacional
d’Art de Catalunya. La necessitat d’intercanviar novetats
i els esforços portats a terme amb investigadors d’altres
països va dur Ars Picta a organitzar el febrer passat un
simposi internacional, en el qual va col·laborar el Museu
Nacional d’Art de Catalunya i on també van participar
investigadors d’Itàlia i França. L’eix director del simposi
van ser “les fonts de la pintura romànica”, amb l’estudi
dels processos de transmissió iconogràfica, les direc-
cions i les coincidències que aquests processos prenien
o experimentaven en els àmbits francès, itàlic i hispànic.
Una petita comunitat europead’estudiosos
Foli de la Bíblia de Ripoll amb escenes de l’Èxode
Escenes de joglaria a la Bíblia de Rodes
36
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
La professora Anna Caballé ha publicat
Francisco Umbral. El frío de una vida (Espa-
sa, 2004), una biografia no autoritzada de
l’escriptor. La professora, que va començar
la investigació l’any 1996, ha continuat la
seva feina malgrat la negativa de l’escriptor
a col·laborar-hi i el fet d’haver bloquejat
l’accés als seus fons personals.
Caballé s’endinsa en la complexa vidad’Umbral i en destaca, com a fets
determinants, el fet d’haver estat fill d’unamare soltera a l’Espanya de la postguerrai haver tingut una infantesa desemparada.Això ha marcat la seva trajectòria literària,basada en una constant reelaboració de laseva biografia i en una incessant publica-ció de títols.
El llibre traça la trajectòria vital de Fran-cisco Umbral, des de la seva infantesa aValladolid, els seus inicis a Madrid i lafèrria voluntat d’esdevenir un escriptord’èxit, fins a la consagració final amb laconsecució del Premi Cervantes l’any2000. Caballé revela les claus de la litera-tura umbraliana tot descobrint aspectesfins ara desconeguts de la seva biografia.
Anna Caballé (l’Hospitalet de Llobregat,1954) és professora de Literatura espa-nyola i hispanoamericana i directora de laUnitat d’Estudis Biogràfics de la UB.Especialitzada en literatura autobiogràfica,ha publicat els llibres La vida y la obra dePaulino Masip (1987), Narcisos de tinta(1995) i Mi vida es mía (2000).
Què li crida l’atenció d’Umbral?
La paradoxa. Jo m’he especialitzat engènere autobiogràfic i Umbral afirma quel’autobiografia és el gènere matriu; parlaconstantment d’ell mateix, però paradoxal-ment no és gens conegut. Jo he volguttrencar el tabú del personatge.
Poden retreure-li que ningú no li ha donat
aquest dret
Aquesta és una qüestió que m’ha fet passarnits sense dormir, però al capdavall penses
que l’escriptor fa tant de temps que t’estàconvidant a descobrir la seva biografia que…El lector té el dret a restablir els fils, a restau-rar-ne el retrat fidedigne, sense menystenirgens ni mica la seva vàlua literària.
Una obra literària és interpretable i jo hohe fet amb uns elements diferents dels ques’han emprat fins ara. No he posat l’èmfasien el llenguatge, sinó en el contingut.
Estaria d’acord amb el crític Rafael
Conte, que qualifica la seva biografia de
“freudiana”?
La tesi del meu treball és que Umbral s’haconstruït una sèrie de màscares de lesquals ha tret partit literari, però que ama-guen un escriptor i una persona profunda-ment ferida. Ferida per la soledat, perl’orfandat, per l’aïllament del món. Ellqueda profundament marcat per la soledatde la seva infantesa i l’obscuritat dels seusorígens, que el porten a autoafirmar-se demanera constant. És un home amb unainsaciabilitat de món: vol ser FranciscoUmbral. Es debat constantment entre elser i el no ser. Tota la seva vida és unprocés d’autoafirmació, per això el gènereautobiogràfic és el seu. No és un mernarcís; ell concentra en l’escriptura tota laseva necessitat de ser, escrivint des d’ellmateix fins a l’obscenitat, lluitant contrauna pulsió de mort molt gran. Doncs bé, johe ensenyat aquesta obscenitat. No crecque això sigui un exercici sensacionalista.
Quina ha estat la seva feina de recerca?
He llegit Umbral, però no tot, perquè ésimpossible. He parlat amb gent que elconeix, amb testimonis. He obtingutcorrespondències, per exemple la que vamantenir amb l’editor Vergés, que m’haestat molt útil. He reconstruït la històrialiterària d’Umbral i a partir del meu llibreserà molt més fàcil acostar-se a la sevafigura. Ha estat un treball inhumà, perquèUmbral ha blindat el seu entorn.
Va manifestar que després del Premi
Cervantes Umbral era un escriptor a la
deriva…
El meu llibre està redactat entre la con-cessió del premi i la publicació del seu lli-bre Cela, un cadáver exquisito, i enaquells moments m’ho va semblar. Ni eraun bon llibre ni s’entenia per què deixavaCela d’aquella manera després de coml’havia ajudat a guanyar el premi. Noméss’entén des de la seva necessitat devora-dora de publicar constantment.
Què perdurarà d’Umbral?
Quan un escriptor es construeix una cortd’aduladors que suspèn el judici crític,aleshores quan aquest escriptor desapa-reix, la cort també ho fa. Umbral had’acceptar la crítica d’una obra ingent. Jocrec que és un escriptor molt hispànic, enel sentit que és més un escriptor de pàgi-nes, que no pas de llibres. De totes mane-res, quedaran Memorias de un niño dederechas, Mortal y rosa, La noche quellegué al Café Gijón, Trilogía de Madrid,Un ser de lejanías i Diario de un escri-tor burgués.
Quin és el propòsit últim d’Umbral?
Umbralitzar el món. La seva escriptura noés transitiva, és una projecció del jo almón. La seva escriptura és la colonitzaciódel món per ell.
Jordi Homs
Anna Caballé (professora):
“L’objectiu de Francisco Umbral és ‘umbralitzar’ el món”
Lluny de la casualitat, la publicació
d’aquest text és resultat d’un llarg procés
de recuperació que mesos abans de la pèr-
dua de l’escriptora ja havia produït els pri-
mers fruits: l’edició de l’epistolari entre
Carmen Laforet i Ramón J. Sender, Puedo
contar contigo, i la reedició d’una de les
seves obres més controvertides, La mujer
nueva, totes dues per Destino.
Israel Rolón Barada, un estudiant dedoctorat entusiasta de l’obra de Laforet,
Anna Caballé, directora de la Unitatd’Estudis Biogràfics de la UB, l’editorialDestino, i els mateixos fills de l’autora són les peces d’un minuciós engranatgeque no només ha estat capaç de recupe-rar la memòria que es donava gairebé perperduda, sinó d’aportar nova llum a unabrillant carrera literària.
La primavera de 1987 Carmen Laforetviatjava per sisena vegada als EstatsUnits convidada per la Universitat deGeorgetown per impartir una conferència.“Va ser un divendres. L’aula era plena. Vaarribar tard.” Israel Rolón estudiavaLingüística i Literatura Espanyola desprésd’haver-se graduat en Empresarials. Al’entrada a l’aula havia comprat un exem-plar de Nada, que en acabar l’acte Lafo-ret li dedicaria. No havia llegit res d’ella, nola coneixia. Era el seu primer contacte i enva sortir impressionat. “Carmen Laforet notenia res a veure amb el que jo podia ima-ginar. Era una dona d’una senzillesa extre-ma, que no llegia el seu discurs, sinó quel’improvisava.”
L’any 2000, Rolón es trasllada a Barce-lona per cursar el doctorat a la UB, sota ladirecció de la professora Anna Caballé. Enuna de les entrevistes que mantenen sor-
geix el tema de Carmen Laforet i la insu-ficiència d’estudis biogràfics sobre ella.Els seus llibres, tret de Nada, tampoc espoden trobar a les llibreries. Rolón
s’adreça a l’editorial Destino, on l’autoraha publicat bona part de les seves obres:no hi ha exemplars de La Isla y los demo-nios, de La llamada, ni de La mujer
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
Laforet: crònica d’una obra recuperada
Carmen Laforet, la cèlebre autora de Nada (Premi Nadal 1944), va morir el passat mes de febrer després d’un llarg
declivi físic i psíquic que la va mantenir aïllada del seu entorn durant els darrers 10 anys. La notícia de la seva
mort arribava pocs dies després que els diaris anunciessin la publicació d’una novel·la encara inèdita Al volver la
esquina, segona part de la trilogia que Laforet va encetar amb La insolación (1965).
38
Carmen Laforet just abans de traslladar-se a Barcelona per ingressar a la Universitat
nueva. Tampoc Planeta guarda existèn-cies de La insolación o Paralelo 35.Aquell mateix any, Rolón entra en contac-te amb els fills de Laforet, comença a visi-tar l’autora a la residència per a gent gran
on viu, aliena a l’entramat que comença ateixir-se, i fins i tot localitza en una llibreriade vell de Madrid el manuscrit de Nada,que la família de Laforet aconseguiràrecuperar la tardor de 2003.
El setembre de 2002, un acte d’home-natge a l’escriptora, amb motiu del seu 81aniversari, celebrat al Pati de Lletres del’Edifici Històric de la UB, que havia acollitcom a alumnes Laforet i el seu personatgemés recordat, l’Andrea de Nada, serveixd’escenari per a una llavors encara tímidaproposta: reeditar-ne les obres completes.
Comptant amb La mujer nuevaUn primer pas es fa el maig de 2003 ambla publicació de Puedo contar contigo,epistolari entre Carmen Laforet i Ramón J.
Sender; el segon es fa el setembre delmateix any amb la reedició de La mujernueva , potser la més incompresa de lesobres de l’autora, tot i ser mereixedora delPremi Nacional de Literatura i el PremiMenorca, i en la qual –diu Rolón– “Laforetutilitza les seves creences sobre la religió
catòlica per expressar el conflicte entrel’home i la dona contemporanis”.
“La trajectòria literària és, fins a cert punt,enigmàtica –afegeix Anna Caballé. La críti-ca es va anar desentenent de l’escriptoraarran de la publicació de La mujer nueva, el1955, una novel·la que aleshores va toparfrontalment amb la modernitat de Nada,encara que respongués a una necessitatinterior de Carmen Laforet. Mai s’ha apro-fundit en la importància que va tenir per aella el descobriment de la fe religiosa o béla seva autoexigència d’autenticitat.”
Les tres “noves” edicions de La mujernueva reafirmen el compromís, ara síseriós i decidit, de reeditar les obrescompletes. Destino i la família hi estand’acord i “davant la demanda d’aprovacióque li fan els fills, Carmen Laforet, que faanys que ha deixat de parlar, fa que síamb el cap”. El projecte inclou la publica-ció d’Al volver la esquina, novel·la inèdi-ta, segona part de la trilogia Tres pasosfuera de tiempo que l’escriptora va ini-ciar amb La insolación. “Al final dels sei-xanta i començament dels setanta Lafo-ret buscava un nou estil i va deixar per amés endavant aquesta segona part de latrilogia –explica Rolón– potser perenllaçar-la amb una tercera, Jaque mate,en la qual sabem que va treballar.”
39
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
39
El 10 de maig es va presentar a la seu de Planeta, a Madrid, Al volver la esquina, amb una primeraedició de 15.000 exemplars. Foto: Marta Casellas
L’investigador Israel Rolón ha trobat en les cartes escrites per Laforet l’últim camí literari exploratper l’autora. Foto: Marta Casellas
En un homenatge
a l’autora sorgeix
la idea de reeditar
les seves obres
completes
“Durant tres anys –escriu Laforet al seuamic Ramón J. Sender– he treballat moltper a una sola novel·la, la que en aquesta tri-logia porta el nom de Jaque mate. El mate-rial acumulat per a aquesta obra –li expli-ca– estava, en la meva imaginació, destinatal foc. Era un material que havia de servir-me de base, només a mi, per comprendrecertes reaccions psicològiques i ambientalsnecessàries. Un dia vaig veure que enaquestes dades tenia, acabades, tresnovel·les diferents. Tres novel·les que consti-tueixen, cadascuna, un món tancat i acabat.”
La recuperació de l’obra de Laforet ésara ja imparable. Al principi de maig,15.000 exemplars de la seva novel·la inè-dita arriben a les llibreries. Resta pendent,per als pròxims 2005 i 2006, l’ediciód’una antologia de contes, les reedicions
de La isla y los demonios, La llamada iParalelo 35, i una recopilació dels articlesperiodístics publicats per l’autora durant40 anys en diaris i revistes com Destino,La actualidad española, Ínsula, Blanco yNegro, ABC, o El País. “També estemintentant localitzar un dels llibres en quèva estar treballant durant els anys setantaa Roma, que va titular Conversaciones–o Encuentros� en el Trastevere�,assenyala Rolón.
“...Carmen Laforet –diu el seu fillAgustín en el pròleg d’Al volver la esqui-na– va patir –o gaudir– en vida d’allò queen llenguatge de l’ofici se’n diu “purgato-ri”, aquell període de relatiu oblit queacostumen a passar els escriptors famo-sos després de la seva mort. I així, per auna o dues generacions, el seu perfil va
quedar reduït al de la mítica autora deNada, el clàssic de la nostra postguerraper excel·lència, i poc més. Ara bé –pun-tualitza– després del purgatori, hi haautors que desapareixen definitivamentdel mapa i d’altres que, al contrari, tornenamb més força que mai.”... ■
Ester Colominas
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
En l’estudi de la correspondència amb
Ramón J. Sénder (27 cartes de Car-
men Laforet i més d’una cinquantena
del prolífic escriptor) i tres epistolaris
més trobats –amb el crític d’art i lite-
ratura Emilio Sanz de Soto, d’on es
desprèn la Laforet més intel·lectual;
amb el seu amic Bernardo Arrisabala-
ga, a partir, precisament, de la publi-
cació de La mujer nueva; i amb la
professora de literatura espanyola als
Estats Units Roberta Johnson– basa
ara Israel Rolón la tesi en la qual tre-
balla, novament sota la direcció
d’Anna Caballé.
La recerca està enfocada a demos-
trar que Laforet “no es va submergir
en anys de silenci i inactivitat; de fet
–defensa Rolón– escriu fins a l’any
1991”. “El que va fer –explica– és
anar deixant la narrativa per centrar
els seus esforços en l’escriptura
epistolar. Si ella va ser o no cons-
cient d’aquest pas, que les cartes
podrien finalment arribar als lectors,
ho ignoro, però contenen nombroses
cites i referències a d’altres epistola-
ris; sembla, doncs, que en certa
manera sabia el que feia.”
Ressó acadèmic
La recuperació de l’obra i la figura de
Carmen Laforet també ha tingut ressò
acadèmic: “El departament de Filolo-
gia Espanyola de la UB –anuncia el
seu director, Adolfo Sotelo– té previst
organitzar el novembre vinent una jor-
nada dedicada a aquesta escriptora,
en un temps alumna d’aquesta institu-
ció. Esperem que hi siguin presents
els seus familiars, el catedràtic emèrit
d’aquesta casa, Antonio Vilanova,
company d’estudis de Laforet, i la
novel·lista Ana María Matute.”
Cartes per a una tesi
Foto: Marta Casellas
40
a c t u a l i t a tCóm funciona el mónCòm funciona el mónTeresa DuranProfessora del Departament d'Educació Visual i Plàstica de la UB
Aquest article ha estat publicat a El Periódico de Catalunyael dia 2 de maig de 2004.
Respecte al còmic, l’escola manté unapostura ambigua: l’utilitza per a exerci-
cis didàctics –per exemple, l’aprenentatgede llengües estrangeres–, però el rebutjacom a font de lectura o de recepció estèti-ca. Potser ha arribat l’hora de revisar aques-ta darrera afirmació i interrogar-se sobrequins valors transmeten els còmics. Ano-menat novè art, el còmic es mostra moltdúctil perquè els infants adquireixin lescompetències lectores necessàries dins dela societat actual.
En general, els pedagogs n’han mantin-gut una perspectiva moralitzant i carregadade prejudicis, sense tenir present que lafunció de l’escola al si de la societat és lad’ensenyar a llegir –i per consegüent ainterpretar– els signes de l’entorn que, noho oblidem, no són només textuals. L’esco-la hauria de donar unes sòlides competèn-cies amb les quals l’escolar adquirís undoble nivell lector –l’empàtic i el reflexiu–davant unes pàgines que també tenen undoble suport narratiu –el textual i el grà-fic–, perquè en el cas del còmic no es potseparar el contingut i la forma.
Al principi, el cine i el còmic, gairebébessons pel que fa a la seva data de nai-xença, van ser considerats propis de gentamb poc bagatge cultural. Però, el 1905,Winsor McCay i el seu Little Nemodemostren als lectors que el còmic nonomés serveix per fer riure, sinó tambéper somiar.
El còmic ha nodrit també l’afanyd’aventura i heroïcitat de milers de lec-tors, especialment amb la saga dels super-herois dels anys 30 als Estats Units. Enaquell moment, els Estats Units eren unEstat emergent mancat de personatgesliteraris o estètics que cohesionessin lapoblació. I aquests herois sorgeixen: FlashGordon (Alex Raymond. 1934), Super-man (Gerry Siegel. 1938), Batman (BobKane. 1939)... personatges que encarnenel somni americà.
Al seu costat, la línia clara d’Hergé,d’Uderzo, o de Morris, amb les aventuresde Tintín (1929), d’Astèrix (1959), o deLucky Luke (1946), respectivament,actuen com un contrapès molt europeu.Les seves aventures són més divertides queèpiques. Pensen i riuen perquè no hi ha resque els resulti excessivament transcendent.
Els anys 70 ja no permetran riure’s tantde la realitat. Al costat de les elaboradesestètiques de Bataglia, Toppi o Manara, hi
trobem efectes contraculturals que ho por-ten tot a la picota. Més èpic, adult i aven-turer –però igualment antiheroic– és CortoMaltese (Hugo Pratt, 1972). I més inquie-tant, postmodern i sublim és el mónd’Arzach (Moebius, 1979).
Un món que ja deu molt al manga. Per-què el manga és mestís, tan mestís queresulta confús. Al manga (Masami Kuru-mada, Satoshi Usrushihara o Hiroyoki
Utatane), l’heroi –o l’heroïna– ha infanti-litzat el seu rostre, però no els seus mús-culs ni els seus robòtics escenaris iadversaris. Tot transcorre en la indetermi-nació. Potser és aquesta indeterminació laque crida els nous lectors. Una diferènciaentre el manga i el còmic tradicional,observada en biblioteques i editorials, ésque el manga ha fet augmentar el nombrede lectors –en general– i de lectores –enparticular– en una proporció cada copmés creixent.
En unes jornades educatives celebradesrecentment a Barcelona, s’hi van exposardues experiències dutes a terme dins del’escola Orlandai i l’escola Arc Iris de laCiutat Comtal, que van resultar particular-ment positives i estimulants, ja que vandemostrar que aquells infants que rebenuna preparació adient en l’observació i enl’execució del dibuix de la figura, l’expres-sió i el moviment del cos humà (o animal)i una iniciació pertinent en les eines i ins-truments gràfics i audiovisuals es manifes-ten molt competents tant en la recepciócom en la producció de còmics, fotono-vel.les o anuncis publicitaris.
Aquestes jornades sobre el còmic al’escola van revelar fins a quin punt larecerca i la docència poden contribuir areubicar la lectura i la pràctica de l’art delcòmic dins de l’escola, que és tant com dirdins de la comunitat circumdant. Noméscal una sensibilitat amatent als canvis culturals i socials que s’expressen percamins no sempre considerats canònics,però que poden esdevenir font de riquesapersonal i col.lectiva. Perquè no es tractatant de proposar un cànon de lectura comd’interrogar-se sobre les plurals manifesta-cions que aquesta ens ofereix.
“Portar el còmic a l’escola”És hora que els centres educatius recorrin a l’anomenat novè art com a font de lectura o de recepcióestètica, que s’interroguin sobre els valors que transmet i en recolzin la pràctica.
BUNIVERSITAT DE BARCELONA
UUna col·laboració de:
41
f o r m a c i ó c o n t i n u a d a
42
Els Juliols, els cursos d’estiu de la Uni-versitat de Barcelona, arriben enguany
a la vuitena edició. L’objectiu principal ésobrir la UB a nous públics, temes i esce-naris per a la transmissió del coneixementmitjançant un programa a partir del qual laUniversitat entri en contacte amb la socie-tat, amb els ciutadans i també amb les ins-titucions, les entitats i les empreses. Entreles novetats d’enguany, hi ha l’organitzacióde tres cursos amb un format en concor-dança amb Bolonya i l’Espai Europeud’Educació Superior.
Enguany el programa inclou 51 cursos detemàtiques ben diferents que tindran llocdel 5 al 23 de juliol. L’edició anterior es vanorganitzar 42 cursos en els quals van parti-cipar 371 professors i 2.053 estudiants.
La major part dels cursos tenen unadurada de 20 hores lectives, estan orga-nitzats en sessions de matí o de tarda dedilluns a divendres, i són susceptibles deser reconeguts amb 2 o 3 crèdits de lliure
elecció. Els tres cursos que segueixen lestendències de l’Espai Europeu d’EducacióSuperior són de 60 hores i s’hi combinenles sessions presencials amb el treball nopresencial, les tutories i el treball de camp.Es tracta de “Que no se’ns passi l’arròs”,“Reutilització d’aigües residuals” i “Immi-gració i mediació”.
Els Juliols incorporen la participació deprofessorat no universitari (professionals iexperts en la matèria), de forma que com-plementi l’aportació dels docents de la UBi d’altres universitats. Estan oberts a estu-diants universitaris, diplomats, llicenciats,professionals de tots els àmbits i, engeneral, a tots els qui estiguin interessatsen algun dels temes que s’hi tracten.
Pel que fa a la matrícula, hi ha un preureduït si es formalitza abans de l’11 de juny,i descomptes no acumulables a aquells quees matriculin a través d’internet i hagin feten edicions anteriors un curs d’Els Juliols,als titulars del carnet Som UB (estudiantsde la UB, personal d’administració i de ser-veis de la UB, personal docent i investiga-dor de la UB, socis d’Antics UB i membresdel grup UB), així com a d’altres col·lectius.Els estudiants universitaris poden optar alprograma DRAC de beques de l’InstitutJoan Lluís Vives (www.estiu.info), mentreque el Vicerectorat d’Estudiants de la UB ha convocat 100 beques d’un import de 60 euros per als estudiants de la UB(www.ub.edu/acad/beques/ajuts).
Com la resta d’edicions, la major partdels cursos tindran lloc a l’Edifici Històricde la plaça Universitat, encara que tambées faran cursos al Palau de les Heures, ala seu del Col·legi de Periodistes de Cata-lunya i a la seu de l’Escola Universitàriad’Hoteleria i Turisme, CETT-UB.
A més d’Els Juliols, es poden seguiraltres ofertes acadèmiques durant l’estiu ala UB. L’Escola d’Idiomes Moderns ofereixcursos intensius i específics (per exempled’introducció a una llengua, activació,expressió oral, fluïdesa o adreçats a estu-diants ERASMUS) en diversos idiomes.Més informació www.eim.ub.es/.
El Servei de Llengua Catalana impartiràcursos de català inicial per a universitaris,cursos de nivells inicials, de comprensiódel català parlat i escrit, de nivell avançat,i cursos específics. Més informaciówww.ub.es/slc/servei.htm.
Estudios Hispánicos ofereix també totde cursos d’estiu: de caràcter intensiu;espanyol per a l’economia i els negocis;conversa; escriure en espanyol; pronun-ciació espanyola per a estudiants de parlaanglesa; internet en espanyol; gramàticade la llengua espanyola per a professorsd’espanyol per a estrangers; llengua i cultures espanyoles… Més informació:www.eh.ub.es
D’alta banda, podeu consultar l’ofertade cursos d’estiu d’UB Virtual awww.ubenlina.ub.edu.
Es tracta d’una oferta en col·laboracióamb l’ONG Món-3 i la Fundació UB Solida-ritat de la Universitat de Barcelona. Estàintegrada per un total d’onze cursos decaràcter transversal, a més de cursosd’informàtica i multimèdia, adreçats a lacomunitat universitària i a professionals. Pelque fa als cursos d’informàtica i multimèdia,hi ha la possibilitat d’obtenir la certificacióMOUS per Microsoft.
Estudiar a la UB a l’estiu
Per a més informació, us podeu dirigir a l’Oficina d’Atenció al Públic,
situada a l’Edifici Històric, al telèfon 934 035 880,
a la pàgina web www.ub.edu/juliolso a l’adreça electrònica [email protected]
Del 13 al 17 de setembre se celebrarà laUniversitat Internacional de Menorca Illadel Rei (UIMIR), a Maó. El programa inclou10 cursos:
➤ 1. El canvi climàtic: realitat i perspectives
➤ 2. Prehistòria, arqueologia i etnologia de la navegació
➤ 3. Noves tendències en el turisme: cultura i natura, eixos per a un model responsable
➤ 4. La cartografia històrica: una perspectiva mediterrània i menorquina
➤ 5. Globalització i desequilibris Nord/Sud
➤ 6. Per què llegir els clàssics?
➤ 7. Músiques i músics: eines i recursos per a l'audició musical (com escoltar, gaudir i conèixer la història de la música)
➤ 8. Integració de les noves tecnologies a l'aula
➤ 9. Mobbing i gènere
➤ 10.Medi marí: repercussions ambientals de les activitats econòmiques
La UIMIR
Més informació a www.ub.edu/uimir o bé [email protected] i al telèfon 971 356 011 (11-14 h)
La inscripció estarà oberta a partir del 20 de maig. El preu de la matrícula és de 120 euros
f o r m a c i ó c o n t i n u a d a
43
Art i Humanitats10 figures de la Catalunya medievalJosep Maria Figueres Artigues, Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona al cinema espanyol: la vida socialJosep Maria Caparrós Lera, Universitat de Barcelona
Científics i periodistes: l'estranya parellaJosep Nieto, Universitat de BarcelonaJoaquim Elcacho, Associació Catalana de Comunicació Científica(ACCC) i diari AVUI
El cinema, cultura globalitzada i proposta educativa interdisciplinàriaCelia Romea Castro, Universitat de Barcelona
El còmic i els seus personatgesAntoni Guiral Conti, tècnic editorial i expert en còmics
El projecte museogràfic: idea, creació i realitzacióJoan Santacana Mestre, Universitat de BarcelonaEster Prat Armadans, UB Projects. Universitat de Barcelona
La cultura jueva i el seu impacte en la històriaMaria Josep Estanyol Fuentes, Universitat de Barcelona
La Guerra Civil espanyolaJosep Maria Figueres Artigues, Universitat Autònoma de Barcelona
Que no se'ns passi l'arròsÀngel Guixà i Manel Roig, Escola Universitària d'Hosteleria i Turisme delCETT-UB
Radiografia del quart poder: com funcionen els mitjans de comuni-cacióJosep Nieto Trullàs, Universitat de Barcelona
Traducció i interculturalitat: la literatura contemporània en el mónhispànicJacqueline Hurtley Grundy i Assumpta Camps Olivé, Universitat de Barcelona
Visions entorn del món daliniàImmaculada Julián González, Universitat de Barcelona i crítica d'art
Ciència i SalutMètodes estadístics i moleculars per a la reconstrucció de la histò-ria biològica de l'ésser humàAntonio González Martín, Universitat Autònoma de l'Estat d'HidalgoAmaya Gorostiza Langa, Universitat de Barcelona
Aproximació al món de la neurociènciaMercè Pallàs Lliberia i Antoni Camins Espuny, Universitat de Barcelona
Assaigs clínics: entre la recerca de nous medicaments, el frau i elconflicte d'interessosEduardo L. Mariño Hernández, Universitat de Barcelona
Atenció social i sanitària en zones urbanes socialment deprimidesJordi Delás Amat, Hospital Sagrat Cor i Universitat de Barcelona
Ciències i arts, espurnes d'amorJosep Perelló Palou, Universitat de Barcelona
Educació emocionalMontse Cuadrado Bonilla, Universitat de Barcelona
El colesterol: realitat i mitesJoan Carles Laguna Egea i Manuel Vázquez Carrera, Universitat de Barcelona
'Els gens en portada'. Informar de genètica i biotecnologiaJoaquim Elcacho, Associació Catalana de Comunicació Científica(ACCC) i Diari AVUIPau Senra Petit, Qualitat Kultura, i Associació Catalana de ComunicacióCientífica
Introducció al món dels medicamentsJordi Camarasa García i Elena Escubedo Rafa, Universitat de Barcelona
Les claus sobre el canvi climàticJavier Martín Vide i Josep Miquel Raso Nadal, Universitat de Barcelona
Reutilització d'aigües residualsMiquel Salgot de Marcay, Josefina Tapias i Montserrat Folch, Universitat deBarcelona
Violència, individu i societatAntonio Andrés Pueyo i Santiago Redondo Illescas, Universitat de Barcelona
Dret, Economia i SocietatActivitat econòmica, gestió i costos en l'atenció a les persones gransÁngel B. Bartolomé Puerto, Universitat de Barcelona
Comunicació de proximitat: el periodisme a tocar de casaAlbert Mussons Agell, Col·legi de Periodistes de CatalunyaGerard Maristany Badell, periodista i coautor del llibre Del desencant ala contrainformació. La premsa de barris a Barcelona (1976-2001)
Educació crítica sobre els mitjans de comunicacióMercè Cabanas Solà, Col·legi de Periodistes de Catalunya
El futur de l'economia catalana en un marc globalJoan Tugores Ques i Elisenda Paluzié Hernández, Universitat de Barcelona
El món àrab: realitats i desafiamentsSamir Hamrouni, Centre Àrab de Barcelona
Els moviments migratoris a Catalunya en l'era de la globalitzacióÀngels Martínez Castells, Universitat de BarcelonaLluís Juberías Gutiérrez, Fundació Pere Ardiaca
Els serveis d'intel·ligènciaRafael Martínez Martínez, Universitat de BarcelonaAntonio M. Díaz Fernández, Universitat de Burgos
Avaluació i gestió de riscos per a la salut pública i el medi ambientJosep Vives-Rego, Universitat de Barcelona
Els gabinets de comunicació: què són i per a què serveixenGoretti Palau Sicart, Col·legi de Periodistes de Catalunya
Immigració i mediacióCarlos Villagrasa Alcaide, Universitat de Barcelona
Infants i adolescents en situació de risc social: intervencions pro-fessionalsCarlos Villagrasa Alcaide, Universitat de Barcelona
La nova Àsia: visions d'un món emergentÒscar Pujol, Casa ÀsiaRafael Bueno, Diàleg Orient/Occident en el Fòrum 2004
La postmodernitat i el retorn a la naturaEnric Puig Giralt, Universitat Ramon LlullJoaquim Capdevila Capdevila, Universitat de Barcelona
La situació i el futur de la Seguretat SocialJaime García Moral, Universitat de Barcelona
L'avaluació i el futur de la recercaJordi Suriñach Caralt, Universitat de Barcelona
Qualitat de l'educació i direcció de centresIñaki Echebarría Aranzabal, Universitat de Barcelona
Formació, Treball i EmpresaCom comunicar-se i relacionar-se amb el malaltXavier Clèries, Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera
Com parlar bé en públicFrancesc Puigpelat i Joana Rubio López, Universitat Politècnica de Catalunya
CRM: la gestió i relació amb els clients. Conceptes, estratègies i tàctiquesJosep R. Robinat Rivadulla, consultor i formador en Màrqueting
Curs per a bioemprenedorsJoan Josep Guinovart Cirera i Josep M. Fernández Novell, Universitat deBarcelona
Model EFQM d'excel·lència empresarialPatricia Gill Owen, consultora en Gestió de Qualitat Total
Finances per a no-financersAntonio Garrido, Universitat de Barcelona
Gestió de la formació continuada: les organitzacions orientades al'aprenentatgeJosep Roma Millán, Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona
La intel·ligència emocional com a habilitat directivaCris Bolívar, consultora en Desenvolupament Organitzacional
La negociació eficaç a l'empresaFrancesc Beltri Gebrat, consultor en Desenvolupament Organitzacional
Lideratge i treball en equipPatricia Gill Owen, consultora en Gestió de Qualitat Total
Tècniques de presentacióXavier Montero, consultor en Recursos Humans
Més informació: www.ub.edu/juliols/
s o m u b
Durant els mesos de maig i juny ha tin-gut lloc la campanya de lliurament
del carnet Som UB als estudiants i al per-sonal del Grup UB (Fundació Bosch iGimpera-Les Heures, Parc Científic deBarcelona i UB Virtual). Aquest nou car-net, que identifica i vincula a la UB elsseus posseïdors, permetrà aquest col·lec-tiu accedir a un pla d’avantatges persona-litzat, que inclou avantatges interns de laUB i ofertes d’empreses col·laboradores.
El Santander Central Hispano, entitatprotectora Som UB i patrocinador dels car-nets Som UB del diversos col·lectius delGrup UB, col·labora amb la Universitat endiverses iniciatives, com per exempleAntics UB i els projectes per al desenvolu-pament de l’activitat docent i investigadorade la UB.
Lliurament decarnets Som UB
Totes aquelles empreses i personesinteressades a col·laborar amb els
projectes Som UB ara també es podenafegir a la iniciativa fent una donació enlínia. Aquestes aportacions es destinarana fer realitat els projectes amb causa id'interès social de la Universitat de Bar-celona i el seu Grup.
Per afegir-se al grup de col·laboradorsque ja donen suport a la Universitat deBarcelona, es pot fer el donatiu a la pàgi-na web de Som UB (www.edu/somub).Les aportacions comporten la correspo-nent desgravació fiscal.
Donacions en línia
La UB i totes les institucions del seuGrup van presentar un any més la
seva ofer ta educativa al Saló del’Ensenyament i la Formació Contínua,celebrat del 24 al 28 de març a la Fira deBarcelona.
L’estand dedicat als ensenyaments deprimer i segon cicle va acollir xerrades,amb la finalitat de presentar l ’ofertaeducativa i de serveis de la UB i d’orientarels estudiants sobre com cal prendre ladecisió de triar la carrera universitària.
Així mateix, el saló Futura, celebrat elsdies 26 i 27 de març i que presenta l’ofertade màsters i postgraus, va comptar amb lapresència de la UB i el seu Grup, en unespai on es va facilitar informació de l’ofertadocent de tercer cicle, tant de la UB comde Les Heures FBG-UB i UB Virtual.
Premis Comunica’tDins el marc del Saló, el vicerectord’Estudiants Joan Guardia lliurà la segonaedició dels premis Comunica’t, adreçatsals estudiants de segon cicle debatxillerat i dels cicles formatius deCatalunya amb l’objectiu d’incentivar lesseves habilitats de comunicació plàstica iescrita i apropar-los a l’àmbit de lesHumanitats.
Sota el tema “comunicar-te és, o moltsenzill o impossible”, inspirat en un delspensaments d’en Salvador Dalí (“pintar unquadre és o senzill o impossible”), l’edició2004 proposava fer reflexió sobre elmestre del Surrealisme.
En modalitat escrita va guanyar VíctorSabater, de la Institució Cultural del CICde Barcelona, amb “La respuesta de lanaturaleza”, essent les finalistes AlbaMoreno, amb “Sospir oriental” i CarmePanadès, amb “Comunicar-te és moltsenzill o impossible” , ambdues delcol·legi Claret de Valls.
Pel que fa a la modalitat plàstica, el primer premi va correspondre a CarlosCanovas , de l’IES Ferran Casablancas deSabadell, amb “Mae West�s”. MontserratMañas, del mateix centre, va resultarfinalista amb la composició “Depèn de tu”.
La UB al Saló de l’Ensenyament
Màrqueting, Societat i Empresa
Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals.
Més informació: Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa. Tel.: 93 402 90 26-27. Internet: www.ub.edu/somub
44
Nova revista del’Associació d’AnticsAlumnes de Formació delProfessorat L’Associació d’Antics Alumnes de la
Facultat de Formació del Professorat
ha publicat el primer número de la
revista Converses a les aules, publi-
cació on es recullen els darrers actes
organitzats per aquesta entitat, articles
d’opinió vinculats a la tasca dins les
aules i un resum dels avantatges del
carnet Som UB.
D’altra banda, l’Associació va
mantenir una trobada d’amistat amb
l’associació Espais Oberts, de profes-
sors i mestres del Vallès, el 10 de maig,
a la Biblioteca Central de Terrrassa.
Durant l’acte van intervenir el president
d’aquesta entitat, Vicenç Palomares, i
la presidenta de l’Associació d’Antics
Alumnes de Formació del Professorat,
Montserrat Blanch, que va pronunciar
una conferència sobre Salvador Dalí.
Neix l’associació d’anticsalumnes de GeologiaS’acaba de constituir l’associació d’ex-
alumnes de la Facultat de Geologia,
amb l’objectiu de promoure el retroba-
ment entre antics companys d’aquest
centre. Amb el nom de Paleoalumnes
de la Facultat de Geologia, la nova en-
titat vol organitzar activitats lúdiques i de
formació continuada. Ja s’està prepa-
rant un acte públic per presentar l’as-
sociació, el qual se celebrarà a la tardor.
Les ppersones qque hhi eestigueu iinteressades ppodeu
contactar-hhi mmitjançant ll'adreça eelectrònica
Per què li ha resultat interessant, a una
empresa com Toshiba, col·laborar amb la
Universitat de Barcelona?
Nosaltres, com a empresa tecnològica,una de les missions que tenim és intentardivulgar la tecnologia dins la societat. Ésevident que la universitat és una de lesinstitucions pioneres per introduir la tec-nologia entre les generacions joves. Enaquest sentit, crec que la generació queara està estudiant serà la que farà el canviradical en la utilització de la tecnologia.
La Universitat ens obre les portes peraccedir a aquests estudiants, de maneraque el dia de demà, quan siguin professio-nals, la tecnologia no els suposi cap barre-ra per problemes de desconeixement. Alcontrari, que sigui una cosa que ja haginutilitzat i que apliquin perfectament
Seguint aquesta línia, hem firmat unconjunt d’acords amb universitats. És clarque la UB és una de les més emblemàti-ques de l’Estat i era, per tant, una fita queteníem. A més, personalment, he estudiata la UB i per a mi és un orgull ajudar en lamesura del possible que aquesta Universi-tat millori les prestacions als estudiants.
Creu que encara queda molt de camp
per córrer pel que fa a l’aplicació de les
noves tecnologies en l’ensenyament uni-
versitari?
Les universitats estan obrint les portes ala implantació de noves tecnologies, mal-grat que sempre hi ha limitacions pressu-postàries. Aquestes entitats han sabutveure que la tecnologia sense fil té moltsavantatges des del punt de vista de ladocència. Encara queda molt de camí perrecórrer, però d’aquí a dos anys la majoriad’universitats d’aquest país ja tindranimplantada aquesta tecnologia sense fil.
Quins són els termes de l’actual acord
amb la UB i com veu el futur de la col·la-
boració?
Ara comencem a treballar junts i intentaremtransmetre a la Universitat totes les innova-cions tecnològiques que ens arribin. Toshibafabrica molts productes i quan veiem quen’hi ha un que té aplicacions al món de launiversitat, intentarem implementar-lo. Enpoden ser un exemple videoprojectorssense fil, que poden ser molt interessants ales aules de les diferents facultats i escoles.
De moment l’acord es basa en l’ofertad’un producte exclusiu per als estudiants iprofessors amb un relació prestacions-preus molt competitiva i amb la possibilitatde finançament a Euribor + 0%. A més,dotarem la Universitat d’un conjuntd’equips per a les activitats docents.
Molt breument, pot enumerar quins són els
principals sectors d’activitat de Toshiba?
A Toshiba tenim 166.000 empleats i fac-turem mundialment 45.000 milionsd’euros. El 6% de la nostra facturació, coma mitjana, es dedica íntegrament a R+D.Tenim diverses divisions a través de lesquals fem productes molt diferents, digi-tals i electrònica de consum, componentselectrònics, generadors de centrals hidro-elèctriques, ascensors, neveres… La divi-sió de productes informàtics i audiovisualsrepresenta un 36% de la facturació mun-dial de la companyia.
Per centrar més la nostra àrea geogràfi-ca, Espanya i Portugal estan sota el parai-gua de la nostra companyia i facturem182 milions d’euros, xifra que suposa eltercer lloc de Toshiba a Europa, només perdarrere d’Alemanya i Gran Bretanya.
s o m u b
45
Xavier Pasqual, president de Toshiba Ibèria:
“La universitat és pionera a introduir les tecnologies entre els joves”
Toshiba patrocina lesjornades de portesobertes de la UBLa UB ha signat un acord de
col·laboració amb Toshiba, mit-
jançant el qual la companyia entra a
formar part de les empreses col·la-
boradores de la UB com a patro-
cinador del programa de Jornades
de Portes Obertes de la institució,
projecte inclòs dins el capítol de Co-
neixement de Som UB.
A més del suport econòmic al
programa, aquesta empresa, cap-
davantera en informàtica mòbil i amb
una àmplia experiència en el sector
de l'educació com a proveïdor de
tecnologia, donarà 15 ordinadors
portàtils.
Paral·lelament, Toshiba farà arribar
una oferta que permetrà als alumnes
i personal de la UB accedir a portà-
tils dotats de la més alta tecnologia
actualment disponible al mercat.
S'oferiran dos tipus d'ordinadors
portàtils (Satellite A40 i Satellite Pro
M30), amb una configuració especí-
fica ajustada a les necessitats de la
comunitat universitària, unes condi-
cions econòmiques avantatjoses i un
finançament especial gràcies a la
col·laboració del Santander Central
Hispano i de Caixa Catalunya,
entitats protectores de la UB.
Toshiba, com a patrocinador
tecnològic, col·laborarà amb la UB a
fomentar i divulgar el coneixement i
l'ús de les noves tecnologies de la
informació entre la comunitat uni-
versitària, amb l'objectiu d'integrar-
les en l'àmbit de l'estudi i fomentar la
seva accessibilitat entre aquest
col·lectiu. La companyia proporcio-
narà també la informació i el coneixe-
ment necessari per a la instal·lació,
desenvolupament i posada en
funcionament de la tecnologia de
xarxes sense fil dins la UB.
s o m u b
La Universitat de Barcelona promou,per mitjà del Vicerectorat d'Activitats
Culturals i Patrimoni, diversos projectes iactes culturals, amb un programa propid’activitats i donant suport a les propostesdels diversos col·lectius universitaris. Entreles nombroses manifestacions artístiquesque fan de la UB un centre d’activitatcultural en el seu sentit més ampli, lamúsica hi ocupa un lloc destacat.
Després del consolidat Cicle de Músicaa la Universitat i d’una notable presènciad’agrupacions corals pròpies de la UB,l’Orquestra Universitat de Barcelona haomplert l’espai que quedava per completardins les activitats musicals de la UB.
Aquesta formació, la primera orquestrasimfònica d’una universitat catalana, vol serun referent en la vida musical dins i fora de laUB. Una de les seves principals funcions ésla d’oferir la possibilitat de continuar tocant a
aquelles persones que, després d’haverassolit un cert nivell d’estudis musicals, esdediquen a tasques diferents de la interpre-tació musical, de manera que formin partd’una agrupació que entén la universitat comuna entitat cultural en el sentit més ampli.
Sota la direcció de Carles Gumí i Prat,l’Orquestra Universitat de Barcelona dis-posa d’una plantilla de més de cinquantamúsics, amb una estructura que inclouuna Comissió Artística, formada pel coor-dinador tècnic, Xavier Peix, i membres del’orquestra, i amb la col·laboració del Vice-rectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals.Els membres de l’orquestra són majorità-riament estudiants universitaris de primer,segon i tercer cicle, provinents de múlti-ples ensenyaments. D’altra banda, tambéhi ha un professor, antics alumnes de laUB i algunes persones vinculades demaneres diferents a la Universitat.
L’Orquestra Universitat de Barcelonaes va presentar oficialment –desprésd’una actuació prèvia al Teatre de laPassió d’Olesa– el 8 de maig de 2003,en un concert multitudinari al Paranimfde la UB, i va obtenir una calorosa acollida.
Posteriorment, el juny de 2003, parti-cipà a la Festa de la Música, amb un granèxit de públic i crítica, fent un concert al’Auditori de Barcelona amb obres deJohann C. Bach, Mozart i la Missa en DoMajor Op. 86 de Beethoven, juntamentamb un gran cor i solistes.
L’octubre de 2003, amb motiu de lainvestidura del director d’orquestra Riccar-do Muti com a doctor honoris causa de laUB, el professor dirigí un assaig de la for-mació, que va interpretar el primer movi-ment de la Simfonia Núm. 41 Júpiter deW.A. Mozart.
Projecte Som UB (capítol de coneixement)Orquestra de la Universitat de Barcelona
46
En aquestes pàgines us presentem els projectes de la UB i Grup UB que, pel seu valorsocial i de causa són prioritaris per a la comunitat universitària i per la societat en generali en els quals poden col·laborar les empreses, institucions i persones interessades acompartir l’objectiu comú de millora de la societat.
Els projectes Som UB s’agrupen en tres capítols: qualitat de vida, coneixement i patrimonipúblic. En aquest cas, el projecte descrit pertany al capítol de coneixement.
A l’espai web de Som UB (www.ub.edu/somub) trobareu la llista completa dels projectesper als quals cerquem patrocini i podreu votar per aquells que, segons la vostra opinió,mereixen que s’hi destinin més recursos.
El carnet Som UB permet identificar i dotar d’un conjunt d’avan-tatges els diversos col·lectius de la UB i el Grup UB: estudiants,PAS/PDI, Antics Alumnes i Societat.
El Pla d’Avantatges s’estructura en tres grans blocs:Avantatges Interns: descomptes en l’oferta formativa, accés alsserveis i instal·lacions de la UB i el seu Grup; oferta cultural i ins-titucional; comunicació personalitzada i segmentada als col·lectiusSom UB.
Avantatges Protectors Som UB: són protectors de Som UB lesentitats financeres Santander Central Hispano i Caixa Catalunya.Els seus avantatges consisteixen en: avantatges per al client vin-culat a l’entitat financera; avantatges per al client no vinculat; iavantatges per a tot el col·lectiu Som UB.Avantatges Externs: són fruit d’acords comercials amb diversesempreses i entitats.
En aquestes pàgines enumerem alguns dels avantatges incor-porats en el darrer trimestre.
Pla d’avantatges
48
• Caixa Catalunya. Com a entitat pro-tectora de Som UB ofereix a tota lacomunitat universitària ofertes i avan-tatges preferents en productes com: elcarnet Som UB, crèdits, hipoteques,allotjament per a estudiants, crèdits pera la compra d’ordinadors i equipamentsinformàtics, comptes bancaris prefe-rents, etcètera.
• Santander Central Hispano. Com aentitat financera protectora de Som UBofereix a tota la comunitat universitàriaofertes i avantatges preferents en pro-ductes com: el carnet Som UB, crèdits,hipoteques, allotjament per a estudiants,crèdits per a la compra d’ordinadors iequipaments informàtics, comptes ban-caris preferents, etcètera.
• “La Caixa”. Ofereix múltiples serveis iproductes financers: línia Oberta, pro-grama e-jove i pla de pensions Vida-caixa (adreçat a tot el col·lectiu SomUB), credicurs obert, préstec Estrellaper finançar matrícules o cursos i prés-tecs universitaris per a estudis de màs-ters i postgraus (adreçat a estudiants),operació de crèdit a curt termini(adreçat a PAS, PDI, estudiants iAntics UB), etcètera.
• Viajes El Corte Inglés ofereix al PASi PDI el 5% de descompte en tots elsproductes de Tourmundial i del 3% al5% de descompte en altres majoristes.En el catàleg especial de vacances pera la UB, descomptes de fins al 33% enla programació pròpia.
• General Óptica. Graduació de la vistai visites de manteniment gratuïtes.Preus especials en vidres graduats ilents de contacte. Fins a un 35% de
descompte en alguns models de mun-tures. Ulleres graduades amb assegu-rança a tot risc, servei completamentgratuït durant un any. Adreçat a tot elcol·lectiu Som UB, incloent-hi el cònju-ge i els fills del titular del carnet.
• Sports Teens, SL - Intersports Teen(botiga multiesports especialitzada enesquí, tennis, golf i esport escolar). 12%de descompte a tots els titulars de latargeta Som UB.
• Descomptes a La Roca Village, uncentre outlet de primeres firmes nacio-nals i internacionals en moda, esport,complements i articles per a la llar. Lli-breta VIP amb descomptes per a lesbotigues de La Roca Village. Adreçat atot el col·lectiu Som UB.
• Liberty Insurance Group ofereix des-comptes del 10% i avantatges en lacontractació de l’assegurança d’auto-mòbil i descomptes del 10% en la con-tractació de l’assegurança de la llar.Adreçat a PAS i PDI.
• Teatre Nacional de Catalunya. Du-rant la temporada 2003-2004, i per alsespectacles de teatre de les tres sales,tots els titulars del carnet Som UBpodran beneficiar-se de fins al 20% dedescompte en l’adquisició d’una o dueslocalitats per representació.
• Viajes Barceló. 7% de descompte enpaquets turístics de majoristes propis,Turavia, Hoteljet, Iberojet i Travelplan.5% de descompte en paquets turísticsde majoristes preferents de ViatgesBarceló i 3% a afegir als descomptesdels catàlegs especials “VacacionesBarceló”. Adreçat a PAS i PDI.
• Institut Català de la Retina. Ofereixcondicions especials en cirurgia re-fractiva, cirurgia de cataractes, visites iurgències oftalmològiques 24 hores.Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.
• Firstream-OFUP. Empresa especia-litzada en el món universitari dedicada ala comercialització de revistes de forma-ció i oci per a universitaris, ofereix des-comptes especials que van del 20% al80%. Adreçat a estudiants.
• Grup Balañá. Preu del dia de l’especta-dor en qualsevol sessió de dilluns a di-vendres a les sales de cinema del GrupBalañá. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.
• Toshiba. Toshiba, empresa patrocinado-ra Som UB, posa a l’abast dels membresde Som UB una oferta de dos ordinadorsportàtils dotats de la més alta tecnologia,a uns preus molt competitius i amb lapossibilitat de gaudir d’un finançamentespecial d’Euribor + 0%. Els modelsoferts són el Toshiba Satellite A40, a unpreu de 865 euros i el Satellite Pro M-30,a 1.165 euros (ambdós, Iva exclòs).
• Punt UB. Punt UB, gestor de la marcade la Universitat de Barcelona, us ofereixtots els productes UB amb un 10% dedescompte. Tanmateix, fins el 31 dedesembre del 2004, podreu gaudir d'un5% de descompte addicional en els arti-cles Som UB (tasses, clauers i samarre-tes). Per més informació consulteu laplana web www.ub.edu/puntub.
Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu
i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB:
www.ub.edu/somub
Cognoms: Nom:DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):Adreça: Població: Codi postal:Província: Telèfon: Adreça electrònica:
DADES PERSONALS
Nom de l’empresa: Càrrec:Adreça: Població: Codi postal:Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:
DADES LABORALS
Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet SomUB, amb validesa anual, al cap d'un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*)Inclou la subscripció a la Revista La Universitat.
* Per a poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne cal haver finalitzat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.
✁
Entitat: Oficina:Dígit control: Núm. compte corrent:
DADES BANCÀRIES
Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763E-mail: [email protected] - www.ub.edu/somub
Signatura de la persona sol·licitant
........................................., .............. de ............................... de 20.............
Suma’t a Som UBTotes aquelles persones, empreses i
institucions que vulguin compartir elsobjectius comuns de millora del coneixe-ment, conservació del patrimoni públic ienriquiment de la qualitat de vida de lasocietat poden sumar-se al projecte SomUB de cinc maneres diferents.
• Patrocini d’algun dels projectes ambcausa. En funció de la quantia anualaportada, es determinen les categoriesde col·laboradors i les diferents contra-prestacions associades. Aquestes cate-gories són les de Protector, Mecenes,Patrocinador, Patrocinador d’Honor, Amic,Donant i Membre Som UB (persones que
amb la seva quota anual col·laboren ambel capítol que decideixen).
• Serveis de màrqueting UB. Canalsper dur a terme les seves accions demàrqueting: Borsa de Treball, promo-cions a les facultats i centres, estudisd’investigació, publicitat als centres imitjans de comunicació interns, presen-tacions a estudiants, etcètera.
• Mitjançant la quota corporativa:
– Oferta per fer membre de Som UB tot elpersonal de la seva empresa, com abenefici extraordinari, per tal que gaudei-xi del pla d’avantatges associat i participien el projecte amb causa que decideixi.L’empresa passarà a formar part de les
empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de la seva empresa la
possibilitat de formar part del col·lectiuSom UB i gaudir dels avantatges asso-ciats. L’empresa passarà a formar partdel col·lectiu d’empreses ciutadanes.
• El pla d’avantatges permet a les em-preses oferir avantatges als col·lectiusidentificats de la UB i el seu Grup: estu-diants, docents i investigadors, personald’administració i serveis, antics alum-nes, societat, etc.
• El programa de sinergies possibilitafer intercanvis en espècies –de recur-sos– entre la UB i les organitzacions,sense un cost extraordinari.
...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Si esteu interessats en alguna de les altres vies de col·laboració amb Som UB, ompliu les vostres dades i seleccioneu l'apartat que us interessa.
Us contactarem en breu.
Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:
Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres
Indiqueu si esteu interessats/des a rebre:
El butlletí electrònic Som UB Informació d'avantatges i ofertes de les empreses col.laboradores Som UB
Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d'Avantatges Pla de Sinergies
Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:
Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d'Antics UB
D'acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d'un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitatdel qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret a exercitar els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició
Demaneu el vostre carnet Som UB
50
b o t i g a u b
Al Punt UB i a diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina
web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78
DEBATES ACERCADE LAANTROPOLOGÍA DEL TIEMPOCarbonell Camós, E.Estudis d'AntropologiaSocial i Cultural, 1015 x 21 / 91 pàg.ISBN: 84-475-2771-9
ESTUDIS D'HISTÒRIAAGRÀRIA, 16Franquisme i món rural a CatalunyaDirecció: Rosa Congost iColomer; Llorenç Ferrer i Alòs16 x 23 / 215 pàg.ISSN: 0210-4830
TRENDS INELECTROCHEMISTYAND CORROSION ATTHE BEGINNING OFTHE 21ST CENTURYProfessor Josep M. CostaCol·lecció Homenatges, 2017 x 24 / 1241 pàg.ISBN: 84-475-2639-9
RAFAEL SANTOSTORROELLAENTREVISTA AMIRÓ, DALÍ I TÀPIESNogué, À.; Velilla, C.(presentació)Les Arts i els Artistes, 913,5 x 19,5 / 71 pàg.ISBN: 84-475-2635-6
INTERCAMBIOINTERNACIONAL DEINFORMACIÓNTRIBUTARIARosembuj, T.Col·lecció UB, 7917 x 24 / 118 pàg.ISBN: 84-475-2777-8
Llibreta Som UB
Joc de cafè
Tovalles individuals
Reproducció edifici històric
Llibres
Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es
Productes Som UB
Bolígraf Tristar Blau
