ar

ESCOLA SOLER DE VILARDELLCURS 2010-11

UNITATS DIDÀCTIQUES 2n. TRIMESTRE

PROGRAMACIÓ P3: ELS DIABLES

ESCOLA SOLER DE VILARDELLCURS 2010-11

UNITATS DIDÀCTIQUES 1er. TRIMESTRE

PROGRAMACIÓ P3: ELS DIABLES

UNITAT DIDÀCTICA 1: PRIMERS DIES A L’ESCOLA.

TÍTOL: Primers dies a l’escola.

PERÍODE: 1r. Trimestre. 7/17 setembre.

CURS: P3 MESTRA: Sandra Brown SESSIONS:

JUSTIFICACIÓ: Aquesta UD està pensada per facilitar i donar seguretat als alumnes nous i a les seves famílies.

ÀREES: Aquesta UD és principalment de la primera àrea Descoberta d'un mateix i dels altres i de la segona àrea Descoberta de l'entorn.

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Descoberta d'un mateix i dels altres.

Autoconeixement i gestió de les emocions.

- Actitud optimista i esforç per resoldre situacions de dificultat, comptant amb l'ajut de la mestra i la família.

- Expressió de les emocions per mitjà del llenguatge verbal.

- Autoregulació progressiva de les emocions provocades per la incorporació a l'escola.

Descoberta de l'entorn.

Exploració de l'entorn.

- Observació i exploració directa de l'aula, les joguines i els espais.

- Adquirir seguretat progressivament dins l'aula.

- Conèixer el nom de la mestra.

- Observar i explorar l'aula, les joguines i alguns materials.

- Conèixer els espais de l'escola.

- Iniciar-se a les rutines d'aula.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1- Mostrar-se tranquil i segur a l'aula (al final de la UD).

X

X 2- Dir Bon dia Sandra quan es demana.

X

X 3- Participar sense por en l'exploració de l'escola.

4- Observar i estar atent a les novetats, canvis i explicacions.

S SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS Material Organització Alumnes

Criteris

Avaluació

Inic

ials

1 Primer dia. Atenció als infants i a les famílies a les que es deixa entrar a l'aula i estar una estona amb els seus fills/es. L'activitat és lliure i els nens i nenes poden anar per l'aula observant i jugant amb els jocs i materials que haurem deixat per les taules. Un cop hagin marxat les famílies i l'ambient sigui tranquil els explicarem el que farem: esmorzar i sortir al pati. També els expliquem que quan entrem del pati ens rentarem les mans i marxarem a casa amb les famílies. Se'ls fa fer pipi a tots, tant quan surten com quan entren al pati.Sortida: Se'ls explica com s'ha de fer. Tots asseguts a la cadira la mestra els va cridant per marxar, si la mestra no diu el nom no podem marxar. Cal dir adéu.Es farà igual amb el grup de tarda excepte l'esmorzar.

Aquesta sessió es repetirà igual els 2 primers dies (que és el temps que dura l'entrada progressiva).

- Jocs i joguines de la classe.

- Mig grup.

2 Primer dia amb tots els alumnes durant tot el dia. Es deixa que les famílies entrin a l'aula i acompanyin els nens i nenes, però ja no és tota l'estona que vulguin, es demana que com a molt estiguin mitja hora, per facilitar així l'inici de les activitats i rutines programades.Aquesta primera mitja hora es deixa que els alumnes juguin amb els materials i joguines. Després, se'ls demana que seguin a la rotllana. Se'ls explica com s'ha de seure i com esperem que estiguin a la rotllana i perquè:

1- Estem ben asseguts per no molestar els altres.

2- Estem en silenci per escoltar la mestra i els companys i companyes que expliquen coses.

3- Aixequem el dit quan volem parlar perquè sinó parlem tots a la vegada i no entenem res.

-Jocs i joguines de la classe.

- Cançó Bon dia.

- Contes.

- Tot grup 3

Tot això s'explica verbalment. Un cop fet això se'ls explica que cada matí cantarem la cançó del Bon dia i passarem llista.Caldrà contestar quan se'ns diu Bon dia (bon dia, sóc aquí, etc). A continuació pàssem llista.

Un cop hem fet això fem pipi i ens rentem les mans. Esmorzem. A mesura que acaben d'esmorzar es deixa temps per mirar contes lliurement al racó de biblioteca.

Anem al pati.

Expliquem els hàbits que els demanem: escoltar la música i anar a rentar-se les mans i beure aigua. Posem música tranquil·la, “El peixet” d'en Xesco Boix, mentres la mestra els va acaronant i fent un petit massatge. Comiat: se'ls explica com ha de ser la sortida, a mesura que la mestra va dient el seu nom ells poden anar marxant. Cal dir adéu quan surten.

- Cançó “El peixet” de Xesco Boix.

Tot grup 3

Des

envo

lupa

men

t

3 Matí: cantem la cançó del “Bon dia” i passem llista. Estem asseguts en rotllana.

Presentem el material del Temps: Graella amb els dies de la setmana, rètols amb els dies de la setmana i accions de les coses que fem durant els diferents dies. També presentem els símbols del temps: sol, sol i núvol, pluja, vent, neu, núvol.

- Cançó “Bon dia”.

- Material elaborat per la mestra: graella de la setmana, rètols amb el nom dels dies de la setmana i símbols del temps.

Tot grup 4

Tarda: asseguts a la rotllana. Passem llista, se'ls demana que diguin bona tarda. Es parla sobre el què han dinat, la mestra explica el que ha dinat ella per fer de model.

Joc lliure: es disposa material per les taules i se'ls deixa que juguin lliurement, se'ls demana que no barregin els jocs de les diferents taules.

Abans de sortir al pati cal fer pipi i rentar-se les mans.

4 Matí: cantem la cançó del “Bon dia” i passem llista asseguts en rotllana.

Presentem el material de Passar llista: rètol amb el nom de cada alumne amb lletra de pal i la seva foto al costat. Els expliquem com passem llista i que ells han de contestar. Se'ls explica on posem els nens que han vingut (ESCOLA) i els que no han vingut (CASA).

- Cançó “Bon dia”.

- Material elaborat per la mestra: Escola i casa; rètols amb els noms i les fotos dels nens. Lletra de pal i força gran.

Tot grup 4

Tarda: Asseguts en rotllana. Passem llista (per les tardes ho fa la mestra). Parlem sobre el que hem dinat a casa o al menjador.

Expliquem un conte de la biblioteca.

- Conte de la biblioteca Tot grup

5 Matí: cantem la cançó de “Bon dia” i la mestra passa llista amb el material presentat el dia anterior. Cal ensenyar bé cada rètol fent èmfasi en cada nen/a nombrat i observant-ne la fotografia. Cal dir bon dia i que contestin.

- Rètols amb els noms. Tot grup.

Cantem la cançó dels dies de la setmana. A mesura que la cantem assenyalem a la graella cada dia de la setmana. Els expliquem les actvitats que farem cada un dels dies i col·loquem les imatges amb les accions, que de moment les deixarem posades, les treurem més endavant per a que les posin ells.

Hàbits, esmorzar i pati.

- Imatges amb les accions de cada dia.

Tot grup

Tarda: Passem llista (ho fa la mestra, assenyalant el nom i la foto de cada alumne). Conversa sobre el que hem dinat.

Presentem el racó de Biblioteca: conversa, observació dels contes i normes d'ús. Elaboració d'un mural (cartolina) on la mestra escriurà les normes pactades amb els nens i nenes, han de veure com s'escriu, en forma de llista i amb normes curtes però entenedores, afegir-hi al costat una imatge (si es pot!).

- Cartolina i rotuladors.

- Imatges de les normes.

Tot grup.

6 Matí: Cançó del Bon dia . La mestra passa llista (ANOTAR A LA LLIBRETA SI SALUDEN QUAN ES PASSA LLISTA). Cançó dels dies de la setmana, la mestra posa el símbol del temps i parlem sobre les activitats que farem a partir de la següent setmana. Practiquem amb la bata: ens la posem, ens la treiem, intentem cordar els botons.

Hàbits i esmorzar.

. Tot grup 2

Tarda: La mestra passa llista. Conversa sobre el que han dinat, si els agrada, què els agrada més, què no els agrada gens.

Joc lliure amb els materials posats a les taules però amb la consigna de no barrejar materials. Cada cosa al seu lloc. A l'hora de recollir la mestra cantarà una canço que convidi a fer-ho junts.

- Cançó per recollir. Tot grup. 3,4

7 Matí: Cançó del Bon dia i passar llista. També cantem la cançó dels dies de la setmana, mirem el temps i parlem de les accions. Se'ls explica que a partir de la setmana següent començarem a fer alguna de les activitats que tenim a la graella setmanal: psico i música.

Presentem a en Ramon (mestre de música)

2,3,4

Metodologia.

La metodologia que fem servir en aquesta UD és bàsicament exploratòria, és a dir, deixem que els infants explorin l'entorn que és nou per ells. També és una metodologia que dóna importància i protagonisme des d'un principi a l'establiment d'unes rutines d'aula correctes, ja que són la base pel bon desenvolupament de les diferents activitats que es realitzaran durant el curs així com la base del bon funcionament com a grup durant els cursos posteriors.

Atenció a la diversitat

Encara no coneixem el grup, però, a priori, cal tenir en compte aquells nens i nenes que no han anat mai a la llar d'infants i que possiblement es sentiràn més fràgils.

Cal tenir en compte els suports que vindran a donar un cop de mà durant l'adaptació.

* Al final de l’adaptació (cap al novembre) elaborar un petit dossier individual d’avaluació de l’adaptació.

UNITAT DIDÀCTICA 2: LA TARDOR.

TÍTOL: La tardor. PERÍODE: Octubre/Novembre

CURS: P3 MESTRA: Sandra Brown SESSIONS:

JUSTIFICACIÓ: Les estacions de l'any són el punt de partida per treballar diferents aspectes de l'entorn dels infants. Les estacions es treballen molt a EI i cal sistematitzar-ne la feina.

Àrees: Donat que treballem globalitzadament, aquesta UD toca continguts de les tres àrees d'experiència, la Descoberta d'un mateix, la Descoberta de l'entorn nartural i Comunicació i Llenguatges.

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Descoberta d'un mateix i els altres.

Autoconeixement i gestió de les emocions.

- Exploració i coneixement de les possibilitats sensorials, perceptives i motrius a través del cos.

- Expressió d'emocions per mitjà dels llenguatges musical i verbal.

Descoberta de l'entorn.

Exploració de l'entorn.

- Observació, manipulació i identificació de fruits de la tardor: castanya, fruits secs, moniato, caqui, taronja, poma, raïm, mandarina.

- Conèixer els fruits de la tardor.

- Conèixer els colors de la tardor.

- Iniciar-se en el reconeixement d'algunes lletres.

- Identificar canvis en la natura durant la tardor.

- Aprendre cançons de la tardor.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1- Coneix els fruits de la tardor.X X X

X X X2- Coneix els colors de la tardor.

3- Classifica.

X4- Reconeix algunes lletres.

X X5- Coneix algun canvi estiu/tardor.

X X 6- Memoritza les cançons.

- Observació, manipulació i identificació dels colors de la tardor: taronja, groc, marró i vermell.

Raonament i representació.

- Construcció de la noció de quantitat.

- Identificació de canvis que es produeixen en l'entorn amb el canvi d'estacions i el pas del temps.

- Classificació d'objectes en funció del color (taronja, groc, marró i vermell).

Comunicació i llenguatges

Observar, escoltar i experimentar.

- Interès per aprendre i escoltar les cançons treballades.

- Escolta i comprensió de contes: La Castanyera.

- Escolta i comprensió de cançons: El bolet petitó; La Castanyera.

- Escolta i comprensió de dites.

- Experimentació amb tècniques plàstiques: estampació de mans.

- Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors i pinzells.

- Escoltar audicions.

X 7- Té l'actitud d'escoltar.

- Iniciació als usos socials de la lectura i escriptura a partir d'eiquetes i rètols.

Parlar, expressar i comunicar.

- Expressió i comunicació de fets viscuts.

- Participació en les converses que sorgeixen a l'aula.

Interpretar, representar i crear.

- Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes.

- Ús de procediments: preguntar.

S SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS Material Organització Alumnes

Criteris

Avaluació

Inic

ials

1 Per introduir el tema de la tardor els explicarem un conte que tingui com a tema principal la tardor. Un cop explicat els preguntarem si saben què és la tardor, què hi passa, si coneixen algún fruit de la tardor o algún color. Escriure les lletres TARDOR a la pissarra. Presentar les lletres i enganxar-les a sota.

- Conte de la tardor.

- Lletres de la tardor elaborades per la mestra.

Tot el grup.

2 Llenguatge verbal: tornarem a explicar el conte. Farem preguntes de comprensió. Repassarem les lletres de la tardor. Ensenyarem fotografies dels fruits de la tardor i preguntarem si saben què són. Escriure el nom de cada fruit a la pissarra, observar els que són curts i llargs i classificar-los.

- Fotografies dels fruits de la tardor.

- Conte la tardor.

Mig grup.

Des

envo

lupa

men

t

3 Escrivim una nota per les famílies: la mestra a la pissarra escriu i verbalitza el que demanem als pares i mares. Quan la nota l'hem escrit els hi llegim en veu alta. S'escriu davant d'ells a l'ordinador amb l'openoffice. Els demanem que portin a l'escola fruits de la tardor.

Tot grup

4 Llenguatge plàstic: Observem fotografies de paisatges de tardor. Parlem dels colors que hi surten, observem l'aula per si trobem aquests colors, sortim al pati a veure si trobem aquests colors.

Seiem en rotllana i agafem les capses de retoladors, treiem de les capses els colors que hem descobert: groc, marró, vermell i taronja. A continuació els demanem que facin un dibuix lliure amb aquests colors.

- Fotografies de paisatges de tardor.

- Rotuladors.

- A3 amb el rètol: COLORS DE TARDOR.

Mig grup.

5 Llenguatge musical: Escoltem i aprenem la cançó “El bolet petitó”. Comprendre la lletra.

- Cançó “El bolet petitó” Tot grup 6,7

6 Muntem el racó de la tardor amb el que hauran portat. També hi pengem les fotografies dels paisatges. Treballem el vocabulari de cada fruit. L'escrivim a la pissarra i observem les lletres que surten. Posar el rètol de cada un dels fruits portats.

- Fruits aportats pels alumnes.

- Fotografies de paisatges de tardor.

Mig grup

7 Expliquem el conte de La Castanyera (sense suport visual per estimular la imaginació). Fem preguntes de comprensió. Treballem el títol.

- Conte de La Castanyera. Tot grup. 7

8 Llenguatge plàstic: experimentem amb pintura i els colors de la tardor. Estampació de mans al paper d'embalar (vertical, més dirigit). Cal la bata!!!. Pintura amb les mans en paper d'embalar (vertical i lliure).

- Pintura: groc, marró, vermell i taronja.

- Paper d'embalar blanc.

Mig grup.

9 Tastem fruits de la tardor: moniato bullit/forn, castanyes cuites, poma, taronja, raïm. Conversa sobre si m'agrada o no, quin gust té, dolç, àcid, quina textura, si és dur o tou, o cal mastegar molt o poc. Entre tots fem una votació de cada un dels aliments tastats i observem quin és el que ens agrada a més persones i quin és el que menys. Fitxa: Encerclar l'aliment que ens agrada més i verbalitzar-ne el nom (per racons i amb la mestra). Començar a treballar l'hàbit d'aixecar la mà quan s'acaba la feina. Quan fan la fitxa se'ls demana que agafin el rètol del seu nom i intentin escriure'l.

- Fruits de la tardor.

- Fitxa elaborada per la mestra amb els fruits de la tardor.

- Tast de fruits: tot el grup.

- Fitxa d'encerclar: petit grup.

A3.

1,4

10 Matemàtiques: Classifiquem amb els colors de la tardor. Conversa sobre els colors de la tardor. Observem els objectes de l'aula i fem grupets per colors. Quan posin un objecte en un grup cal demanar perquè, han de verbalitzar el color com a mínim.

- Joguines de l'aula. 2,3

11 Mirem vídeos: el de la tardor i el dels fruits de la tardor.

Mirem el conte de La Castanyera que tenim a XTEC.

http://latardorainfantil.blogspot.com/ Mig grup

12 Matemàtiques: per racons i amb l'ajut de la mestra classifiquem gomets en funció dels colors de la tardor.

- Fitxa elaborada per la mestra. 2,3

Sín

tesi

13 Llenguatge plàstic: decorem la classe amb castanyes i bolets. Fem trossets de paper de seda amb els colors de la tardor i omplen una castanya o un bolet (poden barrejar colors o fer tot del mateix).

- Fotocòpia en A4 d'una castanya o bolet.

14 Festa de La Castanyada. Activitats relacionades que es pactin amb el cicle i el claustre.

Metodologia.

La metodologia que fem servir en aquesta UD és global, incorporem diferents maneres de treballar els continguts: manipulant directament, mirant recursos d'internet, demanant La aportacions a les famílies. Iniciem l'escriptura del nom, però lliurement, sense forçar-ne el traç.

Atenció a la diversitat

Cal fer participar en les estones de manipulació de fruits i de classificació dels colors els nens i nenes nouvinguts, per tal que vagin adquirint progressivament el vocabulari treballet i les normes d'aula: atenció i seure bé, respondre quan se'ls pregunta.

Els alumnes amb més dificultats: Meritxell, Adam, Omayma, Nariman i Mohamed cal posar-los de front en les activitats de rotllana i conversa. Amb en Guillem cal estar atents quan es queda fora de l’activitat i fer-lo retornar.

UNITAT DIDÀCTICA 3: ELS COLORS QUE ENS ENVOLTEN (VERMELL)

TÍTOL: Els colors que ens envolten.

PERÍODE: 2n. Trimestre. Febrer/Març

CURS: P3 MESTRA: Sandra Brown SESSIONS: Dilluns 11h.-11:40h.

Dimarts 9:30h-10h i 11h-11:40 (quan sigui necessari)

Dimecres 11:15-11:40

Racons (per les tardes, quan calgui)

JUSTIFICACIÓ: Després de passar l’adaptació a l’entorn escolar, i un cop realitzades les avaluacions necessàries, he detectat que molts alumnes de la classe no coneixen el nom dels colors, aprenentatge bàsic tant per l’organització de l’aula, com per a la realització de diferents aprenentatges (classificar, descriure, pintar, etc). A partir d’aquí neix la creació d’aquesta UD, per donar resposta a aquests alumnes que han de conèixer el nom dels colors bàsics.

ÀREES: Amb aquesta UD treballem les tres àrees d’experiència, Descoberta d’un mateix i els altres, Descoberta de l’entorn i Comunicació i llenguatges.

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Descoberta d’un mateix i els altres.

Joc i moviment.

- Domini progressiu d’habilitats bàsiques: coordinació.

Descoberta de l’entorn.

Exploració de l’entorn.

- Reconèixer i verbalitzar el color vermell.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1- Reconèixer el color vermell. Sí/No.

2- Verbalitzar el color vermell. Sí/No.

X X

X X3- Classificar objectes de color vermell.

Sí/A vegades/No.

- Observació i identificació d’objectes de l’entorn proper.

- Observació i identificació de les qualitats dels objectes: color vermell.

- Iniciació a la identificació d’algunes formes geomètriques: cercle, triangle i quadrat.

Experimentació i interpretació.

- Classificar amb el criteri del color vermell.

- Iniciar habilitats de coordinació òculo-manuals bàsiques (pinça, control, traç).

X

4- Fer la pinça. Bé/Li costa/Malament

5- Fer línies verticals i horitzontals. Sí/A vegades/No

6- Exercitar el traç lliure. Sí/A vegades/No.

X

- Observació i reconeixement de semblances i diferències en objectes de l’entorn proper (colors).

- Experimentació d’accions que provoquen canvis en materials diversos: aigua, paper, pintura i verbalitzar els resultats.

Raonament i representació.

- Comparació i classificació d’objectes de l’entorn proper.

- Construcció de la noció de quantitat de l’1 i el 2.

Comunicació i llenguatges.

Observar, escoltar i experimentar.

- Participació i escolta en situacions habituals de comunicació: conversa.

- Escolta i comprensió de narracions, contes i cançons.

- Experimentació amb tècniques plàstiques: pintura, collage, estampació.

- Exercitació de destreses manuals: retallar, arrugar, punxar, adquirint coordinació òculomanual.

Parlar, expressar, comunicar.

- Participació progressiva en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen l’intercanvi lingüístic: torns.

Interpretar, representar i crear.

- Ús del llenguatge plàstic coma objecte de diversió, creació i aprenentatge.

- Adquirir progressivament vocabulari bàsic de l’entorn proper

7- Utilitzar el vocabulari treballat en les activitats manipulatives i de conversa.

S SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS Material Organització Alumnes

Criteris

Avaluació

Inic

ials

1 Per iniciar la UD prepararem una capsa, a dins hi posarem un nino/titella que portarà una nota on ens explicarà que se li han oblidat el nom dels colors i que necessita la nostra ajuda per tornar-los a conèixer. A la nota hi sortirà la fotografia d’un objecte vermell. Establirem una conversa amb els alumnes i els preguntarem si saben quin és aquell color. Caldrà anotar qui el sap i qui no. Cantem la cançó del color vermell.Dilluns

Capsa.Nino/titella.Nota elaborada per la mestra.Fotografia d’un objecte vermell

Grup-classe AIGraella

2 Plàstica: Amb mig grup presentem el color vermell. Posem paper d’embalar a la pissarra, a la taula plats amb pintura vermella i pinzells de diferents gruixos. Els deixem pintar lliurement (exercitar el traç lliure), si volen i ho demanen també podran pintar amb les mans i els dits. Se’ls recorda que no han de pintar a sobre del que fa l’altre, que cal respectar l’espai.Conte: L’altre mig grup està amb la mestra de suport, que els explicarà el conte de “La Caputxeta Vermella” .Cal fer un parell de fotografies de cada activitat, per després fer conversa amb els nens i nenes i que quedi el recull a l’àlbum.

Paper d’embalar blanc.Pintura vermella.Pinzells de diferents gruixos.Conte: La Caputxeta vermella.

Mig grup. 5, 6

Dimarts.

Des

envo

lupa

men

t

3 Racons: Muntem el racó del color vermell entre tots i totes. Donem lletres que hauran de pintar amb ceres toves de color vermell, també donem dibuixos per pintar de color vermell (aquests els farem servir per decorar el terra del racó, dibuixos de tomàquets, pebrots, maduixes, coses de color vermell). Això ens serveix per decorar i delimitar el racó, així el fem més atractiu als alumnes. La mestra es quedarà en aquest racó per ajudar els alumnes.

Lletres del color vermell buides per dins.Fotocòpies d’objectes i aliments (en blanc i negre).Ceres toves de color vermell.Vernís.Forro transparent.

Petit grup (5)

4 Conversa: Després de les rutines, encetem una conversa sobre com podríem omplir el racó del color vermell. Recollir les propostes dels alumnes, si no surt, proposar-los si volen portar objectes de casa que siguin de color vermell. Després, buscar per la classe si trobem objectes de color vermell. Llenguatge verbal: explicar els objectes que surten al pòster del color vermell. Preguntar específicament als alumnes que necessiten reforç en el llenguatge: Meritxell, Adam, Nariman, Mohamed i Erik. Posar nota per les famílies demanant objectes de color vermell.Divendres.

Objectes de l’aula.Póster amb objectes de color vermell.

Grup classe 1, 2

5 Matemàtiques: Joc dels gomets: posem un gomet de cada color a la mà dels nens i els preguntem què podríem fer, observar si són capaços d’adonar-se que cal agrupar-se per color. Observació dels blocs lògics. Iniciem una conversa sobre el color de les peces i la forma. Preguntem: Ara ho tenim tot barrejat, què podem fer?Fer un parell de fotografies.Si classifiquen els objectes per color, posarem les peces vermelles al racó del color vermell.Dilluns.

Blocs lògics.Gomets de 4 colors (1 ha de ser vermell)

Grup classe(reforç Montse)

3

6 Plàstica/descoberta entorn/observació: Amb mig grup sortim al pati a buscar tresors que poguem pintar de color vermell: pedres petites, pals, fulles. La sessió es repeteix amb el grup de després del pati. El mateix dia cal que surti una nota per les famílies demanant que ens portin capses per poder guardar els tresors que haurem trobat al pati. L’altre mig grup treballen el traç vertical: cada alumne amb un paper BASIK fa el traç vertical amb pinzell gruixut (cal marcar el punt de sortida i el d’arribada per ajudar-los a que sigui el més recte possible, la mestra ha de donar el model i fer-ho primer per a que vegin com es fa). Els treballs es pengen al passadís. Dimarts

Conte: La Caputxeta Vermella.Objectes portats pels alumnes.

Grup classe. 7

7 Racons: Classifiquem fotografies que tenen el color vermell. Primer els donem les fotografies per a que les observin i després els demanem com les podríem classificar/endressar. Demanem que verbalitzin perquè les han classificat de la manera que ho hagin fet. L´últim dia de racons, divendres, penjarem les fotografies dels objectes vermells al racó del color vermell.

Fotografies objectes/aliments de color vermell.

Petit grup AS1,2,3,7GRAELLA

8 Conte: Per tot el grup, tornem a explicar el conte de “La Caputxeta Vermella”. Fem preguntes de comprensió. Què li passa a la Caputxeta? Què li passa a l’avia? Quants llops surten? Què li vol fer el llop a la Caputxeta? Qui ajuda a la Caputxeta?La capa de la Caputxeta de quin color és? Atenció a la diversitat: Nariman, Adam, Meritxell, Mohamed i Erik. Demanar atenció a en Guillem quan es vegi que no està atent.Observació i conversa: Observem i conversem sobre els objectes que hauran anat portant. Els posem al racó del color vermell.Dimecres

Paper BASIK A3.Pintura vermella.Pinzells gruixuts.

Mig grup. 5

9 Experimentació: Per introduir l’activitat expliquem el conte dels petons. Després escollim els pintallavis vermells i amb l’ajuda de miralls ens pintem els llavis amb pintallavis de color vermell i fem petons en una fitxa elaborada per la mestra on posa “Els meus petons són vermells”, on també surt la seva foto.(a sota del petó escriuen el nom), poden fer més d’un petó. Els petons els pengem a la porta de la classe.Fer un parell de fotografies.Dijous i divendres(com que és una activitat que necessita atenció per part de la mestra, la farem en dos dies, dues taules dijous i dues taules divendres).

Pintallavis vermells.Fitxa elaborada per la mestra.

Mig grup

10 Experimentació i conversa: Observem què passa quan omplim ampolles d’aigua i els afegim: pintura, paper de seda vermell i paper pinotxo vermell. Primer parlem sobre l’aigua i el seu color, característiques, per a que serveix. Després barregem a dins de les ampolles i parlem sobre què ha passat, com ha quedat l’aigua, de quin color, si encara la podem veure, què sembla, etc. Fer un parell de fotografies. Dilluns.

Ampolles d’aiuga.Pintura vermella.Paper de seda.Paper pinotxo.

Grup classe

11 Plàstica: Amb mig grup pintem amb pintura vermella els tresors que van trobar al pati (amb pinzells de diferents gruixos). La sessió es repeteix amb el mig grup de després del pati. L’altre mig grup practica el traç horitzontal però amb pinzell prim, també en paper BASIK i marcant el punt de sortida i arribada. Fer un parell de fotografies. Dimarts.

Objectes trobats al pati.Pinzells de diferents gruixos.Paper BASIK A3.Pinzells primsPintura vermella.

Mig grup.2, 4,5

12 Racons: Al racó de l’artista decorem les capses que han portat, amb la tècnica que vulguin: pintar amb pintura, enganxar papers de diferent tipus (seda, pinotxo, embalar) però tots de color vermell, o bé enganxant gomets vermells de diferents formes. Quan les capses estiguin seques han d’escriure el nom a la tapa (també hi enganxen una foto d’ells, en blanc i negre, la preparo jo). Divendres per la tarda s’emporten la capsa dels tresors a casa.

Capses portades pels alumnes.Diferents tipus de paper.Pintura vermella.Gomets vermells.Cola de barra.Fotografia de cada alumne (Blanc i negre).

Petit grup (5)

4

Sín

tesi

13 Fitxa: Encerclar els objectes vermells. Fitxa preparada per la mestra. Dijous i divendres (per atendre correctament els alumnes la fem en dues sessions, dues taules dijous i dues taules divendres).

Fitxa elaborada per la mestra. Mig grup AF1, 4

14 Conversa: Per finalitzar la UD i donar pas al següent color, mirem les fotografies que hem anat fent durant les diferents activitats i en parlem (aquí què fèiem? Quin color és aquest? Amb les fotografies la mestra elabora un petit àlbum que deixarà a la biblioteca. Quan acabem la conversa, tornem a fer sortir el ninot/titella que va sortir la primera sessió, que els proposarà descobrir el color blau (que és un color de l’hivern). Atenció a la diversitat: Meritxell, Adam, Nariman, Mohamed i Erik. Demanar atenció a en Guillem quan es dispersi.

Fotografies que haurem fet durant tota la UD.Ninot/titella.Fotografia objecte blau.

Grup classe AF7

Metodologia.

Per desenvolupar les capacitats i més endavant les competències, cal oferir activitats diversificades que comportin diferents formes d’organitzar l’aula i l’ús de diferents recursos. És per això, que a EI utilitzem el treball globalitzat entre les diverses àrees. En aquesta UD, treballem des de les tres àrees d’experiència, oferint activitats diverses (per exemple sortir al pati a buscar pedres, decorar una capsa, escriure el propi nom, etc)i motivadores, alhora que fem servir diferents recursos (com per exemple explicar un conte on té protagonisme el color vermell, fem servir un titella per presentar la UD, etc), i tècniques (retallar, enganxar, pintar, etc) per dur a terme les diferents activitats. També fem servir agrupaments diferents, quelcom que possibilita diferents tipus de relació entre els alumnes mateixos i entre els alumnes i la mestra (es treballa amb mig grup, petit grup i amb tot el grup-classe).

Atenció a la diversitatPer atendre la diversitat que tinc a l’aula (tant l’alumnat que presenta dificultats, com aquell que té facilitat per anar assolint els objectius) una de les estratègies que utilitzo és oferir diferents tipus d’activitats però amb nivells de dificultat diversos. També els demano resultats diferents segons el nen o nena que faci l’activitat.- Adequació dels objectius en funció de l’infant.- Més temps a l’hora de realitzar les activitats.- Suport més actiu als alumnes que necessitin que l’activitat sigui més pautada i dirigida. Cal reforçar la conducta quan el resultat és mínimament bo, per augmentar l’autoestima i per a que el nen o nena que té alguna dificultat vegi que el seu esforç és valorat i que el resultat de la seva feina es veu positiu.- Menys suport (visible i verbal) als alumnes que són més autònoms i capaços d’anar realitzant les tasques sense una gran intervenció de l’adult. Cal reforçar la conducta verbalment, per tal que el nen o nena se n’adoni que allò que està fent és correcte i valorat.A l’aula tinc alumnes nouvinguts que tenen certes dificultats amb la llengua catalana, les estratègies principals que faig servir per atendre’ls correctament són les següents:- Treball amb mitja classe o petit grup (racons): Em permet anar observant com parlen els nouvinguts, si utlitzen el vocabulari que treballem. També em permet una relació més directa durant l’activitat i corregir o ajudar en el desenvolupament de les diferents tasques. També em permet oferir un model correcte i que els alumnes estiguin més centrats en l’activitat en sí.- Utilitzar un vocabulari clar i senzill.- Oferir un model correcte. Donar el model del què s’ha de fer per tal que tignuin molt clar què se’ls demana. Fer les activitats primer per tots i totes, i posteriorment fer-les tal i com s’han programat.