MEMÒRIA

UNITATS DIDÀCTIQUES MULTIMÈDIA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA IL’APRENENTATGE INTEGRAT DE CONTINGUT CURRICULAR I LLENGUAESTRANGERA ( AICLE ). DISSENY I DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS INTERACTIVES DE CIÈNCIESNATURALS EN ANGLÈS: THE BLACK DEATH or the BIOLOGY OF AN EPIDEMIC (I – II )

BIOLOGIA DE L’EPIDÈMIA DE PESTA

La pandèmia de pesta negra que va recórrer Europa entre 1348 i 1352 ha estat

el més devastador dels desastres naturals que mai hagin afectat al nostre

continent. Encara que no disposem de xifres globals hom calcula que vàrem

morir uns 25 milions de persones. La pèrdua de població va ser molt desigual

entre les diferents àrees d’Europa. A la Toscana ( particularment les ciutats de

Florència, Pisa i Siena) la caiguda demogràfica va ser entre el 70 i el 80%. A

Bohèmia, l’epidèmia va ser molt lleu i gairebé no hi trobem rastres de grans

estralls. Al nostre país, més que no pas a la resta de la Corona d’Aragó,

l’epidèmia va ser de grans proporcions.

Hi ha un interès particular en estudiar la pesta i reconstruir el medi ambient en

què es va desenvolupar. Com interactuaven les comunitats humanes amb el

medi natural que les envoltava? Quin paper hi jugaven els paràsits,

microorganismes inclosos? Quina va ser la reacció de la societat civil i religiosa

davant d’una amenaça de salut pública de dimensions catastròfiques? Quines

mesures higièniques, si n’hi van haver, es van posar en pràctica? Quin era

l’estat d’ànim de la gent davant de la mort sobtada de familiars, amics i veïns?

Hem de fer un esforç per copsar l’impacte emocional i econòmic que la pesta

va tenir entre una població europea en general crèdula, mal informada,

esfereïda, i exhausta. Les guerres i la fam haurien fet més vulnerables els

individus, minvant la seva capacitat de resposta davant de l’epidèmia.

El nom de pesta negra, o “black death” en anglès, no va ser mai emprat a

l’edat mitjana. El nom que rebia en el nostre país era pesta o gran mortaldat. A

França i a Itàlia se la va anomenar “peste”, i a Anglaterra “pestilence” o “great

death”. L’origen del qualificatiu de negra sembla ser escandinau ( probablement

suec o danès) i la connotació no és cromàtica sinó que significaria terrible o

horrorós.

A principis del segle XIX apareix en els tractats mèdics en llengua alemanya la

primera referència contemporània de la pesta de 1348 amb el nom de Der

Schwarze Tod, la mort negra. A partir d’aquell moment en els texts anglesos

l’epidèmia medieval passa a ser anomenada “The Black Death”, per tal de

diferenciar-la de l’altra gran epidèmia de pesta de 1665 anomenada “The Great

Pestilence”. Alguns historiadors. Però, creuen que ja al segle XVII l’epidèmia

medieval va ser anomenada “The Black Death”.

La pesta és endèmica a certes regions del món, des de l’Àsia Central fins a les

planures l’Amèrica del Nord. A Mongòlia la pesta no s’ha eradicat mai, i a la

Xina és present a les províncies interiors de Hunan ( o Yunnan). El 1855 va

esclatar una rebel·lió a Hunan i tropes d’altres llocs de la Xina van ser enviades

per sufocar-la. Els soldats no habituats a evitar el risc de contagi van contraure

la pesta i la van estendre a la resta de la Xina. El 1894, però, un brot epidèmic

es va estendre des de la Xina interior fins Canton i el port de Hong Kong, on hi

havia importants assentaments comercials europeus. Les potencies europees

es van afanyar a enviar-hi els deixebles de Pasteur i de Koch amb l’objectiu

d’evitar la propagació de l’epidèmia, de la qual se’n desconeixien els

misteriosos mecanismes. El record de la pesta negra, i de les successives

epidèmies, i els seus estralls encara era viu a la memòria de les autoritats.

Un microbiòleg, suís de naixement, anomenat Alexander Yersin treballava

aleshores a les colònies franceses d’Indoxina. Yersin era un epidemiòleg expert

format a l’Institut Pasteur de Paris. En conèixer el brot de pesta a Hong Kong

s’hi va desplaçar, i hi va muntar un laboratori amb la intenció d’aturar l’epidèmia

abans no arribés a les colònies franceses del sud-est asiàtic. Tot i que les

tècniques microbiològiques eren molt rudimentàries al cap de poques

setmanes, Yersin i el japonès Kitasato, van aïllar el bacil de la pesta que va ser

batejat amb el nom de Pasteurella pestis. Finalment, i en honor del seu

descobridor, passar a anomenar-se Yersinia pestis. Els esforços per contenir

l’epidèmia no van donar fruit. El 1896 la pesta arribava a Bombay, i el 1899 ja

havia arribat a diversos ports del món com ara Sidney, San Francisco, Buenos

Aires, Glasgow i Porto.

Durant la següent dècada els mecanismes i detalls de com el bacil era

transmès per les puces des dels rosegadors fins els humans van quedar

finalment establerts.

La pesta és una zoonosi que ataca principalment als rosegadors silvestres

( esquirols, marmotes, tarbagans i similars) que són el seu reservori natural.

També pot infectar rates silvestres domèstiques. Un dels descobriments més

significatius va ser la comprovació de què rosegadors silvestres de Califòrnia i

l’Argentina ràpidament contreien el bacil de la pesta i passaven a formar part

del reservori natural. El fet de què les comunitats autòctones de rosegadors

silvestre fossin diferents de les comunitats reservori original del bacil no va

representar cap barrera per a la seva difusió. Des de la primera dècada del

segle XIX grans regions del món han passat a augmentar l’àrea de distribució

de la pesta, i actualment cada any es registren arreu casos aïllats de pesta en

humans, alguns d’ells mortals.

Els humans són hostes secundaris , accidentals normalment. El principal vector

és la puça de la rata. En general, només quan la rata mor i el seu cos es

refreda, la puça passa a parasitar l’ésser humà.

Es distingeixen tres tipus de pesta : la bubònica, la pneumònica i la

septicèmica. La més freqüent i comú és la bubònica ( amb presència de bubons

o inflamacions dels ganglis limfàtics de l’aixella, coll i l’engonal). El període

d’incubació és de pocs dies (2-8), seguit de febre alta, vòmits, convulsions,

pèrdua de coneixement, petèquies i a vegades supuració dels bubons al cap

d’una setmana d’iniciats els primers símptomes.

La forma pneumònica, mortal en tres dies, és l’única que es pot transmetre de

persona a persona. El bacil provoca una pneumònia amb greus dificultats

respiratòries sovint acompanyades d’expectoració de sang.

La forma septicèmica, mortal en 24 hores, consisteix en una invasió de la sang

per part del bacil, i, en conseqüència, una infecció generalitzada i xoc letal.

Es pot reconstruir l’etiologia i l’epidemiologia de la pesta medieval?

Avui en dia sembla indiscutible que el reservori natural original es troba a les

planes àrides d’Àsia central, aproximadament l’extensió ocupada per l’antiga

república soviètica del Turkestan, on la malaltia és enzoòtica. Les tribus

nòmades es mantenien si fa no fa al marge de les infeccions per dues raons

principalment: d’una banda els nòmades evitaven als rosegadors ( la caça del

tarbagan amb trampa era tabú) i d’altra banda les puces vectors de Yersinia

pestis no infecten cavalls. Durant segles res no va destorbar aquesta estabilitat

ecològica fins que es va establir la gran ruta de la seda entre Orient i occident.

Aquest tràfic de mercaderies entre Europa i la Xina es va intensificar a

començaments del segle XIV. Gènova i Venècia havien establerts des de

mitjans del segle XIII colònies comercials al llarg de la ruta de la seda.

Entre 1333 i 1334 un gran brot de pesta va esclatar a les províncies interiors de

la Xina (Manxúria) d’on va passar a Mongòlia, durant el mandat del Khan

Jannibeg ( o Yanibeg) de l’Horda Daurada.

Se sap del cert que la introducció de l’epidèmia a Europa va ser a través del

port genovès fortificat de Kaffa (actualment Feodosia o Theodosia) a la

península de Crimea. Jannibeg va assetjar Kaffa al 1343, sense èxit, i

novament el 1345-1346-1347. El 1347, però, les forces de Jannibeg van

començar a patir baixes a causa de l’arribada de la pesta, debilitant et setge a

la ciutat fortificada. Jannibeg va haver d’abandonar no sense catapultar

prèviament els cadàvers i cossos putrefactes dels seus soldats víctimes de la

temible malaltia. L’ús d’aquesta arma biològica va ser molt eficaç : la pesta es

va estendre ràpidament per Kaffa. Quatre vaixells genovesos van esmunyir-se

del setge creient fugir de la pesta, però malauradament la pesta viatjava a bord

amb ells camí d’Europa.

El 1347 la pesta passà de Kaffa a Constantinopla, i d’allà a el Caire i a Messina

(Sicília). A començaments de 1348 arribà a Venècia, i ràpidament viatjà a Pisa,

Gènova, Marsella i Barcelona. L’abril de 1348 la pesta arribà a Florència .

Giovanni Boccaccio (1313-1375), home culte i de prestigi, que actuà

d'ambaixador per a la ciutat de Florència, en fa una descripció de la seva

devastació a la introducció de la primera jornada del Decameró (el Decameró

va ser traduït al català el 1429 a Sant Cugat del Vallès i molt llegit pels

contemporanis, com ho demostren, per exemple, les referències que hi ha al

Tirant lo Blanc). La descripció de l’arribada de la pesta i dels seus símptomes

comença així:

“Dico adunque che già erano gli anni della fruttifera incarnazione del Figliuolo di

Dio al numero pervenuti di milletrecentoquarantotto, quando nella egregia città

di Fiorenza, oltre a ogn'altra italica bellissima, pervenne la mortifera pestilenza:

la quale, per operazion de' corpi superiori o per le nostre inique opere da giusta

ira di Dio a nostra correzione mandata sopra i mortali, alquanti anni davanti

nelle parti orientali incominciata, quelle d'inumerabile quantità de' viventi

avendo private, senza ristare d'un luogo in uno altro continuandosi, verso

l'Occidente miserabilmente s'era ampliata. E in quella non valendo alcuno

senno né umano provedimento, per lo quale fu da molte immondizie purgata la

città da oficiali sopra ciò ordinati e vietato l'entrarvi dentro a ciascuno infermo e

molti consigli dati a conservazion della sanità, né ancora umili supplicazioni non

una volta ma molte e in processioni ordinate, in altre guise a Dio fatte dalle

divote persone, quasi nel principio della primavera dell'anno predetto

orribilmente cominciò i suoi dolorosi effetti, e in miracolosa maniera, a

dimostrare. E non come in Oriente aveva fatto, dove a chiunque usciva il

sangue del naso era manifesto segno di inevitabile morte: ma nascevano nel

cominciamento d'essaa' maschi e alle femine parimente o nella anguinaia o

sotto le ditella certe enfiature, delle quali alcune crescevano come una comunal

mela, altre come uno uovo, e alcune piú e alcun'altre meno, le quali i volgari

nominavan gavoccioli. E dalle due parti del corpo predette infra brieve spazio

cominciò il già detto gavocciolo mortifero indifferentemente in ogni parte di

quello a nascere e a venire: e da questo appresso s'incominciò la qualità della

predetta infermità a permutare in macchie nere o livide, le quali nelle braccia e

per le cosce e in ciascuna altra parte del corpo apparivano a molti, a cui grandi

e rade e a cui minute e spesse. E come il gavocciolo primieramente era stato e

ancora era certissimo indizio di futura morte, cosí erano queste a ciascuno a cui

venieno. A cura delle quali infermità né consiglio di medico né virtú di medicina

alcuna pareva che valesse o facesse profitto: anzi, o che natura del malore nol

patisse o che la ignoranza de' medicanti (de' quali, oltre al numero degli

scienziati, cosí di femine come d'uomini senza avere alcuna dottrina di medicina

avuta giammai, era il numero divenuto grandissimo) non conoscesse da che si

movesse e per consequente debito argomento non vi prendesse, non

solamente pochi ne guarivano, anzi quasi tutti infra 'l terzo giorno dalla

apparizione de' sopra detti segni, chi piú tosto e chi meno e i piú senza alcuna

febbre o altro accidente, morivano. E fu questa pestilenza di maggior forza per

ciò che essa dagli infermi di quella per lo comunicare insieme s'avventava a'

sani, non altramenti che faccia il fuoco alle cose secche o unte quando molto gli

sono avvicinate. E piú avanti ancora ebbe di male: ché non solamente il parlare

e l'usare cogli infermi dava a' sani infermità o cagione di comune morte, ma

ancora il toccare i panni o qualunque altra cosa da quegli infermi stata tocca o

adoperata pareva seco quella cotale infermità nel toccator transportare”.

Una traducció lliure podria ser:

Dic que havent arribat a l’any de la fructífera encarnació del fill de Déu de 1348,

quan a la il·lustre ciutat de Florència, la més bonica de les ciutats italianes,

aparegué la mortífera pesta, ja sigui disseminada per influència dels cossos

celestes o per justa ira divina, com a correcció per les nostres iniquitats,

originada uns anys abans a l’orient, després d’haver destruït una innombrable

quantitats d’éssers humans, es va propagar sense respir, d’indret a indret, fins

arribar miserablement a l’occident. I sense que valgués cap dels esforços

humans, i malgrat la neteja de la ciutat ordenada per les autoritats de totes les

immundícies, la prohibició d’entrada a tota la gent malalta i altres molts consells

donats per conservar la salut; i fins i tot, les humils súpliques fetes a Déu per

les persones devotes, en processons, no una vegada sinó moltes, quasi bé al

començament de la primavera de l’any anteriorment esmentat, els dolorosos

efectes de la pesta començaren a ser horriblement aparents i els símptomes a

manifestar-se miraculosament.

I no com succeí a orient, on rajar sang pel nas era mostra evident de mort

inevitable, sinó que homes i dones per igual creixia a l’engonal o a l’aixella una

certa inflamació, de vegades com una poma, de vegades com un ou, algunes

creixien més, d’altres menys, que eren anomenades vulgarment gavocciolo

(bubó). I des d’aquestes dues parts esmentades començava el mortífer

gavocciolo a propagar-se en totes bandes: d’aquesta manera la forma de la

malaltia començava a canviar apareixent taques negres o lívides al braç o la

cuixa, a voltes grans i poques i a voltes moltes i petites. I com havia estat i

encara era el gavocciolo(bubó) signe infal·lible de mort propera, de la mateixa

manera eren aquestes taques per la persona en la qual apareixien.

Per la cura d’aquesta malaltia no semblava que valgués ni consell de metge ni

que fes profit cap medicina; de fet, ja fos que la naturalesa de la malaltia fos

resistent al tractament, o ja fos per la ignorància dels metges (entre els quals, a

més a més dels qualificats, n’hi havia un munt, homes i dones, que practicaven

sense haver rebut mai cap doctrina mèdica) que en desconeixien l’origen i la

manera en què s’encomanava, i per conseqüència els seus remeis

fracassaven, no tan sols pocs se’n guarien sinó que en menys de tres dies de

l’aparició dels esmentats signes, més tard o més d’hora, morien, en molts

casos sense febre ni altra incidència.

I encara va tenir més força aquesta pesta del fet que els malalts

l’encomanaven només acostar-se als sans, tal i com el foc pren en a les coses

seques o olioses quan se les hi apropa. I encara el mal anava més enllà ja que

tan sols per parlar o associar-se els malalts amb els sans els hi encomanaven

la malaltia amb el conseqüent perill de mort; fins i tot només per tocar la roba o

qualsevol altra cosa que hagués estat tocada o portada pel malalt els sans

emmalaltien.

El 1352 la pesta ja havia recorregut tota Europa i arribava fins a Kíev, uns 700

km al nord de Kaffa, el seu punt d’entrada al continent. Uns 25 milions de

persones mortes donaven fe de la magnitud de la catàstrofe.

Xenopsylla cheopis és la puça vector del bacil Yersinis pestis. La picada de la

puça a l’home pot implicar la transmissió mecànica de la malaltia, simplement

per contaminació de les peces bucals de la puça. En altres casos pot tractar-se

d’infecció per regurgitació de sang amb el bacil. La major part de les puces

infectades desenvolupen bloquejos en els seus sistemes digestius com a

resultat de la multiplicació dels bacteris. Aleshores, quan les puces intenten

alimentar-se la sang retorna a l’hoste novament, transportant uns quants

bacteris. Com no pot passar aliment a través del bloqueig, les puces es tornen

cada cop més famolenques, intentant menjar cada cop amb més freqüència. El

resultat és que la pesta s’estén amb més facilitat.

Rattus rattus és la rata oriental o rata negre, hoste veritable de Xenopsylla

cheopis. És més prima i més petita que la rata comú ( Rattus norvegicus) i té el

pèl negre i més fi. Fa de 17 a 23 cm de llarg i la seva cua pot arribar als 25cm;

el pes varia al voltant els 200g. A l’edat mitjana va migrar d’Àsia per distribuir-

se a tot el món, principalment a les zones portuàries. És l’espècie que més s’ha

estès en els vaixells. És una rata que s’enfila molt fàcilment, a voltes neda i

habita els llocs elevats com últims pisos dels edificis en àrees habitades. Els

cereals són el seu aliment habitual.

Encara resten enigmes sense resoldre respecte a l’etiologia exacta de la pesta

negra. No tothom està d’acord en acceptar que es tractava de la pesta

bubònica. De fet, el més insòlit és que en cap moment, o fins ara no se’n ha

descobert cap, es fa referència a cap text contemporani de l’existència d’un

episodi epizoòtic previ o simultani a l’aparició de les primeres víctimes

humanes. La mortaldat de rates és un fet obligat abans de què les puces deixin

els e seus hostes naturals i triïn els humans com alternativa. A qualsevol

epidèmia clàssica de pesta bubònica les persones només contrauen la malaltia

quan l’epidèmia va acompanyada o precedida de la mort dels rosegadors

portadors de les puces.

Una altra qüestió per aclarir és com va estendre’s l’epidèmia, tant per terra com

per mar, tan ràpid i amb tanta força. Si no és per la variant pneumònica la pesta

no pot encomanar-se de persona a persona. Però l’epidèmia medieval

presentava una periodicitat incompatible amb una transmissió de la variant

pneumònica: màxima virulència a finals d’estiu, i període de retrocés a l’hivern.

De tractar-se principalment de la forma pneumònica hauria estat més freqüent

una mortaldat elevada en els mesos freds, més propicis a les pneumònies.

Tampoc la forma bubònica encaixa amb tots els símptomes descrits per alguns

contemporanis, com el prestigiós metge del Papa a Avinyó, Guy de Chauliac.

Chauliac identifica dues formes de pesta. La primera i més virulenta apareix a

la primavera de 1348, marcada per febre alta i expectoració de sang; la mort

ocorria molt ràpidament – 3 dies- i era molt encomanable. No apareixien

bubons i els símptomes s’assemblaven més als de la tuberculosi en fase

terminal. El segon tipus, menys perillosa va aparèixer més avançat l’any; hi

apareixien bubons, era menys mortal i menys contagiosa.

Un altre metge d’Avinyó, Raymond Chalmel de Viviers, descriu com a

símptomes de la pesta l’aparició d’erupcions a la pell, anomenades pustulae, a

l’engonal, espatlles, esquena i braços. La gent anomenava aquestes marques

guirnaldes de la pesta.

A Florència, a partir de l’any 1377, es va enregistrar la causa de les defuncions

degudes a infeccions. Entre els signes que s’apuntaven com mostres de

malaltia hi figuraven els bubons, que s s’atribuïen a l’anomenada aguinaglia

(engonal), antic nom vulgar de la pesta. Altres voltes s’apuntava a l’aparició de

lenticulae o lentiggini, i també pestilentialis punturae ( probablement petèquies).

És possible que la malaltia que avui coneixem no sigui idèntica a la pesta

medieval. De fet els microbiòlegs han descrit dues mutacions de Yersinia pestis

: Yersinia pseudo-tuberculosisi i Yersinia enterolitica. Resulta difícil, per no dir

impossible, esbrinar si aquest dos mutants existien ja a l’edat mitjana o si van

aparèixer posteriorment. És plausible que Yersinia pestis no hagi exhaurit la

seva capacitat de mutació. No podem assegurar que les malalties que

observem avui en dia siguin les mateixes que van patir els nostres antecessors.

LA PESTA NEGRA COM A FIL CONDUCTOR DELS MATERIALS DIDÀCTICS

El tema triat per a elaborar els materials didàctics és la pesta negra, començant

per la terrible epidèmia que va patir Europa entre 1347 i 1352, fins a l’estat

actual de coneixements sobre la malaltia, passant per les etapes del

desenvolupament científico-tècnic de la medicina.

Aprendre és una activitat extremadament complexa i ensenyar pot esdevenir

una tasca titànica si no es disposa dels recursos escaients i en consonància

amb l’alumnat destinatari. Els dos crèdits variables aborden de manera simple,

concisa i atractiva la lluita de la humanitat contra la pesta al llarg de la història.

El material didàctic, que respecta els continguts conceptuals, procedimentals i

actitudinals, així com els objectius generals i terminals fixats per la nova

legislació, fa un recorregut des de l’epidèmia medieval fins als nostres dies,

amb un enfocament essencialment biològic.

Tot i haver una àmplia bibliografia sobre la pesta negra a Europa, de moment

no hi cap llibre publicat que tracti estrictament sobre la biologia de l’epidèmia.

Per tant, no hi ha actualment a disposició del professorat, cap antecedent d’una

aproximació des del punt de vista de la biologia dels mecanismes que van fer

possible la transmissió de la malaltia de punta a punta del continent.

1.1.1 Des del punt de l’aprenentatge de les ciències

Dins dels objectius estrictament científics d’uns materials sobre la pesta negra

destacaré el lligam ciència-societat.

Una de les dificultats més freqüents que s’ha de preveure consisteix en

relacionar convenientment l’avenç de la ciència i el desenvolupament de les

idees.

Els descobriments científics estan lligats als avenços tecnològics. S’insisteix

que els descobriments dels gèrmens no s’haurien pogut fer sense la millora

dels microscopis. Es recalca que l’esforç de posar en comú els coneixements

de cadascun dels científics per separat és una de les propietats emergents de

la ciència que han de quedar clares quan s’estudien malalties epidèmiques.

En el vessant de l’educació per a la salut es destaca el fet que malgrat que

totes les persones estem exposades a una enorme varietat de malalties

infeccioses la nostra conducta individual pot ajudar-nos a prevenir-les i evitar-

les. Es fa esment al fet que si les epidèmies de la pesta negra van ser tan

difícils d’aturar va ser perquè l’avenç de la medicina depenia dels

descobriments en altres camps de la ciència i de la tècnica ( microscopia,

química i farmacologia ). Un apartat interessant en aquest sentit és el

relacionat amb les plantes medicinals (i altres productes naturals ) emprades

per guarir i tractar les malalties. S’aprofita per il·lustrar que els remeis

medievals per a la pesta negra eren un recull de la cultura popular local i a la

vegada un coneixement de les propietats curatives dels vegetals tot i

desconèixer-ne els principis actius.

Molts dels grans descobriments es basen en petites observacions i

investigacions prèvies. Cada pas en el coneixement del mecanisme d’una

malaltia va precedit de centenars de petits passos sense els quals no s’hauria

arribat a cap resultat concloent.

Es parla de figures claus com Pasteur , Koch, Yersin. Es fa èmfasi en el paper

dels pioners i pioneres que amb escassos mitjans van haver d’enfrontar-se amb

la ignorància o el rebuig dels seus contemporanis.

1.1.2 Des del punt de l’aprenentatge de l’anglès a través de les ciències

Un dels trets més significatius del AICLE possiblement sigui el fet que

s’observa per part de l’alumnat un augment de la concentració i de la capacitat

de resoldre problemes de manera alternativa. Des del barri on es localitza el

meu lloc de treball s’observa, malauradament massa sovint , que la

competència en anglès, més que no pas la competència en ciències, és un

distintiu d’status social. En la pràctica docent es constata com alumnat

relativament fluix en anglès però amb prou capacitat en ciències augmenta les

seves estratègies lingüístiques a les classes Orator, i, poc a poc, va guanyant

confiança en l’ús de la llengua estrangera com a vehicle per resoldre els

problemes plantejats o raonar una hipòtesi.

S’ha escrit abastament sobre la importància del llenguatge en l’aprenentatge

de la ciència. El llenguatge emprat en l’ensenyament de les ciències,

particularment complex però indispensable per interioritzar el coneixement -

saber és saber explicar- , fa que el procés d’aprenentatge d’aquest guardi

similitud amb l’aprenentatge d’una llengua estrangera. En efecte, en tots dos

casos les habilitats cognitives d’anàlisi, comparació, classificació i interpretació,

entre d’altres, permeten i desenvolupen habilitats cognitivo-lingüístiques com

són la descripció, la definició, l’explicació i l’argumentació.

Amb els materials sobre la pesta negra l’alumnat podrà ser exposat a més

hores d’anglès des de diferents angles, la qual cosa redundarà sobre la seva

competència en llengua estrangera.

1.1.3 Des del punt de l’aprenentatge de les noves tecnologies

Usar els idiomes per aprendre és un pas endavant en la internacionalització de

l’ensenyament i en la interculturalitat de l’aprenentatge. L’anglès és l’idioma

vehicular que permet alhora que s’aprenen els conceptes de ciències compartir

procediments amb altres joves d’altres centres escolars. Gràcies a eines com

del correu electrònic i les webs escolars, els projectes cooperatius poden ser

telemàtics. Amb coneixements informàtics bàsics l’alumnat farà arribar la seva

investigació sobre la incidència de la pesta negra a la seva comunitat a un

nombre il·limitat d’altres alumnes. No serà fàcil trencar el gel , i de vegades

serà decebedor no ser correspost/a amb la mateixa promptitud i/o entusiasme.

Però aquesta també serà una lliçó que s’haurà d’aprendre quan es treballa on-

line.

TREBALL REALITZAT

S’han dissenyat dos models de material didàctic, un per cada cicle

d’ensenyament secundari obligatori, en forma d’aplicatiu multimèdia senzill i

pràctic però confeccionat amb cura i rigor.

El plantejament del material didàctic interactiu, en el qual l’alumnat és el centre

de l’acció pedagògica, consisteix en complementar l’ensenyament de les

ciències amb l’alfabetització en les noves tecnologies , ampliant la perspectiva

de l’alumnat pel que fa referència a la relació entre ciència, tecnologia i

societat, i tot això a través d’una llengua vehicular estrangera, concretament

l’anglesa.

El projecte permet organitzar l’ensenyament-aprenentatge de les matèries

curriculars de ciències de la naturalesa i de la llengua estrangera trencant els

compartiments estancs i encoratjant el transvasament d’estratègies

d’aprenentatge d’una àrea a l’altra. El coneixement no es presenta fragmentat,

la qual cosa pot ajudar a obrir la ment de l’alumnat i a establir connexions entre

les diferents matèries.

El projecte s’articula en dos blocs, un per a primer cicle d’ESO i un altre per a

segon cicle d’ESO.

A primer cicle l’aplicatiu multimèdia ( aproximadament unes 36 hores de treball)

consisteix en un conte interactiu amb animacions audiovisuals que presenten

els continguts de manera atractiva per a l’alumnat . S’ha realitzat en format CD

perquè es podrà realitzar off-line ( encara que no requereixi connexió també es

trobarà en xarxa).

Consta de sis capítols estructurats en dotze MUDs ( miniunitats didàctiques), a

raó de dues per capítol. Inclou una guia didàctica per al professorat i un mapa

conceptual . Cada MUD està formada per una explicació precisa i acurada, una

part pràctica d’auto-avaluació.

Cada MUD s’inicia amb una animació que introdueix el tema. Va seguida de

quatre apartats amb explicacions breus fetes amb cura i rigor.

Una eina multimèdia d’aprenentatge permet, si està ben dissenyada, prou

autonomia a l’alumnat per tal d’avançar al propi ritme i auto-avaluar-se. En

acabar cada MUD hi ha dos qüestionaris amb cinc preguntes cadascun. El

primer és el de colors més clars (gamma de carbasses) i el segon és el de color

més pujats (gamma dels vermells). Els primers són en general de resposta més

immediata que no requereix més que la comprensió del text de la MUD. Els

segons de vegades introdueixen alguna petita modificació en la redacció que fa

que la resposta hagi de ser una mica més elaborada. A cada frase hi correspon

una única resposta correcta, que en la major part dels casos consisteix en una

única paraula, de vegades una xifra i en algun cas un tant per cent o bé una

paraula acompanyada d’un signe d’interrogació. Hi ha un comptador d’errors.

La resposta correcta queda escrita, en canvi la resposta equivocada s’esborra

automàticament. S’ha de tenir molta cura amb les majúscules i les minúscules

ja que es comptabilitzarà com errada qualsevol paraula que hagi d’anar amb

majúscula i no la dugui o a l’inrevés.

Algunes de les dotze MUDs s’articulen al voltant d’uns personatges comuns.

( es vetlla perquè la figura femenina representi tasques científiques i de

recerca).

El glossari té unes 430 entrades, que van des de paraules d’ús corrent fins a

termes més aviat científics o d’ús restringit. Cada entrada està en cursiva en el

text de les MUDs. S’ha d’insistir que es tracta d’una traducció lliure en la major

part dels casos, estricte i exclusivament aplicable al context en el qual es troba

la paraula. Els verbs conjugats van acompanyats de l’infinitiu entre parèntesi.

OBJECTIUS

- Emprar els coneixements científics per comprendre a grans tretsl’evolució científico-tecnològica de la nostra societat des de l’èpocamedieval a l’actualitat

- Valorar actituds científiques com la curiositat, l’objectivitat i l’esperit críticen l’avenç de la medicina

- Extreure les idees bàsiques de textos científics senzills en anglès- Observar amb instruments òptics senzills- Diferenciar els regnes dels éssers vius- Distingir entre cèl·lula eucariota i procariota

ACTITUDS, VALORS I NORMES

- Valoració de la interdisciplinaritat- Conscienciació dels problemes que genera una epidèmia- Valoració del control de les epidèmies

- Interès a conèixer les respostes científiques a problemes plantejats pelséssers humans en diverses èpoques i per diferents cultures

CONTINGUTS

Procediments

- Observació de documentació gràfica- Interpretació de la informació visual- Expressió de resultats en forma de dibuixos retolats en anglès- Resolució de qüestionaris en anglès- Utilització de mitjans tecnològics audiovisuals

Conceptes

THE BLACK DEATH or the biology of an epidemic ( I*)La pesta negra o la biologia d’una epidèmia

THE PLAGUELa pesta

1- Plague in Catalonia ( XIVth century)MUD : La pesta a Catalunya (segle XIV)

2- Description of the symptomsMUD : Descripció dels símptomes

COMMUNICABLE DISEASESMalalties encomanables

3- How infection occursMUD : Com s’origina una infecció

4- Infection routesMUD : Vies d’infecció

MICROBIAL WORLDMón microbià

5- The microscopeMUD : El microscopi

6- Microbes : bacteriaMUD : Microbis: els bacteris

EPIDEMIOLOGYEpidemiologia

7- History of the disease : the march of the plagueMUD : Història de la malaltia : l’avanç de la pesta

8- Medicine in the middle agesMUD : La medicina a l’edat mitjana

MICROBE HUNTERSCaçadors de microbis

9- The history of microbial medicineMUD : La història de la medicina microbiana

10- The scientific methodMUD : El mètode científic

THE PLAGUE TODAYLa pesta avui dia

11- From magic to medicine

MUD : De la màgia a la medicina

12- Penicillin and antibioticsMUD : La penicil·lina i els antibiòtics

Índex

Glossari

A segon cicle d’ESO s’ha confeccionat una pàgina web amb una introducció

amb índex i sis unitats didàctiques ( a raó d’unes sis hores de treball per unitat)

. Inclourà una guia didàctica per al professorat, un mapa conceptual i la creació

d’una comunitat d’aprenentatge i l’elaboració d’un petit treball de recerca

telemàtic cooperatiu, en col·laboració amb altres centres (d’arreu del principat,

de l’estat i de la unió europea).

Cada unitat didàctica incorporarà uns exercicis pràctics que es podran

realitzar a partir de les explicacions que figuraran a la pròpia unitat, una

webquest que requerirà la navegació guiada i un apartat d’auto-avaluació.

El projecte vol proporcionar una eina apropiada als ensenyants i estudiants i

fer-los participar , en certa mesura, d’una petita recerca en un camp a l’abast

de l’alumnat de secundària obligatòria.

OBJECTIUS

- Conèixer el funcionament de les malalties infeccioses i utilitzar aquestsconeixements per tenir cura de la salut

- Adquirir hàbits d’higiene i profilaxi que siguin útils al llarg de la vida- Iniciar-se en el procés d’experimentació científica- Treballar al laboratori amb ordre, pulcritud i netedat- Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades- Utilitzar la terminologia científica en el seu context- Els dos objectius anteriors hauran d’assolir-los en anglès- Buscar informació en anglès, català i castellà en diferents fonts, molt

especialment a través de les tecnologies de la informació i lacomunicació

ACTITUDS, VALORS I NORMES

- Valoració de la importància del treball col.laboratiu- Valoració de la importància del coneixement de l’anglès en un treball

cooperatiu internacional- Valoració de l’ordre, la pulcritud i la formalitat en un treball telemàtic fet

conjuntament- Rebuig dels factors que atempten contra la salut individual i col·lectiva- Valoració de la importància de l’avenç cientifico-tecnològic en la millora

de la qualitat de vida

CONTINGUTS

Procediments

- Planificació d’una investigació- Comparació de resultats- Exposició de resultats en forma gràfica i en anglès- Interpretació dels resultats

Conceptes

THE BLACK DEATH, or the biology of an epidemic ( II*)La pesta negra o la biologia d’una epidèmia

THE PLAGUEUnitat didàctica 1 : La pesta

Bubonic plagueLa pesta bubònica

Pneumonic plagueLa pesta pneumònica

Ecological environment of plagueEntorn ecològic de la pesta

COMMUNICABLE DISEASESUnitat didàctica 2 : Malalties encomanables

Direct contact infectionsInfeccions per contagi directe

Insect-borne infectionsInfeccions transmeses per insectes

Air-borne infectionsInfeccions transmeses per l’aire

MICROBIAL WORLDUnitat didàctica 3 : Món microbià

Microbial biologyBiologia microbiana

Prokariotes and eukaryotesProcariotes i eucariotes

EPIDEMIOLOGYUnitat didàctica 4 : Epidemiologia

Impact in social life and civilizationImpacte cultural i social

Epidemiological interpretation of the Black DeathInterpretació epidemiològica de la pesta negra

MICROBE HUNTERSUnitat didàctica 5 : Caçadors de microbis

The germ theoryLa teoria del germen

Pasteur, Koch and YersinPasteur, Koch i Yersin

Finding the microorganismCercant el microorganisme

THE PLAGUE TODAYUnitat didàctica 6 : La pesta avui dia

Risk factorsFactors de risc

Wild rodents reservoirReservori dels rosegadors salvatges

Índex

Glossari

4.2.1 ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

4.2.1.1 Ensenyament de les Ciències i de l’ Educació per a la Salut

Una de les missions essencials de les ciències experimentals en

l’Ensenyament Secundari Obligatori és dotar a l’alumnat del coneixement bàsic

per tal de preservar la seva salut i tenir-ne cura al llarg de la vida. Per a

aconseguir fer néixer en l’alumnat la responsabilitat vers la pròpia salut, és

imprescindible transmetre de forma clara, precisa, però simple quines són les

condicions en què els humans emmalaltim.

Entre els riscos més evidents trobem les malalties infeccioses i contagioses.

Estudiar i reconèixer els mecanismes de transmissió de dites malalties és

prioritari durant la pubertat . En efecte, l’adolescència és un dels períodes de

més alt risc, donades les característiques pròpies del hàbits de conducta en

aquesta edat.

L’elaboració de materials didàctics sobre la pesta negra permet fer un

seguiment dels avenços al llarg dels segles ja que és un referent imprescindible

en la lluita contra les malalties infeccioses . L’estudi d’aquesta plaga, que ha

patit i encara pateix la humanitat , permet introduir als nois i noies, des d’una

perspectiva actual , en el món de la prevenció i diagnòstic d’aquestes

patologies.

4.2.1.2 Impacte del coneixement científic i relació ciència-societat

La importància que el paper de les epidèmies ha jugat al llarg de la història de

la humanitat no sempre surt reflectida en els llibres de text. En aquest sentit, és

escassa la informació que trobem en els manuals de ciències de la naturalesa,

tant en dels de crèdits comuns com dels de variables. En la relació que es fa

dels microorganismes i de les malalties infeccioses, és rar llegir la descripció de

l‘entorn social en què s’han anat succeint els diferents descobriments , tant del

germen causant de determinada malaltia com del tractament més eficaç per

combatre’l.

En la història de la medicina , el desenvolupament científic no pot anar deslligat

de l’impacte que cada fita ha suposat en el dia dia de la humanitat.

Un treball sobre la pesta negra, especialment centrat en els esdeveniments de

1348, permet alhora que treballa els conceptes bàsics de microbiologia donar

rellevància a una gran epidèmia que va capgirar la societat catalana i europea

de l’època.

4.2.2 L’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES ESTRANGERES

Els materials sobre la pesta negra han de servir tant per al professorat de

ciències que vulgui fer la seva matèria en anglès com per al professorat

d’anglès que vulgui fer contingut de ciències. L’alumnat destinatari tant pot ser

alumnat que vagi bé en l’anglès i no tant en ciències com a l’inrevés. La meva

experiència durant els darrers tres anys en el projecte Orator ha estat

precisament fomentar l’aprenentatge de l’anglès a través de continguts de

ciències entre aquell alumnat que assoleix bé els continguts científics però és

fluix en llengua estrangera. Hem de tenir present que tant en carreres tècniques

com en carreres científiques avui en dia el coneixement instrumental de

l’anglès és ineludible.

En aquests moments disposem de molta informació respecte a l’ensenyament

de continguts curriculars en llengua estrangera. Aprendre a través d’una

llengua diferent de la materna requereix d’unes adaptacions metodològiques

específiques. Encara que l’ensenyament de la llengua estrangera queda en

segon terme respecte al contingut curricular això no vol dir de cap manera que

hagi de ser desatesa. Els models emprats a Europa per a l’educació bilingüe

mostren que tant el contingut com la llengua poden ser apresos

simultàniament.

4.2.3. LES NOVES TECNOLOGIES COM A EINES D’APRENENTATGE

No tothom aprèn de la mateixa manera ni a la mateixa velocitat, ni tampoc en

té l’obligació. Una eina multimèdia d’aprenentatge permet, si està ben

dissenyada, prou autonomia a l’alumnat per tal d’avançar al propi ritme i auto-

avaluar-se.

Però no és la possibilitat d’auto-aprenentatge ni d’auto-avaluació l’única cosa

que es pot potenciar. Amb materials sobre la pesta negra l’eina més poderosa

que es pot explotar és la capacitat de treball cooperatiu telemàtic amb altres

centres d’arreu de l’estat i de la Unió Europea. En efecte, pocs són els indrets

al continent europeu que no hagin patit, amb més o menys intensitat, una

epidèmia de pesta bubònica. Una part del materials de segon cicle de l’ESO

consistiran en un projecte telemàtic amb altres centres escolars (socis)

europeus. Sense afany competitiu, el resultat pot ser una mostra d’investigació

a petita, mitjana i gran escala segons l’ambició i la disponibilitat de temps i

recursos de cada centre. En el cas del nostres instituts, alhora, podria ser una

font documental que, ben tractada, donaria peu a un seguit de treballs de

recerca de batxillerat.

Molts centres aprofiten les seves webs com eines d’aprenentatge compartit. Un

espai multilingüe, evidentment multiplica les possibilitats de difusió, i en última

instància, la rendibilitat de l’esforç cooperatiu de la comunitat educativa.

Construir continguts col·lectivament, participar en intercanvis, desenvolupar

competències en matèria d’utilització de les noves tecnologies i saber treballar

conjuntament són habilitats que s’adquireixen a través de la confecció d’un

projecte telemàtic.

4.2.4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’ensenyament de les ciències de la naturalesa en anglès reuneix unes

característiques específiques que comporten la necessitat d’atendre la

diversitat de l’alumnat. Entenc que aquesta atenció rau tant en no permetre que

una part de l’alumnat quedi arraconada i no assoleixi les competències

bàsiques, com en oferir activitats complementàries a l’alumnat més diligent.

Tant respecte mereix el noi o noia que requereix un ritme més lent com aquell o

aquella que sol·licita més dinamisme. Desatendre una part de l’alumnat o una

altra minvaria l’èxit de la iniciativa i actuació pedagògica.

Els materials estan organitzats de tal manera que hi ha la mateixa seqüència

didàctica als dos cicles de l’ESO. Això permet al professorat un cert marge de

maniobra per a treballar individualment la diversitat a l’aula.

El fet de què el professorat disposi als dos cicles de material d’ensenyament-

aprenentatge dels mateixos capítols ( MUDs i unitats didàctiques) possibilita en

casos concrets d’alumnat de primer cicle amb més capacitat i/o rendiment

acadèmic avançar feina proporcionant-li materials de la mateixa unitat però de

segon cicle; en altres casos, d’alumnat de segon cicle de nova incorporació i/o

de ritme més lent, permet recular proporcionant materials de primer cicle sense

necessitat d’alterar la programació.

4.4. MARC REFERENCIAL

“Els aprenentatges són el resultat de la construcció del coneixement que es

produeix quan es duen a terme tasques i es resolen problemes” (Robert Lewis).

El disseny dels materials està basat en el model constructivista de

l’aprenentatge. En el camp de les ciències les idees prèvies de l’alumnat es

barregen tot sovint amb les tradicions populars de les diverses cultures. És per

això que s’ha d’anar amb molta cura en el procés de construcció del nou

coneixement per no entrar directament en conflicte amb concepcions molt

arrelades en els costums de la gent, i fugir d’una concepció de ciència que

divideix el món en orient i occident, malauradament tant d’actualitat avui en dia.

No oblidem que el nostre alumnat és de procedència diversa, a vegades amb

cultures mil·lenàries que precisament a l’edat mitjana gaudien d’un nivell

científic molt superior al de la major part del nostre entorn europeu.

No tan sols el nostre alumnat no arriba buit de coneixements sinó que aquest

saber alternatiu no ha de ser mai subestimat. Allò que per algunes persones és

ignorància i superstició pot tenir les seves raons de ser en el seu context

històric i social. Una bona part de la feina encomanada al professorat que

imparteix disciplines científiques és la de transmetre al nostre alumnat la

curiositat i l’esperit crític per qüestionar contínuament, fonamentant-se en els

coneixements adquirits, l’anomenada ciència oficial.

També l’enfocament de l’ensenyament d’aquesta ciència oficial pot marcar

diferències de gènere en l’èxit de l’aprenentatge. Diversos estudis als països

anglosaxons conclouen que perquè les ciències no siguin descoratjadores per

a les noies han d’incloure elements de desmitificació de l’objectivitat i la

neutralitat de la ciència. Es pot donar una visió no sexista de la ciència

recuperant l’autoritat científica de les dones, per exemple, il·lustrant que la

primera escola de medicina que va facultar dones per treballar de metges es

remunta a l’edat mitjana (al segle XI a Salerno, Itàlia). Això serveix com a

model d’identificació i referència per a les noies que veuen com la presència

femenina en la ciència no és recent.

Els continguts transmesos pel professorat no desplacen amb facilitat les idees

prèvies de l’alumnat. Això no ha de ser necessàriament un obstacle en la seva

formació si s’aconsegueix per part de l’alumnat la predisposició a acceptar que

hi ha una visió científica no definitiva, que no sempre és unànime, però que és

la millor que s’ha trobat fins aquell moment per donar explicació a un fenomen,

a un procés, donar solució a un problema o trobar tractament per a una

malaltia.

4.5. METODOLOGIA

Avaluació inicial:

S’ha dut a terme una avaluació inicial a l’IES Valldemossa , tant a primer com a

tercer D’ESO.

En tots dos casos es van passar dos tests diferents a un total de 90 alumnes

per nivell :

- un test per detectar els coneixements previs en llengua anglesa tant de

l’alumnat que comenci primer cicle com del que comenci segon cicle. Es

procurà passar-lo la segona setmana un cop iniciat el curs escolar.

S’acordà el dia més convenient amb les respectives tutories.

- Un test en català per detectar l’existència de concepcions prèvies i

alternatives sobre la pesta i les epidèmies, en concordància amb cada

nivell educatiu. Es procurà passar-lo la tercera setmana un cop iniciat el

curs escolar. S’acordà el dia més convenient amb les respectives

tutories.

Un cop analitzats els resultats dels 360 tests s’ha procurat :

- acotar la diferència en competència en anglès entre aquella part de

l’alumnat que pugui rebre classes extraescolars i aquella que no en rebi.

- esbrinar si hi ha diferències significatives en concepcions prèvies i

alternatives entre nois i noies, i en cas afirmatiu, si aquestes són més

acusades a una edat o una altra. Encara que aquest no sigui objecte

directe d’estudi d’aquest projecte s’ha intentat incidiren la correcció de

les possibles diferències de gènere en l’aprenentatge de les ciències.

A partir de les conclusions a les quals s’ha arribat s’ha optat per aquelles

adaptacions científiques i didàctiques que milloren l’aprenentatge significatiu.

Treballar de manera conjunta diferents àrees curriculars obliga a flexibilitzar la

pràctica educativa de manera que sigui possible crear nous plantejaments

metodològics.

Cada matèria té les seves peculiaritats, cada disciplina aporta la seva pròpia

metodologia, però segur que es pot trobar un terreny comú que faciliti a

l’alumnat anar adquirint coneixements científics alhora que guanya seguretat en

llengua anglesa i familiaritat en l’ús de les noves tecnologies.

Aquest enfocament que tracta el coneixement de manera interdisciplinar,

desenvolupa en l’alumnat una pluralitat de punts de vista i un enriquiment

cultural.

El tercer nivell de concreció de l’àrea de ciències de la naturalesa i de l’àrea

d’anglès recau sota la responsabilitat del professorat que ha d’adaptar la

programació a les característiques del seu centre de treball i emprar la

metodologia més convenient davant de la singularitat d’un grup d’alumnat en

concret.

El currículum variable, on s’emmarca el meu projecte de treball, permet

multiplicar les estratègies d’ensenyament-aprenentatge, ampliar l’oferta

d’atenció a la diversitat, introduir propostes més agosarades i descobrir una

interdisciplinarietat inusual, com és el cas d’un binomi no gaire freqüent :

música-ciència.

Una cançoneta infantil pot il·lustrar una terrible malaltia contagiosa. Un

exemple clarificador el proporciona una cançó anglesa molt popular - Ring a-

round the rosy- que serveix per explicar els símptomes de la pesta negra.

L’alumnat haurà d’aprendre la rondalla, i, tot seguit, fer la seva petita

investigació i interpretació amb el suport de les explicacions pertinents i d’unes

animacions audiovisuals que mostraran els símptomes.

Trobaran una possible solució, perquè la resposta és oberta i no és única.

Ni les MUD ni les unitats didàctiques es plantejaran de manera closa. L’alumnat

AICLE no ha de ser necessàriament un grup homogeni ni en coneixements

previs ni en aptituds i, per tant hauria de tenir l’ocasió d’exercitar-se en un

entorn que propiciés la versatilitat. S’ha de pensar en respectar els estils

d’aprenentatge, permetre l’opcionalitat, els aprofundiments, les tasques

complementàries o alternatives.

La major part de les activitats estan pensades per atraure aquell alumnat que

mostra desgana o presenta dificultat en seguir discussions teòriques. En canvi,

aquest mateix alumnat davant d’un aplicatiu multimèdia sol ser capaç de

desenvolupar habilitats desconegudes i mostrar una competència notable.

Fruit de la reflexió sorgida en la pràctica del dia a dia i de l’auto-observació

(enregistrament en vídeo de les classes Orator), he pogut seleccionar entre

aquelles tàctiques que focalitzen l’interès de l’alumnat i garanteixen una

dinàmica fluida, la metodologia a emprar en la confecció del material

multimèdia. En destaco les següents orientacions metodològiques:

- Concentració en les idees principals

- Presentació sistemàtica

- Integració de mitjans multimèdia

- Interactivitat i retro-alimentació contínues

- Aprenentatge autònom : accés a un glossari-diccionari, text associat a

àudio

- Inclusió d’animacions, d’il·lustracions, àudio, per tal de facilitar la

comprensió

- Introducció del vocabulari necessari prèviament a l’exercici

- Estratègies lingüístiques : parafrasejar, simplificar

- Estructura repetitiva de les unitats

- Transferència de la informació d’un format a un altre : taules, gràfics,

text, arxius de so

- Exercicis pautats i redundants

- Comprovació de la comprensió mitjançant breus activitats de revisió

- Auto-avaluació

- Discussió i presa de decisions en grup mitjançant activitats com pluja

d’idees, prova-error

- Desenvolupament de destreses cognitives : deducció, formulació i

verificació d’hipòtesi, elaboració de conclusions, extracció de significat

pel context o per la negociació en grup

- Treball cooperatiu

Fer que un treball en grup sigui alhora un treball cooperatiu no és tasca simple.

Els grups han de ser heterogenis de nivell i de sexe, i la seqüència didàctica ha

de programar moments de treball individual, per donar temps a la reflexió, i

moments de treball col·lectiu, per donar pas a la discussió i la negociació. Per

tal de promoure la cohesió s’ha d’evitar incloure al mateix grup dues persones

amb capacitat de lideratge o dues persones amb comportament disruptiu. Una

recerca amb eines telemàtiques permet atorgar a cada membre de l’equip un

paper diferent, un protagonisme i una responsabilitat en el producte final. Aquí

entra en joc tota la riquesa dels diferents estils d’aprenentatge amb l’objectiu

comú d’aconseguir un bon resultat.

Per arribar a aquesta fita es proposaran tècniques pròpies de l’anomenat model

del Cooperative Learning i d’altres de l’anomenat model del Contrat Didactique

( sempre intentant que aquest contracte sigui real i negociat amb l’alumnat, i no

imposat pel professorat ja que difícilment es compliria)

Els tres elements que es tindran en compte per l’èxit del treball cooperatiu

seran la formació dels grups, la interdependència i heterogeneïtat dels

membres, i , la responsabilitat individual. Es buscarà simultàniament el

desenvolupament de les habilitats socials.

En la guia didàctica d’instruccions per al professorat s’inclou les activitats de

desenvolupament cognitiu que alhora afavoreixen determinades habilitats

socials.

4.6. RECURSOS

Per a l’avaluació inicial s’ha confeccionat:

- un test per detectar els coneixements previs en llengua anglesa

- Un test en català per detectar l’existència de concepcions prèvies i

alternatives sobre la pesta i les epidèmies

Entre els principals recursos per a l’ensenyament de les ciències a utilitzar per

a l’elaboració del material didàctic figuraren:

- els bibliogràfics ( alguns d’ells esmentats a l’apartat de bibliografia)

- un seguit de pàgines web tant en anglès com en castellà i català.

Entre els recursos multimèdia bàsics i material de suport a emprar detallo els

següents :

- Navegadors Internet Explorer i Netscape ( comprovant que la pàgina

web es visualitza correctament amb els dos)

- Correu electrònic

- Vídeo-conferències

- Paintshop pro 5.0

- Paint de Windows

- Dreamweaver 4.0

- Flash 5.0

- WAV

- Inspiration 7.0

- Llenguatge de programació JavaScript