unitat: el feudalisme (s. xi-xiii)

Història d'Espanya – Jaume Ribas i Vilanova

ÍndexUNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII)..............................................................................................................2

Introducció.............................................................................................................................................21. L'economia feudal: el camp...............................................................................................................2

1.1 Característiques de l'agricultura.................................................................................................2A. L'agricultura de policultiu.........................................................................................................2B. Conreus comercialitzables......................................................................................................2C. Conreus de secà.....................................................................................................................2D. Conreus de regadiu.................................................................................................................2E. Dependència de les condicions climàtiques...........................................................................3F. Explotació dels boscos............................................................................................................3

1. 2 La ramaderia..............................................................................................................................3*Què aportava?............................................................................................................................3A. La ramaderia a la corona d'Aragó...........................................................................................3B. La ramaderia a Castella. “La mesta”.......................................................................................3

1.3 La propietat de la terra...............................................................................................................4A. Evolució de les senyories*......................................................................................................4

a. Senyoria territorial...............................................................................................................4s. X-XI...........................................................................................................................4s. XI-XII........................................................................................................................4

b. Senyoria jurisdiccional*.......................................................................................................4B. L'adscripció del pagès a la terra..............................................................................................4C. Els pagesos remenses (Catalunya)........................................................................................4

2. El desenvolupament de les ciutats i el seu paper en l'economia feudal...........................................52.1 La ciutat, centre comercial i artesanal........................................................................................5

A. Trets característics a nivell econòmic.....................................................................................5a. Sistema monetari................................................................................................................5b. Noves tècniques comercials...............................................................................................6c. Innovacions en els mitjans de transport..............................................................................6d. Els gremis*..........................................................................................................................6

2.2 Les ciutats castellano-lleoneses.................................................................................................62.3 Les ciutats catalano-aragoneses................................................................................................7

*Característiques comunes..........................................................................................................7A. Ciutats comercials...................................................................................................................7B. Ciutats artesanals....................................................................................................................8

a. Ciutats dedicades a la producció tèxtil...............................................................................8b. Ciutats dedicades a la producció sierometal·lúrgica..........................................................8c. Ciutats dedicades a la construcció naval............................................................................8d. Característiques comunes..................................................................................................8

3. La societat feudal..............................................................................................................................83.1 L'estructura de la societat feudal................................................................................................8

A. Les diferències econòmiques..................................................................................................8B. La societat dividida en estaments...........................................................................................9C. La situació de les ciutats.........................................................................................................9

3.2 Grups marginats ........................................................................................................................9A. Els jueus..................................................................................................................................9B. Mudèjars ...............................................................................................................................10

Vocabulari............................................................................................................................................11

1/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel Àngel Asensi


UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII)

Introducció-Entre els s. XI i XIII es desenvolupa el feudalisme.

-En l'economia d'aquest període, hem de distingir:

-L'economia rural continua sent de base ramadera i agrària.→

-L'economia urbana gràcies al renaixement de les ciutats, es desenvolupa el comerç→ i l'artesania.

-Es desenvolupen les senyories, els territoris sotmesos a un senyor. Primer són de tipus territorial, i evolucionen al tipus jurisdiccional.

-La societat es regeix pel principi social de la relació vassallàtica.

1. L'economia feudal: el camp

1.1 Característiques de l'agricultura-Era l'activitat predominant de l'agricultura feudal, juntament amb la ramaderia i l'explotació dels boscos.

A. L'agricultura de policultiu-Predominen els conreus cerealístics, encara que es practica el policultiu* (diferents tipus de cultiu dins una mateixa parcel·la).

-Existien conreus complementaris lleguminoses, hortalisses, vinya i olivera i fibres→ tèxtils.

B. Conreus comercialitzables-Es dirigien al mercat i no al consum propi.

-Sovint eren grans extensions de vinya i olivera (cal distanciar-les de la vinya i olivera com a conreu complementari per a consum propi).

-Els conreus comercialitzables donaven alts beneficis a vegades, els senyors els→ prioritzaven fins al punt de reduir les parcel·les dels pagesos.

C. Conreus de secà-Aquest tipus de conreu predominà durant tot el feudalisme, sobretot a Castella.

-S'empren tècniques primitives (guaret, rotació triennal) producció escassa.→

D. Conreus de regadiu-Només es desenvolupen a les valls del Duero, de l'Ebre i a la costa mediterrània peninsular.



-Es cultiven, sobretot, hortalisses, fruites i arròs (per influència musulmana).

E. Dependència de les condicions climàtiques-L'alt endarreriment de les tècniques agràries i la dependència dels factors climàtics provocaven males collites fam.→

F. Explotació dels boscos-Eren utilitzats com a terres de pastura pels ramats.

-Se n'obtenien materials de construcció fusta.→

-S'hi caçava:

-Caça menor poble pla (pagesos)→

-Caça major nobles→

1. 2 La ramaderia

*Què aportava?-Aliments, matèries primeres (llana, cuiro, adobs), força de tracció i força de combat (cavalls).

A. La ramaderia a la corona d'Aragó-Es desenvolupà sobretot als Pirineus, la vall de l'Ebre i el Maestrat.

-Els tipus de ramaderia més desenvolupats eren la caprina i l'ovina.

-Es tractava d'una ramaderia transhumant (els ramats es desplaçaven cercant pastures).

B. La ramaderia a Castella. “La mesta”-Predominen els grans latifundis ramaders en mans de nobles, monestirs, ordres militars i municipis.

-Aquests propietaris rebien drets de pas un tipus de drets cedits pel rei de Castella als→ grans ramaders perquè els seus ramats es poguessin desplaçar per tot el territori del regne.

-Els drets de pas provocaven diferents problemes:

-Pels pagesos els ramats passaven per les seves parcel·les i feien malbé les collites.→

-Pels senyors competien per les terres de pastura, cosa que creava conflictes.→

-El rei Alfons X el Savi va crear “el Honrado Concejo de la Mesta” (1273) una institució→ encarregada de regular la ramaderia a Castella.

-La mesta defensava els interessos dels ramaders a canvi, n'obtenia una part dels→ beneficis (sobretot dels obtinguts en la venda de llana).

-Entre les seves funcions hi havia:

-La reglamentació els itineraris de pastura, el preu de la llana i les relacions entre→



els ramaders.

-La vigilància l'acompliment de la reglamentació que imposava.→

1.3 La propietat de la terra

A. Evolució de les senyories*

a. Senyoria territorial

s. X-XI

-Senyoria territorial “Beneficium”, perquè el rei (autèntic propietari) atorgava la terra a→ un senyor en usdefruit*.

-Posteriorment, el “Beneficium” esdevé “Feudum” (feu) les terres que el rei atorga al→ senyor adquireixen caràcter hereditari.

-La senyoria es dividia en dues parts:

-Reserva senyorial part de la senyoria treballada exclussivament per serfs i, alguns→ dies a la setmana, per pagesos arrendataris. Tots els beneficis obtinguts a la reserva senyorial eren pel senyor.

-Parcel·les i llogarets hi vivien els pagesos arrendataris, que pagaven la renda i→ treballaven la reserva senyorials alguns dies la setmana.

s. XI-XII

-Es donen les mateixes característiques que en l'etapa anterior, però s'introdueix un canvi la renda passa a ser monetària (ja no es paga amb una part de la collita, sinó amb el→

seu equivalent en monedes).

b. Senyoria jurisdiccional*-Els senyors teníem una sèrie de drets sobre les senyories jurisdiccionals l'aplicació de la→ justícia i la recaptació d'imposts, així com altres rendes i imposts com el que es podia cobrar per l'ús de molins o fragues, per cada matrimoni, etc. També es podia exercir el dret de pernada.

B. L'adscripció del pagès a la terra-Tot i l'autoritat del senyor, molts de pagesos fugien de les seves terres per millorar la seva situació. Podien fer-ho de dues maneres:

-Per dret de repoblació obtenint terres en un territori conquerit.→

-Fugint a una ciutat una vegada que hi arribaven, esdevenien ciutadans i no→ depenien dels senyors (les ciutats estaven al marge de l'autoritat senyorial).

C. Els pagesos remenses (Catalunya)-A partir dels segles XII-XIII ja es pot parlar de Catalunya com a unitat territorial.

-Fou la primera regió peninsular on es posà en marxa el procés d'adscripció dels pagesos



a la terra, i en la què es dugué a terme més ràpid.

-En un principi, els llaços de dependència eren dèbils molts de pagesos fugien.→

-La situació canvià en establir un nou tipus de contracte l'arrendament emfitèutic*.→ Aquest té dues conseqüències:

-La consolidació dels llaços de dependència entre pagesos i senyors

-La millora de la situació econòmica dels pagesos

-Amb el pas dels temps, desapareixen les diferències entre colons, arrendataris i serfs la→ majoria de pagesos acaben esdevenint arrendataris, sotmesos a l'autoritat d'un senyor. Se'ls anomena els “homes del senyor”.

-A partir d'aquest moment, un pagès que volia abandonar les terres del seu senyor tenia moltes dificultats per fer-ho. Aquestes encara augmentaren quan s'establí la “rendimentia”*, una quota abusiva que havia de pagar el pagès per abandonar les terres del senyor.

-De “rendimienta” pagesos remenses→

-La “rendimienta” va ser l'origen d'un conjunt de pràctiques abusives, els anomenats “mals usos”, que més tard desencadenarien les Revoltes dels remenses (s. XV).

-Els mals usos incloïen coses com: cobrar un renda als matrimonis, si una pagesa cometia adulteri o cobrar una part de l'herència que es deixaven els pagesos, així com augmentar l'emfitèusi i altres coses.

2. El desenvolupament de les ciutats i el seu paper en l'economia feudal

2.1 La ciutat, centre comercial i artesanal-Entre els s. XI i XIII revifament de les ciutats. S'explica per dos motius:→

-Augment la producció agrícola està disponible un excedents d'aliments→ comercialitzables (més comerç) i es pot alimentar a més població

-Augment de la població augment de la demanda, especialment de productes→ artesanals, i, per tant, del comerç

A. Trets característics a nivell econòmic

a. Sistema monetari-Degut al desenvolupament comercial, el bescanvi ja no és vàlid s'adopta un sistema→ monetari i sorgeixen els primers bancs (en mans de la burgesia). Això permet:

-Canalitzar el volum de beneficis.

-Realitzar préstecs a la monarquia, els diners dels quals són usats per enfortir l'autoritat o l'exèrcit de la mateixa i per mantenir la fidelitat de la noblesa.

-A canvi del finançament de la monarquia, la ciutat i els burgesos reben privilegis → s'estableixen governs burgesos (sense nobles) i els burgesos poden comprar títols nobiliaris.



b. Noves tècniques comercials-Apareix la lletra de canvi*.

-Es creen lleis específiquen que regulen els intercanvis.

-Sorgeixen institucions corporatives que defensen els interessos dels comerciants.

c. Innovacions en els mitjans de transport-El mitjà de transport més desenvolupat és el marítim és més barat, més ràpid i té més→ capacitat de càrrega. Els principals centres econòmics són les ciutats portuàries.

-El transport terrestre més insegur, lent i car. L'excepció són les ciutats situades al camí→ de Sant Jaume (camino de Santiago).

-El transport fluvial es dóna sobretot al Duero i l'Ebre.→

d. Els gremis*-Els primers gremis a la Península es desenvoluparen a partir del s. XII, especialment a Catalunya i Aragó.

-En un principi, s'anomenen “confraries” i tenen una funció econòmica (producció artesanal) i una altra de religiosa (vinculada a un Sant Patró).

-A finals del s. XII i principis del s. XIII, les confraries esdevenen definitivament gremis.

-El reglament dels gremis incloïa els següents aspectes:

-Regular la quantiat i qualitat del producte elaborat.

-Establir-ne el preu.

-Definir les relacions entre artesans i clients.

-Protegir els membres del gremi.

-Estructurar el procés de formació dels artesans.

-En relació al procés de formació dels artesans, en distingim de tres tipus:

-Aprenents eren al·lots d'uns 8 o 9 anys que s'iniciaven en l'ofici, n'aprenien els→ principis bàsics i realitzaven les tasques més dures. Després d'uns anys de formació, esdevenien oficials.

-Oficials van adquirint els coneixements més complexos de l'ofici. Per passar a ser→ mestres artesans, havien de passar una prova. Aquesta consistia en elaborar una peça que un tribunal del gremi avaluava. La prova es superava si el tribunal considerava la feina de l'oficial una “obra mestre”.

-Mestre eren els artesans plenament formats i, gairebé sempre, propietaris del seu→ propi taller.

2.2 Les ciutats castellano-lleoneses-Distingim tres tipus de ciutats: les aglomeracions agrícoles i ramaderes, els centres religiosos (camí de Santiago) i els centres administratius.

-La majoria de les ciutats estaven sotmeses a l'autoritat d'un senyor (només passava al regne de Castella).



-Els senyors no permetien el desenvolupament de la indústria tèxtil per no afavorir la burgesia la burgesia i els gremis eren febles i Castella patia un greu endarreriment→ industrial.

-Les seves principals fonts d'ingressos eren les fires anuals i els mercats anuals:

-Exportaven llana (matèria primera) i productes agrícoles (vi, oli...).→

-Importaven productes manufacturats (tèxtils de Flandes) i productes de luxe.→

-Dins aquesta situació general de les ciutats, hi distingim tres excepcions:

-Les ciutats del camí de Sant Jaume desenvoluparen el comerç i l'artesania gràcies→ al peregrinatge.

-Sevilla desenvolupà molt el comerç gràcies al seu port fluvial i al control de l'estret→ per mor d'un pacte amb el regne de Granada. Comerciava amb tota la conca mediterrània, Europa, Àfrica i fins i tot Àsia.

-Els ports cantàbrics desenvolupà molt el comerç per mor del seu contacte amb el→ nord d'Europa.

2.3 Les ciutats catalano-aragoneses

*Característiques comunes-Les ciutats d'Aragó donaren molta importància al comerç i la indústria hi havia poca→ demanda de productes estrangers.

-La gran majoria de ciutats depenien de la corona els atorgava privilegis i autogovern a→ canvi de préstecs.

-Les ciutats disposaven de l'autogovern de la burgesia urbana a canvi dels prèstecs a la corona.

-La burgesia col·laborava amb la corona perquè creàs un imperi comercial mediterrani.

A. Ciutats comercials-Les ciutats comercials del regne d'Aragó es desenvoluparen per tres motius:

-L'obertura de les rutes comercials interiors especialment quan es pacifiquen els→ comtats catalans i s'integren a la corona aragonesa.

-La frontera amb Al Andalus és més segura coincideix amb la decadència→ musulmana a la Península.

-Aragó esdevé un imperi comercial mediterrani té molts més contactes amb altres→ territoris.

-La creació d'un cos legal per als intercanvis comercials i el desenvolupament d'institucions corporatives (com els gremis) també afavorí a l'ascens de les ciutats comercials.

-Destaquen, a les ciutats comercials, les fires anuals i els mercats setmanals, en què s'exportaven productes agrícoles (oli, vi...) i manufacturats (sobretot teixits) i s'importaven productes de luxe (com espècies, perfums i fins i tot esclaus).



B. Ciutats artesanals

a. Ciutats dedicades a la producció tèxtil-Destaquen entre elles Barcelona, València i Girona.→

-Aprofitaven la matèria primera (llana) provinent d'Aragó i els Pirineus.

b. Ciutats dedicades a la producció sierometal·lúrgica-Se situaven a les valls dels Pirineus.

-Es desenvoluparen gràcies a una nova tècnica, la farga catalana, que permetia produir més metall i de millor qualitat.

-Sobretot es produïen objectes litúrgics, armes i eines pel camp.

c. Ciutats dedicades a la construcció naval-Destaquen entre ells Barcelona, València i Palma.→

-S'hi construiren grans drassanes.

-L'origen de la indústria naval és la gran demanda produïda per l'expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa.

d. Característiques comunes-A partir del s. XII sorgiren els primers gremis (confraries).

-A partir del s. XIII es consolidaren es gremis pròpiament dits i establiren sistemes de control estrictes.

3. La societat feudal

3.1 L'estructura de la societat feudal

A. Les diferències econòmiques-Econòmicament, hem de fer les següents divisions:

-Món rural

-No propietaris pagesos adscrits→

-Propietaris pagesos propietaris i grans propietaris →

-Món urbà

-Burgesia comerç i artesania→

-Treballadors urbans

-Sectors marginals (delinqüents, prostitutes, etc.)→



B. La societat dividida en estaments-Jurídicament, la societat es dividia en estaments. Per tant, distingim:

-Privilegiats

-Nobles (“bellatore”) fan la guerra i protegeixen els altres estaments.→

-Clero (“oratore”) resen per la salvació de les ànimes.→

-No privilegiats

-Pagesos, serfs, artesans, comerciants (“laboratores”) treballen.→

-La societat estamentària era necessària per conservar els privilegis dels més poderosos. La senyoria servia de marc jurídic per a aquesta, de manera que el concepte d'”home lliure” s'anà abandonant en favor de la idea d'”adscripció a la terra”.

C. La situació de les ciutats-Depenien majoritàriament de la monarquia (algunes depenien de nobles). Feien prèstecs a la corona i, a canvi, se'ls concedia privilegis com l'autogovern la burgesia artesanal i→ comercial (oligarquia urbana) governava les ciutats, sense cap control senyorial.

-Eren un focus d'atracció de pagesos que fugien de la submissió als senyors.

3.2 Grups marginats

A. Els jueus-Representaven entre un 3 i un 7% de la població, depenent del regne.

-Va ser una minoria important i influent a nivell cultural i econòmic.

-Es dedicaven sobretot al comerç (xarxes comercials jueves d'arreu d'Europa), a alguns oficis especialitzats (orfebreria) i a les finances.

-Els bancs jueus foren sovint creditors del rei i, per tant, reberen càrrecs administratius importants a les ciutats.

-La monarquia els protegia degut als seus interessos. Tot i això, patiren un procés de marginació (s. XI-XIII) i l'antisemitisme cresqué alimentat per la noblesa, l'església i la burgesia, que hi tenien interessos enfrontats. La manipulació antisemita es promogué pels següents motius:

-Nobles els odiaven perquè enfortien la monarquia amb els seus préstecs.→

-Clero (església) els odiaven perquè volien la unitat religiosa de la Península.→

-Burgesos els odiaven perquè eren competència directa en els àmbits econòmics i→ polítics.

-Arran d'aquest antisemitisme, els jueus reberen atacs i matances. Per això, molts marxaren de la Península o es convertiren al cristianisme (conversos). Malgrat convertir-se, però, no evitaren ser perseguits els cristians creien que mantenien la seva religió en→ secret.

-Sovint vivien en barris apartats aljames, calls o “juderías”→

-Tenien una legislació diferent.



B. Mudèjars -Eren la població musulmana que vivia en territori cristià.

-Eren una minoria empobrida del món rural.

-No eren tan odiats com els jueus perquè no suposaven cap perill.

-Malgrat tot, foren rebutjats i també vivien barris propis (moreries).

-Igual que els jueus, molts es convertiren al cristianisme, però seguiren sent perseguits.



Vocabulari*Policultiu: conreu de diferents tipus de cultiu en una mateixa parcel·la.

*Senyoria: conjunt de terres i llogarets sobre el qual un senyor (noble o monestir) exerceix la seva autoritat i obté beneficis de la seva explotació mitjançant el treball dels pagesos

*Usdefruit: situació en que el rei cedeix territoris a un senyor, que en pot treure beneficis de manera temporal, gairebé sempre de forma vitalícia.

*Senyoria jurisdiccional: conjunt de terres i nuclis de població que el rei atorga a un senyor, el qual exerceix la seva autoritat i el seus drets sobre la població que hi viu i hi treballa. Aquestes terres no tenien perquè ser propietat del senyor.

*Arrendament enfitèutic: contracte d'arrendament que s'estableix entre un senyor i un pagès pel qual el pagès pagava uan renda fixa que no estava sotmesa a canvis substancials durant un període de temps llarg (contracte a llarg termini).

*”Rendimienta”: quota abusiva que havia de pagar un pagès que volgués abandonar una senyoria. És la base dels “mals usos”.

*Lletra de canvi: document contractual en què apareixen les parts que que el firmen, el contracte que estipulen i la quantitat de doblers que s'hi inverteix. És semblant a un xec.

*Gremi: organisme corporatiu en el qual s'agrupaven artesans d'un mateix ofici. Cada gremi tenia un estricte reglament. Els gremis tenien caràcter urbà, és a dir, la seva autoritat quedava restringida pels murs de la ciutat.


unitat: el feudalisme (s. xi-xiii)

Documents