unitat: el feudalisme 2

Història d'Espanya – Jaume Ribas i Vilanova

ÍndexUNITAT: El feudalisme 2.............................................................................................................................2

4. Estructura política..............................................................................................................................24.1 Introducció..................................................................................................................................2

A. La piràmide feudal...................................................................................................................24.2 La monarquia feudo-vassallàtica................................................................................................3

A. El regne de Castella-Lleó (s. XI.XIII).......................................................................................3a. La monarquia hereditària d'origen diví...............................................................................3b. La cort.................................................................................................................................3c. Cúria règia...........................................................................................................................3d. El fur reial i “Las partidas”...................................................................................................3

B. La corona catalano-aragonesa...............................................................................................4a. Els comtats catalans...........................................................................................................4b. La monarquia aragonesa....................................................................................................4

Administració................................................................................................................4Justícia...........................................................................................................................4

5.2 La repoblació..............................................................................................................................5A. Elements que influiren en el moviments repoblador...............................................................5

a. Creixement demogràfic.......................................................................................................5b. Moviment migratori.............................................................................................................5c. Aparició de nous nuclis de població....................................................................................5

B. La repoblació de la part meridional de la Vall del Duero.........................................................5C. La població de la vall del Tajo.................................................................................................6E. La repoblació de la vall del Guadalquivir, Múrcia, València i Balears.....................................6

a. Característiques comunes..................................................................................................6

1/6 - UNITAT: El feudalisme 2, Miquel Àngel Asensi


UNITAT: El feudalisme 2

4. Estructura política

4.1 Introducció-La senyoria juga un paper clau, perquè permet que els senyors adoptin funcions administratives pròpies del rei desapareix l'idea d'Estat-govern (no hi ha un únic sobirà→ a tot el territori). També desapareix la legislació inspirada en el dret romà.

-Les relacions personals es fonamenten en el vassallatge; són el marc en què es desenvolupa la política.

-El vassallatge és una situació sociopolítica que es dóna quan un individu immediatament inferior socialment es vincula al seu immediat superior a través de l'homenatge-investidura, un jurament de fidelitat d'un vassall cap al seu senyor. Això suposa que li dóna suport militar i econòmic a canvi d'un feu (un castell amb terres, homes, cavalls, una quantitat de diners, etc.).

A. La piràmide feudal-Establia la jerarquia de relacions personals (vassallatge).

-Els cavallers (que formaven la baixa noblesa) podien ser vassalls de qualsevol estament superior, però la resta només podia ser vassall de l'estament immediatament superior.

-Els pagesos quedaven fora de la piràmide. Representaven la mà d'obra i podien servir a qualsevol estament.

-La majoria de població no estava sotmesa al rei, sinó a altres nobles. Per tant, el rei només hi tenia un control indirecte.

-El rei tenia control directe contra aquells que vivien a les terres de reialenc.

-Els senyors crearen llaços entre ells per defensar els seus interessos davant el rei i els pagesos. Aquesta era una de les utilitats de la piràmide feudal.


Rei

Alta noblesa i alt clero

Mitjana noblesa

Militars dels castells

Cavallers – Baixa noblesa

Vassalls

Vassalls

VassallsVassalls


4.2 La monarquia feudo-vassallàtica

A. El regne de Castella-Lleó (s. XI.XIII)-Tenia un desenvolupament socioeconòmic menor que el d'Aragó.

a. La monarquia hereditària d'origen diví-La monarquia castellana era més poderosa que l'aragonesa i exercia més autoritat sobre els nobles per diferents motius:

-L'evolució històrica del regne de Castella (visigots asturs regne astur-lleonès → → → comtat de Castella regne) feia que la concepció tradicional de l'origen diví de la→ monarquia de Sant Isidor de Sevilla estàs més arrelada.

-Gràcies a aquesta concepció, el rei estava al capdavant del poder militar, legislatiu i judicial (elaborava lleis i era el jutge suprem), així com de la recaptació d'imposts.

b. La cort-Eren el conjunts d'alts càrrecs nobiliaris i funcionaris que donaven suport al rei en al seva tasca de govern.

-Tenia un caràcter palatí (de palau).

-No tenia un caràcter fix i es desplaçava amb el rei (abans de que s'establissin capitals fixes).

-La componien diferents càrrecs:

-Els caps de la milícia reial nobles d'alt rang que encapçalaven l'exèrcit del rei.→

-El notari redactava i oficialitzava la documentació reial.→

-El majordom gestionava la hisenda del rei i s'encarregava de la recaptació→ d'imposts i de l'administració dels beneficis i la producció de les terres de reialenc.

-Els batles del rei (no els confongueu amb els batles municipals) jutges que→ aplicaven la llei en nom del monarca.

-Cancelleria reial organitzava i gestionava tot el volum de documentes que entrava i→ sortia de palau.

c. Cúria règia-Era un organisme consultiu que el rei convocava per tractar qüestions concretes. L'integraven els principals càrrecs de la cort.

-Cap al s. XIII es dividí en dues institucions diferents:

-El consell reial conservava la funció consultiva i tenia un caràcter habitual, quotidià.→

-Les corts era de caràcter extraordinari. En segles posteriors, esdevingué un→ organisme molt poderós diferent del que era aquesta època (s.XIII).

d. El fur reial i “Las partidas”-Cap al s. XIII Alfons X encapçalà una reestructuració de la legislació que es definí en dos documents: el Fur reial i “Las partidas”. L'objectiu era aplicar les mateixes lleis a tot el



regne.

B. La corona catalano-aragonesa

a. Els comtats catalans-L'estructura social i institucional dels comtats catalans ve recollida en el Codi dels Usatges (s. XII), el primer codi feudal d'Europa recollit per escrit.

-Al sector més alt de la societat catalana hi trobaríem els comtes, d'entre els quals el de Barcelona era el més poderós. Per sota hi havia els seus vassalls, els vescomtes.

-Per davall de comtes i vescomtes hi havia els barons, que podien ser vassalls d'uns o altres.

-Més avall hi havia els varvassors, càrrecs nobiliaris que representen l'autoritat d'un comte o vescomte en una part del seu territori.

-Finalment hi havia els cavallers o guerres, és a dir, la baixa noblesa. Podien ser vassalls de qualsevol dels estaments de la noblesa esmentats fins ara.

b. La monarquia aragonesa-Era una monarquia pactista*.

-Es concebia com una “federació” de tres “estats”, Catalunya-Balears, València i Aragó. El rei respectava les particularitats de cada territori, però els representava tots tres en conjunt.

Administració

-La cúria o cort era una institució de caràcter consultiu integrada per alts càrrecs→ nobiliaris. Posteriorment esdevindria el Consell Reial.

-La cancelleria reial gestionava la documentació que entrava i sortia del regne.→ L'administrava un canceller, ajudat per dos secretaris i un arxiver, així com tot un conjunt d'escrivans. El cancellers solia ser un conseller important del rei.

Justícia

-La justícia al regne d'Aragó reflectia les diferències entre els territoris. Per això tenia un sistema judicial molt complex si el comparam amb el castellà.

-La justícia podia ser impartida pel rei i els seus ajudants ens els afers generals del regne.

-S'impartien les lleis de manera diferent a Catalunya-Balears, València i Aragó.

-Cada senyor legislava i impartia la justícia a la seva senyoria.

5. Expansió territorial dels regnes cristians i el procés de repoblació (s. XI-XIII)

5.1 La conquesta molitar

A. La superioritat dels regnes cristians

-A partir de l'any 1035 els regnes cristians passen de defensar-se dels musulmans a invadir-los aprofitant-se la problemàtica interna andalusí (desaparició del Califat de Còrdova i aparició dels Regnes Taifes).



-Els Regnes Taifes, eren territoris musulmans peninsulars independents que sorgiren després de la desaparició del Califat de Còrdova i la debilitat dels quals aprofitaren els regnes cristians per expandir-se.

-En un principi els Regnes Taifes pagaven pàries, un tipus d'imposts, per no ser invadits.

-Davant l'atac cristià, els Taifes demanaren ajuda a dues tribus nord-africanes: els almoràvits i els almohades.

-Tot i l'ajuda, però, els musulmans no pogueren contenir l'avanç cristià, sobretot per mor de l'organització del seu exèrcit i la seva cavalleria pesada, integrada per nobles guerrers.

5.2 La repoblació

A. Elements que influiren en el moviments repoblador

a. Creixement demogràfic-Augmenta la població gràcies al creixement agrícola.

b. Moviment migratori-Es produí del nord al sud peninsular. També hi hagués immigracions transpirinenques de francs i migracions de mossàrabs d'Al Andalus cap als territoris conquerits.

-Els nobles terratinents intentaren oposar-se a l'emigració, ja que molts dels seus pagesos fugien per convertir-se en colons petits propietaris en els territoris conquerits.

c. Aparició de nous nuclis de poblacióEn distingim de tres tipus:

-Llogarets, nuclis de població dispersa dedicada a l'agricultura o la ramaderia i controlada per un senyor.

-Pobles o vil·les, nuclis de població més grans, també dedicats a l'agricultura o la ramaderia i controlats per senyors.

-Ciutats, que podien ser de nova construcció però que generalment s'assentaven sobre antigues ciutats musulmanes. Solien pertànyer a la monarquia i eren governades per l'oligarquia urbana, tot i que també n'hi havia que eren dels nobles. Tanmateix, rebien privilegis per atreure-hi població (furs, “cartas-puebla”, etc.).

B. La repoblació de la part meridional de la Vall del Duero-Va ser duta a terme per la corona de Castella.

-Es tractava d'una zona poc poblada, perillosa i fronterera.

-Es produeixen dos tipus de repoblació:

-Col·lectiva: nobles, monestirs i ordres, acompanyats pels serfs, reberen latifundis.

-Individual: pagesos que es convertien en petits propietaris.

-Les ciutats d'aquesta regió, anomenades “concejos”, reben furs. Es tracta de ciutats emmurallades i envoltades de l'”alfoz”, les terres de conreu propietat del municipi. Els



pagesos són arrendats al municipi.

C. La població de la vall del Tajo-La dugué a terme el regne d'Aragó.

-Els musulmans no foren expulsats, sinó que quedaren en els territoris conquerits.

-En els nuclis allunyats de la frontera, foren desplaçats a barris separats però conservaren les seves terres. Els cristians, en canvi, reberen les terres de pitjor qualitat, però ocuparen els antics barris musulmans.

-En els nuclis frontereres els musulmans foren expulsat tant dels barris com de la terra. Aquests nuclis reberen importants “cartas-puebla” per atraure població.

E. La repoblació de la vall del Guadalquivir, Múrcia, València i Balears-La vall del Guadalquivir fou repoblada pel regne de Castella.

-Múrcia, València i Balears foren repoblades per Aragó.

a. Característiques comunes-La població és insuficient per a repoblar aquests territoris de grans dimensions. Com a conseqüència d'això:

-Hi ha grans espais despoblats, controlats per grans senyors que exploten la ramaderia (vall del Guadalquivir) i l'agricultura (Múrcia, València i Balears).

-A Balears, els musulmans són expulsats o exterminats. A més, no hi ha grans latifundis, si no propietats mitjanes.

-A Múrcia, València i el Guadalquivir, els musulmans hi queden i són forçats a anar-se convertint al cristianisme.

-Es conserva la població amb aquestes mesures:

-Donar molts furs a les ciutats.

-A tots els territoris llevat de Balears s'hi havia de restar 5 anys per esdevenir propietari.

-A Balears, la propietat queda en mans dels senyors que ajudaren a Jaume I.


unitat: el feudalisme 2

Documents