unitat didÀctica 1 - construim.cruilla.cat · s’ensenyen les parts en què es divideix el cos...

PROGRAMACIÓ D’AULA Unitat 1

EDITORIAL CRUÏLLA 1

UNITAT DIDÀCTICA 1 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 1r. trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Vols conèixer l’escola?

L’objectiu d’aquesta primera unitat és conèixer aspectes importants relacionats amb l’escola. Es planteja la situació en què arriba una companya nova al centre. L’objectiu de la tasca final serà fer una llista amb tota la informació necessària per ajudar-la a conèixer l’escola. La unitat se centra en les característiques del centre i en les relacions amb els amics. Es presenten els principals espais de l’escola i els elements de la classe. Es treballen les diferents activitats que s’hi duen a terme i les rutines. S’expliquen els oficis relacionats amb l’escola i les seves funcions. Finalment, es fa un treball d’introducció al processador de textos.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Observar l’escola com a àmbit al qual pertanyen. Utilitzar fonts orals i visuals per reconstruir la pròpia història. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis lingüístics i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les pròpies responsabilitats.

Competència social i ciutadana.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

1

Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les seves relacions. Reconèixer algunes manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar, local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat.



Treballar la identificació d’elements d’organització i funcionament de l’escola. Treballar les diferents formes d’organització de l’entorn. Estudiar els serveis, espais comuns i instal·lacions de l’entorn. Treballar diferents professions evitant estereotips sexistes. Comunicar idees i informacions de manera escrita i utilitzant les TIC per informar i per convèncer.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Tractament de la informació i competència digital.

2 Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones en l’entorn, superant els estereotips sexistes.

Valorar el descans i el bon ús del temps de lleure. Reconèixer la importància del diàleg en la resolució de conflictes.


Competència artística i cultural.

3

Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l’escola, i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes.

Reflexionar sobre la importància de la participació a l’aula i al centre.


4 Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

CONTINGUTS Persones, cultures i organització social • Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l’alumnat: l’escola. • Identificació d’elements de l’organització i el funcionament de l’escola. Valoració de la importància de la participació de l’aula al centre. • Descoberta de les formes d’organització en l’entorn proper, valorant la importància de la participació i el compromís entre els membres del grup. • Identificació dels serveis, espais comuns i instal·lacions de l’entorn, valorant la responsabilitat personal en el seu ús. • Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida escolar superant estereotips sexistes. • Manteniment de la neteja i col·laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola.

Entorn, tecnologia i societat • Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i el programari: el processador de textos.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS

RECURSOS ORGANITZACIÓ SOCIAL

TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT

ACTIVITATS AVALUACIÓ



INICIALS

1

Conversar de manera guiada sobre el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup del coneixement de la pròpia escola i dels propòsits per a aquest curs.

Llibre de l'alumne Gran grup 30'

Intel·ligències múltiples

construim. cruilladigital.cat

Resposta de l'alumnat

DESENVOLUPAMENT 2 Conèixer els diferents espais de

l’escola. Llibre de l'alumne Gran grup 20' Resposta de

l'alumnat

3

Dibuixar la pròpia classe i completar dades sobre la mateixa classe, els companys i el mestre. Llibre de

l'alumne GD Fitxa 1

Individualment 20’

GD Fitxa 1 Indicar el nom de l’escola i els seus mestres i fer-ne un dibuix. Identificar estris que s’utilitzen a classe.


4

Reflexionar sobre el que es pot fer per estar a gust a la classe. Escriure les respostes individualment i, després, conversar de manera guiada sobre el tema.

Llibre de l'alumne

Individualment / Gran grup 10’+10' Resposta de

l'alumnat

5 Reflexionar sobre les activitats que es fan a fem a l’escola.

Llibre de l'alumne Gran grup 10’ Resposta de

l'alumnat

6

Pintar només aquelles activitats que es fan a l’escola. Comparar el resultat amb els companys. Llibre de

l'alumne GD Fitxa 2


GD Fitxa 2: Dibuixar les accions que es duen a terme en diferents espais de l’escola.


7 Ordenar les rutines i escriure les activitats que es fan a l’escola.

Llibre de l’alumne

Individualment 20' Resposta de

l'alumnat

8

Reflexionar i conversar sobre les preferències a l’hora de fer activitats, distingint-ne els espais.


GD Fitxa 3

Gran grup / Individualment 20’

GD Fitxa 3: Indicar el lloc on juguem i amb qui ho fem.




9

Reflexionar sobre les relacions que establim amb els amics. Comparar les respostes entre tots i parlar sobre les diferències.


Individualment / Gran grup 10’+10’ Resposta de

l'alumnat

10 Dibuixar i indicar el nom dels amics i amigues de l’escola.

Llibre de l’alumne Individualment 20’+5’ Resposta de

l'alumnat

11

Conèixer els diferents professionals que treballen a l’escola i la feina que hi desenvolupen.

Llibre de l’alumne.

Individualment / Gran grup 10’+20' Resposta de

l'alumnat

12

Conversar sobre diferents professions i indicar només les que són pròpies de l’escola. Indicar les persones que treballen a la pròpia escola i reflexionar sobre la seva funció.


GD Fitxa 4 Individualment 20’

GD Fitxa 4: Pintar les professions que estan relacionades exclusivament amb l’escola. Indicar les persones que treballen en la pròpia escola.


13

Presentar el Follet Julivert com a fil conductor dels reportatges. Reflexionar sobre la importància del dret a l’educació.


Gran grup 5’+20’

Reportatge: Conèixer diferents escoles del món.


14

Elaborar un horari de classe en grup, seguint els passos establerts.

Llibre de l’alumne (Taller de ciències)

Grup reduït 60’ Resposta de l'alumnat

15

Reflexionar sobre l’organització i els diferents càrrecs de la classe.


Individualment 30’ Resposta de

l'alumnat



16

Preparar una entrevista per descobrir més coses interessants sobre un adult de l’escola i la seva funció. Fer l’entrevista a la persona escollida.


Grup reduït 20’+20’ Resposta de

l'alumnat

17

Reflexionar sobre els sentiments i actituds propis amb relació a la preparació i la realització de l’entrevista.


Individualment 10+20’ Resposta de

l'alumnat

18

Conèixer les eines d’un processador de textos i les possibilitats comunicatives d’Internet.


Ordinador amb connexió a

Internet. Processador

de textos.

Per parelles 30’ Resposta de l'alumnat

19

Utilitzar el processador de text per escriure la llista dels encarregats de classe.

Ordinador. Processador

de text.

Per parelles / Grup reduït 60' Resposta de

l'alumnat



SÍNTESI

20

Indicar quines persones duen a terme les activitats que hi ha exposades.


GD Opció A

Individualment 10’+30’

GD Opció A: Dibuixar un amic o amiga. Completar un text sobre les relacions personals a l’escola. Relacionar espais de l’escola amb les activitats que hi realitzem.

21

Representar gràficament o escrita en un mapa conceptual els coneixements apresos sobre els professionals de l’entorn escolar.


Animació del mapa

conceptual al web / llibre

digital GD Opció B

Individualment 10’+30’ +30’

Mapa conceptual a construim. cruilladigital.cat

GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte.

22

Recollir les idees que han anat sorgint al llarg de la unitat. Fer la tasca final: llista de les coses interessants de l’escola per ensenyar-la a una companya nova.


Web / llibre digital

Gran grup / Individualment 30’+45’+20’

Test d’autoavaluació a construim. cruilladigital.cat

23

Reflexionar sobre la pròpia coneixença de l’escola. Escollir una imatge per representar el que s’ha après de l’escola.


GD Opció B

Individualment 10+30’

GD Opció B: Autoavaluació dels aprenentatges adquirits.



LES FESTES DE L’ANY

1

Presentar el Follet Julivert com a fil conductor dels tallers trimestrals i els còmics. Pintar el Follet del retallable i seguir les instruccions per fer el sobre de festes.


(retallable 1r trimestre)

Gran grup 30’

2

Retallar el còmic i elaborar el minillibre de sobre la verema. Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.

Quadern de còmics del

Follet Julivert

Gran grup / Individualment /

En família 40’

3

Presentar les festes com a part important de la tradició popular i manifestar els gustos personals propis.

Llibre de l’alumne Taller

trimestral La Verema

Gran grup 20’

4

Conèixer la verema i les diferents fases.


Internet. www.e-

cruilla.cat/ verema

GD festes 1

Per parelles 20’

GD festes 1 Fitxa amb activitats sobre la verema.

5

Inventar un ball amb les accions relacionades amb la verema. Memoritzar i consolidar ball. Gravar el ball.


Internet. www.e-

cruilla.cat/ ball-verema

Càmera de vídeo

Gran grup 40’-15’



UNITAT DIDÀCTICA 2 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 1r. trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Per què anem al metge?

En aquesta unitat es treballen les característiques generals del cos humà i es valora positivament la relació entre salut i benestar de la persona. Al llarg de la unitat, es fan nous descobriments que els ajudaran a dur a terme la tasca final, on es proposa fer un fullet informatiu de bons consells per estar sa. S’ensenyen les parts en què es divideix el cos humà (cap, tronc i extremitats) i els elements principals que formen aquestes parts. Es relaciona la nutrició amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida. S’estudien els sentits i s’experimenta amb ells. També s’observa que existeix una semblança entre els membres de la mateixa família, tant en el físic com en un nivell més espiritual (maneres d’actuar o de comportar-se). També s’hi mostra la necessitat de tenir cura del cos per evitar-ne el deteriorament. Es treballa, també, l’expressió corporal i facial. Finalment es proposa visitar un enllaç web en què els alumnes descobreixen més bons consells de salut i benestar.



Identificar les diferents parts del cos.

Identificar les funcions dels sentits.

Identificar i valorar els sentiments i estats d’ànim propis i dels companys.

Observar els canvis en les persones al llarg del temps. Reconèixer les diferents etapes de la vida.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

1

Reconèixer les principals parts del cos humà i relacionar-les amb la seva funció i amb els canvis físics que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferències entre les persones i valorar la seva diversitat física.



Valorar una alimentació sana i variada.

Valorar i justificar la necessitat de la higiene, del descans personal i valorar el bon ús del temps de lleure.

Identificar la nutrició en relació amb el creixement.

Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

2

Valorar positivament la relació entre la salut i el benestar de la persona i la pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans.

Reconèixer i utilitzar elements bàsics del programari.

Iniciar-se a Internet.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tractament de la informació i competència digital.

3 Iniciar-se en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com en l’ús d’Internet.

CONTINGUTS Les persones i la salut • Identificació de les parts del cos. • Identificació de la nutrició en relació amb el creixement i el manteniment de la vida. • Reconeixement dels diferents tipus d’aliments. Valoració d’una alimentació sana i variada. • Expressió raonada de sensacions i emocions personals, així com respecte davant dels altres. • Valoració i justificació de la necessitat de la higiene, del descans personal i del bon ús del temps de lleure. • Observació i identificació de les parts del cos.

Canvis i continuïtat en el temps • Observació de diferències i semblances, canvi i continuïtat entre persones.

Entorn, tecnologia i societat • Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement de les pàgines web.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA



DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS RECURSOS

ORGANITZACIÓ SOCIAL



INICIALS

1

Conversar de manera guiada sobre el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup de les característiques del cos.

Llibre de l'alumne.


Internet

Gran grup 30’


construim. cruilladigital.

cat


2

Dibuixar i explicar les pròpies característiques físiques, psicològiques i les pròpies preferències.

Llibre de l'alumne Individualment 20’ Resposta de

l’alumnat

DESENVOLUPAMENT

3

Presentar la tasca final que es farà durant la unitat. Fer un fullet informatiu amb consells per estar sa com si fossin metges.

Llibre de l'alumne Gran grup 5' Resposta de

l'alumnat

4 Retallar, enganxar i relacionar les parts de la cara.

Llibre de l'alumne Gran grup 10' Resposta de

l'alumnat

5

Observar les possibilitats de moviment de les diferents parts del cos, reconèixer-les i identificar-les.

Llibre de l'alumne.

Individualment 10’ Resposta de l'alumnat

6

Conèixer la necessitat de nutrició de les persones. Parlar sobre el que cal menjar per portar una dieta sana i equilibrada.

Llibre de l'alumne.

GD Fitxa 5

Individualment / Gran grup 20’

GD Fitxa 5: Pintar les parts del cos segons el codi. Activitat per reconèixer una dieta equilibrada.


7 Escriure quins són els àpats del dia i identificar la nutrició en relació amb el creixement.

Llibre de l'alumne


l'alumnat

8 Conèixer els sentits i els òrgans dels sentits.

Llibre de l'alumne

Individualment / Gran grup 20’ Resposta de

l'alumnat



9

Experimentar la percepció de sensacions a partir dels sentits.

Llibre de l'alumne.

Material per a l’experiment

Grup reduït / Per parelles 60’ Resposta de

l’alumnat

10

Relacionar els sentits amb els seu òrgan. Escriure el sentit que s’utilitza en cada acció. Llibre de

l'alumne. GD Fitxa 6


GD Fitxa 6: Dibuixar persones amb diferents estats d’ànim. Indicar el sentit per a cada acció.

Resposta de l’alumnat

11

Reflexionar sobre la importància dels sentits a partir d’un reportatge sobre el llenguatge de signes. Identificar la relació entre els sentits i la comunicació. Parlar de discapacitats.

Llibre de l'alumne



12

Identificar les semblances entre els membres de la mateixa família tant pel que fa al físic com per la manera de fer les coses. Parlar de la pròpia família.

Llibre de l'alumne



13 Observar i comentar les fotografies de les pròpies famílies i les dels companys.

Llibre de l'alumne Per parelles 10’


14

Comentar, entre tots, imatges relacionades amb bons i mals hàbits. Prendre consciència de les necessitats bàsiques del nostre cos.

Llibre de l'alumne.

GD Fitxa 7


GD Fitxa 7: Identificar accions necessàries per tenir una bona salut. Indicar el nom dels òrgans dels sentits.




15

Marcar què es fa per cuidar el propi cos i mantenir una bona salut. Reflexionar sobre la importància dels bons hàbits per créixer sans i per tenir bona salut. Llibre de



GD Fitxa 8: Relacionar diferents tipus d’informació amb el sentit a través del qual la percebem. Relacionar estris amb l’hàbit higiènic per al qual els utilitzem.


16

Fer l’avaluació metacognitiva per reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge i sobre les actituds personals relacionades amb la cura del nostre cos.

Llibre de l'alumne

Individualment 5’


17 Consolidar la relació entre l’estat d’ànim i l’expressió facial, parlar dels sentiments.

Llibre de l'alumne



18

Recollir els consells que han anat sorgint a la classe. Participar de forma activa en un joc de rols on es posa de manifest tot el que s’ha après.

Llibre de l'alumne

Individualment / Per parelles 10’+20’


19

Descobrir més consells de bona salut utilitzant les noves tecnologies i comprovar que s’han entès responent diferents preguntes.

Llibre de l'alumne.


Internet. www.e-

cruilla.cat/joc-salut

30’




SÍNTESI

20

Classificar les diferents parts del cos.


GD Opció A Individualment 10’

GD Opció A: Indicar les parts del cos. Indicar el sentit amb què percebem diferents tipus d’informacions.

21

Relacionar els sentits amb els òrgans correctes. Representar gràficament o escrita en un mapa conceptual els coneixements apresos sobre el propi cos.


Animació del mapa

conceptual en el Web / llibre

digital


Mapa conceptual a construim. cruilladigital.cat

22

Recollir les idees que han anat sorgint al llarg de la unitat. Fer la tasca final: fullet informatiu de bons consells per estar sa.



Gran grup / Individualment

30’+45’+20’


23

Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentat-ge. Escollir una imatge per representar què s’ha après sobre el propi cos i el què s’ha de fer per cuidar-lo.


GD Opció B

Individualment 10+30’

GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte. Autoavaluació dels aprenentatges adquirits.




1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «Castanyes Punxegudes!». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’


2

Conèixer la festa de la castanyada. Escoltar la cançó «Marrameu»i dibuixar el Marrameu. Fer un titella amb el dibuix del Marrameu, cantar la cançó amb el titella.

Llibre de l'alumne.


Internet. www.e-

cruilla.cat/ marrameu



3

Per conèixer més coses sobre la festa de la castanyada.


Internet. www.e-

cruilla.cat/ castanyada GD festes 2

Per parelles 20’

GD festes 2 Fitxa d’activitats per treballar la castanyada.


4 Gravar els nens i nenes cantant la cançó «Marrameu»amb els seus titelles.

Càmera de vídeo Gran grup 10’




UNITAT DIDÀCTICA 3 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 1r. trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Com és la teva família?

En aquesta unitat es treballa la família des del punt de vista de la diversitat i s’ensenyen les relacions de parentiu. Al llarg de la unitat es fan nous descobriments que els ajudaran a dur a terme la tasca final: elaborar un arbre genealògic de la família. S’analitza la pròpia família i es tracta de la gran diversitat de famílies que pot existir. Els moments per compartir amb la família i les reparticions de feines de la casa tenen un paper important en aquesta unitat. Un altre aspecte que s’hi treballa són els canvis físics que experimenta el cos des de la infantesa fins a la vellesa. Es descobreixen aspectes de la vida dels propis avis quan eren nens i s’observen fotografies antigues per aprendre’n més. Finalment es presenta una activitat en què es proposa fer un enregistrament de so amb una presentació de la pròpia família.



Reflexionar sobre les activitats que duen a terme en el nucli familiar.


1

Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones a l’entorn, superant els estereotips sexistes.



Utilitzar fonts orals i visuals per reconstruir la pròpia història.

Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis lingüístics i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.

Reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les pròpies responsabilitats.


Tractament de la informació i competència digital.

2

Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les seves relacions. Reconèixer algunes manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar, local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat.

Treballar la família i la diversitat d’estructures familiars.


Competència d’autonomia i iniciativa personal.

3

Valorar el paper de les famílies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials aplicant nocions temporals bàsiques.

CONTINGUTS Persones, cultures i organització social • Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l’alumnat: la família.

Canvis i continuïtat en el temps • Ús de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la pròpia història, valorant la dels altres i l’intercanvi comunicatiu dins el grup. • Observació dels canvis en les persones al llarg del temps. Reconeixement de les diverses etapes de la vida. • Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida familiar superant estereotips sexistes.

Entorn, tecnologia i societat • Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i el programari: l’enregistrador de veu.







INICIALS

1

Conversar de manera guiada sobre el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup de les característiques dels diferents tipus de família i de la pròpia família.

Llibre de l'alumne.


Internet

Gran grup 30’



cat


2 Presentar la tasca final: els alumnes hauran de fer un arbre genealògic de la família.

Llibre de l'alumne.

GD Fitxa 9


GD Fitxa 9: Identificar relacions de parentiu a partir d’un arbre genealògic donat.


DESENVOLUPAMENT

3

Observar fotografies i explicar a un company com són les persones que viuen a la pròpia casa. Llibre de


Per parelles 10'

GD Fitxa 11: Indicar el nom i cognoms propis i els dels pares. Identificar països a partir de l’ordenació de lletres.


4

Representar gràficament la pròpia família fent-ne un dibuix i indicar-ne els noms de cadascun dels membres.

Llibre de l'alumne Individualment 15'

5

Observar diferents estructures familiars. Indicar les diferències segons el tipus de família.


l’alumnat



6

Pintar el marc de la família que s’assembla més a la pròpia família. Escriure la raó per la qual s’ha pintat i les preferències a l’hora de fer activitats en família. Llibre de

l’alumne. GD Fitxa 10


GD Fitxa 10: Completar oracions amb relacions de parentiu. Completar una graella indicant les persones amb les quals fan diferents activitats quotidianes.


7

Pintar els noms que fan referència a la família. Escriure on viu la pròpia.


Individualment / Gran grup 10’ Resposta de

l’alumnat

8 Escriure sobre una trobada amb la família a partir de preguntes concretes.


l’alumnat

9 Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.


Individualment 5’


10

Comentar unes il·lustracions entre tots per reflexionar sobre la importància de cuidar i estimar la pròpia família.


Gran grup 20’

Resposta de

l’alumnat

11

Fer una llista de coses que es poden fer per cuidar la pròpia família.




12

Comentar entre tots les respostes dels companys. Escollir la que ha agradat més i escriure-la.



Resposta de

l’alumnat



13 Relacionar les imatges amb les diferents etapes de la vida.




14

Ordenar una seqüència amb les diferents etapes de la vida. Completar una frase per reflexionar i prendre consciència sobre els canvis i continuïtat en el temps.




15

Llegir el reportatge sobre els avis quan eren nens. Prendre consciència dels canvis i la continuïtat en el temps.



Internet www.e-

cruilla.cat/ xapes

Gran grup 10’


16

Observar fotografies antigues per reflexionar sobre els canvis en el temps. Escriure tot allò que cridi l’atenció i comentar entre tots el que s’ha après.


(Taller de ciències).

Material per fer l’experiment: fotografies

antigues i una lupa.

Grup reduït 30’


16 Indicar les persones que realitzen les diferents feines de la casa en el propi cas

Llibre de l’alumne Individualment 20’



17

Indicar les feines de casa que es realitzen. Reflexionar sobre la importància de participar en les feines de casa i com se senten a l’hora de fer-ho.


GD Fitxa 12


GD Fitxa 12: Identificar tasques i accions pròpies de nens i pròpies d’adults. Expressar preferències en les feines de casa.

18 Descriure la pròpia família en veu alta i de forma organitzada fent una presentació oral a la classe.


Gran grup 60’


19

Utilitzar un programa d’enregistrament de so per gravar la presentació de cadascú.



Internet.

Individualment o per parelles 40’




SÍNTESI

20

Completar l’arbre genealògic d’una família per consolidar el que s’ha après sobre els membres de la família. Fer el mapa conceptual al web per acabar de consolidar tot el que s’ha après. Dibuixar un familiar i descriure’l. Llibre de

l’alumne Animació del

mapa conceptual al Web / llibre

digital. GD Opció A

Individualment 20’+30’+40’

Mapa conceptual a construim. cruilladigital.cat GD Opció A: Consolidar el que s’ha après sobre els cognoms. Completar un arbre genealògic. Indicar feines que es realitzen a casa. Respondre a preguntes sobre experiències personals envers aquest tema.

21

Identificar informacions certes i falses referents a la tipologia familiar.


Autoavaluació Web / llibre

digital





22

Avaluació metacogniti-va sobre el propi procés d’aprenentat-ge. Triar una imatge per explicar quantes coses s’han après sobre la família.


GD Opció B


GD Opció B: Dibuixar-se amb un membre de la família. Descriure aquest familiar físicament i explicar la manera que té de fer les coses. Indicar les feines que fa cada membre de la família a casa.

23 Tasca final: presentar l’arbre genealògic a la resta de la classe.

Producte de l’alumnat Gran grup 30’ Resposta de

l’alumnat




1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «El Nadal ja és aquí». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’

2

Conèixer la festa del Nadal. Escoltar la cançó «Tió de Nadal». Dibuixar una escena de la cançó i cantar- la tots junts.



Internet. www.e-

cruilla.cat/ tió-de-nadal


3

Parlar de diferents versions de la cançó del tió de Nadal.

GD festes 3

Gran grup 20’

GD festes 3 Fitxa d’activitats per treballar el Nadal.

4 Aprendre a elaborar un tovalló dels bons desitjos per fer-lo després a casa.


Gran grup 20’



UNITAT DIDÀCTICA 4 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 2n trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Com són les joguines?

En aquesta unitat es presenten diversos materials amb què són fabricats els objectes que ens envolten: fusta, metall, vidre, plàstic... L’objectiu de la tasca final és muntar una exposició de joguines. Cada joguina haurà de tenir una fitxa amb la referència dels materials que s’han utilitzat per fabricar-les. A partir de l’atractiu món de les joguines s’expliquen els diversos materials que existeixen. A continuació es descobreix el fet que les joguines poden tenir una part o diferents parts de diferents materials. S’experimenta amb aquesta propietat muntant i desmuntant les diverses parts de les joguines i observant cada part del tot. Es treballa el joc simbòlic i la imaginació despertant la motivació per crear nous jocs en grup, i respectant diferents punts de vista i opinions. També es treballa el reciclatge dels materials. Al final de la unitat, s’elabora una invitació per convidar a l’exposició i es treballa el correu electrònic.



Conèixer alguns tipus de materials.

Treballar les diferents propietats dels materials.


1 Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-les amb els seus usos.

Reflexionar sobre la importància del reciclatge.


Competència d’aprendre a aprendre.

2

Demostrar amb l’actuació la importància de respectar el medi i els materials. Relacionar les propietats dels materials amb els seus usos i amb les normes de recollida per afavorir-ne el seu reciclatge.



Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos.


3

Aplicar nocions de canvi i continuïtat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats humanes. Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar aquest canvis i continuïtats.

Experimentar amb diversos materials per observar les seves propietats.


4

Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes màquines senzilles, analitzant el seu funcionament. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, i obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació directa.

Participar en l’elaboració i realització de jocs per jugar amb els amics.

Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable i cooperativa.

Competència social i ciutadana. Tractament de la informació i competència digital.

5

Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l’escola, i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes. Col·laborar en tasques de treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

CONTINGUTS Matèria i energia • Observació, descripció i classificació de materials en funció d’algunes propietats tot relacionant-les amb els seus usos. • Observació i descripció d’interaccions que produeixin canvis en un sistema. • Muntatge i desmuntatge de joguines i identificació de les parts que componen alguns objectes. •

Canvis i continuïtat en el temps • Ús de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la pròpia història, valorant la dels altres i l’intercanvi comunicatiu dins el grup. • Observació dels canvis en les persones al llarg del temps. Reconeixement de les diverses etapes de la vida. • Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida familiar superant estereotips sexistes. •

Entorn, tecnologia i societat • Ús del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació amb ajudes. • Ampliació en l’ús de les funcions del programari bàsic i de programes d’enregistrament de so.







INICIALS

1

Conversar de manera guiada sobre el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup de les característiques dels diferents tipus de joguines i les preferències a l’hora d’escollir-les.



Internet

Gran grup 30’



cat


2

Presentació de la tasca final: els alumnes han de muntar una exposició de joguines en què cada joguina disposi de la seva fitxa.


Gran grup 10’

Resposta de

l’alumnat

DESENVOLUPAMENT

3

Encerclar les cinc joguines que agraden més per reflexionar sobre les preferències, semblances i diferències entre diferents joguines.



Resposta de

l’alumnat

4 Dibuixar la joguina preferida i escriure’n una breu descripció.

Llibre de l’alumne Individualment 15’ Resposta de

l’alumnat

5

Observar joguines semblants que són fetes amb materials diferents. Llibre de



GD Fitxa 13: Identificar objectes fets d’un material determinat.

6

Identificar diferents materials de què són fets els objectes a partir d’imatges donades i completar frases amb informació sobre diferents materials.


GD Fitxa 16


GD Fitxa 16: Identificar diferents tipus de materials en objectes quotidians.



7

Triar dues joguines fetes de material diferent, dibuixar-les i escriure el nom del material. Explicar que les joguines poden estar fetes de més d’un material.


GD Fitxa 15


GD Fitxa 15: Identificar els diferents materials de què són fets diferents objectes. Reconèixer objectes fets de material reciclable.


8

Observar objectes que tenen diverses parts, cadascuna feta d’un material i amb una funció concreta. Relacionar cada objecte amb la part que hi falta. Llibre de



GD Fitxa 14: Identificar objectes que són fets amb més d’un material. Reconèixer les joguines que tenen una part i les que estan formades per diferents parts.

9 Retallar i enganxar les diferents parts d’una joguina.

Llibre de l’alumne. Retallable


l’alumnat

10 Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge.


Individualment 5’


11

Desmuntar i manipular una joguina per identificar-ne les diferents parts. Experimentar amb els materials. Recollir dades a partir de l’experimentació i extreure’n conclusions.

Llibre de l’alumne. (Taller de ciències)

Material per a l’experiment.



12 Observar una il·lustració i comentar entre tots les escenes que representen jocs figuratius.


Gran grup 20




13

Triar diferents objectes i inventar un joc per jugar amb els amics. Escriure una breu descripció del joc inventat a partir d’unes preguntes.


Per parelles / Individualment 20’

Resposta de

l’alumnat

14

Relacionar cada norma amb diferents jocs tradicionals per reflexionar sobre la importància de respectar els companys.


Gran grup 10’

Resposta de

l’alumnat

15 Triar un joc conegut i escriure’n les normes.

Llibre de l’alumne Grup reduït 10’ Resposta de

l’alumnat

16

Llegir el reportatge per entendre com han evolucionat les joguines amb el pas del temps i com s’han anat fent de diferents materials.


Gran grup 20’

Resposta de

l’alumnat

17

Reflexionar sobre el valor de les tres R (reutilitzar, reciclar i reduir) per saber què es pot fer quan ja no s’utilitzen.


Gran grup 60’

Resposta de

l’alumnat

18 Preparar una invitació per convidar les famílies i els companys a l’exposició de joguines.


Per parelles 40’


19

Escriure i enviar un correu electrònic.



Internet.




SÍNTESI

20

Omplir els buits del mapa conceptual amb continguts de la unitat. Relacionar cada joguina amb el material de què és feta. Identificar les diferents parts i els materials d’una joguina.


Animació del mapa

conceptual al Web / llibre

digital GD Opció A


Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat GD Opció A: Pintar les frases que expressen continguts essencials correctes de la unitat. Dibuixar les diferents parts d’una joguina i escriure de quin material són fetes cadascuna de les peces.

21

Identificar informacions certes i falses referents al contingut essencial de la unitat.


GD Opció B (Activitat 1)


GD Opció B: Llegir i observar les descripcions de tres pilotes diferents i reflexionar sobre les seves característi-ques.



22

Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge. Triar una imatge per explicar com ha agradat treballar amb les joguines.



digital GD Opció B

Autoavaluació


Test d’autoavaluació a construim. cruilladigital. cat GD Opció B: Fer l’autoavaluació de la fitxa.

23 Tasca final: preparar l’exposició de joguines amb les fitxes corresponents.

Producte de l’alumnat Gran grup 40’ Resposta de

l’alumnat LES FESTES DE L’ANY

1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «La nit de Reis». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’

Resposta de

l’alumnat

2 Conèixer la festa de la nit de Reis. Llibre de

l’alumne.

Gran grup 30’ Resposta de

l’alumnat

3

Parlar de la pròpia experiència en relació a la cavalcada de Reis.

GD festes 4

Gran grup 20’

GD festes 4 Fitxa d’activitats per treballar la festa dels Reis.


4

Aprendre a elaborar un cartell per anunciar la cavalcada de Reis. En grups de quatre, fer un cartell en què s’anunciï la cavalcada de Reis.



Internet. www.e-

cruilla.cat/ rumbeta-xiu-xiu

Grups de quatre 40’




UNITAT DIDÀCTICA 5 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 2n trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Per què es fa de nit?

Aquesta unitat se centra en l’estudi de les diferències entre el dia i la nit i la relació que tenen amb la rotació terrestre. Es treballen les parts del dia i es mostra que les nostres activitats hi estan relacionades. S’expliquen els mesos de l’any i les diferents mesures del temps. Es presenten els astres, com ara el Sol, la Terra, la Lluna i les estrelles, i a continuació s’experimenta sobre els canvis que fan al llarg del dia. Seguidament s’estudia la Lluna i les fases lunars. S’explica què és el sistema solar i per quins planetes està format. Després es treballen els oficis que es duen a terme de nit i es fa veure la necessitat de dormir les hores indicades per tal de descansar d’una manera adequada. Al taller de ciències s’experimenta sobre un globus terraqüi i una llanterna per poder entendre la importància del fet que la Terra gira al voltant del Sol. En la tasca final es proposa elaborar una maqueta per representar el dia i la nit. Finalment, es plantegen activitats relacionades amb el Sol, la Terra, la Lluna i les estrelles en l’entorn d’Internet.



Estudiar el dia i la nit com a fenomen natural.

Treballar diferents elements naturals relacionats amb l’espai.

Conèixer informació i dades relatives a la Lluna.

Estudiar el sistema solar i les seves característiques.


1

Fer-se preguntes fruit de l’observació de l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els elements humanitzats i els naturals.

Conèixer informació i dades relatives a la Lluna.



2

Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.



Conèixer diferents professions i activitats que es duen a terme durant la nit.


3


Experimentar sobre la rotació de la Terra envers la llum del Sol.


4 Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació directa.

Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable i cooperativa.

Competència social i ciutadana. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

5


Col·laborar en tasques de treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Mostrar la necessitat de dormir i descansar.

Competència social i ciutadana. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

6

Valorar positivament la relació entre la salut i el benestar de la persona i la pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans.

CONTINGUTS

L’entorn i la seva conservació

• Observació d’elements i fenòmens naturals. • Exploració d’algun aspecte de l’entorn a partir d’una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu.

Les persones i la salut

• Valoració i justificació de la necessitat de la higiene, del descans personal i del bon ús del temps de lleure.

Canvis i continuïtat en el temps • Ús de les nocions bàsiques de temps (abans/després, passat/present/futur/durada) i de les unitats de mesura bàsiques (dia, setmana, mes i any).

Entorn, tecnologia i societat

• Cerca a Internet: enciclopèdia digital de ciències.







INICIALS

1

Presentar el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup dels coneixements previs del dia i de la nit. Parlar de la fotografia d’entrada de la unitat.



Internet

Gran grup 30’



cat


DESENVOLUPAMENT 2

Observar la il·lustració i comentar les preguntes guia entre tots.


Gran grup 10'


3

Presentar la tasca final: fer una maqueta per representar el dia i la nit. Conèixer el fenomen del dia i de la nit entre tots.


Gran grup 10’


4

Observar les imatges i comentar-les; parlar sobre les diferències entre les fotografies que representen el dia i les que representen la nit.


Gran grup / Individualment 15' Resposta de

l’alumnat

5

Relacionar les imatges amb les diferents definicions de planeta, estrella i satèl·lit. Llibre de



GD Fitxa 17: Indicar si és de dia o de nit en diferents imatges. Completar una oració sobre el dia i la nit.

6 Conèixer els astres que podem veure al cel. Fer una llista del que s’hi pot veure.




7

Retallar i enganxar correctament les peces d’un trenca- closques que representa un cel de nit.

Llibre de l’alumne. Retallable

Individualment 20’ Resposta de l’alumnat



8

Pintar les respostes correctes que fan referència a la Lluna. Reflexionar sobre el fet que hi ha estrelles que es veuen més petites perquè estan més lluny.


GD Fitxa 20


GD Fitxa 20: Indicar diferents fases de la Lluna a partir de dibuixos. Observar i anotar els canvis de la Lluna. Dibuix d’una posta de sol.


9

Reflexionar sobre el pas del temps comentant entre tots diferents il·lustracions que reflecteixen el pas del temps.



Resposta de

l’alumnat

10

Conèixer i reflexionar sobre com podem mesurar el temps a partir de nocions bàsiques de temps i unitats de mesura bàsiques (anys, mesos...).




11 Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge.


Individualment 5’


12

Observar i analitzar activitats pròpies de diferents hores del dia. Indicar quines activitats corresponen a les diferents parts del dia.


Gran grup 20’


13

Observar imatges que representen activitats que es fan fora de l’escola i els moments del dia en què es poden dur a terme. Parlar de preferències i gustos a l’hora d’escollir una activitat extraescolar.


Per parelles / Individualment 20’




14

Indicar oficis i feines que es fan de nit. Reflexionar sobre el motiu pel qual és necessari que hi hagi persones que treballin de nit. Llibre de

l’alumne GD Fitxa 18


GD Fitxa 18: Indicar diferents fases de la Lluna a partir de dibuixos. Observar i anotar els canvis de la Lluna. Dibuix d’una posta de sol.


15 Reflexionar sobre la necessitat del descans per al cos.


Gran grup 10’


16 Indicar dades personals sobre l’hàbit de dormir.




17

Parlar sobre la diferència horària de la posta de sol segons que sigui hivern o estiu. Parlar dels éssers fantàstics que apareixen a la nit. Llibre de


20’

GD Fitxa 19: Indicar éssers fantàstics que surten de nit. Observar la durada del dia i de la nit a l’estiu i a l’hivern. Indicar quan és més curt el dia.


18

Llegir el reportatge sobre els astronautes i comentar les reaccions que han tingut en conèixer aquesta professió.


Gran grup 20’

Resposta de

l’alumnat

19 Fer la maqueta de la tasca final que representa el Sol, la Lluna i la Terra.


Grup reduït 60’




20

Observar i experimentar amb un globus terraqüi i una llanterna per analitzar com gira la Terra al voltant del Sol. Formular hipòtesis sobre aquest fenomen natural.


Grup reduït / Individualment 50’


21

Explicar i presentar l’experiment a la resta de la classe.



l’alumnat

22

Utilitzar Internet per adquirir nous coneixements utilitzant l’enciclopèdia en línia.



Internet

Per parelles / Individualment 30’ Resposta de

l’alumnat

SÍNTESI

23

Omplir els buits del mapa conceptual amb continguts de la unitat. Omplir els buits per completar els mesos de l’any.


Animació del mapa


digital GD Opció A


Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat GD Opció A: Identificar la part de la Terra que il·lumina el Sol en dues situacions diferents. Relacionar moments del dia amb els àpats que fem.



24

Pintar el final correcte de cada frase relacionada amb els continguts de la unitat.


GD Opció A


GD Opció A: Dibuixar el cel de dia i de nit. Completar un text que descriu el que veiem al cel de dia i de nit. Indicar les activitats que fan a la nit diferents professionals que treballen de guàrdia.

25

Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge. Triar una imatge per quantes coses noves han après.



digital GD Opció B

Autoavaluació


Test d’autoavalua-ció a construim. cruilladigital. cat GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte i autoavaluar els aprenentatges adquirits.




1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «Una festa esbojarrada, Carnaval!». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’


2

Conèixer la celebració del Carnaval. Explicar vivències personals referents al Carnaval.



Internet.

Gran grup 10’


3

Fer un antifaç per celebrar el Carnaval. Calcar les mans amb l’ajuda d’un company, decorar l’antifaç com es prefereixi i enganxar un bastonet al darrere per treure’l i posar-lo amb facilitat.


Individualment / Per parelles 40’


4

Dibuixar la disfressa d’aquest any i escriure’n una breu descripció.

GD festes 5 Individualment 30’

GD festes 5: Fitxa d’activitats per treballar la festa del Carnaval.




UNITAT DIDÀCTICA 6 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 2n trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Podem tenir un animal a classe?

En l’estudi dels animals tractem, en primer lloc, de la diversitat d’espècies i dels seus hàbitats. Es treballen les característiques principals de quatre grans grups d’animals –els mamífers, els ocells, els rèptils i els peixos– representats per l’esquirol, la cigonya, la tortuga i la tonyina. Es fa una distinció clara entre els animals domèstics (que poden ser de granja o de companyia) i els animals salvatges. Seguidament es mostren les característiques que els animals tenen com a éssers vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren. En el reportatge es treballen amb profunditat les abelles i es fa prendre consciència del rol important que desenvolupen per mantenir l’equilibri en el medi natural. Es proposa l’observació directa d’un animal de companyia: característiques físiques, locomoció, respiració, alimentació... La tasca final proposa elaborar una fitxa de l’animal que s’observa a classe. A més, es proposa escriure una carta al director de l’escola per demanar permís per tenir un animal a classe. A continuació es manifesta la interacció que hi ha entre l’home i els animals, així com la necessitat de respectar-los. Es fa una activitat a la Xarxa sobre les veus dels animals. Finalment es comparteixen totes les fitxes dels animals amb les feines que cal fer per tenir-ne cura a l’aula.



Treballar les característiques generals dels animals.

Estudiar les característiques dels diferents grups d’animals: mamífers, ocells, rèptils i peixos.


Tractament de la informació.

1

Fer-se preguntes fruit de l’observació de l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els elements humanitzats i els naturals.



Estudiar les característiques específiques d’un animal.

Estudiar la nutrició i els tipus d’alimentació dels animals.



2

Justificar què és un ésser viu amb arguments relacionats amb la manera de dur a terme les funcions de nutrició, relació i reproducció.

Fer un estudi sobre el comportament d’un animal de companyia.


Tractament de la informació.

3 Col·laborar en tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Reflexionar sobre la importància de respectar i tenir cura dels animals.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

4 Demostrar amb l’actuació la importància de respectar i protegir el medi, els éssers vius i els materials.

CONTINGUTS El món dels éssers vius • Observació d’un animal domèstic per identificar-ne les diferències. • Caracterització dels animals per la seva capacitat de realitzar les funcions bàsiques: nutrició, reproducció i relació. • Identificació de les característiques i els comportaments dels animals per adaptar-se al medi. • Valoració de la responsabilitat envers els animals domèstics. • Comunicació oral de les observacions fetes utilitzant diferents llenguatges. • Observació a ull nu d’un animal domèstic reproduint el seu medi a l’aula.

Entorn, tecnologia i societat • Ús d’Internet: Joc interactiu per reconèixer les veus dels animals.

Canvis i continuïtats en el temps

� Ús de les nocions bàsiques de temps i de les unitats de mesura bàsiques. Aplicació en fets quotidians i propers. � Experimentació amb la llum solar: les ombres al llarg del dia.







INICIALS

1

Presentar el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup dels coneixements previs dels animals a partir de diferents fotografies d’animals. Parlar dels diversos grups d’animals que apareixen a les imatges.



Internet

Gran grup 30’



cat


DESENVOLUPAMENT 2

Llegir les preguntes i pensar-ne les respostes. Comentar les respostes entre tots.


Gran grup 10’


3

Presentar la tasca final: preparar una fitxa d’un animal amb les feines necessàries per tenir-ne cura a l’aula.


Gran grup 10’

Resposta de

l’alumnat

4

Observar els dibuixos i respondre les preguntes entre tots. Decidir i proposar diversos criteris, tant científics com no científics, per fer les diferents agrupacions d’animals.


Gran grup / grups reduïts 20’ Resposta de

l’alumnat

5 Conèixer les característiques i les parts del cos dels mamífers.




6 Indicar les parts del cos d’un esquirol. Indicar altres animals que s’hi assemblin.



l’alumnat

7 Conèixer les característiques i les parts del cos dels ocells.


Gran grup / Individualment 10’ Resposta de

l’alumnat



8

Indicar les parts del cos d’una cigonya. Indicar altres animals que s’hi assemblin. Llibre de



GD Fitxa 24 Completar un text que explicar l’emigració de les aus. Identificar insectes en una sèrie d’animals.


9 Conèixer les característiques i les parts del cos dels rèptils.




10 Indicar les parts del cos d’una tortuga. Indicar altres animals que siguin rèptils.




11

Conèixer les característiques i les parts del cos dels peixos. Llibre de

l’alumne Gran grup /



12 Indicar les parts del cos d’una tonyina. Indicar el nom d’altres peixos.




13

Resumir entre tots les principals característiques dels diferents grups d’animals presentats.


GD Fitxa 21


GD Fitxa 21: Indicar les característiques de la pell de diferents animals. Completar oracions que expliquen la reproducció dels peixos i la dels mamífers.


14

Reconèixer i pintar els animals domèstics propis de la granja i identificar-ne els que podrien ser de companyia.



Resposta de

l’alumnat



15

Completar un mapa conceptual amb informació específica sobre animals domèstics de granja i de companyia. Llibre de



GD Fitxa 22 Indicar animals segons el tipus de desplaçament. Distingir entre ocells, mamífers i peixos. Relacionar animals amb el tipus d’alimentació.


16

Dibuixar un animal salvatge i indicar-ne les diferents parts. Fer una breu descripció oral a la resta de la classe.



Resposta de

l’alumnat

17 Observar diferents imatges d’animals salvatges i comentar-les a classe.

Llibre de l’alumne Gran grup 10’


18 Indicar dades personals sobre l’hàbit de dormir.

Llibre de l’alumne Individualment 10’ Resposta de

l’alumnat

19

Completar una frase amb característiques pròpies sobre els animals salvatges. Llibre de


20’

GD Fitxa 23: Respondre preguntes sobre el ratpenat a partir d’imatges donades.


20

Conèixer els animals com a éssers vius. Respondre preguntes per entendre els animals com a éssers vius.


20’

Resposta de

l’alumnat

21 Marcar les afirmacions correctes referents als éssers vius.






22

Llegir el reportatge de les abelles i reflexionar sobre el seu rol important.



Resposta de

l’alumnat

23

Estudiar el comportament d’un animal de companyia a partir de la seva observació directa. Dibuixar l’animal observat i indicar-ne les parts.


Grup reduït / Individualment 30’ Resposta de

l’alumnat

24

Completar la fitxa d’observació sobre l’estudi.



l’alumnat

25

Reflexionar sobre el respecte envers els animals i el fet de tenir-ne curs. Indicar la informació personal sobre la relació amb els animals a casa.




26 Escriure una carta al director de l’escola demanant permís per tenir un animal a l’aula.




27

Acabar la tasca final i preparar la fitxa de l’animal que s’ha observat a l’aula amb les feines que caldria fer per tenir-ne cura.



Resposta de

l’alumnat

28

Conèixer la comunicació entre els animals i el seu comportament en relació amb la seva veu. Només escolteu sense mirar les imatges.



Internet. www.e-

cruilla.cat/ veus-animals





29 Observar els dibuixos i encerclar els animals que es poden escoltar pels auriculars.




SÍNTESI

30

Marcar amb una creu la casella correcta relacionada amb contingut específic de la unitat: cobertura del cos i naixement de diferents grups d’animals.

Llibre de l'alumne

GD Opció A

Individualment 10’ + 30’

GD Opció A: Relacionar animals amb les seves cries. Indicar les parts del cos d’un ocell.

31

Completar una graella amb contingut específic de la unitat: com es desplacen els animals.


Animació del mapa


digital GD Opció A


Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat GD Opció A: Indicar com tenen cobert el cos diferents animals. Completar un text en relació amb el contingut de la unitat.

32 Marcar les afirmacions certes i falses referents al contingut de la unitat.

Llibre de l'alumne





33

Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge. Contestar les preguntes que fan referència a l’activitat anterior.



digital GD Opció B

Autoavaluació


Test d’autoavaluazció a construim. cruilladigital. cat GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte i autoavaluar els aprenentatges adquirits.




1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «La Pasqua florida». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’

Resposta de

l’alumnat

2 Conèixer la celebració de la Pasqua. Explicar vivències personals referents a la Pasqua.



3

Visitar un enllaç en què es proposa fer uns ous de Pasqua molt divertits. Seguir les indicacions molt atentament.



Internet. www.e-

cruilla.cat/ ous-de-pasqua



4

Jugar al joc del conillet de Pasqua. Es pot jugar a la classe o al pati de l’escola. S’amaguen tots els ous que han fet a la classe. En grups de quatre, han de buscar els ous seguint les instruccions del joc.

Mocador per tapar els ulls del conillet. GD festes 6


GD festes 6: Fitxa d’activitats per treballar la festa de la Pasqua.




UNITAT DIDÀCTICA 7 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 3r trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi On puc trobar el que necessito?

En aquesta unitat es presenten, en primer lloc, els elements del carrer i després es treballa l’adreça de l’escola. Es proposa un treball d’observació del carrer i la representació posterior en forma de plànol. Al final de la unitat han de fer un plànol del voltant de l’escola, on surtin les botigues. S’hi tracten també elements que es poden trobar al carrer i quines accions cal evitar per tal que no es malmeti el mobiliari urbà. El carrer no és solament un lloc de pas. Mostrem que, al carrer, hi podem trobar molts serveis. Un d’aquests són les botigues, que ens permeten adquirir tots aquells articles que necessitem. En el reportatge es presenta una visita al mercat municipal. Es fa prendre consciència del recorregut diari de casa a l’escola i si es respecten les normes de circulació. A continuació es proposa una distinció entre treballs que es porten a terme a la ciutat i treballs que es porten a terme en la natura. Es parla de diferents tipus d’oficis i es proposa fer-ne una exposició oral. Per finalitzar, es treballa el civisme i el respecte als conciutadans. A la Xarxa, els alumnes experimentaran amb mapes virtuals.



Treballar les característiques generals del carrer.

Reflexionar sobre el consum responsable.

Adquirir actituds cíviques respecte a l’entorn físic i social.


1

Demostrar amb l’actuació la importància de respectar i protegir el medi, els éssers vius i els materials.

Fer un plànol que representi els voltants de l’escola.

Reflexionar sobre les relacions de convivència amb els veïns.



2 Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Estudiar diferents tipus de botigues i els productes que hi trobem.


3




Fer un estudi sobre el carrer de l’escola.

Conèixer l’evolució del comerç en el temps.


4 Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les seves relacions.

Conèixer les principals normes de convivència i respectar el mobiliari urbà.

Competència social i ciutadana. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

5


CONTINGUTS L’entorn i la seva conservació

• Orientació mitjançant l’observació d’elements naturals i humanitzats de l’entorn.

Persones, cultures i organització social • Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l’alumnat: el barri. • Descoberta i identificació dels elements característics de l’entorn, els serveis i els espais comuns, valorant la responsabilitat personal en el seu ús. • Descoberta de les formes d’organització de l’entorn proper, valorant la importància de la convivència. • Reconeixement dels drets i els deures de les persones del grup, així com la importància del diàleg en la resolució de conflictes.

Canvis i continuïtat en el temps • Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en fets quotidians propers a la pròpia experiència i en elements de patrimoni.

Entorn, tecnologia i societat • Ús d’Internet: mapes de Google.





INICIALS

1

Presentar el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup de les característiques del carrer de cadascú.



Internet

Gran grup 30’



cat


DESENVOLUPAMENT

2

Observar la fotografia d’entrada i comentar-la entre tots. Respondre les preguntes que serveixen de guia per comentar la fotografia i les diferents il·lustracions.


Gran grup 10'




3 Presentació de la tasca final: fer un plànol del voltant de l’escola on surtin les botigues.


Gran grup 10’

Resposta de

l’alumnat

4 Observar atentament les il·lustracions i respondre les preguntes entre tots.


Gran grup / grups reduïts 10' Resposta de

l’alumnat

5

Cercar i fer recompte d’elements del mobiliari urbà en un dibuix d’un carrer. Observar imatges i encerclar les que siguin elements del carrer.


Gran grup 20’ Resposta de l’alumnat

6

Reflexionar sobre les normes de seguretat viària. Identificar actituds correctes i incorrectes.


GD Fitxa 25


GD Fitxa 25: Activitats d’identificació de diferents elements del carrer i de les conductes correctes al carrer.


7

Reflexionar sobre la seguretat del vianant i respectar el mobiliari urbà.


GD Fitxa 26 Individualment 40’

GD Fitxa 26: Acolorir semàfors segons les indicacions del seu significat i resoldre mots encreuats sobre elements del carrer.




8

Reconèixer l’entorn: les botigues i els seus productes. Dibuixar una botiga i els productes que s’hi poden trobar.



l’alumnat

9

Indicar les botigues que hi ha al propi carrer. Comentar unes imatges de botigues i reflexionar sobre les pròpies preferències a l’hora d’escollir on anar a comprar.




10

Explicar a un company de classe el recorregut diari del camí fins a l’escola. Per on es passa i quines botigues veu.


Per parelles 20’

Resposta de

l’alumnat

11 Reflexionar sobre la seguretat del vianant.




12

Avaluació metacognitiva intermèdia sobre el propi procés d’aprenentatge per reflexionar com s’està treballant la unitat.



13

Fer un estudi, a partir de l’observació directa, del carrer de l’escola i dels elements que hi trobem.


Gran grup / Grup reduït 20’

Resposta de

l’alumnat

14

Organitzar una sortida al voltant de l’escola per recollir les dades necessàries per fer el plànol del barri de l’escola. Comptar les botigues del voltant de l’escola i elaborar-ne un gràfic.

Llibre de l’alumne (Taller de ciències)

GD Fitxa 28


GD Fitxa 28: Relacionar botigues amb els productes que hi podem trobar.


15 Reflexionar sobre les conductes cíviques necessàries per a una bona convivència en societat.





16

Ordenar la seqüència lògica en una botiga. Llibre de

l’alumne Individualment 5’


17 Llegir el reportatge per conèixer el mercat municipal i les activitats que s’hi duen a terme.



18

Observar i comentar unes imatges que representen el treball a la ciutat i els diferents tipus de treballs que desenvolupa la gent de la ciutat. Fer una llista de totes les feines que sorgeixen a classe.




19

Completar la taula amb feines que es fan a la ciutat. Reflexionar sobre les pròpies preferències envers les feines de ciutat.



Resposta de

l’alumnat

20 Observar i encerclar les imatges que representen persones que treballen en contacte amb la natura.




21

Escriure dues diferències entre treballar a la ciutat i treballar en la natura.



Resposta de

l’alumnat

22 Fer un dibuix per representar el tipus de feina que agradaria fer si es treballés a la natura.




23

Preparar una exposició oral sobre un ofici. Els companys hauran d’endevinar quin ofici s’està exposant en cada cas.


Gran grup 40’

Resposta de

l’alumnat



24

Acabar la tasca final: elaborar un plànol per representar el carrer de l’escola indicant totes les botigues que s’han anat apuntant en l’excursió al voltant de l’escola.


GD Fitxa 27


GD Fitxa 27: Dibuixar el plànol dels carrers d’un barri a partir d’una imatge donada.


25

Utilitzar Internet per treballar amb plànols virtuals. Descobrir diferent recorreguts entre dos punts.

Llibre de l'alumne.


Internet. maps.google.

cat



26 Comentar tots plegats sobre els diferents recorreguts que han pogut veure al mapa virtual.


Gran grup 20’


SÍNTESI

27

Representar de forma escrita en un mapa conceptual els coneixements apresos durant la unitat.


GD Opció A


GD Opció A: Relacionar diferents elements del carrer amb la seva funció. Completar un text que explica la funció de diferents elements del carrer.



28

Completar una graella amb contingut específic de la unitat.


Animació del mapa


digital GD Opció A


Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat GD Opció A: Completar una fitxa amb les dades personals i identificar afirmacions certes i falses amb relació a les normes de circulació.

29 Marcar les respostes correctes referents al contingut de la unitat.




30

Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge. Contestar les preguntes que fan referència a l’activitat anterior..



digital GD Opció B

Autoavaluació


Test d’autoavalua-ció a construim. cruilladigital. cat GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte i autoavaluar els aprenentatges adquirits




1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «Entre llibres i roses». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’

Resposta de

l’alumnat

2 Conèixer la celebració de Sant Jordi. Explicar vivències personals referents a la festa de Sant Jordi.



3

Escoltar la cançó que explica la llegenda de Sant Jordi. Repartir els personatges de la llegenda i dibuixar-los en una cartolina.



Internet. www.e-

cruilla.cat/ sant-jordi

Individualment / Grup reduït 40’


4

Retallar els personatges i crear uns titelles. Representar la història cantant la cançó de l’enllaç.

GD festes 7. GD material per al recurs manipulatiu


GD festes 7: Llegir la llegenda de Sant Jordi i fer-ne un dibuix. Recursos manipulatius. Elaborar, en grup, un còmic de la llegenda de Sant Jordi.




UNITAT DIDÀCTICA 8 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 3r trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi Com són les plantes?

En aquesta unitat s’introdueixen les característiques bàsiques generals de les plantes. La tasca final proposa elaborar un herbari de plantes amb flors i sense flors. En primer lloc, es distingeixen les parts de les plantes. A partir de les funcions de nutrició, relació i reproducció de les plantes es dedueix que són éssers vius. Se n’explica el cicle vital i com canvien al llarg de l’any. Es presenta el bosc com un lloc on podem trobar tot tipus de plantes diferents. Es fa veure la necessitat de respectar el bosc i de tenir-ne cura. D’altra banda, es presenta l’hort com a espai on neixen i creixen la majoria de les plantes que mengem. S’hi tracten les feines que fa el pagès durant l’any, i també es fa referència als horts urbans. Es presenta un reportatge sobre plantes molt diferents entre si: les sequoies gegants, els nenúfars, les lianes i les molses. S’experimenta amb la germinació de les llavors i es fa veure que moltes plantes serveixen d’aliment. Per treballar l’expressió oral, es proposa una exposició per explicar com és la planta que s’ha observat. Finalment es buscaran imatges a Internet per poder-les imprimir i, així, completar l’herbari per a la tasca final.



Fer un experiment per observar el procés de germinació d’un llegum.

Treballar les parts de les plantes.


1

Fer-se preguntes a partir de l’observació de l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, tot distingint els elements humanitzats i els naturals.

Treballar les característiques generals de les plantes.

Estudiar la nutrició de les plantes.

Estudiar la reproducció de les plantes.

Conèixer diferents característiques de plantes molt diferents.



2

Justificar què és un ésser viu amb arguments relacionats amb la manera de dur a terme les funcions de nutrició, relació i reproducció.



Estudiar les diferències entre diversos tipus de plantes.



3 Col·laborar en les tasques de treball de grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Reflexionar sobre la importància de conservar la natura.



4 Demostrar amb l’actuació la importància de respectar el medi, els éssers vius i els materials.

CONTINGUTS El món dels éssers vius • Observació de plantes per identificar-ne les diferències. • Observació a ull nu d’una planta reproduint el seu medi a l’aula. Identificació i determinació de plantes de l’entorn segons diferents criteris. • Identificació de les característiques i els comportaments de les plantes per adaptar-se al medi. • Valoració de la responsabilitat envers les plantes. • Caracterització de les plantes per la seva capacitat de fer les funcions bàsiques de nutrició, reproducció i relació.

Entorn, tecnologia i societat • Ús d’Internet: cerca d’imatges a Google.





INICIALS

1

Presentar el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup dels diferents tipus de plantes a partir de diferents imatges.



Internet

Gran grup 30’



cat




DESENVOLUPAMENT

2

Observar les imatges de plantes diferents i comentar-les entre tots. Respondre les preguntes que serveixen de guia per comentar les imatges.


Gran grup 10'


3 Presentació de la tasca final: fer un herbari de plantes amb flors i sense flors.


Gran grup 10’

Resposta de

l’alumnat

4 Observar atentament la fotografia i respondre les preguntes entre tots.


Gran grup / grups reduïts 10' Resposta de

l’alumnat

5

Portar plantes a l’aula per observar-les i parlar-ne entre tots. Triar una de les plantes i dibuixar-la. Indicar-ne les diferents parts i escriure’n el nom.



l’alumnat

6

Relacionar cada nom amb la part de la planta corresponent. Completar una frase que defineix la tija i el tronc.

Llibre de l'alumne.

GD Fitxa 29


GD Fitxa 29: Indicar les parts de la planta. Resposta de

l’alumnat

7

Observar les imatges i indicar què necessiten les plantes per viure. Comparar les respostes amb els companys i parlar sobre què més necessiten.

Llibre de l'alumne.

GD Fitxa 30

Individualment / Grup reduït 40’

GD Fitxa 30: Relacionar cada part de la planta amb la seva funció.




8

Observar unes imatges i completar unes frases que ajuden a representar i definir les plantes com a éssers vius.

Llibre de l'alumne


l’alumnat

9 Conèixer el sistema de nutrició de les plantes.

Llibre de l'alumne


l’alumnat

10

Observar i parlar sobre unes imatges que representen les plantes al llarg de l’any, com canvien segons l’estació. Completar unes frases que descriuen els diferents canvis que les plantes experimenten.

Llibre de l'alumne



11 Observar la imatge d’un bosc i escriure quins tipus de plantes hi ha.




12

Avaluació metacognitiva intermèdia sobre el propi procés d’aprenentatge per reflexionar com s’està observant la planta que s’ha escollit.



13

Parlar i indicar els costums propis de la família en relació amb el bosc. Indicar les pròpies vivències i preferències envers el bosc i la natura en general.




14

Conèixer les plantes com a part de la nostra alimentació i fer una llista de les que es poden menjar al llarg d’un dia. Reflexionar sobre el propi consum de les plantes.




15 Reconèixer l’espai de cultiu d’hortalisses: l’hort.





16

Reconèixer les feines que fa un pagès durant l’any. Conèixer d’una forma bàsica el sistema de reproducció d’una planta. Llibre de



GD Fitxa 31: Identificar la seqüència de reproducció correcta. Indicar característiques de reproducció de les plantes a partir de preguntes tancades.


17

Llegir el reportatge per conèixer diferents tipus de plantes amb característiques diverses: les sequoies gegants, les lianes, els nenúfars i les molses.



18

Elaborar un estudi sobre la germinació d’una llavor. Seguir els passos per saber com fer germinar una llavor. Dibuixar i anotar les observacions fetes durant tot el procés per arribar a establir unes conclusions.

Llibre de l’alumne (Taller

de ciències) Material per a l’experiment GD Fitxa 32

Grup reduït / Individualment 60’

GD Fitxa 32: Explicar el fet que les plantes necessiten llum. Completar una seqüència de la germinació d’una planta.

Recollida de dades.

Treball en equip

19

Reflexionar sobre la importància de conservar i respectar el medi natural. Indicar quines accions són correctes i quines incorrectes.



Resposta de

l’alumnat

20

Preparar una exposició oral sobre la planta que s’ha observat. Explicar als companys de classe com és la planta seguint l’esquema que s’ha preparat.


Bastida de suport





21

Utilitzar Internet per buscar imatges de plantes per afegir-les a l’herbari de la tasca final.



Internet. www.google.

cat

Per parelles o individualment 20’


22 Acabar la tasca final: elaborar un herbari de plantes amb flors i sense flors.

Llibre de l’alumne Grup reduït 40’


SÍNTESI 23

Representar sobre un mapa conceptual els coneixements apresos durant la unitat.




24

Marcar amb una creu les parts que té cada planta. Comprovar què s’ha assolit sobre el sistema de nutrició de les plantes.


Animació del mapa


digital. GD Opció A


Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat GD Opció A: Indicar les parts de la planta en un dibuix donat. Respondre les preguntes sobre la nutrició de les plantes.



25

Indicar les diferents parts d’un roser. Reflexionar sobre la importància de conservar i respectar el medi natural.

Llibre de l'alumne

GD Opció A


GD Opció A: Identificar fruits amb una sola llavor. Identificar accions correctes i incorrectes amb la natura.

26

Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge. Explicar perquè la imatge que s’ha escollit representa millor el que s’ha après sobre les plantes. Llibre de

l’alumne. Autoavaluació


GD Opció B


Test d’autoavaluació a construim. cruilladigital. cat GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte i autoavaluació dels aprenentatges adquirits.




1

Retallar el còmic i elaborar el minillibre «Danses, foc i corredisses». Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.


Follet Julivert


En família 40’


2

Conèixer la Patum de Berga i conversar sobre els diferents elements que apareixen al còmic. Explicar vivències personals referents a la Patum.



3 A partir de la festa de la Patum, parlar sobre la festa major de la pròpia localitat.



l’alumnat

4

Portar fotografies a classe i fer un mural per explicar com és la festa major de la pròpia localitat. Explicar les vivències personals referents a la festa major de la seva localitat.

GD festes 8. GD Material per al recurs manipulatiu

Grup reduït 40’

GD festes 8: Dibuixar un dels personatges principals de la festa de La Patum. Explicar per què s’ha escollit el personatge que s’ha dibuixat.




UNITAT DIDÀCTICA 9 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 1r Cicle Inicial 12 hores 3r trimestre 2014-2015 Nom del mestre/a ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Coneixement del medi La meva ombra, què és?

En aquesta unitat es presenten les fonts de llum. Es mostra el Sol com a font de llum que il·lumina la Terra i per la qual existeixen el dia i la nit. La tasca final proposa fer un reportatge fotogràfic sobre la llum i les ombres. S’exposen les fonts de llum artificial com a invents per suplir la manca de llum natural en determinats moments del dia. A continuació s’exploren les fonts de llum artificial i les fonts de llum natural. Es presenta el Sol com a font d’energia i es parla sobre la importància de l’energia per fer funcionar els aparells. Es treballa la relació entre els materials i la llum, segons que siguin opacs, translúcids o transparents. S’experimenta amb les ombres dels objectes i es presenten els colors, com els components de la llum blanca. Es treballa l’arc de Sant Martí i els colors que el formen. En el reportatge es presenten les ombres xineses, que des de fa molts anys han servit per explicar contes i històries fantàstiques. S’experimenta amb un mirall, una safata amb aigua i una llanterna per demostrar que es pot veure l’arc de Sant Martí sense pluja. Finalment es fa una presentació oral, en què s’explica què són les ombres, i en l’apartat «Zona clic» es fotografien les pròpies ombres en diferents moments del dia, per tal de donar-ne una definició més adequada. Aquestes activitats ajudaran a completar la tasca final.



Treballar el Sol com a font de llum natural primordial.

Estudiar diferents tipus de fonts de llum artificial.

Conèixer les formes d’il·luminació prèvies a la llum elèctrica.


Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

1 Fer-se preguntes a partir de l’observació de l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements humanitzats i els naturals.



Estudiar la percepció de la llum.

Conèixer informació sobre diferents invencions.

Estudiar el comportament de la llum amb diferents materials.

Experimentar amb l’ombra de diferents objectes.

Estudiar la relació entre llum i color.



2

Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-les amb els seus usos i amb les normes de recollida per afavorir-ne el reciclatge.

Conèixer els materials reflectors i la seva utilitat per a elements de seguretat.



3 Col·laborar en les tasques de treball de grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Observar el funcionament d’aparells de casa i de l’escola, de parts que el componen i reconeixement de l’energia que utilitzen.

Identificar elements que poden ocasionar riscos.

Fer un cartell amb tots els bons consells per evitar els perills del sol.


Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

4

Observar l’entorn i identificar relacions senzilles entre elements que en formen part, distingint els elements humanitzats i naturals. Valorar la importància de respectar i protegir el medi.

CONTINGUTS

L’entorn i la seva conservació • Orientació mitjançant l’observació d’elements naturals i humanitzats de l’entorn. • Observació i exploració de fenòmens naturals: l’arc de Sant Martí. • Comunicació de les observacions utilitzant formes de representació bàsiques.

Material i energia • Observació, descripció i classificació de materials en funció d’algunes propietats tot relacionant-les amb els seus usos.



Entorn, tecnologia i societat • Iniciació en l’ús de la càmera fotogràfica.





INICIALS

1

Presentar el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup de les característiques de la llum i dels colors.



Internet

Gran grup 30’



cat


DESENVOLUPAMENT

2

Mantenir una conversa guiada amb tot el grup per parlar sobre les ombres i, així, introduir la tasca final.


Gran grup 10'

Resposta de

l’alumnat

3 Presentar la tasca final: creació d’un reportatge fotogràfic sobre la llum i les ombres.


Gran grup 10’

Resposta de

l’alumnat

4

Observar unes imatges i identificar-hi les que fan llum. Reconèixer quines fonts de llum no tenen llum pròpia.



l’alumnat

5

Conèixer la principal font de llum natural: el Sol. Entendre que la font de llum natural prové de la natura. Conèixer la variació en la intensitat de la llum solar al llarg del dia.



l’alumnat



6 Conèixer diferents tipus de llum artificial i l’energia que utilitzen.




7 Dibuixar fonts de llum artificial pròpies d’entorns propers: a casa i al carrer.




8 Relacionar diferents fonts de llum artificial amb l’energia que utilitzen.



l’alumnat

9

Observar unes il·lustracions i completar unes frases sobre l’energia que transmet el Sol. Conversar sobre les situacions en les quals les persones poden experimentar la llum i l’escalfor del Sol.



l’alumnat

10 Ordenar unes frases relacionades amb aparells i l’energia que fan servir.




11

Avaluació metacognitiva intermèdia sobre el propi procés d’aprenentatge sobre el que s’ha treballat fins ara.



Resposta de

l’alumnat

12

Conèixer el comportament de la llum en diferents objectes i reflexionar si els objectes són opacs, translúcids i transparents.


GD Fitxa 35


GD Fitxa 35: Identificar elements opacs. Classificar elements segons que siguin opacs o transparents.


13

Experimentar amb diferents papers i robes per entendre les diferències entre els cossos opacs, translúcids i transparents.

Llibre de l’alumne Grup reduït 20’

Resposta de

l’alumnat



14 Classificar objectes segons el seu comportament amb la llum.




15 Comentar entre tots com es mouen les ombres. Experimentar amb les ombres produïdes per un objecte.




16

Conèixer la relació entre la llum i els colors. Experimentar amb diferents objectes per entendre que els colors no es poden veure si no hi ha llum.


Per parelles 10’


17

Conèixer el nom dels colors de l’arc de Sant Martí. Reflexionar sobre la visibilitat de l’arc de Sant Martí.


GD Fitxa 33


Atenció a les possibles dificultats de discriminació cromàtica de l’alumnat.

GD Fitxa 33: Identificar aparells que fan llum. Dibuixar l’arc de Sant Martí segons la situació en la qual pot aparèixer.


18

Fer el disc de Newton del retallable per poder experimentar amb els colors i entendre què passa quan es fa girar la baldufa.


Retallable de la pàgina 75






19

Penjar un CD prop de la finestra per poder observar els colors de la llum dels rajos de Sol. Llibre de

l’alumne Individualment 10’



20

Seguir els passos de l’experiment per comprovar si es pot veure l’arc de Sant Martí sense pluja. Fer hipòtesis primer per verificar-les després. Completar una frase amb paraules relacionades amb l’arc de Sant Martí.


Material per a l’experiment

Grups de tres/ Individualment 60’


Recollida de dades.

Treball en equip.

21 Observar i comparar les dades obtingudes de l’experiment i extreure’n conclusions.



22

Llegir el reportatge per conèixer les ombres xineses. Explorar les possibilitats d’il·luminació de la llanterna. Experimentar fent ombres xineses.




23

Fer el reportatge fotogràfic sobre la llum i les ombres de la tasca final per experimentar amb les pròpies ombres en diferents moments del dia i comprovar que canvien segons la posició del Sol.

Llibre de l’alumne. Càmera

fotogràfica. GD Fitxa 36

50’

GD Fitxa 36: Identificar l’ombra d’un objecte segons la posició de la llum.


24

Preparar una exposició oral seguint els passos per fer una definició. Definir ombra i, després, explicar-la als companys.


Bastida de suport





25

Parlar sobre els perills del sol i escriure un consell per a dues situacions donades en què els rajos de Sol suposen un perill per a la salut. Fer un cartell en què es recullin els consells que s’han comentat.

Llibre de l'alumne.

Material per fer el cartell.

GD Fitxa 34

Per parelles o individualment 50’

GD Fitxa 34: Identificar accions correctes i incorrectes sobre el consum i l’estalvi energètic. Identificar fonts de llum natural.


26

Acabar la tasca final, acabar els reportatges fotogràfics i reflexionar sobre el diferents productes de tots els grups. Fer un mural amb el material fotogràfic.

Llibre de l'alumne.

Material per a fer un mural.

Grup reduït / Gran grup 50’



SÍNTESI

27

Representar de manera escrita sobre un mapa conceptual els coneixements apresos durant la unitat.

Llibre de l'alumne.

GD Opció A


GD Opció A: Completar oracions que expliquen els cossos opacs, translúcids i transparents a partir de paraules donades. Identificar objectes que reflecteixen l’arc de Sant Martí.



28

Encerclar els elements que ens protegeixen de la llum del Sol.


Animació del mapa


digital


Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat

29

Completar unes frases que fan referència al contingut de la unitat.

Llibre de l'alumne

GD Opció B


GD Opció B: Resolució d’un cas real o plantejament d’un repte i autoavaluació dels aprenentatges adquirits.

30

Avaluació metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge. Explicar perquè la imatge que s’ha escollit representa millor el que s’ha après sobre les la llum i els Colors.


Autoavaluació al Web / llibre

digital



Mapa conceptual a construim. cruilladigital. cat

unitat didÀctica 1 - construim.cruilla.cat · s’ensenyen les parts en què es divideix el cos...

Documents