unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901)
DESCRIPTION
Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història.TRANSCRIPT
Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)Júlia López Valera
SUMARI
El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català.
El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial.
Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.
A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:
A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern.
Catalunya = país dotat històricament d’una personalitat pròpia.
Reforma en profunditat de
l’Estat.
Autonomia de Catalunya
CRO
NO
LOG
IA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1. U
NA
NO
VA C
ULT
URA
CAT
ALAN
ISTA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.1. La persistència de la identitat catalana
Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. (cal recordar el Decret de Nova Planta).
Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.
Català havia desaparegut com a llengua administrativa i de
cultura.
El català continuava com a llengua en la parla
quotidiana.També com a llengua escrita per a les cançons i romanços
tradicionals.
1.2. La Renaixença literària i cultural
La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.
1. U
NA
NO
VA C
ULT
URA
CAT
ALAN
ISTA
Júlia López Valera (Institut Banús)
Quins s’han considerat els inicis?
La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.
L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua i literatura catalana.
La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...
Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU
Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1841) de recuperació del català
com a llengua culta.
Objectiu: Premiar textos poètics escrits en català antic (llemosí) o literari modern.
Autèntica festa cívica Plataforma per donar a
conèixer escriptors.Van contribuir a l’ACCEPTACIÓ SOCIAL DEL CATALÀ
Júlia López Valera (Institut Banús)1. U
NA
NO
VA C
ULT
URA
CAT
ALAN
ISTA
1.3. La Renaixença popular.
En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”.
Van polemitzar amb els defensors del català culte.
Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:
Tradició d’una literatura
Tradició d’un teatre popular
Tractaven temes quotidians
JOSEP ANSELM CLAVÉVa contribuir a l’arrelament del català entre les classes
populars. Cançons que es cantaven a
les societats corals.
ABDÓ TERRADESVa escriure obres teatrals
satíriques de contingut antimonàrquic
Júlia López Valera (Institut Banús)
FREDERIC SOLER SERAFÍ PITARRA
Renovador del teatre popular: caricaturesc i
sarcàstic.Àmplia difusió popular.
1. U
NA
NO
VA C
ULT
URA
CAT
ALAN
ISTA
Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar esforços. Els jocs florals es va popularitzar i van ser una festa cívica i una plataforma de difusió del català i de propaganda dels autors que hi participaven. Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. El català va començar a incorporar-se a publicacions com:
DIARI CATALÀLA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme)LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.1. La crítica al centralisme
Construcció Estat liberal criticat per sectors de CATALUNYA - federalistes
- proposen plantejament - autonomistes
Diferents constitucions definició ESPANYA:- nació única- corts dipositàries de la sobirania nacional(excepció: constitució 1876 compartida amb el rei)- organització estatal: centralització - política
- econòmica- administrativa- jurídica - militar
Sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.
1835 bullangues: revoltes de caràcter popular- inici a Reus i s’escampa per BARCELONA- classes populars fan accions violentes- assassinat general Bassa- crema de convents- incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata)
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
Júlia López Valera (Institut Banús)
CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839)- revoltes populars contra qui és proper al carlisme:
- clero- autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra
1843: Jamància revolta republicana i progressista
-Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid- projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular- Conseqüència : bombardeig a BARCELONA de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella
Dècada Moderada (1844-1854) centralisme + dura política ordre públic
declaració Estat de guerra a Catalunya moltes vegades
MODERATS CATALANS defensen descentralització de l’Estat- critiquen:
- centralisme- uniformisme cultural
- defensen particularisme català- personatges: - Jaume Balmes
- Joan Mañé i Flaquer- Manuel Duran i Bas
Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències:
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C2.2. El federalisme
Moderats (dreta)Suport a Isabel II,. Grups nobiliaris i
propietaris agraris.
Centre:1. Conjunció monàrquic
democràtica: domini de les Corts. Majoria del diputats progressistes. Prim i Sagasta.
2. Sector unionista.3. Monàrquics demòcrates.Defensen: monarquia, sobirania
nacional i respecte ampli per les llibertats públiques.
Partit Republicà Federal (esquerra)
Republicans unitaris (Emilio Castelar)
Defensen la unitat de l’Estat i les posicions socials i econòmiques són més
conservadores.
PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL
Escissió Partit Democràtic: - creat el 1868- direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras - proposa sistema de pactes entre ≠ regions per articular l’Estat- defensa: - República
- separació Església – Estat- NO exèrcit en política- ampliació drets democràtics (sufragi)- regular condicions laborals
Electorat: petita burgesia i proletariat industrial.
Francesc Pi i Margall- Origen humil - teòric federalisme- defensa: - participació ciutadans (sufragi)
- exercici de llibertats- protecció de drets i igualtat jurídica - Estat federal = unió voluntària diferents pobles
Pacte de Tortosa (1869)
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
Personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé + representants antiga Corona d’AragóVolen Estat federal:
- tenir en compte la realitat històrica de la Corona- fonamentat concepte de sobirania popular
1873: Primera República
Caracterització d’Estat federal projecte nova constitució. 1r president: Estanislau Figueras Projecte de Constitució 1873 ESPANYA = estat federal amb 17 estats- fracàs I REPÚBLICA
- pèrdua influència republicans- problemes interns, fragmentació del partit.
Sistema de la Restauració
Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i Ribot
↓- proposa redactar Constitució de l’Estat Català dins la Federació
Espanyola (1883) NO acceptat conjunt partit federal
- Corts per CATALUNYA- govern amb competències- no limitacions → pacte federal
Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol:- problemàtica social:
- reforma agrària- reivindicacions dels treballadors industrials
Defensa la INDEPENDÈNCIA de Cuba
RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
Membre Partit Republicà Federal (branca + radical) i personatge clau del catalanisme
1879: funda Diari Català, tot escrit en català
1880: PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 oct – 14 nov)- objectiu: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política- hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.- s’elegeix a Valentí Almirall com a president. - acords adoptats:
- nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català. - constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana. - fundar nova entitat per coordinar moviment Centre Català.
1881: trenca amb Pi i Margall acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal
1882: CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes. - programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,
proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat- no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns
altres, massa republicà....
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
1870: JOVE CATALUNYA- associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista- fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís Domènech i
Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc…- entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat polític- 1875: dissolució
1883: SEGON CONGRÉS CATALANISTA- configuració catalanisme polític- abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans.- evidencia la divisió del catalanisme entre:
- + progressites- + conservadors
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
MEMORIAL DE GREUGES
1885: MÍTING LLOTJA DE BARCELONA-participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes.- 1r manifest polític i unitari del catalanisme
- denuncia centralisme- demana: - dret a impulsar vida regional
- defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat de comerç d’ESP amb França i GB
- defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP)
Presentat al rei Alfons XII Mort 1885 Pacte del Pardo- limita eficàcia document- ressó a Madrid
Acostament a la burgesia- defensa proteccionisme- posicions descentralitzadores
1886: LO CATALANISME bases ideològiques catalanisme progressista- CATALUNYA motor regeneració ESPANYA- impulsar tasca agitació cultural- crear organització política interclassista
intervenir en eleccions
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
Júlia López Valera (Institut Banús)
Proposta d’Almirall → FRACÀS per:1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics)2. poca base social3. oposició a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet
- important per la burgesia- 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants)- esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell mundial- cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO)
- Desaparició Centre Català
- poca influència Almirall dins catalanisme
discrepàncies
2. E
LS IN
ICIS
DEL
CAT
ALAN
ISM
E PO
LÍTI
C
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent
Personatges: - Narcís Verdaguer- Lluís Domènech i Montaner- Josep Puig i Cadafalch- Enric Prat de la Riba- Àngel Guimerà (Renaixença)
Caràcter conservador suport burgesia
LA LLIGA DE CATALUNYA (1887)
Reivindicacions:Oficialitat català.
Defensa del dret civil català.Proteccionisme.
Política exclusivament catalanista. Iniciatives:- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya. Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya.
Decidir el nombre de soldats Català = llengua oficial → ensenyament en catalàTribunals de justícia i càrrecs → catalans
- 1889: defensa del dret català- contra projecte reforma Codi Civil- canvi redacció → 1a victòria catalanisme
3. E
L CA
TALA
NIS
ME
CON
SERV
ADO
R
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.1. El catalanisme tradicionalista
Context: creació Estat liberal + guerres carlines- part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.
Context: Restauració Santa Seu a favor d’Alfons XII- part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!)
VIGATANISME:Moviment cultural
intel·lectual
-Jaume Collell-Josep Morgades (bisbe Vic)
Cristianitzar moviment origen laic
publicació: La Veu de Montserrat iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat
- 1893. Restauració monestir Ripoll- 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig
- bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!) Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic)
- defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES- publicació La tradició catalana (1892)
esperit de Catalunya reposa en: família, propietat i religió- Rebutja canvis socials
Objectiu clero: regenerar societat catalana
3. E
L CA
TALA
NIS
ME
CON
SERV
ADO
R
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.2. La formació de la Unió Catalanista
Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....- propagar idees regionalistes- programa comú a tots grups catalanistes
Suport: - Catalunya rural - propietaris mitjans- comerciants- professionals liberals i intel·lectuals
Poca implicació directa
Estructura d’entitats
Feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern- 1892: assemblea a Manresa
Discrepàncies: - contraris a participar vida política- crear organització política (eleccions)
1891: Unió CatalanistaCoordinar tots els grups catalanistes comarcals
Júlia López Valera (Institut Banús)3. E
L CA
TALA
NIS
ME
CON
SERV
ADO
R
3. E
L CA
TALA
NIS
ME
CON
SERV
ADO
R
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.3. Les Bases de Manresa
Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional Catalana Principis catalanisme polític Estructura: - 17 articles
- poder regional. Catalunya plena sobirania- competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic,
encunyació de moneda...)- llengua oficial: català- càrrecs públics només catalans- voluntarietat servei militar- restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts
(sufragi corporatiu)- vinculació amb Espanya: pacte de les institucions + Corona
4. L
A FO
RMAC
IÓ D
E LA
LLI
GA
REG
ION
ALIS
TA
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.1. L’impacte del 98 a Catalunya
Desastre 98 desprestigi partits dinàstics NO fan un regeneracionisme de la política espanyola- nova generació intel·lectuals i activistes
- creació NOU PARTIT (eleccions autonomia)
Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social.
1899. Unió Regionalista Context:
- govern Silvela – Polavieja intent regeneracionista – FRACÀS
- Tancament de Caixes ( contribució ministre Villaverde)
Protagonistes:- portaveus polítics de la burgesia industrial - representants burgesia agrària
Programa:- referències regionalistes explícites- demana autonomia política i administrativa
4.2. La candidatura dels quatre presidents
4. L
A FO
RMAC
IÓ D
E LA
LLI
GA
REG
ION
ALIS
TA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1900. Centre Nacional Català
Partit polític escindit de la Unió Catalanista publicació. Partidaris participar en vida política Recull programa Bases de Manresa Personatges: - Enric Prat de la Riba
- Francesc Cambó- Jaume Carner- Lluís Duran i Ventosa
Joves professionals, favorables al catalanisme en política
Unió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901)
Base social industrials i comerciantsNO projecte polític clarNO dirigents experiència
SÍ programa polític possibilistaSÍ dirigents experts NO suport social
“4 presidents” Candidatura catalanista
Guanya a BCN 4 diputats regionalistes
4. L
A FO
RMAC
IÓ D
E LA
LLI
GA
REG
ION
ALIS
TA
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.3. La fundació de la Lliga Regionalista
Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya Èxit eleccions municipals Barcelona 1r cop de partits no dinàstics guanyen. Sistema Restauració KO
- hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES- fora joc polític conservadors - liberals
Partit modern nova organització.- afiliats- centres polítics- secretaria electoral- publicacions
Base social:- industrials, comerciants i professionals de BCN- propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127)- general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració
Programa: monàrquic i conservador- autonomia de CAT dins l’Estat espanyol
5. N
ACIO
NAL
ISM
ES I
REG
ION
ALIS
MES
A L’
ESTA
T ES
PAN
YOL
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.1. El nacionalisme basc
1876. Fi de la III guerra carlina pèrdua dels furs bascos. Procés d’industrialització de Biscaia
burgesia vinculada al sistema de la Restauració
forta immigració (maketos) amenaça per la identitat basca
Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques moviments dels èuscars (euskaros)
- importància de la religió (carlins!)- defensa de la societat tradicional
Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873- estudia amb els jesuïtes- ideòleg del nacionalisme basc
- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori
(Euskadi + Navarra)- defensa INDEPENDÈNCIA- crea la Ikurriña
Pensament Sabino Arana:
- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ Déu i lleis antigues- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista- critica:
- immigrants (maketos)- no s’integren en els costums- no saben la llengua basca- treballen per un salari inferior
- comunistes- ataquen tradicions religioses i propietat
- classes altes liberals- compra – venda de poder (sist. Restauració)
- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies
Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes1895: PARTIT NACIONALISTA BASC partit autonomista
- defensa reintegració dels furs bascos.
Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès) Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)
- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
5. N
ACIO
NAL
ISM
ES I
REG
ION
ALIS
MES
A L’
ESTA
T ES
PAN
YOL
Significat dels colors.-fons vermell com l’escut del senyoriu de Biscaia- aspa verda de St Andreu (patró de Biscaia) - creu blanca: religió catòlica
Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)- manté arrelada identitat gallega- burgesia feble- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)
Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies↓
poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social
½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)- moviment culturista i apolític- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)
Corrent polític: minories cultes- endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració- discurs contra abandonament país:
- polítics espanyols- classe dirigent gallega
1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)- grups intel·lectuals minoritaris- professionals de les ciutats- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
5.2. El galleguisme5.
NAC
ION
ALIS
MES
I RE
GIO
NAL
ISM
ES A
L’ES
TAT
ESPA
NYO
L
5. N
ACIO
NAL
ISM
ES I
REG
ION
ALIS
MES
A L’
ESTA
T ES
PAN
YOL
Júlia López Valera (Institut Banús)
MANUEL MURGUÍAHistoriador i escriptor gallecCasat amb Rosalia de Castro
Impulsor del moviment O Rexurdimiento
1888: defensa ús públic del gallec.
ALFREDO BRAÑASEscriptor i ideòleg del regionalisme gallec.
1890: participa en la creació de l’Associació Regionalista Gallega.1891: participa als Jocs Florals de
Tui.Redacta les Bases generales del regionalismo y sua aplicación en
Galicia. Influenciades per les Bases de Manresa (1892).
Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.
- VICENTE RISCO - ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
5. N
ACIO
NAL
ISM
ES I
REG
ION
ALIS
MES
A L’
ESTA
T ES
PAN
YOL
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme
Valencianisme
Inicis: moviment cultural → Renaixença- reivindicació llengua i cultura pròpies- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART- 1904: València Nova
- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana
Aragonesisme
2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme-Suport burgesia- defensa: - patrimoni cultural
- dret civil
Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals. Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme
- defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost)- europeïtzar Espanya.
Personatge: BLAS INFANTE- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.- professió: notari- obra: El ideal andaluz- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)
- es proposa l’autonomia- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)
Andalusisme
Escut d’Andalusia.- Representa a Hèrcules entre les dues columnes d’Hèrcules, que la tradició situa a Gibraltar.
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.- verd: dinastia Omeia- blanc: imperi almohade- colors d’esperança i pau- feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne
Cançó religiosa cantada pels segadors
5. N
ACIO
NAL
ISM
ES I
REG
ION
ALIS
MES
A L’
ESTA
T ES
PAN
YOL
Júlia López Valera (Institut Banús)
Missatge a la Reina Regent (1888):Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori.
Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.