unitat 4 mineria, energia i construcció 1

Unitat 4: MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ.Júlia López Valera

La Mina de diamants Mirny, Yakuti, Rusia

Júlia López Valera

AQUESTA MINA DE DIAMANTS A CEL OBERT, ES VA INAUGURAR AL 1957 I ES VA TANCAR AL 2011. ALS ANYS 60 PRODUIA DUES TONES DE DIAMANTS A L’ANY, EL RITME VA ANAR

DISMINUÏNT FINS AL 400 K A L’ANY. VA SER LA PRIMERA MINA I LA MÉS GRAN DE L’ANTIGA UNIÓ SOVIÈTICA.

TÉ 525 m DE PROFUNDITAT i 1200m DE DIÀMETRE.


SECTOR SECUNDARI

La MINERIA engloba un conjunt d'activitats que permeten extreure els minerals, la majoria dels quals es troben al subsòl.

La CONSTRUCCIÓ és el procés de realització d'una estructura, com ara un habitatge o un aeroport.

La PRODUCCIÓ D'ENERGIA consisteix a transformar una sèrie de recursos naturals, com el carbó o el vent, i possibilitar així el funcionament de la indústria, els transports o la seva utilització en usos domèstics. INDÚSTRIA

(unitat 5)

Júlia López Valera1. L’

OBT

ENCI

Ó D

E M

ATÈR

IES

PRIM

ERES

Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres. Habitualment, es troben a la natura i són d'origen animal o vegetal, o s'extreuen de jaciments miners.

MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN ANIMAL I VEGETAL

Hi ha matèries primeres d'origen animal, com la llana i les pells, que s'utilitzen a la indústria tèxtil per confeccionar peces de vestir.

Altres matèries primeres tenen un origen vegetal, com el cotó, que es destina a fabricar teixits. També hi ha productes forestals, com ara la fusta i el cautxú, que s'usen per fabricar mobles i pneumàtics, respectivament.


OBT

ENCI

Ó D

E M

ATÈR

IES

PRIM

ERES

MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN MINERAL

La major part dels minerals no es poden utilitzar directament, de manera que es transformen en materials adequats per a la fabricació de productes industrials.

Els MINERALS METÀL·LICS són aquells dels quals s'extreuen els METALLS, com l' hematites (d‘ on s'obté el ferro) o la bauxita (d‘ on s'extreu l'alumini). Altres: el crom, el coure, l'estany, el plom i el zinc, l’or, la plata i el platí (molt apreciats pel seu ús especialitzat).

Tots constitueixen la base de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i química.

Els MINERALS NO METÀL·LICS són aquells dels quals s'obtenen ALTRES MATÈRIES, com el sofre, la sal gemma, el guix i la mica.

Les roques també es poden considerar una matèria primera mineral no metàl·lica Algunes, com el granit, la pissarra, l'argila, la sorra i el marbre, s'utilitzen en la construcció. D'altres, com el carbó, permeten la producció d'energia.

MATÈRIES PRIMERES NATURALS

Matèries que es troben a la natura i després de ser transformades a les indústries es converteixen en productes utilitzables.

TIPUS

ORIGEN ANIMAL

ORIGEN VEGETAL

ORIGEN MINERAL

Procedeixen de la ramaderia i es treballen a la indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda, etc.).RENOVABLES

Procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos

(cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). RENOVABLES

S’extreuen del subsòl i requereixen una transformació

o procés industrial del qual s’obté un material

adequat per fabricar un producte. NO RENOVABLE

1. L’

OBT

ENCI

Ó D

E M

ATÈR

IES

PRIM

ERES

MINERALS

MINERALS METÀL·LICS

MINERALS NO METÀL·LICS

MINERALS ENERGÈTICS

Minerals d’ on s’extreuen els metalls. Són la base de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica. EX: hematites (ferro), bauxita (alumini), or i plata (metalls preciosos)

Minerals dels quals s’obtenen altres matèries. Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit, pissarra, marbre)

Minerals que serveixen per a produir energia.Ex: carbó, petroli, urani, gas natural

1. L’

OBT

ENCI

Ó D

E M

ATÈR

IES

PRIM

ERES


OBT

ENCI

Ó D

E M

ATÈR

IES

PRIM

ERES

LES EXPLOTACIONS MINERES

La mineria és el conjunt de processos per extreure les matèries primeres d'origen mineral. Les mines poden ser subterrànies o a cel obert. A les primeres, l'extracció sol ser més costosa i perillosa que als jaciments a cel obert.

Els recursos miners s'extreuen quan el volum del jaciment i la qualitat del mineral són suficients. Però, a més, exigeixen grans inversions i tecnologies molt modernes, que no sempre estan disponibles als països on es localitzen les reserves minerals.

De vegades, l'absència d'inversions s'ha suplert amb mà d'obra massiva o fins i tot esclava.


OBT

ENCI

Ó D

E M

ATÈR

IES

PRIM

ERES

ELS RECURSOS MINERALS METÀL·LICS I NO METÀL·LICS

La producció industrial actual exigeix el consum de molts recursos minerals. Passa sovint que els països que són grans consumidors de minerals no coincideixen amb els països productors.

Per a molts països de baix desenvolupament, posseir grans recursos minerals podria comportar una bona font d'ingressos. Amb tot, tenint en compte el caràcter estratègic d'aquests recursos pel fet de ser essencials per a unes activitats industrials determinades, la seva explotació i comercialització està controlada, sovint, per grans empreses nacionals i internacionals, que, per assegurar els seus interessos, imposen els seus criteris econòmics i fins i tot polítics als països productors.


ENER

GIA.

Les fonts d’energia són els recursos naturals que proporcionen la força que requereixen els processos industrials i els transports, i

cobreixen moltes de les nostres necessitats quotidianes.

Disposar d'energia barata i assequible s'ha convertit en una peça clau per al sistema social i econòmic actual, de manera que el control, l'explotació i la distribució de certes fonts d'energia són factors estratègics de primer ordre.

Les fonts d'energia poden classificar-se en dos grups:

• En funció de la seva importància econòmica, s'agrupen en tradicionals i alternatives.

• Segons la possibilitat que s'esgotin o no, es classifiquen en renovables i no renovables.

https://demanda.ree.es/demanda.html


ENER

GIA.

LES

FON

TS N

O R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS NO RENOVABLES.

EL CARBÓ

És una roca combustible fòssil. Fa poc més de dos segles va ser el

motor de la revolució industrial, ja que es

podia traslladar amb relativa facilitat fins al

lloc on hi havia una demanda energètica

significativa. Actualment s'empra

com a combustible per a la producció

d'energia tèrmica. El caràcter contaminant i l'elevat cost d'extracció del carbó n'han reduït

l'ús de manera considerable.

Aquestes fonts d'energia són les més utilitzades i cobreixen la major part de les necessitats d'un país. Són les que es troben en quantitats limitades, de manera que poden arribar a esgotar-se.


ENER

GIA.

LES

FON

TS N

O R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS NO RENOVABLES. EL PETROLI.És un combustible fòssil amb

un gran poder calorífic. És relativament fàcil d'extreure, cosa que l'ha convertit en un recurs energètic estratègic molt

apreciat. A banda de produir electricitat, és matèria primera per a la

indústria química (plàstics, pintures, detergents, etc.).

Avui dia, és la font d'energia més utilitzada, encara que, pel fet

de no ser renovable, es planteja el dubte de si les reserves que queden són

suficients per continuar cobrint les necessitats del món, tenint en compte que es consumeix a

un ritme vertiginós.


ENER

GIA.

LES

FON

TS N

O R

ENO

VABL

ES.


EL GAS NATURAL

Té un origen semblant al del petroli. S’utilitza com a

combustible (calefacció i producció d’electricitat) o com a matèria primera a la indústria química. El consum de gas natural

és cada vegada més gran perquè contamina

menys que el petroli i el carbó.


ENER

GIA.

LES

FON

TS N

O R

ENO

VABL

ES.


L'ENERGIA NUCLEAR

L'urani enriquit és el combustible utilitzat als reactors nuclears, que generen una quantitat

d'electricitat extraordinària.

Els problemes més importants que planteja aquest tipus d'energia són la seguretat de les centrals nuclears i la

manera de gestionar els residus radioactius que

generen, per evitar riscos al medi ambient i

a la salut de les persones.

Júlia López ValeraLES

FON

TS D

’EN

ERGI

A TR

ADIC

ION

ALS

Aquestes fonts d’energia són les més utilitzades i cobreixen la major part de les necessitats d’un país. Dins d’aquest grup de fonts d’energia hi ha el carbó, el petroli, el gas natural, l’urani i l’aigua dels pantans.

Júlia López ValeraLES

FON

TS D

’EN

ERGI

A TR

ADIC

ION

ALS

Júlia López Valera3. L

ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

L'origen de les fonts d'energia renovables (el sol, l'aigua, el vent...) és pràcticament inesgotable.Moltes d'aquestes fonts s'utilitzen poc perquè es troben en fase de desenvolupament o perquè els interessos de les grans companyies energètiques prefereixen donar suport a l'explotació d'altres fonts no renovables.

LES FONTS RENOVABLES.


ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS RENOVABLES.Les CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES

utilitzen la força de l'aigua acumulada als embassaments,

convenientment canalitzada per generar energia elèctrica.

La producció d'energia en si mateixa no és contaminant, però la

construcció dels embassaments provoca grans impactes ambientals i, en alguns casos, el desplaçament de la població i les activitats humanes.


ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS RENOVABLES.

ENERGIA SOLAR O FOTOVOLTAICA

El Sol emet una gran quantitat de radiació que és inesgotable, no contamina i es pot aprofitar fàcilment per produir energia elèctrica i tèrmica.

Tot i això, la intensitat dels raigs del Sol no és igual a totes les regions del món i, a més, existeixen grans variacions tèrmiques al llarg del dia i de les estacions de l'any.

Les plaques solars fotovoltaiques estan construïdes amb un material especial per tal que, quan rebin la llum del Sol, generin electricitat. Es poden instal·lar a les teulades de les cases o en grans extensions de camp, formant horts solars.


ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA EÒLICA

És la que s'obté mitjançant l'aprofitament de la força del vent. És una font d'energia que no contamina

l'atmosfera, però la presència dels aerogeneradors altera notablement el

paisatge i causa contaminació acústica.

A més, està molt localitzada a les zones ventoses i la seva producció no

és gaire regular, ja que la força i la freqüència del vent són variables.


ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA GEOTÈRMICA

Aquest tipus d'energia aprofita la calor que procedeix de l'interior de la Terra, sobretot a les zones d'intensa activitat volcànica, per produir electricitat.


ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

LES FONTS RENOVABLES.ENERGIA MAREOMOTRIU

Es basa en l'aprofitament del moviment de l'aigua del mar, que s'origina amb les marees, les onades o els corrents marins. L'ús i l'explotació d'aquesta energia són molt reduïts.


S'obté per la combustió de la biomassa, és a dir, de la matèria vegetal o animal.

La llenya dels boscos és el principal combustible utilitzat per la major part de la població dels països pobres. Als països rics és una pràctica ecològica que es va estenent, ja que els residus forestals i d'alguns cultius generen un volum d'energia que es pot utilitzar en els àmbits domèstic i industrial.

Altres formes de biomassa usades com a combustible són el biogàs, que s'obté a partir de la fermentació dels fems dels animals, i els biocarburans, que s’elaboren a partir d’olis vegetals i greixos animals.

BIOENERGIA

3. L

ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.


ES F

ON

TS D

’EN

ERGI

A R

ENO

VABL

ES.

CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES

PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA AMB MÉS CONSUM D’ENERGIES

RENOVABLES EL 2013

L'esgotament de les energies no renovables i la contaminació que generen fan desitjable la seva substitució per altres fonts d'energia.

Actualment hi ha un gran interès per fomentar les fonts d'energia renovables, que són, en general, poc contaminants. Les més desenvolupades són l'energia solar i l'energia eòlica.

CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES


A CO

NST

RUCC

IÓ. L

A SI

TUAC

IÓ A

ESP

ANYA

.La construcció és el procés d'armat d'una estructura, com un habitatge, un edifici

d'oficines, un túnel o una carretera. És un sector clau en l'economia d'un país perquè té una gran capacitat de generar llocs de treball.

OBRA PÚBLICA

Aquest sector inclou la construcció d'infraestructures i equipaments per a la activitat quotidiana necessària de la societat (hospitals, escoles, biblioteques, autovies, ferrocarril, ports, aeroports...). Sovint respon a la iniciativa i al finançament de les diferents administracions públiques.

La construcció, la renovació i la modernització d'infraestructures estimula la creació d'ocupació directa i indirecta, des d'enginyers i arquitectes fins a pintors i fusters, i feines relacionades amb les finances, les assegurances i el transport; a més, dinamitza moltes altres activitats (educatives, sanitàries, culturals...).


A CO

NST

RUCC

IÓ. L

A SI

TUAC

IÓ A

ESP

ANYA

.OBRA PRIVADA

L'obra privada inclou la construcció de cases, fàbriques, centres comercials, naus industrials, etc. Les iniciatives privades de construcció, sobretot les relacionades amb l'habitatge, només prosperen quan s'esperen beneficis de la seva edificació i comercialització, cosa que evidencia que es té confiança en el creixement econòmic.

A Espanya, des de la dècada del 1990, la construcció d'habitatges es va convertir en el gran impulsor del sector de la construcció. Els canvis demogràfics (augment de la població jove i arribada d'immigrants) i socials (increment del nombre de llars familiars), juntament amb la relativa facilitat amb què es concedien les hipoteques, van afavorir l'increment en la demanda d'habitatges i, per tant, la seva construcció.

Aquesta demanda creixent també va ser una font d'especulació, perquè l'increment constant de preus va fer que la compravenda d'un habitatge fos considerada una fórmula per obtenir beneficis ràpids.


A CO

NST

RUCC

IÓ. L

A SI

TUAC

IÓ A

ESP

ANYA

.L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILÀRIA

Entre el 1998 i el 2007, el sector de la construcció va crear milers de llocs de treball directes i molts més d'indirectes, fins a arribar a representar més del 12% de la població ocupada espanyola.

No obstant això, la crisi financera del 2008 va afectar de ple aquest sector perquè es va tallar, de cop i volta, la concessió de crèdits per a l'adquisició d'habitatges i, per tant, es va aturar l'expansió del sector i moltes promocions immobiliàries van quedar abandonades a mig fer. És el que es va anomenar l'esclat de la bombolla immobiliària.

A més, des del 2010, les mesures de contenció de la crisi van obligar les administracions públiques a retallar les inversions d'obra pública.


A CO

NST

RUCC

IÓ. L

A SI

TUAC

IÓ A

ESP

ANYA

.CONSTRUCCIÓ I LLOCS DE TREBALL

El sector de la construcció ha estat un motor econòmic durant molts anys a Espanya, ja que era un dels que ocupava més gent, tant en l'àmbit de construcció d'infraestructures com en el d'habitatges.

El boom immobiliari fa referència a l'existència d'una bombolla especulativa al mercat de béns immobles a Espanya. Es va originar al final de la dècada del 1990, i va durar fins al començament del 2008, quan va esclatar.

Els seus efectes principals han estat l'aprofundiment de la crisi immobiliària espanyola, la nacionalització d'algunes caixes d'estalvis, ajudes públiques per a les fusions de moltes altres entitats bancàries i l'augment dels desnonaments.

LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A ESPANYA (2006-2012)

LA POBLACIÓ ESPANYOLA OCUPADA A LA CONSTRUCCIÓ (2006-2014)

Júlia López Valera5.

CON

EIX:

LA

MIN

ERIA

, L’E

NER

GIA

I LA

CO

NST

RUCC

IÓ

A CA

TALU

NYA

.La mineria ha estat tradicionalment una activitat important a Catalunya. Malgrat tenir recursos, no són suficients per abastir les necessitats; i s'han d'importar d'altres països. Això també passa en l'energia: Catalunya consumeix més energia de la que produeix i crea una situació de dependència dels països productors. La construcció ha estat un dels sectors més afectats per la recessió econòmica dels darrers anys; tot i això manté una posició destacada dins de l'economia catalana.

ELS RECURSOS MINERALS

L'intensa activitat minera que ha tingut Catalunya fa que encara hi hagi centres miners d'interès per explotar a gran part del territori. Els més destacats són:

• Extracció de sals, a Cardona, Sallent, Súria i Balsareny.

• Extracció d'àrids, arreu de Catalunya

• Explotació de roques ornamentals, a la comarca del Bages.

• Extracció de lignit, a diversos indrets de la comarca del Bages.

La mineria ha creat llocs de treball i riquesa a l'economia, però també ha tingut conseqüències mediambientals; per això es potencia una mineria sostenible basada en mètodes d'extracció que redueixin els seus efectes sobre el medi ambient, la seguretat minera, etc.


CON

EIX:

LA

MIN

ERIA

, L’E

NER

GIA

I LA

CO

NST

RUCC

IÓ

A CA

TALU

NYA

.


CON

EIX:

LA

MIN

ERIA

, L’E

NER

GIA

I LA

CO

NST

RUCC

IÓ

A CA

TALU

NYA

.LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM ENERGÈTIC

Tot i que s'han incorporat mesures i polítiques d'estalvi, a Catalunya la demanda energètica és molt elevada. Això s'explica per l'increment de la població i de les activitats econòmiques, però també pels canvis en els costums, com també en les pautes de consum i l'augment del benestar.

Els recursos energètics propis de Catalunya són del tot insuficients per abastar aquesta demanda creixent, de manera que cal importar-ne; tot i així, n'hi trobem alguns, com són:

• Carbó. Tant a les mines del Pirineu com de la Depressió Central, les produccions sempre han estat escasses i de baixa qualitat.

• Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments de petroli i de gas.

• Electricitat. S'obté de l'aprofitament dels recursos hídrics pirinencs i de les centrals nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II ).

• Energies renovables diferents de la hidroelèctrica. La producció bruta d'aquestes energies s'ha incrementat notablement en els darrers anys, i s'espera que creixi més, en part gràcies a algunes mesures oficials de suport als biocarburants, l'energia eòlica i el biogàs.


CON

EIX:

LA

MIN

ERIA

, L’E

NER

GIA

I LA

CO

NST

RUCC

IÓ

A CA

TALU

NYA

.

En un model energètic sostenible cal impulsar les fonts energètiques renovables fins al seu màxim potencial; però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques de la societat a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin el component principal.

Les energies renovables són l'aposta estratègica de futur perquè són netes, es restitueixen gratuïtament, i poden ser part de la solució al problema energètic a llarg termini.

Tanmateix, representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya i el seu aprofitament energètic redueix la dependència externa.

Institut Català d'Energia

LES ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA


CON

EIX:

LA

MIN

ERIA

, L’E

NER

GIA

I LA

CO

NST

RUCC

IÓ

A CA

TALU

NYA

.EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Entre els anys 1998 i 2007, l'economia catalana va viure un període de ràpid creixement, degut, en bona part, al sector de la construcció, que va arribar a suposar el 16% del total del PIB. Si tenim en compte els diversos sectors que van associats a la construcció, aquesta xifra arriba a situar-se prop d'un 30%.

En aquest període, els preus dels habitatges van experimentar una alça continuada, fet que va propiciar que continuessin construint-se habitatges a uns preus molt més alts que els costos efectius d'edificació: és el que es va conèixer com a bombolla immobiliària especulativa.

La població activa ocupada en el sector de la construcció també augmentà, de manera que el 2007 a Catalunya va arribar a ser de 450000 treballadors, mentre que la població activa en el conjunt dels sectors industrials era de 764000 treballadors.

ELS HABITATGES INICIATS A CATALUNYA


CON

EIX:

LA

MIN

ERIA

, L’E

NER

GIA

I LA

CO

NST

RUCC

IÓ

A CA

TALU

NYA

.EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Les raons que expliquen el creixement del sector són diverses i ben complexes: les expectatives que els preus de l'habitatge continuarien creixent, els enormes guanys immediats que s'obtenien de les rendes, els ajuts públics destinats a l'adquisició d'habitatges, les facilitats a l'hora de concedir crèdits i hipoteques amb interessos molt baixos, etc.

A partir del final del 2007 la situació, però, es capgirà i es va evidenciar una caiguda ininterrompuda de la construcció d'habitatges; disminueixen les compres i els lloguers.

També desapareixen moltes empreses: si el 2005 n'hi havia més de 41000, el 2013 la xifra s'havia reduït a la meitat, al voltant de les 20000. Alhora, disminueix el nombre de treballadors del sector: al 2007 n'hi havia 441900 i el 2014 n'hi havia 181200.

El dinamisme d'aquest sector també ha fet augmentar de manera preocupant la superfície construïda, i el medi natural se n'ha ressentit seriosament. Així, entre el 1980 i el 2005 a l'àrea metropolitana de Barcelona s'hi ha urbanitzat tant territori com en tota la història anterior.


Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en què s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids. Les principals roques que s'obtenen a les pedreres són marbres, granits, calcàries i pissarres.

PEDRERES I GRAVERES

Tota pedrera té una vida útil limitada, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat pot originar problemes ambientals, relacionats amb la destrucció del paisatge.

Una gravera és un jaciment natural de grava que es va dipositar a partir del transport dels materials arrossegats per una glacera, un riu, un llac o aigües subterrànies que flueixen a l’exterior.6.

IMPA

CTE

HUM

À: P

EDRE

RES,

GRA

VERE

S I A

BOCA

DORS

.

Júlia López Valera6. IM

PACT

E HU

MÀ:

PED

RERE

S, G

RAVE

RES

I ABO

CADO

RS.

ELS ABOCADORS

Els abocadors són indrets destinats a contenir residus o runes d'origen divers, encara que fonamentalment solen procedir de l'activitat urbana i industrial.

L'abocador permet garantir una destinació controlada dels residus industrials i de consum.

DE PEDRERES I GRAVERES A ABOCADORS

Les pedreres i graveres abandonades poden generar impactes negatius sobre el medi, com l'aparició de llacs, despreniments i erosió.

Generalment estan situades en llocs aïllats i constitueixen un espai idoni per ser utilitzat com a abocador. D'aquesta manera, es restauren per donar sortida al problema social i ambiental que planteja la ubicació dels abocadors.

Els abocadors contribueixen a la millora estètica del paisatge, ja que eviten riscos com ara inundacions, despreniments i incendis.


PACT

E HU

MÀ:

PED

RERE

S, G

RAVE

RES

I ABO

CADO

RS.


PACT

E HU

MÀ:

PED

RERE

S, G

RAVE

RES

I ABO

CADO

RS.

LA RESTAURACIÓ DE LES PEDRERES I GRAVERES: RECONVERSIÓ EN ABOCADORS

Les obligacions de les companyies mineres que exploten pedreres i graveres es recullen en normes legals en què s'estableix que els projectes miners han d'incloure la recuperació de l'espai un cop finalitzada l'activitat extractiva. L'objectiu principal és aconseguir la integració de l'espai de la mina en el paisatge on es troba, evitar els processos erosius i crear un sòl més fèrtil.

L'ús com a abocadors de les pedreres implica transformar un espai amb un impacte ambiental negatiu en un altre espai per intentar solucionar un altre problema: la ubicació dels residus generats per l'elevada activitat industrial i de consum de la societat actual. Un cop ocupat l'espai de la pedrera, l'abocador és tancat i s'inicia la replantació de vegetació, amb la qual es regenera un espai molt degradat.

La idoneïtat d'una pedrera o gravera abandonada com a abocador dependrà de la localització, el volum i les característiques del sòl (resistència, permeabilitat i presència d'aigües subterrànies i aqüífers).


PACT

E HU

MÀ:

PED

RERE

S, G

RAVE

RES

I ABO

CADO

RS.

LA REUTILITZACIÓ DE LES PEDRERES ABANDONADES

Júlia López Valera7. A

NÀL

ISI D

E PR

OBL

EMES

: LA

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S N

UCL

EARS

.EL FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL NUCLEAR

El principi bàsic del funcionament d'una central nuclear es basa en l'obtenció d'energia calorífica mitjançant la ruptura (fissió) del nucli dels àtoms de l'urani o del plutoni.

Aquesta energia calorífica, en forma de vapor d'aigua, es transforma en energia mecànica en una turbina que, al seu torn, es converteix en energia elèctrica mitjançant un generador.

Els residus generats per la fissió de l'urani són emmagatzemats dins de la mateixa central, en unes piscines de formigó, especials per a materials radioactius.


NÀL

ISI D

E PR

OBL

EMES

: LA

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S N

UCL

EARS

.El procés es pot simplificar en cinc fases:

1. La fissió de l'urani al reactor nuclear allibera una gran quantitat d'energia que escalfa l'aigua fins que l'evapora.

2. Aquest vapor es transporta al conjunt turbina-generador mitjançant un circuit de vapor.

3. La turbina gira per l'acció del vapor i mou el generador que transforma l'energia mecànica en electricitat.

4. Després, el vapor d'aigua s'envia a un condensador, on es refreda.

5. Finalment, l'aigua freda torna al circuit per aconseguir vapor.


NÀL

ISI D

E PR

OBL

EMES

: LA

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S N

UCL

EARS

.ELS RESIDUS DE L’ENERGIA NUCLEAR

Un dels principals problemes que comporta l'ús de l'energia nuclear és la gestió dels residus nuclears, ja que són molt perillosos i difícils d'eliminar. Si aquests residus no es tracten adequadament, es converteixen en una amenaça per a tota la població i el medi ambient.

Els residus es poden classificar segons les seves característiques físiques i químiques i segons la seva activitat:

Residus nuclears d'activitat alta. Estan constituïts pels elements del combustible gastat.

Residus nuclears d'activitat mitjana. Són els nuclis dels àtoms radioactius produïts durant el procés de fissió nuclear.

Residus nuclears d'activitat baixa. Bàsicament inclouen les eines, roba i material divers utilitzat per al manteniment d'una central d'energia nuclear.


NÀL

ISI D

E PR

OBL

EMES

: LA

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S N

UCL

EARS

.LA GESTIÓ DELS RESIDUS NUCLEARS A ESPANYA

A Espanya, els bidons de residus es traslladen al Centre d'Emmagatzematge d'El Cabril (Còrdova), que ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius) s'encarrega de gestionar.

A banda de dipositar els residus nuclears de totes les centrals espanyoles, també s'hi emmagatzemen els residus nuclears generats per la medicina, la recerca, la indústria i altres activitats que també treballen amb energia nuclear.


NÀL

ISI D

E PR

OBL

EMES

: LA

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S N

UCL

EARS

.TIPUS D’EMMAGATZEMATGE DE RESIDUS NUCLEARS

Hi ha tres tipus d'emmagatzematge per als residus nuclears:

Magatzem temporal individualitzat. És un sistema d'emmagatzematge del combustible utilitzat situat a la mateixa central que l'ha produït. El sistema es basa en la utilització de contenidors.

Magatzem temporal centralitzat. És un sistema d'emmagatzematge dissenyat per contenir el combustible gastat i els residus d'alta activitat de totes o diverses centrals nuclears d'un mateix país.

Magatzem geològic profund. És una instal·lació que serveix per emmagatzemar residus radioactius d'alta activitat dins de formacions geològiques estables.


NÀL

ISI D

E PR

OBL

EMES

: LA

GEST

IÓ D

E RE

SIDU

S N

UCL

EARS

.L’ACCIDENT DE FUKUSHIMA

L'11 de març del 2011, la província de Fukushima, al Japó, va patir un terratrèmol de magnitud 9 a l'escala de Richter i seguidament es va produir un tsunami.

Aquests fenòmens naturals van provocar una crisi nuclear molt greu.

unitat 4 mineria, energia i construcció 1

Education