unitat 4. la síl·laba - espai barcanova · un camins nombre de faltes correcció un què fem quan...
TRANSCRIPT
UNITAT 4. La síl·labaPassatemps sil·làbic
1 Fixa’t en aquestes fitxes. A partir de les síl·labes que contenen, forma el màxim nombre de paraules d’una, dues i tres síl·labes. Si cal, pots repetir les síl·labes. Escriu-les a continuació i separa-les amb comes.
Paraules d’una síl·laba:
Paraules de dues síl·labes:
Paraules de tres síl·labes:
2 Entre tota la classe, poseu en comú les paraules que heu format. N’heu trobat cap de més de tres síl·labes? Quines? Escriu-les.
Paraules de més de tres síl·labes:
El català és una llengua en què abunden els monosíl·labs. Fins i tot Pere Quart va es-
criure un poema fent servir només paraules d’una síl·laba. A la pàgina 38 del quadern
hi ha un fragment d’aquest poema, titulat Tirallonga de monosíl·labs.
FIXA’T QUE…
36
Ull viu!
va, res, no, llet, si, la, or, fi, ca...
cova, restat, fires, cares, venes, nata, ciutat, ballet...
anotat, finestra, nevera, novetat, banana...
avalador, acabava, apostarà...
1 Camins
Nombre de faltes
Correcció
2 Què fem quan plou?
Nombre de faltes
Correcció
37
Dictats preparats 4
Unitat
La síl·laba
1 Llegeix en veu alta aquest fragment del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart. Dóna-hi l’entonació adequada. Després, escriu al costat de cada vers la quantitat de síl·labes que té.
2 Classifica aquestes paraules en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl·labes. Si cal, pronuncia-les en veu alta. N’hi ha cinc de cada. Compte perquè hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups! Quina és? Per què no hi encaixa?
tenia treu gossa banyàvem cel guix pagues banya dia deixada
guerriller tort dau història caure novel·la
Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Per
exemple: paraula té tres síl·labes, és a dir, és trisíl·laba (pa-rau-la).
La síl·laba rau conté un diftong, és a dir, la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.
La paraula pronunciats conté un hiat, és a dir, dues vocals en contacte que pertanyen
a síl·labes diferents (pro-nun-ci-ats).
FIXA’T QUE…
Doncs jo sols vull
–ei, si pot ser–:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
MONOSÍL·LABA BISÍL·LABA TRISÍL·LABA
Parlem de…
38
4Unitat
treu, cel, guix, tort, dau gossa, pagues, banya, dia, caure
tenia, banyàvem, deixada, guerriller, novel·la
Història perquè té quatre síl·labes.
4 4
4 4
4 4
4 4
4 4
4 4
3 Separa aquestes paraules en síl·labes:
formigues canya reixa tenia forrellat platgeta
4 Llegeix aquestes definicions i escriu de quina paraula es tracta en cada cas. Tingues en compte que en els dos mots hi ha una síl·laba que és gairebé igual.
Au no voladora pròpia de climes molt freds: .
Instrument musical de sis cordes compost d’una caixa de ressonància: .
Raona per què una de les dues paraules s’escriu amb dièresi i l’altra no. Compara el teu
raonament amb el d’un company o companya.
5 Separa en síl·labes la paraula ciència. Quantes síl·labes té? I en castellà, la paraula ciencia té el mateix nombre de síl·labes? Hi ha alguna marca gràfica que les diferenciï? Quina?
FIXA’T QUE…
Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un so.
En general, se separen: go-ri l-la, bos-sa, ter-ra, plat-ja, cui-xa, cot-xe, dot-ze.
No se separen, però, els dígrafs següents: re-gue-rol, gui-tar-ra, ja-que-ta, Qui-met,
vi-nya, ba-lla.
Parlem de…
39
4Unitat
for-mi-gues rei-xa for-re-llat
ca-nya te-ni-a plat-ge-ta
pingüí
guitarra
Perquè la u de pingüí soni.
ci-èn-ci-a (4 síl·labes) / cien-cia (2 síl·labes)
En català s’escriu amb accent gràfic.
3 Què en sabem, del futbol?
Nombre de faltes
Correcció
4 El bastó d’Homer
Nombre de faltes
Correcció
Abans de corregir el dic-tat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha cinc paraules que duen accent obert i sis que el porten tan-cat.
– Què porta accent per-què va precedit de pre-posició.– Odissea, Odisseu, Íta-ca i Telèmac són noms propis que s’escriuen amb majúscula.– Vigila amb les grafies de governar i inquietud.
40
4Unitat
Més dictats
El punt i a part
1 Llegeix aquest text sobre Elvis Presley i compara’l amb el que hi ha a la pàgina 31.
Quina diferència hi ha respecte del text de la unitat anterior?
– Naixement i família
– Inicis de la seva carrera
– L’èxit i les seves raons
– Presència als mitjans de comunicació
i censura
– Números u
– Inici del declivi
– Casament
– Final
– Avui en dia
2 Torna a llegir el text sobre Elvis Presley i estructura’l en paràgrafs. Subratlla el text corresponent a cada paràgraf amb un color diferent. Tingues en compte aquests subtemes:
Elvis Presley, el rei del rock, va néixer a Tupelo, Mississipí (Estats Units), el 1935. El seu germà bessó va morir en el part. Era de família humil. Amb només dinou anys va enregistrar el primer disc, That’s All Right, Mama, per fer un regal d’aniversari a la seva mare. Un tal coronel Parker es va convertir en el seu mànager. L’èxit d’Elvis va ser enorme i immediat. A més de la seva joventut i el seu atractiu, d’ell es deia, com un elogi, que cantava com els negres. La seva música, el rock-and-roll, va traspassar fronteres.Va intervenir en diverses pel·lícules i va ser dels primers artistes a actuar en un mitjà nou: la televisió. Algunes de les seves intervencions van ser censurades per-què els seus moviments de maluc eren considerats gairebé pornogràfics. Al llarg de la seva carrera musical moltes de les seves cançons van ser número u en les llistes, com ara Hound Dog, Love Me Tender i Heartbreak Hotel, entre d’altres. El seu èxit va començar a decaure després de fer el servei militar a Alemanya. Es va enamorar d’una fan de només 14 anys, Priscilla, amb qui es va casar quan ella va assolir la majoria d’edat. Elvis va tenir problemes de sobrepès i d’addicció a les drogues i als fàrmacs. El 1977 va morir a Graceland, la seva mansió. Tenia només 42 anys. Avui en dia con-tinua tenint milions de fans a tot el món. Molts d’ells visiten la seva antiga mansió, on hi ha la seva tomba.
El punt i a part marca la fi d’un paràgraf. La divisió del text en paràgrafs ajuda a estruc-
turar-lo i a fer que sigui més entenedor. Cada paràgraf tracta un tema diferent.
FIXA’T QUE…
41
4Unitat
Tot a punt!
Presenta una estructura similar però amb el contingut ampliat.
Elaborem un conte modern
1 Llegeix el text i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
T’és familiar aquesta història? Explica-ho.
Com la continuaries? Pensa-hi i comparteix les teves idees amb un company o companya.
2 Escriu el nom de quatre contes tradicionals. Qui és l’antagonista en cada cas?
3 Tria un dels quatre contes de l’activitat anterior i adapta’l al món modern. Elabora primer un esborrany d’entre cinc i sis ratlles. No facis servir fórmules com ara «hi havia una vegada…» ni hi incloguis diàlegs. Un cop revisats l’ortografia i els signes de puntuació, escriu-lo en un full a part en tres paràgrafs. No oblidis d’escriure-hi un títol, que no ha de recordar el conte original.
4 Llegiu els vostres contes. Es pot deduir en quin s’inspira cadascun?
Com tot text narratiu, els contes tradicionals consten d’una presentació, un nus (l’anta-
gonista causa un problema que el protagonista ha de resoldre) i un desenllaç.
FIXA’T QUE…
Companyes de pisLa Núria era una noia de comarques, estudiant universitària, que compartia pis a la capital amb tres noies. Com que no tenia gaires diners per pagar la seva part del lloguer, sovint li feien fer les feines que ningú no volia fer. Per això van acabar dient-li la Rentaplats, o la Renta a seques. I de vegades se’n reien, tot i que en el fons era per enveja, ja que la Núria era més bonica i agradable que elles. Un dia les noies van rebre unes invitacions per assistir a una festa universitària…
42
4Unitat
Paraules en joc
Recorda la història de la Ventafocs.
Resposta oberta. Per exemple: La Caputxeta Vermella (el llop); Hänsel i Gretel (la bruixa);
Els tres porquets (el llop); La Ventafocs (la madrastra i les germanastres).
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
3 Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
43
4Unitat
Balanç
1 Camins
Camins que ara s’esvaeixen.Camins que hem de fer sols.Camins vora les estrelles.Camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,per les parets de la mort, sobre la pell.Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes.Ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,per sortir a buscar el teu tresor.Camins, somnis i promeses.Camins que ja són nous.
Sopa de Cabra: Camins (fragment).
4 El bastó d’Homer
2 Què fem quan plou?
Les tardes que plovia eren llarguíssimes i avorrides. Es feien insuportables so-bretot perquè quan plovia no podíem anar a la caba-nya i la cabanya s’havia convertit en el nostre refugi i el nostre secret, el nostre lloc per estar sols. Quan plovia miràvem la televisió, alguna mare ens feia xoco-lata desfeta, jugàvem a les màquines i a billar.
Maria MerCè roCa: Com un miratge. Barcanova.
3 Què en sabem, del futbol?
El futbol, les regles del qual són ben conegudes, potser és l’esport més popular del món. El juguen dos equips d’onze jugadors i l’objectiu és introduir, amb el peu o amb el cap, una pilota de cuir dins de la porteria contrària. El joc és regulat per un àrbitre, que vetlla, al llarg dels noranta minuts que dura el partit, pel correcte desenvolupament del joc. El que no tothom sap és que hi ha antecedents medievals d’aquest esport i que, fins ben entrat el segle xix, compartia reglament i federació amb el rugbi, que encara avui en dia es juga amb els peus però també amb les mans.
Ha passat molt de temps des de l’Odissea. Ara, el rei d’Ítaca és Telèmac, que ja en-senya al seu fill Ulisses l’art de governar, encara que ell prefereix parlar de contes i de les meravelles del món. Un dia, Ulisses ajuda el vell Odisseu a emprendre un darrer viatge per mar en què tots dos coneixeran personatges estranys i situacions inespera-des. Però, ai!, Odisseu és molt vell i, angoixat, perd la memòria. Podrà el poeta Homer calmar la seva inquietud? Porta sempre un bastó amb el qual marca el ritme de les cançons que recita en públic.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
44
4Unitat Textos
per als dictats
L’escalfament global del planeta
L’escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus, s’hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a escala mundial, cosa que provocaria l’extinció de molts éssers vius, arruïnaria l’agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars, amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.
Portal Salvem la Terra.
1 imatge x 1.000 paraules
45
4UnitatDictat
complementari
UNITAT 5. Les regles d’accentuacióUna paraula per minut
1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut, que ja coneixeu de la unitat 2. Cal que seguiu els passos següents:
1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del
requadre i l’ensenya a l’altre.
2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.
3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;
Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;
Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la
jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera
similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal
dedicar-hi més de trenta segons.
4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,
primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut.
5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després
d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.
Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció.
Es tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres? Quines d’aquestes
paraules accentuàveu de manera diferent?
atmosfera leucòcitdiòptria
rèptiltèxtilmonòlit
Etiòpia xandall Llúcia
HèlsinkiUcraïna pneumònia
medul·la míssilfutbol
46
Ull viu!
1 Insolació
Nombre de faltes
Correcció
2 El senyor Utterson
Nombre de faltes
Correcció
47
Dictats preparats 5
Unitat
L’accentuació gràfica
1 Llegeix aquestes oracions i respon a la pregunta que hi ha a continuació.
L’avi va treballar en aquella fàbrica durant més de quaranta anys.
Ja no es fabrica aquest model, i això és una llàstima.
El 1915 es fabricà la primera versió d’aquest vehicle.
Per a què serveix l’accent gràfic present en dues de les paraules destacades en negreta?
2 Torna a llegir les oracions de l’activitat 1 i indica quina de les paraules en negreta és aguda, quina és plana i quina és esdrúixola. Recordes quan s’accentuen les paraules esdrúixoles?
3 Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica.
tindré rebrà Berlín París talús arròs
L’accent gràfic serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules. Això ens
permet diferenciar alguns mots que s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: Ell
pensa (present) i Ell pensà (passat).
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en agudes (última
síl·laba), planes (penúltima síl·laba) i esdrúixoles (antepenúltima síl·laba).
RECORDA QUE…
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una de les dotze ter-
minacions següents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les dotze
terminacions anteriors.
RECORDA QUE…
Parlem de…
48
5Unitat
Per indicar quina és la síl·laba tònica i diferenciar mots que s’escriuen de manera similar.
fàbrica (esdrúixola); fabrica (plana); fabricà (aguda). / Les esdrúixoles s’ac-centuen sempre.
Totes porten accent en l’última síl·laba, que és la tònica.
5 Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Accentua-les correctament.
gironi matalas Italia cantir
intrus gabia italia util
6 Accentua correctament aquestes paraules. Tingues en compte que n’hi ha tres de cada (e oberta, e tancada, o oberta, o tancada). Si cal, consulta un diccionari.
correr esglesia pero japones
etica anire cinque cupo
gotic monstruos Monica vinguessim
7 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-los i justifica per què cal posar-lo i per què és obert o tancat.
Pero què dius, nen? Si tingues diners, et faria un regal.
M’haure de posar a estudiar ara mateix. Va quedar atrapat en un embus.
4 Les paraules íntima, gràcies, música i fórmula són esdrúixoles. Què tenen en comú aquests mots des del punt de vista gràfic?
RECORDA QUE…
Escriure correctament l’accent obert (`) o tancat (´) és una qüestió de vista i oïda.
Vista:
– La a, quan s’accentua, sempre va amb accent obert: catàleg.
– La i i la u, quan s’accentuen, sempre és amb accent tancat: síndria, talús.
– La e i la o poden dur accent obert (interès, allò) o tancat (puré, donéssiu).
Oïda:
– No sona igual la e de seré (tancada) que la de serè (oberta). Tampoc no sonen de la
mateixa manera la o de camió (tancada) i la de fenòmens (oberta).
Parlem de…
49
5Unitat
Totes s’accentuen perquè són esdrúixoles.
Duen accent perquè són agudes acabades en vocal. Paraula però amb o oberta; hauré (1a
pers. futur); tingués (1a i 3a pers. imperfet subj.); embús (la u sempre amb accent tancat).
´ ` ` `
´ ` ` ´
´ ´ ` `
´ ` ´
` ´ ` ´
` ´
´ ´
3 La Llúcia en situacions límit
Nombre de faltes
Correcció
4 Xibalbà, el regne de la por
Nombre de faltes
Correcció
Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:– Només hi ha una paraula que dugui accent obert i una que el porti tancat.– Vigila amb la grafia de les paraules aï-llada, hippy i infan-tesa.
50
5Unitat
Més dictats
Els usos de la coma
1 Quin és l’ús general de la coma? Per recordar-ho, ordena les paraules d’aquesta oració i escriu la frase resultant.
La breu dins de una pausa coma sol indicar l’oració.
2 En quin cas no s’ha de fer servir mai la coma? Segueix el mateix pro-cediment que en l’activitat anterior i escriu la frase resultant.
No el entre i el subjecte s’escriu coma verb.
Entre la coma i la paraula següent cal deixar-hi un espai: Menja, però amb moderació.
FIXA’T QUE…
3 Relaciona cada frase amb l’ús de la coma corresponent.
Pots elegir entre el blau, el verd,
el lila o el marró. •
La porta, que havia estat oberta tota
l’estona, es va tancar de cop. •
Escolta’m bé, Lluís, això no és per a tu. •
Havien de ser molt puntuals, però es
van adormir. •
4 Llegeix aquestes oracions i corregeix-ne els errors de puntuació.
Torna aviat iaio. T’esperem!
Vaig comprar les pomes les peres els plàtans els kiwis i les magranes al mercat.
Els pares de la meva amiga, es van enfadar molt quan van veure les notes.
S’havia preparat molt bé durant setmanes però els nervis el van trair.
Va venir la Maria aquella noia que havia estudiat Primària amb mi.
• Intercalació d’un aclariment o expli-
cació enmig d’una oració.
• Separació d’elements similars d’una
enumeració.
• Introducció d’una proposició adver-
sativa.
• Vocatiu.
51
5Unitat
Tot a punt!
La coma sol indicar una pausa breu dins de l’oració.
No s’escriu coma entre el subjecte i el verb.
,
, , ,
x
,
,
Creem un poema
Un text poètic presenta els sentiments de
qui l’escriu, sovint fent servir el llenguatge
d’una manera especial. En altres èpoques,
aquest ús implicava el ritme i la rima. En
l’actualitat, molts poetes prescindeixen de
la rima, però no pas del ritme.
FIXA’T QUE…
1 Per crear un poema cal que segueixis els passos següents:
1 Tria un tema o un sentiment sobre el qual et vulguis expressar. Per exemple: l’amistat, la
injustícia al món, la pau, un amor no correspost…
2 En dues columnes, escriu paraules relacionades amb el
tema que has triat. En la primera hi has d’escriure verbs
i en la segona, noms. En tindràs prou amb una dotzena
de cada. Fixa’t en l’exemple del costat.
3 Combina paraules de les dues columnes. No passa res
si repeteixes alguna paraula. La repetició és ritme.
Compartir moments, compartir caliu, donar moments,
donar suport...
4 Tria les vuit combinacions que trobis més interessants. Afegeix-hi paraules que res-
ponguin a les preguntes següents: com?, per què?, quan?, on?, amb qui? Cadascuna
d’aquestes combinacions ampliades es podrà convertir en un vers.
Compartir moments nostres cada vegada que sigui necessari.
Donar i rebre suport amb fets i no tan sols paraules.
5 Busca una fórmula que et vagi bé per començar cada vers. D’aquesta repetició en diem
anàfora.
Tu ets el meu amic perquè…
Tu m’has ensenyat què vol dir amistat…
6 Passa en net el teu poema. Segurament hi hauràs de fer canvis. No et descuidis de
posar-hi un títol, que pot ser un fragment d’un vers.
7 Entre tota la classe, prepareu una jornada poètica amb la lectura dels vostres poemes.
TEMA: L’AMISTAT
52
5Unitat
Paraules en joc
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
3 Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
53
5Unitat
Balanç
1 Insolació
A la piscina, en ple estiu, no hi ha quasi cap ombra, i les poques que hi ha estan sempre ocupades. Queia un sol de justícia. Portàvem el dinar perquè el pla era que-dar-nos-hi tot el dia: de mica en mica vaig començar a sentir que el sol em pesava al cap i a les espatlles.
Maria Mercè roca: Com un miratge. Barcanova.
4 Xibalbà, el regne de la por
2 El senyor Utterson
El senyor Utterson, l’advocat, era un home de rostre seriós, on no lluïa cap somriure; fred, de conversa escassa i difícil; gens progressista; alt, xuclat, de poc esperit i avorrit, però, si més no, amable. A les reunions d’amics, i quan el vi era del seu gust, la seva mirada deixava entreveure alguna cosa més.
robert L. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.
3 La Llúcia en situacions límit
La Llúcia és una jove que col·labora amb una ONG que té la seu central a Hèlsinki. Ha estat a Ucraïna i a l’Himàlaia, tot i que recentment va viure i treballar durant una llarga temporada a Etiòpia. Diu que, malgrat totes les dificultats materials i humanes, no canvia el seu afany de lluitar per un món més just. Ara es recupera a l’hospital d’una greu pneumònia, provocada per una baixada en el seu sistema immunològic. Coses dels leucòcits, ens aclareix, sense donar-hi gaire importància. Confessa que ha viscut moltes situacions límit. La pitjor va ser la caiguda d’un míssil en un camp de refugiats al Sudan.
Set amics han viscut amb les seves famílies a la vall, en una casa aïllada al mig del bosc, fins que els ha arribat l’hora d’anar a l’institut. A la comuna hippy creada pels seus pares, els set amics van viure una infantesa feliç, marcada profundament per la llibertat i un contacte extrem amb la natura. Els forts lligams que van establir entre ells els ajudaran a superar els obstacles amb què es trobaran quan vagin a viure a la ciutat i hagin de canviar radicalment el seu estil de vida.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
54
5Unitat Textos
per als dictats
«Quan naixem, el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua»
Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que cala i cara són dos sons diferents. Però els seus pares no poden produir un so determinat i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua del món, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no funcionen i d’altres s’enfortiran.
Entrevista a Núria Sebastián Gallés. El Punt, 26 de novembre de 2010.
1 imatge x 1.000 paraules
55
5UnitatDictat
complementari
UNITAT 6. L’accent diacríticIguals, però no tant
1 Compara aquestes parelles de textos, escrits amb una llengua inventada, i troba-hi l’única dife-rència que hi ha. No tinguis en compte les diferències tipogràfiques, d’estil o de color i centra l’atenció en els accents.
2 Inventa’t un idioma i escriu dos textos, diferenciats únicament per un accent, en les dues co-lumnes que tens a sota. Mostra’ls a un company o companya perquè hi trobi la diferència.
Darafunk tsitò ërfontèn ma-llyo. Kozum tarep ritmhie sakúm to erì fonmä. Tsi ko po ér joimn tàu psiform nolúmno.
Sharakumn tro ërë tas. Ghohorëm tsai ko rumne na kaimn sha zalò pröm. Xamn
tarep ritmhie tièremn anaklü tarî esf.
56
Ull viu!
Resposta oberta.
1 Vols sortir amb mi?
Nombredefaltes
Correcció
2 Brocanters i antiquaris
Nombredefaltes
Correcció
Enaquestdictatnoetdiranonvanelssig-nesdepuntuació.Hohauràsdededuirperlespauses.
57
Dictats preparats 6
Unitat
L’accent diacrític
1 Llegeix aquesta oració i fixa’t en les dues paraules destacades. Es pronuncien exactament igual?
Comquenorecordoonsónelsllençols,dormirédamuntdelmatalàsdirectament:lason
noperdona.
2 Escriu dues parelles més de paraules que es diferenciïn únicament per un accent.
3 Completa les frases amb les paraules adequades entre les següents. Si cal, consulta un diccionari.
be–bé deu–déu dones–dónes ves–vés que–què si–sí soc–sóc
us–ús vens–véns sol–sòl fora–fóra se-sé
Ellacreunocal./voldiraquestacaradepomesagres?
Està:teniesraó./Aquestaparaulas’escriuamblalletra.
millorqueetbusquessisunaaltraopció./Noetquedisa,ambaquestfred.
Ambaquestlesplantesse’tmoriran./Aquestésunricenfosfats.
sapjaquihaaprovat?/Noquanarribaran.
Avuihedormitcomun./jo,enPol,obre’m.
Marteraelromàdelaguerra./Truquen.serelteugermà.
Emlatevaopinió?/Acasalessónmajoria.
ambcompte./,quenot’enredin.
vols,podemquedardemà./quehianiré,alatevafesta.
L’d’aquestproducteestàmoltestès./Altaulelldel’entradainformaran.
oetquedes?/Melaono,labici?
Devegadesposemaccentgràficenparaulespertaldedistingir-lesd’unesaltresque
s’escriuendelamateixamanera.Perexemple:venen(delverbvendre)ivénen(del
verbvenir).D’aquestaccentendiemdiacrític.
RECORDA QUE…
Parlem de…
58
6Unitat
Resposta oberta. Exemples: te-té; mes-més...
[o] [O]
que Què
bé be
Fóra fora
sol sòl
Se sé
soc Sóc
déu Deu
dónes dones
Vés Ves
Si Sí
ús us
Véns vens
4 Completa la taula amb les parelles de mots corresponents (l’un porta accent diacrític i l’altre, no). Guia’t per les definicions que ja hi ha escrites i per les següents:
Trituratotriturada. Miol. Individu(s)delsexefemení. Beguda.
Elfillolafillad’unfillofilla. Mamíferplantígrad.
5 Busca en un diccionari quina diferència de significat hi ha entre aquestes parelles de paraules. Després, escriu una oració amb cada parella. Procura que se n’apreciï el significat.
bota–bóta mora–móra res–rés feu–féu
Parlem de…
59
6Unitat
mon món
molt / molta triturat o triturada
net nét
neta néta
dona Individu(s) dóna
dones dónes
te Beguda.
us ús
os ós Mamífer plantígrad.
ves vés
meu mèu Miol.
deu déu
El fill o la filla d’un fill o filla.
del sexe femení.
bota (calçat) – bóta (barril)
mora (magribina; musulmana) – móra (fruita silvestre)
res (gens) – rés (pregària)
feu (verb fer, present) – féu (verb fer, passat)
Resposta oberta.
3 La primavera la sang altera
Nombredefaltes
Correcció
4 El meu cor es diu Àfrica
Nombredefaltes
Correcció
Abansdecorregireldictat 4, tingues encompteelsegüent:–Hihanouparaulesque duen accentobert i set que elportentancat.–Vigilaamblagrafiadelesparauleses-tavellats,encàrreciassegurada.
60
6Unitat
Més dictats
El signes d’interrogació i d’admiració
1 Interrogació (?), admiració (!) o tots dos (?!)? Llegeix aquestes afirmacions i indica en cada cas a quin o quins d’aquests signes fan referència.
Performularpreguntesdirectes. Perdonarordres.
Nomésesposaalfinal. Perindicarintensitatenlesvinyetesdelscòmics.
Perindicarsorpresa. Pertranscriurecrits.
2 Converteix aquestes preguntes indirectes en directes.
Empreguntosiemdeixaràslatevabicicleta.
Emvademanarsitenialallibreta.
Voldriasabersivindràsaquestatarda.
M’interessasabersiellm’ajudarà.
3 Llegeix aquest text i digues què hi trobes d’especial. Explica-ho.
Elssignesd’interrogacióid’admiraciósesolenposarnomésalfinaldelafrase.
Enlainterrogació,elsigned’obertura(¿)noméss’utilitzaenoracionsmoltllarguesper-
quèlasevaabsènciaendificultarialainterpretació.
Calevitarl’acumulaciód’aquestssignes.Perexemple:Què faràs ara????
Devegades,quanesformulaunapreguntaialhoraeltoésexclamatiu,elssignesd’in-
terrogacióid’exclamaciópodenanarjunts:Com que no et deixa venir?!
FIXA’T QUE…
¿Creusque,desprésdetantdetempsenaquestequip,amblaquantitatd’horesquehededicataentrenar-me,amblasuorquehevessat,ambleslesionsquehepatit,nousvindriaaanimaravuique,perfi,heuarribatalafinal?Quenoemconeixes?
61
6Unitat
Tot a punt!
Em deixaràs la teva bicicleta?
Tens la llibreta?
Vindràs aquesta tarda?
Ell m’ajudarà?
? !
?! !
! !
Hi ha un signe d’interrogació d’obertura perquè es tracta d’una pregunta molt llarga.
El qüestionari Proust
1 Llegeix aquestes preguntes del qüestionari Proust. A continuació, per parelles, formuleu-vos-les oralment. Tenen alguna característica en comú? Quina?
Quintretdestacariesdelatevamaneradeser?
Quinaqualitatprefereixesenunapersona?
Quèvaloresmésdelesamistats?
Quinéselteudefecteprincipal?
Quinaéslatevaocupaciópreferida?
Quèvoldriesser?
Quèdetestesperdamuntdetot?
Quinéselteulema?
2 Pensa deu preguntes similars a les anteriors i redacta el teu qüestionari Proust. Per exemple, pots fer preguntes sobre gustos personals, records, aspiracions, pors, il·lusions…
3 Posa en pràctica el teu qüestionari entrevistant un familiar, un company o companya, un professor o professora… que es presti a ser enregistrat en vídeo o àudio. Procura que l’atmosfera en què transcorre l’entrevista sigui relaxada.
4 Afegeix música de fons i/o imatges i elabora un fitxer per presentar el teu treball a classe.
L’anomenatqüestionari Proustésuntestlespreguntesdelqualtenencomaobjectiu
descobrirlapersonalitatd’unindividu.Totiqueprenelnomdel’escriptorfrancèsMarcel
Proust(1871-1922),aquestnoenvaserelcreador.
FIXA’T QUE…
62
6Unitat
Paraules en joc
No es refereixen a qüestions objectives (edat, alçada...), sinó que busquen respostes subjectives i, sobretot, meditades.
Resposta oberta. Exemples:
Per què t’agradaria que et recordessin?
Què et preocupa més ara mateix?
Si fossis un animal, quin animal series?
Araquehasacabatlaunitat,éselmomentquereflexionisunamicasobrelafeinaquehasfet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
3 Completa:
Unacosaquehedescobert:
Unaactivitatquem’haresultatdifícil:
Unaactivitatquem’haagradat:
Untemainteressantperaundictatcomplementari:
4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
63
6Unitat
Balanç
1 Vols sortir amb mi?
Livaigpreguntarquèpensava,tanquietaitancalladatantaestona.Ivadir:«Pensavaquevoliapreguntar-tesiaquestestiuvolssortirambmi».Livaigdirquesísensemirar-la.Ielladeseguidase’mvaarrepenjaralsgenolls,se’mvaacostariemvacomençaraferpetons.
Maria Mercè roca:Com un miratge. Barcanova.
4 El meu cor es diu Àfrica
2 Brocanters i antiquaris
Quèésunbrocanter?Algúqueesdedicaacomprarivendreobjectesusatsquetenenmésdecinquantaanys.Ladiferènciaentrebrocanteriantiquaritéaveureambeltemps:l’antiquaritreballaambobjectesquetenenmésdecentanysiquesovintsóndemésvalor.Malgrattot,lafronteraentreelsunsielsaltresnoésgaireestricta.
3 La primavera la sang altera
Elmesd’abrilésundelsmésbonicsdel’any.Queperquèhodic?Doncsperquèarribalaprimavera,ijasesap:laprimaveralasangaltera.Sóndiesdesol,plensdeflorsitambédepol·len.Sí,jaséquediccosessensesoltanivolta.Nohopucevitar.Elcertésqueesticenamorat!Voleusaberdequi?Delanétadelamevaveïna.Monpare,ensituacionsaixí,semprediuelmateix:«Elmónésbenpetit».Sihosabés,encarase’nriuria,iafegiria:«Quebonicqueésl’amor!».
EnGerardielseuequipestanespecialitzatsenelrescatd’avionsestavellats.Undiarebenl’encàrrecderescatarunaviósinistratque,pelquesembla,transportaunvaluósequipelectrònic.Però,quècontéenrealitat,aquellavió?Perquèhiestaninteressats,també,ungrupdebandits,unapatrulladel’exèrcitdelZaire(l’actualRepúblicaDe-mocràticadelCongo)iunanoiapreocupadaperlavidadelsanimals?Lasorpresaestàasseguradaenaquestanovel·lad’amoriaventures,l’acciódelaqualesdesenvolupaalbellmigdelcord’Àfrica.
Ressenyadelllibreawww.barcanova.cat.
64
6Unitat Textos
per als dictats
Cap a una alimentació que sigui nostra
Lestradicions,lahistòriailaculturadecadapaísdefineixenlasevamanerademenjarilasevaidentitatcultural.MantinguemipotenciemelshàbitsalimentarisdelaMediterrània!Calpo-tenciarlafruitafrescacomapostresicomacomplementd’esmorzarsiberenars;lafruitaseca;lesverduresileshortalissescomaprimerplatocomaguarnicióensegonsplats;elsllegums;elslàctics:lallet,elsiogurtsielsformatges;elpeix;elpaenelsdiferentsàpats;elconsumd’olid’olivaverge;l’aigua.
CampanyaGaudeix del menjar, mou-te i fes salut!GeneralitatdeCatalunya.
PE
L TE
U C
OM
PTE
La cal·ligrafia, alguna cosa més que fer bona lletra
Enalgunesculturesorientalsl’escripturaesfamitjançantideogrames,cadascun
delsqualsrepresentaunaidea(escripturaxinesa),osil·labaris,quesónconjunts
decaràctersosímbolsquerepresentensíl·labes(escripturajaponesa).Aprendre
l’escripturad’aquestesllengüesésunprocésllargidifícil,idevegadesesdevé
unart:lacal·ligrafia.
CercaaInternetllocswebenquèesparlidecal·ligrafiaienumeradiferents
tipusdecal·ligrafiaiestils.
65
6UnitatDictat
complementari
Resposta oberta.