U 14 L G C (1936 1939)UNITAT 14: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Cronologia:

1.- LES CAUSES DE LA GUERRA I L’AIXECAMENT MILITAR

1.1.- Les causes de la guerra

1 2 - L’aixecament militar1.2.- L aixecament militar

Mesos abans ja es prepara un complot - Mesos abans ja es prepara un complot Amb centre a Pamplona

G l M lGeneral Mola

- Militars que formaren la Unión Militar Española,Objectiu: Colp militar ràpid i iolent seguit d’una forta- Objectiu: Colp militar ràpid i violent seguit d una fortarepressióGrups que ho recolzaven: tradicionaliste catòlics - Grups que ho recolzaven: tradicionaliste, catòlics, falange, i ala més dretana de la CEDA.

R ió d l Reacció del govern:- No li va donar importància, semblant a la rebel·lió de

S j j l 1932Sanjurjo al 1932- Intent d’aïllament dels responsables del complot

A t d l t d l’ è it l i l - Augment dels pressupostos de l’exèrcit colonial, per a guanyar el seu recolzament

- Precipitació de l’alçament amb l’assassinat de José C l S l l di d j li l d Calvo Sotelo el dia 13 de juliol de 1936

L’assassinat de José Calvo Sotelo, dirigentd’extrema dreta, va suposar una declaracióde guerra.

Assassinat del tinent Castillo quecol·laborava amb els grups d’esquerres(12 de juliol)

- El 17 de julio, a Canàries, s’inicia l’alzament, conegutcom “Alzamiento Nacional”, General Franco (Doc. 4)

- El Dragon Rapide el portarà a la península, preparantl’alçament de les guarnicions peninsulars. (18-19 juliol)

1.3.- L’extensió de l’aixecament per la península- El cop es preveia fulminant, però només va triomfar a l’interior,

Galícia, punts d’Andalusia, a més de les Illes. S'iniciava una llarga Guerra Civil.g

- Els insurrectes, militars recolzats pels sectors conservadors, es van proclamar “nacionals” (defensors de la unitat d’Espanya), i van dir “rojos” als lleials a la rojos als lleials a la República.

- A Barcelona la insurrecció no va triomfar, va ser frenada per la resistència de les forces lleials a la frenada per la resistència de les forces lleials a la República i a una mobilització popular (Doc. 6)

Goded a la tarda va ser capturat per forces- Goded, a la tarda va ser capturat per forcesanarquistes fidels a la República, Comité de Defensa Confederal.

- La rendició de Goded va ser difosa per la ràdio, ambl’objectiu de desmoralitzar als insurrectes.

G Guàrdies d’assalt defensen les instal·lacions de la Telefònica a la Pça. Catalunya.Foto: Agustí Centelles i Ossó.

1.4.- La divisió del país en dues zonesp

- Al principi l’objectiu de Mola era un avenç ràpid (Doc.5)Al principi l objectiu de Mola era un avenç ràpid (Doc.5)fracàs, divisió del pais:

- República- part majoritàriap p j- Insurrectes

-Forces de la República: Guàrdia Civil, carrabiners,p , ,algunes tropes de guarnició, aviació i armada

- Forces dels insurrectes: exèrcit colonial- Azaña i Martínez Barrio van buscar un acord amb els

revoltats, ningú va fer res per evitar-ho, la guerra civilera inevitable. (Doc 7)

1.5.- El paper de les Illes Balears durant la guerra

- Goded estava al cap de la governació militar de Balears, va serràpidament dominada pels insurrectes, amb ajuda econòmicade Joan Marchde Joan March

- L’única illa que va resistir va ser Menorca- Gran importància estratègica, intents per recuperar-la-

(Alb t B ) f à(Alberto Bayo), fracàs per: indisciplina mancances estratègiques dura repressió dels militars insurrectes

- El govern de Madrid va ordenar l’abandonament de l’illa deMallorca, per la necessitat de les tropes a Madrid., p p

- Forta repressió, a més, desde 1937 va estar controlada pelexèrcit feixista italià.

- El 8 de febrer de 1939 les tropes franquistes dominenEl 8 de febrer de 1939 les tropes franquistes dominenMenorca, la repressió contra “l’illa rebel” va ser molt dura.

Primera fase (juliol del 36 al març del 37)

Objectiu

Primera fase (juliol del 36 al març del 37)

Objectiuexèrcit

Nacional:Ocupar Madrid

Zones en fli tconflicte:

Badajoz, Guipúscoa, Toledo,

Màlaga, Front g ,d’Aragó.

PrincipalsB t llBatalles:B. del Jarama.

B. de Guadalajara.

2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA2.1.- Una guerra llarga i cruenta- El projecte de ser una acció ràpida va fracassar i es va El projecte de ser una acció ràpida va fracassar i es va

perllongar durant 3 anys- El primer objectiu de Franco era assaltar Madrid i va p j

fracassar.- Es va convertir en una guerra de desgast amb més de

mig mil·lió de morts.- Divisió del país en dues zones (Doc. 9 i 10)

Primeres operacions militarsPrimeres operacions militars- 1ª controlar l’Estret de Gibraltar, i establir un pont

aeri entre Tetuan i Sevillaaeri entre Tetuan i Sevilla- 2ª De Sevilla cap al nord per a connectar amb les

tropes de Mola objectiu Madrid FRACÀS tropes de Mola, objectiu Madrid FRACÀS - 3ª Atac des de Navarra sobre Irun i Sant Sebastià,

control de la zona industrial- 4ª atac des de l’oest sobre Madrid i Toledo, dirigida pel

general Yagüe.- Batalla del Jarama (febrer), superioritat nacional, ja

amb recolzament d’Alemanya i Itàlia, fracàs en l’assalta la capital.

- Derrota de les forces nacionals (italians) aGuadalajara(març)

- Rebuig de les tropes de Varela a la Casa de Campo iZona UniversitàriaL i tè i d M d id l d- La resistència de Madrid va ser un exemple deresistència, convertint-se en un símbol, fins al 28 demarç de 1939març de 1939.

2.2.- Les operacions durant l’any 1937p y- El projecte de Franco era entrar a Madrid, per això va:

utilitzar instructors alemansF d ilit Formar quadres militars nous

Va mobilitzar els joves de les zones que ocupava Va crear programes d’instrucció militar.

- L’exèrcit republicà s’havia desmantelat, característiques:

- exèrcits formats per voluntaris- exèrcits formats per voluntaris- soldats mal armats- cap tipus de preparació militar

sense sentit de disciplina- sense sentit de disciplina- entusiasme i gran convenciment ideològic

- Aquesta descompensació de forces es va notar al desenvolupament de les diverses batalles al 1937

- Un dels fets malauradament més coneguts va ser el bombardeig de la petita ciutat Basca de Gernika (Doc14) l L ió C d l’ b il d 193714), per la Legió Condor a l’abril de 1937.

- Va ser utilitzat pels alemanys com a un assaig del seuarmament per a la guerra mundialarmament per a la guerra mundial.

- Astúries va passar a mans de Franco al octubre de 1937, d’aquí sortirà un grup anomenat maquis, grupsde resistència que mantindran la seva activitat fins a 1940.A l’e ti del 37 el e blica co t aata e a - A l’estiu del 37, els republicans contraataquen a Brunete, a Aragó Belchite, al decembre de 1937 conquesta de Terol, 1ª província en recuperar la q p pRepública.

- Es va alleugerir la pressió sobre Madrid.

En aquest punt la superioritat franquista era - En aquest punt la superioritat franquista era incontestable en tots els àmbits.El bàndol republicà era un desgavell mal organitzat- El bàndol republicà era un desgavell, mal organitzatamb escassesa de recursos, sols el seu voluntarisme.

- Al mitjan de 1937 es crea un exèrcit popular regularAl mitjan de 1937 es crea un exèrcit popular regular.

L’oc pació del nord (abril 37 al oct bre del 37)L’ocupació del nord (abril 37 al octubre del 37)

Objectiuexèrcit exèrcit

Nacional: Ocupar el nord.

Zones en conflicte:

Astúries, Cantàbria Astúries, Cantàbria i Biscaia.

PrincipalsBatalles:B. de Belchite.B. de Brunete

L’ARRIBADA AL MEDITERRANI(NOVEMBRE 37 AL JUNY DEL 38)( )

Obj iObjectiuexèrcit

Nacional: Nacional: Separar

Catalunya i Madrid.

Zones en conflicte.f

Aragó, Catalunya.

PrincipalsPrincipalsBatalles:

B. de Terol.La Campanya La Campanya

d’Aragó.

L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (JULIOL DEL 38 ALL OCUPACIÓ DE CATALUNYA (JULIOL DEL 38 ALFEBRER DEL 39)

Objectiuexèrcit

N i lNacional:Ocupar Catalunya.

Z Zones en conflicte:El sud-oest de

Catalunya

PrincipalsPrincipalsBatalles

Batalla de l’Ebre.

LA FI DE LA GUERRA (ABRIL DEL 39)( )

Objectiuexèrcit

Nacional:Nacional:Ocupar el centre.

Zones en conflicte:

Madrid i València.

PrincipalsPrincipalsBatalles

2 3 L l i i l2.3.- La guerra en el marc internacional- Gran tensió, enfrontament entre dictadures i

d à idemocràcies- Accions agressives de Hitler, com l’ocupació del Rhin,

conculcació del Tractat de Versallesconculcació del Tractat de Versalles- Accions de Mussolini, ocupació d’Abisinia, condemna

de la Societat de Nacionsde la Societat de Nacions- Al 1936, Gran Bretanya promou un Comité de No

Intervenció (27 països), aïllament de la República, por Intervenció (27 països), aïllament de la República, por davant un conflicte més gran.

- Pacte Roma-Berlin, ajuda al bàndol nacional (Doc 16), j ( )

- La República va rebre ajuda de Rússia i Mèxic, costeconòmic enorme.

R l iliRecolzament militar:

Legió Condor: Nom que va rebre la força

Corpo TruppeVolontaire (CTV),

fou una força çd'intervenció aèria de

l’Alemanya nazi.

fou una força italiana de combat

d'uns 50.000 soldats.

El règim de Salazar El règim de Salazar tenia moltes simpaties

cap els moviments feixistes.feixistes.

200000 voluntaris

Es calculen que foren uns 60.000 soldats.

L’última acció de combat fou a Corbera d’Ebre el 1938.

El 24 de setembre de 1938 van retirar-se de la guerra i van ser objecte d’un

emocionat comiat a Barcelonaemocionat comiat a Barcelona.

Cartells de propaganda

A les brigades van lluitar personatges, molt rellevantsposteriorment com:posteriorment, com:

- Tito, futur president iugoslauG O ll i t lé b f- George Orwell, escriptor anglés, obra famosa:

“Homenatge a Catalunya”, 1938 (Doc. 18) Visió de la rereguarda i els fets de Maig guanyaren les tesis rereguarda i els fets de Maig, guanyaren les tesis defensades pel POUM

- Ernest Hemingway, premi Nobel de literatura a g y, pl’any 1954, difusor de la causa republicana, a més va rodar “Tierra española” basada en la batalla de Madrid.

Cappa, mort d’un milicià

2.4.- La difícil vida a la rereguardaL’esclat de la guerra suposà la marxa al front de• L esclat de la guerra suposà la marxa al front demolts homes (i algunes dones) voluntaris o forçatsque afectà el sistema productiu i a les famílies.q p

• A mitjan 1937, la configuració de l’Exèrcitpopular i la incorporació massiva a files delshomes entre 17 i 35 anys va incrementar aquestimpacte.L “ i d l bib ó”• La “quinta del biberó”

• Extensió de la figura dels “emboscats”, que esnegaven a marxar a files i que foren perseguits pernegaven a marxar a files i que foren perseguits perla policia.

• La repressió controls i depuracions d’un bàndol i• La repressió, controls i depuracions d un bàndol il’altre. Divisió del país en dos bàndols, víctimes dela guerra i la violència.

• Aparició sobretot als inicis de la guerra de Aparició, sobretot als inicis de la guerra, de grups incontrolats (FAI) que estengueren el terror i els assassinats entre persones terror i els assassinats entre persones diverses per la seva vinculació amb els partits de dreta, l’Església, el sector empresarial, etc. de dreta, l Església, el sector empresarial, etc.

• Problemàtica en els proveïments dels mercats escassetat d’aliments i aparició de la mercats, escassetat d aliments i aparició de la fam (augment dels preus) i del mercat negre. (Doc 21)(Doc. 21)

• Problemes sanitaris (manca de di t t ió d l lti i f i medicaments, extensió de malalties infeccioses

i relacionats amb l’alimentació, etc.).

2.5.- La política a la zona republicana- Durant la guerra no hi van haver eleccions- Es va haver de seguir governant a la rereguarda,

l i i l difi l f hmalgrat que existien moltes dificultats per a fer-ho.- Dificultad de mantenir el govern a Madrid, continuus

t d l i latacs dels nacionals.- - novembre de 1936 a València- - octubre de 1937 a Barcelona

- Al setembre de 1936 president, Largo Caballero, PSOE UGT i l i d d PSOE-UGT, integra al govern anarquistes desde novembre.

V l t j l f ió d’ l- Va plantejar la formació d’un govern regular- Caiguda a conseqüència dels fets de Maig19371937

Fets de Maig del 1937

•La Generalitat també va constituir un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas intentant d unitat presidit per Josep Tarradellas, intentant diluir el contrapoder que exercia el Comitè de Milícies Antifeixistes.

•La pugna entre partidaris de les transformacions revolucionàries immediates (CNT-FAI, POUM) i els partidaris de concentrar esforços en la guerra ( S C C G ) C (PSUC, ERC, UGT) va esclatar a Catalunya a principis de maig del 1937 (Fets de maig).

Podem establir una 2a etapa la del govern de Negrin i -Podem establir una 2a etapa, la del govern de Negrin i influència en el govern dels comunistes:

- Creació d’un exèrcit popular- Creació d un exèrcit popular- Oposició d’anarquistes que el consideraven contrarrevolucionaricontrarrevolucionari

- Aquesta situació d’enfrontament polític es va trobar amb dificultats polític es va trobar amb dificultats de finançament, bancs soviètics desde19361936.

J N i P líti d “ i tè i lt ”Juan Negrin, Política de “resistència a ultrança” (on s’inscriuen ofensives com la Batalla de l’Ebre), enun intent desesperat d’allargar la guerra per enllaçar la amb el previsible inici d’una Guerra Mundialenllaçar-la amb el previsible inici d una Guerra Mundial entre règims democràtics i feixismes ...

ELS TRETZE PUNTS DEL DR. NEGRÍN (30/04/1938) G è ’ 1. Garantir la independència d’Espanya

2. Expulsió de totes les tropes estrangeres d’Espanya 3. Garantia d’una República democràtica amb un govern de plena 3. Garantia d una República democràtica amb un govern de plena

autoritat 4. Referèndum per determinar la forma jurídica i social que havia de

tenir Espanyatenir Espanya 5. Llibertat de les regions sense perjudici de la unitat d’Espanya 6. Llibertat de consciència dels ciutadans garantida per l’Estat 7. Garantia de la propietat legítima i de l’activitat productiva 8. Garantia de democràcia per als pagesos i liquidació de la propietat

“feudal”feudal 9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors 10. Millora cultural, física i moral de la raça 11. Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i d’influències dels

partits 12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacionalg p 13. Àmplia amnistia per a tots els espanyols que vulguin reconstruir i

engrandir Espanya

2 6 La política en el bàndol franquista2.6.-La política en el bàndol franquista

•L’Alzamiento no va tenir un lideratge polític i es vad t t l t i l’E è it i l ldonar tot el protagonisme a l’Exèrcit i als seus generals.•El general Sanjurjo, que havia d’encapçalarl’“Alzamiento Nacional” va morir en accident aeri el 20l Alzamiento Nacional , va morir en accident aeri el 20de juliol de 1936. Els colpistes van crear el mateix julioluna Junta de Defensa Nacional per administrar elf pterreny conquerit, dirigida pel general Cabanellas, ambMola, Franco i Queipo.

Cabanellas Mola Queipo de Llano Franco

Al 29 d t b d 1936 F t d l- Al 29 de setembre de 1936, Franco es nomenat cap delgovern i Generalísimo (Doc 22)Concentració de podern al bàndol nacional objectiu- Concentració de podern al bàndol nacional, objectiu,evitar divisions interne.Abril de 1937 fundació del partit únic: Falange- Abril de 1937, fundació del partit únic: FalangeEspañola Tradicionalista y de las JONS

- OBJECTIU: donar aparença de legalitat a l’accióOBJECTIU: donar aparença de legalitat a l acciópolítica, a la rereguarda, control de la població isubstitució de la legalitat republicana.

- Importància dels ajuts internacionals, Itàlia,Alemanya, i també empreses estrangeres a canvi de

( )compensacions. (Juan March, banquer)

- Imposició al territori “alliberat” del seu model de Imposició al territori alliberat del seu model de societat, símbols feixistes i protagonisme de l’exèrcit i de l’església. (Règim nacionalcatólic)

3 - LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA3.- LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

3.1.- La derrota de la insurrecció militar a Barcelona- Resistència dels insurrectes a l’inici de la Guerra, el

19 grup civils armats, Guàrdies d’Assalt i Guàrdia CivilCivil.

- La incorporació d’efectius civils va aïllar als insurrectes, recuperar posicions i agafar presoner al general Goded

- Goded va ser obligat a emetre un comunicat de di ió àdi d é f j trendició per ràdio, després va ser afussejat

- Aquest comunicat va capgirar la situació molts efectius es van rendir alguns civils partidaris dels efectius es van rendir, alguns civils partidaris dels rebels van resistir i afussejats on van ser capturats.

- Al 19 de juliol havia de començar una OlimpiadaAl 19 de juliol havia de començar una OlimpiadaPopular, en protesta pels organitzats per Hitler

- Alguns dels 6000 atletes vinguts es van quedar per a g g q plluitar contra el feixisme.

- Conseqüències evidents de l’enfrontament (doc.24)

3.2.- Revolució i col·lectivitzacions3.2. Revolució i col lectivitzacions- Poder en mans del milicians de CNT i POUM

(control de fàbriques) (Doc 25)(control de fàbriques) (Doc 25)- Creació del Comitè Central de Milícies

Antifeixistes (govern paral lel)Antifeixistes (govern paral·lel)- Control de forces anarquistes “comunisme

llib i”llibertari”- Decret de col·lectivitzacions i de control obrer

(Generalitat)- Comitè d’Industries de Guerra. (adaptació)( p )

Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAA),format per cinc membres de la CNT-FAI, tres d’ERC i

Treball va ser un diari nascut el 21 dejuliol del 1936, tot just començada laGuerra Civil Espanyola i editat pel PartitSocialista Unificat de Catalunya (PSUC),

o a pe c c e es e a C , es Cla UGT i un del PSUC, Unió de Rabassaires, POUM iAcció Catalana, foren el nou poder executiu aCatalunya durant la Guerra Civil.

els comunistes catalans.

3.3.- L’obra de govern de la Generalitat

- Josep Tarradelles (ERC) al 1936, forma govern(integrador CNT)(integrador ,CNT)

- Creació dels Tribunals Populars ( ajustar a la lleil’ordre i la repressió)p )

- Desarmament de la població- Desmantellament de les barricades- Salvació del patrimoni cultural català (Ventura

Gassol)Consell de l’Escola Nova Unificada- Consell de l Escola Nova Unificada

- Comissariat de Propaganda- Atenció sanitària i assistencial (sistema Atenció sanitària i assistencial (sistema

hospitalari nou)- Creació del Comitè d’Ajut als Refugiats

3.4.- Una guerra civil dins la guerra: els fets de3.4. Una guerra civil dins la guerra: els fets deMaig de 1937

- Enfrontaments entre forces d’esquerres ( CNT, POUM,PSUC, socialistes i republicans)

- Divisió:* Partidaris de la revolució CNT-FAI i POUM* Partidaris de restablir l’ordre (exèrcit) ERC, PSUC,UGT

- Derrota dels revolucionaris: persecució i il·legalitzaciódel POUM

- Conseqüència: política centralitzadora, pèrdua depoder del govern de la Generalitat al 1937.

Conseqüències dels Fets de Maig de 1937.

- Entre 600 i 1000 morts, i més de 1500 ferits, a més de milers de , ,detinguts.

- Caiguda del govern de concentració de Largo Caballero (PSOE) i sortida dels ministres de la CNT. Substitució pel nou Govern de Juan Negrín, amb el recolzament dels comunistes.

F ll d d l G bli à b l - Forta retallada per part del Govern republicà sobre les Competències en seguretat i ordre públic de la Generalitat.

F t d ll d l i fl i d l CNT i di l ió d l POUM - Forta davallada en la influencia de la CNT i dissolució del POUM. Assassinat del dirigent cenetista Andreu Nin per agents d’Stalin.

Augment de la influencia política del PSUC a Catalunya i del PCE - Augment de la influencia política del PSUC a Catalunya i del PCE al conjunt d’Espanya. També de la influència de la Unió Soviètica sobre el govern de la República i sobre la direcció de la guerra.

4.- LA FASE FINAL DE LA GUERRA

4.1.- L’estat dels fronts- 37: control de l’arc Mediterrani i castella la Nova

l REPUBLICANSpels REPUBLICANS- Superioritat militar dels FRANQUISTES

F d d t bl ió i il Franco: guerra de desgast, població civil

- 38: atacs contra columnes de civils fugint cap a FrançaFrança

- Atenció sobre el front d’AragóFront obert de 300 Km desde la Vall d’Aran fins- Front obert de 300 Km desde la Vall d Aran finsal Maestrat

4.2.- La batalla de l’Ebre- Després de la batalla de Terol al 38, creació d’un

exercit regular.Franco: aïllament de Catalunya 38 campanya de- Franco: aïllament de Catalunya. 38 campanya deValència.

- Abril del 38 Franco suprimeix l’Estatut de Catalunya.À- Intent REPUBLICÀ per trencar el front; 25 de juliol

38- Franco la detindrà obrint comportes dels- Franco la detindrà obrint comportes dels

embassaments- Concentració del poderiu militar franquista (aviació)

d b l bli à i- 16 de novembre replegament republicà: 20000 morts i50000 ferits; franquistes: 10000 morts i 50000 ferits.

- B. de l’Ebre preludi de la derrota final.B. de l Ebre preludi de la derrota final.- Conferència de Munich (setembre 1938)

4 3 L’ ió d C t l i l ti d4.3.- L’ocupació de Catalunya i la retirada- 23 de desembre de 1938 : atac final a Catalunya.

15 d t d T- 15 de gener conquesta de Tarragona- 26 entren a Barcelona (doc. 37 i 38)

9 d f b ib l f t f- 9 de febrer arriben a la frontera francesa.- Fugida de gran cantitat de gent, exiliats, perdua

de població de Catalunya 5% respecte al 1936de població de Catalunya 5% respecte al 1936.- El domini de la resta del pais va ser ràpid, del 28

de març a l’1 d’abril controlen Madridde març a l 1 d abril controlen Madrid.- Lluites internes entre republicans, més de 1000

morts.- L’1 d’abril de 1939 darrer comunitat de guerra.

Últim parte de guerra redactat pel General Francisco Franco en el que s’anuncia el final de la guerra civil espanyola. Arxiu d’EFE

Espanyols als camps de refugiats francesos després de la caigudaEspanyols als camps de refugiats francesos després de la caigudade Catalunya, febrer de 1939. Foto de Popperfoto/Getty Images

“Q l i i t d l t á i“Que el conocimientos de los trágicosacontecimientos históricos vividos en nuestro paísdurante la guerra civil sirvan para no volver a caer

l di l i l i d t d d ten el odio y la violencia desatados durante esosaños. Que la tolerancia y el respeto a las personassean nuestra bandera y que nuestra arma sea la

l b i di l ipalabra y que esta nos sirva para dialogar y unir,nunca para dividir y avivar la llama de ladiscordia y el odio. ¿Acaso existe causa alguna quej ifi l ?”justifique atentar contra las personas?”

Sebastián Merino MurianaSebastián Merino Muriana