unitat 11

EL MUNTATGEAUDIOVISUAL

ÍNDEX

1. MIRAR A TRAVÉS DE LA CÀMARA

2. EL RELAT AUDIOVISUAL

3. RECURSOS AUDIOVISUALS

4. EL MUNTATGE

5. LA BANDA SONORA

MIRAR A

TRAVÈS DE LA

CÀMERA

Són únicament una articulació artificiosa d'imatges i sons, basada en un seguit de convencions que estructuren allò que s'ha anomenat llenguatge audiovisual.

ELS MITJANS AUDIOVISUALS

LES CONVENCIONS

Són les que articulen el missatge, els fan comprensibles, conscientment o inconsient, per a l'espectador.

CREADORS I ESPECTADORS...

Comparteixen uns significats comuns que es correponen amb determinades agrupacions d'imatges i sons que són fàcilment interpretables pel públic.

CREADORS I ESPECTADORS...

És tan fort el poder de suggestió de la imatge en moviment, que l'espectador creu veure, una còpia objectiva de la realitat, realitat no manipulada en el cas del reportatge, o ordenada a criteri del realitzador en el cas del documental o els relats de ficció.

LA CÀMERA

Actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les persones i les accions.

LA CÀMERA DE VIDEO

Ens permet seleccionar i observar la realitat desde diferents punts de vista.

ENCADENAMENT

Un cop s'han observat i enregistrat imatges i sons amb la càmera, utilitzarem el muntatge, que implica estructura la narració, ordenar les imatges i els sons, crear seqüències, escenes i determinar l'encadenament de significats que configuraran l'obra.

EL RELAT

AUDIOVISUAL

El pla és la unitat bàsica de la narrativa, constitueixen escenes i configuren seqüencies convenientment entrellaçades que conformen el relat final.

EL PLA

LA SEQÜÈNCIA

Unitat del relat audiovisual on es planteja, desevolupa i conclou una situació dramàtica. Es pot desenvolupar en un únic escenari i incloure una o més escenes en diversos escenaris.

LA SEQÜÈNCIA

És una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.

LA PRESA

És l'enregistrament seguit d'imatges d'una escena o situació concreta.

LA PLANIFICACIÓ

La previsió dels plans que s'enregistraran:

RECURSOS AUDIOVISUALS

EL PLA

Cada una de les imatges que formaran part de la seqüència d'imatges i l'apropament aue fa la càmera a un determinat element. És determinen en el guió tècnic.

TIPUS DE PLANS

PLA GENERAL I GRAN PLA GENERAL:

TIPUS DE PLANS

PLA DE CONJUNT:

TIPUS DE PLANS

PLA SENCER :

TIPUS DE PLANS

PLA AMERICÀ O TRES QUARTS :

TIPUS DE PLANS

PLA MITJÀ

TIPUS DE PLANS

PRIMER PLA

TIPUS DE PLANS

PLA DE DETALL

COMPOSICIÓ

Organització de tots els elements visuals a l'interior de l'enquadrament. És ordenar, agrupar elements visuals a través de l'enquadrament per a l'obtenció d'imatges.

ANGULACIÓ O PUNTS DE VISTA

Fa referència a la diferència entre el nivell en què es troba la càmera a l'hora de la presa i el de l'element que s'enregistra.

ANGULACIÓ O PUNTS DE VISTA

Organització de tots els elements visuals a l'interior de l'enquadrament. És ordenar, agrupar elements visuals a través de l'enquadrament per a l'obtenció d'imatges.

DISTÀNCIA FOCAL

Es poden utilitzar objectius amb diferents distàncies focals que ens proporcionaran angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les distàncies i la possiblitat de fer preses a diferents distàncies dels elements.

MOVIMENTS DE LA CÀMERA

CÀMERA FIXA

La càmera resta inmòvil sobre un suport i enregistra tot allò que li passa per devant.


PANORÀMICA

Moviement de rotació de la càmera que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant.

MOVIMENTS DE LA

CÀMERA

PANORÀMICA VERTICAL

De dalt a baix o de baix a dalt

Exemples en video al meu bloc ( videos tema 11 )


PANORÀMICA HORTIZONTAL

Moviment de rotació d'esquerra a dreta.



PANORÀMICA DESCRIPTIVA

Capta àmpliadament tot l'escenari on passa l'acció.



PANORÀMICA DE SEGUIMENT

Segueix el recorregut d'una persona o element mòbil dun punt a un altre.



PANORÀMICA DE RELACIÓ

Serveix per vincular dos o més elements que tenen sentit en la trama



TRÀVELING

És un moviment de translació de la càmera.



TRÀVELING FRONTAL

Moviment endevant o enrera, seguint el personarge que es mou.

- de seguiment-d'acompanyament



TRÀVELINNG LATERAL

La càmera acompanya paral·lelament en el desplaçament d'un element.



TRÀVELING CIRCULAR

Circularment al voltant de l'element



TRÀVELING VERTICAL ASCENDENT I DESCENDENT

La càmera puja o baixa.



ZOOM

El que és desplaça no és la càmera sino l'òptica, la lent de la càmera passa progressivament d'una distància focal curta o una de llarga o del revés.



MOVIMENT LLIURE

La càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua. L'anomenem també càmera a l'espatlla o steadycam.



LLUM

És el que fa possible que la realitat sigui representada fotogràficament. Té un valor funcional, expressiu i significatiu. Amb ella es pot transformar la percepció de la realitat.


EL MUNTATGE

Les preses han de ser selccionades i ordenades per a crear tota una narració. Muntar implica construir una seqüencia. El muntatge és un dels elements clau de les produccions audiovisuals. Ens permet experimentar i buscar noves vies de creació per a construir una seqüència narrativa a partir d'imatges en moviment i sons.

EL MUNTATGE

Trobem diferents fases:

1. Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.

2. Decidir la seva longuitud, cosa que implicarà el ritme i durada de cada pla.

3. Ordenar les preses i enganxar-les.

4. Combinar les imatges amb la banda sonora

EL MUNTATGE

Als inicis del cinema la presa era única i fixa, però a mesura que va anar passant el temps tot va anar canviant

REPÀS HISTÒRIC

MELIÈS

Va ser la persona que ens va ensenyar diferents escenaris per a explicar les seves històries.

EL MUNTATGE

GRIFFTH.

Comença a adoptar diferents punts de vista d'una mateixa situació i muntà diferents preses trencant la linialitat i establint sicuntinuïtats en el temps i en l'espai, amb el flash.backs (exemple al bloc)

EL MUNTATGE

EL MUNTATGE

GRIFFTH.

El cinema no feia més que adoptar les discuntinuïtats i els salts espacio-temporals ja presents en la literatura. Les possibilitats del muntatge són infinites, s'han anat establint pautes, maneres d'utilitzar-lo i fins i tot fórmules per aplicar.

LEV KULETXOV

Fou un dels realitzadors que va contribuir a aquesta investigació. Crea amb el muntatge sensacions i expressions, atribuir i canviar significats de quelcom.

EL MUNTATGE

El muntatge no és res més que la combinació d'imatges i sons. És un joc entre l'espai i el temps. Això ens permet construir la narració.

TIPUS DE MUNTATGE

MUNTATGE CONTINU.

Reconstrucció en temps real d'una acció a partir de diferents plans, sense que hi hagui un gran espai temporal entre un i altre pla.

TIPUS DE MUNTATGE

MUNTATGE DISCONTINU.

El temps real és reduït mitjançant el·lipsis. La relació que es pugui establir entre aquestes determinarà el significat de la narració.


MUNTATGE EN PARAL·LEL

Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, es van mostrant als espectadors per crear un estat d'ànim o una associació d'idees.

TIPUS DE MUNTATGE

MUNTATGE ALTERN.

Dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.


FLASHBACK

Quan el pla es trasllada a un temps futur allunyat de l'acció que se'ns explica.

TIPUS DE MUNTATGE

MUNTATGE D'ANTICIPACIÓ

Es parla d'anticipació quan sobre un pla s'encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.


MUNTATGE RÍTMIC

Quan es pot manipular el ritme i jugar amb l'accelaració o l'alteniment d'un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.

TIPUS DE MUNTATGE

MUNTATGE DE SÍNTESI

Es fa una compressió del pas del temps. Amb pocs plans hem passat d'un temps present a un futur foça llunyà a partir del qual continuarà la narració


MUNTATGE IDEOLÒGIC

No hi ha una relació de continuïtat física, temporal o espacial. La relació entre els plans és intel·lectual. De valor expressiu.

TIPUS DE MUNTATGE

PLA SEQÜENCIA.

És manté durant tota la seqüència, l'escena no esta formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l'acció.

1. Traslladar l'espectador en el temps i en l'espai.

2. Fer avançar, aturar, allargar o ometre ina prt d'una situació amb finalitats emotives i expressives.

3. Generar relacions de caràcter simbòllic.

4. Produir relacions visuals entre imatges consecutives.

5. Crear relacions que mai no han existit.

6. Inventar llocs fets de fragments d'altres.

FUNCIONS DEL MUNTATGE

EL LIPSIS I SALTS TEMPORALS·

Les el·lipsis impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant. És un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.

RACCORD O CONTINUÏTAT

És la interpretació d'uns plans amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten donar la sensació de continuïtat. Va determinat per aquells aspectes formals que són necessaris per a donar coherència entre un pla i els següents.

LA BANDA SONORA

Allò que caracteritza l'audiovisual és allò que conte sons i imatges. És don més importancia a la imatges pel fet de que l'acte de mirar és certament un acte voluntari, culturalment estem més acostumats a mirar que no pas a escoltar.

LA BANDA SONORA

Els sons i les imatges s'influencien mútuament. El so és pot detectar i percebre alguns aspectes de la imatge. Inversament, les imatges també ens fan sentir els sons, i sobretot la música, de manera diferent com la sentiriem si l'escoltessim a la foscor

LA BANDA SONORA


La banda de so està formada per diferents sons acústic:- les veus- efectes- ambient- música

REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA


S'enregistren en diferents pistes. Els sons són netejats i manipulats. També trobem el doblatge

UTILITATS DEL SO


La significació dels sons, de les veus, de la música en combinació amb les imatges pot ser mol àmplia. A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l'esta en el qual es troben els personatges. ALFRED HITCHCOCK

EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL TEMPS


La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de representació. Amb els muntatges, les mateixes imatges ja marquen una línea temporal, però el so amb els seus elements rítmics, amb creixendos i descreixendos, amb elements reptitius pot completar la manera com avança la narració.

EL SO QUE CREA L'ESPAI


.

L'enquadrament fa sempre visible l'espai, però parcialment. El fora de camp és sempre molt important i l'espectador el contrueix a partir de pistes que cada pla ens ha anat donant, però estranyadament podem accedir a la seva percepció general.

LA PUNTUACIÓ


.

Podem dir que una banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de la narració que se'ns està explicant. N'accentua determinats gestos o situacions, allarga un esdeveniment, l'atura i l'acaba de cop, accentua la seva repetició o continuació...

ANTICIPACIÓ


La música també ens ajuda a anticipar allò que vindrà, a crear expectetiva, esperança.

EL SILENCI


Accentua sorolls futurs, sorolls buits o soroll inesperat.

L'ÚS DE TEMES MUSICALS


Existeixen molts recursos i fórmules per a aplicar la música a diferents situacions o accions d'una pel·lícula.

FOTOGRAFIES TROBADES A:

● https://www.google.es/search?q=fotografies&biw=1366&bih=600&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=5XE5VKboHYazaaj_gagC&ved=0CAYQ_AUoAQ

● Google images

VIDEOS TROBATS A :●

● Youtube

unitat 11

Art & Photos