unitat 1 dret i informació jurídica...minar quina norma serà la que cal aplicar. 3.1 >...

Dret i informació jurídicaUnitat

1

En aquesta unitat aprendràs a...

■ Identificar les normes que componen l’ordenament

jurídic i la seva classificació jeràrquica.

■ Diferenciar els tipus de Dret i les seves fonts.

■ Reconèixer les característiques de les normes

jurídiques i dels òrgans que les creen i apliquen.

■ Interpretar i controlar les fonts i bases de dades

de documentació jurídica a Internet.

Per al projecte final

• Reconeixeràs la classificació de les normes que componen l’ordenament jurídic.

• Distingiràs els diferents tipus de Dret.

• Identificaràs les fonts i bases de dades de documentació jurídica.

DJE16CATA_unitat01.indd 6DJE16CATA_unitat01.indd 6 02/03/16 16:0702/03/16 16:07

Esquema inicial

7Unitat 1 - Dret i informació jurídica

DRET I INFORMACIÓ

JURÍDICA

Dret públic i privat

– Concepte de Dret– Classes de normes jurídiques

Fontsdel Dret

– Llei– Costum– Principis generals del Dret– Jurisprudència– Tractats internacionals

L’ordenament jurídic

– Jerarquia normativa– Normes que componen l’ordenament

jurídic

Elaboració i aprovació de les

normes jurídiques

– Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei

– Execució de les lleis– Control del compliment de les lleis– Normativa autonòmica– Elaboració i aprovació de les normes amb

rang inferior a la llei

Documentació i informació

jurídica

– Normativa de la Unió Europea– Normativa nacional– Bases de dades– Actualització de la informació jurídica

a l’empresa

Normativa civil i normativa mercantil

– Dret civil– Dret mercantil


8

1 >> Dret públic i privat

Escoltem constantment la paraula Dret en diversos contextos i ens hem creat una

idea més o menys clara del seu significat. Tot seguit, explicarem aquest concepte

i com podem classificar-lo.

1.1 > Concepte de Dret

El concepte de Dret és diferent segons el punt de vista:

– Des del punt de vista de les relacions humanes, el Dret és el conjunt de prin-

cipis i normes que serveixen per regular la convivència en una societat.

– Si utilitzem el punt de vista subjectiu, el dret seria la facultat concedida per

les normes jurídiques a una persona per fer alguna cosa o exigir una deter-

minada conducta a una altra o unes altres persones. Aquest seria el significat

de la paraula en frases com “tinc dret a això o a allò altre”.

Tant en un com en l’altre cas, veiem que l’element fonamental que configura el

significat de la paraula Dret és la norma jurídica.

En tota comunitat han d’haver-hi unes normes o regles que han de respectar tots

els ciutadans. Perquè aquestes normes puguin arribar a aquest objectiu han de ser:

– Justes: en la seva elaboració i aplicació han de guiar-se per una idea de justí-

cia, de conducta convinguda per la societat.

– Obligatòries: pot imposar-les l’autoritat i el seu compliment pot ser exigit

de manera coactiva.

1.2 > Classes de normes jurídiques

Hi ha multitud de classificacions de les normes jurídiques, si bé la més impor-

tant és la que distingeix entre normes de Dret privat i de Dret públic:

Classes de Dret

Dret públic

És l’encarregat de regular les relacions en què prenen part les diverses administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Dins aquest apartat s’inclourien diverses branques del Dret, com el Dret penal, el Dret administratiu, etc.

Dret privat

S’encarrega de regular les relacions que s’esta-bleixen entre els particulars, tenint en compte que de vegades l’Administració també pot actuar com si es tractés d’un particular. Dins aquest apartat s’inclourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc.

Totes les branques del Dret pertanyen a un tipus o l’altre, excepte el Dret

laboral, que conté normes de tots dos tipus.

Principalment, estudiarem el Dret administratiu, que és la part de l’ordena-

ment jurídic que regula l’Administració Pública, la seva organització i els seus

serveis, així com les seves relacions amb els ciutadans.

A més, les seves normes regulen també les relacions entre l’Administració i

els funcionaris públics.

Justícia

Pot definir-se com la virtut de donar a cadascú el que li correspon o pertany.

Se sol representar amb la imatge d’una dona amb els ulls embenats que sosté una balança i una espasa. D’aquesta manera es vol simbolit-zar que és imparcial, que busca el resultat exacte i que es pot servir de la força per aconseguir els seus propòsits.



2 >> Fonts del DretCom hem vist, cal que en totes les societats hi hagi unes normes de convivèn-

cia, denominades normes jurídiques. L’expressió fonts del Dret s’utilitza per fer

referència tant al lloc d’on emanen o sorgeixen les normes jurídiques com a la

forma que adopten per ser conegudes. L’article 1 del Codi civil enumera les fonts

de l’ordenament jurídic espanyol:

– Llei: norma d’abast general i de compliment obligatori. En sentit estricte, són

lleis les normes emanades del poder legislatiu conforme al procediment esta-

blert, però aquesta referència s’ha d’entendre, en sentit ampli, com a sinònim

de tota norma escrita; engloba, per tant, els reglaments de l’Administració.

– Costum: és una manera d’actuar repetida en el temps per una comunitat

amb la consciència que és obligatòria. Només es pot utilitzar si no hi ha una

llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic i

que resulti provada.

– Principis generals del Dret: són normes que serveixen per interpretar el

Dret, aplicables només en defecte de llei i costum.

– Jurisprudència: és el criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i

aplicar les normes per resoldre els conflictes.

– Tractats internacionals: són els acords subscrits entre l’Estat espanyol i altres

estats o organismes internacionals. No són aplicables directament a Espanya fins

que no es publiquin íntegrament en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Classes de fonts del Dret

Si tenim en compte el sentit de l’expressió fonts del Dret, podem distingir:

– Fonts formals: són les diverses formes en què es manifesten les normes jurí-

diques (la Constitució, les lleis, els reglaments, etc.).

– Fonts materials: són els òrgans encarregats d’elaborar les normes jurídiques

(Corts Generals, Govern, ministres, etc.).

Si es té en compte l’abast de les normes, podem diferenciar:

– Fonts directes: es tracta de les fonts que contenen la norma jurídica i són

directament aplicables (llei, reglament, costum, etc.).

– Fonts indirectes: són les fonts que no contenen la norma, però ajuden a

interpretar-la o aplicar-la (per exemple, els principis generals del Dret o la jurisprudència).

Exemples de principis generals del Dret

– Autonomia de la voluntat: en els contractes, les parts poden pactar el que creguin convenient, sempre que no sigui contrari a les lleis, a la moral ni a l’ordre públic.

– Principi de legalitat administra-tiva: significa que l’Administració només pot actuar per executar els mandats de la llei.

– Principi non bis in idem: sig-nifica que una persona no pot ser sancionada dos cops per la mateixa infracció.

Casos pràctics1

Dret públic i Dret privat

Un administratiu que treballa en un hospital de la Conselleria de Sanitat inscriu un naixement que s’ha produït al centre. Tot seguit, el mateix administratiu fa una comanda de material d’oficina. De quin tipus són les normes jurídiques que regulen cadascuna d’aquestes accions?

Solució

L’acte de la inscripció d’un naixement està regulat per normes de Dret públic, perquè el treballador actua exercint les funcions públiques que són l’objecte de l’activitat de l’hospital. En el segon cas, l’actuació estaria regulada per normes de Dret privat, ja que l’administratiu està actuant com si es tractés d’un particular: si bé necessita aquest material per dur a terme la seva feina, la funció pública de l’hospital no és la compra de material d’oficina.


10

3 >> L’ordenament jurídicL’ordenament jurídic és el conjunt de les normes jurídiques que estan vigents

en un territori en un determinat moment. Ara bé, com el seu nom indica, aques-

tes normes no estan agrupades de qualsevol manera, sinó que estan ordenades

jeràrquicament, de manera que, en cas de conflicte entre elles, es pugui deter-

minar quina norma serà la que cal aplicar.

3.1 > Jerarquia normativa

En el nostre ordenament no totes les normes estan en el mateix nivell jeràrquic,

sinó que tenen una estructura similar a una piràmide en el vèrtex de la qual

hi ha la Constitució, que és una norma suprema de l’ordenament jurídic. A

mesura que descendim per la piràmide, en cada nivell hi ha més normes i de

menor rang.

El principi de jerarquia normativa determina que cada norma té un rang o

nivell determinat, i implica que les normes de rang superior prevalen, en tot cas,

sobre les de rang inferior. Així, per exemple, l’article 1.2 del Codi civil diu que:

No tenen validesa les disposicions que en contradiguin una altra de rang superior.

Cal tenir en compte que, segons la Constitució, Espanya pot subscriure tractats

pels quals s’atribueixi a una institució internacional l’exercici de competències

derivades de la mateixa Constitució, la qual cosa ha ocorregut amb l’adhesió

d’Espanya a la Unió Europea.

Per això, els òrgans comunitaris poden crear normes que són de compliment

obligatori a Espanya i tenen preferència sobre l’ordenament intern espanyol;

per exemple, un reglament de la Unió Europea.

3.2 > Normes que componen l’ordenament jurídic

El principi de jerarquia normativa agrupa la normativa en una escala, en funció

del rang i l’aplicació de les normes jurídiques.

L’article 9.3 de la Constitució garanteix, entre d’altres, els principis de legalitat,

jerarquia normativa i publicitat de les normes.

Consell de Garanties Estatutàries

Institució de la Generalitat de Catalunya amb autonomia orgà-nica, funcional i pressupostària que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat, tot respectant la jerarquia normativa i competencial.

Constitució

– Lleis:• Orgàniques• OrdinàriesNormes amb rang de llei

Normes amb rang inferior a la llei(reglaments)

– Reglaments:• Estatals• Autonòmiques• Locals

– Altres normes:• Decrets llei• Decrets legislatius

1Principi de jerarquia normativa.

Llei ordinària

En l’apartat Descargas a GATE s’inclou la llei ordinària següent:

– Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.



Constitució

La Constitució de 1978 és la norma més important de tot l’ordenament jurídic

espanyol. La van aprovar les Corts generals i ratificar mitjançant referèndum

el poble espanyol el 6 de desembre de 1978, la qual cosa reforça el seu caràcter

democràtic. Entre les característiques principals es troben les següents:

– És la norma suprema de l’ordenament jurídic: totes les altres normes hi

estan supeditades, i si una altra norma contradiu la Constitució, és declarada

inconstitucional i anul·lada.

– És extensa: consta de 169 articles dividits en un Títol Preliminar i deu títols

numerats.

– És una norma rígida: és molt difícil modificar-ne el contingut.

– El control de l’adequació a la Constitució de tota la normativa el du a terme

un òrgan especial: el Tribunal Constitucional.

Tractats internacionals

L’Estat espanyol pot establir acords amb altres estats i organitzacions internacio-

nals que, quan es ratifiquen i publiquen en el BOE, s’incorporen a l’ordenament

espanyol amb el rang de llei.

Si un tractat internacional inclou disposicions contràries a allò que estableix la

Constitució, cal la reforma prèvia d’aquesta.

Lleis

Són les normes jurídiques que aproven les Corts Generals o els parlaments de les

diverses comunitats autònomes. Es classifiquen de la manera següent:

– Lleis estatals: es divideixen al seu torn en:

• Lleis orgàniques: regulades en l’article 81 de la Constitució, tracten temes

d’especial importància com ara drets fonamentals i llibertats públiques,

règim electoral, estatuts d’autonomia i qualsevol altre que estableixi la

Constitució. Per a la seva aprovació o modificació cal la majoria absoluta

del Congrés dels Diputats.

• Lleis ordinàries: qualsevol altra llei que no tracti sobre els afers reservats

a llei orgànica. Per a la seva aprovació o modificació només necessiten la

majoria simple dels vots.

– Lleis de les comunitats autònomes: les diverses comunitats autònomes po-

den elaborar lleis, dins les competències que tenen assumides, que únicament

poden ser aplicades dins els seus territoris respectius.

Altres normes amb rang de llei

Es tracta de determinats tipus de normes jurídiques que, malgrat que les dicti

el Govern, tenen el mateix nivell o rang que les normes que emeten les Corts

Generals, pel fet que compten amb l’autorització d’aquestes; per això es deno-

minen també amb l’expressió legislació delegada.

N’hi ha de dos tipus, segons el moment en què es produeixi l’autorització: de-crets legislatius (l’autorització es produeix abans de dictar la norma) i decrets llei (l’autorització té lloc després i, per això, s’anomena convalidació).

Tot i que el poder legislatiu està encomanat a les Corts Generals, en determinats

casos el Govern, representant del poder executiu, té la facultat de dictar normes

amb rang legal.

Denominació de les lleis

A l’efecte de poder identificar les normes jurídiques, aquestes tenen una nomenclatura normalitzada amb l’estructura següent:

– Rang de la disposició.– Número d’ordre de la disposició

dins les emeses en aquell any.– Data d’emissió.– Nom de la disposició jurídica.Per exemple: Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Capacitat normativa de la Generalitat

Els articles 111 i 112 de l’Estatut d’Autonomia li confereixen potes-tat legislativa, reglamentària i executiva en l’àmbit de les seves competències.


12

Reials decrets legislatius

Les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes

amb rang de llei en cas de matèries determinades no reservades a llei orgànica.

Aquestes normes són de dos tipus:

– Textos articulats: els dicta el Govern; per exemple, el Codi civil. En aquests

casos, el Parlament aprova una llei de bases en què fixa els criteris que ha de

seguir el Govern per elaborar el text articulat.

– Textos refosos: quan hi ha una pluralitat de textos legals que regula una

mateixa matèria, s’encomana al Govern que els unifiqui en un únic text per

simplificar la seva regulació legal.

Reials decrets llei

Els dicta el Govern en casos de necessitat extraordinària i urgent, un fet que cal

acreditar en cada cas (per exemple, amb motiu d’unes greus inundacions es dicta

un decret llei per reconèixer indemnitzacions als afectats).

Un cop dictats, el Congrés dels Diputats cal que els sotmeti immediatament a

debat i votació per convalidar-los.

No poden afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, les ma-

tèries regulades en el Títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autò-

nomes ni el Dret electoral general.

Normes amb rang inferior a la llei

A més de les lleis, també hi ha un altre tipus de normes d’abast general que es

denominen reglaments en virtut de la potestat que té l’Administració per dictar

normes jurídiques, que es denomina potestat reglamentària.

Aquestes normes estan supeditades a la Constitució i a les normes amb rang de

llei que tenen un nivell jeràrquic superior. A més, cap reglament pot anar contra

les disposicions d’un altre de rang superior.

Els diversos òrgans de l’Administració Pública central, autonòmica o local

poden dictar els reglaments. Jeràrquicament, els reglaments estatals s’orde-

nen així:

– Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern.– Ordres acordades per les Comissions Delegades del Govern.– Ordres ministerials acordades pels ministres respectius.

– Disposicions d’òrgans o autoritats inferiors. Aquest tipus de disposi-

cions rep diversos noms depenent de l’òrgan que les emeti (instruccions,

circulars, etc.) i el seu rang s’estableix en funció del rang jeràrquic mateix

de l’òrgan.

Reglaments autonòmics

En l’àmbit autonòmic, l’exercici de la potestat reglamentària segueix el mateix

model que l’Administració General de l’Estat, encara que es tenen en compte les

peculiaritats que puguin establir respecte d’això els diversos estatuts i les lleis

de govern de cadascuna de les comunitats autònomes.

El president de la comunitat autònoma, el Consell de Govern, els consellers, així

com la resta dels òrgans de l’Administració autonòmica exerceixen la potestat

reglamentària. Els reglaments autonòmics s’anomenen decrets i ordres.

Els reglaments del Govern de Catalunya

L’article 112 de l’Estatut d’Auto-nomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la potes-tat reglamentària, en l’àmbit de les seves competències executives.

Denominació dels reglaments

En el cas dels reglaments (reials decrets, ordres ministerials, circu-lars, etc.), a més de les dades gene-rals cal indicar-hi l’òrgan del qual provenen (ja que la numeració pot coincidir amb la d’un altre òrgan).

Per exemple: Circular 7/2010, de 30 de novembre, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit, sobre desenvo-lupament de determinats aspectes del mercat hipotecari.

Documents de normes jurídiques

En l’apartat Descargas a GATE es troben documents que inclouen les normes jurídiques següents:

– Llei orgànica.– Reial decret llei.– Reglament.



Reglaments locals

La Llei reguladora de bases de l’Administració local estableix que els titulars de

la potestat reglamentària són els plens dels ajuntaments i de les diputacions

provincials.

En l’Administració local, els reglaments s’anomenen reglaments orgànics, ordenances o bans.

4 >> Normativa civil i normativa mercantilCom hem vist en el primer epígraf d’aquesta unitat, el Dret privat és la part

del Dret que s’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els par-

ticulars (s’entén com a tals els individus i les empreses) o l’Administració (quan

aquesta actua com un particular).

Dues de les principals branques del Dret privat són el Dret civil i el Dret mer-cantil, que tenen especial importància en l’activitat de les empreses. És molt

important diferenciar la normativa d’ambdues branques per saber quina és

l’aplicable en cada cas.

El Dret civil català

L’article 129 de l’Estatut d’Auto-nomia estableix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de Dret Civil, amb les excepcions de l’article 149.1.8 de la Constitució.

Casos pràctics2

Codi civil i Codi de comerç

En Sergi és propietari d’una empresa dedicada a la venda de components informàtics i, a més, té un pis de la seva propietat llogat a un particular.

De quin tipus són les normes jurídiques que regulen les dues situacions?

Solució

En el primer cas, les normes que regulen la seva activitat com a comerciant pertanyen al Dret mercantil, perquè es tracta del desenvolupament de la seva activitat comercial, que està regulada en el Codi de comerç.

En el segon cas, es tracta de normes civils, que estableix el Codi civil, que regula les relacions entre persones privades, com per exemple el lloguer d’un habitatge entre particulars.

Dret civil i Dret mercantil

Dret civil

Reuneix la normativa general que regula les relacions, tant patrimonials com personals, entre persones físiques o jurídiques, siguin privades o públiques, sempre que, en aquest últim cas, actuïn com a persones privades.

Se’l denomina també Dret comú, ja que, com que conté les disposicions generals per a tot l’ordenament jurídic, quan una branca específica d’aquest no contingui regulació sobre una determinada matèria s’acudirà al Dret civil.

Segons el Codi civil, les fonts de l’ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els prin-cipis generals del Dret, que es constitueixen, per tant, en les fonts del Dret civil. En concret, dins la llei inclouríem el mateix Codi civil com a norma bàsica, així com la seva normativa de desplegament.

Dret mercantil

El Dret mercantil o Dret del comerç és una part més específica del Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el desenvolupament de les seves activitats o als actes de comerç.

Les fonts del Codi de comerç estan detallades en l’article 2 d’aquest Codi, que indica que, per regular els actes de comerç, en primer lloc cal aplicar-hi el Codi de comerç; en segon lloc, els usos de comerç (el costum mercantil), i, en defecte d’ambdós, el Dret comú (que és el Dret civil, encarnat pel Codi civil).


14

5 >> Elaboració i aprovació de les normes jurídiques

La Constitució defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret que es

fonamenta en la sobirania popular i en el reconeixement dels drets fonamen-

tals dels ciutadans, tant en la seva convivència mútua com enfront de l’Estat.

Derivat de la primacia de la voluntat popular, sorgeix el principi de legalitat, que implica que tots els integrants de l’Estat (ciutadans i poders públics) estan

sotmesos a l’ordenament jurídic, ja que aquest representa la voluntat del poble.

La vida de les normes jurídiques es desenvolupa en diverses fases, que inclouen

la seva elaboració i aprovació, aplicació i control del seu compliment. En els

estats democràtics cadascuna d’aquestes fases s’encarrega a un dels tres poders

(legislatiu, executiu i judicial), per garantir d’aquesta manera la independència

de cadascun d’ells.

5.1 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei

El poder legislatiu correspon a les Corts Generals, integrades per dues cambres:

el Congrés dels Diputats o Cambra Baixa i el Senat o Cambra Alta, amb una

estructura i funcionament similars. Els seus membres s’agrupen segons la seva

ideologia política i gaudeixen d’immunitat i inviolabilitat per protegir l’exercici

de les seves funcions constitucionals.

Iniciativa i aprovació de les normes amb rang de llei

Iniciativa

Correspon al Govern, mitjançant els projectes de llei, i al Congrés i al Senat, amb la presentació de proposicions de llei. Les assemblees legislatives de les comunitats autòno-mes poden sol·licitar del Govern l’adopció d’un projecte de llei o enviar al Congrés una proposició de llei. Igualment, es reconeix la iniciativa popular per a la pre-sentació de proposicions de llei. S’exigeixen almenys 500.000 signatures acreditades i no escau en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter interna-cional, ni quant a la prerrogativa de gràcia.

Aprovació

Un projecte de llei ha de ser aprovat en Consell de Minis-tres, que l’ha de presentar al Congrés. Un cop aprovat pel Congrés, el seu president ha de donar compte immediat al president del Senat, qui l’ha de sotmetre a la deliberació. El Senat, en el termini de dos mesos a partir del dia de la recepció del text, pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes. Cal aprovar el veto per majoria absoluta. El projecte no pot ser presentat al rei per a sanció sense que el Congrés en ratifiqui el text inicial per majoria absoluta en cas de veto, o per majoria simple, un cop transcorreguts dos mesos des de la seva interposició, o es pronunciï sobre les esmenes, acceptant-les per majoria simple o no. Els requisits formals que cal complir perquè la llei apro-vada pugui aplicar-se són la sanció i la promulgació reial, actes mitjançant els quals el rei ratifica la llei i ordena que es compleixi i la seva publicació en el BOE. El rei ha de sancionar en el termini de quinze dies les lleis aprovades per les Corts Generals, les promulga i n’ordena la seva publicació immediata.

Congrés i Senat

El Congrés dels Diputats ha de comptar amb un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats. Actual-ment, compta amb 350, escollits en cada circumscripció electoral, és a dir, en cada província, i mitjançant un sistema proporcional. D’entre ells s’elegeix el president, que és el seu màxim representant, i la Mesa, que és l’òrgan rector.

El Senat és la cambra de repre-sentació territorial. La majoria dels senadors s’elegeix en la cir-cumscripció provincial i, respecte de la resta, un per cada comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants.

Sobirania popular

La sobirania popular resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

Iter legislatiu a Catalunya

El procediment legislatiu del Par-lament de Catalunya està regulat en el Títol IV, Capítol I del Regla-ment del Parlament de Catalunya publicat el 30 de juliol de 2015 en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).



5.2 > Execució de les lleis

El poder executiu s’atribueix al Govern i a l’Administració Pública, que, com a

responsables de la funció executiva, han d’aplicar les normes aprovades pel Par-

lament i prendre les mesures necessàries per al seu compliment efectiu.

El Govern està integrat pel president, els vicepresidents, si s’escau, els ministres

i els altres membres que estableixi la llei. Els seus membres es reuneixen en el

Consell de Ministres i en comissions delegades, segons els afers que calgui

tractar. Però si el Govern té per missió l’exercici de la funció executiva, i per a

això aplica tota la normativa, duen a terme el desenvolupament efectiu d’aquesta

funció executiva les diverses administracions públiques, integrades per un con-

junt d’òrgans la missió dels quals és col·laborar amb el Govern per a la consecució

dels seus objectius.

5.3 > Control del compliment de les lleis

En el cas que es produeixi un incompliment d’allò que disposen les normes

jurídiques, intervé el poder judicial, encarnat pels jutges i magistrats que ad-

ministren la justícia com a representants del poble, en nom del rei. L’exercici

d’aquesta potestat jurisdiccional es du a terme no sols jutjant, sinó també fent

complir el que jutja.

L’òrgan encarregat del govern dels jutges i magistrats és el Consell General del Poder Judicial, que està integrat pel president del Tribunal Suprem i per

vint membres (denominats vocals) proposats pel Congrés dels Diputats i pel

Senat.

5.4 > Normativa autonòmica

En les comunitats autònomes, els òrgans responsables de l’elaboració i aprovació

de les seves pròpies lleis són les assemblees legislatives, sempre dins les compe-

tències reconegudes en la Constitució i en els seus estatuts d’autonomia respectius,

i amb efectivitat únicament dins el territori de cada comunitat.

El Consell de Govern de cada comunitat i els consellers respectius que l’integren

duen a terme l’execució i aplicació de la normativa autonòmica. El control del

compliment d’aquesta normativa és competència, com en el cas de la normativa

estatal, dels jutjats i tribunals integrants del poder judicial.

5.5 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang inferior a la llei

Les normes amb rang inferior a la llei s’elaboren, aproven i executen pels respec-

tius òrgans de l’Estat, comunitats autònomes i administracions locals, en virtut

de les potestats administratives que tenen atribuïdes per a l’exercici de les seves

funcions, i els Tribunals de Justícia en controlen la legalitat.

La facultat per dictar reglaments s’anomena potestat reglamentària i es fonamen-

ta en la necessitat que l’Administració estableixi una sèrie de normes complemen-

tàries o de desplegament de les lleis.

Cada administració pública té un procediment específic per a l’elaboració de re-

glaments en els seus àmbits respectius, si bé són tots bastant similars. L’entrada en

vigor dels reglaments aprovats requereix la seva publicació íntegra en el butlletí

oficial corresponent.

Organització territorial del poder judicial

Territorialment, els jutjats i tribu-nals s’organitzen en l’àmbit muni-cipal, de partit judicial, provin-cial, autonòmic i nacional, segons la seva competència.


16

6 >> Documentació i informació jurídica

La Constitució Espanyola atorga gran importància a la publicitat de les normes

jurídiques.

D’una banda, la garanteix en l’article 9 i, per una altra, estableix la publicació

immediata de les lleis aprovades per les Corts Generals, després de la sanció reial,

i condiciona l’eficàcia dels tractats internacionals a la seva publicació oficial a

Espanya.

La raó d’aquesta publicitat és que tots coneguin el contingut i l’abast de les nor-

mes jurídiques, ja que han de complir-les.

En el desenvolupament de l’activitat empresarial, l’ús de la legislació ha de ser

constant per determinar els drets i les obligacions que li corresponen davant

qualsevol situació que es pugui plantejar.

Per això és convenient disposar de bases de dades jurídiques que continguin

la normativa actualitzada, o bé conèixer el procediment per accedir a aquesta

informació quan calgui (per exemple, a través d’Internet) i poder consultar-la i

utilitzar-la.

6.1 > Normativa de la Unió Europea

En l’àmbit de la Unió Europea, l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea

és l’organisme encarregat d’editar les publicacions de la Unió. Per a això emet

diàriament el Diari Oficial de la Unió Europea i ofereix diversos serveis en línia

per accedir gratuïtament a informació d’interès, com EUR-Lex per a la norma-

tiva i TED per a les licitacions.

Diari Oficial de la Unió Europea

El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) és el butlletí en què es publica tota

la informació rellevant d’abast jurídic que es produeix en l’àmbit de la Unió

Europea.

S’edita tots els dies feiners en totes les llengües oficials de la Unió Europea. La

seva estructura és la següent:

– Sèrie L: per a la legislació. Publica tota la normativa comunitària (tractats,

reglaments, directives, decisions, etc.).

– Sèrie C: per a comunicacions i informacions (propostes de la Comissió, juris-

prudència del Tribunal de Justícia, informacions sobre oposicions a organis-

mes comunitaris, etc.).

– Suplement S: per als contractes públics la publicació dels quals per a la Unió

Europea sigui obligatòria.

– Annex: debats del Parlament Europeu.

A partir de l’1 de juliol de 2013, el DOUE es publica únicament en edició elec-

trònica.

EUR-Lex

El servei en línia EUR-Lex permet accedir gratuïtament a la legislació de la Unió

Europea i a altres documents públics. A més, aquest servei disposa de diverses

opcions de recerca de la documentació, així com la possibilitat de descarregar

els arxius en formats útils per a l’emmagatzemament i la utilització posteriors.

Cadascun dels documents està identificat per un codi denominat CELEX.

TED

El servei TED (Tenders Electro-nic Daily) és la versió en línia del Suplement S del DOUE, dedicat a la contractació pública europea. Permet cercar i seleccionar anun-cis de licitacions per país, sector comercial, etc.



6.2 > Normativa nacional

En l’àmbit nacional, la principal forma de coneixement de l’ordenament jurídic

és el Butlletí Oficial de l’Estat. En l’àmbit territorial conviu amb els butlletins ofi-

cials de les comunitats autònomes i amb els butlletins oficials de les províncies.

A més, es pot accedir a la diversa normativa a través de les diferents bases de

dades públiques i privades. Tant els butlletins com les bases de dades es troben

en format digital.

Butlletí Oficial de l’Estat

És el diari oficial de l’Estat espanyol i mitjà de publicació de les lleis, les dispo-

sicions i els actes d’inserció obligatòria.

El Butlletí Oficial de l’Estat (també denominat BOE) es publica des de 2009 única-

ment en versió electrònica a través de la pàgina web www.boe.es.

Estructura i contingut del BOE

Secció I.Disposicions generals

Tractats internacionals, les normatives amb rang de llei de l’Estat, les lleis de les comuni-tats autònomes i els reglaments i la resta de disposicions de caràcter general, tant estatals com emanades dels consells de govern de les comunitats autònomes.

Secció II.Autoritats i personal

– Secció II.A. Nomenaments, situacions i in-cidències: referits a funcionaris de l’Estat.

– Secció II.B. Oposicions i concursos: resolu-cions relatives a procediments selectius de personal.

Secció III.Altres disposicions

Disposicions d’obligada publicació que no tin-guin caràcter general ni corresponguin a les altres seccions: subvencions, beques, etc.

Secció IV.Administració de Justícia

Edictes, notificacions, requisitòries i anuncis dels jutjats i tribunals.

Secció V.Anuncis

– Secció V.A. Anuncis de licitacions públiques i adjudicacions: notificacions relatives a processos de contractació pública.

– Secció V.B. Altres anuncis oficials: noti-ficacions oficials d’organismes públics no corresponents a altres apartats (anuncis, resolucions, etc.).

– Secció V.C. Anuncis particulars que, per obligació legal, han de tenir abast general.

A més, el BOE s’acompanya d’un suplement independent en què es publiquen

resolucions del Tribunal Constitucional.

Dins cada secció, els textos estan agrupats per l’òrgan del qual procedeixin, i

dins cada epígraf els textos s’ordenen segons la jerarquia de les respectives nor-

mes jurídiques (per exemple, en primer lloc les normes s’agrupen per ministeris

—Interior, Justícia, etc.— i, dins les normes de cada ministeri, primer hi ha les

lleis i després els reials decrets, les ordres ministerials, etc.).

Suplement en llengua catalana del BOE

L’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions participa en l’edi-ció del Suplement en llengua cata-lana del BOE. Aquest Suplement es publica des de 1998 i inclou en català les lleis, els reials decrets llei, els reials decrets legislatius i altres disposicions de caràcter general publicades en el BOE.

Agència Estatal del Butlletí Oficial de l’Estat

És un organisme públic, adscrit al Ministeri de la Presidència, la fun-ció principal del qual és l’emissió del Butlletí Oficial de l’Estat i del BORME (Butlletí Oficial del Regis-tre Mercantil), així com la gestió i l’administració de la seu electrò-nica, en la qual s’allotja el diari oficial.


18

Altres butlletins oficials

Amb el BOE conviuen al nostre país altres butlletins oficials que no tenen un

àmbit general i estatal, sinó que estan limitats per raó de territori o de matèria.

Altres butlletins oficials

Butlletins territorials

Podem distingir-ne els següents:

– Butlletins oficials de les comunitats autònomes: tots els estatuts d’autonomia determinen, dins l’àmbit de cada comunitat autònoma, l’existència d’un butlletí oficial des-tinat a la publicació de les lleis de l’Assemblea Legislativa i dels reglaments aprovats pel Consell de Govern de la comunitat.

– Butlletins oficials de les províncies: el seu àmbit terri-torial és el de cada província. Publiquen totes les dispo-sicions i els actes dels òrgans de la Diputació Provincial, així com els de tots els ajuntaments que componen la província.

Butlletins d’organismes públics

Hi ha diversos butlletins l’àmbit dels quals està limitat no pel territori, sinó pel contingut de les disposicions que in-clouen; per exemple, podem citar-ne els següents:

– Butlletins oficials parlamentaris: tant el Congrés i el Senat com les assemblees legislatives de les comunitats autònomes tenen els seus butlletins, en els quals recullen els projectes que estan tramitant.

– Butlletí Oficial de Defensa: és un diari editat pel Minis-teri de Defensa en què es publiquen les comunicacions oficials del Ministeri i les novetats relatives a la situació del personal.

– Butlletí Oficial del Registre Mercantil: s’hi publiquen tots els actes i anuncis referents a empresaris que figuren inscrits en els diversos registres mercantils.

6.3 > Bases de dades

Els butlletins oficials mostren la normativa en ordre cronològic, és a dir, pu-

bliquen periòdicament (generalment cada dia) les disposicions publicades en

aquella data. Això pot complicar la localització de la normativa si se’n desconeix

la data d’emissió, encara que la publicació en format electrònic facilita aquestes

recerques.

Per solucionar aquest problema van sorgir les publicacions i bases de dades jurídiques, en les quals s’agrupa la normativa d’acord amb determinats criteris

que en faciliten la recerca. Així, per exemple, poden trobar-se recopilacions per

matèria (normativa de societats anònimes, normativa de riscos laborals, etc.),

en les quals s’inclouen comentaris i referències encreuades entre les diverses

normes que en faciliten l’aplicació.

Amb l’arribada de les noves tecnologies, les bases de dades es presenten en

format digital, bé en un suport físic (CD, DVD o memòria flaix) o bé a través

d’una pàgina web a la qual es pot accedir per cercar la informació necessària.

Sempre és millor acudir a una base de dades amb accés a través d’Internet que

a una que es trobi en un suport físic, perquè és més probable que la primera

estigui actualitzada.

Avui dia hi ha un gran nombre de bases de dades, tant de tipus públic com

privat, que proporcionen informació jurídica actualitzada.

2Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.

Publicitat de la normativa catalana

El Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya (DOGC) és el mitjà oficial

de publicació de les lleis, normes,

disposicions de caràcter general i

altres disposicions.



Butlletins estadístics

Són publicacions periòdiques edi-tades habitualment per organismes públics que recullen les estadísti-ques referents al sector a què per-tany l’entitat emissora en aquell període de temps.

Per exemple: el Butlletí Estadístic del Banc d’Espanya i els butlletins dels diferents ministeris.

Sovint les empreses han de consul-tar aquests butlletins per demanar informació sobre el sector en què desenvolupen els seus serveis.

Bases de dades públiques

Gairebé tots els organismes públics tenen una base de dades pròpia en què pu-

bliquen, de manera sistematitzada, els documents que produeixen. Així ho fan

tant organismes pertanyents al poder legislatiu (Congrés dels Diputats o Senat)

com executiu (tots els ministeris i els seus òrgans subordinats) i judicial (base de

dades del poder judicial, que engloba les resolucions dels principals tribunals:

Suprem, Audiència Nacional, tribunals superiors de Justícia, etc.).

A fi de crear un accés centralitzat a aquestes bases de dades, el servei d’in-

formació de l’Estat, a través del Punt d’Accés General de la seva pàgina web

(www.administracion.gob.es), ofereix un accés a un cercador de legislació on

poden trobar-se enllaços cronològics i temàtics a la legislació emanada dels

diversos òrgans de l’Estat.

Des de la pàgina web del BOE es pot accedir al servei Iberlex, que és una comple-

ta base de dades de legislació, que inclou, a més del text de totes les disposicions

estatals, autonòmiques o de la Unió Europea publicades des de 1960, una anàlisi

jurídica de cadascuna. En aquest servei es poden fer cerques detallades de nor-

mativa per títol, rang, dates, text lliure, etc. A més, es poden combinar diversos

camps de cerca amb la utilització d’operadors lògics (.I, .O, .NO).

Bases de dades privades

Juntament amb les bases de dades públiques, n’hi ha d’altres que han creat

editorials jurídiques per al seu ús comercial.

En alguns casos aquestes bases de dades són d’accés gratuït (s’hi accedeix

a través de la pàgina web i es financen amb la publicitat, com per exem-

ple el portal www.noticias.juridicas.com), i en altres casos cal adquirir els

suports en els quals estan incloses o accedir a la web on estan allotjades mit-

jançant el pagament d’una subscripció periòdica (per exemple, les pàgines web

https://laleydigital.laley.es o www.aranzadi.es).

Servei BOE a la carta

Com hem vist, el BOE és el diari oficial de l’Estat espanyol i mitjà de publicació de les lleis, disposicions i actes d’inserció obligatòria, per la qual cosa és molt important mantenir sempre actualitzada la informació que s’hi publica. Per no haver d’estar comprovant diàriament la nova normativa o els anuncis que s’hi publiquen, el BOE ofereix un servei denominat BOE a la carta, que ens permet obtenir una subscripció per correu electrònic i via web a continguts de la seu electrònica del BOE.

Per a això, hem d’accedir a la seva pàgina web, www.boe.es, i fer clic en l’opció A la carta del menú principal.

S’obre una nova pantalla que ens ofereix diferents opcions de subscripció i accés als continguts: hem de registrar-nos-hi amb un usuari i una contrasenya, amb el nostre compte en diferents xarxes socials (Twitter, Facebook, Google), amb DNI electrònic o amb un altre certificat reconegut.

Des d’allà també podem configurar les alertes que vulguem rebre, que poden ser relatives a legislació, nomena-ments, oposicions i concursos, anuncis de licitació o altres alertes temàtiques (per exemple, beques, sentències del Tribunal Constitucional, ajudes, convenis col·lectius, etc.).

Finalment, també es pot accedir a anuncis de notificacions, cerques més freqüents, alertes d’actualització de normes consolidades i seguiment de codis electrònics.

Exemples 1


20

6.4 > Actualització de la informació jurídica a l’empresa

A l’empresa es habitual el maneig d’informació jurídica i mercantil a fi de

conèixer els drets i les obligacions de l’empresa, redactar documentació o, sim-

plement, adquirir una determinada informació. Per això, no n’hi ha prou amb

saber quines fonts d’informació hi ha; a més, cal saber utilitzar-les de manera

eficaç.

Localització de la normativa

Actualment, les noves tecnologies han fet que resulti molt més senzill fer servir

Internet per localitzar qualsevol mena d’informació de rellevància per a l’em-

presa, així com per aconseguir qualsevol documentació jurídica. Aquest procés

pot facilitar-se molt si s’utilitzen les eines que proporcionen les diverses pàgines

web, així com els diferents navegadors.

Per localitzar qualsevol norma a Internet cal distingir si es vol cercar tota la

normativa sobre un tema o únicament una norma concreta.

– Cerca temàtica: es pot acudir a un portal genèric, com el Punt d’Accés Gene-

ral (www.administracion.gob.es), i allà anar limitant la cerca fins a trobar el

que fa falta.

– Cerca concreta: és essencial veure amb quines dades es compta (si es coneix

el títol complet de la disposició, la seva data d’emissió o publicació, etc.). Per

a això el servei més útil és Iberlex (www.boe.es), per totes les possibilitats de

cerca que ofereix.

Per agilitar els processos de cerca de la informació, el més recomanable és establir

un procediment per arribar de manera directa a les bases de dades a través d’ac-

cessos directes o dreceres, sense haver de cercar la seva adreça web ni escriure-la

en cada cas. La manera més simple és crear un accés directe a la pàgina web on

es troben les bases de dades que més s’utilitzen. Aquest procés és senzill: n’hi ha

prou amb fer clic a la icona que hi ha a la barra de navegació (just abans de http:) i arrossegar-la amb el ratolí fins al lloc en què es vol crear aquest accés directe.

També pot fer-se a través de l’opció que tenen tots els navegadors de desar un accés

directe a una pàgina web des del mateix navegador (segons el navegador aquesta

opció es pot denominar marcadors o favorits).

Un cop que s’hagi accedit a la web de la qual es vol desar un accés directe, se se-

lecciona Marcadors > Afegir a marcadors. Per fer ús de l’accés directe, s’obre aquest

menú i se selecciona l’accés directe creat.

4Creació d’accés directe a una pàgina web.

5Menú Marcadors de Firefox i Favorits d’Explorer.

3Servei de cerca de legislació Iberlex.



Arxivament de la normativa

Un cop que s’ha localitzat la pàgina web en què està inclosa la norma que

cerquem, podem descarregar l’arxiu informàtic en què es recull (generalment

en format .pdf o .doc) i arxivar-lo en qualsevol dispositiu d’emmagatzemament

(disc dur, CD, etc.) segons les normes d’organització d’arxius informàtics que

tingui establertes l’empresa.

Si es tracta d’una consulta puntual que no requereix una descàrrega, és conve-

nient, no obstant això, crear un accés directe, encara que sigui temporalment,

a la pàgina on es troba la normativa, per poder accedir-hi de manera directa

si cal.

Detecció de nova normativa

El procediment tradicional per detectar nova normativa que pogués ser d’uti-

litat per a l’empresa era revisar tota la normativa que hi havia en els diversos

butlletins i comprovar si s’hi havia publicat res d’interès. Actualment, la utilit-

zació de formats electrònics facilita molt aquesta tasca, gràcies als quals poden

utilitzar-se noves eines:

– La majoria de butlletins i bases de dades a Internet ofereixen un servei d’alerta, de tal manera que, mitjançant el registre del correu electrònic i

uns criteris de cerca (organisme emissor, tipus de norma, matèria, etc.), cada

cop que hi hagi una norma amb aquests criteris es rebrà una notificació per

correu electrònic.

– A través del servei de sindicació RSS (Really Simple Syndication), un format que

permet subscriure’s a continguts que s’actualitzen sovint. Gràcies als enllaços

de subscripció, cada cop que es publiquin novetats la informació s’actualitza

automàticament, sense necessitat de visitar cadascuna de les pàgines web que

ens interessen per veure si hi han afegit alguna novetat.

Casos pràctics3

Cerca de jurisprudència

L’Àngela treballa com a administrativa en una associació de consumidors. Per preparar un cas que s’ha de portar davant la jurisdicció civil, relatiu a les comissions que cobren les entitats financeres als seus clients, ha de cercar jurisprudència de diferents òrgans judicials nacionals sobre aquesta matèria.

Per estalviar temps, decideix utilitzar alguna aplicació que li permeti consultar alhora sentències de les dife-rents instàncies judicials, tant en l’àmbit provincial com autonòmic i nacional.

a) Quin tipus de bases jurídiques hi ha a Internet?b) Què és el Cendoj?

Solució

a) Actualment hi ha portals jurídics que recullen tota la normativa que es va publicant i, a més, inclouen cercadors de sentències. Un exemple d’aquest tipus és el portal www.noticias.juridicas.com, que ofereix la possibilitat de consultar sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional.b) El Cendoj (Centre de Documentació Judicial del Consell General del Poder Judicial) és una base de dades que conté les resolucions completes recopilades des dels òrgans judicials de tot Espanya. Des de la pàgina web del Poder Judicial, www.poderjudicial.es, s’accedeix a la base de dades del Cendoj si es fa clic en els enllaços que porten a Jurisprudència.

6Logo de RSS.


Activitats proposades

1 >> Dret públic i privat

1·· Assenyala els requisits que han de complir les normes jurídiques perquè les respectin els ciutadans. Quines conseqüències tindria una norma jurídica que no complís aquests requisits?

2·· Indica a quin tipus de Dret corresponen aquestes definicions:

– Dret encarregat de regular les relacions en les quals prenen part les diverses administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Dins aquest apartat s’inclourien diverses branques del Dret, com poden ser, per exemple, el Dret penal, el Dret adminis-tratiu, etc.

– Dret que s’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els particulars, tenint en compte que de vegades l’Administració també pot actuar com si es tractés d’un particular. Dins aquest apartat s’inclourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc.

2 >> Fonts del Dret

3·· Indica de quina classe de font del Dret es tracta en cada cas:

– Normes que serveixen per interpretar el Dret, apli-cables només en defecte de llei i costum.

– Manera d’actuar repetida en el temps per una comunitat amb la consciència que és obligatòria. Només es pot utilitzar si no hi ha una llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic i que resulti provada.

– Criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i aplicar les normes per resoldre els conflictes.

– Normes d’abast general i de compliment obligatori. En sentit estricte serien les emanades del poder legislatiu conforme al procediment establert, però aquesta referència s’ha d’entendre en sentit ampli com a sinònim de tota norma escrita.

– Acords subscrits entre l’Estat espanyol i altres estats o organismes internacionals.

4·· Indica exemples de principis generals del Dret diferents dels que podem trobar al llarg d’aquesta unitat.

3 >> L’ordenament jurídic

5·· Assenyala les diferències que hi ha entre els reials decrets llei i els reials decrets legislatius.

6·· Indica quines de les matèries següents es regulen per lleis orgàniques i quines per lleis ordinàries:

– Règim electoral.– Educació.– Estatut d’Autonomia.– Transports.

4 >> Normativa civil i normativa mercantil

7·· Indica si les activitats següents estan regulades pel Dret civil o pel Dret mercantil:

– Drets i obligacions dels socis d’una societat.– Representació legal dels menors.– Contractes subscrits entre empreses.– Donacions.

5 >> Elaboració i aprovació de les normes jurídiques

8·· Elabora un esquema que prevegi els diferents mitjans d’iniciació del procediment legislatiu.

9·· Indica les diferències i semblances entre el pro-cediment d’elaboració de les lleis en l’àmbit nacional i en l’àmbit autonòmic.

6 >> Documentació i informació jurídica

10·· Classifica els continguts següents que hi ha en el DOUE, i indica de quina sèrie o suplement es tracta en cada cas:

– Comunicacions i informacions (propostes de la Comissió, jurisprudència del Tribunal de Justícia, informacions sobre oposicions a organismes comu-nitaris, etc.).

– Contractes públics la publicació dels quals en l’àm-bit de la Unió Europea sigui obligatòria.

– Legislació. Publica tota la normativa comunitària (tractats, reglaments, directives, decisions, etc.).

11·· Explica els tipus de butlletins oficials territorials que hi ha.

12·· Localitza en un cercador públic i en un de privat la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

13·· Cerca en algun portal d’Internet que ofereixi la possibilitat d’obtenir actualitzacions legislatives, i exposa el procediment de subscripció a aquest portal.


23Activitats fi nals

1·· Si tenim en compte les definicions de Dret públic i de Dret privat, a quin tipus de Dret pertany el Dret admi-nistratiu? Per què?

2·· Classifica les normes jurídiques següents tenint en compte el seu abast, en funció de si es tracten de fonts del Dret directes o indirectes:

– Constitució.– Reglaments.– Jurisprudència.– Llei.– Principis generals del Dret.

3·· Assenyala les diferències entre les fonts del Dret formals i les fonts del Dret informals, i posa un exemple de cadascuna d’elles.

4·· Indica quines de les següents són característiques de la Constitució:

– És una norma flexible.– És una norma extensa.– Es tracta d’una norma suprema de l’ordenament jurídic.– El control que tota la normativa s’adeqüi a la Constitució es du a terme per un òrgan especial, el Tribunal

Suprem.

5·· Quin tipus de norma jurídica hauria de dictar-se quan hi ha una pluralitat de textos legals que regulen una mateixa matèria i es pretén unificar-los en un únic text per simplificar-ne la regulació legal?

6·· Ordena els reglaments estatals següents en funció del seu rang jeràrquic:

– Ordres acordades per les comissions delegades del Govern.– Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern.– Disposicions d’òrgans o autoritats inferiors.– Ordres ministerials, acordades pels ministres respectius.

7·· En què consisteix el principi de legalitat?

8·· Elabora un esquema que reculli el procediment d’aprovació de les lleis.

9·· Quina funció compleix l’Administració Pública en el procés d’execució de les lleis?

10·· Busca informació relativa a l’organització de la jurisdicció civil en la comunitat autònoma on resideixes.

11·· Localitza a Internet algun text o normativa legal a través del servei EUR-Lex.

12·· Indica en quina secció del BOE podem trobar les informacions següents:

– Edictes, notificacions, requisitòries i anuncis dels jutjats i tribunals.– Disposicions d’obligada publicació que no tinguin caràcter general ni corresponguin a les altres seccions: sub-

vencions, beques, etc.– Tractats internacionals, la normativa amb rang de llei de l’Estat, les lleis de les comunitats autònomes i els

reglaments i la resta de disposicions de caràcter general tant estatals com emanats dels consells de govern de les comunitats autònomes.

– Anuncis de licitacions públiques i adjudicacions: notificacions relatives a processos de contractació pública.

13·· Busca a Internet un exemple de butlletí oficial d’algun organisme públic, diferent dels que hem estudiat al llarg de la unitat.

14·· Imagina que, entre les funcions que has de fer diàriament a l’empresa en la qual treballes, es troba la cerca a Internet d’informació jurídica i mercantil. Si vols buscar tota la normativa sobre un tema, seguiries el mateix procediment que quan vols trobar únicament una norma concreta?


Casos fi nals

1·· Cerca i localització d’informació jurídica

En Samuel acaba d’entrar a treballar com a administratiu en el departament legal d’una empresa dedicada a la prestació de serveis de telecomunicacions. Des d’un altre departament de l’empresa li passen una nota interna en què li sol·liciten que els enviï urgentment una còpia de la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, però en desconeixen el títol exacte i la data de la seva publicació.

Com que acaba d’entrar a l’empresa, en Samuel no té arxivada cap norma jurídica, per la qual cosa ha de loca-litzar-la, i acudeix a Internet.

a) Quin és el procediment que ha de seguir per trobar la normativa que li sol·liciten?b) Un cop que ha localitzat la norma a Internet, és convenient que l’arxivi? Com ha de fer-ho?c) Si en el futur la norma canvia o s’actualitza, podria detectar d’alguna manera el canvi o l’actualització sense necessitat d’iniciar un altre cop tot el procés de cerca?

2·· Aplicació de normativa

Un petit municipi és propietari de diversos aprofitaments forestals situats en el seu terme municipal. Anualment s’hi talen els arbres en pitjor estat i se’n ven la fusta. Tradicionalment, els beneficis econòmics de la venda s’han repartit proporcionalment entre els veïns del municipi. Aquest any el nou Ajuntament ha decidit no repartir els diners entre els veïns, i per a això al·lega que cal dur a terme diverses obres de remodelació al municipi.

Els veïns no estan conformes amb la decisió, però l’Ajuntament manifesta que no hi ha cap llei que estableixi com han de repartir-se les quantitats ingressades per la venda de la fusta.

Tanmateix, els veïns defensen que, si bé no hi ha cap norma legal que estableixi com es reparteixen els beneficis, tradicionalment s’han distribuït entre tots els veïns, per la qual cosa han portat el cas davant els tribunals.

a) Si no hi ha cap norma legal aplicable, com podria resoldre el cas el jutge?b) Es pot considerar com un costum la manera de repartir els diners que al·leguen els veïns?c) Què hauria de fer l’Ajuntament si vol canviar el model establert de repartiment dels diners?d) Si finalment el jutge comprova que no hi ha cap norma legal aplicable, ni tampoc cap costum, com hauria de resoldre l’afer?


25Autoavaluació

1. La branca del Dret encarregada de regular les relacions en què prenen part les diverses administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat és:

a) El Dret privat.b) El Dret civil.c) El Dret públic.d) El Dret mercantil.

2. Són fonts del Dret:

a) El costum.b) Els tractats internacionals.c) La jurisprudència.d) Totes les respostes anteriors són correctes.

3. Les fonts del Dret que contenen la norma jurídica es denominen:

a) Fonts directes.b) Fonts indirectes.c) Fonts formals.d) Fonts materials.

4. El conjunt de les normes jurídiques que estan vigents en un territori en un determinat moment s’anomena:

a) Llei.b) Constitució.c) Ordenament jurídic.d) Reglament.

5. Quines de les següents són característiques de la Constitució de 1978?

a) És una norma extensa.b) És una norma rígida.c) És una norma suprema.d) Totes les respostes anteriors són correctes.

6. Els textos articulats són:

a) Reials decrets llei.b) Reials decrets legislatius.c) Reglaments.d) Lleis orgàniques.

7. El Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el desenvolupament de les seves activitats és:

a) El Dret civil.b) El Dret mercantil.c) El Dret administratiu.d) El Dret laboral.

8. La iniciativa legislativa del Govern es denomina:

a) Proposició de llei.b) Projecte de llei.c) Iniciativa popular.d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

9. Du a terme el control del compliment de les lleis:

a) El Congrés dels Diputats.b) El Senat.c) El poder judicial.d) El Govern.

10. En la sèrie C del DOUE es publiquen:

a) Les lleis.b) Els contractes públics.c) Les informacions i comunicacions.d) Els debats del Parlament Europeu.

11. El principi que estableix que cada norma té un rang o nivell determinat és:

a) El principi de legalitat.b) El principi de jerarquia normativa.c) El principi general del Dret.d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

12. El Dret que regula les relacions, tant patrimonials com personals, entre persones físiques o jurídiques, siguin privades o públiques, sempre que, en aquest últim cas, actuïn com a persones privades, és:

a) El Dret civil.b) El Dret mercantil.c) El Dret administratiu.d) El Dret laboral.

7Monument a la Constitució de 1978, Madrid.
