UNIÓ INTERACADEMICA Academies de Bones Lletres, Cihncies i Arts, Medicina

i Belles Arts de Barcelona

UNIÓ INTERACADEMICA Acadhmies de Bones Lletres, Cihncies i Arts, Medicina

i Belíes Arts de Barcelona

ACTA

IY FESTA D'UNIO INTERACADEMICA EAGUDA A LA O S A LLOTJA EL 30 D'ABRU

DEL 193s 1 ORCANITZADA PER L'ACADEMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI

Acta.

oLlcis histbriques de la vida dels estils arquitec- tbnicsn. pel senyor Josep Puig i Cadafalch. de l'Acad8mia Catalana de Belies Arts de Sant Jordi.

nEl que ha estat I'Acadhmia de Ciencies i Arts de Barceloaa i el que &si., pel senyor Carles de Camps. marques de Camps, Preddent de la de Ci6ncies i Arts.

eElogi de la Cultura catalanax, pel senyor Joan Antoni de Güell. mmte de Gilell, President de 1'Acadhmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

ACTA

A la casa Llotja, de la ciutat de Barcelona, i orga- nitzada per 1'Academia Catalana de Belles Arts

de Sant Jordi, a la qua.1 havia correspost disposar-la, es tingué el dia 30 d'abril, a les set de la tarda, la reunió anyai instituida per la Unió Interacadkmica que integrcn les Acadhinies de Bones Lktres, Medicina, Cikncies i Arts i Belles Arts.

Presidí el senyor Joan Antoni Güell, Comte de Güell, l'resideilt de 1'AcadEmia Catalana de Belles Arts de Snnt Jordi, i prengueren seient a. la seva dreta el doctor Jaume Peyrí, President de 1'Academia de Medicina, i a I'altre costat, el senyor Carreras Candi, President de la de Bones Lletres. Prop dels esmentats segueren els senyors Josep Puig i Cadafalch i Carles de Camps, Marques de Camps, encarregats de llegir sengles treballs. També ocuparen sitial preferent el doctor Antoni Torroja, que porta.va la representació de 1'Iltre. Sr. Rector de la Uni- versitat Literaria, i el senyor Bonaventura Bassegoda, primer Consiliari de 1'Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,

Hi assistiren, per I'Acadhmia de Bones Idletres, els senyors Perés, Bosch Gimpera, Viada i Lluch, i Miquel i Planas;,per la de Medicina, els doctors Pons i Civil Da- nes; per la de Ciencies i Arts, els senyors Alcobé; Flo-

2

rensa, Fontsere, Gimeno i Josep M a Bartrina; i per la de Belles Arts, els senyors Baixeras, Rubió i Lluch, Vicenc Borrb, Masriera, Goday, i Rodríguez Codoli. Per 1'Es- cola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts, els senyors Antoni Parera, Joaquim Garcia de Alcañiz, Jaume Ote- ro, Cesar Martinell, Joan Soler i Pnig, Antoni Vega, Josep Ribot i senyoreta Merce Vacarisas; per 1'Escola Superior d'iirquitectura i Junta de Museus, el senyor Alexandre Soler i March; pcr 1'Institut d'Estudis Cata- lans, el senyor Ramon d'Albs; per la Comissió Provincial de Monuments, el senyor Josep de Peray; per 1'Ateneu Barcelones, el doctor Eduard Fontsere; per 1'Academia de Jurisprudencia, el senyor Diiran Cañameres; per la Cambra de Comer$, el senyor Josep Arbós i Altafaja; pel Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Pelegrí Casades i Gramatxes; per la Facultat de Medicina, el doctor Bellido; per I'Institut de Fisiologia, el doctor Pi i Suñer; per i'((1nstitut Franqais)), el doctor Gaillard; p d Cercle Artistic, el senyor Benvingut Rius; pels Ami& dels Museus; els senyors Joan Pau i Bosch i Manuel Roca- mora; pel Cercle Artístic de Sant Lluc, el senyor Joaquim Renart; pel Foment de les Arts Decoratives, el senyor Francesc Tiestos; pel Col.legi de Veterinaris dc Cata- lunya, el senyor Angel Sabatés; per 1'Institut Maragall, el senyor Jaume- Marcet, i per 1'Escola Municipal d'Arts del Districte VIII, el senyor Manuel F. de Soto.

Obert l'acte, el senyor Josep Puig i Cadafalch, de I'Academia de Beiles Arts de .%nt Jordi, Ilegí el següent dischrs sobie eLieis histbriques de la vida dels estils ar- quitectbnics)), quc va precedit de la introducció que es transcriu:

ORGANITZACI~ D E LA INVESTIGACI~ ARQUITECT~NICA

Tesi : Lleis histbriqiies de la vida dels estils arquitectbnics. Organització de la investigació ar- quitectbnica.

11

LA R E C E ~ N I T A T DE L'ESPGCTADOR

I L'IST~TICA OBJECTIVA

La visi6 del Partenon segons la preparacib dcl que el contempla. L'estktica objectira. L'estktica subjectiva. Definició de la tesi : es tracta d'in- vestigació objectiva. No es tracta de lleis estktiqnes, sinó de lleis etimolbgiques i histbriques de l'arqui- tectura.

111

ON ES FORMA L'BsTII,

Complexitat de l'estil arquitectbnic. Els estils no es formen a i'habitació humana, sinó al temple. L'arquitectnra no 4s dibuix : es forma com a con- seqüeiicia geomktrica i mecanica. La llei de la Geometria : el fet de la vició en projecció cbnica; dependencia geomktrica dels cossos d'edifici sobre- posats: la mida en relació amb l'home. La llei de la Mecanica : l'equilibri estitic clarament ma- niiestat acompanya les obres on es crea l'estil. S'ori- ginen els estils en les grans estnictures i els determina la novetat de les funcions i de la tecnica. Origen estructural dels detalls. El malerial.

La influencia social. No hi ha obra d'art sensc públic. Les necessitats socials. L'estil i el senti- ment domiiiant del temps.

L'STIT. 1 G'ESPAI

La propagacib de l'art. La geografia dels estils.

l%LS ESTILS 1 EL TEMPS

La conservaclb dels estils. La llei de perma- nencia de les formes. L'esperit conservador de I'liome. La manca de coneixements racionals en- gcndra 13 riitina. La forma actual de compreiidre I'art arquitectbnic explica la conservacib dels estils.

L'art esti sempre en evolució. L'evolucib de l'art 4s distinta de la biolbgica. Origen divers de les transformaciotis.

VI11

LA DEGENEKACI~ D*: LBS FORMES

L'evolucib dels lierines. Les formes d'axquitec- tiira degsneren per ellcs mateixes. El naixement d'iin art barroc. Persistencia del potencial artislic un cop és perdnda la lbgica de les formes. La mort de I'estil.

L'arqriitectura. art de iuasses i volutns. jugant e11 l'espai. El croquis síntesis coniplexa d'idees anteriors. El croquis rectificat pel cilcul mechic. L'esfors perfecciona el resultat.

L'Academia de Belles Arts de Sant Jordi volgué que fos jo qui parlks per ella en aquest acte solemnial. No vaig poder refusar l'honrós i temible encirrec que m'imposa ara el deure d'exposar-vos una qüestió fora de les meves habitual5 tasques artístiques i de les meves recerques histbriques. Els artistes, a les acadhmies de belles arts, substitueixen els discursos per llur obra viva; perb l'obra de l'arquitecte, que no són els plans i els dibuixos, no és transportable : les recerques histbriques són, en una divisió ordenada del trebali acadkmic, fora dels iímits de les nostrcs tasques. He buscat amb trebail com parlar-vos de l'art pel qual estic entre els meus compauys, sense poder presen- tar-vos l'obra prbpia, sense entrar en el dos de la histbria.

Tesi: Lleis histb- En estudiar la histbria del nostre art, més Cuna riquer de la vida dels estils arqui- vegada han aparegut, sense cercar-los, els prin- tectbniei. cipis generals artistics. La ploma els ha escrits ací i alli. Espigolant en els propis llibres, he fet i'estudi que avui presento a la vostra consideració sobre les lleis generals histbriques de la vida dels estils arquitectbnics; estudi deslligat potser, obra de ploma i de tisores, tallant honradament en camp propi; construcció de paper i pastetes, eines i materials de la meva manera d'exercir i'ofici literari. Qui m'escolti o em lle- geixi sabri ésser indulgent.

És ple de dificultats parlar d'arquitectura, que és un art hermPtic fins per als qui el practiquem, sacerdots d'un misteri que no sabem esbrinar. Ho ignorem tot : les lleis estktiques objectives que el regeixen; la naturalesa de l'emoció que ens

produeix.' L'arquitectura és un fenomen m4s subtil i complicat que cap fenomen social humk; més que el llenguatge, que el poeta torna obra artística. Ella no comporta cap distinció com la que hi ha entre llenguatge i obra literaria : o som poetes o som muts. Ens és vedada la planera i honrada explicació del pen- sament concedida a tot home.

Organitzac!ó d e Per a estudiar l'arquitectura no tenim ni tradició la investigaci6 ar- suitect~nica. científica ni tkcnica organitzada; no tenim cap esto1 d'estudiosos paral.lel al dels lingüistes i gramatics. Ens limitem a l'estudi de la histbria de les grans obres, i tot just hem comencat, ami, la recerca en les obres modestes que contenen l'eschncia popular d'aquelles, i s'ha iniciat la de la geografia ar- tística. Estem, en les recerques, com si, del ilenguatge, solament conegu4ssim la histbria de les obres cabdals de la literatura de cada segle. Arquitectura i llenguatge : la comparació vindrh sovint en aqnest estudi.

Arnbdós fenbmens, de naturalesa distinta, s'assemblen per ilur extcnsió geogrifica i pel ilarg temps de llur vida. Tots dos són, principalment, fenbmens histbrics. Una paraula és un tresor que han elaborat els segles; una construcció gramatical és l'expressió externa del pensament nascuda en la profunditat de l'inima; un capitcil és el resultat de l'evolució mil.len?tria d'una forma; i'estructura d'un temple és el tresor acumulat durant segles de visions wtistiques, de cerimbnies litúrgiques; concreció de prcgi- ries i de revelacions meraveiloses. Ningú no sospitaria la riquesa quc els segles hi han dipositat corn a místiques presentalles.

El llenguatge i I'arquitectura caracteritzen l'home, l'únic ésser de la terra que parla i fa parlar les pedres. L'un i l'altrc neixen i moren amb les grans civilitzacions.

La visi6 del Par- Per a precisar el meu tema cal encara una ex- tenon segons la preparaci6,jeique plicació. Una tarda, a Atenes, deia jo a qui el contempla. m'acompanyava : - Anem a bereiiar al Par- tenon. - (La frase 6s indici que jo emprenia la ruta sense cap

1. Boris SauliBuich, arquitectc. en un llibre en qu8 examina les Thdories de L'Arc6ifeclure (Paris, 1926) des dc Platb, Aristbtil i Vitruvi fins a Wolfflin, passant por Boileau, Taine, Ruskin i Viollet-le-Duc, acaba. la seva obra diont que d'addlica de l'arpifeclura 6s ineksbnt, fins al @resent. com n ciacia .

romintica preparació de l'esperit : jo vaig formar-me sense cap reverkncia per l'art classic.) Seguírem el cami per les ruines dels carrerons de la vella Atenes, que hom imaginava vorejats per les minúscules cases com la que Sbcrates creia que no podia om- plir-se d'amics, més escassos que avui, entre nosaltres, en aquella ciutat niuera i envejosa. Tot passant, hom recordava que per sobre aquells rocs d'un empedrat groller havia desfilat la processó de les finnatenees que els marbres de Fídias han fet immortals, enmig de la fortor d'oli i d'all de les cuines minúscules, i de la sentor de la bkstia humana vivint quasi en la seva barraca pri- mitiva.

Anem pujant pel cami tortuós, fins a trobar l'escala sota el mur del temple de la Victbria aptera. Els grans carreus de marbre, aixecant-se enlaire, ens imposen. Res més noble que aquest pedestal gegant. En un instant, dintre el rectangle d'un intercolumni dels propileus, apareix damunt la roca viva la gran massa del temple de la virginal Atena : una harmonia de linies suaument convergents enlaire, com un feix colossal; línies solcades per la llum i les ombres dures de l'acanalat de les columnes. La corba suau de l'ombra dels capitells les lliga. Damunt, les ratlles de I'entaulament fugen inclinades vers l'horitzó baix i llunya, i el triangle equilibrat del frontó arruinat destaca la seva silueta esdentegada. Perduda la vella policromia, despullat d'esculturcs, 6s geometria pura. El sol de mitja tarda pinta i daura el color lleugerament torrat del ve11 marbre pentklic.

Hi pujava fred i esceptic, perb en contemplar-lo sóc pres i devorat per l'emoció, no preparada. Les mides del monument creixen a mesura que hom s'hi apropa. Entro dintre el bosc de columnes, i contemplo el pas estret dels pbrtics; penetro a la cekla. L'emoció que sento 6s l'emoció artística. L'arquitectura ven$ el mofeta. El berenar se'n puja al cel, i no queda en el meu esperit sinó el desig d'augmentar l'emoció. Tot aquel1 conjunt és seguit amb fam i set de bellesa. L'esguard se'n va del monument a les terres de l'Hkl.lade, i les muntanyes de l'Himet i del Pentklic i de 1'Egaleos i l'illa de Salamnis, i la badia d'Egina apa- reixen de cadmi i mini sobre un cel blau solcat per núvols carmins i morats. Cap més edifici del món no ha obtingut tant d'elogi com el Partenon, cdloc on la perfecció existeix : no n'hi ha dos; és aquest ..., ideal crista1,litzat en marbre pentelic; miracle gran i perfecta bellesa; l h ~ ó eterna1 de consciencia i de serenitat~.~

L'est6ticaobiecti- Mentre jo rodava per la planícia dc la vella va i la subjectiva. acrbpolis, els marins de l'esquadra sovihtica l'as- saltaven. Joves rasurats, vestits de blanc, polits, planxats, uni- formats com un exercit ultraburgks, grimpaven pels alts graons sense girar el cap, sense reparar en les immortals belleses que passaven per llurs uils com pels meus.

Generacions senceres han passat per davant d'aqiiesta esplen- dida forma de la mateixa manera, sense girar el cap.' Poques obres arquitectbniques produeixen aquesta inefable impressió. QuA té, l'edifici, que ens sembla tan bell? Que hi ha en les seves formes, en les seves proporcions, en la seva color, en les seves dimensions, en les seves relacions amb el paisatge i amb les seves funcions, per a causar aquesta misteriosa emoció que ens fa sentir sa bellesa?

E l fet fisiolbgic en qui cl contempla és sempre el mateix: una minhscula imatge, igual en forma, dintre Ia cambra fosca dels nostres ulls. Aquest contacte de la Ilum, als uns ens fa estremir de goig, als d t res els deixa incliferents.

Definició de la te- Fenomen misteriós el de la formació d'un estat si: es tracta d'in- vesligacid +,jecti- afectiu produit per la visió de l'obra arquitec- va. No de lleis es- tbnica! Quina part n'és fisiolhgica? Quina part tetiques, sin6 de lieis et imoldgi . n'és purament i simplement espiritual? Perb, ques i histdriques ¿quina secreció endocrina produeix o acompanya de I'arquitectura. aquest estat psíquic i fisiolbgic de I'emoció en formar-se a la retina unes linies geometriques sense significat concret, sense representació? El problema és ple de misteri, i jo no hi insistiré. Ningú no pot respondre a aquestes qüestions complicades, ni sap resolclre aqiiest problema. Ara podem con- cretar el tema del meu estudi La meva tesi no tracta del pro- blema subjectiu. sinó de l'objecte. Seguint la comparació del llenguatge, és d'estudi de Ileis etimolbgiques, no de preceptiva literaria. Tractaré dc Eets i de com s'han realitzat, sense ocu- par-me de determinar el potencial artístic de i'obra arquitectbnica realitzada.

I. El mateix text catnli dcl segle xrv quc publica el sanyor Rubia i Lluch es refereix mes al valor dcl monumcnt i a l'esforc que representa l'obrn quc no pai 3 la seva bcllesa (nocurnants de la cultuva catalana mi::-mal. Doc. ccc1.a [Barcelona, igoSi.) Els grccs el fcren servir d'ecglésia dedicada a la Maro dc Iléu; despres fou mesquita musiilrnaua. i els turcs en fereri sin polvori: els venc- ciaiis, tranquil.lameiit, el bombardejaren i el volaren; un ambaixador angles n'ar- rencb les metopcs dels frisos i eis relleus delc frontons per ornar aiiib el fruit del scu bhbar saqueig el Museu Britanic.

111. ON ES FORMA L'ESTIL

C o m ~ l c x i t a t de Un estil artistic 6s un conjunt de formes, corn el I'estil a r q u i t e c - ,tdnic. Uenguatge ho 6s de mots i de lligament entre eils. No és una reunió convencional arbitraria, sinó el resultat d'una elaboració histbrica plena de complicacions. No es pot dir que el presideixi la lbgica, sinó quelcom imprecís, corn en tots els grans fenbmens socials. Tots els estils s'han format per la lenta accessió d'elements diversos : uns són elements antics que tingueren f o r ~ a per a sobreviure a llur temps; altres, creació dels artistes de l'kpo- ca; uns són resultat de l'evolució interna de l'estil; altres, irnporta- ció d'un art coetani; uns responen a necessitatsestructurals vives; altres són formes mortes convertides en pura decoració. Tal corn en una Ilengua, s'hi barregen la lbgica i l'arbitrarietat, la vida i les romandes mortes, l'obra interna i la influencia exterior.

Els cstils na es Els estils d'arquitectura no es formaren mai a f o r m e n a l ' h a - bitació humana, l'habitació humana. Aquesta sempre conserva sin6 al temple. el seu caricter folklbric, i 6s impregnada de quelcom zoolbgic. No és el niu de l'oceli ni el cau del mamifer, perb en t& quelcom. La casa 6s poc o molt obra de l'instint. La geografia humana pot estudiar-la corn un altre dels fets que sempre han acompanyat l'home, que són permanents i constants i que participen del caricter dels fenbmens fisics. L'obra arqui- tectbnica no és la casa, sinó el temple o el palau, que és també en l'antiguitat, temple. 1 l'arquitectura del temple sempre és immensament superior a la de la casa.' Des de fa sis mil anys, a que arriben els actuals coneixements d'histbria arquitectbnica, l'arquitectnra 6s la casa colossal que l'home ha aixecat a Déu. L'art arquitectbnic b corn una ofrena permanent, corn un himne tornat materia immutable.

L'arquifectura no L'arquitectura no és un dibuix ni una escultura. 6s dibu!x: es for- ma com a S'engmya qui creu que surt de la punta del s ~ e n c i a geome- llapis tot simplement. Hi ha en certes arts trica t mecanlca. quelcom imprcvist. El ceramista veritable no ama els vernissos dels quals el foc conserva la tonalitat, i sap

r. El p a n rnacis del Partenon era voltat, en el seu tenips, d'una muralla de cases on tots els serveis es reduien a una o diles habitscions. La gerra on babitava ~ i b g e n e s n o era una excentricitat d e filbsol.siq6 l'habitació usual de

3

que i'obra cerimica no 4s una pintura de colors sobre un vas; li cal l'imprevist que li donen el foc i el fum dintre el forn. Les reaccions quimiques dels silicats, amb llur irregularitat, fan que l'obra superi la vaixella impresa, mecanitzada, moderna.

La geometria i la mecinica són, en l'arquitectura, allb que el foc i el fum sbn en l'art del gerrer. Imposen iieis al desen- voliipament del pensament i li donen aspectes imprevistos.

La llei metria

de les

de la Geo- El primer fet geomhtric és degut a l'estructura de l'ull humi, que fa que veiem una projecció cbuica

formes. La visió podria realitzar-se d'una altra manera, per un anagrama qualsevol. i la percepció fóra una altra. Per aquest fet totes lcs llejs que regeixen les projeccions cbniques transformen la nostra concepció arquitectbnica : les línies horitzontals s'incli- nen i convergeixen en un punt situat en la recta de l'horitzó; les files de columnes deixen la uniformit'at en quk estan projectades i prcncn un nou ritme regit per la llei de la proporció harmbnica,'

la pobrissalla d'Atenei. E l trmplc cristih ha superat sempre les cases que el vol- ten. S'aixeca grandiós. amb la seva silueta de iiiíiltiples tculndes coronades per la cúpula, ericadcs de caiiipannrs, obra de pcdra colossal i atrevida sobro les ca- ses inisernbles de t ip ia de tobes o de insta. E l pbrtic dcl tcrriplc grec, dcsprés de dos mil cinc-cents aiiys. hs determinat la dcciració dc la casa dcs del segle xvi iiiis surii. La volta d'arcs ogivals, amb les scvci múltiples i complicades con- seqiiencics mechniques, enginy de constructor per a cobrir grans espais, de- termina les formes dc l'arquitectura civil i de tota l'ornniiientació des del scglc ~ I I I al svr .

I . La prajcccih canica sobrc un pla d'uiia alineaciú de punls equidistants determina una altra aliiieació de punts que s'acasten successivamcnt cntrr. clls Iiiis a arribar nl punt de fuga. projecció del punt a I'inlinit de I'alincació. Aqucst i tres prints. projeccib d'altres tres equidistants, dctcrrnincn allb q u e els gebtne- tris anomenen quatri punts harmbnicc. Suposant que els punts són A B C D. llurs disthncics ectan en proporció harmbnica:

AB AR - AC -- - AD AC- AD

E n aquesta mateixa proporció cstan eis nambrcs

4 Si una corda d'un instrumeiit músic de longitud I dóna el do, - de la di- - 5

ta corda donaran mi; +. sol. Do. mi, sol . són notes d'acord perfecte major. J

Aquesta veritat. plena d'interks artistic, quc cn l l ap niistcriosarncnt la be- Ilesa arquitectbiiica i la musical, fou descoberta per Pitigoras. (,ANTONTO FA- vnno, Lqons de Slatipue gvafihipzie, primera part; Gdometne de Posilzola. Traduc- ció de Psul Terrier, p. 34 si. , París. ,879)

admirable i estranya; i'euritmia i la simetria tan cercades pels- artistes s'esvaeix.

La geometria obliga a mides, en sobreposar-se els diferents cossos d'un edifici. La cúpula que corona l'església bizantina es sobreposa al quadrat dels arcs que la sostenen. Aquests demanen murs que els facin d'espatllers, els quals determi- nen una forma de creu que s'aixeca sobre el qiiadrat del conjunt del pla. Vulgui o no vulgui, i'arquitecte va a parar a una composició especial, apiramidada.'

Les obres arquitectbniques, a mes de les lleis de proporció de llurs elements entre ells, tenen una llei en relació a les mi- des de I'home. La mateixa forma, reduida de mides, perd la forca que fa impressió al qui les contempla.'

La llei de la me- Hi imperen després les Ueis de la mecinica, no canica.

SOIS perque un edifici 6s un equilibri estatic, sinó perque una solució estitica visible, clarament manifestada, 6s un element de bellesa que acompanya la creació dels estils. Totes les grans obres primiries d'un estil en llurs formes de conjunt han expressat accrntuadament un sistema mecinic. Un temple grec, una església bizantina, una catedral gbtica són, cada una dintre el seu criteri, una estructura mecinica i no oculta, sinó ostensible i clara.

La feixuguesa impressionant del rominic és obra de la gruixiria dels murs que les voltes exigeixen.

La ileugeresa de la catedral gbtica i la seva altura me- raveilosa, i'obra més immaterial de I'arquitectura, miracle de la fe, segons un incrkdul que fou 6s una conse- qükncia mecinica de la volta d'ogives, Ibgica pura expresada francament. Vioilet-le-Duc proclama, fa més de cent anys, aquest gran principi que molts creuen nou : la beilesa arqui-

r . La clpula de Santa Cofia, sobre quatre grans arcs. determina un conjunt de que és imposible apartar-se. Les mesquites turques de Constantinoble n'han copiat solament la cúpula, i per la f o r ~ a de la gcometria i de la mecanica llurs arquitectes van a paras u. les formes que el viatges lleuger creu copiades les unes de lec altres. No són cbpies : 6s la l b ~ i c a de les formes el sue mana la composició.

2. Una catedral gbtica doblada de mides, amb els seus arcs gruixuts i co- l o s a l ~ , cns donaria el neogbtic de certs palaus escenogrifics. Llurc detalls, re- duitc a un quart, donen aquel1 gbtic de moda cap a l'any 1840. La piramide quc aguanta els papers de sobre la taula no produeix cap impressió. Situada en un diorama arnb una silueta de i'home a escala reduida. ens suggeriria les pirS- mides farabniques. 1.a columneta d'un interior ueaclissic no ens produeix l'emo- ció de les del temple de Pesturn o del Partenon.

3, J. W. DnApaR, Les confdits de la Sciewe st da la Religion. Tvaduction f~anyaise de la Bibliolhdpque Scientifipue Intsrndionab, p. 205 (París, 1875).

tectbnica neix de la lbgica de Ics formes.' Gaudi en f6u la guia absoluta del seu art.'

S'originen els es- En la histbria s'originen els estils en !es grans tils en les grans estructures els estructures. El temple voltat de pbrtics que al- determinen la no- berga la diviuitat determina I'estil grec. El desig vetat de les fun- cionsiladelatec- de cobrir en pedra l'església cristiana, que ha nica. d'ésser. una gran sala per a r e n ~ r els fidels, crea els estils rorniriic i gbtic. Sobretot en l'art gbtic, 4s clarament visible com determina les formes un nou enginy de construir voltes quc permet als constructors de temples arribar a naus de 22'80 m. que té la catedral de Girona (1416).~ la m4s ampla del món, si no fos la gran sala poligonal del Castel Nuovo de Ni- pols, obra de Guillem Sagrera, que en té 26 ( I ~ ~ ~ ) . ' La volta ogival disminueix el pes de la coberta; concentra els seus esfor- $os inclinats en punts determinats, on són contrarestats perpi- lars i arcs boterells. La forca es parteix en dos components. Els pilars, aixi, estan subjectes a forces verticals i s'aprimen. La concentraciú dels esforcos permet de suprimir els murs, que esdevenen grañs finestrals i quadres transparents de policromia brillant.

Origen estructu- Fins les formcs del detall tenen un origen cons- ral dels detalls. tructiu i utilitari. És el mEtode de construir cl que és fecund i original, no el Ilapis del decorador. Sha assajat

r . «L'cstil es troba en les obres medievals, perqub la forma donada en l'ar- quitectura és la conseqUAncia. rigorasa dcls principis d'estructurax (vol. VIII, pk- gina 495, Dictionnaire d'Architectura). "La conitr~icció mai no dissimula els seus rnitjans; no aparenta sinó el que ésu (vol. VI, p. 41, ibid.) ~Viollet-le-Duc, - ha escrit M. Antliyiiie Saint-Paul. un dels seus foriuiilables impugnadors, - fou el primer apbstol de la raó i de la lbgica en l'art de construir. Ell, primer quc tot- ham. ha proilamat I'absoluta necessitat de l'acord intim entre els dos elcments gcnerals que canstitueix'en l'edifici; elements que cll anorncna : l'un, la construc- ció prbpiament ditn, l'eslructura; l'altre, la decornci6. D'nquest acord i el1 sol, prové I'estilo (Violbt-le-Duc et son systdme arckdologigue. per Anthyme .Snint- Paul, extret dcl Bullstin Monumental, 1880.8~). El racionalisme de l'arqiiitec- tura gbtica i les afirmncions que. respecte a ella. fa Vioilet-le-Duc, han estat molt discutits darrerament per Paul Ahrahnm en Viollet-le-Duc et le Rationalisnzs mbdidwal ( R u l b t i n .Wo.lonumental, rg34,)

2. RUI]I(I I RELLVER (JoAN), Di/imltats a avvibar a una sintesi o.~qvguilec- fhnica (Anuario de !a Asociación de Arquitectos de Catalulín. Barcelona, 19~3) . S u c n ~ f i a s (B.), Dis+osició estbtica del temfile de la Sagvada Familia (Anuavio de la Asociacidn de Arquitectos de CntaluRa. Rarcelona. 1973). KAEOLS (JOSEP F.), Antoni Geudi (Darcelona, 1928). Jo mateix he hactat del valor estetic ael sis- tema de Gaudi en una conferencia donada al Cerde Artistic de Barcelona el 1934, amb el tito1 : Gaudd com a ezpevidncia estdtica.

3. JOAQDIM RASPEGODA. La Caledva! de Gevona (Barcelona. 188g):pp. 69 SS.

4. FILANGIERI DI CANDIDA, I restauvi di Casfel Nuovo di Na$o!i. ( A w a r i do I'lnstitut d'Estudidis Catalnns. 1921-1926. p. 139.)

moltes vegades d'explicar així els detalls del temple grec, que després de mil anys encara s'estrafan. Intentaré d'explicar acf I'origen d'una forma estesa per tot Europa : la cornisa de per- mbdols rominica. Tothom la recorda. Uns permbdols s'avancen sobre els murs, ornats de temes diversos, fantasies zoolbgiques, visions infernals i escenes de lluites s'allotgen minúscules en lcs pedres. A sobre s'hi posen lloses ornades en la testa, omades també per sota. L'observador troba entre aquests permbdols, reproduida en pedra, la forma d'un cap de biga amb els rnlls que hi ha deixat i'aixa. 1, efectivament, el seu origen 6s la bar- bacana de fusta Cuna teulada andalusa. El sistema ha viscut durant segles; caps de biga de fusta sorlints, aguantant una post. La forma és racional. Perb la humanitat ha tendit sempre a substituir la fusta, que es corca i es podreix, per l'obra de pedra. A la mesquita de Cbrdoba, en la part que és obra d'Al-Hakem 11, els permbdols, amb llurs rulls, hi són ja reprodnits cn pedra, i les posts són ja una llosa. Sempre que un detall no 4s estruc- tural, cal cercar-li un precedent mes antic.

El materiali Després hi ha la gran forqa del material. Hi ha dues grans agrupacions hnmanes que s'han repartit els destins de la humanitat : la que forma la mi1,leniria civilització meso- potimica i la que determina una gran part de la civilització eu- ropea. La prunera, nascuda entre les aigües de YEufrates i el Tigris, 6s una arquitectura de terra, de tapia, de maons, de tobes; la segona, formada entre les muntanyes ermes de Grecia, és de grans pedres. La primera inventa tots els enginys per a cobrir amb maons : els arcs, les voltes de canó, les cúpules; la segona, les línies grandioses de les columnes i dels entaulaments. La primera és la mare de l'art bizanti, de les arts musulmanes. El rominic és una darrera onada mesopotimica que envaeix la Me- diterrinia. De la civilització grega, grkcies al Renaixement, en- cara vivim avui.

A la fi, són dues menes de materials els que determinen les dues tkcniques de l'arquitectura, i així les dues grans direccions de la histbria de les arts que ha fet la humanitat tingueren re- motament dos centres : Atenes i Babilbnia.

És del més gran inter&s artístic I'estudi de com el5 materials determinen la forma arquitectbnica. A Europa mateix - no par- lem de les terres immenses de la Xina i de I'India - els boscos i les muntanyes pedregoses han determinat la construccib popular. A les cases dels homes segueix en el seu metode de construcció

el temple, que en les grans boscúries és també primitivament de fusta. En una segona evolució la casa 6s de pedra, coberta de fusta. i així és també el temple. Igual paral,lelisme en relació al sb1 en qut s'aixeca scgueix la casa en les muntanyes sense ar- bres i en les costes irides, on la pedra abunda. La Mediterri- nia 6s l'irea de la pedra, i, tant en extensió vertical com horit- zontal, acompanya les seves roques la casa de roca.' En ella han nascut dues grans creacioiis de l'arquitectura en pedra : el tem- ple grec i l'arquitectura rominica.

La influencia so- NO hi ha activitat imaginativa sense un factor c i a l . N o h i ha abra dvart sense social. NO s'inventa sense un ambient propici. públic. . Les ne- L'acte de la invenció necesita la col.laboraci6 cessitats socials.

aliena.a Aixb Cs visible i clar en els actors i els oradors. L'orador sense públic desapareix i l'actor veu minva- des les seves facultats. El fet és comú a totes les arts, en més o menys intensitat. Les creacions arquitectbniques, per aixb, cs fan en els grans edificis i no en la pobra esglesieta rural.

Les noves necessitats socials determinen els estils. El culte grec i roma és un culte de fora el temple, i aquest té el més fona- mental de la seva arquitectura a l'exterior, en el pbrtic que volta una cel.la alberg del Déu. El culte cristii és un culte que es practica a cobert, dintre l'imbit Cuna gran estructura. El poble s'hi reuneix i Déu li parla. Així neix la basílica cristiana, nua a l'exterior. En clla l'arquitectura 6s interior. La mesquita, que no té prbpiament sacrificis, sinó sols pregiries, i que deriva de la tradició del'culte practicat cn un pati obert, tindri la disposició d'un pbrtic que s'eixampla successivament i es multiplica fins a tornar-se un bosc de columnes. Perb no és sols per aquesta adap- tació al servei social que l'edifici participa als sentiments del temps.

E! sentiment do- Conscientment o inconscientment, per pnrt dels mlnant del temps. artistes s'infiltra en l'estil i'esperit de l'tpoca. L'art arquitectbnic rominic té el seu caricter predominant en el gruix excessiu dels inurs. Aixb 6s una conseqükncia mecinica

I. B X ~ N H E S (JEAN) , Lo Gdogrsphie humainc, 3.8 cd., ;rol. 1, p. 145 (París, 1925). VIL~AL DE LA BLANCIIE, Pvincipes de Géogvaphie humairze, p. 155 (París, 1922). Jo he Let aplicacib d'aqucsts principis en La Geqgvafia i els origevas del irimev avt ~omdnic (Barcelona, 1930).

2. U w ~ ~ s ~ n u w ~ n s (G~oxc~s), Traitd dc Psychologis, p. 519. (l'aris, 1928).

de les voltes. El gruix dels murs, perb, li dóna caricter. Es el d'un temps penós en que els esperits delicats es reclouen en els monestirs, esperant pacientment una nova vida, fugint del medi social groller de guerrers iiletrats rústecs per als quals la forp és, amb el valor personal, l'honor de l'home. Les portes profundes, baixes; les galeries ombrívoles dels claustres amb llurs columnes feixugues; la llum que entra en les esglésies per es- tretes sageteres, tot sembla la imatge de l'estat d'esperit d'homes vencuts, pujats entre la desgricia de la invasih, de l'incendi i del saqueig, preludi terrenal del cistig de Déu o de la fi del món imminent. Déu presideix irat el temple, mirant amb els seus ulls oberts i amb les seves barbes hirsutes des de l'absis.

L'arquitectura gbtica Cs u n art que aconsegueix suprimir els murs. Aixb és una conseqüencia mecinica d'un sistema de voltes que concentren en punts determinats les empentes. 1 la catedral gbtica, que s'aixeca com un fanal policrom sobre l'altar, sembla un símbol d'un nou esperit. L'home ha entrevist un nou món: la fe de sant Eernat, l'amor de sant Francesc, la ciencia de sant Tomis, l'esperit galant amb la dona, el sentiment cavalleresc, i el contacte amb l'Orient per les croades.

La construcció i la mecinica engendren obres d'acord amb els sentiments del temps.

Taine volgiié cxplicar l'art per aquest fenomen.'

La propagació d i Un dcls caricters interessants d'un estil és la l'art. seva geografia, que aci no faré sinó insinuar. Un estil es crea, i, com una flor escampa les seves lavors, el1 s'escampa per l a terra. La seva difusió esta subjecta a lleis. La seva carta geogrifica és una font d'ensenyaments. Les grans obres són centres que difonen gradualment l'art, ja per salts en punts aiilats, ja seguint les vies terrestres i fluvials, ja difon- diut-se per tot. Hi ha, afxí, una geografia artística del pla, una geografia lineal i una supergeografia de punts aillats. L'art que depen del medi geogrific esti sempre influit per la geogra- fia física.* La geografia artística 's'assembla a la geografia bio-

I. Philoso$hia de 1'Art. (París, 1g06). 2. P A ~ L FRANKL, Die Aulgalien de" Iii<nslgeogvaphie. X I I I CoyqrPs Inlcv-

?zufionol d'Histuiue d'EstoBholm (rg33). Ildsumrs dcs Comn:zlnicoliolas prdsintés nu Congrds. En el rnateix Congrés i o vaig tractsr de les lleis gencrals de la gco- grafia artistica i de llur aplicació al primer s r t roinbnic.

lbgica, a la geografia lingüística, encara que els tres fets són dia- metralment diferents. Com més elevada 6s i'obra d'art, més s'aparta de la fatalitat geografica i de la fatalitat histbrica. L'esperit supera totes les lleis.

VI. ELS ESTILS I EL ~ M P S

~a c o n s e r v a c i ó Les formes arquitectbniques creades tenen una delr estils. La llei de permanbncia gran forca vital. Un estil neix amb un nombre de les formes. dc formes limitadíssim : amb el temps sean creen de noves que conviuen amb les formes predecessores. Vaig anomenar aquesta llei, observada per mi en el primer art ro- minic, llei de fiervtalzdncia de les formes. Per aixb, a mesura que cls segles passen, cl conjuut de formes que u11 estil posseeix és més nombrós. Les formes evolucionen. Cadasciina té la seva descendkncia, i així es creen series diferents que viuen una al costat de l'altra, pard.leles, i en cadascuna un primitiu caricter estructural és conservat. Així es va fent també la complexitat dels estils.

L'esperit conser- La causa d'aquest interessant fenomen és comuna vador de I'home. La manea de en les coses socials, totes plenes d'arcaismes. neixements racio- L'home té un instint conservador, malgrat la nals engendra la rutina. seva voluntat. Els qui pretenen tenir una h i m a plena de fervors revolucionaris, malgrat ells, viuen enmig d'una histbria-antiga, en el llenguatge, en els costums, en el vestit, en el menjar. Els lingüistes troben en els noms actuals de les co- scs la forma de constitució de les societats prehistbriqiies. Els exemples són inacabables.'

La conservació de la tradició en l'arquitectura es deu a la manca d'un sistema mechic racional de cilcul d'estabilitat i de resistencia que havia d'ésser substituit per l'experikncia. Les re- gles usades actualment pels arquitectes en les materies que no ha pogul resoldre la mecinica són un indici del que era l'art de construir abans de i'invent de la mecinica aplicada a la cons-

1. Els romans efcctuaven clc eiiterraments de nit, acompanyats d'atxes. avui els fem a ple sol, amb la mateiua il.luininació nocturna. Jo havia vist les cases de la meva ciutat natal, il.luminades d'atxeres com les que porten la repre- sentació de les verges follcs de Pedret, d'ara ia mil anys. El vestit 6s ple de far- mcs mortes. com la corbata, lligam antic d'uns camisa que avui O botonada. i els botons de les minigucs, supcrvivbncia de rnhnyuis que es cordsven. h'lpa guarda formes antiquissimes; les farinetes, la polenta, les ncules, els torrons. possiblenient són menjars prchistbrics, almenys dc gran antiguitat.

trucció. La manca d'un sistema racional dc calcul creava la idea de la proporció arquitectbnica, fixada per i'experihncia d'e- dificis anteriors. La proporció establerta era la meitat de l'obra arquitectbnica. La manca de lleis estktiques portava a una conseqükncia aniloga. La proporció de la columna o de i'o- bertura era curosament anotada. El dibuix geometric auxilia. durant anys l'aplicació de la proporció dels edificis, la qual fou

, obtinguda, encaixant-los en combinacions enginyoses de formes diverses.'

La forma actual Observant l'elaboració present de l'art arqiiitec- de comprendre 19artarquitectdnic tbnic, es pot capir ben clarament la idea de la explica la conser- permanencia de l'art i de la seva evolució, i vaci6 de l i estils.

definir-la precisant-la encara més. Tenim una gradació completa de fets : l'obra d'art en que no es creu hon- radarnent posar antecedents d'altres temps, com les obres de l'art nou, de l'art lliure, que apareixen de tant en tant amb noms més o menys demolidors. En aquest cas no hi ha altres elements de tradició, es pot dir, que els que, emmagatzemats en la seva subconsci&ncia, l'artista adopta malgrat la seva intenció. Després ve l'obra de l'artista que treballa dintre d'un estil, el deixeble clissic de l'Escola de Belles Arts de París de deu anys enrera, que es serveix de fórmules d'art apreses o d'un bagatge acumulat en la subconscihncia, que el fa projectar dintre una harmoniosa concepció d'un art establert. Llavors l'estil Es com una ciencia que té les seves adquisicions fetes, i l'artista treballa per acréi- xer-les. Ve, encara, el qui exerceix l'art com un ofici i aplica fórmules conegudes amb les quals resol tots els problemes. Aixi semblen ésser avui els arquitectes i artistes que existeixen en els paisos musulmans del Nord d'Africa, i aixi eren una part dels arquitectes romans que usaven formularis com els actuals dels enguiyers de camins. Ve, finalment, l'art convertit en folklo- re, que repeteix fórmules desconegudes i encara malmeses, que considera immutables amb la forca de vida i amb la persis- tkncia de les coses' populars. A l'epoca antiga no ha existit ordiniriament el primer grup ni gairebé el segon : l'arquitecte era més aviat un home d'ofici que resolia amb fórmules els pro- blemes i, per tant, no innovava, o innovava lentament, segons el grau del seu saber, o bé el qui construia era un home del poble que aplicava una rutina, tal com avui es fan les obres de

I . Vegeu la Biagafia de les diverses teories arqiiitectbniques fundades en tracats geomhtrics en M. Baris Savlibvith, Thdovies da I'Arcl~itectuv~.

i'art popular. Aquests tres tipus d'arquitectes expliquen i'evolu- ció de l'Arquitectura, la filiació d'unes obres respecte a les altrcs: tots tres eminentment conservadors. El primer, amb tot, 6s el qui renova; el segon i el tercer són la causa de la llei de per- manhncia que regeix les formes artistiques i les guarda a través dels anys i, a vegades, dels segles. Tots tres determinen els estils. Llurs obres estan subjectes a lleis histbriques, a un cert determinisme artistic.

La histbria de l'arquitectura és, en el fons, la recerca pcr a explicar aquest doble fenomen de creació i de conservació.

Les obres originals, les importacions esporidiques, fan l'evo- lució de l'art; les populars el conserven. Ambdues constitueixen la vida artística que t é quelcom dels fenbmens naturals.

Eis tractatsantics ES conserven un cert nombre de manuals que d'arquitectura. permeten conkixer la formació dels arquitectes en diversos periodes de la histbria.'

E l llibre de Vitruvia reensenya clarament sobre la formació d'un arquitectc del temps d'August, i encara sobre el que era un arquitecte hel.lenistic. Evidentment, l'arquitecte parlava un llenguatge, perb no pretcnia formar-lo, ni sols mudar el lexic ni la sintaxi i menys el mecanisme fonamental comú a tots els llenguatges. Una gran part de les formes resoltes foren defi- nitives. L'arquitccte les pren com a fórmules fetes a manera dc coses eternals. No obra ni com un savi, que dediieix per lbgica la solució dels problemes que se li presenten, ni com un artista modern, que pretén actuar sense altres regles que la prbpia sensibilitat, i encara la prbpia sensibilitat inediicada. En termes actuals diríem que el Ilibre de Vitruvi és un Manual d'un ofici amb les scvcs rutines, les seves tradicions i les seves receptes. La iniciativa individual no hi és per a res. La inspiració, tal com l'entendria un artista actual, tarnpoc. Sembla un Ilibre- guia per a construir pastitxos, com es diu despectivament de les obres que volen obeir lleis impersonals. El cert és que con- tenen la fórmula d'un ar t estatal, portat d'un cap a i'altre de l'Imperi.

Les aportacions noves que de tant en tant ens revellz Vi- truvi hi són descrites com un tresor vingut al fons comú. La seva esthtica es basa en proporcions numhriques establertes sense raó coneguda. Aquesta proporció numkrica, que ha estat la base

de la composició dels artistes del Renaixement, és traducció d'un fet : no pas una explicació estetica racional.

El mateix caricter revela l'Album, de Villard de Honnecourt,' per als arquitectes constructors de catedrals, i el Manual de Car- ipinreria de lo blanco, de D. Diego López de Arenas,"er als cons- tructor~ de sostres i cúpules mudkixars o els diversos llibres que escriviren els arquitectes del Renaixement.

VII. ELS FACTORS DE TRANSFORMACI~

L'Art esta sem- Les forces que tendeixen a l'estabilitat no as- pre en evalució. Llevoluci6 del,art soleixen la invariabilitat i la. quietud. Un art 6s distinta de la sempre esta en evolució. Entre les obres. que bioldgica. produeix, no n'hi ha dues d'iguals. De l'art, com del lienguatge, es pot dir que és un i múltiple; és el ma- teix en tots els pobles i es diversifica fins a l'infinit en tots els 6ssers que el parlen." - No es pot aplicar a l'evolució de l'art el m6tode de la biolo- gia, en la qual actuen forces subjectes a lleis fatals, i cada forma és filla, en el sentit propi del mot, de l'anterior, i conserva, per tanf, les analogies que implica la paternitat.

En l'obra d'art, i'enllac entre una forma i la seva deri- vada és a través de la intel4ighcia humana, que té les seves iiiiciatives, les seves Ilibertats.

Origen divers de Les causes són múltiples i complexes : la imita- les t r a n s f o r r n a - cions. . ció de l'obra Uunyana prestigiosa: el record de la visió de Sobra famosa o la llegenda propagada de. la seva forma engendren nous edificis que no tenen res a veure amb el tipus que es vol ~ o p i a r . ~

Els accidents materials imposen canvis en les obres. La ne-

r . VILLARD DE HONNECOURT, Album manual publid en facsivnile, note e l suivi d'un glossaive, par J . B . H. Lasrus (Paris. 1858).

2. Breve compendio de cavpinteria do lo blanso y tratado da alarifes. cuarta cdicihn, por Guillcrmo Sánchez Lefler (Madrid, 1912).

3 . VEDRYES, Le Langage, p. 273 (Paris, 1921). 4. El desig de reproduir el santuari bizantí, més sumptubs que el de les

csglésics d'uccident. influeix poderasamcnt en la transformacib de l'arquitectura rominica. (PUIG 1 CADAFALCH, La Geografia i elr orége$1s del primer art vorndnic. llibre IV (Barcelona, 1930). La c@pula i la seva imlliig~acid a Europa).

5 . Aixi el desig de reproduir el temple del sant Scpulcre de Jcrusalcm cn- gendra formes de pla circular. En menor quantitat tambk produeix edificis de plu central la fama de la capella del pala" dc Carlcmany a Air-la-Chapelle. (Puic 1 CADAFALCH, La Gcogra/ie i els ovdgens del pvimev aut ~ o h i c . llibre Iv. cap. 1.)

cessitat constructiva mecanica es presenta. viva i obliga imperio- sament a normes constructives. Aixj, contrarestant la volta de canó de la nau principal, s'inventa la volta de quart de cercle en les naus laterals de les basíiiqnes. Hi ha després una certa lbgica de les formes que imposa com una sintaxi arquitectbnica.' El medi físic transforma l'estil. L'estil rominic s'ha format a la mediterrknia, terra sense neu, emigra a Suissa i durant anys conserva les teulades de poc pendent; més tard arriba al Rin i es deforma pels frontons peraitats pels grans pendents de la coberta. L'església bizantina, implantada a Romaiiia, adopta una coberta individual per a cada cos, com en els castells gbtics del Nord, a fi de donar-les-hi gran ~ e n d e n t . ~ El gbtic és recreat al Migdia de Franca i a Catalnnya pcr raó del clima amb bellesa insospitada als arquitectes nbrdi~s.~ El Renaixement, per les seves pissarres, per les seves xemeneies múltiples, per les seves girgoles, forma un nou art ai Nord de Franca fins a Escandi- nhia. ben diferent dcl que eraen les terres suaus de Florbncia o de Roma.

Hi ha la invasió d'una forma creada en un altre lloc o la revi- falla de la creada en un altre temps, o bé la concepció d'un home genial quc treu conseqü&ncies insospitades de veiis principis cons- tructius. hixí fou I'art gbtic. L'antiga volta amb arcs ogivals existeix durant anys en les esglésies rorniniques del Piemont, de la Provenca i del Llenguadoc, abans que se'n derivessin les meravclles de les catcdrals de 1'Illa dc Franca."

En les lleis que acompanyen la naixenca i el desenrotllament d'un estil no s'entreveuen lleis estbtiques absolutes.

I . Al Nord, en cls paisos freds on soviut plou i nevn, 6s necessari que la coberta de fusta prategeixi les voltes. El tirant lioriteontal de les armadures t6 per conseqii+ncia l'adopció de la valla d'aresta. Aixi sbn cobertes lec ecglé. sies rominiqucs dcls paison que conservaren durant anyc la tradició dc la cohcrta en fusteria. Entrc la volta i la cobcrta quida un espai quc f o r d el trifori. Ve- geu com aquesta estructura es transforma. Al Sud. on és corrent la prActica. de posar les teules sohre les voltes, la volta de quart de cercle és I'adequada per a sostenir una coberta d'un sol pla, aixi com la de cnnó 6s l'ayropiada per a sas- teriir la coberta a ducs sigüec. La cobcrla de fusta sobre Ics voltcs d'aresta és substituida al Sud per la volta de quart de cercle. Aixi s'engondra l'estructiira dc Sant Sadurni de Tolosa i de Santiago de Compostela. Aquwta saliició fou, a la vcgada, una csplbndida solució mecanica.

Els conctructors de la ccri d'urgell i'obtingueren en voler contrarcstar pcr la valta de quart dc cerclc I'ernpentu de la volta de canó de la nau principal, malt aisecada en rclació arnb Ics naus latcrals (J. Purc I C ~ o n a n ~ c a i P. PUJOL. Santa Maria de la Seu d'Urgell (Barcelona, 1gr8).

2. G . R ~ r s , Risericibe lui Stdfan cal Mavc (Eucarest, 1926). 3. P I E R ~ E L*VXDAN, L'erchilcctuve golhiqua religieuse en Catologns. Va-

lence el Bnlerwes (Pnris. 1935). 4. MARCEL AUBBRT, LCS filas ancia~sncs C Y O ~ S B ~ S d'ogioe. leur role dans la

roaslrzcclion. Bzillelin Il.lonun<ental (París, 1934).

Hi ha el canvi de material : l'obra originaria de fusta és reproduida en les construccions monolitiques de l'India, en els sepulcres de la Lidia, i en el mateix temple grec. j3n re- produir-la en un nou material, tot el seiltit de la vida de l'estil es perd.

Hi ha, finalment, el geni que inventa, superant la influen- cia estranya, superant les regles, superant la traclició. Les iiiiiovacions de tota mella es troben ja en les obres espora- diques, singulars, que no aconseguiren arrelar enterament en el pais, ja en les obres que són la iniciació de l'art nacional i que, imitades i reprocluides després, esdevenen obres populars folklbriques. . Així es fa la transformació de l'arquitectura. El cicle .de la transformació d'un ,art, que 6s el de la seva durada, és llarg. L'art grec dura més de sis-cents anys; l'art rominic, tres-cents cinquanta; el gbtic, cinc-cents.

VIII. LA DEGENERACI~ DE LBS FORMES

L ' e v o l u c i 6 deis Finalment, i'obra pcrd aviat tot el sentit primi- hermes tiu : sentit estructural, sentit funcional, sentit de representació. No hi ha hagut estil que resisteixi aquest des- gast. Al cap d'anys la idea original és oblidada; la necessitat ha desaparegut; ha comencat el desús del sistema.

L'evolució dels hermes n'és un exemple. Un tronc .d'arbre caprat d'una testa de Mercuri, que guarda la propietat particu- lar, després és traduit en pedra; una forma allargada 6s coronada amb la tcsta d'un déu. Es I'hermes clkssic. Els sedes v i VI, en les basiliques, és la silueta purament d'un home : els detalls de la testa han desaparegut. Més tard la testa és una bola. Avui, posem sobre un pilar, inconscientment, una esfera, o coronen un pal amb una bola : la testa dels déus s'ha tornat com de vegades la dels homes : un trist pom d'escala.

Les formes d'ar- En l'arquitectura es veu aquest fenomen de la quitectura dege- neren per perdua del sentit racional original. El Megaron mateixes miceni, de dos mil anys enrera esdevé el temple grec. Era, probablement, cobert de fusta i terra; les columnes del pbrtic eren de fusta. Revestiments de terra cuita trobats a Termos i a Calidon indiquen que els grecs, com els etruscos, cobrien de ceramica la fusteria de la coberta. Pausbias veié

en el scu temps columnes de fusta conservadcs a 1'Hereon d'olímpia. Vitruvi explica la construcció en fusta primitiva, amb tots els de tds . En el temple jbnic l'evidkncia és més gran. El cobert primitiu ha cstat conservat, reprodiiit a la roca en els sepulcres de la Lícia, en una gradació extraordinaria de transforrnacious.

Aqnesta traducció de I'obra de fiista en l'obra de pedra ha estat considerada con1 el prototipus de I'arquitectura. Les faltes de lbgica hi són nombroses.

El n a i x e m e n t Tot i l'oblit de la lbgica, la bellesa hi és conser- d'un art barroe. persistencia del vada. Les formes crcades per la lbgica tencn potencial artistic una bellesa substancial que conserven fins tre- un cop 6s perduda la ]agita de les tes de iioc i convertides en formes absurdes. formes. Fa aixb preguntar si la tesi de Viollet-le-Duc, és absolutament certa. La veritat constructiva, és tota sola la bellesa arquitectbnica? Sota una escola moderna, que es creu originalissima, aixi ho torna a proclamar. Si aquest principi fos ahsolut, caldri exiliar de Sart arquitectbnic tot el Renaixement i tot l'art barroc. Versdes, l'Escoria1, foren lletgíssimes cons- truccions. El Dzromo de Florkncia, les llotges de Venkcia, la catedral de Santiago de Compostela no tindrien cap bellesa.

Entre el Partenon, en que ja en part és desnaturalitzada la idea constructiva, i el cobert primitiu que l'originina fóra aquest el que tindria la supremacia artística.

La Llotja de Palladio a Vicenza fou creada pel revestiment extem d'un ve11 edifici.

La mort de I'estil. Per a judicar-ne la bellesa arquitectbnica no te- nim altre criteri que el feble de l'emoció artística. 1 aquesta, certament, es prodiieix per les obres barroques i pels artificis no constructius del Renaixement, pels grans palans dels Lluisos francesas.

Aqiiesta decadEncia de les formes és, perb, el preludi de la seva desaparició i substitució.

Acompanyen la desaparici0 dels cstils arquitectbnics l'es- plendor de nous aspectes de la cultura i la transformació de les altres arts, les noves fonts d'iconografia, les variacions de la li- trírgia, les novelles institucions politiques. Així, en el Renaixement de Sart roma a Italia acompanyen el renaixeinent artístic un re- naixement de la cultura clhsica, la formació de diverses cikncies, ISestudi del rnón roma, noves idees polítiques i socials.

IX. VACTE PSICOLOGIC DE LA C R E A C I ~

L'Arq u i tec tura , Aixi es forma aquest art que no expressa cap idea art de masser i Ya~umr jugant en concreta. Art de masses i volums jugant en I'espai. l'espai. ens fa sentir, com la miisica amb els seus sons successius. L'home conten~pla, diferent als seus ulls des de cada punt de vista, l'edifici; hi penetra i el veu de' nova 'manera; ascendeix als seus diferents plans i hi troba noves modalitats. L'líome no és res al costat de la seva obra. Art pur, que, a dife- rencia de la música, no té assaig possible, no fa suggestions ni desperta records. Res no hi ha en l'arquitectura que es rela- cioni amb cap instint : Freud hi té poc a veure. Ostenta una se- rena majestat, una serenitat augusta com cap art. L'arquitectura és aixb i sols aixb. En els llocs principals, l'home i els éssers tots de la naturalesa hi troben marc adequat. La literatura del temps hi és esculpida o pintada. La histbria hi resta com soli- dificada. A vegades hi ressona la paraula humana i les pedres canten. Totes les arts hi convergeixen per a fer sentir a l'home les sublimitats sobrehumanes.

El croquis sinte- L'artista necessita directrius per a la seva creació. si complex d'idees anteriors. L'escultor estudia el model humi; el Pintor cerca el natural; el poeta la naturalesa objectiva i el microcosmos que tot home porta en si mateix. La geometria i la mecanica són les grans directrius de l'arquitecte.

Cal una introspecció de l'acte psicolbgic en que l'arquitecte fon aquest complex en una unitat. El pensament va prenent forma meditant sobre el problema a resoldre, i es tradueix aviat en les iínies imprecises del primer croquis, que es va precisant després.

El treball més fecund es fa passejant distret. Ve un mo- ment en que apareix imprecisa una primera solució. Fins a cert punt, es tracta d'un petit invent que en el seu procés no di-. fereix de l'iuvent cientific. Es una intuició que resol 11n com- plicat problema, que realitza la síntesi de tants elements diver- sos. Intuició abaus del dibuix. Procés mixt cientific i artístic: Virendel va definir amb una frase grifica un fenomen anileg. la ciencia no posada en equació.

El croquis recti- El croquis precedeix al c&lcul mecinic; aquest ficat pel cAlcul mecinic. el rectifica i obliga a formes diferents de la pri- mitiva concepció, quasi sempre la millora. El resultat és la cou- seqükncia de premises nombroses : elements constructius, ciilculs mechics, conseqükncies geoin&triques, necessitats de la finali- tat de l'edifici : tot aixb expressat en un llenguatge en part nou i adequat al problema, en part veli, ple d'arcaismcs i de deixalles de coses mortes.

L'acte psicolbgic de creació fóra eixorc sense les traves, les directrius, els lligaments.

Ve després una part de l'obra que neix sense ésser prevista inconscientment de la punta de la ploma o del Ilapis. Jo he guardat els croquis de diversos projectes, els quals indiquen com la idea va precisant-se a mesura que van tenint-se en compte les diverses condicions geom&triques, mecaniques i funcionals. Aquestes condicions determinen les masses i els volums i van concretaiit-los. El que 6s mes estrany ks que ajuden a trobar la forma de més valor artístic. Dintre el procés hi ha succcssiva- inent noves trobalies que es fan per intuició o per inspiració. Poincaré ha dit que eles combinacions que es presenten a l'esperit en una mcna d'il.liiminació súbita després d'un trebaii inconscient són, en general, combinacions útils i fecundes, que semblen el resultat d'una primcra trian.

Els psicbiegs no donen pas una explicació clara del fenomen. Semprc el resultat d'aquesta elaboració penosa i difícil millora l'obra. Es pot dir tambk aci queoles formes més Útils a llur fun- ció, m& útils mecinicament, quc s'harmonitzen geomktricament, són les mks belles. Poincaré' parla anjlogament de la selecció que es fa inconscientment de les soliicions matem&tiques, i de com unes quantes, les (~harmonioses i, en conseqü&ncia, a la vegada útils i bclies, són les úniques capaces d'emocionar aquesta sen- sibilitat especial del gebmetra i, per tant, són les úniques quc esdevenen conscientsi). El treball, l'afany penós va millorant la primera idea. El croquis es converteix en projecte, el projecte en edifici.

L'esfor~ perfec- La creació artística iio es fa sense esforc. Els ciona els resui- tats psicblegs concloiien que ((iio s'inventa a priori ni amb propbsit delibcrat, sinó perqu& s'lia treballat abaiis; les idees es descobreixen escvivint á disc%ti+zti>, jo afegirt d i b u i x a n t ,

1. HEKRI POIKCARB, Scielice ct hldthode (Psris, 1go8) I l l u ~ ~ ~ n - F x s r a x - XELS. Psyciialogie der Ilunrt.

no abans; la invenció ve de la practica d'un ofici; la creació d'art pressuposa una t6cnica.i

Vegeu, per resumir, com hi ha en aquest complex que s'ano- mena un estil : un n~ktode de construcció, una idea d'estabilitat, sobretot del coeficient de t r e b d dels materials, que engendra una proporció. Aquests elements estan al servei d'una funció. Els acompanya i'exposició d'un ideari. L'edifici s'entesta a parlar.

Aquest conjunt d'elements 6s fos en una unitat harmbnica que ens produeix l'emoció artística, que no sabem definir en la seva causa objectiva ni sabem el que té de psíquica ni el que pu- gui tenir de fisiolbgica.

El problema és tot just plantejat. La histbria, l'observació de les obres actuals i del fenomen psíquic de la creació arquitec- tbnica 6s possible que el resolguin en l'esdevenidor. Treballem en- tretant en la boira, on les coses són imprecises. Potser aqucsta imprecisió els dóna poesia. No sense por he entrat en aquest estudi, la por d'esvair el misteri i matar dintre meu l'encant que tcnen les coscs ignotes.

He dit.

Una volta terminada la lectura dc I'anterior discurs, el senyor Carles de Camps, en representació de la Unió Interacad&mica, tracta d'ctEl que ha estat 1'Academia de Ciencies i Arts de Barcelona i el que ésr. Heus ací el seu treball:

I. GEORGES UWELSHAUWERS, TvaitC dc Psycholo,oie. p. 518 (París. 1928).

5

Senyores i senyors: Es aquest el quart any que les quatre velles Academies Ca-

talanes es reuneixen per a solemnitzar la sessió anyal interaca- dkmica, i és, com heu vist, el senyor Josep Puig i Cadafalch, un dels tres directors de 1'Institut d'Estudis Catalans, la des- tacada personalitat catalana, i'i1,lustrat acadkmic de la de Bclles Arts, que ha estat designat per fer el discurs de fons en aquesta festa, com ho és el President de l'Acadkmia de Belles Arts, se- nyor Compte de Güell, el que la presideix i clouri l'acte.

Perb, seguint el petit costum d'aquests quatre anys, per- meteu-me també que, com a President de YAcadkmia de Cien- cies i Arts, i per expressa designació d'aq~iesta, sigui encara jo qui us ha de dirigir la paraula uns instants, i sigui jo, modes- tament, perquk han cregut els meus companys que així vos ser- vaven el mixim de son respecte i consideració.

Jo bé sé que qualsevol d'ells hauria complert millor i'encjr- rec, pcrb ha estat acordat així, i per la meva part, jo nomes puc fer que complimentar-la, al mateix temps que us prego que em perdoneu la gosadia.

Per bondat, doncs. dels meus companys, passo a entrete- nir-vos sincerament breus moments, i fixo la vostra atenció sobre el fet singular que la nostra Academia de Cikncies i Arts de Bar- celona va ésser fundada el 18 de gener del 1764, durant el rcg- nat del rei Carles 111, per setze catalans, amauts de la seva terra, com s'estima aquella en que radica la llar prbpia, i neguits pel sant i enlairat desig natural d'elevació espiritual, tan i tan sen- tida en aquells moments, aquí, a Catalunya, on la incultiira general tenia una característica esfereidora, verament inqualifi- cable.

De passada, ens fixarem en la forma del seu funcionament, de quins eren els propbsits dels fundadors, com els resultats que

s'obtingueren, els aconseguits i com, mitjancant Dbu, seguiri funcionant en pro de la cultura i de la prosperitat de la nostra terra i d'Espanya.

Eren els catalans que s'uniren, que s'acoblaren, de distints estaments socials, dc professions ben diferents, d'activitats dis- tintes i de cultures diverses tarnbé.

Nomes cal llegir per demostrar-ho palmiriament llurs noms i llurs professions.

1 eren: Ignasi de Mnntaner, doctor en medicina; Marii Abelli, es-

criba; Rlelcior, guardia ciutadi honrat; lilorenci Sala, farmachu- tic; Per,e Güeii, doctor en medicina; Ramon de Marimon, cadet de Reials Guirdies Espanyoles; Josep Mallar, apotecari; Fran- cesc de Dnsay, que fou més tard marques de Monistrol; Pan Bal- mes, doctor en medicina; Joan Antoni Desvaiis, que fou mar- quhs de Lupii; Jaume Roig, canonge de la Catedral de Barce- lona; Francesc Subinis, batxiller de Lleis; Joan Sardains, apo- tecari major de 1'Hospital; Antoni Villalba i Llorach; Jaiime Noneii, doctor en medicina, i Josep Paissa, profesor del Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona.

Tots setze, fills de Catalunya i enamorats de,la nostra terra, eren aimants dels pocs coneixements cientifics de les cihncies físiques i matemitiques i dalerosos d'aprendre i de poder experi- mentar, i s'acostaren al Capiti general de la Regió per dema- nar-li permís per unir-sc, per associar-se i poder canviar impres- sions sobre física experimental.

En aquella epoca, i per edicte del Capiti general d'Aragó i Catalunya, senyor Alberto Octivio, era prohibida tota reunió de persones, encara que sols fos per parlar d'ensenyanca, i sobretot de gramatica i retbrica, car i'ensenyament d'aqucstcs dues no- mes estava permes als Pares de la Companyia de Jesús, sota la pena, en cas d'infringiment, de IOO lliurcs catalanes.

1 era tan gran i'honorabilitat i ciutadania d'aquells senyors, que obtingueren el permis, i el 18 de gener del 1764 pogueren reunir-se en la rebotiga d'un d'ells, el farmaceutic doctor Fran- cesc Sala, i allí es constituiren, sota la presidencia del doctor Francesc Subiris.

Renuncio, senyors, en aquest moment, a parlar-vos de i'es- tat d'esperit en que devien trobar-se aquells cintadans. que quasi no els era permhs ni pensar, de i'alegria que sens dubte els degue causar, en un regim de privacions i de manca de Ilibertat, el poder-se reunir i organitzar i pensar i elegir - com elegiren -

un director que els guiés i els animés, i que els pogués representar en el diari dc la vida social.

Es així com s'ani organitzant la cultura de la nostra terra. Es així com es formaren aquelles citedres industrials i comer- cials de tan diverses actuacions.

Per aixb entenem que la Conferhncia matemitica i física va ésser la c&l.lula primera de la cultura catalana, i és per aixb que es pot dir que per YAcademia, aquella simplíssima Conferencia experimental ha estat sempre i'indici del valor cultural de la nostra societat, com és ara la representació més viva de la cultu- ra mitjana del nostre temps, i és natural que cada ram i cada procés del saber cregui que la unió dels senyors academics bar- celonesos segueix i seguiri representant l'índex del valer cultu- ral del Principat.

PerO la situació d'endarreriment cultural general a Catalunya era palmaria i puc citar, com a testimoni de major excepció, unes paraules que transcriuré íntegrament del baró de la Sinde, Intendent general de YExercit i del Principat de Catalunya- Diuen aixk

({La ignorancia de las letras que generalmente hay en el inte- rior de este Principado es tan grande, que en ella consiste se que- den sin cumplir muchas órdenes de la Superioridad, porque aun- que en los pueblos hay uno u otro que sepa leer, no se encuentra, según lo ha acreditado la experiencia, y lo tengo representado al Consejo en varias ocasiones con ejemplares convincentes.o

D'aquí que sovint el mateix senyor treballés i ajudés per vulgaritzar els coneixements generals. i sobretot el de la gra- mitica.

Per aixb també van ésser sovint ben acollits per les autori- tats tots els esforcos en pro de la cultura, com el de la conferh- cia física; per aixb també, i gricies a recomanacions privades que es feren prop del rei, Carles 111 resolgué de donar a aqueila Conferencia el tito1 de Reial Conferencia física que es transformi molt més tard - l'any 1892 - en Real Academia de Ciencias y Artes, el primer President de la qual fou el senyor Rafael Puig i Valls. A quantes reflexions es presten aquestes observacions respecte la influencia que en la marxa del progrés té la Ilengua, i a quantes i contriries suggestions pot donar íloc el predomini de l'idioma oficial sobre la llengua mateixa!

L'AcadBmia ha procurat, cada vegada, d'anar ampliant l'ex- tensió de les seves activitats, laborant en especialitzacions diver- ses de les matemitiques i secc+ions de mecanica, astronomia, fí-

Em cap i'honor de cloure aquest acte amb la meva paraula, i, en fer-ho, no he de pronunciar un discurs d'AcadAmic, és a dir, d'aportació de cikncia : em fóra molt dificil després dels il.lustres AcadAmics que m'han precedit. Vull, tan sols, glossar aquest acte; que si tots els actes socials tenen importancia, en els difícils mo- ments que travessa Catalunya no pot deixar de tenir-la aquest, que és la reunió de les quatre Acadkmies catalanes i, per tant, de la representació oficial de la Cultura catalana en els dies en que el Govern de la República espanyola esta discutint si aquesta Cultura mereix governar-se per eUa mateixa.

El tema que he escollit per tal d'empresonar la vostra atenció, és aquest : ((Cultura, Llibertat, Amor)). Vull glossar vulgarmeut aquests tres conceptes amb inspiració de fets contemporanis i sentimentalment, com correspon a la meva significació de Presi- dent de i'Acadkmia de Belles Arts, sens dubte la mCs sentimental de les aquí reunides; 6s a dir, vull glossar aquests tres conceptes a i'entorn d'un sentiment, al voltant del sentiment que a tots ens omple el cor : Catalunya.

cultura Jo no voldria pas fer una exposició del gloriós passat de la Cultura catalana, ni una rememoració detallada del seu desenvolupament. No cal fer-ho, senyors Acadkmics, per tal com la Cultura catalana és indiscutible i indiscutida, perquk té les característiques de tal en ésser peculiar, totalitaria i posseir el mitji de la seva expressió, que és una liengua; mes vull fer unes consideracions, remarcant-vos tot el grau d'intensitat a que ella ha arribat.

Jo puc di, amb orgull, com a President de 1'Academia de Belies Arts, que amb relació a la proporció d'habitants, Barcelona 6s la ciutat del món de més intensitat de vida artística. Cal

recordar que la nostra ciutat té quinze- salons Uiures d'exposi- cions d'artistes que es renoven setmanalment durant deu mesos de i'any i que representen, per tant, un riu cabalós d'inspiració que constantment passa pel davant dels ulls dels enamorats de les Belles Arts de la nostra terra, com he de dir també que en el moment actual els nostres pintors i escultors ocupen el lloc d'honor als centres internacionals d'Europa.

Aquest grau d'intensitat cultural no és solament de Belles Arts, és de la Cultura totalitaria. Prenent per testimoni d'aquesta les arts grhfiques d'impremta, puc dir que aquests elements de resum cultural representen a Barcelona el mateix que representen a tota la República helvbtica. 1 no terminaré sense dir que en el tribunal internacional de classificació de cultura que són els centres mundials, ha merescut la nostra l'honor de tenir en la seva proporció inés doctors honoris causa que cap altra.

1 si és aixi, que es pot dir de la nostra per no atorgar-li totes les prerrogatives prbpics de tota Cultura? No es din més que una cosa : que Catalunya és petita i que som pocs els qui parlem catali. Es a dir, que no es pot argumentar en contra de la Cultura catalana sinó a base de la llei de majories, que cquival al concepte de forqa, i del concepte de forca se'n pot parlar al carrer, perb no pot ni parlar-se'n en un saló d'Acadkmics.

Vull, perb, fer algunes consideracions sobre aquest punt: Els cultius espirituals no es mesuren per grandaries, no es mesuren per hectirees. No es mesuren per grandaries : jo no conec en la histbria cap gegant que hagi estat filbsof, poeta o artista. No es mesuren per hcctirees : jo conec paisos grans sense cultura; si en aquest moment, per un sotrac geolbgic, s'inundés el món i per sobre de les ones. con1 en una nova Arca, se salves aquest saló, el petit espai que comprenen aquestes quatre parets, per la restauració de la Cultura al món, fóra més important que s'hagués salvat aquest contingut de la nostra Cultura que tot el continent africi.

La Cultura és fruit de la imaginació i del cor, i per la imagi- nació i el cor no compta la grandkia. Sigui gran o petita, la mare sempre omple el cor del seu fill.

Ens diuen que Catalunya és petita i que som pocs els qui parlem catalh. Que ens deixin i veurem fins on podrem amibar. També era petita Grkcia i la seva Cultura va omplir el món i va inspirar als segles que encara havien de néixer.

La idea i la inspiració, que nodreixen la Cultura, no neces- siten d'un imperi per a sorgir; en tenen prou amb un punt llumi-

nós, i si una idea és inspirada, 6s ella qui conquesta l'irnperi, i irradia la seva llum pel rnón.

He dit que era petita Grecia; més petit era el bressol de Jesús de Natzaret i el cristianisme va omplir el món i va apropar la terra al cel.

Vuli fer constar que el negar a una Cultura reconeguda i de vida intensa, el dret de governar la seva Universitat, és tan mons- tr~iós corn ho fóra que un creient negu6s el tabernacle a la Sa- grada Forma.

Llibertat La Cultura vol, cerca. i troba la llibertat per desenvo- lupar-se, corn aquel1 ocell de la faula persa que, guardat en la gibia d'or per una princesa, no volia cantar, i ho féu, en canvi. quan sortí de la gibia i se sentí Uiure.

Senyors Academics : si s'bagubs volgut presentar una visió bptica, material, de la realitat de corn la Cultura cal que sigui un cultiu lliure, s'hauria de reproduir al món la visió que la nos- tra generació ha contemplat dintre de Catalunya. Tots recordem la vella Universitat; en ella nosaltres, segons frase d'aquell ternps, useguíem els cursosa, és a dir, fkiem de nosaltres mateixos uns expedients, perb mai no hi virem estudiar, i davant d'aqnella Universitat rnorta - gibia d'or perqu* era de pedra i era gran -- l'ocell va cantar en llibertat en els Estudis Catalans, vera Uni- versitat de cihncia catalana, orgull de tots els fills de la nostra terra i admiració de fills de terres estranyes.

Jo no em puc estar de recordar els Estndis Catalans des del iloc que irnmerescudament ocupo en aquest acte, i de fer arnb satisfacció algnnes consideracions.

Vull dir que aquella Institució representa talment la Cultura catalana que els diversos sectors d'opinió l'han considerada patri- inoni de tots. Els canvis polítics van fer que l'alt govern d'aquella Institució passés d'unes mans a altres, passés d'homes d'un camp a homes d'un altre camp. i tots varen tenir-ne cura amb el mateix anhel, corn entre germanes cura l'uns del fill de l'altre en abskncia de la seva mare; és que eren homes de diferents camps, perb camps de la rnateixa terra.

Corn que la Cultura d'un poble 6s de tots, i és el que ha de perdurar i ha d8ultrapass& la nostra existencia, els pobles, corn el nostre, que senten la plena personalitat cultural, en tenen cura corn en les nostres velles cases pairals de pagesia tots curen de l'hereu, que és el qui els ha de representar tots quant ja no existeixin.

Recordeu tarnbé la histbria dels Museus. Fa vint-i-cinc

fets dels que ha viscut la nostra generació, visions que els nostres iills han contemplat.

Anant només als temps proppassats, vull recordar que quan germinant els principis politics del Comte-Duc d'olivares, es varen treure tots els estudis de Barcelona per tal de fundar, lluny del cor de Catalunya, la Uuiversitat de Cervera, va quedar a Barcelona una llavor de ciPncia, llavor de savis, dedicatsprinci- palment a la medicina i a la botanica.

1 sabeu, senyors Acadkmics, el que va fer aquesta Cultura que iiiurement vivia a Barcelona? Aquesta Cultura va fundar la Universitat de Sant Carles, a Madrid, i 1'Escola de Botdnica i el Jardi Botinic de la capital d'Espanya.

Jo he parlat abans dels Estudis Catalans, i vull recordar que aquells Estudis, que van tenir una naixenca insurreccional, quan varen arribar a la seva lliure i plena vitalitat van dedicar el seu saló principal, van dedicar el5 prestatges d'or de la seva Uibreria, a l'obra magna de la Cultura castellana, a la biblioteca cervantina.

També els museus catalans de lliure fundació han volgut cooperar amb la Cultura castellana, establint el rkgim d'inter- canvi, completant i perfeccionant practicament així tots els mu- seus d'Espanya.

1 vull afegir, encara, que avui tota l'expansió de la Cultura castellana a America - d'aquesta Cultura que ningú no admira més del que l'adiniro jo - es fa pel mitji de la Cultura catalana, puix que totes les edicions de prosa, poesia i premsa que la Cultura castellana espargeix por les Repúbliques americanes, es fa pel mitji de les impremtes catalanes, i es deu, per tant, a la vitalitat cultural de la nostra terra.

He glossat els tres conceptes : Cultura, Llibertat, Amor, pensant en Catalunya, i abans de finir vull dir-vos aixb : Senyors Acadkmics, Sacerdots que porteu 1'Arca Santa que guarda tota la saviesa, la investigació, la inventiva i la inspiració d'una raca, que és l'inima i cultura d'un poble, seguiu el vostre camí amb pas fcrm. Un dia arribareu a la terra de promissió, un dia entraren al paradís de les vostres il.lusions, car 1'Arca Santa que conduin conté quelcom d'espiritual, que 6s la Cultura d'una raca, l'anima d'un poble, i la Cultura, com l'anima, és immortal.

He dit

Amb grans aplaudiments fou acollit aquest discurs, com també ho havien estat els dos treballs Ilegits ante- riorment.

Nombrosa i distingida concurrencia assistí a aquesta festa acadCmica, que complagué a tothom, per com resul- ta de brillant, havent donat, abans d'ésser comcncada, un selecte concert, al pati de la Casa l>lotja, la Banda Municipal.