Revista del Gremide la Construcciódel Baix Camp

Número 392

Març 2013

www.gremiconstrucciobaixcamp.com

Actualitat:

• Una segona joventut pels masos de Reus

• Conveni entre Gremi i Ajuntament de Reus per

fomentar la reforma dels banys

• L’Optimista, amb Toni Orensanz

• La junta del Gremi de la Construcció, amb Artur Mas

• José Osuna, nou president dels Promotors

• A peu d’obra: Estructuras Marcarfe

• Entrevista amb Pilar Navarro, directora de Construmat

• Carles Just: Els contractes en la construcció

2 març 2013

De l’11 al 23 d’abril de 2013

Prim

avera

2013Prim

avera

2013

Bonificacions per les persones gransEl Gremi de la Construcció del Baix Camp és plenament conscient de les dificultats eco-nòmiques que pateixen molts ciutadans com a conseqüència de la greu crisi que estem patint en els últims anys. Especialment som coneixedors que aquesta situació pot ser més dramàtica en alguns col·lectius com la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda ja que tenen uns ingressos molt reduïts si els comparem amb d’altres col·lectius. Per aquest motiu, el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat, va signar amb el regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, un conveni pel qual es bonificarà a aquests dos col·lectius ciutadans per tal que es puguin canviar les banyeres dels seus domicilis per plats de dutxa i, d’aquesta manera, facilitar-los la seva higiene personal i evitar també els perillosos accidents domèstics que una persona gran o una persona amb la mobilitat reduïda –especialment si viu sola o si en aquell moment està sola- pot tenir en el moment d’entrar a una banyera.La junta directiva del Gremi de la Construcció va decidir signar aquest conveni, que és pio-ner a tot Catalunya, i que suposarà que els majors de 65 anys i les persones amb mobilitat reduïda puguin tenir una rebaixa substancial en aquesta obra comparant-la amb el preu de mercat, una xifra que es pot situar al voltant d’un 30%. L’Ajuntament de Reus també col·labora amb aquesta iniciativa amb una bonificació del 90% de la quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. No cal dir que des del Gremi felicitem al consistori de la capital del Baix Camp perquè és amb aquest tipus de col·laboracions entre els professionals de la construcció i l’ad-ministració local es posa de manifest que entre tots posem un petit granet de sorra que “permeti revitalitzar el sector de la construcció amb la rehabilitació d’habitatges i al mateix temps ajudar a alguns col·lectius més desafavorits”, tal i com va recordar el regidor Marc Arza després de signar el conveni a les instal·lacions del Gremi de la Construcció.

Junta Directiva del Gremi de la Construcció del Baix Camp

Revista del Gremi dela Construcció del Baix Camp

Número 392

Març 2013

Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos. 43202 Reuspremsa@gremiconstrucciobaixcamp.com

Edita:Gremi de la Construcció del Baix Camp

Director:Jordi Cabré

Coordinació i Redacció:Isaac Albesawww.plujafina.cat

Col·laboradors:Lluís Salvat Josep Maria SalvadóToni Orensanz

Portada: Façana del Mas del Burgà de Reus

Imprimeix:Arts Gràfiques Octavi, SA

Dipòsit Legal:T-113-1980

El Gremi de la Construcció no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,ni s’identifica necessàriament amb la mateixa.

Editorial

Sumari

www.gremiconstrucciobaixcamp.com

Una segona joventut pels masos de Reus. 4 i 5Conveni entre Gremi i Ajuntament de Reus per fomentar la reforma dels banys. 7Nou conveni de la construcció. 8L’Optimista, amb Toni Orensanz. 10La junta del Gremi de la Construcció, al dinar amb Artur Mas. 12 i 13José Osuna és el nou president de l’Agrupació Provincial de Promotors. 15Crònica de l’assemblea general del Gremi de la Construcció del Baix Camp. 16 i 17A peu d’obra: Estructuras Marcarfe. 18 i 19Entrevista amb Pilar Navarro, directora general de Construmat. 22 i 23Carles Just: Els contractes en la construcció. 28

3

Una segona joventut pels masos de ReusEl Gremi de la Construcció valora positivament un projecte que permetrà donar un impuls econòmic al sector mitjançant la rehabilitació

Fer compatible el creixement i l’im-puls econòmic de la ciutat amb el respecte al medi ambient i la co-hesió social. Aquest és un dels ob-jectius que es fixa el «Catàleg de masos en sòl no urbanitzable», el Pla Especial Urbanístic que ha co-mençat a tramitar l’Ajuntament de Reus i que relaciona fins a 184 ma-sos i construccions situats en sòl no urbanitzable del terme municipal de la capital del Baix Camp. Són cons-truccions susceptibles de recons-trucció o de rehabilitació en base a raons arquitectòniques, mediambi-entals, històriques, paisatgístiques o socials. El document, que la Junta de Govern de l’Ajuntament de Reus va aprovar de manera inicial el pas-sat divendres 1 de febrer, identifica i descriu els masos i els dota d’una regulació que n’impulsa la preserva-ció i recuperació. Des del Gremi de la Construcció del Baix Camp- que va assistir a la presentació del catà-leg amb una delegació encapçalada pel president Gregori Salvat- es va-lora molt positivament la iniciativa perquè permetrà a molts propietaris encarregar treballs de reforma i re-habilitació per buscar un rendiment a aquestes construccions i, de pas, beneficiar a les empreses del sector que puguin desenvolupar aquestes reformes i treballs.L’elaboració del «Catàleg de masos en sòl no urbanitzable» s’emmarca en un model de desenvolupament urbanístic sostenible, basat en la utilització racional del territori, per compatibilitzar el creixement i el di-namisme econòmics amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida. Així, la norma-tiva permet, per mitjà de règims

de protecció especial, la utilització racional de determinats territoris perquè tenen cura de la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i con-solida un model de territori eficient. L’àrea d’Arquitectura i Urbanisme di-rigida per Miquel Domingo ha iniciat durant la tramitació del document un procés d’informació als propie-taris dels immobles per explicar-los què suposa la incorporació de l’im-moble al catàleg. Aquest procés es farà de manera particular amb els propietaris i a través de les agrupa-cions de pagesos.

Criteris de catalogacióEl «Catàleg de masos en sòl no urbanitzable» inclou finalment 184 immobles, dels més de 1.200 que s’han analitzat en el procés d’ela-boració. Els criteris de selecció dels masos venen determinats per tres variables: la ubicació en sòl no ur-banitzable, la construcció anterior a

l’any 49, i els seus valors. Atenent a la legislació vigent, els valors que s’han fixat són els següents:Arquitectònic: Masos o cases rurals que tinguin total o parcialment va-lor arquitectònic per la seva com-posició o la presència d’elements

ACTUALITAT

El catàleg de masos afecta a 184 construccions situades en sòl no urbanitzable del terme municipal

Un dels masos situat a la partida Rojals de Reus.

Mas del Font.

4 març 2013

C/ Tramuntana, s/n (Pol. Roques Roges) • Apt. corr. núm. 61Tel / Fax: 977 760 476 • 43460 ALCOVER (Tgn) expomat@expomat.com impereus.sl@gmail.com

Pressupostos sensecompromís

arquitectònics singulars.Històric: Orígens i evolució de la ti-pologia del mas; rellevància de l’ús en la història; influència en la con-figuració dels assentaments en el territori, etc.Mediambiental: Quan la seva exis-tència determina un teixit rural amb característiques ambientals pròpies.Paisatgístic: Edificacions que con-formen un paisatge concret huma-nitzat o no, amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un territori determinat per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que pot formar part d’un recorregut paisatgístic. Social: Aquelles construccions que afavoreixen el reequilibri territorial i econòmic i permeten la recuperació de la població.

ACTUALITAT ACTUALITAT

Els nous usos que podran tenir els masos

Les edificacions podran acollir turisme rural, petits hotels,

usos artístics o tallers d’artesans

D’acord amb el text refós de la Llei d’Urbanisme i segons cada cas, els usos que es podran admetre a les edificacions incloses en el ca-tàleg de masos de Reus que està elaborant el consistori són molt diverses amb l’objectiu màxim de facilitar-ne nous usos. Es podran fer servir aquesta masos com a ús d’habitatge familiar rural sempre que estiguin en finques rústiques amb accés rodat des de la xarxa de camins rurals; podran tenir un ús hoteler en sòl rústic sempre i quan disposin d’un sostre susceptible de ser utilitzat superior a 1000 m2, que disposin d’accés rodat i estacionament en condicions adequades; se’ls podrà donar ús de turisme rural; podran ser utilitzats com a es-pais on elaborar productes artesanals a partir de la transformació dels recursos naturals, agropecuaris i la seva comercialització; també usos artístics (escultors, pintors, músics); de restauració; com a espais per a la realització de l’educació en el lleure, que comprèn les activitats d’ensenyament vinculades al medi natural i aquelles d’esbarjo, espai o repòs que es desenvolupen en espais a l’aire lliure i en contacte amb la natura (cases de colònies, centres de natura, etc...) i per últim la utilització d’aquesta masos com a equipaments i serveis comunitaris. Els nous usos de les construccions hauran de ser compatibles amb les activitats agràries implantades al seu entorn.

Un dels masos situat a la partida Rojals de Reus.

Un dels masos catalogats de la partida Blancafort de Reus.

5 març 2013

6 març 2013

MATERIALES PARA LA CONSTRUCCION Y OBRA CIVIL

Conveni per fomentar la reforma dels banys per les persones gransL’acord entre Gremi de la Construcció i l’Ajuntament de Reus pot suposar una rebaixa del preu de mercat d’un 30% del total de l’obra

El president del Gremi de la Cons-trucció del Baix Camp, Gregori Sal-vat, i el regidor d’Innovació, Empre-sa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, van signar a mitjan del mes del passat mes de febrer un conveni de col·laboració per fo-mentar la rehabilitació d’habitatges per a persones de més de 65 anys o amb mobilitat reduïda. El conveni preveu la reforma dels banys d’aquests col·lectius amb la substitució de banyeres per plats de dutxa, per tal de millorar el be-nestar dels col·lectius esmentats en el conveni, i a uns preus avantatjo-sos, que suposen una rebaixa del preu del preu del mercat que pot arribar a un 30%.Després de l’acord entre el Gremi i l’Ajuntament, Marc Arza posa de manifest que aquest conveni “per-met revitalitzar el sector econòmic de la construcció, especialment afectat pel context de crisi econò-mica, amb la rehabilitació d’habi-tatges; i alhora millorar el benestar dels col·lectius de la gent gran o persones amb problemes greus de mobilitat en les seves activitats dià-ries d’higiene personal”.

BonificacionsEl conveni, a banda de presentar uns preus avantatjosos per realitzar

aquestes obres, també preveu una bonificació del 90% de la quota de l’impost sobre construccions, instal-lacions i obres en aquestes actua-cions per ser d’especial interès o utilitat municipal.

Aquesta és una de les cinc noves bonificacions d’impuls econòmic i d’atenció a les persones que el govern de Reus va anunciar que incorporava a l’expedient d’Orde-nances fiscals de 2013, i entre les que també es troba una nova bo-nificació del 90% per a les obres d’instal·lació de sistemes d’estalvi energètic a l’interior d’habitatges, i que en unes setmanes s’establirà un conveni entre l’Ajuntament i les entitats gremials del sector corres-ponent per concretar-ne l’impuls.

L’acord ha de permetre ajudar en la revitalització del sector econòmic de la construcció

Gregori Salvat, president del Gremi, i Marc Arza, regidor d’Innovació i Empresa.

ACTUALITAT GREMI

7 març 2013

Delegación de ReusPol. Mas de les Ànimes,c/ Poeta Vicenç A. Estellers, 443006 REUSTel. 977 757635e-mail: reus@gilabertmiro.com

ESPECIALISTAS EN

CANALIZACIONES OBRA CIVIL Y PÚBLICA Tel. 649 907 732

Terres de PVC, Pintat de terres (Epoxi, poliuretà i resines) Particulars i manteniments amb tot tipus de pintura

El nou conveni ofereix millores a les empresesEl nou text legal permet que el temps perdut per inclemències meteorològiques es recuperi en un 25%

El passat 18 de Febrer es va signar el Conveni Col·lectiu de la Construcció de la província de Tarragona en una reunió en la qual hi van participar una vintena de representants em-presarials i també del sindicat UGT i Comissions Obreres. Aquest conveni fa referència a l’exercici 2012 i 2013 i la seva discussió ha estat llarga i complicada, segons reconeixia Gre-gori Salvat, president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, que va participar en les negociacions amb els sindicats al costat d’altres empresaris com ara Josep Grau, Nú-ria Savall, Daniel Asensio, Jaume González, Josep Monclús i Joan Mer-cadé.

Increment salarialEl nou conveni va aprovar un incre-ment salarial del 0’9% amb efectes de l’1 de gener de 2012 fins a 31 de desembre de 2013. També es va aprovar un increment del 0’2% a partir del 2013 en la quota de la Fundació Laboral de la Construcció, sempre i quan hi hagi acord a nivell de Catalunya entre patronal, sin-dicats i la Fundació Laboral de la Construcció.Un dels acords més importats i al mateix temps més complicats va ser la signatura de la clàusula que contempla que el temps perdut per

causes d’inclemències meteorològi-ques –bàsicament per pluja- es re-cuperarà en un 25%, sempre i quan el treballador assisteixi al centre de treball i s’acordi la suspensió del treball, essent efectiva la recupera-ció a partir de l’ordre empresarial de suspensió del treball abans indi-cat. Aquesta recuperació es durà a terme a raó d’un màxim d’una hora diària durant l’any natural, a excep-

ció dels darrers dos mesos que es disposaran dels primers dos mesos de l’any. La recuperació es farà previ avís de 5 dies laborals d’antelació. El nou conveni també contempla la reducció d’1 euro en la mitja dieta, la reducció d’un 10% en l’import de les hores extres o la reducció de 77 euros anuals del plus de distància i transport. Les dues parts reunides a Tarragona també van aprovar el ca-lendari de festes i les noves taules salarials.

ACTUALITAT SECTOR

Metrovacesa nomena conseller delegat a Carlos García, que arriba de FCC

L’empresa constructora Metrova-cesa ha nomenat nou conseller delegat a Carlos García León, qui des de 2001 ha exercit diversos càrrecs directius a FCC Construcci-ón, segons informava fa uns dies el diari El País. García León substitueix en el càrrec a Eduardo Paraja, qui ha rebut l’agraïment de l’empresa controlada per sis bancs per la feina realitzada durant els qua-tre anys que ha ocupat el lloc. El relleu en el càrrec executiu de Metrovacesa arriba cinc me-sos després que l’empresa can-viés de president amb el no-menament d’Ignacio Moreno. El nou conseller delegat és en-ginyer de Camins, Canals i Ports i, segons Metrovacesa, té una “amplia formació tècnica so-bre el desenvolupament urba-nístic i el sector immobiliari”. Des 2011, García León ha ocu-pat diferents llocs directius a FCC, entre els que figuren el de director de desenvolupament i gestió de FCC Construcción, des de que es va responsabilitzar dels desenvolupaments urbanís-tics i planificació del negoci im-mobiliari a Espanya i l’estranger. El nomenament de García León va ser aprovat en la reunió del Consell d’Administració de Metro-vacesa on també es va acceptar la dimissió d’Eduardo Paraja com a conseller i membre de la Co-

Gregori Salvat, president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, va tenir un paper fonamental en l’acord amb els representants sindicals

8 març 2013

…………………………………………………………………………………..

www.comercialstc.com

C/Terrissaires, 1 Polígon “La Cometa” 43700-El Vendrell Tel.: 977 661 951 977 664 067

Camí de Reus, s/n 43391-Vinyols i els Arcs Cambrils Tel.: 977 360 836

Pl. del Nen de les Oques, 8 43202-Reus Tel.: 977 312 502

Pas de piles, 28 Pol.Ind. LavernoCarretera Sant Sadurni-Gelida08739-SubiratsTel. 938 91 33 21

………………………………………………………………………………

Simulador dels costos d’absentisme a la web d’Activa MutuaCalcula el valor real de les jornades perdudes anualment en les empreses

Activa Mútua ha complementat els serveis que ofereix als usuaris de la seva pàgina web amb un simulador de costos d’absentisme. Es tracta d’una nova eina in-formàtica que encaixa amb la filosofia d’aquesta pàgi-na web de ser útil, pràctica, intuïtiva i al servei de les empreses. El simulador permet a les empreses calibrar exactament l’impacte que tenen les absències dels tre-balladors en el seu compte de resultats. La prestació econòmica per Incapacitat Temporal (IT) tracta de cobrir la falta d’ingressos que es produeix quan el treballador, a causa d’una malaltia comuna o professional, o accident laboral o no, està impossibi-litat temporalment per treballar i precisa assistència sanitària. Aquesta situació d’IT comporta uns costos determinats el càlcul concret dels quals es pot efectuar emplenant el simulador. En primer lloc, dades generals com el sa-lari brut anual del treballador, i la data d’inici i fi de la baixa; i a continuació el tipus de contingència.

Referent en el sectorEl simulador de costos d’absentisme d’Activa Mútua és un pas més de l’entitat per colaborar en les empreses mutualistes per realitzar una bona gestió del absen-tisme. De fet, Activa Mútua és un referent en el sector d’aquesta matèria sent capdavantera en aconseguir els millors resultats en la gestió de l’absentisme.`

ACTUALITAT EMPRESES

9 març 2013

- SERRALLERIA GENERAL

- ESTRUCTURES METÀL·LIQUES

- TREBALLS EN INOX/FORJA

- PORTES/REIXES

- VALLES

- MANTENIMENTS

- PROJECTES PERSONALITZATS

- TALL I PLEGAT DE XAPA

WWW.RUEDACM.ESinfo@ruedacm.esC/ Arquitecte Caselles nº 21 bx ReusTel. 618287069 Tel./Fax 977327009

Visca el bocata!TONI ORENSANZ, periodista i escriptor.

L’optimista

Per raons de mera supervivència, de tant en tant és altament recomanable fer l’exercici de detectar les transforma-cions positives que ja ens ha portat o que ens pot portar la crisi. I és ben ve-ritat que no resulta gens fàcil perquè a aquestes alçades de la pel·lícula se’ns ha fet vell el món tal com el coneixíem i ara mateix encara no sabem com serà el nou escenari. No en tenim ni idea.No obstant això, quan es mira cap en-rera, costa ben poc descobrir algunes de les imbecil·litats que fèiem fa quatre dies i que, afortunadament, s’han aca-bat extingint. És el cas, per exemple, de la polèmica que hi va haver, el 2004, quan a Barcelona es va fer el Fòrum de les cultures i els seus organitzadors van posar el crit al cel perquè hi havia gent que pretenia accedir a un esdeveniment tan lluït i cosmopolita amb un entrepà da-vall del braç. Ara sembla un acudit, però no ho és. Se’n van arribar a queixar públicament alguns dirigents polítics. A la Barcelona “fashion” no hi cabia la carmanyola o el bocata embolicat en paper de diari o de plata, sempre que l’emboltori no l’hagués dissenyat Mariscal expressa-ment, o el sandvitx en qüestió no fos una creació supersònica de Ferran Adrià, pel cap baix. Se’n recorden d’aquells temps? No fa ni deu anys de tot plegat i vist ara, quan la carmanyola està més de moda que el running, resulta francament ridícul. És obvi que hem anat a millor, en aquest sentit. El que no era normal és que n’hi hagués que s’escandalitzessin o mos-tressin repulsió davant d’un entrepà fet

a casa, vist com una cosa oliosa, gens postmoderna i, sobretot, signe de poca categoria social i escàs poder adquisitiu. De la mateixa manera, en aquest país nostre, els domingueros semblaven ha-ver desaparegut de la faç de la terra i de les cunetes de les carreteres, i repre-sentava que qui no podia pagar-se un restaurant, era pobre de solemnitat i, a sobre, tonto. Per no parlar d’aquells que et miraven amb cara de pena o de vergonya si se t’acudia demanar d’emportar-te l’ampo-lla de vi, mig plena o mig buida, en un restaurant.

Són petits detalls que demostren que algunes coses, certament, tor-nen a posar-se al seu lloc. Hi ha exemples de tota manera, mil-i-una preguntes. Com pot ser que la gent de carrer contractéssim

hipoteques amb quotes tan altes com els nostres salaris? I com s’explica que els bancs les concedissin, aquestes hi-poteques? Recorden quan et regalaven un Porsche Cayenne a la que ajuntaves trenta tapes de iogurt? I quan dubtàvem si comprar-nos un Seat veient que, fins i tot, el submileurista del costat circulava amb un Audi o un BMW? Certament, ningú no sap com serà el món que sortirà d’aquesta sacsada ter-rible que va començar el 2008 i que sembla no acabar-se mai. És gairebé impossible fer prediccions a sis mesos vista. En tot cas, jo confio que en el nou escenari, quan l’estabilitat i la bonança tornin a regnar (si es dóna el cas), no ens en anem tant de la bola i no aca-bem llençant els entrepans i les carma-nyoles a la foguera.

Recorden quan et regalaven un Porsche Cayenne a la que ajuntaves trenta tapes de iogurt?

10 març 2013

ALQUILER, VENTA, INSTALACIÓN,REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO

DE GRÚAS TORRE Y MONTACARGAS

Avinguda del Progres, nº 2Polígon Industrial Pedrafita

43470 LA SELVA DEL CAMP

Telf: 977 844 547 / Fax: 977 844 548www.cormesa.com / cormesa@cormesa.com

ALQUILER, VENTA, INSTALACIÓN,REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO

DE GRÚAS TORRE Y MONTACARGAS

Avinguda del Progres, nº 2Polígon Industrial Pedrafita

43470 LA SELVA DEL CAMP

Telf: 977 844 547 / Fax: 977 844 548www.cormesa.com / cormesa@cormesa.com

ALQUILER, VENTA, INSTALACIÓN,REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO

DE GRÚAS TORRE Y MONTACARGAS

Avinguda del Progres, nº 2Polígon Industrial Pedrafita

43470 LA SELVA DEL CAMP

Telf: 977 844 547 / Fax: 977 844 548www.cormesa.com / cormesa@cormesa.com

ALQUILER, VENTA, INSTALACIÓN,REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO

DE GRÚAS TORRE Y MONTACARGAS

Avinguda del Progres, nº 2Polígon Industrial Pedrafita

43470 LA SELVA DEL CAMP

Telf: 977 844 547 / Fax: 977 844 548www.cormesa.com / cormesa@cormesa.com

ALQUILER, VENTA, INSTALACIÓN,REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO

DE GRÚAS TORRE Y MONTACARGAS

Avinguda del Progres, nº 2Polígon Industrial Pedrafita

43470 LA SELVA DEL CAMP

Telf: 977 844 547 / Fax: 977 844 548www.cormesa.com / cormesa@cormesa.com

www.cormesa.es / cormesa@cormesa.es

Francesc Boixadós, president de la Cambra de Contractistes d’ObresAquest organisme agrupa 124 empreses que treballen per l’administració

Francesc Boixadós va ser proclamat a finals del mes de febrer com a nou president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Cata-lunya. La candidatura de Boixadós va ser la única que es va presen-tar a les eleccions i per tant no van ser necessàries eleccions i va ser la pròpia mesa electoral la que va procomar-lo com a nou president. La Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya és una orga-nització empresarial que agrupa de manera voluntària a les empreses constructores amb activitat a Cata-lunya i que habitualment contrac-ten amb organismes públics. Actu-alment són 124 les empreses que formen part d’aquesta associació.

Francesc Boixadós és un enginyer de Canals, Camins i Ports que ha desenvolupat la major part de la

seva trajectòria professional en el món de les empreses constructo-res, executat tot tipus de projectes d’infraestructures, especialment al nostre país.

La resta de la JuntaA més de Boixadós, a la nova junta de la CCOC hi trobem cinc vicepre-sidents i 14 vocals, que represen-ten a tot tipus d’empreses, grans, mitjanes i petites, ja siguin genera-listes o especialitzades. Els vicepre-sidents son Francisco Diéguez (FCC Construcción S.A.), Francesc Garcia (Construccions Soliu S.A.), Jordi Ru-bau (Construcciones Rubau S.A.), Ricardo Ruiz (OHL S.A.) i Xavier Tau-ler (COPISA).

NOMENAMENTS

11 març 2013

Tel. 977318023, mòbils 610205800 - 619265791tecnafrec@tecnafrec.cat - www.tecnafrec.cat

TECNAFREC Baix Camp, S.L.Energia solar, (tèrmica, fotovoltaica i eòlica)Aire condicionat, Ventilacions Climatització Passiva (Materials Canvi de Fase) Fred industrial i comercialMicrocogeneracióDissenys Energètics combinats

Tels. 977 826 755 / 629 187 915C. Vilanova, 3A - 43340 Montbrió del Camp

Pintures en generalDes de 1930

CONTENIDORS

Artur Mas diu a Reus que ens hem d’acostumar a la incertesaEl President de la Generalitat va ser el primer convidat dels Dinars Cambra que organitza la Cambra de Comerç de Reus.

El president de la Generalitat, Ar-tur Mas, va ser l’encarregat d’obrir a mitjan del mes de febrer el nou cicle Dinars Cambra que la Cambra de Comerç de Reus ha impulsat per convertir-los en un punt de troba-da i de debat entre empresaris i professionals del territori. De fet, en aquesta primera trobada que va comptar amb la presència de diferents associats del Gremi de la Construcció del Baix Camp, hi van participar al voltant de 250 perso-nes que van omplir per complet el saló d’actes de l’Hotel Brea’s de Masia Crusells, una nova instal·lació hotelera inaugurada recentment. El president de la Cambra, Isaac Sanromà, en la seva intervenció ini-cial va transmetre al president de la Generalitat la necessitat de donar respostes a les moltes inquietuds que tenen plantejades les empreses del territori, i més en una situació de crisi com l’actual.A propòsit d’aquesta reflexió, el

President Mas es va mostrar cons-cient de la inquietud que viu el país, però va assegurar que “estem en una època en què ens haurem d’acostumar a viure una mica en la incertesa i això requereix un perío-de d’adaptació de la societat”. En

ACTUALITAT EMPRESES

Mas també va fer una crida a l’optimisme davant d’un auditori format bàsicament per empresaris i polítics del territori.

Artur Mas, entre Isaac Sanromà i Josep Ramon Correal. Foto: Xavi Jurio

12 març 2013

aquesta línia, Mas es va mostrar convençut que “hi ha camins per a lluitar-hi, i un d’ells és fixar-se en la realitat, en aquella part del país que està creant les bases perquè les co-ses funcionin bé”. En aquest sentit, el president va posar com a exem-ple de coses que funcionen alguns exemples de les comarques de Tar-ragona. El cap de l’Executiu va as-segurar que “gràcies als guanys de competitivitat del país estic obser-vant un cert procés de tornar l’inte-rès per reindustrialitzar el país”.El cap de l’Executiu va dir, en un altre moment, que “el país està vi-vint un procés de canvi molt pro-fund, i la pregunta és si ho sabrem aprofitar”, i es va mostrar confiant en què “Catalunya té prou actius, gent i institucions com per marcar un perfil propi de projecte de futur i fer-lo a la seva mida”. “Amb els nostres recursos, podríem potenciar el nostre model, que es basa en la cooperació público-privada”, va in-sistir el cap del Govern.

Breu trobada entre Artur Mas i el Gremi de la ConstruccióAcabat el dinar i les preguntes que els periodistes van fer arribar al president de la Generalitat, Artur Mas va dedicar un breu espai de temps per reunir-se amb una representació del Gremi de la Cons-trucció del Baix Camp encapçalada pel seu president, Gregori Salvat. Acompanyat per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i també pel presi-dent de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, Artur Mas va dialogar breument amb els representants del gremi de constructors que van aprofitar per convidar-lo en un acte en el futur i també van exposar-li les dificultats econòmiques que passa el sector de la construcció.

ACTUALITAT EMPRESARIAL

13 març 2013

• ENERGIES RENOVABLES• GEOTÈRMIA• AEROTÈRMIA• TERRA RADIANT• ESTUDIS ENERGÈTICS I TERMOGRÀFICS• LOCALITZACIÓ DE CABLES SOTERRATS• ELECTRICITAT• FONTANERIA• GAS

Baix del Carme, 5143205 REUS

info@instalgirona.comTel. 977 310 733Fax 977 331 273

Mòbil 609 308 973

Carrer del Roser, 41 • 43201 Reus • Tel. 977 344 891 • exclpepvila@hotmail.comConsulti la nostra web: www.exclusivespepvila.com

Finestres PVC, perfileria Kömmerling, certificat AENOR

Tancaments plegables d’alumini

Finestres sostre Velux

Mampares de bany

Mosquiteres

Cortines verticals, venecianes, etc.

La finestra de PVC

FINESTRES DE PVC

EXCLUSIVES

EXCLUSIVES

Carrer del Roser, 41 • 43201 Reus • Tel. 977 344 891 • 655 922 484

Finestres de pvcPerfileria Kömmerling, certificat AENOR

Portes de garatge Hörmann

exclpepvila@hotmail.com www.exclusivespepvila.com

Tots els complements per les finestres

Xerrrada sobre novetats tributàries al sector de la construccióVa tenir lloc a la seu de l’Associació Provincial de Constructors d’Edificis L’Associació de Provincial de Pro-motors Constructors d’Edificis de Tarragona (APPCE) va organitzar el dimarts 21 de febrer al matí una xerrada-col·loqui amb dos especi-alistes del prestigiós bufet d’advo-cats Cuatrecasas, Gonçalves Pereira al voltant de les novetats tributàri-es més rellevants en el sector de la construcció i en el sector immobilia-ri. Aquesta xerrada, a la qual hi van participar una vintena d’empresaris i professionals del sector es va ce-lebrar a les instal·lacions d’APPCE al carrer Estanislau Figueras de Tar-ragona on regularment es realitzen cursets i seminaris monogràfics que tenen relació amb aquest sector econòmic.La jornada, molt ben rebuda pels professionals, es va dividir en dues parts. En la primera els advocats de Cuatrecasas, Golçaves Pereira, Anto-nio Gil i Deogracias Izquierdo, van parlar als assistents sobre el tanca-ment fiscal de l’exercici i també de l’impost de societats. Especialment van fer referència a la supressió i rè-

gim transitori de la llibertat d’amor-tització, la limitació de les despeses financeres, la limitació de la com-pensació de les bases imposables negatives i també la limitació en l’aplicació de deduccions. En la se-gona part d’aquesta jornada tècni-ca destinada a resoldre dubtes, els mateix advocats procedents de la delegació barcelonina d’aquest bu-fet van analitzar les darreres nove-tats en el sector tributari: l’actualit-

zació dels balanços, la limitació a la deducibilitat fiscal de les amortitza-cions comptables, els nous supòsits d’inversió del subjecte passiu intro-duït per la Llei 7/2012, la limitació de pagaments en efectiu, la nova regulació de les societats cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (SOCIM) o la nova declaració infor-mativa dels béns radicats a l’estran-ger i conseqüències de l’incompli-ment d’aquesta obligació.

FORMACIÓ

Deogracias Izquierdo, Antonio Gil i Jooan Mercadé.

14 març 2013

José Osuna, nou president de l’Agrupació Provincial de PromotorsL’empresari cambrilenc substitueix Manel Niñerola, que ha presidit aquesta entitat des del moment de la seva fundació l’any 1984

L’empresari cambrilenc José Osuna Ruiz ha estat nomenat com a nou president de l’Agrupació Provincial de Promotors Constructors d’Edifi-cis de Tarragona (APPCE) en subs-titució del també cambrilenc Manel Niñerola, que ha presidit aquesta associació empresarial des del mo-ment de la seva fundació l’any 1984. La decisió d’elegir José Osuna, que ja formava part de la junta directiva de l’APPCE des de feina prop de 20 anys, va ser per unanimitat de tots els membres de l’actual junta que van valorar i destacar la gran expe-riència que té en el sector i la vali-desa de la seva persona que ja ocu-pa altres càrrecs de responsabilitat en el sector, com ara la presidència de la FEGCO (Federació de Gremis de la Construcció de la província de Tarragona) i de l’Institut Gaudí de la Construcció (IGC).Un dels primers objectius que s’ha marcat José Osuna en aquest càrrec és impulsar el sector de la construc-ció i l’immobiliari a través d’un únic president que es converteixi en un interlocutor vàlid de tot el sector davant les administracions.

Conscient de les dificultatsOsuna és plenament conscient de les dificultats que està patint el sec-

tor de la construcció i el sector de la promoció en els darrers anys per la crisi econòmica que estem patint i per això reclama un esforç de tots

els agents implicats per intentar aconseguir una sortida. A més, Osu-na destaca les enormes potenciali-tats del territori de les comarques de Tarragona, que podrien permetre ajudar a superar aquesta situació d’estacament i d’incertesa.Jopé Osuna és el propietari de l’em-presa Construcciones J.Osuna de Cambrils i es dedica al món de la construcció des de fa 33 anys i tam-bé al món de la promoció immobili-ària des dels darrers 25 anys.

El nou president de l’APPCE es marca com a objectiu convertir-se en l’interlocutor únic davant les administracions

José Osuna, al seu despatx de Cambrils. Foto: La Façana

NOMENAMENTS

15 març 2013

cbr@grup-clau.catwww.grupclau.cat

Especialites en reformes

i manteniments

C/ Josep M. Carandell i Robuster, 743206 REUS

Telf.- 977.326.179

Techos continuos o desmontablesTrasdosados - Tabiques pladurAislamientos térmicos y acústicosProtección contra el fuegoEstanterías Aislamientos antihumedadTodo tipo de decoracionesLamas de aluminio y PVCTrabajos de yesoFachadas ventiladas

E-mail: raul_aisladur@hotmail.com646 511 780

www.aisladur.com

www.instalalegre.com• INSTAL·LACIONS

INDUSTRIALS

• ELECTRICITAT

• FONTANERIA

• CALEFACCIÓ

• GAS

• AIRE CONDICIONAT

• MANTENIMENT

C. Monestir de Poblet 2443205 REUSTel. 977 754 617Fax 977 775 694alegre@instalalegre.com

Gregori Salvat fa una crida a la unitat per tirar endavant el GremiL’Assemblea general del Gremi de la Construcció del Baix Camp va aprovar per unanimitat la gestió de la nova executiva

El Gremi de la Construcció del Baix Camp va celebrar el dijous 21 de març la primera assemblea general del Gremi de la Construcció del Baix Camp des de que Gregori Salvat en-capçala aquesta associació empre-sarial al capdavant d’una nova junta directiva. Una vintena de persones, entre l’ac-tual junta i diferents socis, van as-sistir a la junta que es va celebrar a les instal·lacions del Gremi que va aprovar per unanimitat la gestió de la nova executiva. Gregori Salvat, en la seva intervenció inicial, va par-lar de les dificultats del sector però també va dir que la feina del Gre-mi és ajudar a les empreses i per això es va comprometre a seguir treballant amb aquest únic objectiu. “Tots sabem les circumstàncies tant restrictives que vivim, però hem de resistir i tirar endavant com sigui, des del Gremi continuem amb la lluita del dia a dia per aconseguir feines i activitats que ens benefici-

ïn al col·lectiu”, va explicar Gregori Salvat en la seva intervenció inicial. El president del Gremi de la Cons-trucció del Baix Camp també va fer una crida a la unitat i a la col-laboració de tots els agremiats: “Seran benvingudes totes les vos-

ACTUALITAT GREMI

Una de les màximes preocupacions de l’executiva és continuar amb la lluita contra l’economia submergida

La junta executiva del Gremi, a lìnici de l’assemblea.

16 març 2013

SERVEIS DE JARDINERIA i paisatgisme per a particulars i comunitats

AGarnigreen

Paisatgisme & Jardineria

C/ Serè nº 4, urb. Planes del Puig 43392 Castellvell del Camp

& 619 244 720arnigreen.cat@gmail.com

ÀRIDS I CONSTRUCCIONS GIL, SL

Te l . 977 313 141www.a r i d sg i l . n e t - a r i d sg i l@ar i d sg i l s l . c om

ÀRIDS PER A LA CONSTRUCCIÓTERRES PER A JARDINERÍAPEDRES PER A DECORACIÓ

tres idees, els vostres suggeriments i inquietuds, convençuts que entre tots, amb l’aportació de cada un de nosaltres, ens en sortirem”, va dir.Salvat també va detallar durant las seva intervenció tot allò que s’ha aconseguit en el darrer exercici. Així, va fer referència al fet d’aconseguir l’esperada finestreta única, una de-manda del sector des de feia molts anys a l’ajuntament de Reus que, ara, un cop aconseguida, simplifi-carà de gran manera els permisos i les tramitacions que habitualment s’han de fer amb l’administració lo-cal.

Lluita contra l’economia submergidaGregori Salvat, a preguntes dels agremiats, va dir també que una de les màximes preocupacions de la nova executiva és continuar amb la lluita contra l’economia submer-gida que tant de mal està fent a les empreses agremiades que fan tota la seva feina seguint totes les re-gles i tota la normativa establerta. Salvat es va comprometre a iniciar una campanya de sensibilització ja sigui davant de les administracions com també davant dels ciutadans

per tal de donar a conèixer la pro-blemàtica de l’economia submergi-da al sector de la construcció. Però especialment va fer una crida a tots els agremiats per tal que denunci-ïn qualsevol suposada irregularitat, per petita que sigui.Salvat també va enumerar les xerra-des que s’han fet durant el 2012 a la

seu del gremi o la col·laboració amb altres organitzacions com la FEGCO o APPCE com són una xerrada so-bre l’aplicació de l’IVA, una sobre la Llei Òmnibus, una xerrada sobre la morositat a càrrec de Carles Just, diferents cursos de riscos laborals i una xerrada sobre la inaplicació del conveni de la construcció.

ATT

Andamios Técnicos Tejeda, S. L.

Telf: 977611057 www.andamiostejeda.com

Polig.Ind Perafort - C/3, Cantonada Cami de les Hortes, nave 54-C - 43152 –PERAFORT

ATT

Andamios Técnicos Tejeda, S. L.

Telf: 977611057 www.andamiostejeda.com

Polig.Ind Perafort - C/3, Cantonada Cami de les Hortes, nave 54-C - 43152 –PERAFORT

ACTUALITAT GREMI

Els agremiats que van assistir a l’assemblea del Gremi de la Construcció.

17 març 2013

Marcarfe instal·la una estructura en una vivenda a Mont-roig del CampL’empresa que dirigeix Miguel Ángel Martín va ser creada el 2004 a Cambrils

L’empresa cambrilenca d’estructu-res Marcarfe ha enllestit a finals de març l’estructura d’una vivenda a l’avinguda Catalunya de 34 de Mont-roig del Camp. Es tracta d’una casa integrada per una planta baixa i dues plantes de nova construcció de prop de 200 metres quadrats i un àtic. Aquest és el darrer treball que ha realitzat Estructuras Marcarfe a la Costa Daurada, on habitualment ha desenvolupat les feines i encàrrecs. Estructuras Marcafe Cambrils SL és una empresa familiar que va néixer l’any 2004 a partir de l’empresa Marcarro, una altra empresa famili-ar nascuda l’any 1980 i fundada pel seu pare.. En aquests moments Mar-carfe, empresa que disposa de la certificació de qualitat ISO 9001, ha realitzat també una obra a Roda de Berà i al mateix temps està a punt d’iniciar un altre encàrrec en terres gironines, concretament a la locali-

A PEU D’OBRA

tat de la Jonquera. “Hem d’anar on ens criden”, explica Miguel Ángel Martín, el propietari d’aquesta em-presa d’estructures.Martín és conscient de les dificul-

tats que passen les empreses de la construcció com a conseqüència de la paralització del sector i especial-ment si ens referim a noves cons-truccions. Martín recorda que l’any

Miguel Ángel Martín, entre els tres treballadors d’Estructuras Marcarfe.

18 març 2013

Bastides de qualitat al

servei del constructor.

Avda. La Granja, nº1243760 – EL MORELL

Tel.: 977.84.20.24Fax: 977.84.12.35Bastides de qualitat al

servei del constructor.

Avda. La Granja, nº1243760 – EL MORELL

Tel.: 977.84.20.24Fax: 977.84.12.35

Bastides de qualitat al

servei del constructor.

Avda. La Granja, nº1243760 – EL MORELL

Tel.: 977.84.20.24Fax: 977.84.12.35

2005 Marcarfe va arribar a facturar 6’5 milions d’euros , mentre que en el darrer exercici, l’empresa cam-brilenca va facturar al voltant de 780.000 euros. A nivell de personal, dels prop de 120 treballadors direc-tes que tenia l’empresa s’ha passat als quatre treballadors del 2012. Amb tot, Martín és optimista sem-

A PEU D’OBRA

pre i quan les empreses facin els canvis estructurals que siguin ne-cessaris per adequar-se a les neces-

sitats del mercat. “Com que no es un bon moment per les estructures hem decidit diversificar amb nous projectes com són la construcció de piscines, la rehabilitació d’edificis i vivendes i també els paviments es-tampats” va explicar a La Façana, poc abans d’enllestir la seva darrera estructura a Mont-roig del Camp.

L’empresa també acaba de construir una estructura a Roda de Berà i en breu treballarà a La Jonquera.

Operaris de Marcarfe, treballant a l’obra de Mont-roig i la façana amb l’estructura instal·lada.

19 març 2013

��������������������������������

����������������������� � �����������������������������

Obre al tràfic la nova rotonda a la N-340 al seu pas per CambrilsPermet unir els barris de la Pallissa i l’Eixample i facilitar la mobilitat

L’obra també permet pacificar el trànsit rodat de la zona ja que es fa disminuir la velocitat dels vehicles.

A mitjans d’aquest mes de març ha entrat en funcionament la nova ro-tonda situada a l’antiga carretera Nacional 340 al seu pas per Cam-brils que permet unir els barris de la Pallissa i l’Eixample d’aquesta localitat turística de la comarca. L’obra ha permès millorar la con-nectivitat d’ambdós barris i alhora, pacificar el trànsit rodat de la zona, ja que es disminueix la velocitat a conseqüència de la rotonda. A més, aquesta rotonda ha permès crear una nova zona d’estacionament a la part central de l’antiga carrete-ra, que permetrà descongestionar el barri de l’Eixample, que tradici-onalment ha tingut mancances en aquest aspecte.

Com es va anunciar, l’obra ha es-tat finançada amb els fons rebuts del Ministeri de Foment quan es va produir la desafectació de la carre-tera i aquesta va passar a titularitat municipal.

El projecte de millora d’aquesta part de Cambrils contempla en el futur l’enderroc del pont que serveix per travessar la Riera d’Alforja i que tra-

dicionalment ha significat una divi-sió del municipi i que ha comportat nombrosos problemes de tràfic i de mobilitat.

INFRAESTRUCTURES

20 març 2013

SalvadorAmorós Marimón

ESPECIALITATEN REPARACIONS i REFORMES

PALETA

APARIADOR

977 88 71 72646 22 70 56

Les comarques de Tarragona tenen 13.422 pisos nous per vendre A nivell de Catalunya, la xifra s’acosta als 80.000 pisos buits, una xifra que s’ha incrementat per l’aturada del sector immobiliari

El conseller de Territori i Sosteni-bilitat, Santi Vila, ha presentat re-centment el primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012. L’aturada del sec-tor immobiliari provocada per la cri-si dels darrers anys ha comportat l’acumulació d’un important estoc de pisos de nova construcció sense vendre. Conèixer la quantitat d’ha-bitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en ma-tèria de política d’habitatge de ma-nera molt més acurada.Actualment a Catalunya hi ha 79.331 pisos nous sense vendre, el que equival a 10,5 habitatges per cada miler d’habitants. La seva dis-tribució al territori, no obstant, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits), és precisament on la proporció relativa en funció del nú-mero d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants). En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acu-mulat tenint en compte la pobla-ció, amb 23,1 pisos buits per miler d’habitants. Pel que fa a les comar-ques de Tarragona, actualment hi

ha 13.422 pisos buits, una xifra que equival a 16’5 pisos buits per cada 1.000 habitants.

Conclusions Les dades d’aquest estudi fan pre-veure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense

vendre variarà segons la seva distri-bució territorial. Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habi-tatges en estoc, la ciutat de Barce-lona i l’Hospitalet presenten un ín-dex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quan-titat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.L’informe permet concloure que les comarques metropolitanes presen-ten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents muni-cipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promo-cions per tal d’evitar futurs proble-mes de disponibilitats d’habitatge.

COJUNTURA ECONÒMICA

Els estocs recomanen reactivar la construcció i la rehabilitació d’edificis per evitar la manca de disponibilitat d’habitatges en oferta a curt i mig termini.

21 març 2013

‘Construmat serà el punt de partida d’un nou saló per a un nou sector’Del 21 al 24 de maig, se celebra la 18ena edició de Construmat, el Saló Internacional de la Construcció de Fira de Barcelona

Construmat arriba a la seva 18a edi-ció. Pot avançar alguna novetat?Construmat és un saló que ha evolu-cionat al mateix ritme que ho ha fet el sector de la construcció del nos-tre país. En els bons temps, reflec-tia l’estat d’eufòria en què vivia la construcció espanyola. I en els mals temps, hem hagut de saber ajustar-nos a la realitat del mercat i oferir al sector solucions reals per fer front al difícil moment que estem vivint. Per això, hem dissenyat un Constru-mat diferent en què preval el valor afegit de la nostra oferta. Donada la situació del mercat a nivell nacio-nal, hem volgut transformar-nos en el ‘hub’ de connexió internacional de la construcció, atraient més de 170 projectes constructius de tot el món que busquen solucions i mate-

rials de construcció. A Construmat, volem obrir les portes dels nous mercats exteriors a la indústria de la construcció del nostre país. Fora de les nostres fronteres hi ha veri-tables oportunitats de negoci i no-saltres volem donar-les a conèixer.

‘Volem obrir les portes dels nous mercats exteriors a la indústria de la construcció del país’

L’ENTREVISTA: PILAR NAVARRO, DIRECTORA DE CONSTRUMAT 2013

Com s’ha dissenyat Construmat 2013? Ens pot explicar en què ha consistit la campanya itinerant in-ternacional de presentació del saló a tot el món?Ens vam posar a dissenyar Cons-trumat 2013 després del tanca-ment de Construmat 2011. Des de llavors, hem analitzat la situa-ció del mercat per poder oferir al sector una eina veritablement útil. En aquest sentit, la canvi-ant situació econòmica d’aquests anys ens ha obligat a anar ajus-tant-nos a la realitat de cada moment. Això sí, vam decidir seguir el camí de 2011 on vam fer una gran aposta per incrementar el grau d’internacionalitza-ció de la fira, que es va fer visible amb la presèn-cia d’un elevat nombre de pro-fessionals del Brasil, per exem-ple. En aquest període hem po-gut comprovar que a l’exterior hi ha un mercat molt important per a les nostres empreses que han acumu-lat una sòlida experiència que els

permet optar a qualsevol projecte de construcció. Per això, hem dis-senyat un ambiciós road show iti-nerant que ens ha portat a, pràc-

Pilar Navarro, directora de Construmat 2013.

22 març 2013

ticament, els cinc continents amb l’objectiu de detectar oportunitats de negoci i portar-les a Constru-mat perquè els nostres expositors puguin tenir accés a elles. Ens hem agafat la maleta i ens hem anat a visitar Argentina, Brasil, Xile, Cuba, Colòmbia, Perú, Uruguai, Marroc, Algèria, Tunísia, Dubai, Qatar ... Tot per poder oferir una inèdita cartera de projectes que seran presentats a nivell mundial al Fòrum Contract, dissenyat per posar en contacte oferta i demanda.

En les darreres edicions, Constru-mat ha posat el focus en tres ei-xos temàtics com la sostenibilitat, la internacionalitat i la innovació. Se seguirà el mateix camí?Construmat 2011 es basa en tres blocs temàtics: El Fòrum Contract és la gran aposta per la internaciona-lització. Més de 170 projectes, amb una inversió potencial de 30.000 milions d’euros, vénen a Barcelona a la recerca de proveïdors. Des de la rehabilitació de l’Havana Vella fins l’innovador Puerto Madero a Buenos Aires, passant pel programa ‘Minha Casa, Minha vida’ del govern brasiler per eradicar les faveles.El Construmat Innovation Center serà el fòrum internacional de trans-ferència de la innovació tecnològica on diversos centres tecnològics de construcció de tot el món ens pre-sentaran els seus prototips més in-novadors perquè puguin ser adqui-rits per alguna de les companyies participants al saló i, així, facilitar la seva arribada al consumidor final.I el Building Solutions Congress re-unirà els millors projectes i pràcti-ques seguint els paràmetres de la innovació, la sostenibilitat i la

rehabilitació i l’eficiència energè-tica.

Donades les circumstàncies actuals, quins són els principals objectius que es planteja Construmat? ¿Creu que el sector ho segueix conside-rant com una eina útil?Estem passant, a nivell general, un moment especialment complicat en el qual, a més, s’estan posant en qüestió les maneres de fer les coses que es feien en el passat. I aquesta situació s’està donant al món firal. Amb una excepció, aquest debat no es dóna en països on la crisi no està sent tan greu com és el cas

d’Alemanya. Però, donades les cir-cumstàncies, hem de saber adaptar-nos a la realitat i buscar la millor fórmula per fer-nos importants per al sector. Es tracta d’oferir un retorn real de la inversió a l’expositor amb un visitant de qualitat amb el qual es pugui arribar a establir negocis.

Considera que amb la crisi del sec-tor un certamen com Construmat té raó de ser?Aquell Construmat mastodòntic que col·lapsava la ciutat i que generava més de 200 milions d’euros en eco-nomia induïda és cosa del passat. Passat recent, però passat. Perquè el sector ja no és el mateix. La cons-trucció espanyola està vivint un du-ríssim procés de reconversió en què no li està ajudant gens ni l’entorn ni la mateixa administració. Cons-trumat vol ser l’eina que ajudi el sector a sortir de la crisi. En aquest sentit, aquest Construmat, que ofe-reix solucions i alternatives reals, té raó de ser. Molta raó de ser.

L’ENTREVISTA: PILAR NAVARRO, DIRECTORA DE CONSTRUMAT 2013

‘La construcció espanyola està vivint un duríssim procés de reconversió en què no li està ajudant gens ni l’entorn ni la mateixa administració’

Interior d’un dels salons de la darrera edició de Construmat 2011.

23 març 2013

ANGUERAInstalaciones Frigoríficas

Sdad. Ltda.

DESDE 1939

Oficinas, Talleres y Exposición: Tel. 977 75 46 44C/ Tetuán, 1 (Esq. Av. Carrilet) - 434205 REUS Fax: 977 75 49 00

e-mail: ifa@ifa.cat

Jornades tècniques sobre paviments continus a la constructora COASAEl director tècnic de Pavindus va ser l’encarregat de presentar a Reus les darreres novetats del sector als assistents

L’empresa reusenca COASA, cons-tructora especialitzada en el sector de l’edificació industrial i en l’obra pública, va celebrar el passat dia 21 de febrer la primera edició de les jornades tècniques que ha previst realitzar en els propers mesos adre-çades a arquitectes, caps d’obra i tècnics diversos que treballen en el sector de la construcció. En aquesta ocasió, la jornada -celebrada a les instal·lacions de COASA al Tecno-parc de Reus- va estar dedicada a presentar diferents novetats en pa-

viments continus, rehabilitació de paviments i alta decoració. Aquesta jornada va anar a càrrec del direc-tor tècnic de l’empresa barcelonina especialitzada en paviments conti-nus Pavindus, Joan Ibañez, que es va encarregar de presentar aquests nous materials i tècniques a una vintena d’assistents. La jornada es plantejava a partir d’una sèrie de preguntes: Quines solucions hi ha per rehabilitar pa-viments amb un espessor de menys

de 1 cm? Com es col·loquen aquests materials? Quines característiques i ga-ranties tenen? Quin paviment respon mi-llor a cada necessi-tat? Quines opcions hi ha per una obra nova? I per a pavi-ments continus de-coratius?Daniel Asensio, di-rector general de COASA, es va mos-trar força satisfet de l’acollida d’aquesta primera edició de les jornades tècniques i va explicar que s’ha-via confiat en Pavin-dus perquè és una empresa que a partir d’ara serà represen-tada a les comarques de Tarragona des de COASA i perquè té una llarga experiència i prestigi en el sector dels paviments. Al llarg de la jornada, Ibáñez va lliu-rar als assistents diferent material gràfic i va presentar alguns exem-ples de col·locació dels materials a l’obra, diferents solucions d’obres (industrials, residencials, comerci-als, etc). Així, Ibáñez va explicar les diferències entre paviments in-situ

(formigó, resines, autonivelants o microciments) i les paviments no in situ (PVC, linòleum, manises de porcellana,...). En quant a formi-gons també es van presentar dife-rents novetats així com els acabats granat, semifratasat, fratasat, pavi-ments impresos o els acabats de-coratius: envernissat, ceres, cristal-lització química, cristal·lització mecànica, enduridors i protectors hidrofugants oleo-repel·lents.

El director general de COASA, Daniel Asensio, va anunciar que en el futur realitzarien noves jornades tècniques

EMPRESES

Dalt, Daniel Asensio i Joan Ibáñez. Baix, els assistents a la jornada tècnica de Coasa”

24 març 2013

servei total a la construccióforjats

ceràmica tradicionalmaterials d’unió

servei camió-grua

pavimentsrevestiments

reforma integralde cuina i bany

Carretera de Cambrils a Reus, Km. 343330 RIUDOMS (Tarragona)

Tel. 977 850 840 Fax 977 768 356info@gero10.com

El grup IBM inaugura a Reus el Centre d’Innovació Tecnològica Té com a objectiu desenvolupar projectes tecnològics per incrementar la productivitat d’empreses i institucions

El passat dia 20 de març va tenir lloc la inauguració del Centre d’Innova-ció Tecnològica (CENIT) de Reus, gestionat per la companyia INSA (empresa del Grup IBM). Aquest Centre, el quart que crea aquesta companyia a Espanya, té com a ob-jectiu principal desenvolupar pro-jectes tecnològics per incrementar la productivitat de les empreses i institucions des de Catalunya.Actualment en aquest Centre, situ-at a l’edifici Tecnoparc de Reus, hi treballen més de 50 professionals que presten serveis a la Generalitat de Catalunya en virtut del contracte adjudicat a la UTE formada per IBM

i INSA dins l’àrea de gestió sociosa-nitària durant el mes de juliol.Aquest centre se suma a la xarxa

de centres CENIT que INSA ha anat desplegant a Espanya des de que l’octubre de 2006 comencés a fun-cionar el primer centre ubicat a la ciutat extremenya de Càceres i pos-teriorment obrissin portes els ubi-cats a Salamanca i Ourense.En l’acte inaugural van intervenir Carles Flamerich, (director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat), Car-les Pellicer (alcalde de Reus) i di-versos executius d’IBM i INSA, entre ells Marta Martínez Alonso (presi-denta d’IBM Espanya, Portugal, Grè-cia i Israel) i Pilar García-Ceballos (directora general de INSA).

EMPRESES

25 març 2013

Pol. Ind. de Constantí - Av. de les Puntes, s/n - 43120 CONSTANTÍTel. 977 52 46 46 - Fax 977 52 46 52 - a/e: fpoch@ferrospoch.com

www.ferrospoch.com

ferros poch, s.a.

• CONSTRUCTORS DE NATURA• JARDINERIA INDUSTRIAL• VIVERS DE PRODUCCIÓ• VENDA AL MAJOR I DETALL• FLORISTERIA LISARTFLORAL• EVENTS EN GENERAL• SERVEI DE CAFETERIA

C. Sant Antoni 13 - Tel. 977 85 00 59Fax 977 76 88 14 - 43330 RIUDOMS oficines@vivers-jordis.com

-ELECTRICITAT

-FONTANERIA

-CLIMATITZACIÓ

-CALEFACCIÓ

-ENERGIA SOLAR

-BUTLLETINS

C/ Bertrán de Castellet nº 2A, local derecha. REUS 43203 Tarragona

Manuel Espinosa Francesc Oller& 636 209 104 & 620 792 990

servi.ma.f@hotmail.com

I N S TA L · L AC I O N S & M A N T E N I M E N T S

Carles Pellicer assegura que Reus ‘és una ciutat que suma i amb futur’L’alcalde de Reus va pronunciar la conferència anual de l’estat de la ciutat

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va pronunciar la tradicional conferèn-cia de l’Estat de la ciutat el passat dilluns 25 de febrer a la sala d’actes del Centre de Lectura en un acte or-ganitzat pel Col·legi de Periodistes. Amb el títol «Reus: una ciutat que suma, una ciutat amb futur», Pelli-cer va fer balanç de la feina feta i dels projectes de futur. L’alcalde va resumir el projecte de ciutat del govern de Reus com una ciutat on ningú quedi al marge; amb una economia diversificada, dinàmica i amb marca de qualitat; una escala humana, amable, propera, cívica i segura; referent en cultura, amb la força i la potència de les entitats, amb visió de territori. «Avancem amb fermesa en la con-solidació definitiva d’un projecte —fruit d’un pacte de govern fort— que vol fer de l’Ajuntament un ins-trument útil i proper a la ciutadania, al servei del desenvolupament eco-nòmic i social, i que contribueixi a situar la ciutat al mapa global amb una marca singular de referència i

d’excel·lència», va afirmar l’alcalde durant la conferència.La conferència també va servir per concretar el projecte de ciutat amb l’anunci de tres nous projectes:La Borsa d’Habitatge Assequible, un projecte que l’Ajuntament, en col-laboració amb entitats bancàries, posarà en marxa pròximament un nou instrument perquè els propie-taris d’habitatges els puguin oferir a preus assequibles (menys de 200

euros al mes) a les persones que no poden accedir a preus de mercat; el Centre de les Arts del Circ i del Gest que pretén impulsar el projecte per potenciar el talent i consolidar el paper de Reus en el mapa cultural del país que s’ubicarà a les instal-lacions de l’antiga Escola Sant Ber-nat Calbó i el Consell de ciutat que properament es presentarà dins del nou reglament de participació ciu-tadana.

ACTUALITAT

Carles Pellicer, alcalde de Reus, durant la seva intervenció al Centre de Lectura.

26 març 2013

Torna la Ganxet Pintxo, la ruta de tapes de ReusLa propera edició d’aquest exitós certamen es realitzarà de l’11 al 23 d’abril

La Cambra de Comerç de Reus ja ha tancat les dates per la celebra-ció de la quarta edició de la Ganxet Pintxo, la ruta de tapes de Reus. Es realitzarà a mitjan del mes d’abril, concretament del dijous 11 al di-marts 23. Precisament l’organització ha volgut allargar aquests dos dies (tradicionalment finalitzava en diu-menge) per aprofitar la celebració de la diada de Sant Jordi (una de les jornades amb més moviment co-mercial a la ciutat) generant sinergi-es que reverteixin en positiu en els establiments participants. En aquesta propera edició seran al voltant d’una seixantena els establi-

ments de la ciutat que s’han sumat a aquesta iniciativa que ha estat un èxit en les edicions celebrades fins al moment. En aquesta ocasió, l’organització ha decidit mantenir els preus de les edicions anteriors de 2’5 euros per tapa més beguda i esperen superar les vendes d’al-tres edicions que van arribar a les 200.000 tapes servides.Tota la informació sobre la Ganxet Pintxo es podrà aconseguir a tra-vés de la web www.ganxetpintxo.cat i també amb les xarxes socials de facebook i twitter on aquest es-deveniment ciutadà hi té una gran presència.

SOCIETAT

27 març 2013

Els molts anys que porto assessorant al Gremi de la Construcció del Baix Camp m’ha permès conèixer a multitud de constructors i diferents professionals rela-cionats amb el sector.Sovint, quan aquests arriben al meu despatx, és per-què tenen ja un problema o conflicte amb el promo-tor o amb els seus sot-contractats de difícil solució. La causa d’aquest problema acostuma ser un dèficit de previsió alhora de documentar el contracte que els uneix: l’arrendament d’obra.No hi ha contracte. Aquesta és la frase que em contes-ten molts constructors quan els hi pregunto si hi ha res signat. Però aquesta res-posta acostuma ser del tot errònia. El fet cert, és que sí que hi ha contracte, però aquest és oral o verbal, no per escrit. En l’àmbit de la construcció no cal que els constructors facin sempre un contracte de compravenda, per escrit per cada obra o reforma que facin. Pot ser convenient que ho facin, si l’obra a executar és de quantia considerable. Però si es tracta d’una obra o reforma petita, sembla excessiu.En aquest darrer cas (obra o reforma petita), és molt escaient fer signar al nostre client (promotor/propie-tari) un pressupost. Aquest document fa les funcions del tiquet de compra quan anem a un supermercat, continuant amb el símil. El pressupost és la prova del contracte d’arrendament d’obra i fins i tot s’erigeix en el propi contracte d’obra.Però vet aquí de la importància d’aquest pressupost. Aquest és també un dels grans mals que em trobo amb els constructors, quan visiten el meu despatx. El pressupost passa a ser el document essencial del contracte d’obra. Cal que estigui perfectament iden-tificat que és allò que s’ha de fer, que s’inclou en el

Els contractes en la construccióCarles Just Faro. Advocat del Gremi de la Construcció del Baix Camp.

El pressupost és la prova del contracte d’arrendament d’obra i fins i tot s’erigeix en el propi contracte d’obra. De fet, és el document essencial d’aquest contracte d’obra.

mateix i que resta exclòs. I per suposat, fixar el preu, deixant clar si és amb IVA o sense IVA i el termini de pagament. I sobre tot signat, en totes les fulles, no només en la darrera. Es obvi que tots els folis prece-dents, si no estan signats, poden ser substituïts per altres amb diferent contingut.I ara ve quan el maten: les modificacions d’obra i les partides extres. Sempre o quasi sempre, una obra es planteja inicialment d’una forma, i entre tant s’executa, el promotor o la direcció facultativa introdueix canvis que deixen obsolet el pressupost inicial. La resposta del constructor diligent, ha de ser el de te-

nir la disciplina de fer signar al seu client una ampliació o modificació del pressu-post inicial. Si no es fa, el conflicte està servit, doncs sovint, el client mal paga-dor troba excusa per dir que “això havia d’entrar en el pressupost inicial” o que “jo no et vaig fer aquest en-càrrec ampliatori de l’obra”.

En definitiva, neguen al constructor l’increment o mo-dificació de l’obra, i si no s’ha signat cap document ampliatori del pressupost, l’enfrontament està garantit. Tot això pot semblar molt obvi. Ho és. Però per desgrà-cia es del tot habitual que les parts no signin res o allò que estigui signat, sigui del tot defectuós. L’excusa sempre és la mateixa: la confiança o amistat. Fa molts anys que els conec, em diuen. Però jo sempre recordo als meus clients, que els jutjats estan plens de persones que es tenien plena camaraderia i confiança. I així acaben. Començant pels matrimonis que es van jurar amor i fidelitat eterna i acaben llançant-se els trastos pel cap en la sala de vistes. La confiança no ha d’anar en perjudici de la diligència. Prenguem nota.

OPINIÓ

L’advocat respon

28 març 2013

‘Josep Gomis. La solitud del despatx’Autor: Josep Gomis (amb la col·laboració de Quico Domènech)Editorial: Cosse-tàniaPreu: 16’70 euros

Sinopsi: Per què un polític que va començar la seva activitat pública durant el franquisme va arribar a ser conseller del govern de la Generali-tat amb Jordi Pujol? Ell mateix, en aquest llibre, fa una mirada enrere a tota aquesta trajectòria de manera que s’hi entreveuen tant les motiva-cions profundes que han presidit el llarg camí recorregut, com algunes de les anècdotes que ajuden a en-tendre tant la seva trajectòria com les diferents etapes que ha viscut el país des dels anys seixanta ençà.

‘Km 11. Relats abans de la inde-pendènciaAutor: VV.AA.Editorial: Cosse-tàniaPreu: 12’30 euros

Novetats literàries de Sant JordiSinopsi: Una transcendental final de futbol a la villa y corte, una reapa-rició inesperada entre els gels del Pedraforca, una organització secreta sense pèls a la llengua, una escato-lògica visita al cor del Priorat, una romàntica cita a cegues amb un mi-lió i mig de testimonis… Són només algunes de les històries de proximi-tat incloses en aquest recull que cal llegir abans no arribi la indepen-dència de Catalunya. Ironia, humor, història i actualitat es barregen en onze contes ordits amb rauxa i amb seny.

‘Plans de futur’Autor: Màrius SerraEditorial: ProaPreu: 21’50 eurosSinopsi: ‘Plans de futur’ novel·la el peculiar entorn familiar del mate-màtic Ferran Su-

nyer, paraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional als anys cinquanta i seixanta malgrat les seves limitacions i l’ostracisme a què el va sotmetre la universitat franquista. Les veritables protago-nistes, però, són les seves dues co-

sines, Maria i Àngels Carbona, que van estar al seu costat des de la infància i li van dedicar la vida. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona con-trasten amb l’actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L’acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d’es-tiueig empordanesa a Vilajoan.

‘La necessitat de ser útil’Autor: Teresa Prous i Moisès BroggiEditorial: Edicions 62Preu: 15 euros

Sinopsi: Fruit de les converses so-bre el sentit de la vida que el doc-tor Broggi ha mantingut amb Teresa Pous, La necessitat de ser útil recull unes reflexions profundes, sàvies, plenes d’humilitat, coratge i lucide-sa sobre com viure en plenitud. La meditació principal se centra en la necessitat de ser útils, tant per a un mateix com per als altres, tant en la vessant individual com en la dimen-sió social o col·lectiva de país.

SERRALLERIA DE FERRO I INOXAUTOMATISMES I MANTENIMENTS

C/ ENERGIA, 4B - POL. IND LA DRECERA (LA SELVA DEL CAMP)T. 977 84 59 05 / 699 93 76 52 KPCM@KPCM.ES www.KPCM.es

LLIBRES

29 març 2013

30 març 2013

Treure el MisteriLluís Salvat BarcelóPresident de la Confraria de Nostre Pare Jesús a la Columna i de la Germandat de Sant Antoni de Pàdua

BUTLLETA D’AFILIACIÓDADES DE L’EMPRESA o PARTICULAR

DADES BANCÀRIES

Nom

Domicili

Població

Banc Oficina Dig. Control

Compte corrent

C.P.

Telèfons

Data afiliació

Signatura

Germandat de Sant Antoni de Pàdua i Confraria de Nostre Pare Jesús a la Columna

Germandat Confraria

Quota Anual 25 e Quota Anual 26 e

Quan llegiu aquestes ratlles ja hau-rem tret el pas a la processó de del Sant enterrament, o de manera més col·loquial el Misteri. Dic això del Misteri perquè és el que et diuen els amics quan els dius de partici-par en la processó del Sant enter-rament.“Ja tens preparat el Misteri?”, o be “com teniu el Misteri?”, em diuen.El nostre com be ja sabeu és el pas del Paletes per això Jesús es recolza en un element d’obra que és fona-mental per aguantar un edifici, que és la columna.Com a misteri podem trobar aques-ta definició.MISTERI: Cadascun dels també anomenats passos que surten a la processó. Són una mena de ta-bernacles damunt dels quals hi ha disposades figures que representen escenes de la passió de Nostre Se-nyor, en forma d’imatges que poden ser totes esculpides, o en part es-culpides i vestides de roba. Desfilen sobre rodes o són portades a coll per membres de les confraries, o

germandats corresponents.La Nostra Confraria des de l’inici de la seva fundació treia el Pas o Miste-ri de Nostre Pare Jesús a la Columna a coll. La gent esperava veure el Pas dels Paletes que avançava marcant un ritme oscil·lant que emociona-va als que assistien a la processó. Això era abans de la davallada de la processó als anys de la transició democràtica,Va ser un temps en que els Miste-ris, o sigui les coses relacionades amb l’església catòlica no estaven de moda i les processons de Set-mana Santa com a manifestacions religioses van estar a punt de de-saparèixer.Amb el temps i després d’uns anys de no treure el pas i amb la nor-

malització de la democràcia actual, van tornar els ànims per a fer sortir el pas de nou.Això de treure de nou el pas a coll va esdevenir un fet del passat de la Confraria i es va decidir treure el pas sobre rodes.Les circumstàncies que envoltaven treure el pas de nou a coll eren complexes i es va decidir simplificar per tal d’assegurar que el pas sorti-ria cada any.Però el nostre Misteri te un caràcter especial que fa que ens plantegem constantment que el nostre pas ha de tornar d’una manera o altre a ser portat a coll. És un comentari que encara sentim cada any de la gent que ve a veure la processó del Sant Enterrament.Deixo aquest pensament que és majoritari en la nostre confraria per veure si tots plegats ens animem a tornar a treure el nostre pas a coll, ja se que és complex i comporta molta implicació per part dels con-frares però us animo a que tots hi penseu.

A veure si entre tots plegats ens animem a tornar a treure el nostre pas a coll en la processó del Sant Enterrament

AFILIACIÓAlcalde Joan Bertran, 13-15 Baixos - 43202 REUSTel. 977 32 30 13 - Fax 977 33 00 96administracio@gremiconstrucciobaixcamp.comwww.gremiconstrucciobaixcamp.com

DADES DE L’EMPRESA

DADES BANCÀRIES

Núm./Ref:

Nom empresa

Domicili

Població

E-mail

Representant legal

DNI del representant legal

Càrrec

Núm. patronal Seguretat Social

Quota Banc Oficina Dig. Control

Número de compte corrent

NIF

C.P.

FaxTelèfon

Tel. Mòb.

Data naixement

a omplir pel Gremi

Data afiliacióa omplir pel Gremi

Signatura i segell de l’empresa

31 març 2013

Conforme l’establert en la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), li informem que les dades personals proporcionades son confidencials i formen part dels fitxers de titularitat de GREMI DE LA CONSTRUCCIÓ DEL BAIX CAMP amb la finalitat d’agilitzar la nostra gestió i servei, així com proporcionar-li informació referent als nostres productes i serveis, tret que ens manifesti al contrari. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i en el seu cas, oposició, enviant un escrit acompanyat d’una fotocòpia del D.N.I a la següent adreça: C/ Alcalde Joan Bertran, 13-15 43202 REUS Si en 30 dies no ens comunica el contrari, entendrem que les seves dades no han estat modificades, i que vostè es compromet a notificar-nos qualsevol variació i que tenim el consentiment per a utilitzar-les a fi i efecte de poder fidelitzar la relació entre ambdues parts.

Fran

sesc

Usa

ch S

anch

ez. C

orre

dor d

’ass

eg. R

eg. C

ol.le

gi M

edia

dors

de

TGN

, nº 1621.

Nº d

e R

egis

tre D

GPF

A: F175G

C. R

.C. a

sseg

urad

a en

Com

pany

ia A

llian

z . C

apac

itat f

inan

cera

sego

ns ll

ei.

E S P E C I A L I T Z A T S E N P R O D U C T E S D I R I G I T S A L S E C T O R D E L A

C O N S T R U C C I Ó *Assegurança Decennal. *Assegurança de Tot Risc de Construcció. (Obra civil i pública ) *Afiançament de Quantitats Anticipades . * Avals davant l’administració.

*Responsabilitat Civil General. *Assegurança d’Accidents de Conveni. *Responsabilitat Civil d’Administradors i alts càrrecs.

Pressupostos personalitzats per flotes de vehicles, assegurances de salut, subsidi, edificis acabats, consulti’ns sense compromís.

Avda. Ramon i Cajal, 76 local 3 43005 TARRAGONA

Telf. 977 25 26 41 Fax 977 25 26 66

nmunne@uncorredoria.eu

Fran

sesc

Usa

ch S

anch

ez. C

orre

dor d

’ass

eg. R

eg. C

ol.le

gi M

edia

dors

de

TGN

, nº 1621.

Nº d

e R

egis

tre D

GPF

A: F175G

C. R

.C. a

sseg

urad

a en

Com

pany

ia A

llian

z . C

apac

itat f

inan

cera

sego

ns ll

ei.

E S P E C I A L I T Z A T S E N P R O D U C T E S D I R I G I T S A L S E C T O R D E L A

C O N S T R U C C I Ó *Assegurança Decennal. *Assegurança de Tot Risc de Construcció. (Obra civil i pública ) *Afiançament de Quantitats Anticipades . * Avals davant l’administració.

*Responsabilitat Civil General. *Assegurança d’Accidents de Conveni. *Responsabilitat Civil d’Administradors i alts càrrecs.

Pressupostos personalitzats per flotes de vehicles, assegurances de salut, subsidi, edificis acabats, consulti’ns sense compromís.

Avda. Ramon i Cajal, 76 local 3 43005 TARRAGONA

Telf. 977 25 26 41 Fax 977 25 26 66

nmunne@uncorredoria.eu