ERC - Acci Granollers 2015JoventutPg. 1 de 6Una poltica de Joventut per a un nou Granollers

INTRODUCCI Els joves massa vegades hem tingut la sensaci que la ciutat que ens estimem, Granollers, ens va expulsant del seu interior. B sigui perqu no trobem feina i hem de marxar, o b perqu busquem un habitatge adaptat als nostres ingressos i les nostres necessitats, o b perqu no hi trobem els espais doci que ens agradaria trobar-hi. Els motius daquest amor-odi sn diversos, com ho som els joves que hi vivim.I s que lestructura social dels joves de la nostra ciutat s molt heterognia, tal i com ho s la poblaci adulta. Podem trobar joves que treballen des dels 16 anys, estudiants universitaris o de formaci professional, joves que pateixen exclusi social, joves nouvinguts que voldrien ser part activa de la nostra societat, gent que surt els caps de setmana, que participen en associacions, etc. Per, malgrat aquesta diversitat, compartim una srie de problemes pel fet de ser joves i destar en una etapa decisiva de la nostra vida. No es tracta tan sols de les dificultats econmiques per la dificultat dincorporar-se al mn laboral. Els joves que tenen la sort dhaver superat latur es troben amb una situaci de forta precarietat (per raons com la temporalitat, sous baixos, subocupaci, accidents laborals, entre daltres). Aquesta precarietat, lligada als preus impossibles dels habitatges per als joves, ha comportat que ledat de emancipaci dels joves del nostre pas sigui de les mes altes dEuropa. Una dada que malauradament s encara pitjor a la nostra ciutat. No s difcil veure com tot sovint es banalitza aquest fet i satribueix la responsabilitat directa daquest problema als propis joves, acusant-los dapatia o de manca de voluntat per assumir responsabilitats adultes. La nostra societat ha de ser conscient que el problema de fons no s dels joves ni lhan generat ells. I s per aix que les poltiques de la Regidoria de joventut han destar marcades en el treball diari per eradicar aquestes desigualtats i shan de basar sobretot en la creaci de poltiques que els facilitin lemancipaci. La joventut s una etapa de la vida marcada pel fet de ser un procs general dassoliment progressiu dautonomia personal, que finalment hauria de desembocar en lemancipaci de lindividu.s necessari, doncs, que les poltiques de joventut incorporin tots aquests elements, ja que es tracta de situacions noves que demanen solucions noves. Un exemple molt clar daix el tenim en lhabitatge: una poltica dhabitatge juvenil ha de tenir en compte les noves formes de convivncia, que es donen bsicament entre la gent jove. En un moment de canvi de rols, en qu la gent jove no pot seguir els models dels adults, per que en necessiten de nous, tots nosaltres innovem en les nostres decisions personals, que a nivell collectiu esdevenen molt importants. Per aix la gent jove ha de poder dir com vol comenar a ser adulta, i aix t repercussi en les poltiques dhabitatge, docupaci, densenyament, de sanitat, etc.Els joves necessitem un conjunt de poltiques especfiques, per tractar els problemes especfics de la joventut. Les poltiques de joventut han daconseguir, com a objectiu estratgic, lemancipaci de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb capacitat de construir i desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de participaci en projectes collectius.Per aix, des de les JERC i els altres joves de la coalici Acci per Granollers, proposem una poltica de joventut basada en la participaci real dels joves i en que la revaloritzaci de la regidoria de joventut com a pea clau de lAjuntament i de la ciutat.

OBJECTIUSEl nostre programa electoral lhem estructurat en tres grans blocs: Participaci, Cultura i valors republicans, i Economia, treball i formaci. Tanmateix, aquestes tres seccions vertebren una nica visi de com les JERC considerem que l'Ajuntament pot transformar la vida dels joves. Aquesta visi pot sintetitzar-me en els segents objectius: Contribuir a lemancipaci de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb capacitat de construir i desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de participaci en projectes collectius. Dotar als joves de la formaci necessria per a assolir autonomia com a treballadors i ciutadans. Contribuir a fer una societat ms forta, cohesionada i ms lliure fent del foment de lassociacionisme juvenil i la promoci de la participaci dels joves i les joves opcions estratgiques de les poltiques de joventut. Ajudar la gent jove a construir amb llibertat els seus projectes vitals de futur fent de leducaci i la cultura, laccs a lhabitatge i locupaci de qualitat els elements que garanteixin el seu projecte emancipador Millorar el benestar i la qualitat de vida de la gent jove fent de la salut, el lleure, el consum, lesport i la mobilitat opcions compatibles amb el desenvolupament sostenible, la inclusi social i el progrs global Treballar per una ciutat capdavantera en la defensa dels drets i les llibertats tenint en compte i considerant la diversitat i la desigualtat sexuals, tniques, de pensament i espirituals, territorials, fsiques o psquiques, socials i culturals. Treballar per tal que aquesta diversitat no sigui un obstacle sin la garantia de la igualtat doportunitats de totes les persones joves de la ciutat. Promoure la concepci ciutadana del pas i de la ciutat. Cal que els joves se sentin identificats amb la seva comunitat local i nacional i en formin part de manera activa.

PROPOSTES DACTUACI

1. PARTICIPACI JUVENILDes de les JERC, entenem com a participaci poltica tota activitat que es realitza a nivell pblic i ciutad, des de la seva expressi bsica institucional, el vot, passant per la militncia poltica, sindical o de moviments socials i arribant a qualsevol tipus d'associacionisme o pertinena a organitzaci esportiva, cultural o cvica.s per aix que proposar des de les institucions iniciatives de participaci s difcil, en tant que l'Ajuntament no ha de capitalitzar els projectes d'organitzacions que no pertanyen a l'entramat institucional.Aquest s el cam que ha intentat fins ara el consistori granoller, intentant apoderar-se del rdit social d'iniciatives participatives d'organitzacions alienes a les institucions. D'altra banda, la lnia poltica en participaci poltica ha estat ms passiva que qualsevol altra cosa.s per aix que des de les JERC fem les segents propostes programtiques per revertir aquesta situaci: Codisseny de poltiques pbliques de joventut. Per tal de tenir projectes encara ms slids i potents a la nostra ciutat, cal implicar els propis destinataris d'aquests projectes. Volem la total obertura en la fase de diagnosi i disseny de les poltiques pbliques de joventut als joves. Que ells tamb ajudin als equips tcnics a dissenyar-les, de forma bottom-up (de baix a dalt), enlloc de la clssica concepci top-down (de dalt a baix) que impera en les nostres institucions. Creaci del Consell de Joventut. Apostem per la creaci d'un organisme que no depengui de la Regidoria de Joventut per que influeixi en la seva presa de decisions de forma vinculant. Seguint el model dels consell locals de joventut de Catalunya, tindr la seva prpia mesa i hi tindran representaci tots els partits poltics de la ciutat sense importar si tenen o no representaci -, associacions, organitzacions i clubs esportius de joves o amb joves, representants dels estudiants, regidoria i tcnics de l'mbit de joventut, amb igualtat de veu i vot. El Consell prendr decisions vinculants i dissenyar projectes que la regidoria haur d'assumir i t com a objectiu la implicaci de joves a la ciutat i millorar la representativitat.

2. CULTURA I VALORS REPUBLICANS Donar a conixer els drets de les persones i garantir la seva preservaci mitjanant el desenvolupament de mecanismes de denncia en cas de discriminaci per raons de sexe, origen, orientaci sexual. Promoure accions, principalment de caire educatiu, que possibilitin el coneixement dels trastorns de salut que es generen a causa dhbits i conductes poc saludables. Dissenyar i desenvolupar accions de caire informatiu i educatiu que promoguin el coneixement de les conseqncies del consum de substncies additives per tal de prevenir-ne el consum i la disminuci de riscos. Mantenir, desenvolupar i oferir, tant a centres deducaci secundria com tamb a entitats juvenils, tallers de prevenci de relacions abusives, com a estratgia per promoure els comportaments igualitaris i el desenvolupament de valors, actituds i models relacionals que ajudin a defugir lestabliment de conductes abusives en les relacions personals. Installar mquines expenedores de preservatius, a un preu econmic, a tots els equipaments juvenils de la ciutat. Dacord amb els instituts i centres educatius de secundria de la ciutat, eliminar les mquines expenedores de begudes gasoses i pastisseria industrial als centres educatius, en benefici daltres que puguin contenir fruita, sucs i productes lactis o derivats. Restructurar la xarxa de transport pblic municipal i fomentar-ne l's amb campanyes promocionals i preus variables. Ampliar els horaris nocturns durant el cap de setmana. Fer extensiu els valors ecologistes entre el jovent, portant a terme en conveni amb els centres educatius i les entitats mediambientals un cicle de xerrades i tallers constants i continuats a les escoles i als instituts des de letapa de primria fins a les post-obligatries a lestil de les ja existents pel que fa a leducaci sexual i afectiva. Promoure ls de la bicicleta entre la gent jove i establir tota una srie de mesures que permetin el fcil s daquest mitj de transport a la ciutat. Crear el programa La Bicicleta als Instituts amb establiment daparcaments, rees de circulaci i promoci de ls de la bici, que faciliti els desplaaments als Centres dEducaci Secundria. Collocar aparcaments gratuts de bicicletes a zones properes tant a equipaments juvenils (punts dinformaci juvenil, casals de joves i espais joves), com a entitats juvenils. Promoure el consum responsable entre la gent jove i desenvolupar aquells mecanismes que facilitin a la gent jove de la ciutat conixer quins sn els seus drets com a consumidors. Cercar vies per promoure, des del consistori, una cultura alternativa doci, parallela i compaginable a la ja establerta, que ha estat anteriorment esmentada, que es fonamenti en els valors democrtics i republicans, tals com la igualtat, el respecte a la gent gran, la convivncia, lesperit crtic, etc. Aix mateix donarem suport a les organitzacions que els fomentin, collaborant-hi quan sescaigui. Obrir poliesportius municipals a la nit (a partir de les 21.00 h) i establint una quota especfica per a joves per a aquesta franja horria. Establir quotes especials per a joves en les installacions esportives municipals. Elaborar una Guia per a la gent jove que expliqui de forma clara tots els descomptes en consum cultural que es poden tenir a la ciutat. Potenciar el Musikn viu al Parc Firal, com a festival de grups de msica jove de la ciutat i la comarca. Recuperaci d'un dels antics cinemes del centre urb i obrir-ne un de nou de gesti municipal que ofereixi contingut cultural de qualitat que l'oferta privada no satisf. Pla de xoc del Parc Torras Vill, que contempli la creaci de nous espais per a nens, la rehabilitaci dels fossars de lesmentat parc, la creaci duna zona de pcnic en aquest i ladequaci dels espais ja existents. Tenint cura de la vigilncia a les nits per tal que no shi esdevinguin activitats illegals. Impulsar el programa Joves i inclusi social, de parelles lingstiques juvenils a la ciutat. Un programa de la Plataforma per la llengua per impulsar el voluntariat lingstic entre els joves.

3. ECONOMIA, TREBALL I EDUCACITreballEl jovent s el sector de poblaci que, en una moment o altra, experimenta limmens canvi que suposa passar de la subsidiarietat paterna a la seva emancipaci. Per aquest motiu, necessita ser solvent econmicament, i esdevenir, daquesta manera, una persona independent i autnoma en tots els plans, principalment en leconmic, que dna llibertat i permet abandonar aquest estat subsidiari. Per avui, la taxa datur juvenil a Catalunya es troba al Enquesta de poblaci activa (EPA)[footnoteRef:1], pel que conv accelerar els esforos per ajudar els joves a trobar feina. Per aix, proposem les segents actuacions: [1: Dades de lEnquesta de poblaci activa (EPA) de 1r trimestre 2015. Font: http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/informes_epa/Informe_EPA_1r_trimestre_2015.pdf]

Impulsar la realitzaci dun Acord per locupaci juvenil de Granollers , entre els diversos agents econmics locals (collectius empresarials, sindicats, escoles de formaci professional, administraci) per impulsar mesures destinades a palliar latur juvenil, que vagin molt ms enll de la proposta de Garantia Juvenil. Elaborar un estudi sobre la potencialitat de la nostra ciutat pel que fa als nous jaciments docupaci i potenciar la seva creaci o la seva professionalitzaci. Ladministraci municipal ha de fomentar la coordinaci entre els centres de formaci, lempresariat i els sindicats per assolir una formaci professional adequada a la situaci econmica de la ciutat. Fomentar ajudes econmiques diverses a empreses dmbit local que contractin o tinguin en la seva plantilla un cert percentatge de persones joves. Impulsar la realitzaci de cursos de formaci que actualment tenen importncia en el mn laboral contemporani: TIC, idiomes, Oferir ms espais i programes dinformaci, orientaci i assessorament acadmic-professional. Millorar locupaci i fomentar lautoocupaci juvenil mitjanant mesures que donin suport a iniciatives emprenedores. Crear nous hubs de projectes juvenils a la ciutat. LAjuntament dotar davantatges fiscals que serveixin de suport financer als projectes dautoocupaci que puguin sorgir a la nostra ciutat incentivant especialment els dels joves Fomentar les entitats de lEconomia social com les cooperatives a lhora dassessorar sobre nous projectes, garantint daquesta manera larrelament de leconomia al territori i la reinversi dels recursos en benefici del propi territori.

Emancipaci juvenilLa conjuntura econmica actual ve ajuntada dun augment de preus dels bns de consum i la conseqent prdua de poder adquisitiu del jovent catal, pels baixos salaris del jovent i la manca de treball. Aquest fet impedeix la seva emancipaci i el seu desenvolupament social i personal. Laccs a un habitatge digne en unes condicions dignes s molt complicat. Des de les JERC apostem per: Fer mes gil el funcionament de la Borsa dHabitatge Jove, com a mecanisme de suport a laccs de la gent jove a lhabitatge en rgim de lloguer, basat en lacord i la mediaci que sestableix entre arrendadors i arrendataris. Crear un sistema dassessorament i dinformaci per a joves a travs de loficina jove local encaminada a facilitar lemancipaci. Fomentar, en termes de fiscalitat, lemancipaci juvenil creant ajuts pel lloguer, reduccions impostos i taxes municipals. Fomentar el model de lloguer com a model daccs a lhabitatge pel jovent. Afavorir lactivaci dhabitatges desocupats per augmentar el parc de lloguer social, liderant des de ladministraci les tasques de dileg, mediaci i sensibilitzaci davant dels propietaris, siguin particulars o b entitats financeres. Implantar lanomenada masoveria urbana, que consisteix en no pagar lloguer a canvi de rehabilitar ledifici on es viu.Fomentar altres iniciatives socials dhabitatge com les cooperatives Andel[footnoteRef:2], per educar el jovent en una nova manera de viure. (A partir duna doble cessi: del sl i del pis, durant un llarg perode de temps a una cooperativa de futurs inquilins, que assumeix el cost de construcci o rehabilitaci de ledifici. Cada habitatge sassigna a una persona, titular del dret ds daquell espai, que no es pot vendre ni hipotecar. Tot i aix, el titular mai s propietari. Quan vulgui abandonar lhabitatge, renuncia al dret ds i se li reemborsa laportaci inicial). Actualment, a Catalunya ja hi ha diverses experincies, com a Tarragona, Rub, Tona, Santa Maria dOl i lAjuntament de Barcelona ha cedit locals a Can Batll i al Born per installar-hi noves cooperatives. [2: Ral Turmo. Andel: el model escandinau daccs a lhabitatge. Fundaci Jaume Bofill. Collecci Finestra Oberta, 39. Febrer 2004. http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/378.pdf]

Formaci i equipaments educatius Facilitar a travs dels centres educatius i amb coordinaci amb els equips docents, i el Consell Comarcal del Valls Oriental, la informaci de loferta educativa que hi ha desprs de lESO i els requeriments que cada etapa suposa aix com el suport econmic que les administracions faciliten per a continuar els estudis i la transici activa al mn laboral. Ampliar la xarxa de sales destudi nocturnes i caps de setmana, tant les permanents com les puntuals, a tots els perodes dexmens de les diferents etapes educatives: universitat, Batxillerat, final dESO i Cicles Formatius. Posar a disposici del jovent una oferta dactivitats extra curriculars que permeten complementar la seva formaci en altres mbits fora de les escoles, garantint laccs universal mitjanant preus adaptats als recursos familiars o subvencions. Impulsar la collaboraci entre el jovent, tractant de garantir mecanismes dajuda entre el propi estudiantat. Per aix cal crear Borses de reps, on les persones que desitgen rebre classes de reps puguin accedir a totes les persones que ofereixen ajuda en lestudi. Crear beques-treball per a estudiants, treballant en sales d'estudi, biblioteques, centres cvics, espais joves... per tal que aquests puguin finanar-se els seus estudis i evitar que cap jove es quedi sense estudiar per motius econmics. Crear beques de transport urb i interurb per tal d'ajudar a aquell alumnat que necessita el transport pblic per a arribar als seus centres d'estudi. Creaci duna Oficina dassessorament per al jovent granoller que vulgui continuar el seu desenvolupament acadmic i professional a lestranger.