una ma de contes, presentacio udg
DESCRIPTION
Presentacio Una mà de conte smatemàtics a la Universitat de Girona. Carme Aymerich. Curs 2010-2011TRANSCRIPT
Una mà de contes ... matemàtics
Gener de 2011
MATECONTES
Contes i matemàtiquesCapacitats comunicatives i propostes de recobriment del currículum a l'educació infantil i primer cicle de primària(llicència d'estudis Departament d'Educació, Generalitat
de Catalunya)
Una mà de contes matemàtics
Els orígens
Any 2000... i abans?
Fritz Lang i el compte enrera a “La dona a la lluna”Woman in the moon
QUÈ HI POSEM CADASCÚ?
D'artD'educacióEn comú
D'art
●Mercè Framis, teatre d'ombres el mitjà d'expressió a conjugar amb la televisió i les matemàtiques
●Lluís Arcarazo, versionant els textos amb contingut matemàtic sense perdre l'expressivitat
●Joan Saura, música al servei de la imatge i del significat
●Manuel Barrios, cinema/televisió com a producte final
D'educació
●Els contes versus la realitat
●La creació d'ambients d'aprenentatge
●La cultura d'aula comuna
●La connexió intraàrea i entre àrees
En comú, sabem que un conte funciona quan
● l’acció és ràpida
● les descripcions curtes
● sorgeix misteri o conflicte que crida l’atenció
● inclou elements reiteratius que confirmen la comprensió
PER QUÈ HO FEM?
Perquè les oportunitats es presenten un cop...
Perquè suposentraspassar un límit, entomar un repte
L'objectiu: produir continguts competents i de qualitat amb interès social i des de les institucions públiques.
I a més el model és socialment rentable
Límits i sinèrgies a la mà, matemàtiques i ombres
●Mesurament i calibratge de materials, eines i dispositius tècnics
●Il·luminació, òptica, sensibilitat, potència i qualitat dels senyals elèctrics, acústica... i els seus patrons de mesura
Pautes de treball a televisiópel que fa al text
● valor conceptual: el text ha d'expressar aspectes relacionats amb les matemàtiques de forma implícita o explícita i solucions integradores, socials o afectives
● valor plàstic: la resolució final ha de ser la pròpia de la tècnica escollida (geometria de la projecció, opacitat i transparència)
● valor sonor: ha d'aprofundir en els mateixos conceptes (ritmes, instrumentació i sincronia)
● valor narratiu: el text ha de ser bo literàriament i acotar-se en 7'
Pautes de treball a televisió, pel que fa a la posada en escena
● diversitat formal, en la mesura del possible els cinc contes han de conformar un vano de recursos plàstics suficients perquè l'espectador s'introdueixi a la tècnica escollida (retroprojecció, projecció directa, ombres amb mans...)
● solucions específiques, escenificar les propostes conceptuals amb la lògica de la tècnica del teatre d'ombres (acumulació de transparències, canvis de tamany per projecció, capacitat i opacitat)
● ritme narratiu, traslladar el ritme teatral a l'audiovisual planificant les accions de forma exhaustiva i posant en marxa els dispositius tècnics necessaris
Pautes de treball a televisió, pel que fa al registre i d'edició
● gravació, ajust de condicions lumíniques i d'enquadrament al suport videogràfic, mesuraments de sensibilitat, nombre de càmeres, òptiques i format de pantalla 16:9
● guió adaptat, reajustaments de la sinopsi i guió inicials al material enregistrat; veu en off per marcar el ritme i l'estructura del muntatge
● edició, evitar al màxim els efectes de postproducció, primar els originals de gravació i banda sonora per fer més reconeixibles els instruments, ritmes i melodies
Sense oblidar que ...
“... quan les preocupacions exemplars, moralitzadores o didàctiques dominen a les
estètiques, narratives o recreatives... paradoxalment l'obra literària perd la seva eficàcia
educativa” (Tonnucci)
Reptes a l'educació, escola, matemàtiques i televisió
● Construcció d'imaginaris, d'ambients d'aprenentatge a partir de models conceptuals i possibilitats tècniques
●Presentació de continguts matemàtics: nocions de temps i espai en funció de models científics i estètics.
Característiques que donen raons
• Fan servir la recursivitat “no perdre el fil”
• Fan de pont entre la fantasia i el món
• Fomenten l’interès per la lectura intel·ligent
• Incorporen la il·lustració com a font d’informació
• Incorporen el món audiovisual a les aules
La tasca del mestre, l'ús dels contes sota una òptica de resolució de problemes
● que els receptors/resolutors els identifiquin
● que provoquin conflictes matemàtics i emocionals
● que estimulin la investigació
● que no tinguin solució única
● que proporcionin plaer, fins i tot el plaer de buscar... un altre final
Aportacions trobades al llarg de la recerca en relació a les àrees
matemàtiques
●rapidesa en la introducció d'un tema●identificació del problema que es planteja ●asoliment general d'uns continguts mínims relatius al temaplantejat
●desig de seguir investigant sobre altres aspectes no plantejats inicialment i que provenen de les pròpies matemàtiques o de la tècnica audiovisual
●propostes de treball per part dels alumnes●aparició de solucions múltiples
llenguatge●bona comprensió en tots els alumnes independentment de lallengua d'origen familiar
●bona capacitat per a reproduir l'esquema de la història després del primer visionat
●reconeixement i fixació de frases ben construïdes●desig d'intervenir a la narració del segon passi
expressió artística●interès pels aspectes artístics que es presenten, literaris,plàstics, audiovisuals i musicals
●desig d'investigar sobre la tècnica concreta●propostes de treball a partir de temes plantejats i noves formes d'expressió per a un mateix contingut
coneixement d'un mateix i de l'entorn
●exploració de les pròpies emocions i les dels altres●capacitat per a copsar la possible ubicació a partir d'il·lustració●text en un primer visionat ●identificació de qualitats físiques de materials●elaboració de pautes comunes per a les intervencions
I dit a la manera d'en Tonnucci
I tot allò que les mestres hi puguin afegir, a partir de les seves pròpies recerques i
“parant oïda” als seus alumnes que són els destinataris del programa, la seva audiència
i els protagonistes de les aules, el futur.
Carme AymerichManuel Barrios
setembre de 2010
Aquesta ha estat una tasca col·lectiva
Departament d’Educació i Televisió de Catalunya
Amb l'assessorament dels professionals del CESIREcreamat i el treball de coordinació de la Montserrat Torra
Fent proves amb els nois i noies de l’Escola Pública Rocafonda de Mataró
I en especial de: Lluís Arcarazo, Mercè Framis, Elisabeth Méndez i Joan Saura
http://www.unamadecontes.cat
ENLLAÇOS PRINCIPALS
Matecontes Memòria
Creamat Contes matemàtics
ENLLAÇOS ESPECÍFICS
Llista Matecontes editats en paper
Article: Porqué cuentos
Un conte de mates en anglès
Continguts matemàtics a Una mà de contes