una imatge val més que mil melodies?
DESCRIPTION
Autores: Paula Alvarado i Berta Zampaglione | Tutora: Laura Canós | Tema: PublicitatTRANSCRIPT
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
1
Justificació del treball
Primer de tot presentem el nostre Treball de Recerca amb un tema molt ampli
com és la Publicitat.
Per una banda hem decidit realitzar aquest treball juntes perquè ens
interessaven dos dels temes més característics de la publicitat; la imatge i la
melodia.
En un principi les dos ens vam proposar realitzar la recerca sobre aquest tema
perquè en un futur ens agradaria estudiar i formar part del món publicitari.
Aquest tema és una matèria no gaire estudiada al batxillerat i molt proper a tots
nosaltres.
I volem arribar a cercar el major nombre d’informació relacionada en aquest
món publicitari, de la comunicació i les relacions públiques.
Composarem aquest treball en una amplia part teòrica d’introducció al tema i
història per situar la nostra recerca i fer més fàcil la seva comprensió.
Esbrinarem què hi ha darrere de l’elaboració d’un anunci publicitari i
posteriorment profunditzarem els dos apartats que més ens interessen
personalment, i creiem importants: la imatge i la melodia.
Dels dos pilars fonamentals del treball cada una es centrarà i investigarà sobre
el contingut de la seva part.
Cada part estarà desenvolupada en diversos punts que recopilarem destacant
el més significatiu i principals d’aquests dos arguments.
Finalment la part pràctica constarà de diferents objectius; recerca de dos o tres
llibres relacionats amb la historia de la publicitat, visualització de diversos
reportatges publicitaris, realitzar un qüestionari a 50 persones sobre la publicitat
i fer un anàlisi dels gràfics estadístics, i per últim intentar poder assistir a un
rodatge d’un anunci publicitari i entrevistar a algú relacionat amb el món de la
publicitat per complementar l’últim apartat del nostre cos teòric del nostre
Treball de Recerca.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
2
Agraïments:
Volem donar les gràcies a la nostre tutora de recerca, primer de tot per
implicar-se al màxim, tot i que el tema li era bastant desconegut.
Ens ha ajudat a centralitzar el treball i aprofundir-lo.
També ens ha aportat informació que ens ha sigut molt útil i en tot moment ha
estat disposada a ajudar-nos a aconseguir tot tipus de material necessari.
Donem les gràcies també al suport familiar que hem rebut, especialment en la
part pràctica d’aquest treball.
Finalment també ens agraïm mútuament, ja que en tot moment hem intentat
facilitar-nos ajuda i donar-nos suport, per fer més senzilla la recerca i la
realització del nostre treball.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
3
1. Introducció a la publicitat
La informació d’aquest capítol ha estat elaborada a partir de la següent font: Manuel
Cerezo Arriaza, 2006
1.1 Què es la publicitat
La publicitat pretén atreure l’atenció del potencial consumidor o usuari cap els
missatges que se’ls dirigeixen; captar el seu interès per el producte, marca,
idea o servei anunciat; provocar el desig o la necessitat del consumidor; i,
finalment posar en acció al receptor perquè incorpori aquell objecte, espectacle
o idea al seu mon comprant-lo o fent-li ús.
La majoria dels missatges publicitaris estan centrats en la venta de productes, i
això és degut al fet que estem en una societat de consum.
Hi ha també campanyes publicitàries de propaganda, centrades en la difusió
d’idees i l’adopció d’hàbits o conductes.
La publicitat és un mitjà de comunicació social d’enormes possibilitats i
capacitats d’influència. Pot crear modes o fer que recordem frases i cançons.
Pretén exercir, la majoria de vegades, en una acció reguladora amb respecte
als hàbits de consum. Els seus missatges estan carregats d’intencions, i són
fortament pragmàtics. Per això el seu llenguatge no es un mero catàleg
d’oracions o de significacions, sinó un medi per influir en la societat.
La publicitat s’acompanya de missatges
no verbals, imatges sobre tot, que
contenen un estímul perceptiu capaç
d’atreure la nostre atenció, per
mantenir-la en la memòria i provocar
després la compra del que s’anunciava.
També crea necessitats en les persones
i dependencies cap el consum.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
4
1.2 El llenguatge de la publicitat
És el llenguatge del desig, de la persuasió, de la seducció. En els seus
missatges tracta de reflectir el que volem ser o tenir. Per això utilitza diversos
recursos verbals, icònics i musicals, que configuraran un text pragmàtic on
l’eficàcia consisteix a fer-nos una gran promesa.
L’anunci publicitari es dirigeix de forma directa al ciutadà reclamant la seva
atenció per mitjà d’un discurs atractiu i persuasiu.
El llenguatge de la publicitat és directiu. El missatge publicitari ens parla d’un
producte, marca o idea que constitueixen el significant d’un segon missatge el
qual elogia la excel·lència del producte, amb els mateixos procediments de la
poesia: figures retòriques, jocs de paraules, signes dobles, etc.
En el llenguatge de la publicitat es compleixen les sis funcions del llenguatge:
- La funció expressiva o emotiva tracta de comunicar l’emoció que pugui
suposar la consumició del desig de posseir un producte o gaudir d’un
servei.
- La funció poètica es compleix al sotmetre el llenguatge publicitari a un
tractament retòric i estilístic.
- La funció referencial està sempre present en el missatge publicitari,
doncs és el que va referència contínuament al producte, marca, servei o
idea que volen ser propagats.
- La funció fàtica tracta d’iniciar, mantenir i assegurar el contacte entre
emissor i receptor, i es realitza mitjançant la repetició d’uns missatges
redundants que no informen de res nou, en la majoria dels casos, sinó
que insisteixen en reiterar el que ja ha estat enunciat.
- La funció metalingüística s’utilitza ocasionalment per aclarir paraules o
expressions que es fan servir per el seu valor efectista.
1.3 Agències publicitàries
Les agències de publicitàries son empreses que s’encarreguen de estudiar,
proposar i realitzar la campanya de difusió d’un producte o idea. Constitueixen
un capítol important de l’activitat econòmica.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
5
Les agències més importants porten el nom del seus fundadors, casi tots ells
estrangers, com Thomson, Burnet, Bates, Ogilvy, Young, etc.
Cada una d’aquestes agencies publicitàries té un estil i unes estratègies
úniques i pròpies que les fan característiques i diferents de les altres.
La campanya publicitària la dissenyen les agències tenint en compte les
característiques del producte que es vol vendre, la situació del mercat a la qual
va dirigida la oferta i l’estudi de les motivacions del possibles compradors.
Hi ha tres tipus de campanyes publicitàries:
- La que tracta de crear una expectativa davant del pròxim llançament
d’un producte, com més gran sigui la incertesa creada, més receptivitat
hi haurà cap al missatge.
- La del llançament d’un nou producte o servei.
- La del rellançament i ampliació d’un producte ja introduït en el mercat; la
majoria de les campanyes pertanyen a aquest tipus.
Els tècnics de publicitat realitzen un estudi previ del producte, la situació del
mercat i les motivacions dels consumidors. Aquest estudi consta de quatre
fases:
- La invenció o recopilació de fets sobre el mercat, la empresa, els
consumidors, la imatge de la marca, etc.
- La disposició dels materials i idees recopilades en un pla estratègic
d’actuació.
- L’elocució o creació dels missatges pròpiament dits.
- L’acció o difusió dels missatges a través dels mitjans elegits.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
6
1.4 Producte, marca, logotip
Les marques publicitàries es dissenyen com logotips, que constitueixen
l’emblema representatiu i simbòlic de la seva qualitat. A vegades la marca
s’identifica amb el producte de tal forma que aquesta s’utilitza per nomenar-lo.
Les marques comercials s’utilizen uns cops per diferenciar dos productes
idèntics, o altres cops per constituir-se en l’exclusiu representant d’un producte.
El logotip és la representació plàstica i constant de la marca. És dissenyat de
manera que tingui una gran consistència visual, és a dir, que la seva percepció
continua no cansi al espectador, i sigui agradable i fàcil de recordar.
Producte – Marca – Logotip
1.5 Eslògans publicitaris
L’eslògan o lema publicitari és una frase concisa i eloqüent que enuncia el tema
o motiu de l’anunci. Ha d’expressar la promesa que s’ha fet al consumidor. Les
seves característiques principals son: la brevetat, la consistència, el grat i la
facilitat per ser recordat.
L’eslògan serà convincent, és a dir, expressarà allò que el consumidor obtindrà
al consumir el producte anunciat. Al mateix temps aquella proposició enunciarà
alguna cosa que la competència no podrà oferir.
L’eslògan ha de ser atractiu, enunciarà algun desig, latent o patent, del
consumidor.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
7
Hi ha anuncis que tracten de donar una sensació de seguretat: El sabor del
buen café(Bonka); fomentar l’afany de creativitat: Alimenta tus sueños(nestlé);
entren en el sentiment del propi valor personal: El placer del connaisseur(The
Glenlivet); o destaquen la pròpia superioritat: Lo mejor que me ha
pasado(Ford).
L’anunci s’ha de xifrar en un eslògan fàcil de recordar, amb un sol argument, un
sol concepte de tal intensitat que es pugui recordar fàcilment, sense confusions
ni cansament.
1.6 L’argument publicitari
Els arguments que s’utilitzen per persuadir el públic segueixen les dos línies
assenyalades pels retòrics clàssics: una lògica, dirigida a convèncer, i una altra
psicològica, on la missió és commoure o emocionar.
Els arguments publicitaris es redacten tenint en compte també l’estratificació
social dels consumidors i, per tant, la diferència del poder adquisitiu:
- Elevat: anuncis per una minoria, presentant joies, automòbils de luxe,
etc. En els seus arguments tracten de diferenciar-se de la gran massa
de consumidors i tendeixen a subratllar la sofisticació i l’elitisme.
- Mitjà: grup al qual pertanyen la gran majoria de consumidors; els
arguments tracten de seduir amb humor i ingeni, amb productes com
vins, perfums, llibres, etc.
- Baix: presenten productes bàsics com detergents, aliments,
electrodomèstics, i s’utilitza una retòrica directa i contundent.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
8
2. Evolució de la publicitat
Per l'elaboració d’aquesta part hem utilitzat les següents fonts d’informació, de pàgines
webs: Govern de Espanya, Ministeri de Educació, Origen de la publicidad i La
evolución publicitaria; La Publicitat a Wiquipèdia; Ciencia popular; Historia de la
publicidad por Fernando R. Lobejón i Breve historia de la publicidad. D’un pdf de
Joaquim Montaner, 2012 i també del libre de Josep Ramon Rodríguez i Joan Sabaté
López, 2007.
2.1 Quan va néixer?
Quan parlem de publicitat sabem que es tracta de un mètode de comunicació.
El seu objectiu sempre és aconseguir el màxim de consum possible de
qualsevol cosa, pot ser un producte o també un servei i es fa a través dels
mitjans de comunicació. Tot això dóna lloc quan algú la va posar en pràctica
per tal d’influir en les altres persones. La publicitat existeix des que va
començar el comerç i tota la civilització. Quan la gent comença a comercialitzar
els seus productes necessiten utilitzar la publicitat d’aquesta manera afavorir la
fama dels seus productes o serveis i aconseguir el màxim de consum possible.
La forma més fàcil d’utilitzar la publicitat era amb l’expressió oral. Les diferents
tribus de mercaders utilitzaven la veu masculina per escampar com eren de
bons eren els seus productes i fer propaganda.
En cert sentit es pot considerar que la publicitat
neix a la antiguitat, fa uns tres mil anys on trobem
les primeres dades sobre aquesta. S’han trobat
diferents restes d’anuncis fets amb grafit.
Anuncis de diferents productes com per exemple
vi, pa, joies, teixidors... Es diu que es va trobar a
Tebas un papir on queda constància d’aquests
“anuncis”.
En alguns llocs a l’ Edat Mitjana s’utilitzava el pregoner, que era el que
anunciava les mercaderies de les embarcacions. Més endavant sorgeix la
publicitat impresa, tot això arriba amb la invenció de la impremta. Johannes
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
9
Gutemberg és el que va mostrar a un grup té mercaders aquesta tècnica i així
es va difondre per tot el món.
A finals del segle XVIII apareix la publicitat moderna junt amb la revolució
industrial. Comencen a aparèixer les agències publicitàries. Amb el temps les
agències comencen a pensar millor les seves tècniques i sobre tot on i amb
quins mitjans exposaran la seva publicitat. Es comença a posar en pràctica la
creativitat i les diferents tècniques creatives, com per exemple el brainstorming.
2.2 Com ha evolucionat
A partir del segle XX la publicitat comença a experimentar canvis, perquè es fa
molt més personalitzada degut a totes les nostres tecnologies. S’estableixen
diferents períodes sobre l'evolució de la publicitat.
• El primer període comença al 1870 i finalitza cap a 1900. En aquest període
l’objectiu principal és el nom de la marca. El que busquen és que la gent la
diferencii els productes a través de les diferents marques i així reconèixer el
seu producte.
• El segon període inicia al 1900 i conclou al 1950, dura uns 50 anys i el que
més predomina, a part de tota la part gràfica de l'etapa anterior, és l'explicació
i argumentació de cada producte per mostrar més interès i difondre a través
del gran mitjà de comunicació, la televisió. Així serà molt més fàcil la seva
compra.
• El tercer període, dura des de l'anterior fins a 1980. En aquesta etapa la gent
comença a dedicar-se a la publicitat com a professió. Aquesta etapa està
dividida en tres parts, concretament en tres dècades diferents.
-Els productes (primera dècada 1950-1960):
Dins d’aquesta primera dècada dels anys 50, l’element més important i
protagonista és el producte. Tot gira en torn a les qualitats, característiques i
beneficis d’un producte i com a resultat la satisfacció que proporciona a la gent
que ho compra. A partir d’ això a les marques que predominaven els va sorgir
competència d’altres segones marques. Això va donar pas a l'etapa de la
imatge.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
10
Va aparèixer la tècnica UPS (la “proposta única de vendes”), que consistia a
esmentar totes les diferències que té el seu producte amb el de la competència
i així fer del seu producte un producte únic. Els consumidors estan condicionats
a l’hora d'escollir algun producte, de manera que quan veuen un anunci
eliminen tota la informació del de la competència. Aquest procés és compost
per tres parts:
- S’analitza el producte per trobar quin és el benefici únic que proporcionarà
als clients i així obtenir l’ argument d’ aquesta proposta única de vendes.
- Si el benefici que proporciona es pot verificar en laboratoris es podrà
comprovar l’avantatge que tenen respecte a la competència.
- Després l’únic que queda és construir un missatge que marqui en els
consumidors, que els persuadeixi per així aconseguir el màxim de venda.
-La imatge (segona dècada 1960-1970):
El canvi respecte a l’altra dècada va ser que comença a posar-se en pràctica la
creativitat dins del món de la publicitat per diferenciar els productes de la seva
competència. Aquest canvi es exposat per el publicitari Bill Bernbach ho fa
utilitzant la seva inspiració amb un toc humorístic.
-El posicionament (tercera dècada 1970-1980):
Cada marca o cadena de publicitat ha de trobar el missatge adequat per
aquesta manera col·locar-se en la posició que desitgen. A partir d’això canvien
les tècniques publicitàries, i és quan sorgeixen tècniques més relacionades
amb les ciències socials, psicologia i l'estadística. Es creen diferents tipus de
tècniques publicitàries per intentar entendre el que vol un consumidor i trobar el
missatge correcte.
-El quart període comença a mitjans dels anys 80 fins l’actualitat. Com la
televisió evoluciona, la publicitat arriba un moment que aconsegueix el màxim
desenvolupament gràcies a l'arribada de la televisió per cable. I com que s’han
anat desenvolupant les noves tecnologies, s’ha donat pas a uns altres tipus de
publicitat, sobretot a través d'Internet.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
11
2.3 Publicitat masclista
La publicitat sempre té com a objectiu final vendre un producte. Però tot i això
es inevitable que la publicitat no afecti a l’imaginari social, ja què transmet un
munt de coses relacionades amb els valors, la influència, i la estratègia per
transmetre tot aquest conjunt de coses. L’imaginari social, ha estat construït per
la publicitat, i remarca que la que realitza la publicitat és la dona, en que
representa uns valors masclistes i alhora antisocials. Un 90% de la publicitat és
masclista.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
12
Exemple de publicitat masclista.
“No et preocupis estimada, no has cremat la cerveza!”
2.4 Bases del missatge publicitari
El llenguatge publicitari esta dirigit a un receptor, que s’anomena “públic
objectiu”. Qui elabora aquest missatge és l’agència publicitària, i aquest
missatge està compost per una sèrie de característiques amb la finalitat de
diferenciar els seu propi missatge d’ altres agències publicitàries. Hi ha vuit
característiques:
1. És de naturalesa creativa: expressar un missatge de manera original per
destacar entre la resta.
2. És fonamentalment comercial: la finalitat del missatge és comunicar fets
relacionats amb el producte anunciat. Si l’emissor és una institució, aquest
tipus de publicitat l’anomenem publicitat institucional.
3. Tenen un clar objectiu que consisteix a rebre sempre una resposta del públic
al qual es dirigeix. Si un missatge o campanya publicitària no té resposta
l’anomenem campanya errònia, missatge mal codificat o mal elaborat.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
13
4. És reduït: l’espai i el temps de què disposen és bastant reduït degut en
alguns casos al seu preu.
5. És parcial: quan es especific i dirigit a una part de la població determinada,
definida prèviament, públic objectiu. És difícil trobar publicitat dirigida a un
públic universal.
6. És sintètic: concentrar tota la informació possible d’un producte, mercat i
consumidors.
7. És simple: missatge explicat de la manera més senzilla possible per ser
entés amb la major facilitat.
8. És captiu: el condicionen els factors del seu entorn com les caraterístiques
del mercat o de la legislació.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
14
3. Els dos pilars fonamentals de la publicitat
3.1 La melodia en la publicitat
Per a l’elaboració d’aquesta secció, s’ha consultat: Fernando Montañés, 2006
3.1.1 Música sense publicitat? Publicitat sense música?
Està demostrat que la relació que s’estableix entre la música i la memòria, es
que la música estimula la memòria i que quan ens mostren una informació
acompanyada amb música, tenim més capacitat de recordar aquesta
informació que ens han facilitat, amb nomes escoltar o pensar en aquella cançó
que l’acompanyava. Això converteix a la música en un dels elements claus i
prescindibles en la publicitat, ja que facilita la recordació de les marques i dels
productes que s’anuncien, i a més a més ajuda a crear i a fomentar
associacions emocionals positives cap a les marques i els productes.
La música és un estímul que s’utilitza en la publicitat perquè la percepció sigui
positiva. La música ajuda d’una forma positiva a fomentar un record, per això el
90% de les agències publicitàries hi fan ús d’ella. És una eina benèfica per a la
publicitat perquè ajuda a recordar el producte i produeix un gran impacte, i això
ajuda moltíssim a que les persones es sentin identificades amb el comercial.
Però no tot són coses positives, hi ha riscos també, un d’ells i probablement el
major risc, és el que es té al utilitzar música en la publicitat, i que les persones
nomes recordin la publicitat per la cançó, i no arribin a recordar quin producte
s’hi anunciava. És molt important que la cançó impacti, però que el producte
segueixi sent el protagonista, que se li segueixi donant el paper fonamental.
3.1.2 Quins efectes produeix?
Estudi dels efectes que produeix la música en l’organisme:
La música produeix efectes en el nostres organisme que estan documentats
científicament. Fa que alliberem dopamina o que ens produeixi una “infecció
musical” quan se’ns enganxa alguna cançó. Una equip d’investigadors ha
analitzat l’efecte de les cançons en els anuncis, concloent que causa una
reacció emocional diferent cap a la marca. L’estudi ha estat dirigit per un equip
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
15
de la Universitat del País Basc, on han analitzat els efectes dels records i
reaccions emocionals que provoquen les cançons dels spots.
“El nostre estudi corrobora que la inserció de diferents melodies en l’anunci,
adequades i congruents amb el missatge i la marca, però diferents en l’estil,
generen diferents impressions, tant del comunicador com de la marca”, declara
Patrick Hartman, coautor de l’estudi.
Per arribar a aquesta conclusió es va portar a cap una enquesta entre una
mostra aleatòria de 540 consumidors espanyols(entre 15 i 65 anys) als que
se’ls hi va exposar a una sèrie d’anuncis publicitaris radiofònics d’una marca
d’aigua mineral fictícia, dissenyats específicament per a la investigació.
Els resultats de l’enquesta van mesurar la percepció cap el comunicador de
l’anunci, la generació de reaccions emocionals i l’actitud cap a la
marca(avaluació global i la intenció de comprar) a partir de l’escolta.
“Es tractava de quatre anuncis experimentals, un sense música i tres amb
acompanyament musical, amb text idèntic i amb un nom fictici. A cada subjecte
se’l va exposar a una sola de les versions”, explica Hartmann.
La música seleccionada no comptava amb lletra perquè el text no interferís en
l’evocació de records. Dos de les versions musicals(no conegudes per el
públic) es van crear específicament per els anuncis i una tercera versió(de
musica coneguda).
“Per la variable, ‘reacció emocional
generada’ en el consumidor, es
van obtindre puntuacions mitjanes
significativament més altes en les
versions de l’anunci amb
acompanyament musical davant
de l’anunci sense música, així com
puntuacions mitjanes
significativament més altes en la
versió de música coneguda davant
de les altres dos versions de cançons no conegudes”, afirma l’estudi.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
16
3.1.3 El so en la publicitat
El so de qualsevol anunci audiovisual està format per la combinació de diversos
elements diferenciats: la música, la veu, els efectes del so i el silenci, que seria
l’absència dels tres components anterior. Ningun d’ells pot considerar-se
imprescindible, i tots poden prendre el protagonisme casi absolut.
S’han realitzat spots publicitaris on l’únic so és, exclusivament la música,
nomes les veus, basades en efecte de silenci, i algun, també, en absolut
silenci.
Encara que lo normal sigui fer la combinació dels quatre el que forma el so dels
anuncis, doncs possiblement és com millor es capta l’atenció del públic i
s’aconsegueix transmetre el missatge fent-lo més atractiu i original. No hi ha
normes, per tant, es poden establir com s’hagin de combinar i utilitzar els
diferents elements. És una cosa que està totalment en funció del tipus de
missatge, de la creativitat, del moment i espai en que es va emetre, del
producte o servei, de la marca...En definitiva, del birefing del anunciant i
l’agència.
“Cuando se pasa por una ciudad con un wlak-man, o actualmente con un
reproductor de música más avanzado, y los cascos en los oídos escuchando
una música, la ciudad se ve de forma diferente e influida claramente por los
sonidos que estén sonando, hasta el punto de que la ciudad cambia según la
música que se escuche”, Walter Much, Diseñador de sonido.
“Si se quita el sonido cuando se está viendo un spot en televisión, se nota un
gran vacío. Se encuentran defectos que no se habían visto antes, el carácter
de las imágenes es otro, el mensaje se difumina”, comenta Carlos Villa de la
Torre, director musical de la productora de sonido publicitario Mac Master.
“La música sirve para enfatizar, marcar, caracterizar, dramatizar, y también
para tapar, disimular, encubrir y hasta convencer”, Revista Control, marzo
2006.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
17
Les característiques principals de cadascun dels quatre elements que
componen el so publicitari són:
3.1.3.1 La música
La música ocupa, sense dubte, un lloc clau en el so publicitari, doncs és
evident que resulta un element comunicador importantíssim, fins el punt de que
en molts anuncis resulta el factor clau perquè siguin recordats.
En la majoria dels anuncis està present la música d’una o altre forma. No hi ha
una dada exacta, però es pot dir, que quasi nou de cada deus spots tenen
alguna música.
“La música tiene una extraordinaria capacidad de transmitir emociones,
sentimientos, sensaciones; algo que resulta fundamental para llegar fácilmente
al público objetivo i generar en él los estímulos deseados”, Bartolomé
Espadalé.
3.1.3.2 La veu
La veu va ser l’element protagonista en els principis de la publicitat audiovisual,
ja que va ser l’hereva directa de la ràdio. En la gran majoria dels primers spots
publicitaris, predominava la presència d’un locutor, que moltes vegades inclús,
apareixia en la pantalla mostrant directament el producte a la càmera.
La veu ha anat perdent importància, ja que el paper de la música ha augmentat
molt i els efectes del so en la tendència predominant, fa la creació de “bandes
sonores” per als anuncis.
La veu acostuma a ser la part clau en la transmissió del missatge publicitari del
guió que habitualment escriu el redactor publicitari. Sigui en forma de diàleg,
monòleg, consell del expert o veu en off, la veu assumeix normalment la funció
de transmetre la informació que intenta fer arribar al anunciant i a la agència als
consumidors.
La veu d’un locutor, acostuma a parlar en representació del anunciant. En
altres casos es recorre a veus naturals i espontànies, paper que correspon a
persones normals, com qualsevol possible consumidor.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
18
Segons sigui el caràcter del missatge, així serà la veu. Aquesta és
absolutament clau en el missatge final, doncs l’entonació, la dedicació, el
accent, el timbre poden ser decisius per que el anunci funcioni o no.
3.1.3.3 Els efectes del so
Els efectes de so ajuden a comptar el missatge publicitari, a reforçar-lo, a fer-lo
més comprensible o situar-lo en un entorn, època, lloc o acció.
Els efectes de so que s’escolten en els anuncis no acostumen a ser reals.
Tradicionalment es produïen de manera casi artesanal, amb autèntics
especialistes que simulaven els sons per que es percebessin com reals.
El paper clar dels efectes del so, per tant, és situar al espectador en la història i
reforçar el missatge que s’intenta transmetre. Poden ser de diversos tipus:
arxius gravats, efectes manuals produïts per especialistes i efectes realitzats
mitjançant “samplers” i sintetitzadors.
Existeixen efectes d’arxius gravats prèviament que reprodueix o recreen casi
qualsevol tipus de soroll o so imaginable. Actualment el so es renova i avança
constantment, i ofereix pràcticament qualsevol so que es desitgi.
“Los efectos de sonido crean sensaciones. Muchas veces no vale el sonido real
de una cosa para representarla, no nos suena bien, no dramatiza”, comenta
Toni Guijarro.
3.1.3.4 El silenci
La música, i en general el so, serveixen en la publicitat per emfatitzar, reforçar,
caracteritzar, dramatitzar, emocionar i convèncer. N’hi ha prou en apagar el so
quan s’està veient un spot per descobrir moltes vegades alguna cosa molt
diferent, habitualment molt menys interessant i atractiu; en ocasions difícil
d’entendre i que, quasi sempre, atrau menys l’atenció.
Més que parlar de silenci, es parla del ritme. El silenci crea el ritme del
missatge, equilibra els diferents elements del so, marca la narració, la
intensitat, les pauses, és el que aconsegueix que un anunci sigui coherent.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
19
En el so d’un anunci ha d’haver una estructura, marcada per les pauses, en
molts cassos per el que vingui després entri i tingui molta més força.
Un silenci total en una imatge pot ser més fort que qualsevol so.
Hi ha dos tipus de silenci en el so publicitari. El primer seria el silenci real, que
s’ha de reproduir lo més fidelment possible, doncs és casi impossible que
existeixi un silenci absolut.
L’altre silenci és el que marca les pauses del missatge, com mínimes aturades
que preparen al oient per un canvi de ritme, per cridar l’atenció sobre el que es
veurà i s’escoltarà a continuació.
Els silencis es deuen establir per que l’atenció i els sentiments que s’intenten
transmetre vagin incrementant-se fins al final, alguna cosa que ha d’estar
clarament determinada en el guió creatiu.
3.1.4 La producció del so en la publicitat
3.1.4.1 El briefing del so. Els ciments de qualsevol acció publicitària
El briefing podria traduir-se com les instruccions que contenen tota la
informació necessària per que els creatius, estrategs i professionals que van a
participar a una campanya o acció publicitària puguin afrontar-la amb les
màximes possibilitats d’aconseguir els objectius.
El briefing de so o música publicitària ha d’entendre’s així com la forma que els
creatius tenen per comunicar-se amb els professionals que s’encarregaran
d’aportar el so i la música al missatge publicitari.
Quanta més i millor informació siguin capaços de proporcionar-lis, més fàcil
serà que encertin amb les necessitats i objectius reals que es plategen.
La persona que elabora el briefing de so o música publicitària ha de tractar
d’aportar absolutament tota la informació, idees i pensaments que tingui sobre
el missatge que s’està elaborant, ja que qualsevol mínima dada o detall pot ser
fonamental per l’objectiu proposat.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
20
3.4.1.2 La recerca creativa: el so a partir de la imatge, la imatge des
de el so
Els productors publicitaris coincideixen en que el briefing musical ha d’integrar-
se en el projecte creatiu. Es tracta de decidir la música apropiada per una
campanya, i això depèn dels objectius de comunicació, l’ambient en el que es
desenvoluparà, la part estètica audiovisual de l’anunci, etc.
A vegades la idea està molt clara, i els creatius saben perfectament el tipus de
música que volen per el missatge, inclús la cançó, el intèrpret, la versió i els
arranjaments que pensen utilitzar. En aquest casos el briefing acostuma a
resultar més simple.
En altres casos, el briefing és molt més obert i deixa molt més marge a
l’aportació del productor musical. La col·laboració que hi ha entre els creatius i
productors musicals acostuma a ser bàsica per aconseguir un resultat positiu:
quant millor es sàpiga el què i com es vol explicar, més possibilitats hi haurà
alhora d’encertar en el tipus de música, cançó, acompanyament o banda
sonora necessària perquè el missatge cridi l’atenció del públic objectiu,
connecti amb ell, el recordi i li agradi, sense oblidar mai l’objectiu final: es tracta
de vendre.
Pràcticament tots els productors es mostren d’acord en la necessitat de que la
producció musical formi part de l’elaboració del anunci des de els seus inicis.
“Para producir bien la música o banda sonora de un spot debe platearse desde
el momento cero, junto a la imagen y el texto del anuncio. No debe ser una
cuestión de postproducción, que se hace en el último eslabón de la cadena.
Deberíamos recibir el briefing en el mismo momento en que lo recibe el
productor de la imagen, para poder estudiarlo, proponer opciones y distintas
posibilidades. No tener que hacerlo deprisa y corriendo al final de todo. Pero
desgraciadamente la realidad es que en pocas ocasiones somos llamados en
el momento de la preproducción” afirma Toni Guijarro.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
21
3.1.4.2 Professionals i empreses que treballen en el so publicitari
Productor musical
El productor musical acostuma a ser l’element imprescindible, ja que el seu
paper és el d’aconseguir que les idees dels creatius es converteixin en realitat
de la manera més fidel i eficaç, utilitzant tots els recursos necessaris.
És el professional que posa en marxa el procés, coordina tot, realitza la labor
de pont entre el client i els músics, i moltes vegades entre el públic i els músics.
Elegeix la música, negocia els drets d’autor i reproducció, controla i gestiona
els processos administratius. També fa la selecció de músics, proposa,
coordina i controla els arranjaments, i ajuda als músics a establir l’estructura
musical.
Un dels objectius més importants és gestionar els drets d’autor per aconseguir
que es pugui utilitzar una cançó, una melodia o una música determina en un
anunci.
El productor musical s’ha d’encarregar de la gravació d’un cover o versió
d’aquella cançó i crear un equip amb el realitzador musical i els tècnics de so i
arranjadors. També ha de proposar el compositor o autors que puguin posar
música a l’anunci. Ha de supervisar i dirigir tot el projecte fins que tingui el
vistiplau definitiu i soni l’anunci ja aprovat per el client.
Els productors musicals solen estar especialitzats en publicitat, precisament per
la necessitat d’adaptar-se en el llenguatge, etil i temps del procés publicitari.
Realitzador
El realitzador s’encarrega de portar a la pràctica les idees del productor
musical, de realitzar la gravació i postproducció del so. També s’encarrega de
reservar l’estudi, planificar la producció, organitzar els càstings de veus i
músics, i és l’especialista en efectes de so, de l’edició musical i de la
coordinació de tots els productes tècnics de la gravació. Finalment és el
dissenyador de so el tècnic encarregat d’aconseguir el so definitiu que
s’escoltarà a l’anunci.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
22
Compositor o autor:
Quan la publicitat utilitza música original, és imprescindible el compositor o
autor.
Els autors musicals no solen tenir dedicació exclusiva a la comunicació
comercial, i inclús hi ha molt pocs compositors especialitzats en publicitat, per
que solen treballar en moltes coses i projectes, des de cançons a
sonoritzacions de pel·lícules i altes composicions musicals de tot tipus.
Els autors componen música per els anuncis per encàrrec d’una productora de
so, d’una agència de publicitat o directament d’un anunciant.
“La publicidad tiene un lenguaje musical propio, hay que saber de música pero
también de publicidad. No vale cualquier músico para hacer un anuncio, las
composiciones tienen un tiempo y ritmo muy marcado, por lo que debe ser
gente especializada”, senyala Bartolomé Espadalé.
Actualment, en la música publicitària predominen el que els professionals
acostumen a dir bandes sonores, és a dir, una fusió de sons, melodia i efectes
que intenta aportar gran força emocional a l’anunci. En aquest tipus de so no es
tracta nomes del treball del compositor musical, sinó que també els
dissenyadors de so ajuden al compositor. Son professionals que afegeixen
coses dels compositors i dels enginyers de so, utilitzant la música com els
efectes de so per transmetre emocions, sorpresa, efectes; per subratllar recrear
o donar suport a ambients que proporcionen una base al spot que pot ser més
o menys musical.
Veus i músics
Els músics i els cantants que treballen en publicitat acostumen a ser
professionals especialitzats en determinats estils musicals, encara que poden
adaptar-se a tocar molts altres.
Les veus en la publicitat solen dividir-se en tres tipus: els cantants, els locutors i
els actors.
Els cantants, es divideixen en solistes i cors, i poden trobar-se una gran
varietat. Alguns són autèntics especialistes i imiten molt bé la veu perquè
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
23
sembli i soni a determinat cantant o grup famós. Altres, tenen un estil propi molt
més definit, encara que per treballar en la publicitat, solen tenir una gran
facilitat d’adaptació, ja que se’ls permet participar en projectes molt diferents
entre sí.
Els cantants de jingles i música publicitària no solen ser famosos, és una
especialitat anònima, encara que siguin capaços de fer popular una melodia
que sonarà nombroses vegades diàries en totes les cadenes de televisió o
emissores de ràdio.
Els locutors s’encarreguen de posar veu a l’anunci, quasi sempre de forma
narrativa o en veu en off. Actualment es busquen veus més naturals,
col·loquials, de persones normals del carrer, o bé que siguin originals, diferents
i capaces de diferenciar-se de la resta, no com antigament que quatre o cinc
anuncis eren narrats per el mateix locutor, normalment de veu greu, profunda i
amb una perfecta vocalització que aportava un signe d’autoritat.
Molt propers als locutors estan els actors i actores que a vegades fan aquest
paper, si bé solen ser actors de doblatge o de cinema.
Tècnics i enginyers de so
Els gravadors i els mescladors solen estar altament especialitzats. Els
enginyers i tècnics de so acostumen a ser personal fixa en els estudis de so, i
han de ser molt bons tècnics i molt creatius: la tècnica és necessària per saber
treure el màxim profit als músics, les gravacions i els equips, i la creativitat per
aportar el millor a la mescla, realçar el s, crear ambients i donar suport a les
imatges que s’han de sonoritzar.
“El sonido digital es demasiado puro y limpio, resulta más frio. Al cantar suena
la salivilla, los trastes de la guitarra, son sonidos que lo humanizan. Por eso, a
veces incluso se mete cierto fondo de vinilo a la música para conservar o
reproducir la suciedad natural. El sonido totalmente limpio no suena humano,
se tiene que ‘ensuciar’ algo para que sea autentico” opinen més d’un productor
musical, alhora de nombrar les desavantatges d’aquest apartat.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
24
Entre les avantatges, la tecnologia digital actualment, permet una versatilitat
enorme i solucions en poc temps si s’és suficientment creatiu; doncs
proporciona recursos sonors amplíssims i fa tot molt més fàcil i ràpid.
3.1.4.4 El pressupost
En la publicitat, com en quasi bé tot, el pressupost és bàsic per posar en marxa
qualsevol projecte. Alhora de sonoritzar o posar música a un spot, resulta clau
saber amb quants diners es compta, lo que està disposat a invertir l’anunciant
per disposar de la música més adequada i millor interpretada i realitzada per
els objectius de la seva campanya.
No hi ha un sistema establert per determinar el pressupost alhora de sonoritzar
un spot, ja que hi ha diferències entre les diverses campanyes publicitàries. En
algun cas, s’han arribat a pagar aproximadament 300.000 euros per els drets
d’autor i fonogràfics d’alguna cançó d’un grup internacionalment conegut per
que soni en un spot.
En altres casos, s’ha recorregut a la música de la llibreria, sense drets d’autor,
o a música clàssica amb interpretacions lliures de drets fonogràfics, per lo que
no han existit despeses de composició, i el pressupost s’ha limitat al lloguer de
l’estudi, a el productor i als tècnics de so.
No existeix el pressupost mínim ni màxim, i difícilment pot parlar-se de
pressupostos mitjos en la sonorització d’un anunci.
El pressupost ha anat decreixent en els últims anys, i cada cop s’han de fer
més coses per menys diners i amb menys medis.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
25
3.1.5 La música en la publicitat
Les marques anunciants i les agencies busquen trobar cançons enganxoses
que tinguin la capacitat de transmetre aquells aspectes que a nosaltres ens
interessa destacar de cada marca o producte anunciant.
Elegir la música d’un grup desconegut per a un anunci publicitari suposa un
doble triomf per a els creatius.
La millor opció alhora de crear un anunci publicitari amb una melodia, és crear
música específicament per al producte, ja que d’aquesta manera la marca no
només ens facilita la recordació del producte que s’anuncia, sinó que també
ens assegurem de la seva única exclusivitat. Aquesta opció probablement és la
més cara parlant econòmicament.
Una altre de les opcions amb les que ens trobem alhora de posar una melodia
en un anunci publicitari, i una de les més econòmiques, és la utilització de
cançons ja existents per a donar-li més força a l’anunci, però no ens
garantitzaria una exclusivitat cent per cent.
Moltes agències publicitàries opten per a fer un cover de cançons ja existents,
és a dir, versionar la cançó i adaptar-la a la seva marca o producte. Juguen
amb l’avantatge de que el ritme de la melodia ja és conegut, i si la lletra
versionada és bona, pot ser molt fàcilment recordat.
Finalment com a darrera opció trobaríem als que opten per reutilitzar cançons
ja comercialitzades per promocionar els seus anuncis publicitaris
La música usada en els diferents comercials depèn del producte i ha d’estar
molt ben pensada i analitzada. Hi ha agències publicitàries que s’encarreguen
de realitzar aquesta funció.
Els anuncis publicitaris que compten amb el suport d’una melodia no són
millors, ni pitjors, és a dir, pot ser que els que van acompanyats d’una melodia
destaquin i se’ls i doni una major importància, però el que verdaderament
importa i finalment és l’objectiu, és l’idea, una bona idea farà que un anunci
publicitari valgui la pena o no.
La música en la publicitat radica en que quasi el 100% dels spots publicitaris
porten un fons musical.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
26
Una de les coses més importants que cerquen els publicitaris és la barreja de
imatge i so que impacti visualment amb intel·ligència i emocioni a través de la
música. Una sintonia ben elegida aconsegueix transformar un producte normal
en alguna cosa especial per al espectador.
3.1.5.1 Elements de la música en la publicitat
Es comença per una melodia i la base musical de la composició que pot haver
estat gravada, o realitzada expressament per l’anunci. Seguidament s’incorpora
la lletra expressament publicitària, realitzada per la campanya o anunci concret.
A continuació ens torbem amb els arranjaments, tant en la instrumentació com
en la part cantada, i que poden fer d’una composició clàssica una versió
totalment diferent. Finalment la interpretació, el cantant i els instruments que la
realitzen són els que tanquen aquest conjunt.
La melodia és la base de qualsevol música, sigui publicitària o no. En la
publicitat, moltes vegades es parteix d’una melodia ja composta prèviament
que forma part d’una obra musical, que s’adapta mitjançant arranjaments i la
interpretació, a les necessitats del missatge, tant en la duració, els efectes
desitjats i sensacions i emocions a transmetre.
Si la melodia es coneguda per als consumidors, li pot atorgar avantatges
addicionals en quant a la identificació, notorietat, memorització i atribució de
qualitats de la marca.
No sempre que hi ha música en un anunci existeix una melodia clarament
reconeguda, doncs en ocasions es tracta del que es denomina banda sonora.
“Una fusión de sonido, melodía y efectos a imagen y semejanza del cine, que
intenta transmitir gran fuerza emocional. El objetivo es transmitir emociones,
sorpresa, crear un ambiente sonoro que apoye la imagen, con una base, más o
menos musical” denomina Bartolomé Espadalé a una banda sonora.
Els arranjaments donen suport a la melodia, la transformen en l’estil. Poden fer
canviar radicalment el tema musical, modificant des de la lletra, amb la possible
tradició del idioma musical, fins al ritme de la cançó.
Permeten que en una mateixa melodia s’identifiquin amb un estil musical
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
27
determinat. També poden situar en un espai determinat, fent ús d’una
determinada instrumentació, ambient o ritmes típics que qualsevol persona pot
reconèixer fàcilment.
En la música publicitària, els arranjaments en ocasions són realitzats per el
productor musical, un dels professionals amb més experiència tant musical com
publicitària per cercar la solució més adequada per els objectius del missatge.
La interpretació del cantant o músic solista, aporta elements absolutament
determinants per el seu èxit i reconeixement públic.
Pot ser l’element fonamental per que una música sigui valorada i apreciada per
el oients.
En la publicitat la interpretació s’ha de cuidar especialment per aconseguir
l’efecte desitjat en els consumidors.
La lletra de les cançons dels anuncis es dirigeix a transmetre un missatge que
acostuma a estar relacionat amb la marca o el producte anunciat.
La lletra és redactada per el redactors publicitaris, ja que són els responsables
dels textos del final i dels missatges que han de tractar de fer arribar als
consumidors.
Poden ser textos totalment originals realitzats per la campanya, o bé
adaptacions de cançons ja conegudes.
3.1.5.2 Tipus de música en la publicitat
Per a realitzar una campanya audiovisual o sonora, els creatius poden optar
entre dos possibilitats: optar per una música original creada específicament per
aquella campanya o anunciant; o bé recórrer a alguna música existent
prèviament, que pot ser utilitzada tal com és, o adaptada als objectius i formes
de l’anunci.
No hi ha avantatges per que la música seleccionada sigui preexistent o creada
específicament per la campanya a partir del briefing o instruccions del
anunciant o creatius.
La música original creada per a una campanya té la virtut de poder
compondre’s tenint en compte tots els objectius, particularitats i necessitats del
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
28
anunci o campanya, i l’autor pot garantir la coherència absoluta de la música
amb tota la comunicació.
La música preexistent pot tenir avantatges evidents, com en alguns casos el
reduït preu, o el reconeixement previ per part dels consumidors.
Si s’opta per una música preexistent s’ha de contractar uns drets per poder-la
utilitzar en una campanya publicitària, s’ha d’especificar molt clarament també
el que es vol fer: fer servir la cançó original; fer un cover o versió casi idèntica a
la gravació original; o una adaptació més o menys lliure en la que es pugui
canviar la lletra, els arranjaments, la interpretació, etc.
Dins de la música original i preexistent poden establir-se diversos tipus de
músiques publicitàries:
Música original
- Jingle o cançó publicitària
- Cançó original
- Instrumental. Música genèrica
- Música a l’estil “sound alike”
- Banda sonora
Música preexistent
- Cançó original
- Cover o versió
- Adaptació
- Música de llibreria o arxius sonors.
Música original
El jingle és una composició original, una cançó publicitària i música elaborada
específicament per un anunci. Un jingle, és un text publicitari cantat, una cançó
on la lletra és un text que inclou el nombre del producte.
“Es el mensaje publicitario hecho canción” senyala un productor.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
29
El jingle pot considerar-se la música publicitària per excel·lència, ja que no
nomes inclou la melodia de l’anunci, sinó que la lletra de la cançó és el propi
missatge publicitari.
La lletra del jingle està composta per els creatius i els redactors publicitaris de
la campanya, que recorren a un compositor que elabora la música en funció
dels requisits de la lletra i les característiques de l’anunci.
Les cançons originals son semblants als jingles, ja que es tracta de cançons
compostes per a anuncis publicitaris, però es diferencien d’aquest en el que fa
la lletra, ja que no és comercial, ni fa referència al producte o servei anunciat.
A vegades s’opta per un tema exclusivament instrumental, sense lletra, lo que
la diferencia del jingle cantat. La música genèrica instrumental moltes vegades
es composa per que tingui un caràcter institucional, fins al punt de passar a
formar part de les propietats o característiques de la marca, al qual se li
denomina identitat sonora.
La música a l’estil “sound alike” es tracta d’una música composta per que els
oients els hi soni, o els hi recordi cert tipus de música, aconseguint la major
semblança amb la música que la inspira. La idea principal és que l’oient
reconegui en certa forma la música.
La banda sonora és el tipus d emúsica publicitaria més utilitzada actualment. El
paper d ela música és el d’aportar un suport sonor al missatge, acompanyat
d’imatges.
Tracta d’integrar la paraula, la música, el so, la melodia i els efectes d’imatge i
semblança del cinema.
El cinema és unes de les fonts d’inspiració més clares i utilitzades en la
publicitat.
Música preexistent
Dins de la música preexistent, la cançó original es tracta d’una gravació
original a la qual se li compren tot els drets d’autor i fonogràfics, per utilitzar-la
en un missatge publicitari sense modificar-la en absolut.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
30
El cover és una gravació pràcticament igual a l’original, realitzada per adaptar-
la a la mètrica, temps i duració del spot. La gravació es pot adaptar exactament
al contingut dels anuncis, utilitzant la part de la cançó que desitgen els
publicitaris.
El repte del cover és aconseguir que soni igual que l’original, fins a tal punt que
els oients no arribin a reconèixer que estan davant d’una gravació diferent.
L’adaptació és una gravació realitzada una vegada s’han comprat els drets
d’autor, i es canvien coses per adaptar-la als objectius del missatge publicitari,
mantenint la partitura i melodia original a partir del briefing creatiu, fent una
nova versió de la música original.
Les adaptacions són un dels tipus de música publicitària més emparats ja que
reuneixen les avantatges dels dos grans tipus de música publicitària: el
coneixement i notorietat de les melodies entre la gent amb l’adequació perfecte,
als objectius de la campanya i les necessitats del missatge publicitari que pot
oferir la música original.
La música de llibreria es tracta d’arxius sonors que no tenen drets d’autor
vigents, per lo que es poden utilitzar gratuïta i lliurement.
La música de llibreria acostuma a ser molt barata, i apareix com a recurs
habitual en campanyes de baix pressupost o en èpoques de crisis.
3.1.5.3 Les tendències
Les melodies en el món publicitari han creat certes tendències, la primera que
va aparèixer va ser en la que el mercat de valors publicitaris, incloïa en els seus
anuncis mites i personatges famosos cantant un dels seus grans èxits i alhora
convertint-se en els protagonistes i anunciants del propi anunci.
Seguidament van sorgir les melodies nascudes per ser taral·lejades i finalment,
aquells anuncis on la melodia és totalment desconeguda, creada nomes per
l’anunci i que tothom vol saber-ne quina es; “jo vull la del anunci del detergent”.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
31
3.1.5.4 Els drets d’autor i els drets fonogràfics
Els drets d’autor són un dels punts més importants alhora d’incloure una cançó
famosa en un anunci publicitari, ja que sense els permisos de l’autor, fer-ne ús
sense aquest permisos, està considerat un acte il·legal, i per tant l’anunci
queda clausurat i no s’emet. A part, dels drets d’autor, hi trobem els drets
fonogràfics, els derivats del ús del disc en particular i que pertanyen a la
companyia discogràfica. Finalment els drets d’imatge són els que tancarien uns
dels punts imprescindibles del negoci publicitari.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
32
3.2 La imatge en la publicitat
Per aquest capítol, hem utilitzat les següents fonts d’informació; la web Diseño Grafico
Wikipedia, libres de Josep Ramon Rodríguez i Joan Sabaté López, 2007 i del pdf sobre La
imatge i el llenguatge visual.
3.2.1 La imatge
La imatge és l’aparença visible d’una persona. un objecta o una cos
representada per algun mitjà plàstic. No és el mateix veure, que mirar. Quan tu
mires a una cosa pots estar pensant, sense prestar cap atenció en canvi quan
et fixes en algú per alguna raó, vol dir que estas veien detalladament aquella
cosa. El sentit que ens permet veure i determinar objectes del nostre entorn és
el sentit de la vista. Les imatges visuals apareixen en tots els llocs i tenen com
a finalitat cridar la nostre atenció informant-nos i expressant-nos un conjunt de
comunicats.
3.2.1.1 Components de la imatge
La imatge està composta per tres elements fonamentals:
• Significat: quan l’analitzem una imatge i comprenem de que tracta.
• Elements visuals: recursos que s’han utilitzat per aconseguir el significat de la
imatge.
• Material i tècniques: materials amb els quals s’ha realitzat la imatge.
3.2.1.2 Tipus d’imatges
Existeixen també diferents tipus d’imatges. S’agrupen en diferents grups
segons uns criteris determinats. Les imatges poden ser visuals quan mirem a
una persona, objecte o simplement al nostre voltant. També hi ha les imatges
representatives de la realitat o figuratives aquestes representen la realitat de
una forma plàstica, la base és la imatge visual. Les imatges mentals són les
que ens produeix el cervell degut a algun pensament. Altre tipus d’imatge són
les imatges simbòliques aquestes representen idees o també imatges més
complicades d’entendre. Les imatges fixes són aquelles que no es mouen del
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
33
suport que les conté. Per acabar ens trobem amb les imatges en moviment, les
que canvien la seva forma de manera continuada.
3.2.1.3 Lectura d’imatges
Consisteix a interpretar els conceptes i les formes relacionant-les entre elles,
per arribar a comprendre i diferenciar el missatge visual que transmet la
imatge. Hi ha dues maneres de llegir una imatge, una és la lectura de manera
objectiva (anàlisi d’elements visuals i de les tècniques i el materials utilitzats), i
l’altra la lectura subjectiva (emocions que ens transmet la imatge).
3.2.2 Disseny gràfic
El disseny gràfic: és un tipus de disseny amb l’objectiu de comunicar un
missatge amb la combinació d'imatges i textos. I tots aquests missatges
dissenyats després apareixeran en diversos mitjans com per exemple,
pel·lícules, roba, envasos, etc.
3.2.2.1 Disseny gràfic en la publicitat
En els missatges publicitaris la funció de l'impacte la desenvolupen
fonamentalment les imatges. Aquestes no són només la representació literal
dels objectes, sinó també d'elements simbòlics de caràcter expressiu i
connotatiu. El text que les acompanya desenvolupa la funció d'ancoratge. Hi ha
dos tipus d’imatge: la literal i la simbòlica, la denotativa i la connotativa.La
imatge publicitària pertany a la segona categoria i es diferencia en dos nivells
de lectura:
• Denotativa: fa al·lusió a l'objecte mateix en ella representat, és a dir, és el
contingut representatiu i simbòlic d’una imatge per així trobar un determinat
referent.
• Connotativa: afegeix una significació a l’objecte que reprodueix mitjançant
procediments d’il·luminació, color, retocs, etc., és a dir, el significat que ens
suggereix la imatge. I transmet un contingut emocional i simbòlic.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
34
La imatge publicitària s’ha diferenciat en els següents nivells de codificació:
- Icònic: els missatges publicitaris presenten una sèrie d’imatges
característiques on la seva funció és despertar el desig, és a dir, quan
presenta elements visibles i es veuen visualment.
- Iconogràfic: la imatge publicitària utilitza significats convencionals i crea
uns iconogramas propis.
- Tropològic: les imatges tenen una retòrica en la qual és aplicable la
nomenclatura de les figures literàries, per exemple; la hipèrbole, la
metonímia, l’antonímia, etc.
- Tòpic: el lloc comú visual que constitueix la premissa d’un raonament
implícit.
3.2.2.2 Collages publicitaris
La publicitat ha recollit procediments i tècniques de les avantguardes plàstiques
del segle XX. Al mateix temps alguns moviments pictòrics han pres la publicitat
com un motiu o recurs per les seves obres. El cartell publicitari és un missatge
que ha sigut particularment estudiat pels teòrics de la publicitat. Hi ha diferents
aspectes a destacar en el tractament de la imatge que es realitza en un cartell:
1. Mida aparent: la mida òptima és la quarta part del camp visual en
situació d’observació d’un cartell. Respecte a la posició del cartell en
relació amb la direcció més freqüent de la visió: frontal o lateral, s’ha
demostrat que la lectura frontal és la més adequada.
2. “Ganxo”: la capacitat per enganxar l'atenció de la persona que va pel
carrer, centrant-se en la pregnància, la constància del color, etc.
3. Taxa d’iconicitat: és la capacitat per produir sensacions o provocar
projeccions per part del receptor.
4. Grau de complexitat: està en funció de la quantitat d’informació que
transmet el cartell.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
35
5. Taxa de metàfora: la valoració estètica del cartell depenent de la ruptura
del sistema d’expectatives del receptor, l'originalitat i el factor sorpresa
provocat per lo inesperat de la construcció.
6. Càrrega connotativa: la sobrecarrega estètica és un aspecte fonamental
del sistema de connotació.
3.2.3 Comunicació visual
És el moment en que ens expressem únicament per mitjà d’imatges. El
llenguatge que utilitza aquest tipus de comunicació és la imatge. Per exemple
en la fotografia, o a la televisió aquest llenguatge visual és imprescindible per
poder transmetre el missatge. Trobem aquest llenguatge visual en:
- La fotografia
- El cinema
- La televisió
- El vídeo
- El còmic i els dibuixos animats
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
36
3.2.3.1 L’element visual
Els aspectes visuals de la publicitat que acompanyen generalment un text són
la fotografia o la il·lustració. En els cartells o marques sempre darrere hi ha un
dissenyador gràfic. La conseqüència d’una gran hibridació de llenguatges
visuals és la imatge publicitària.
Professionalment qui pensa visualment els anuncis és el director d’art que
realitza la seva feina juntament amb un redactor. És un creatiu, generalment
amb formació en disseny gràfic, és el que configura visualment un missatge i
alhora coordina els altres encarregats en la realització del producte com els
fotògrafs, il·lustradors, tipògrafs, realitzadors, etc. I assumir tota la
responsabilitat de la direcció de les activitats de la producció de l’anunci.
En el començament de la publicitat gràfica, la imatge es tractava de la
il·lustració del text redactat pel redactor, però ara el valor de la imatge en la
publicitat ha canviat. Vol destacar l’aspecte que més el caracteritza. De manera
que la idea expressada en una campanya publicitària és explicada, sintetitzada
i reforçada a través de la imatge. Tal com se cita en el llibre:
“Però els anuncis són microactes de comunicació i el públic objectiu dedica
pocs segons a la interpretació d’un missatge, per això la imatge publicitària és
sorprenent (crida l’atenció), arquetípica (facilita la identificació de citacions i
personatges), argumentativa (reforça les raons de la marca) i seductora (atreu
per tal de persuadir). “ Pàg. 32
L’element visual és tan important en les campanyes publicitàries que la retòrica
visual de la publicitat s’adapta a les noves tendències. Ajustant totes les
imatges que la societat ja coneix i agrupant tots els llenguatges visuals
existents per trobar un lloc dins l’imaginari del consumidor i així aconseguir
el seu objectiu, identificar les imatges amb les seves marques corresponents i
els productes anunciats.
La publicitat ha creat una gran xarxa d’imatges de tota la societat
contemporània, i tot això ha sigut a causa d’aquesta política visual. Tot el que
ens envolta al carrer forma part de la comunicació persuasiva.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
37
3.2.4 Canals de comunicació de masses
La publicitat per ser realitzada necessita un gran conjunt de canals de
comunicació, utilitza els més adequats. De vegades per transmetre'l és
necessari mols canals de comunicació simultàniament.
3.2.4.1 Mass media
Mass media és al que anomenem canals de comunicació dirigits a gaire bé tota
la població. Trobem tres tipus d’anuncis:
• De productes: els que fan propaganda de productes de tot tipus.
• Anuncis de serveis públics o privats: ofereixen diferents tipus de serveis o
prestacions de campanyes que poden ser tant públiques com privades, també
anuncien programes i diferents fets, accions o prestacions que duen a terme.
• Els anuncis institucionals: són els que t’aconsellen i et recomanen conceptes
cívics, com ara per no fer mal bé el medi ambient o ser un bon conductor a la
carretera.
3.2.4.2 Mitjans audiovisuals
Els canals de comunicació que abunden mes en aquest sector són el cinema i
la televisió aquests anuncis tenen un suport sonor, i alhora gràfic acompanyats
de textos per complementar-los.
Els espots o videoclips consisteixen en un conjunt de imatges que duren entre
20 o 40 segons i el seu objectiu es comunicar la seva idea bàsica i principal del
producte, per tant utilitzen missatges molt breus.
3.2.4.3 Mitjans gràfics o visuals
Són aquells que no tenen un suport d'àudio i es transmeten només a través de
imatges gràfiques que no tenen moviment.
Premsa: tota publicació sobre paper. És un canal barat i està adreçat a un tipus
específic de consumidors.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
38
- Diaris: és publiquen diàriament com bé indica la seva paraula. Hi
apareixen imatges de poca qualitat, però perquè el seu objectiu és
transmetre amb més insistència en el missatge publicitari.
- Revistes: apareixen contínuament anuncis amb molt bona qualitat
d’imatge, tenen color i en alguns casos ofereixen una mostra del
producte anunciat per així fer-lo molt més atractiu.
Exterior: parlem de publicitat exterior quan la trobem al carrer, carreteres o
qualsevol lloc a l’aire lliure. Així l’anunci és exposat duran una quantitat de
temps més llarga i alhora facilita i recolza en alguns casos els anuncis
publicitaris que es transmeten per la televisió.
- Tanques: es troben a la carretera, són imatges amb poc text per no
distraure tampoc als conductors, sinó crear un impacte visual i així
recordar el producte anunciat. També els trobem en llocs més urbans.
- Cartells: són similars a les tanques ja que són de lectura ràpida. Molts
artistes ho utilitzen per expressar la seva producció artística.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
39
- Atípica: té com a base la sorpresa, pot aparèixer en qualsevol lloc i
s’identifiquen per el producte o marca publicitària.
Directa: un tipus de publicitat personalitzada que es dirigeix a un nombre
concret de consumidors. Aquest tipus d’anuncis s’envien per correu o se
entreguen en butlletes a les bústies.
3.2.4.4 Internet i correu electrònic
Mitjançant el correu i Internet es difama tot
tipus de publicitat, ja que els missatges
que i trobem són mixtos i alhora estan
combinats amb els mitjans audiovisuals,
gràfics i sonors.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
40
Enquesta realitzada
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
41
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
42
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
43
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
44
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
45
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
46
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
47
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
48
4. Anàlisi dels resultats de l’enquesta
Una part del nostre cos pràctic del treball es basava en realitzar un qüestionari
a 50 persones, dividits en tres grups d’edat diferenciats; de 15 a 25 anys, de 26
a 45 anys i els de més de 46 anys, i dividits en sexe masculí o femení.
El qüestionari constava de dotze preguntes relacionades amb una gran part
dels factors més importants que composen la publicitat.
Un dels nostres objectius era justificar una part de la teoria del nostre treball i
alhora també saber què pensa la gent sobre la publicitat en termes generals, el
més rellevant d’un anunci publicitari, els diferents tipus que hi ha de publicitat,
els productes i les seves marques, els mitjans de comunicació amb els quals
més es relacionen i finalment, una part més específica centrada en la imatge i
la melodia en la publicitat.
Les preguntes més destacades de la nostra enquesta es basaven a esbrinar
l’opinió de la gent considerant si la publicitat és beneficiosa o no.
Gairebé el 80% de les persones a les quals se’ls hi va realitzar l’enquesta han
considerat que la publicitat és beneficiosa.
De les 50 persones, 39 d’elles han respost que la publicitat sí que és
beneficiosa, i només 11 del total, van considerar que la publicitat no ho és.
Amb això tenim constància que la publicitat és necessària per la societat i per el
món en el que vivim. Ho justifiquem alhora amb l’opinió donada en la darrera
pregunta de la nostra enquesta, de la qual es conclou que un 60% dels
enquestats consideren que la publicitat és necessària. No obstant això, el 40%
restant troba que la publicitat és perjudicial, prescindible, i fins i tot exagerant.
Segonament, volíem saber com influencia la publicitat en les persones i amb
això demostrar si gràcies a ella el consum productiu augmenta o disminueix.
Hem arribat a la conclusió que del nostre univers d’enquestats, un 48% no
s’influencia de la propaganda dels anuncis publicitaris, però alhora, un 44%
dubta en si consumiria un producte que no ha estat anunciat en ningun mitjà de
comunicació.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
49
Tot seguit, una de les següents qüestions es centrava en saber el que la gent
troba més destacat d’un anunci publicitari.
Un anunci publicitari està compost per un producte, una melodia, una imatge,
un preu determinat, un missatge i uns colors i formes definits.
De totes les opcions a escollir, la gent va decantar-se molt més pels
components referents a la imatge i la melodia.
D’una banda, de les 50 persones, el 90% creu que la melodia és un dels
components més importants d’un anunci publicitari. D’altra banda, el 95% han
respost que la imatge és l’altre element prescindible del conjunt.
Finalment les qüestions que ens han ajudat més a justificar el nostre treball,
eren unes preguntes més obertes, per obtenir informació concreta d’anuncis i
productes reals, que han impactat i marcat més, durant la història de la
publicitat, relacionades amb els dos pilars fonamentals: la imatge i la melodia.
Dels resultats obtinguts, pel que fa al pilar de la imatge, el producte més
destacat és el relacionat amb begudes refrescants, com per exemple: Aquarius
o Limón y nada.
Referent a la imatge no lligada a un producte de consum sinó, en terme
general, actualment, els anuncis publicitaris més impactants són els relacionats
amb temes tràgics i truculents.
Podem destacar que el 90% de les persones troben com a anuncis més
senyalats els que tracten sobre: accidents de trànsit, pobresa i fam als països
subdesenvolupats i campanyes relacionades amb diversos tipus de malalties.
És curiós com a la gent li marca i alhora recorda molt més, imatges i situacions
dramàtiques, que situacions vives i alegres.
Altrament, la melodia més rellevant respecte als darrers quatre anys, la trobem
en els anuncis publicitaris de la cervesa Estrella Damm.
Cal destacar, que aquests anuncis i els relacionats, són emesos en la
temporada de Primavera - Estiu, i han resultat ser els més reeixits, pel fet que
han arribat a emocionar o a cridar molt l’atenció.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
50
Un dels anuncis que s’ha mantingut actiu durant la historia publicitària és
l’anunci de Cola-Cao, des de els seus orígens caracteritzat per el jingle “Yo soy
aquel negrito del África tropical...” fins l’actualitat, amb l’eslògan/jingle “El Cola-
Cao es único”.
És interessant veure que els anuncis publicitaris que més agraden en quant a la
melodia són els de caràcter divertit i didàctics, i generalment els que s’emeten
en èpoques festives i de vacances amb l’objectiu de deixar marca i ser
recordada posteriorment. Fins i tot marquen tendència en la moda musical de
l’estiu.
Anunci d’Aquarius(beguda refrescant) Anunci contra els accidents de trànsit
Anunci dels incis de ColaCao Anunci de l’actualitat de ColaCao
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
51
Anuncis Estrella Damm (temporades estivals)
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
52
5. Bibliografia
En aquest document fem constància de tots els documents que hem fet servir i
que ens han ajudat en la nostre recerca:
Introducció del tema
CEREZO, Arriaza, Manuel. Ed. Octaedro, Taller de publicidad, 2011
EQUIZÁBAL, Raúl. Ed.Península, Industrias de publicidad,2009
Evolució de la publicitat
BARFOOT, Caroline. BURTENSHAW, Ren. MAHON, Nir. Ed. Gustavo,
Principios de publicidad , 2002
EQUIZÁBAL, Raúl. Ed.Península, Industrias de publicidad,2009
La melodia en la publicitat
BARSA, Miquel. MONTAÑÉS, Fernando. Ed. Iberautor promociones
culturale , Historia iconogràfica de la música en la publicidad, 2006
La imatge en la publicitat
MEDINA, Agustín. Ed Acento ediciones, La publicidad, 2001
ROM, Josep. SABATÉ, Joan. Ed. Uoc, Llenguatge publicitari: Estratègia
i creativitat publicitàries, 2007
ORLÉANS, Beatrice d’. Ed.Especial directivos , El valor de la imatge,
2007
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
53
6.Webgrafia
En aquest document fem constància de les adreces electròniques que hem
utilitzat per la recerca de la informació del nostre treball:
Evolució de la publicitat
http://recursos.cnice.mec.es/media/publicidad/bloque1/pag1.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Publicidad
http://www.cienciapopular.com/n/Historia_y_Arqueologia/Historia_de_la_
Publicidad/Historia_de_la_Publicidad.php
http://publicidad.idoneos.com/index.php/336236
http://recursos.cnice.mec.es/media/publicidad/bloque1/pag10.html
http://www.joaquimmontaner.net/Saco/contrapubli.pdf
http://www.joaquimmontaner.net/Saco/contrapubli.pdf
La melodia en la publicitat
http://www.monografias.com/trabajos86/musica-y-publicidad/musica-y-
publicidad.shtml
http://www.monografias.com/trabajos86/musica-y-publicidad/musica-y-
publicidad.shtml#ixzz2c2TG8wp4
http://www.monografias.com/trabajos86/musica-y-publicidad/musica-y-
publicidad.shtml#ixzz2c2TyuGpD
http://www.monografias.com/trabajos86/musica-y-publicidad/musica-y-
publicidad.shtml#ixzz2c2UO4bur
http://www.monografias.com/trabajos86/musica-y-publicidad/musica-y-
publicidad.shtml#ixzz2c2UatTUL
http://www.monografias.com/trabajos11/campu/campu.shtml
http://www.rtve.es/noticias/20110621/ciencia-canciones-
anuncios/442744.shtml
http://www.slideshare.net/marianmusic/la-msica-en-la-publicidad
http://www.slideshare.net/ctervalla/trabajos-ie-unidos-publicidad-y-msica
http://www.mariajesusmusica.com/muacutesica-y-publicidad.html
http://www.elmundo.es/especiales/2001/05/sociedad/publicidad/musica.h
tml
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
54
http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/178859/TFC-AIZCORBE-
2011.pdf?sequence=1
http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/publicacionesdc/vista/detalle_articul
o.php?id_libro=163&id_articulo=6127
http://tv_mav.cnice.mec.es/Optativas/Publicidad_television/Profesor/cont
enidos_10.html
http://www.idearium30.com/musica-y-publicidad-una-buena-
combinacion-i43
http://www.commo.es/data/pdfcastellano/064f65_Commonsense-N9-
MusicaPublicidad-101015.pdf
http://publicitado.com/musica-publicitaria/
http://www.slideshare.net/analiacuentas/musica-publicitaria-final-turno-
noche
http://shinichi0heiji.mforos.com/1610163/9497090-treball-de-recerca-
como-influye-la-publicidad-en-la-sociedad/
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05/tre
b_publicats/pubadolescents/treball.pdf
http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930039/Treballs%20de%20recerca/cur
s0809/Seleccio%20de%20treballs%20de%20recerca.pdf
http://www.upf.edu/pra/3382/20506.html
La imatge en la publicitat
http://es.wikipedia.org/wiki/Dise%C3%B1o_gr%C3%A1fico
PDF: La imatge i el llenguatge visual
- La precepció de la imatge
- Tipus d’imatges
- Lectura d’imatges
- Comunicació visual
- La publicitat i el mass media
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
55
7.Conclusions
Gràcies a la relització d’aquest treball i la recerca de tota la part teórica ens
hem pogut informar i documentar apliàment del tema que voliem tractar.
La nostre part pràctica ens ha ajudat a complementar els nostres objectius
d’una manera més organitzada i alhora ens ha aportat una informació que no
constava en ningún document escrit o cercat a internet.
El cos pràctic justifica una part de la teoria del nostre treball centrat
principalment en els pilars fonamentals de la publicitat: imatge i melodia; i per
altre banda ens ha servit per esbrinar el concepte que té la gent sobre: “Què és
la publicitat?”, i així obtenir visions més extenses.
Un dels nostres objectius constava en realizar una entrevista, adjuntada en
l’annex, a algún membre relacionat amb el món de la publicitat, però finalment
vem haver de reduir la nostra part pràctica a un questionari, degut a que no
vem obtindré cap resposta del contacte que va accedir a col·laborar.
Berta Zampaglione
A mi personalment aquest treball m’ha ajudat a aclarir les meves idees
respecte a els estudis que vull realitzar en un futur. Gràcies a tota la recerca he
resolt un conjunt d’incògnites que hem serviran més endavant. Ara tinc clar que
vull entrar en la carrera de Publicitat i relacions públiques i especialitzar-me
com a creativa d’aquest món.
Paula Alvarado
Aquest treball m’ha ajudat a decidir i veure clar que no vull dedicar-m’hi a
aquest món en un futur, tot i que m’ha agradat documentar-me i esbrinar sobre
aspectes que desconeixia i tenia cert interés. El treball m’ha fet ser responsable
i m’ha fet veure el que comporta realitzar una investigació aprofundida d’un
tema en concret.
Finalment tanquem aquest episodi afirmant que la publicitat és necessària per
la societat i per el món en el que vivim.
Una imatge val més que mil melodies? Paula Alvarado i Berta Zampaglione Treball de Recerca
56
8.Annexos