UNA ESCOLA PER A TOTHOMUNA ESCOLA PER A TOTHOML’EDUCACIÓ INCLUSIVA

Atendre la diversitat, educar en la diversitat en definitiva, no vol dir adoptar mesures especials per a alumnes difícils, sinó organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris per tal que facilitin l’aprenentatge de tots els alumnes. No etiquetem mestres per a que etiquetin alumnes. Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots, per poder aprendre tots de tots”.

Un model inclusiu de Pla anual d’atenció a la diversitatG.Spano (2004)

L’ESCOLA INCLUSIVA L’escola inclusiva es preocupa, fonamentalment per trobar mètodes, estratègies i maneres d’organitzar la classe que li permetin d’atendre junts alumnes diferents, sense que cap en

surti perjudicat, encara que no “vulguin” o no “puguin” aprendre (Pujolàs, 2002). Aquest és el repte: trobar mètodes que permetin ensenyar més a més alumnes sobre els continguts de les

diferents àrees, a cadascú fins al màxim de les seves possibilitats o capacitats.

Atenció a la diversitat

L’escola que avança cap a la inclusió

Avui dia la manera d’entendre el tractament de la diversitat educativa ha canviat degut a l’aparició del moviment de l’escola inclusiva. En els anys noranta autors com el britànic M. Ainscow van propugnar l’exigència que els centres ordinaris obrissin les portes a tot l’alumnat, sense distinció de gènere, races, creences, estatus socioeconòmic o nivell de competència física o intel·lectual.

Des d’una perspectiva inclusiva, aquests alumnes amb dificultats d’aprenentatge, trastorns de la conducta, dèficits comunicatius, mancances en l’autonomia i l’autocontrol entre altres, han de compartir amb la resta d’alumnes la mateixa classe, el mateix barri, la mateixa ciutat i en definitiva el mateix món i, per tant, han d’aprendre a comunicar-se amb l’altre respectant les seves característiques i fent els ajustos de conducta necessaris perquè aquesta comunicació sigui possible.

Com més inclusiva és l’escola i menys barreres té perquè tots els alumnes i les alumnes hi puguin participar i aprendre, menys haurem de parlar de les necessitats educatives especials de certs nois i noies, ja que aquestes quedaran incloses dins el projecte del centre i en la seva política i cultura.

LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

LES BARRERES PER A L’APRENENTATGE I LA

PARTICIPACIÓ

El concepte de necessitats educatives especials (informe Warnock, 1978) va comportar un canvi radical de perspectiva i els alumnes van passar a ser avaluats en funció de les necessitats educatives que presentaven per poder aconseguir determinats objectius educatius. El punt de mira ja no era l'individu, i menys encara la seva etiqueta diagnòstica. Malgrat l'avenç, al cap dels anys s'ha anat associant a una visió que les dificultats educatives es troben encara en els alumnes i no tenen prou en compte les barreres a l'aprenentatge i a la participació que existeixen en tots els nivells educatius ni els canvis culturals i metodològics que caldria fer per minimitzar les dificultats que certs infants presenten per accedir als currículums escolars.

Amb el concepte de barreres per a l'aprenentatge i a la participació(Booth i Ainscow, 2002) ja no ens centrem només en les necessitats de la nena o del nen, sinó que també tenim en compte els contextos socials i escolars i les barreres que aquests mateixos imposen a certs alumnes "diferents".

UNA ESCOLA PER A TOTHOMUNA ESCOLA PER A TOTHOM

CONDICIONS QUE FAN POSSIBLE

Resituar l’escola al seu lloc, com Resituar l’escola al seu lloc, com una comunitat d’aprenentatge al una comunitat d’aprenentatge al

servei d’una comunitat.servei d’una comunitat.

Concebre l’escola com una comunitat d’aprenentatge al servei d’una comunitat més àmplia (el poble, el barri...) que està al servei de l’educació dels seus membres juntament amb altres institucions, com un sistema més d’aquesta xarxa social i on tots els seus membres (membres de la comunitat educativa, mestres i professors...) s’han de sentir corresponsables que l’escola assoleixi les seves metes i sigui una escola per a tothom.

Plantejar una base curricular Plantejar una base curricular realment comunarealment comuna

L’escola inclusiva posa un èmfasi especial en els objectius generals de l’educació, allò que perseguim en última instància, i no tant en els objectius més immediats, relacionats amb els coneixements que s’han d’assolir en cada una de les assignatures o matèries.

D’aquesta manera tots els alumnes poden progressar en l’assoliment d’aquests objectius generals que constitueixen, en el seu conjunt, una Base Curricular Comuna (BCC)

Això no vol dir, és clar, que tots els alumnes puguin assolir els mateixos tipus i graus

d’aprenentatge, sinó que alguns dels elements del currículum prescriptiu (PCC) i del seu desplegament als centres s’han de poder ajustar, concretar, etc., per tal de proporcionar a cada alumne les oportunitats d’assolir el grau de creixement personal més alt possible, entès en un sentit ampli i vinculat als requeriments socials i culturals de la col·lectivitat.

Programar perquè tothom pugui Programar perquè tothom pugui aprendre: la personalització de aprendre: la personalització de

l’ensenyament aprenentatge.l’ensenyament aprenentatge.

Ensenyament Multinivell Identificar els continguts més importants

comuns per a tot l’alumnat, pensar diferents estratègies de presentació, per part del professor, de les tasques que s’han de portar a terme a l’aula de manera que siguin comprensibles per a tots els alumnes, proposar diferents pràctiques sobre els mateixos continguts perquè siguin, a un nivell o un altre, realitzables per a tots els alumnes i determinar finalment diferents estratègies d’avaluació adequades al que han fet i al que han après, i com ho han après, tots els alumnes.

Plans de Treball Personalitzats El que es pretén és facilitar a l’alumne,

amb la deguda orientació per part del professor, allò que vol i pot assolir (objectius) i aprendre (continguts) i fer (activitats). Això vol dir organitzar el treball a l’aula mitjançant els Plans de Treball Personalitzats, la qual cosa suposa que tot i treballar sobre els mateixos continguts no tots els alumnes han de fer exactament el mateix (les mateixes activitats, els mateixos exercicis, els mateixos problemes...) ni exactament al mateix nivell de dificultat.

Fomentar l’autonomia de Fomentar l’autonomia de l’alumnat: l’alumnat:

els mecanismes de coregulació i els mecanismes de coregulació i autoregulació dels aprenentatges.autoregulació dels aprenentatges.

Com més alumnes hi hagi en una aula amb la capacitat d’autoformar-se, de ser més autònom en el seu aprenentatge, més possibilitats tindran els mestres i els professors d’estar per aquells que són menys autònoms.

Organitzar el treball a l’aula de manera que Organitzar el treball a l’aula de manera que puguin aprendre junts alumnes diferents: puguin aprendre junts alumnes diferents:

l’estructuració cooperativa de l’aprenentatgel’estructuració cooperativa de l’aprenentatge

L’estructura més adequada per a l’aprenentatge dels alumnes, la que possibilita que tot els alumnes aprenguin més i millorin les relacions interpersonals és l’estructura d’aprenentatge cooperatiu que es fonamenta en el següent principi: els alumnes no solament aprenen perquè el professor els ensenya, sinó perquè cooperen entre si, tot ensenyant- se els uns als altres.

Les interaccions entre iguals, entre els alumnes en el nostre cas, que es fonamenten d’una manera explícita i ben decidida en una estructura d’aprenentatge cooperatiu, tenen una gran importància en la construcció del coneixement. Efectivament una de les característiques de l’estructura d’aprenentatge cooperatiu és la utilització freqüent, tot i que no exclusiva, del treball en grups reduïts, estables i heterogenis (en gènere, ètnia, interessos, capacitats, motivació...) on la responsabilitat individual i el compromís personal dins de l’equip adquireix una gran importància i on es donen relacions constructives entre alumnes diferents i es fomenta l’ajuda entre companys.

“cooperar per aprendre i aprendre a cooperar”, D’aquesta manera el professor transfereix una part de la responsabilitat als alumnes, els quals

tenen un paper més participatiu i rellevant, fomenta l’autonomia dels alumnes en el procés d’aprenentatge, facilita i possibilita la personalització ja que sense el concurs dels companys difícilment el professor podria atendre de manera personalitzada tots els alumnes.

L’alumnat amb necessitats L’alumnat amb necessitats educatives específiqueseducatives específiques

L’alumnat que presenta NEE és aquell que requereix per un període d’escolarització o al llarg de tota ella, determinats recolzaments i atencions específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta (LOE, article 73)

Tradicionalment, aquests alumnes amb NEE han estat escolaritzats en centres especials, amb la idea de proporcionar-los aprenentatges funcionals que els permetessin integrar-se a la societat amb més facilitat. Avui dia aquesta justificació no té cap fonament perquè si el que volem és que aquests alumnes s’integrin en un futur dins la seva comunitat i que siguin persones autònomes i capaces no podem escolaritzar-los en “entorns separats” que no acullen l’heterogeneïtat ni la complexitat que hi ha a la societat.

El model d’escola inclusiva opta per atendre tot l’alumnat dins l’aula ordinària a partir del treball cooperatiu dels mestres: el mestre curricular i el mestre de suport que s’impliquen per un igual en l’atenció a la diversitat dels alumnes.

Àmbits d’intervenció Àmbits d’intervenció

Nivell institucionalAmb polítiques per promoure el treball col·laboratiu i la creació de cultures i de metodologies inclusives. Un equip directiu compromès que tot l’alumnat estigui atès i perquè tot el professorat es vagi implicant en aquesta atenció. Un equip directiu implicat en l’organització dels espais i el temps, la gestió dels recursos humans i materials, la coordinació dels equips educatius, la supervisió i control i la gestió de la formació.Nivell d’aula Per anar modificant les metodologies, introduint-hi progressivament activitats més obertes i diversificades, per no solament ajudar i adaptar les activitats a les necessitats de l’alumnat, sinó també treballar per disminuir les barreres a l’aprenentatge i a la participació a l’aula i permetre que tot l’alumnat hi pugui participar d’acord amb les seves possibilitats. El repte consisteix en que tots els mestres vagin acceptant la diversitat i vagin aprenent a donar-hi resposta dins de la seva aula. Nivell de l’alumne Perquè tots els escolars necessiten que se’ls tingui en compte amb les seves particularitats i necessitats. Entre aquests n’hi ha alguns que, ateses les seves característiques (discapacitats, trastorns de comportament, problemàtiques socials i familiars importants) pateixen més dificultats per aprendre i participar en les activitats de l’aula i necessiten una mirada més personalitzada i una dedicació intencional.

La comissió d’atenció a la La comissió d’atenció a la diversitatdiversitat

La comissió d’atenció a la diversitat és la que s’encarrega d’organitzar i donar suport a tota aquesta tasca d’atenció a la diversitat.

Les seves funcions principals són: Coordinar les mesures que el centre estableix per atendre la diversitat de

l’alumnat Anar construint un marc de referència comú a nivell de centre sobre la

inclusió de tot l’alumnat i sobre les formes de suport i ajuda que s’hi ofereixen.

Fer propostes a l’equip directiu sobre criteris com organitzar els suports i els horaris per facilitar la necessària coordinació del professorat i els professionals que intervenen en un grup o en relació amb un cas.

Organitzar els suports i posar en comú els problemes que sorgeixen a les aules en relació amb la diversitat i amb l’alumnat amb greus barreres per a l’aprenentatge i la participació

Fer el seguiment dels acords presos a les diferents aules, revisar i intentar trobar alternatives o solucions quan hi hagi alguna dificultat, ja sigui a nivell de cicle, d’aula o d’un escolar en concret.